Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
És indubtable que el creixement del col·lectiu colombià a Espanya és sor·
prenent, però és més inversemblant encara observar el creixement d’aquest
mateix flux migratori si contrastem dues variables provinents de fonts oficials
diferents. El gràfic 1.19 mostra dues corbes de població colombiana. La corba
blava correspon a les dades de l’INE de colombians censats el 2001, mentre
que la vermella correspon a les dades subministrades per l’Anuari d’immigració
del MTAS del 2001. S’observa que la diferència és eloqüent, ja que la relació
entre la població legal i la il·legal va més enllà de les estadístiques més pes·
simistes sobre la immigració irregular. L’any 2001 vivien a Espanya 109.454
colombians que eren invisibles per a l’Estat, persones que no eren ciutadans,
persones que no tenien drets ni mobilitat i que vivien al limbe jurídic de la
inexistència.
Gràfic 1.19. Població colombiana a Espanya 1995-2001
Font: Cens INE 2001 i Anuari estadístic d’immigració, MTAS, 2001.
Així, fins al desembre del 2000, en van arribar a entrar al país un nombre
considerable sense el visat corresponent. A partir d’aquesta data, l’exigència de
visat ha posat límits gairebé infranquejables a la seva entrada com a immigrants
laborals —llevat que formin part de contingents laborals—, cas en què és més
difícil l’entrada al país. Abans del 2001 l’estratègia més utilitzada pels colom·
bians era entrar al país sense visat (com a turistes s’hi podien quedar durant
tres mesos sense exigència de visat) i després quedar·s’hi com a treballadors
irregulars. Una altra estratègia utilitzada pels universitaris per entrar al país era
100