Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
i immigrants tenen remuneracions entre 900 i 1.200 euros mensuals, entre dos
i tres salaris mínims, amb una dècima salarial a favor dels immigrants (5,2 per
als nacionals i 5,3 per als immigrants). Per edats, els treballadors de més de 45
anys tenen ingressos més alts que els joves, mentre que les diferències salarials
entre nacionals i immigrants joves són mínimes. Segons el nivell educatiu, els
treballadors amb formació tècnica tenen rangs salarials idèntics, però les dife·
rències fortes s’observen entre universitaris nacionals i immigrants (5,0 per als
immigrants i 6,0 per als nacionals). Aquesta diferència pot obeir al fet que els
immigrants universitaris estudiats no treballen en ocupacions concordes amb
la seva formació. Segons l’ocupació, els treballadors que major rang d’ingressos
obtenen són els d’oficis qualificats, i fluctuen en un rang similar pel que fa a
treballadors autòctons i immigrants. Passa el mateix amb els treballadors no
qualificats, ja que immigrants i nacionals s’ubiquen en el mateix rang (3,7).
Els tècnics professionals, científics i intel·lectuals immigrants perceben salaris
més alts que la població nadiua (7,5 i 6,1, respectivament), especialment
perquè fan més hores. Els treballadors immigrants del sector de la construcció
perceben més ingressos que els nacionals (5,2 per als immigrants i 4,8 per
als nacionals), i els immigrants del sector de la indústria perceben ingressos
més baixos (4,3) mentre que els treballadors nacionals d’aquest mateix sector
obtenen més ingressos (5,0). Segons la dependència salarial, l’autònom im·
migrant percep més ingressos (5,8 per als immigrants i 5,3 per als nacionals),
mentre que els assalariats nacionals tenen un nivell d’ingressos més alt que
els immigrants (4,8 i 4,3, respectivament). Entre les persones immigrants, els
treballadors regulars perceben ingressos (5,3) ostensiblement més alts que els
irregulars (3,8). Els immigrants regulars estudiats tenen un rang d’ingressos su·
perior a la mitjana de la població nacional (4,8), amb la qual cosa es comprova
la influència de la variable “regularització” en la discriminació salarial.
263