Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
a través de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM). Aquest sistema es finança
amb les contribucions del personal assalariat i els empresaris; tanmateix, per·
què un treballador o treballadora accedeixi al subsidi de desocupació o atur,
ha de cotitzar un mínim de dotze mesos. El pagament mensual del subsidi és
equivalent al 70% de l’últim salari que ha cobrat el treballador. Així, el cobra·
ment del subsidi d’atur en el cas de les persones immigrants depèn de la seva
cotització a aquesta prestació durant el període treballat, però fonamentalment
està regit per la regularització. Per tant, una persona immigrant sense permís
de treball no pot cotitzar. Entre els treballadors que poden accedir a aquest
subsidi, s’observa que el 45,6% de la població espanyola mai no ha cobrat
l’atur o que l’ha cobrat menys de la meitat del temps quan ha estat aturada
contra la seva voluntat (gràfic 4.5). En el cas de les persones immigrants que
poden cobrar l’atur, només el 9,6% han rebut el subsidi tot el temps o la major
part del temps en què van estar aturades.
Gràfic 4.5. Població immigrant i nacional segons el temps que han cobrat el subsidi d’atur
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, la taula
4.6 mostra que, en els serveis personals, la població nacional mai no ha co·
brat a causa de la baixa presència de contractes en la relació laboral, mentre
que el 25% dels treballadors colombians han estat beneficiaris del subsidi de
302