Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
En tercer lloc, el temps de revisió es prolonga entre un any i un any i mig per
al cas de Colòmbia. Si s’han de fer exàmens addicionals, el temps ja corre per
compte del professional, és a dir, el que trigui a aprovar els exàmens.
El procés d’homologació no estimula en absolut els professionals univer·
sitaris que tenen formacions homologables. Tant és així, que moltes persones
immigrants afirmen que «aquí els títols no serveixen per a res», i que «és millor
deixar el títol a Colòmbia perquè aquí a Espanya no val res». 65 La percepció
dels treballadors immigrants estudiats és que l’educació llatinoamericana no
és valorada per les institucions educatives, els empresaris, ni per la població
en general. Els professionals immigrants no tenen credibilitat:
«Que encara que hagi estudiat tres màsters i quatre postgraus a Colòmbia, que vingui aquí a
estudiar, perquè això aquí no li val per a res; és més, ho pot homologar i penjar el títol d’un metre
per un metre a casa seva i segur que no li servirà per a res, perquè aquí, a l’espanyol, li has de dir:
-“Mira, tinc un mestratge de la UPC, i tinc això altre de la Universitat de Barcelona”. Llavors ja et
creuen. Després d’això, ja et creuen.» (E3)
Un altre efecte important que genera el procés d’homologació espanyol és
desanimar els professionals estrangers per iniciar els tràmits d’homologació. A
les entrevistes que vam fer l’any 2004, observem que són poques les persones
que realment porten a la pràctica els passos necessaris per a l’homologació.
Una part considerable de la població immigrant es basa en els comentaris
que els han fet altres immigrants, que afirmen que el procés és car, gairebé
impossible, que els exàmens són complexos, etc. Probablement no reben una
informació real del procés d’homologació, que, al seu torn, té tràmits específics
d’acord amb la titulació. A continuació, vegem els comentaris descoratjats de
les persones que no han començat els tràmits:
Posteriorment, a Madrid, els documents s’han de segellar en el Ministeri de Relacions Exteriors
d’Espanya, i després presentar·los en el Ministeri d’Educació i Esports, on es duu a terme el procés
de revisió de la documentació. Un any i mig més tard, el Ministeri respon si el títol és homologable
i quin procediment s’ha de seguir si no ho és. En alguns casos, els professionals han d’aprovar
exàmens i, en d’altres, fer cursos a la universitat per completar els crèdits que els fan falta per
assolir una formació similar a l’espanyola.
65. Aquesta visió no es pot generalitzar a totes les titulacions. Els professionals de la salut i algu·
nes enginyeries tenen una evolució diferent. Professions de l’àrea social i del dret tenen processos
més curts.
212