Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
saps res, d’això, però hi ha paraules que a poc a poc les vas coneixent i coses, i tant t’acostumes
tu a ells com ells a tu. Ja et veuen i com que et veuen la cara de “aquesta no és d’aquí”, llavors
comencen a parlar castellà.» (E2)
«No, doncs quan em parlen en català jo els dic: -“Em parles en castellà, si us plau”, i em
parlen en castellà, i ja està. Però si treballes en els pobles... Jo tinc una amiga que és ortodontista
i li toca anar a altres poblets i ella ha après moltes parauletes perquè la gent del poble sí que no
parla castellà; a ells no els importa que tu parlis malament, però que parlis català; no els importa,
sempre que el parlis.» (E5)
El català és una exigència fonamental per entrar en els canals d’accés a
ocupacions formals; tanmateix, en alguns llatinoamericans hem trobat certa
resistència a aprendre l’idioma i a acceptar que és un requisit que facilita la
mobilitat ocupacional, permet la promoció interna i els ascensos:
«Llavors, estudiar català a hores d’ara, en aquest moment de la meva vida, m’és..., és a dir,
per a mi és una pèrdua de temps; jo tinc moltes altres coses en què pensar, tinc moltes coses.»
(E1)
«Hi ha gent que rebutja [el català], vol parlar castellà i prou [l’espanyol], volen parlar com jo.
Jo em vaig plantar perquè el català per a mi no és un idioma com ells pensen. La meva filla i altres
persones diuen que no, no el parlen, no volen parlar català sinó castellà; molta gent que hi viu, a
mi m’ho han dit a la cara: “mentre jo sigui professional, jo no n’aprenc”. Si fos en un altre país i
em toqués obligadament per això n’aprendria, però altrament no. No, em ve més de gust aprendre
un altre idioma, el francès, l’anglès, que el català.» (E10)
Tanmateix, el català no només facilita l’accés a millors llocs de treball sinó
que genera una atmosfera d’acceptació de la persona immigrant. A continua·
ció, en tenim un testimoni:
«Vaig començar amb paraules puntuals per poder demanar i anar més de pressa al supermercat;
llavors, si parlaves en català, ells sabien que no eres d’allà, però que t’esforçaves: “Ah!
sí, un moment si us plau”, i m’atenien més ràpidament; em deien: “Ah!, nena, que maca”; i em
tallaven la carn de pressa.» (E4).
En conclusió, a Catalunya, la posició que pren la persona immigrant amb
l’idioma català facilita o restringeix les possibilitats d’ascens laboral dins d’una
empresa, l’accés a millors llocs de treball o empreses. Quan un immigrant
215