Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
veuen la cara de necessitat: -“Aquí paguem tant, si li va bé, si no ja està, no hi ha feina”. Llavors,
la gent: -“Sí, està bé”.» (E4).
La segona forma de negociació es relaciona amb les ocupacions en què té
lloc un fort intercanvi de negociacions en el moment de la vinculació, a causa
que les empreses demanen abundant mà d’obra; són ocupacions que han de
generar alta rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta la·
boral bona és escassa i, per tant, el treballador pot exigir condicions. Aquestes
feines de caràcter tècnic poden provenir del sector industrial, dels serveis de
producció i de la construcció, en què els treballadors són molt ben valorats.
«Bé, bàsicament el que jo els vaig exigir… perquè des que vaig entrar a l’entrevista hi va
haver interès en mi perquè jo venia de treballar amb fons financers, els vaig exigir un contracte
comercial perquè en cas que es vengués alguna cosa dels meus clients, volia que respectessin
les meves comissions i les meves coses, perquè com que tu hi ets i després no hi ets, pots fer una
feina i no veure’n res, i almenys tu has de rebre el que has pactat verbalment. Per tant, els vaig
exigir un contracte comercial en què s’estipulessin totes les condicions i tota la part de seguretat
laboral, diguem-ho així, o sigui, que jo tenia dret a utilitzar els seus telèfons, a utilitzar les seves
oficines, a poder utilitzar targetes amb el seu nom, tot això pel que fa al màrqueting; jo en seria
un representant com a tal, sense tenir un vincle laboral.» (E3)
La tercera forma de negociació té lloc en les ocupacions qualificades i
altament especialitzades, en què les condicions laborals estan configurades i
legalitzades per endavant, no només en el mercat nacional sinó també en el
mundial (advocacia, medicina i d’altres). Aquests oficis, en general, també són
especialitzats. En aquestes professions les condicions de vinculació laboral
són clares per a ambdues parts, sense importar el tipus d’ocupador que sigui,
de tal manera que exigir unes condicions diferents implica passar per alt les
convencions de la professió.
«Per percentatge, és que els odontòlegs sempre és per percentatge, tu no firmes res, ni et
firmen res, mai no hi ha contracte amb els odontòlegs; sempre és: “Et pago el tant per cent del que
facis, del tractament pagat”; no és dir que “vaig fer això” i et paguen, si el pacient no ha pagat
no et paguen, han de pagar els pacients perquè et paguin.» (E5)
En analitzar les trajectòries laborals de les persones entrevistades, es pot
observar el següent: les persones immigrants que tenen un perfil laboral del
primer grup anteriorment exposat, des del començament de la seva trajectòria
220