Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
demostra esforç per aprendre el català, és un indicador d’integració per a l’ocu·
pador i, encara que algunes de les persones entrevistades (que es neguen
a aprendre català) no ho reconeguin, és una barrera d’entrada al mercat de
treball a Catalunya.
3.2.4. L’estigma nacional
A Espanya hi ha algunes actituds de xenofòbia, i en llocs com Barcelona
és particularment notori (Col·lectiu IOE, 1996). Alguns anuncis de premsa
posen com a premissa inicial en oferir una ocupació: “Immigrants, absteniu·
vos”. No obstant això, l’estudi Actituds davant la immigració (2003) del CIS
(Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya) posa en relleu que, en una
escala de simpatia del 0 al 10, les persones immigrants de la Unió Europea
(comunitàries) tenen una mitjana de 7,1 i que el col·lectiu llatinoamericà ocu·
pa el segon lloc amb una mitjana de 6,6; ocupa l’últim lloc el col·lectiu nord·
africà o magribí, amb una mitjana de 5,3. Per tant, entre tots els col·lectius
d’immigrants no comunitaris, els llatinoamericans tenen més simpatia de la
població en general. Tanmateix, sobre la població colombiana pesa l’estigma
del narcotràfic, la insurrecció armada i les bandes delictives organitzades. En
aquest sentit, Aparicio i Giménez van arribar a la mateixa conclusió en el seu
estudi: «la difusió d’aquesta imatge estereotipada que associa colombià amb
delinqüència és tan intensa que sembla que forma part de l’autopercepció del
mateix col·lectiu» (2003: 11).
Guarnizo i Díaz (1991) van identificar aquesta mateixa estigmatització a
causa del narcotràfic als Estats Units. 66 En algunes regions són considerats
d’alta perillositat. 67 La mala imatge de Colòmbia a l’exterior pesa sobre cada
un dels treballadors colombians com un estigma al mercat laboral.
«Ells ja diferencien, diuen: “No, aquesta és colombiana”. I a la feina hem parlat d’això: “No, és
que amb els colombians, que si la droga, que no sé què, tota aquesta discriminació”.» (E2)
66. Segons Guarnizo i Díaz, «l’expansió del tràfic de drogues ha comportat no només la incorpo·
ració d’una gran població al procés de migració, sinó que també ha creat un ambient ple de des·
confiança i fragmentació social entre els immigrants, a més d’una àmplia i estesa estigmatització
i discriminació contra els colombians als Estats Units» (1991: 403).
67. El 2001, la policia nacional espanyola va implantar el Pla LUDECO contra els alts nivells
de delinqüència que presentaven els immigrants colombians a Espanya; per això, declarava sota
sospita i investigació a tots els residents colombians a Espanya.
216