Tesis ROA - ctesc

3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants
«No, no ho crec, i si no tens papers, menys; si no tens papers, menys. Si els tens, de sobte tens
la capacitat fins i tot de competir, i de sobte fins i tot de fer-ho molt millor, perquè em sembla que
la capacitat de l’immigrant és més gran, com que de cop en saben més, el coneixement és més
gran; però sense els papers, no.» (E13)
Aconseguir el permís de treball es converteix en la primera batalla que ha de
lliurar una persona immigrant il·legal. Un gran percentatge d’ofertes de feina
(pas previ per sol·licitar el permís) s’aconsegueixen per mitjà de favors, per
raons humanitàries, pagades i venudes en el mercat negre, però gairebé totes
no com l’exercici d’un dret de cada treballador, sinó amb la condescendència
de la persona que fa els tràmits. D’acord amb els testimonis, la informació que
deriva de les estadístiques del Ministeri de Treball sobre els permisos és poc
fiable, perquè un nombre important de permisos de treball no es correspon
efectivament amb les activitats productives o les ocupacions que duen a terme
actualment les persones immigrants.
L’obtenció del permís de treball s’ha convertit en un periple pel qual han
de passar tots els treballadors irregulars. És interessant observar que cap de
les persones entrevistades no va arribar a Espanya amb permís de treball. Els
immigrants, a canvi del permís de treball, se sotmeten a totes les condicions
que els imposen els ocupadors.
«Tinc casos d’amics que en aquest moment estan treballant als bars, tenen els papers pràcticament
ja a la mà, però, com que encara no els tenen, la cap els diu “has de treballar diumenge,
has de treballar dilluns, has de fer doble torn demà”. Han de fer-ho perquè no tenen cap altra
opció, no tenen res més on agafar-se i han de quedar-se allà perquè és ella la que els està donant
l’oportunitat dels papers. Per tant, han d’acceptar, almenys fins que els tinguin ja a la mà,
llavors... Són situacions. I se’n veuen casos a cada moment, a cada moment te n’adones: “És que
em toca, és que em toca”.» (E6)
«Per exemple, quan jo vaig treballar repartint publicitat, jo els demanava els documents i els
deia que era per poder canviar a una feina millor. No els importava això, l’únic que els importava
era tenir-me allà fotut.» (E1)
Els ocupadors, especialment els particulars, tenen molta por d’assumir res·
ponsabilitats amb el seu treballador, especialment pel que fa a la Seguretat
Social.
207