Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
en la reducció de plantilles de personal i no en la reconversió tecnològica,
la innovació i el desenvolupament de nous productes. Aquest empresariat,
«que perd el seu temps escollint el treballador més car que cal acomiadar i
el més barat que l’haurà de reemplaçar» (López, 1996: 304), juntament amb
l’aplanament de les institucions públiques i les privatitzacions, va produir una
reducció de llocs de treball i va irradiar una sensació d’amenaça i incertesa als
assalariats, que tenien por de perdre la feina, ja per si mateixa estructuralment
deficitària. 45 Les pràctiques empresarials de gestió de plantilles es basen en
dues estratègies bàsiques: la primera és la política d’acomiadaments, que fa
rotar ràpidament al llarg dels primers anys de servei els treballadors, que són
reemplaçats pels més joves, amb nivells educatius més alts i menys costos la·
borals. 46 La segona estratègia és privilegiar en la contractació laboral els joves,
pel que s’ha exposat anteriorment. Això és demogràficament viable perquè hi
ha abundant mà d’obra jove, educada i barata. Els salaris que s’ofereixen en
la contractació inicial són més baixos que els dels veterans; per tant, la rotació
és més econòmica. Els costos socials d’aquestes pràctiques empresarials són
alts tant per als treballadors com per al país. D’una banda, es castiga l’expe·
riència i l’entrenament en el lloc de treball, tan valorats pels segmentalistes,
expulsant els treballadors de més de 35 anys cap a la informalitat (o a la cerca
de feina) i no s’estimula la formació acadèmica amb la permanent contracció
salarial dels joves qualificats. D’altra banda, aquest fet ha implicat el descens
de la productivitat del país des dels anys vuitanta i la institucionalització de la
precarietat de l’ocupació.
A Colòmbia, un treballador típic s’integra per primera vegada en el mer·
cat de treball com a personal assalariat del sector microempresarial, 47 canvia
permanentment d’una empresa a una altra fins arribar a empreses mitjanes
i grans del sector formal de l’economia en qualitat de personal assalariat, i
després dels 35 anys continua la seva vida laboral com a treballador autònom
en una microempresa. Comença la seva història laboral en una microempresa
com a treballador per compte d’altri i l’acaba en una altra microempresa com
a autònom. Així doncs, l’estructura del mercat de treball del país empeny
45. A Colòmbia, el 61% de les ocupacions són proporcionades pel sector informal, en condicions
de subsistència (Segura i Camacho, 2003).
46. La probabilitat d’acomiadament al sector privat colombià el primer any de contractació (o la
no·prorrogació del contracte) és del 60,8% per a les microempreses i del 68,6% per a les mitjanes
i grans empreses del sector privat. Només el 3,3% del personal assalariat assoleix els deu anys de
contractació laboral.
47. Empreses de menys de deu treballadors, moltes de les quals no s’ajusten a la normativa legal,
on es contracten treballadors de forma verbal sense cobertura de la Seguretat Social.
136