Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.6. Promoció interna
La promoció interna és l’element fonamental que estructura els denominats
mercats interns de treball i constitueix un indicador bàsic del comportament
dels segments del mercat laboral extern. Segons aquesta teoria, una caracterís·
tica fonamental del segment secundari és la impossibilitat de promoció interna.
Piore i Doeringer afirmen que el segment secundari, en no oferir ascensos, crea
una alta taxa de rotació laboral voluntària, de tal manera que la desocupació
del treballador del sector secundari forma part d’un procés d’anar d’un lloc
mal pagat a un altre (1999b). Als mercats interns de treball, els treballadors
tenen uns drets i uns privilegis de promoció interna, legítimament instituïts
(per antiguitat i capacitat) a l’empresa, que els protegeixen directament de
l’amenaça dels treballadors externs. És la balcanització dels mercats de treball
(Kerr, 1985). L’absència o la presència de promoció interna constitueixen una
important condició d’ocupació, més que no pas de condicions de treball; per
tant, en aquest capítol s’ha volgut abordar aquest tema.
Aquests mercats desenvolupen un conjunt de normatives perquè es co·
breixin les vacants amb la pròpia plantilla de treballadors. El mercat intern de
treball és una forma de promoció interna i d’ascens laboral. Constitueix una
part important dels mecanismes d’incentius i motivació a la feina. La promoció
interna implica que la persona treballadora assumeixi reptes i responsabilitats
més grans en un nou lloc de treball destinat a una qualificació laboral més
alta. En el cas dels treballadors immigrants, la promoció interna constitueix
un dels símptomes de la degradació de l’ocupació i és una important forma
de discriminació laboral quan la falta d’ascensos implica l’exclusió de llocs
qualificats i de llocs directius. Per a aquests llocs, els treballadors que estan
vinculats laboralment per un particular o una llar hi tenen vedats els ascensos.
Quan l’ocupació no porta enlloc perquè hi manca la possibilitat d’ascens i no
hi ha creixement professional ni d’aprenentatge, es presenten formes d’estan·
cament laboral.
La promoció en el lloc de treball, entesa com la possibilitat d’ascens laboral,
és relativament baixa tant per a la població immigrant com per a l’espanyola.
Com s’observa al gràfic 3.44, dels assalariats contractats en una empresa, el
94,7% dels treballadors espanyols no han tingut ni un sol ascens laboral; situ·
ació una mica diferent en el cas dels immigrants, ja que el 87,5% d’aquest col·
lectiu no han tingut ascens laboral, però el 12,5% sí que n’han tingut. Entre
282