Tesis ROA - ctesc

4.2.2. Riscos mentals
4. Condicions de treball de les persones immigrants
Quan un treballador exerceix una activitat laboral ho fa no solament amb
el seu cos sinó també amb la seva ment, ambdues parts són indivisibles. Al
món laboral hi ha feines que poden deteriorar la ment o interrompre’n el de·
senvolupament, en atrofiar potencialitats, habilitats i destreses. Parlar de riscos
mentals en el treball inclou no només el ben conegut estrès per la pressió dels
temps i les quotes de producció, sinó també els ritmes de treball inhumans,
els nivells d’atenció permanent, l’alta complexitat de la feina, la impossibilitat
d’utilitzar la iniciativa, la nul·la participació en relació amb la pròpia feina, les
activitats rutinàries i buides de contingut social o la sensació que el treball
realitzat no és útil per a ningú.
Els riscos mentals s’aborden a continuació a partir de quatre aspectes:
els relacionats amb el contingut de l’activitat, és a dir, si és una feina que
requereix utilitzar nivells importants d’intel·ligència i és un desafiament per
a la creativitat o, per contra, si s’executa per mitjà de tasques embrutidores;
els nivells d’alienació que genera un lloc de treball; les possibilitats de parti·
cipació i autonomia que pot tenir un treballador en dur a terme la seva feina,
i, finalment, la percepció que aquesta activitat laboral és una contribució a la
societat i a les altres persones.
Contingut de l’activitat laboral
Analitzar el tema dels riscos mentals en el treball és important pel fonament
mateix del concepte de treball. El treball és la realització d’una activitat, l’exe·
cució de tasques i funcions que poden implicar diferents nivells de complexitat
i desafiaments per a treballadors i treballadores. L’activitat, allò que es “fa”, és
l’estímul laboral més important. Una feina agradable, que plantegi reptes, que
demani intel·ligència i que permeti posar en pràctica les habilitats i desplegar
el potencial com a treballador, genera entusiasme i energia positiva, que influ·
eixen en la salut mental. Però el capitalisme basat en els monopolis va crear
una nova divisió tècnica del treball que permetés la substitució ràpida dels
treballadors (Braverman, 1983) i va reduir la feina a una sèrie de rutines, de
fàcil entrenament, memorització i supervisió mitjançant l’estoc de producció,
descomponent les tasques de tal manera que es va arribar a la deshumanització
i l’alienació del treball. Les condicions de treball no només tracten de COM es
fa la feina sinó també de QUÈ es fa a la feina. Quan un treballador fa el que li
315