Tesis ROA - ctesc

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
del mercat laboral immigrant al llarg de la història laboral de la persona immi·
grant a Espanya. Per antecedents laborals s’entén totes les activitats produc·
tives desenvolupades pel treballador abans de trobar·se en l’ocupació actual i
que, com a experiència laboral, constitueixen part de les aptituds personals de
què disposa per oferir al mercat de treball, ja que hi aporten nous coneixements
i experiència. És important recordar que l’experiència laboral ocupa un lloc
protagonista en la qualificació del treballador ja que, segons els segmentalistes,
la formació i l’entrenament necessaris per ocupar un lloc de treball s’aprenen
primordialment a les empreses (Piore, 1999a; Braverman, 1983).
Experiència laboral en el país d’origen
Un dels avantatges de centrar·se en un sol col·lectiu d’immigrants o en
grups d’immigrants que provenen de països amb situacions econòmiques simi·
lars és que permet realitzar una semblança no només de l’estructura econòmica
del seu país, sinó també d’alguns elements del comportament del mercat de
treball als països d’origen. I més encara, es poden entendre algunes pràctiques
socials de les persones immigrants en el mercat de treball al país d’acollida,
que tendeixen a reproduir les del país d’origen, de manera sincrètica. En aquest
procés de caracterització de les economies i els mercats de treball als països
d’origen es poden trobar semblances i divergències.
Colòmbia té un dels índexs demogràfics més alts de l’Amèrica Llatina, i es
troba entre els cinc països més grans pel que fa a territori. «Quant a producció,
Colòmbia és cinquena a l’Amèrica Llatina, precedida en aquest aspecte per
Mèxic, Brasil, Argentina i Veneçuela, però ocupa el primer lloc com a exporta·
dora de béns tan diversos com les maragdes, els llibres, la cocaïna i les flors»
(Bushnell, 1997: 16). Als anys noranta, Colòmbia, cercant d’inserir·se en un
món globalitzat, va obrir fronteres, va reduir aranzels per mitjà de l’“obertura
econòmica”, va implantar la privatització d’algunes empreses públiques, amb
capitals privats i estrangers, inundant el país amb productes agrícoles i indus·
trials de consum massiu. Aquesta invasió de productes i serveis estrangers
de menys cost i de més qualitat va portar a la fallida moltes empreses. Es va
produir llavors una desagriculturització, una desindustrialització i una tercia·
rització accelerades.
Davant de l’escomesa dels canvis als anys noranta, la classe empresari·
al colombiana es va dedicar a desenvolupar avantatges comparatius basats
135