Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
títols, etc., abans de ser acceptats com a aspirants. En molts casos, l’aspirant
immigrant no pot entrar ni tan sols a la cursa com a competidor. 68
En segon lloc, la inversió de l’ordre de les barreres d’entrada és explicable
si reprenem els plantejaments de Maruani (2000), ja que el mercat de treball,
en estar immers en un ordre social, no solament enfronta les barreres d’entrada
creades per la regulació jurídica de l’Estat, sinó que el pes d’altres institucions
socials està fortament present i defineix les polítiques de vinculació i contrac·
tació de personal. El millor i el pitjor de la societat també participen al mercat
laboral. Encara que la racionalitat econòmica ha de prevaler en la vida econò·
mica —segons Weber (1998)—, aquesta racionalitat lluita fortament amb la
irracionalitat de la vida social basada en altres lògiques. Les barreres imposa·
des a la població immigrant no comunitària són altes i restringeixen els canals
d’accés a l’ocupació d’acord amb la qualificació del treballador, en limitar les
possibilitats reals de les persones immigrants amb les barreres de caràcter legal
(institucional) com ara el permís de treball i l’homologació, i altres de caràcter
cultural com l’idioma i la xenofòbia, però que pesen igualment a l’hora de ser
considerades com a candidates dignes de ser tingudes en compte per a un lloc
de treball.
3.3. Formes d’incorporació al mercat de treball
Ara que ja coneixem la forma com es presenten ocupadors i treballadors, és
important saber com té lloc aquesta relació laboral. Les condicions d’ocupació
estan definides per un conjunt de variables que permeten ubicar la posició
d’un grup social dins el mercat de treball. Així doncs, s’analitza el mode d’in·
corporació al mercat de treball, partint de les condicions de negociació, les
modalitats de contractació, la mobilitat laboral i, finalment, l’estabilitat de
l’ocupació. Aquestes variables configuren el tipus de relació laboral que deter·
mina el lloc que s’ocupa no només dins del mercat de treball sinó també dins
de l’empresa.
68. El millor exemple d’aquesta situació es planteja en l’estudi realitzat el 1996 pel Col·lectiu
IOE per a l’OIT, anomenat La discriminació laboral dels treballadors immigrants a Espanya, en
què s’observa que en la primera trucada telefònica es produeixen el 70% dels rebuigs envers els
treballadors marroquins.
218