Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«Perquè suposadament aquests títols aquí no tenen cap validesa, sempre que tu no els convalidis;
no et serveix el que hagis fet allà, i sense els papers has de fer el que hi hagi perquè no
hi ha cap altra opció.» (E1)
«Però haig d’homologar, en el meu cas he de posar-me a homologar i, és clar, tinc els papers
tan recents que ni he esbrinat què he de fer per a l’homologació.» (E2)
Un testimoni d’una persona professional de la salut que va homologar el
seu títol:
«Això sí que és difícil, aquesta homologació. Exàmens, molts exàmens. Sí, són sis exàmens per
exercir com a odontòloga, hi ha onze exàmens aquí a Barcelona. Doncs jo hi vaig estar tres anys,
però això és el que triguis a passar els exàmens, això no té temps.» (E5)
Per concloure, el procés d’homologació crea una sensació de derrota en els
treballadors immigrants, una sensació de barrera infranquejable que els impe·
deix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Tanmateix, les es·
tratègies que desenvolupen els professionals són fer postgraus a Espanya, que
no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar un postgrau a Espanya
representa molts beneficis: primer, obtenir una titulació de tercer cicle; segon,
abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit universal i rigorós com és
la universitat, i tercer, crear xarxes socials entre col·legues nadius, borses de
treball universitàries i trencar el gueto immigrant.
3.2.3. L’idioma: el català com a opció o com a imposició
Una altra barrera d’entrada al mercat de treball de Catalunya per accedir a
una ocupació és l’idioma. És evident que, encara que l’idioma és un element
bàsic de la cultura i és el primer indicador d’adaptació i socialització de la per·
sona immigrant amb l’entorn, en el cas d’algunes comunitats autònomes d’Es·
panya que tenen llengua pròpia, com Catalunya, es presenta com un problema
important per als treballadors adults. Mentre que els immigrants procedents
de països àrabs o d’Europa de l’Est, per obligació, han d’aprendre l’idioma per
relacionar·se, els immigrants llatinoamericans comparteixen la mateixa llengua
materna amb Espanya, amb especificitats locals. Així, per a l’immigrant llatino·
americà, no representen un xoc dramàtic les limitacions a què estan sotmesos
altres col·lectius. Tanmateix, atès que en algunes comunitats autònomes hi
ha una altra llengua oficial a més del castellà, el domini d’ambdós idiomes
213