Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
«No, perquè totes les meves feines han estat sense qualificació. Exceptuant els treballadors
de la salut, especialment si tenen el títol homologat, que són reis. Per què? Perquè Espanya té un
dèficit enorme de metges.» (E1)
«Hi ha gent que un coneix i diu: “No, però és que jo allà treballava en una oficina, que jo feia
diferents coses”. I aquí s’han d’estar darrere la barra d’un bar o, com en el nostre cas, fent la
neteja. Jo ara estic a la residència, però a la residència em toca fer coses que en un centre mèdic jo
no faria, com són fer la neteja, com estar pendent de la roba dels avis; en un centre mèdic normal
estaria pendent dels malalts, però de la roba i aquestes coses no, ni de la neteja que de vegades
ens toca fer.» (E2)
«Quant al nivell de la meva carrera, se m’ha oblidat molt. Aquí de la nit al dia ets, comences
de l’últim cap amunt. Ho entens? És tot el contrari del que havies fet, i vulguis o no vulguis això
pesa, en la teva autoestima..., que va ser el que li va passar al meu marit, es va enfonsar, va estar
amb un psicòleg fent-se tractament perquè no ha trobat mai res de la seva feina i no s’ha pogut
situar; per tant, això moralment i sociològicament li ha pesat molt, al meu marit.» (E4)
«Aquí qui tingui experiència laboral o que hagi estudiat alguna carrera d’allà, aquí li tocarà
homologar-la, i passaran anys i anys perquè li homologuin el seu diploma; llavors serà igual de
dur començar per una altra cosa.» (E8)
«No, els rebaixen molt, per exemple als enginyers i administradors els donen uns càrrecs que
no tenen res a veure, aquests sí que no poden pujar. Als llatins. Jo no en conec cap aquí que tingui
un alt càrrec, dels meus amics, cap. Tots són ajudants [...] tinc una amiga que és arquitecta i li
fan fer de dibuixant.» (E5)
«Oportunitat, no. Hi ha casos en què sí que s’ha donat, però no em sembla que sigui el més
habitual, perquè ja ho veiem, si això no fos una realitat, no ens trobaríem els arquitectes netejant
ungles, netejant cases, netejant avis; enginyers..., és el que passa, el més normal. Perquè també
m’he trobat arquitectes molt ben situades, enginyers en multinacionals i gent molt ben situada
aquí.» (E9)
Però no solament no poden fer ús de la seva experiència i formació profes·
sional, sinó que, amb la migració, socialment i laboralment es desclassen. La
migració representa una mobilitat descendent en la seva carrera laboral:
«Jo vaig arribar sent tot un director comercial d’un banc i aquí era un fàstic, no era ningú; vaig
arribar i ningú em coneixia, ni em deien doctor, ni vol un cafetó, no, de cap manera, i això és clar,
158