Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
seguir el consell d’una advocada d’aquí, d’aquí d’Espanya, però no, ho havia d’haver deixat en
stand by...» (E13)
Igualment, també trobem accions de solidaritat amb les persones
immigrants:
«Nosaltres vam obtenir la documentació molt ràpid, al 2000, perquè el pare de Simón, en
Lluís, té molt poder, és un senyor que té molts diners; té una gestoria que és on es tramiten papers,
tot això. Ell coneixia moltes empreses, i ens va dir: -“Bé, parlaré amb la gent a veure qui els vol
ajudar amb els documents”. Perquè quan vam arribar a Igualada hi havia molt pocs emigrants, i
tothom assumia més l’immigrant perquè encara era escàs, no era tant problema, bé, de problemes
mai no n’hem donat, però després ja hi va començar a haver focus d’altres coses. Llavors la gent
t’acceptava més, volia col·laborar més amb tu i ajudar-te més, i més si veien que portaves nens,
això era com una porta oberta allà, el fet que portessis dues nenes. I va parlar amb un restaurant
molt famós allà, i l’altre, un amic de Pablo, i ens van dir que sí, llavors hi vam anar, ens presentem,
ens van cridar per una entrevista per saber qui érem. Ens van fer l’oferta i tot. Nosaltres vam pagar
tot el normal, que és pagar les taxes, pagar els segells de la Haia, enviar els segells a Colòmbia,
portar-los, les firmes aquí davant notari, tot això ho vam fer nosaltres, però ells van fer l’oferta,
aquí tot gratis. I les nenes, jo les vaig posar per arrelament perquè ja feia gairebé un any que érem
aquí. Vaig fer una carta dient que tenia dues nenes, que volia això, que volia allò altre, quedar-me
al país, que acceptava les seves condicions, que es vivia una vida més tranquil·la i que annexava
tot el que jo fins al moment havia fet; llavors vaig annexar també les fotocòpies dels papers del
cotxe, la compra de la línia telefònica i bé, cosetes així, electrodomèstics que havia comprat.
Llavors... això són ximpleries, però demostren que t’estàs muntant una casa, que t’estàs muntant
un espai on viure, i al cap de sis mesos ens van concedir els documents.» (E4)
Però intentar quantificar els costos de l’engany dels estafadors, la decep·
ció davant de cada un dels intents fallits, no és comparable amb la condició
vulnerable de la persona il·legal. Aquesta persona ve a obrir camí per a la seva
família, perquè no té dret a la reagrupació familiar. Aquesta situació, que al
principi es concep com transitòria, tendeix a estendre’s fins i tot per un període
de quatre anys o més. El cost social, familiar i humà que suporta el treballador
il·legal durant aquest temps és que no té l’opció del contacte físic directe amb
la seva família, fonament del seu projecte migratori. Els pares no tornen a veure
els fills que han deixat al país d’origen, els fills han de romandre amb persones
alienes al nucli familiar, que se’n fan càrrec, empesos per la necessitat.
209