Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
2. Un de cada dos treballadors immigrants estudiats (el 54,3%) ha trobat
la seva feina actual per mitjà de la informació rebuda d’una xarxa familiar,
connacional o d’amics d’altres col·lectius. A diferència dels treballadors es·
panyols, que poden diversificar les seves estratègies per aconseguir feina amb
èxit, les persones immigrants (particularment les il·legals) tendeixen a utilitzar
les xarxes socials com a estratègies de concurrència al mercat de treball.
3. El mecanisme més utilitzat per la població immigrant per trobar feina
és a través de les “recomanacions”. L’empresari vincula o contracta el nou
treballador perquè aquest ha estat recomanat. El mecanisme del currículum
normalment té poc pes per seleccionar treballadors immigrants.
4. Amb el temps, la persona immigrant comença a desxifrar el funcionament
del mercat de treball, analitza quins comportaments són reeixits en la
recerca de feina i quins no, sap què pot esperar del mercat laboral i desenvolupa
formes de mobilització en aquest mercat per ascendir·hi laboralment i
socialment.
5. La població immigrant estudiada identifica quatre barreres d’entrada al
mercat de treball amb què s’enfronta: el permís de treball, l’homologació dels
estudis, l’idioma i l’estigma nacional. L’homologació de títols crea una sensació
de barrera infranquejable que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb
la seva formació.
6. L’idioma és una barrera d’entrada al mercat de treball, ja que constitueix
un requisit indispensable en empreses formals per ser considerat apte com a
candidat a un lloc de treball. La posició que pren la persona immigrant amb
l’idioma (en aquest cas, el català) amplia o restringeix les perspectives d’ascens
laboral en una empresa, l’accés a millors llocs de treball o en empreses
regionals.
7. Les possibilitats de negociació de les condicions de treball quan una
persona immigrant accepta una feina es configuren d’acord amb el tipus de
tasca que exercirà a l’interior de l’organització, en funció de la demanda o
l’escassetat de mà d’obra en el mercat de treball. S’han trobat tres formes
de negociació. La predominant és aquella en què els treballadors no poden
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. La segona
forma de negociació té lloc en aquelles ocupacions en què es presenta un alt
291