Tesis ROA - ctesc

2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball
espanyols que entre immigrants colombians (1,46% i 1,12%, respectivament),
xifres interessants ja que normalment es parla dels alts nivells d’amuntegament
de les persones immigrants.
Taula 2.7. Població treballadora immigrant i nacional segons les proporcions
d’amuntegament
RÀTIO D’AMUNTEGAMENT IMMIGRANTS NACIONALS BCN
Nre. 150 727.553
Mitjana 1,12 1,46
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),
María G. Roa, 2002.
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
En síntesi, a la mostra estudiada en el moment d’aplicació de l’enquesta
es disposava d’un nombre significatiu d’immigrants colombians que no tenien
permís de treball.
2.1.2. Retrospectiva migratòria
Colòmbia ha estat un país de trajectòria migratòria al llarg de les últimes
quatre dècades. Hi sobresurt la migració interna i intraregional provocada pels
processos de violència en l’àrea rural que colpegen el país des dels anys quaran·
ta. No obstant això, aquesta migració és un desplaçament forçós per violència
interna, però als anys setanta Colòmbia es converteix en el país llatinoamericà
amb més mobilització geogràfica a Amèrica Llatina. Entre les dècades dels anys
vuitanta i noranta, Colòmbia aguditza la seva crisi econòmica per la introducció
de reformes neoliberals que impliquen una fallida empresarial significativa,
la reestructuració i la privatització de les entitats públiques i l’enfonsament
de la producció agrícola, especialment de productes com el cafè. També hi té
molt a veure la presència del narcotràfic, la violència i el narcoterrorisme de·
sencadenats per aquest, juntament amb la guerra que mobilitza els tres actors
presents en el conflicte armat: la insurrecció armada amb les FARC (Forces
Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l’ELN (Exèrcit d’Alliberament Nacio·
nal), els exèrcits privats anomenats Grups d’Autodefenses o més comunament
paramilitars i l’exèrcit nacional, sense deixar de banda la delinqüència comuna
organitzada que s’interrelaciona amb els dos primers. Per tant, d’una banda,
una desocupació estructural amb pèrdua de llocs de treball de forma accelera·
125