Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
ara valors, creences, símbols, etc. Per tant, si la realitat és una construcció
mental, un procés de pensament, no n’hi ha només una, sinó diverses realitats.
D’aquesta manera es descarta la qüestió de si el que afirmen els immigrants és
cert o no, perquè es considera de poc valor sociològic en aquest moment, i és
més important analitzar la manera com les persones immigrants elaboren una
realitat que els és desconeguda, aliena i algunes vegades amenaçadora.
Hi ha una percepció bastant freqüent en la població immigrant sobre el
desconeixement i la ignorància dels ocupadors espanyols. La desconfiança dels
empresaris, la poca credibilitat que tenen els treballadors immigrants per als
espanyols són atribuïdes per les persones entrevistades al fet que els ocupadors
no tenen informació suficient sobre com es viu i es treballa en altres països. Els
immigrants, en certa manera, associen aquestes actituds a una falta de visió
globalitzada i a un provincianisme mental:
«La classe empresarial espanyola, que són les famílies espanyoles que tenen les seves empreses,
tant si es dediquen al turisme com, en fi, a la manufactura tèxtil i tot això, ells no coneixen
la nostra regió, no coneixen les nostres grans ciutats, no coneixen les nostres universitats, i, de
fet doncs, quan has vist tu que ens mostrin per televisió la ciutat de Bogotà, o Medellín o Cali?
Mai, sempre mostren el ranxo de llauna, quatre guerrillers, quatre policies i la casa que han
bombardejat i el mort. No mostren absolutament res més, i aquesta és la visió que ells tenen de
nosaltres. Llavors, quan hi ha una feina administrativa s’ho pensaran: “aquest paio ve d’allà, de
la muntanya, a dirigir la meva empresa, és que no pot ser!”. És una realitat que hem d’afrontar.»
(E3)
«Són molt tancats, una cosa que he descobert una mica dels espanyols és que fins i tot
els colombians són més oberts en el sentit de coneixement; aquesta gent avui dia té diners
per totes les prestacions econòmiques de la Comunitat Econòmica Europea, però mentre
hi va ser Franco eren molt més pobres que nosaltres, eren molt més pobres, i aquí hi ha
—sobretot a Catalunya— un alt percentatge de persones que no han sortit ni a Espanya, que
coneixen molt poc d’Espanya.» (E1)
Aquest desconeixement dels empresaris sobre la realitat dels països emis·
sors de mà d’obra es tradueix en desconfiança i els porta a posicions intransi·
gents amb els treballadors immigrants:
«Són molt desconfiats, bé, no tant amb els sud-americans, però amb els àrabs són molt
desconfiats.» (E1)
184