Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
3.1.1. Xarxes socials d’accés a l’ocupació
Una xarxa social és un conjunt estructurat de relacions socials entre per·
sones i que exerceixen un paper molt important en la migració internacional
perquè tendeixen a reduir els costos i els riscos de la migració (Caces i Gurak,
1998). Tanmateix, el risc que neutralitza la xarxa social comença per condicio·
nar la integració de la persona migrant en les institucions principals de la soci·
etat receptora, com és el mercat de treball. Les xarxes socials donen informació
sobre el funcionament del mercat de treball, sobre les vacants disponibles,
ajuden a establir contacte entre el treballador i l’ocupador i, finalment, avalen
laboralment el migrant davant dels empresaris. Les xarxes s’estableixen entre
parents i altres grups ètnics.
En aquest estudi es va trobar que les xarxes funcionen àmpliament ja que
gran part dels processos de reclutament laboral, especialment en les petites
empreses, no tenen lloc per mitjà de convocatòries obertes com ara els anun·
cis de premsa, sinó que la informació sobre vacants flueix a través de xarxes
socials teixides per fortes relacions socials directes entre cap i subordinat,
companys de feina, veïns, familiars i amics. Funciona igualment pel que fa a
la contractació laboral, que té lloc per mitjà d’un sistema de recomanacions,
favors i interessos previs, en què les persones de dins avalen les de fora perquè
siguin contractades.
A continuació s’exposen alguns testimonis de les entrevistes realitzades el
2004, que exemplifiquen les formes d’aconseguir la primera ocupació a través
de xarxes socials conformades per familiars, veïns locals del país d’origen o
xarxes d’immigrants.
«Connectar-me amb amistats, amics meus, amics que ja eren aquí; trucant, preguntant als
seus familiars, i així va ser que vaig aconseguir les primeres feines. Per mitjà del germà del meu
amic, que era conegut, ja havia treballat amb ell i, és clar, a ell el cridaven quan necessitaven gent
per a extres i tot això, llavors el cridaven a ell, i per mitjà d’ell va ser que m’hi vaig poder posar en
contacte. Em van recomanar en un lloc i vaig anar-hi; allà mateix em van rebre per la recomanació
que van fer de mi.» (E6)
«No, em va ser molt fàcil, perquè un amic meu tenia un locutori, i més o menys tècnicament
em deia que em quedés amb el locutori perquè li portés mentre ell es buscava alguna cosa millor.»
(E13)
198