Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
Les llargues i esgotadores jornades de treball setmanal en què es fan més
de 12 hores diàries, de dilluns a diumenge, sense que importi si és festiu, van
creant una dimensió del temps laboral interminable, que tendeix a fomentar
l’encasellament laboral. Per encasellament laboral s’entén la impossibilitat de
moure’s del segment secundari al segment primari, de tal manera que se surt
d’un lloc de treball i s’entra en un altre del mateix segment, però no es milloren
les condicions d’ocupació i s’impedeix la mobilitat ascendent.
L’encasellament laboral: la feina com a captiveri
Aquest apartat s’ha elaborat a partir de la informació recollida en les en·
trevistes fetes l’any 2004, en què les persones immigrants reflexionen sobre
el temps laboral, tenint en compte les llargues jornades setmanals que han
de fer. Alguns informants manifesten el perill que comporta quedar·se en una
ocupació en què les hores laborables absorbeixen tot el temps del treballador,
ja que aquest fet genera una dinàmica de vida en què és pràcticament impos·
sible sortir d’aquesta feina. Un treballador, en fer una jornada esgotadora en
una ocupació injusta, absorbeix no només tot el seu temps laboral sinó també
la millor part del seu temps vital. No hi ha temps real per fer una recerca
d’ocupació de manera adequada, i els treballadors es troben tan exhaustos que
el seu temps lliure només els permet atendre les obligacions domèstiques de
la vida familiar. Així, s’entra en un cercle viciós en què mai no es té temps ni
forces per emprendre una nova recerca d’ocupació. De tal manera que poden
transcórrer diversos anys abans que s’aconsegueixi escalar una millor posició
en el mercat de treball.
«“No, doncs com que no tens feina, vine al Rincón Andino i allà t’anirem pagant les hores que
hi estiguis” —o no sé què—; però al final et quedes treballant allà lligat de peus i mans i de cap,
com es diu, molt temps.» (E2)
«T’absorbeixen, aquí t’agafen en un restaurant i et posen uns horaris i et roben la vida. Llavors,
una persona... com que caus en aquesta rutina, se te’n van anant els anys i, a més, com que
aquí l’exigència és màxima, doncs tapes un forat i en tapes d’altres i tornes i esperes un altre mes,
mentre en passa un altre, ve un altre mes i ve la desesperació d’un altre mes.» (E12)
Enmig de jornades de treball extenuants, treballant dies festius i dies fei·
ners, només amb el contacte social d’altres persones que estan en les mateixes
condicions laborals que ell, el treballador immigrant va perdent un element
259