Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«Allà sí que treballava, també més o menys 60 hores, molt, molt. Hi entrava a les sis del matí,
en sortia a les dues, hi tornava a entrar a les cinc i en sortia a les nou, dos quarts de deu. Hi havia
dies, els dissabtes, que potser feia de sis a dues.» (E8)
«Guanyava 80.000 pessetes i només treballava de dilluns a divendres quatre hores diàries;
imagina’t la diferència!, quatre hores diàries. El que passa és que tenia un horari repartit, que
era un horari bastant incòmode perquè havia de matinar molt; havia de sortir d’aquí més o menys
abans de les cinc del matí per fer les dues hores des de les set, jo havia de fer de set a nou, és a
dir, m’havia de llevar a les cinc per sortir d’aquí a les sis i ser allà a les set, i poder complir fins
a les nou del matí. I després, a la nit, entrava inicialment; els primers mesos vaig treballar de les
deu de la nit a les dotze, i no m’agradava sortir tan tard.» (E9)
«El treball del torn de nit era de les set de la nit fins a les sis del matí, però jo feia unes dormides...
Arribava a casa, dormia tot el matí i llavors me n’anava a la universitat a la tarda; arribava
amb unes ulleres, la gent se me’n reia perquè sempre em quedava adormit.» (E13)
254
El treball autònom té les jornades més fortes, llargues i esgotadores:
«Treballàvem fort, molt fort, perquè hi anàvem fins a la una, les dues de la matinada, no
descansàvem ni un dia perquè els caps de setmana era quan hi havia més feina. És a dir, del maig
al setembre va ser dur; després vam lliurar el quiosc.» (E7)
«Doncs aquí nosaltres treballem molt, però és diferent perquè és per a nosaltres, no ens
espanta treballar; aquí, hi passem molt temps: 10 o 20 hores diàries. Però per a nosaltres és
millor. Bé, una part és per a nosaltres i una altra part per al govern, perquè aquí es paguen molts
impostos.» (E11)
La jornada laboral està tipificada d’acord amb el tipus de jornada que es
defineix al contracte de treball. Pràcticament el 80% dels treballadors nacio·
nals i immigrants treballen a jornada completa. Pel que fa al 20% restant que
treballen a jornada parcial, el 10,6% de les persones immigrants ho fan perquè
no han trobat una jornada completa; és a dir, el tipus de jornada no és una tria
voluntària sinó una imposició, i això només succeeix per a l’1,9% de treba·
lladors nacionals. Entre els treballadors nacionals, el 10,1% dels entrevistats
tenen una jornada parcial per decisió voluntària a causa d’estudis i obligacions
familiars, no volen una jornada completa (gràfic 3.27).