Tesis ROA - ctesc
Tesis ROA - ctesc
Tesis ROA - ctesc
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
MERCAT DE TREBALL I CONDICIONS LABORALS DE<br />
POBLACIÓ IMMIGRANT COLOMBIANA A TRES<br />
COMARQUES DE BARCELONA
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP<br />
Roa Martínez, María Gertrudis<br />
Mercat de treball i condicions laborals de la població immigrant colombia·<br />
na a tres comarques de Barcelona. – (Col·lecció tesis doctorals ; 11)<br />
Tesi doctoral – Universitat de Barcelona, 2002. – Bibliografia<br />
I. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya II. Títol III. Col·<br />
lecció: Col·lecció tesis doctorals (Consell de Treball, Econòmic i Social de<br />
Catalunya) ; 11<br />
1. Treballadores estrangeres – Barcelona (Província) 2. Colombians – Tre·<br />
ball – Barcelona (Província) 3. Mercat de treball – Barcelona (Província)<br />
331.5(467.11):314(861)<br />
Aquesta tesi ha estat guardonada amb l’accèsit del Premi <strong>Tesis</strong> Doctorals<br />
del CTESC corresponent a la convocatòria de l’any 2007.<br />
Traducció a càrrec de Glòria Riera López<br />
Generalitat de Catalunya<br />
Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya<br />
Diputació, 284<br />
08009 Barcelona<br />
Tel. 93 270 17 80<br />
Adreces a Internet: www.<strong>ctesc</strong>at.cat<br />
www.larevista<strong>ctesc</strong>.cat<br />
www.observatori-<strong>ctesc</strong>.cat<br />
A/e: <strong>ctesc</strong>at@gencat.cat<br />
ISBN: 978-84-393-7867-9<br />
Barcelona, novembre de 2008<br />
Disseny gràfic: IMF<br />
Maquetació i impressió: IMGESA<br />
D.L.: B-50.923-2008
MARÍA GERTRUDIS <strong>ROA</strong> MARTÍNEZ<br />
MERCAT DE TREBALL I CONDICIONS LABORALS DE<br />
POBLACIÓ IMMIGRANT COLOMBIANA A TRES<br />
COMARQUES DE BARCELONA<br />
TESI DOCTORAL<br />
Director<br />
Dr. Joaquín Novella Izquierdo<br />
Catedràtic del Departament de Política Econòmia i Estructura Econòmica Mundial<br />
Universitat de Barcelona
«Encara que les guerres d’independència hagin tallat el<br />
cordó umbilical que ens unia políticament a la Península, els<br />
colombians no hem deixat de sentir, perquè sabem que és<br />
cert, que la nostra imaginació, la nostra llengua majoritària,<br />
els nostres referents culturals més importants provenen d’Es·<br />
panya. Aquí ens barregem amb altres riquíssimes aportacions<br />
de la humanitat, en especial amb l’indígena i el negre, però<br />
mai no hem renegat, ni podríem fer·ho, del nostre passat<br />
espanyol. Els nostres clàssics són els clàssics d’Espanya, els<br />
nostres noms i cognoms es van originar allà gairebé tots, els<br />
nostres somnis de justícia i fins i tot algunes de les nostres<br />
fúries de sangs i fanatisme, per no parlar dels nostres anti·<br />
quats punts d’honor de gentilhome, són una herència espa·<br />
nyola [...].<br />
Els hispanoamericans no podem ser tractats per Espanya<br />
com uns forasters més. Aquí hi ha braços i cervells que vostès<br />
necessiten. Som fills, o si no fills, almenys néts i besnéts<br />
d’Espanya. I quan no ens uneix un nexe de sang, ens uneix<br />
un deute de servei: som els fills o els néts dels esclaus i els<br />
serfs injustament sotmesos per Espanya.»<br />
Gabriel García Márquez, Fernando Botero, Álvaro Mutis,<br />
Fernando Vallejo, William Ospina, Darío Jaramillo Agudelo i<br />
Héctor Abad Faciolince. 22 de març de 2001
Has dit: Aniré a una altra terra per un altre mar,<br />
Una altra ciutat sorgirà millor que aquesta...<br />
En esgotar la teva vida en aquesta estreta cantonada de la terra<br />
A tot el món la vas destruir.<br />
Konstandinos Kavafis, La ciutat (fragment)
Vull donar les gràcies:<br />
Agraïments<br />
Als immigrants que he estudiat, que van compartir les seves vides, els seus<br />
cors i les seves esperances.<br />
Al meu director de tesi, el doctor Joaquim Novella Izquierdo, catedràtic del<br />
Departament de Política Econòmica i Estructura Econòmica Mundial, per la<br />
seva perenne confiança en mi i l’encert del seu guiatge.<br />
A totes les innombrables persones que van contribuir directament i indirecta<br />
en la realització d’aquesta recerca, ja sigui perquè van obrir portes i van afa·<br />
vorir·ne el camí, o perquè van fer aportacions que van enriquir i van ampliar la<br />
visió teòrica i metodològica d’aquest estudi.<br />
Al Joint Japan/World Bank Graduate Scholarship Program, que va finançar<br />
els meus estudis presencials de doctorat a Espanya des de l’octubre del 2000<br />
fins al setembre del 2002.<br />
9
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
A la Fundació Jaume Bofill, per finançar l’última fase de la tesi doctoral a<br />
Espanya.<br />
Al Ministeri de Treball i Afers Socials (MTAS), per compartir la base de<br />
dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball del 2002, material fona·<br />
mental per a l’anàlisi.<br />
A l’IDESCAT, per la seva contribució a la recollida d’estadístiques contex·<br />
tuals de la tesi.<br />
Als meus professors Montserrat Guillen i Àlex Costa, que em van ensenyar<br />
les múltiples possibilitats de l’estadística.<br />
A Ernest Cano, pel suport bibliogràfic i les seves recomanacions en el tema<br />
de precarietat.<br />
A Salvador Carrasco, que va revisar el document final i hi va fer aportacions<br />
importants des de la sociologia del treball.<br />
A Julio, Alejandro i Daniel Jaramillo, que van suportar pacientment la meva<br />
dedicació a la tesi i que sempre em van omplir d’ànim.<br />
Als meus amics d’Espanya, que em van oferir la seva amistat, hospitalitat i<br />
suport en aquesta tasca.<br />
A Comissions Obreres d’Espanya (CCOO) i al Consolat de Colòmbia a Barce·<br />
lona, per la seva col·laboració en l’administració de les enquestes.<br />
A les biblioteques, espais màgics de treball intel·lectual on es van gestar<br />
aquests resultats: la Biblioteca Departamental Jorge Garcés Borrero de Cali.<br />
10
Índex general<br />
Agraïments ............................................................................................. 9<br />
Índex de gràfics, taules i mapes ................................................................ 19<br />
Introducció ........................................................................................... 31<br />
• El problema de recerca ................................................................. 33<br />
• Model d’anàlisi ............................................................................. 35<br />
• Aspectes metodològics ................................................................... 53<br />
• Contingut del llibre ....................................................................... 58<br />
1. Immigració laboral a Espanya ............................................................... 63<br />
1.1. Estructura econòmica d’Espanya ................................................ 65<br />
1.2. Mercat de treball espanyol ......................................................... 70<br />
1.3. Immigració laboral a Espanya ..................................................... 79<br />
1.3.1. Fluxos migratoris demogràfics ............................................... 81<br />
1.3.2. Mercat de treball immigrant ................................................. 85<br />
1.3.3. Població colombiana a Espanya ............................................ 97<br />
1.3.4. Treballadors i treballadores colombians en tres comarques<br />
de Barcelona .............................................................................. 105<br />
13
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat<br />
de treball ........................................................................................... 115<br />
2.1. Caracterització de la persona immigrant .................................... 118<br />
2.1.1. Procedència i estatus migratori ........................................... 118<br />
2.1.2. Retrospectiva migratòria .................................................... 125<br />
• Causes de la migració: el paradís perdut ..................................... 126<br />
• Persones immigrants transnacionals? .......................................... 129<br />
• Residència a la terra promesa .................................................... 131<br />
• Migració temporal o definitiva .................................................... 132<br />
2.2. Caracterització del segment del mercat de treball immigrant ....... 134<br />
2.2.1. Antecedents laborals de la persona immigrant ...................... 134<br />
• Experiència laboral en el país d’origen ........................................ 135<br />
• Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida ............................. 140<br />
• Continuïtat o ruptura laboral en la primera incorporació laboral ..... 143<br />
2.2.2. Persones immigrants i mercat de treball ............................. 149<br />
• Estructura d’ocupació .............................................................. 150<br />
• Jerarquia de l’ocupació ............................................................. 165<br />
• Tipus d’ocupació: assalariada, autònoma i informal ...................... 168<br />
2.2.3. Empreses i ocupadors ........................................................ 173<br />
• L’etnificació empresarial ............................................................ 182<br />
• L’ocupador espanyol en el punt de mira ..................................... 183<br />
• L’ocupador immigrant ............................................................... 186<br />
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants ................................ 193<br />
3.1. Estratègies de concurrència al mercat de treball ........................ 195<br />
3.1.1. Xarxes socials d’accés a l’ocupació ..................................... 198<br />
3.1.2. Altres estratègies de concurrència ....................................... 200<br />
3.2. Barreres d’entrada al mercat de treball ...................................... 203<br />
3.2.1. El permís de treball: tot pels papers .................................... 206<br />
3.2.2. El llarg camí de l’homologació: els títols al traster ................ 210<br />
3.2.3. L’idioma: el català com a opció o com a imposició ................ 213<br />
3.2.4. L’estigma nacional ............................................................. 216<br />
3.3. Formes d’incorporació al mercat de treball ............................... 218<br />
3.3.1. Condicions de negociació en la vinculació laboral ................. 219<br />
• Tenir una feina: la diferència entre viure i sucumbir ..................... 221<br />
3.3.2. Modalitats de contractació laboral ....................................... 225<br />
3.3.3. Mobilitat laboral ................................................................ 232<br />
14
Índex general<br />
3.3.4. Estabilitat de l’ocupació ................................................... 237<br />
3.4. Jornada laboral ....................................................................... 248<br />
• L’encasellament laboral: la feina com a captiveri ......................... 259<br />
3.5. Remuneració en l’ocupació ...................................................... 260<br />
3.5.1. Discriminació salarial ........................................................ 268<br />
3.5.2. Paritat salarial entre població nacional i immigrant ............... 279<br />
3.5.3. Competència deslleial entre persones immigrants:<br />
la guerra del cèntim .................................................................... 281<br />
3.6. Promoció interna ..................................................................... 282<br />
3.7. Sortida del mercat de treball .................................................... 287<br />
4. Condicions de treball de les persones immigrants .................................. 295<br />
4.1. Seguretat Social ..................................................................... 297<br />
4.2. Riscos laborals ....................................................................... 303<br />
4.2.1. Riscos físics ..................................................................... 304<br />
4.2.2. Riscos mentals.................................................................. 315<br />
• Contingut de l’activitat laboral ................................................... 315<br />
• Alienació en el treball .............................................................. 319<br />
• Participació i autonomia al lloc de treball .................................. 331<br />
• Utilitat social del treball ............................................................ 336<br />
4.3. Mobilitat geogràfica ................................................................. 339<br />
4.4. Relacions laborals ................................................................... 344<br />
4.5. Informació organitzacional (només assalariats) ........................... 352<br />
4.6. Formació laboral ..................................................................... 356<br />
4.7. Satisfacció laboral ................................................................... 360<br />
4.8. Discriminació laboral ............................................................... 374<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals.............................................. 381<br />
5.1. Precarietat laboral ................................................................... 382<br />
5.1.1. Dimensió d’incertesa sobre la continuïtat laboral ................. 383<br />
5.1.2. Dimensió de degradació de les condicions de treball ............ 389<br />
5.1.3. Dimensió d’insuficiència d’ingressos ................................... 393<br />
5.1.4. Dimensió de protecció social deficient ................................. 398<br />
5.1.5. Índex de precarietat laboral ................................................ 402<br />
5.2. Trajectòries laborals de població immigrant colombiana<br />
a Barcelona ................................................................................... 411<br />
5.2.1. Tendències laborals ........................................................... 413<br />
15
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
16<br />
5.2.2. Trajectòries ocupacionals quantitatives de les persones<br />
immigrants ................................................................................. 415<br />
5.2.3. Mobilitat ocupacional en trajectòries laborals qualitatives ..... 423<br />
• Continuïtat ocupacional qualificada ............................................ 424<br />
• Continuïtat ocupacional qualificada reglada ................................ 425<br />
• Continuïtat ocupacional semiqualificada o no qualificada ............. 428<br />
• Ruptura ocupacional descendent ............................................... 435<br />
• Ruptura ocupacional sectorial: del sector informal al formal ........ 438<br />
• Ruptura ocupacional amb nou redescobriment ocupacional .......... 454<br />
Conclusions ........................................................................................ 465<br />
Bibliografia ......................................................................................... 483<br />
Apèndix .............................................................................................. 507<br />
• Apèndix 1. Fitxa tècnica de l’enquesta CTCB ...................................... 508<br />
• Apèndix 2. Guia de trajectòria laboral ................................................ 518<br />
• Apèndix 3. Consideracions metodològiques de l’índex de precarietat ..... 520
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Taula 1. Significats del treball: un contínuum .......................................... 32<br />
Taula 2. Classificació de les trajectòries laborals ...................................... 58<br />
Taula 1.1. Indicadors macroeconòmics d’Espanya i la Unió Europea .......... 69<br />
Taula 1.2. Descomposició del creixement del PIB a Espanya..................... 69<br />
Taula 1.3. Indicadors del mercat de treball de la Unió Europea i Espanya .. 72<br />
Taula 1.4. Indicadors del mercat de treball espanyol ................................ 73<br />
Taula 1.5. Nivell salarial espanyol segons la mitjana de la Unió Europea .... 74<br />
Taula 1.6. Accidents laborals amb més de tres dies de baixa<br />
per 1.000 ocupats ................................................................................ 75<br />
Gràfic 1.7. La immigració com a problema públic .................................... 81<br />
Gràfic 1.8. Col·lectiu estranger amb targeta a Espanya i Catalunya 1975·<br />
2005................................................................................................... 83<br />
Taula 1.9. Percentatge de persones estrangeres sobre la població total ..... 84<br />
Gràfic 1.10. Col·lectiu estranger a Espanya 2001 .................................... 85<br />
Taula 1.11. Estadístiques del mercat de treball espanyol 2006 ................. 89<br />
Taula 1.12. Estadístiques del mercat de treball català 2005..................... 90<br />
Gràfic 1.13. Persones estrangeres amb alta a la seguretat social<br />
per continents ...................................................................................... 91<br />
19
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.14. Treballadors estrangers segons el gènere i la mitjana d’edat .... 92<br />
Gràfic 1.15. Treballadors estrangers segons la dependència laboral ........... 93<br />
Gràfic 1.16. Treballadors estrangers segons el sector d’activitat ................ 94<br />
Gràfic 1.17. Treballadors estrangers segons el contracte ........................... 95<br />
Gràfic 1.18. Població colombiana resident a Espanya 1991·2005 ............ 99<br />
Gràfic 1.19. Població colombiana a Espanya 1995·2001 ....................... 100<br />
Gràfic 1.20. Població colombiana resident per comunitats ...................... 102<br />
Gràfic 1.21. Treballadors colombians segons el gènere ........................... 103<br />
Gràfic 1.22. Treballadors colombians segons la dependència laboral ........ 104<br />
Gràfic 1.23. Treballadors colombians segons el sector d’activitat ............. 104<br />
Gràfic 1.24. Treballadors colombians segons el tipus de contracte ........... 105<br />
Gràfic 1.25. Població colombiana de més de 16 anys segons el gènere<br />
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 106<br />
Gràfic 1.26. Població colombiana de més de 16 anys per grups d’edat<br />
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 106<br />
Gràfic 1.27. Població colombiana de més de 16 anys segons l’estat civil<br />
en tres comarques de Barcelona ........................................................... 107<br />
Gràfic 1.28. Població colombiana de més de 16 anys segons el nivell<br />
d’estudis en tres comarques de Barcelona ............................................. 108<br />
Gràfic 1.29. Població colombiana de més de 16 anys segons la relació<br />
amb l’activitat en tres comarques de Barcelona ..................................... 108<br />
Gràfic 1.30. Població colombiana ocupada segons la professió en tres<br />
comarques de Barcelona ..................................................................... 109<br />
Gràfic 1.31. Població colombiana ocupada de més de 16 anys per<br />
branques d’activitat en tres comarques de Barcelona ............................. 110<br />
Gràfic 1.32. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons la<br />
situació professional en tres comarques de Barcelona ............................ 110<br />
Gràfic 1.33. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons les<br />
hores treballades per setmana en tres comarques de Barcelona ............... 111<br />
Mapa 1. Tres comarques de Barcelona .................................................. 115<br />
Gràfic 2.1. Procedència de la persona immigrant ................................... 119<br />
Mapa 2. Regions d’emigrants a Colòmbia .............................................. 120<br />
Gràfic 2.2. Nacionalitat de les persones immigrants ............................... 121<br />
Gràfic 2.3. Permís de residència/treball de les persones immigrants ........ 121<br />
Gràfic 2.4. Sol·licitud de permís de residència. Persones immigrants ....... 122<br />
Gràfic 2.5. Treballadors immigrants i nacionals segons les persones o els<br />
fills a càrrec ....................................................................................... 123<br />
Gràfic 2.6. Persones dependents a càrrec de població immigrant ............ 124<br />
20
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Taula 2.7. Població treballadora immigrant i nacional segons les<br />
proporcions d’amuntegament ............................................................... 125<br />
Gràfic 2.8. Motius d’emigració a Espanya ............................................. 127<br />
Gràfic 2.9. Viatges a altres països per feina (persones immigrants des<br />
del país d’origen) ................................................................................ 130<br />
Gràfic 2.10. Anys de permanència a Espanya. Persones<br />
immigrants 2002 ............................................................................... 131<br />
Gràfic 2.11. Temps de permanència futura a Espanya. Persones<br />
immigrants......................................................................................... 133<br />
Taula 2.12. Experiència laboral a Colòmbia ........................................... 137<br />
Gràfic 2.13. Última ocupació a Colòmbia de la persona immigrant .......... 138<br />
Gràfic 2.14. Ocupació a Colòmbia segons els estudis de les persones<br />
immigrants......................................................................................... 139<br />
Gràfic 2.15. Població immigrant i nacional segons la primera ocupació<br />
a Espanya .......................................................................................... 141<br />
Gràfic 2.16. Primera ocupació a Espanya segons el gènere de la persona<br />
immigrant .......................................................................................... 142<br />
Gràfic 2.17. Població immigrant i nacional segons el nivell professional<br />
de la primera ocupació ........................................................................ 143<br />
Gràfic 2.18. Primera feina segons el nivell professional de la persona<br />
immigrant .......................................................................................... 146<br />
Gràfic 2.19. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya de les<br />
persones immigrants ........................................................................... 147<br />
Gràfic 2.20. Mesos de desocupació quan va arribar a Espanya ................ 148<br />
Gràfic 2.21. Població immigrant i nacional segons l’ocupació actual ....... 151<br />
Taula 2.22. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població<br />
immigrant .......................................................................................... 152<br />
Taula 2.23. Ocupació actual segons el nivell educatiu.<br />
Població nacional ............................................................................... 153<br />
Taula 2.24. Ocupació segons el gènere i el permís de treball .................. 155<br />
Taula 2.25. Ocupacions segons la qualificació de l’ocupació de la població<br />
immigrant .......................................................................................... 157<br />
Gràfic 2.26. Població immigrant i nacional en situació de pluriocupació .. 160<br />
Gràfic 2.27. Població immigrant i nacional segons la branca d’activitat<br />
econòmica ......................................................................................... 162<br />
Gràfic 2.28. Població immigrant i nacional segons la situació<br />
professional ....................................................................................... 163<br />
21
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.29. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de<br />
la feina que faig” ................................................................................ 164<br />
Gràfic 2.30. Població immigrant i nacional segons “canviaria la meva<br />
feina actual per una altra de diferent” .................................................. 165<br />
Gràfic 2.31. Població immigrant i nacional segons “relació entre lloc de<br />
treball i formació” .............................................................................. 166<br />
Gràfic 2.32. Població immigrant i nacional segons la jerarquia de<br />
l’ocupació .......................................................................................... 167<br />
Gràfic 2.33. Personal immigrant i nacional que exerceix supervisió<br />
directa ............................................................................................... 168<br />
Gràfic 2.34. Personal immigrant i nacional segons la dependència<br />
laboral ............................................................................................... 169<br />
Gràfic 2.35. Població immigrant i nacional segons “si pogués<br />
m’establiria pel meu compte com a autònom/a” .................................... 170<br />
Gràfic 2.36. Població immigrant i nacional segons la grandària<br />
de l’empresa ...................................................................................... 175<br />
Gràfic 2.37. Nombre de persones estrangeres a l’empresa. Població<br />
immigrant .......................................................................................... 176<br />
Gràfic 2.38. Grandària de l’empresa segons el nombre de persones<br />
immigrants......................................................................................... 177<br />
Gràfic 2.39. Tipus d’ocupador. Població immigrant ................................ 178<br />
Gràfic 2.40. Gènere dels treballadors segons l’ocupador ......................... 179<br />
Gràfic 2.41. Nacionalitat de l’ocupador. Població immigrant ................... 180<br />
Gràfic 2.42. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de<br />
treballar per la meva empresa” ............................................................ 181<br />
Gràfic 2.43. Població immigrant i nacional segons “treballaria més del<br />
que cal per ajudar la meva empresa” .................................................... 182<br />
Taula 3.1. Treballadors de la construcció i els serveis personals per sexe .. 195<br />
Gràfic 3.2. Població immigrant i nacional segons la manera<br />
d’aconseguir la feina actual ................................................................. 197<br />
Gràfic 3.3. Homologació dels estudis a Espanya. Persones immigrants .... 211<br />
Gràfic 3.4. Població immigrant i nacional segons la modalitat<br />
de contracte laboral ............................................................................ 225<br />
Taula 3.5. Modalitat de contracte segons el gènere, l’edat, l’educació,<br />
la dependència laboral, la discriminació salarial i la situació jurídica ....... 227<br />
Taula 3.6. Modalitat de contracte en els treballadors de la construcció<br />
i els serveis personals ......................................................................... 228<br />
22
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Gràfic 3.7. Població immigrant i nacional segons la duració del<br />
contracte de treball ............................................................................. 229<br />
Gràfic 3.8. Població immigrant i nacional segons els canvis de contracte . 230<br />
Gràfic 3.9. Relació contractual de les persones immigrants .................... 232<br />
Gràfic 3.10. Població immigrant i nacional segons l’antiguitat en<br />
l’ocupació actual ................................................................................ 233<br />
Gràfic 3.11. Antiguitat de l’ocupació en persones immigrants ................. 234<br />
Gràfic 3.12. Antiguitat de l’ocupació segons la permanència a Espanya.<br />
Persones immigrants ........................................................................... 235<br />
Gràfic 3.13. Motiu del canvi de feina actual. Població nacional ............... 236<br />
Gràfic 3.14. Motius de l’acceptació de la feina. Població immigrant ........ 236<br />
Gràfic 3.15. Rotació laboral a Espanya. Població immigrant ................... 238<br />
Taula 3.16. Rotació laboral a Espanya – Anys de permanència a<br />
Espanya. Persones immigrants ............................................................. 239<br />
Gràfic 3.17. Població immigrant i nacional segons l’afirmació<br />
“La meva feina és estable” .................................................................. 240<br />
Taula 3.18. Feina estable en els treballadors de la construcció i<br />
els serveis personals ........................................................................... 241<br />
Gràfic 3.19. Estabilitat segons el contracte. Població immigrant ............. 242<br />
Gràfic 3.20. Població immigrant i nacional segons la possibilitat<br />
d’abandonar la feina actual ................................................................. 243<br />
Gràfic 3.21. Població immigrant i nacional segons la raó per deixar<br />
la feina actual .................................................................................... 244<br />
Gràfic 3.22. Població immigrant i nacional segons les raons de recerca<br />
d’una altra feina ................................................................................. 245<br />
Gràfic 3.23. Probabilitats de trobar una feina millor.<br />
Persones immigrants ........................................................................... 247<br />
Gràfic 3.24. Població immigrant i nacional segons la jornada setmanal<br />
habitual (hores) .................................................................................. 249<br />
Taula 3.25. Mitjana d’hores setmanals segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discrimi·<br />
nació salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual ....... 251<br />
Taula 3.26. Mitjana d’hores setmanals en els treballadors de la<br />
construcció i els serveis personals ........................................................ 252<br />
Gràfic 3.27. Població immigrant i nacional segons el tipus de jornada<br />
laboral ............................................................................................... 255<br />
Gràfic 3.28. Població immigrant i nacional segons l’horari nocturn .......... 256<br />
Gràfic 3.29. Població immigrant i nacional segons el treball per torns ..... 257<br />
23
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.30. Població immigrant i nacional segons torns en dies festius<br />
i caps de setmana ............................................................................... 257<br />
Gràfic 3.31. Població immigrant i nacional segons la prolongació<br />
habitual de la jornada laboral ............................................................... 258<br />
Gràfic 3.32. Població immigrant i nacional segons el tipus de<br />
salari/ingressos ................................................................................... 261<br />
Gràfic 3.33. Població immigrant i nacional segons els ingressos<br />
mensuals ........................................................................................... 262<br />
Taula 3.34. Mitjana del rang d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació,<br />
l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació<br />
salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual ................ 264<br />
Taula 3.35. Mitjana del rang d’ingressos en els treballadors de la<br />
construcció i els serveis personals ........................................................ 265<br />
Gràfic 3.36. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb<br />
el salari/ingressos ............................................................................... 266<br />
Gràfic 3.37. Població immigrant i nacional segons la participació en els<br />
beneficis ............................................................................................ 267<br />
Gràfic 3.38. Població immigrant i nacional segons la relació<br />
temps·salari ....................................................................................... 268<br />
Gràfic 3.39. Població immigrant i nacional segons la sintonia del<br />
propi sou amb els sous del mercat ........................................................ 269<br />
Taula 3.40. Discriminació salarial en els treballadors de la construcció<br />
i els serveis personals ......................................................................... 270<br />
Taula 3.41. Model logit de discriminació salarial en població nacional<br />
i immigrant: variables personals .......................................................... 272<br />
Taula 3.42. Model logit de discriminació salarial en població immigrant<br />
i nacional: variables laborals ................................................................ 274<br />
Taula 3.43. Model logit de discriminació salarial en població immigrant .. 276<br />
Gràfic 3.44. Població immigrant i nacional segons l’ascens laboral .......... 283<br />
Gràfic 3.45. Població immigrant i nacional segons les possibilitats<br />
d’ascens a l’empresa amb la formació que tenen ................................... 284<br />
Taula 3.46. Possibilitats d’ascendir segons el gènere, l’edat, l’educació,<br />
la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís de treball ...... 285<br />
Taula 3.47. Possibilitats d’ascendir amb la mateixa formació en els<br />
treballadors de la construcció i els serveis personals .............................. 286<br />
Gràfic 3.48. Població immigrant i nacional segons les possibilitats<br />
d’ascens a l’empresa amb més formació ............................................... 287<br />
Gràfic 3.49. Causes d’acomiadament. Persones immigrants .................... 288<br />
24
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Gràfic 3.50. Indemnització per acomiadament. Persones immigrants ....... 289<br />
Gràfic 4.1. Inscripció a la Seguretat Social. Població immigrant .............. 299<br />
Gràfic 4.2. Cotització per jubilació. Població immigrant .......................... 299<br />
Taula 4.3. Inscripció a la Seguretat Social segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís<br />
de treball ........................................................................................... 300<br />
Gràfic 4.4. Assistència sanitària. Població immigrant ............................. 301<br />
Gràfic 4.5. Població immigrant i nacional segons el temps que han<br />
cobrat el subsidi d’atur ....................................................................... 302<br />
Taula 4.6. Temps de cobrament del subsidi d’atur en els treballadors<br />
de la construcció i els serveis personals ................................................ 303<br />
Gràfic 4.7. Població immigrant i nacional segons “l’entorn físic de la<br />
meva feina és agradable” .................................................................... 305<br />
Gràfic 4.8. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb<br />
l’entorn físic de la feina ...................................................................... 306<br />
Gràfic 4.9. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb les<br />
condicions de seguretat a la feina ........................................................ 307<br />
Gràfic 4.10. Població immigrant i nacional segons si treballen en<br />
condicions de perill ............................................................................ 308<br />
Gràfic 4.11. Població immigrant i nacional segons la protecció a la<br />
feina en situacions perilloses ............................................................... 309<br />
Gràfic 4.12. Població immigrant i nacional segons la informació sobre<br />
riscos laborals a la feina ...................................................................... 310<br />
Gràfic 4.13. Població immigrant i nacional segons si disposen de<br />
mitjans de protecció per treballar en condicions segures ........................ 311<br />
Taula 4.14. Existència de mitjans de protecció segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís<br />
de treball ........................................................................................... 312<br />
Taula 4.15. Existència de mitjans de protecció en els treballadors de<br />
la construcció i els serveis personals ..................................................... 313<br />
Gràfic 4.16. Població immigrant i nacional segons la freqüència de<br />
l’esforç físic a la feina ......................................................................... 314<br />
Gràfic 4.17. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és<br />
atractiva i interessant” ........................................................................ 316<br />
Gràfic 4.18. Població immigrant i nacional segons “l’ambient és<br />
estimulant per millorar la meva feina” .................................................. 317<br />
25
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.19. Ambient estimulant a la feina segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís<br />
de treball ........................................................................................... 319<br />
Gràfic 4.20. Població immigrant i nacional segons la repetició de les<br />
tasques .............................................................................................. 321<br />
Taula 4.21. Repetició de tasques segons el gènere, l’edat, l’educació,<br />
la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís de treball ...... 322<br />
Taula 4.22. Repetició de tasques en els treballadors de la construcció<br />
i els serveis personals ......................................................................... 322<br />
Gràfic 4.23. Població immigrant i nacional segons la supeditació de la<br />
feina al ritme d’una màquina ............................................................... 323<br />
Gràfic 4.24. Població immigrant i nacional segons si la jornada<br />
laboral és avorrida i monòtona .............................................................. 324<br />
Gràfic 4.25. Població immigrant i nacional segons “el temps passa<br />
de pressa a la feina” ........................................................................... 325<br />
Gràfic 4.26. Població immigrant i nacional segons la distracció per<br />
pensar en altres coses ......................................................................... 326<br />
Gràfic 4.27. Població immigrant i nacional segons si tornen a casa<br />
molt cansats/ades de la feina ............................................................... 327<br />
Gràfic 4.28. Població immigrant i nacional segons la percepció que la<br />
feina és estressant .............................................................................. 328<br />
Gràfic 4.29. Població immigrant i nacional segons la flexibilitat per<br />
arribar a la feina i sortir·ne .................................................................. 329<br />
Gràfic 4.30. Població immigrant i nacional segons la possibilitat de<br />
descansar durant la jornada laboral ...................................................... 330<br />
Gràfic 4.31. Població immigrant i nacional segons la possibilitat<br />
d’opinar a la feina ............................................................................... 332<br />
Gràfic 4.32. Població immigrant i nacional segons si el cap valora<br />
els seus suggeriments sobre la feina ..................................................... 333<br />
Gràfic 4.33. Població immigrant i nacional segons “participo en les<br />
decisions sobre la meva feina” ............................................................. 334<br />
Gràfic 4.34. Població immigrant i nacional segons “treballo amb<br />
independència i poso en pràctica les meves idees” ................................ 335<br />
Gràfic 4.35. Població immigrant i nacional segons “amb la meva feina<br />
ajudo la gent” .................................................................................... 337<br />
Gràfic 4.36. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és<br />
útil a la societat” ................................................................................ 338<br />
Gràfic 4.37. Mobilitat geogràfica. Persones immigrants .......................... 340<br />
26
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Gràfic 4.38. Població immigrant i nacional segons el temps de<br />
desplaçament al lloc de treball ............................................................ 341<br />
Taula 4.39. Temps de desplaçament a la feina segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís<br />
de treball ........................................................................................... 342<br />
Taula 4.40. Temps per arribar a la feina en els treballadors de la<br />
construcció i els serveis personals ........................................................ 343<br />
Gràfic 4.41. Població immigrant i nacional segons el lloc on dinen .......... 344<br />
Gràfic 4.42. Població immigrant i nacional segons el treball en grup ....... 345<br />
Gràfic 4.43. Població immigrant i nacional segons les relacions entre<br />
personal directiu i treballadors/ores ...................................................... 346<br />
Taula 4.44. Relacions amb el personal directiu segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, la dependència laboral, la discriminació salarial i el permís<br />
de treball ........................................................................................... 348<br />
Taula 4.45. Relacions amb el personal directiu en els treballadors de<br />
la construcció i els serveis personals ..................................................... 349<br />
Gràfic 4.46. Població immigrant i nacional segons les relacions<br />
entre companys/anyes ......................................................................... 351<br />
Gràfic 4.47. Població immigrant i nacional segons el coneixement de<br />
l’organigrama de l’empresa .................................................................. 353<br />
Gràfic 4.48. Població immigrant i nacional segons el coneixement<br />
sobre els objectius de l’empresa ........................................................... 354<br />
Gràfic 4.49. Població immigrant i nacional segons el coneixement<br />
sobre el conveni col·lectiu ................................................................... 355<br />
Gràfic 4.50. L’empresa duu a terme activitats formatives ........................ 356<br />
Gràfic 4.51. Coneixement de les ofertes de formació.<br />
Persones immigrants ........................................................................... 357<br />
Gràfic 4.52. Participació en les ofertes de formació.<br />
Persones immigrants ........................................................................... 358<br />
Gràfic 4.53. Població immigrant i nacional segons la freqüència de<br />
realització de cursos durant la jornada laboral ....................................... 358<br />
Gràfic 4.54. Població immigrant i nacional segons la utilitat de<br />
la formació rebuda .............................................................................. 359<br />
Gràfic 4.55. Població immigrant i nacional segons la satisfacció a<br />
la feina .............................................................................................. 362<br />
Taula 4.56. Mitjana de satisfacció laboral (població nacional i immigrant)<br />
segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, el sector econòmic,<br />
la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,<br />
l’ocupador i la relació contractual ......................................................... 364<br />
27
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.57. Població immigrant i nacional segons les cinc principals<br />
raons de satisfacció laboral .................................................................. 365<br />
Taula 4.58. Raons de satisfacció laboral ............................................... 367<br />
Gràfic 4.59. Població immigrant i nacional segons les cinc principals<br />
raons d’insatisfacció laboral ................................................................. 368<br />
Taula 4.60. Raons d’insatisfacció laboral .............................................. 370<br />
Taula 5.1. Incertesa sobre la continuïtat laboral ..................................... 384<br />
Gràfic 5.2. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat laboral.<br />
Població immigrant ............................................................................ 385<br />
Gràfic 5.3. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat laboral.<br />
Població nacional Barcelona ................................................................ 385<br />
Taula 5.4. Incertesa sobre la continuïtat laboral segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i<br />
el sector econòmic .............................................................................. 387<br />
Taula 5.5. Degradació de les condicions de treball ................................. 390<br />
Gràfic 5.6. Histograma. Degradació de les condicions de treball.<br />
Població immigrant ............................................................................. 390<br />
Gràfic 5.7. Histograma. Degradació de les condicions de treball.<br />
Població nacional Barcelona ................................................................ 390<br />
Taula 5.8. Degradació de les condicions de treball segons el gènere,<br />
l’edat, l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació<br />
professional i el sector econòmic .......................................................... 392<br />
Taula 5.9. Insuficiència d’ingressos ...................................................... 394<br />
Gràfic 5.10. Histograma. Insuficiència d’ingressos. Població immigrant ... 395<br />
Gràfic 5.11. Histograma. Insuficiència d’ingressos.<br />
Població nacional Barcelona ................................................................ 395<br />
Taula 5.12. Insuficiència d’ingressos segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i<br />
el sector econòmic .............................................................................. 396<br />
Taula 5.13. Protecció social deficient ................................................... 399<br />
Gràfic 5.14. Histograma. Protecció social deficient. Població immigrant .. 399<br />
Gràfic 5.15. Histograma. Protecció social deficient.<br />
Població nacional Barcelona ................................................................ 399<br />
Taula 5.16. Protecció social deficient segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i<br />
el sector econòmic .............................................................................. 401<br />
Taula 5.17. Índex de precarietat laboral ................................................ 403<br />
28
Índex de gràfics, taules i mapes<br />
Gràfic 5.18. Histograma. Índex de precarietat laboral.<br />
Població immigrant ............................................................................. 404<br />
Gràfic 5.19. Histograma. Índex de precarietat laboral.<br />
Població nacional Barcelona ................................................................ 404<br />
Taula 5.20. Índex de precarietat laboral segons el gènere, l’edat,<br />
l’educació, l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional,<br />
el sector econòmic i l’antiguitat a la feina ............................................. 405<br />
Taula 5.21. Índex de precarietat laboral segons la situació jurídica,<br />
el tipus d’ocupador, la relació contractual i el temps de residència<br />
a Espanya .......................................................................................... 408<br />
Taula 5.22. Mitjana dels índexs. Població nacional i immigrant ............... 409<br />
Taula 5.23. Mitjana dels índexs en els treballadors de la construcció i<br />
els serveis personals ........................................................................... 410<br />
Gràfic 5.24. Treball autònom o assalariat .............................................. 414<br />
Gràfic 5.25. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina<br />
a Espanya i la feina actual .................................................................. 417<br />
Taula 5.26. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina<br />
a Espanya i la feina actual .................................................................. 418<br />
Taula 5.27. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya segons el gènere,<br />
els grups d’edat, els estudis i la branca d’activitat ................................. 419<br />
Taula 5.28. Ocupació o feina principal / Ocupació al país d’origen .......... 421<br />
Característiques personals de les persones entrevistades ........................ 519<br />
Resum de variables de l’índex de precarietat laboral .............................. 537<br />
29
Introducció<br />
Ernesto Sábato deia a Sobre héroes y tumbas que no hi ha cap home que,<br />
en última instància, mereixi el menyspreu i la ironia ja que, tard o d’hora, amb<br />
diners o sense, li arriben les desgràcies, les morts dels seus fills o germans, la<br />
vellesa i la solitud davant la mort (Sábato, 1975: 26). De la mateixa manera,<br />
m’han impressionat els relats dels immigrants que vaig escoltar a Barcelona.<br />
Algunes vegades, es reunien colombians, peruans i equatorians, i fluïen els<br />
relats del dia a dia, amb les seves expectatives, preocupacions, ràbies, esperan·<br />
ces i satisfaccions. En cada trobada, el centre de les converses era la feina, 1 la<br />
recerca permanent d’una feina millor, les trameses econòmiques a les famílies<br />
als països d’origen, les regularitzacions, entre d’altres. Així mateix, era fàcil<br />
descobrir que darrere de cada aspiració, expectativa, satisfacció o frustració<br />
sorgia l’univers complex i contradictori del treball amb diferents significacions<br />
1. La centralitat del treball, entesa com l’eix central sobre el qual gira la vida social i de les per·<br />
sones, en ser un espai estructurador de la societat, s’ha vist cada vegada més amenaçada amb els<br />
nous canvis del capitalisme. Claus Offe (1992) planteja que la terciarització del treball (amb la<br />
desindustrialització) i els canvis en l’estructura ocupacional, amb l’amplitud del treball no manual,<br />
han implicat una ruptura entre la vida familiar i la feina, el temps lliure i el consum. En síntesi,<br />
la pèrdua d’importància del món del treball en la conformació d’identitats i subjectivitats (Garza,<br />
2001).<br />
31
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
i continguts. Significats diversos que adopta el treball i que poden explicar la<br />
relació que s’estableix entre els treballadors i l’execució de la feina, ja que el<br />
significat del treball influeix en la forma i el contingut de la interacció laboral<br />
(Watson, 1995). S’adjunta, a continuació, una classificació dels significats del<br />
treball que serà útil en el transcurs de la recerca.<br />
Taula 1. Significats del treball: un contínuum<br />
Font: Tony Watson, Trabajo y sociedad (1995: 99).<br />
Aquest llibre s’adreça a les persones que estiguin interessades en el tema<br />
de la migració laboral i que vulguin aprofundir la realitat laboral d’un dels<br />
col·lectius més importants que viuen a Espanya. Aquest llibre també permet<br />
conèixer les subjectivitats dels actors socials i dotar de significat les diferents<br />
estratègies que despleguen les persones immigrants en la recerca de mobilitat<br />
ocupacional. Encara que és un llibre que plasma els resultats d’una recerca<br />
específica, està redactat en un estil clar i precís, que convida les persones ali·<br />
enes a la migració laboral a sensibilitzar·se sobre el tema; i, finalment, és una<br />
invitació a navegar per aquestes mateixes aigües del coneixement.<br />
La introducció es compon de tres parts en què es planteja la construcció de<br />
l’objecte d’estudi. En primer lloc, es formula el problema de recerca, i s’acla·<br />
reixen els objectius i les hipòtesis que han animat aquest estudi. En segon lloc,<br />
es presenta el model d’anàlisi emprat en la recerca, amb els quatre conceptes<br />
clau que s’han utilitzat: segment del mercat de treball, condicions laborals,<br />
precarietat laboral i mobilitat ocupacional. Finalment, s’exposen les decisions<br />
metodològiques que s’han pres per dur a terme l’estudi.<br />
32<br />
Treball que proporciona<br />
SATISFACCIONS INTRÍNSEQUES<br />
El treball és una<br />
experiència enriquidora<br />
El treball ofereix desafiaments i<br />
èxits a l'individu<br />
L'individu es desenvolupa i es<br />
realitza a la feina<br />
El treball té un<br />
SIGNIFICAT EXPRESSIU<br />
Treball que proporciona<br />
SATISFACCIONS EXTRÍNSEQUES<br />
El treball no ofereix cap<br />
valor per si mateix<br />
El treball es converteix en un mitjà<br />
per a una finalitat determinada<br />
La satisfacció i la realització es<br />
busquen fora de la feina<br />
El treball té un<br />
SIGNIFICAT INSTRUMENTAL
El problema de recerca<br />
Introducció<br />
En aquest llibre s’exposen els resultats de la tesi presentada per obtenir<br />
el títol de doctorat en sociologia per la Universitat de Barcelona, defensada el<br />
novembre del 2006.<br />
Aquesta recerca és una caracterització del segment del mercat de treball<br />
dels treballadors i treballadores immigrants colombians a tres comarques de<br />
Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental). És una<br />
anàlisi comparativa de l’accés al mercat de treball entre població autòctona i<br />
immigrant, de les condicions d’ocupació i treball, el centre de la qual ha estat<br />
la perspectiva teòrica de la segmentació del mercat de treball, per estudiar<br />
la situació laboral dels treballadors i treballadores immigrants provinents de<br />
Colòmbia a tres comarques de Barcelona utilitzant les principals variables del<br />
mercat laboral.<br />
Hipòtesis<br />
Les hipòtesis de treball formulades són les següents:<br />
H1. El col·lectiu immigrant fa feines de menys qualificació no només al<br />
mercat laboral sinó també en funció de la seva història laboral, ja que no duen<br />
a terme la mateixa activitat que feien al país d’origen. La població immigrant,<br />
que s’accelera des de 1999, no solament no pot fer ús de la seva experiència<br />
i formació professional, sinó que, amb la migració, es desclassa socialment<br />
i laboralment. La migració representa una mobilitat descendent en la seva<br />
trajectòria laboral quan porten poc temps des que han migrat.<br />
H2. Existeix un empresariat immigrant d’èxit que s’ha dedicat als anome·<br />
nats negocis ètnics. Aquestes formes d’autoocupació estan en correlació amb<br />
les dificultats del mercat laboral i sorgeixen com a estratègia de mobilitat<br />
ascendent davant la rigidesa del mercat.<br />
H3. El nivell de precarietat del col·lectiu immigrant colombià, a més de<br />
demostrar pitjors condicions laborals, s’expressa sobretot en el tipus de feina<br />
que fan —ja que, a més d’estar per sota de la seva qualificació, és de gran<br />
incertesa—, més que no pas en com la duen a terme (condicions de treball).<br />
33
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
H4. La població immigrant té els mateixos nivells de satisfacció laboral que<br />
la població nacional, encara que té condicions d’ocupació i treball més desfa·<br />
vorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es presenta perquè hi ha<br />
altres factors importants que tenen un paper definitiu en la percepció que el<br />
treballador té de la seva ocupació. El factor que més incideix en la satisfacció<br />
de les persones immigrants és tenir una relació instrumental amb la feina, ja<br />
que a través d’aquesta poden ajudar la seva família al país d’origen i desenvo·<br />
lupar un projecte de vida.<br />
H5. Hi ha discriminació laboral envers el col·lectiu immigrant colombià,<br />
manifestada especialment en l’accés a l’ocupació qualificada, a causa d’una<br />
regularització del mercat de treball que té l’objectiu de protegir els treballadors<br />
autòctons.<br />
H6. El comportament del mercat de treball presenta més discriminació sala·<br />
rial amb el col·lectiu immigrant que amb el nacional, discriminació que obeeix<br />
al fet que les variables en uns i altres treballadors exerceixen diferent influència<br />
significativa. Pel que fa als treballadors immigrants, hi pesa la variable “gè·<br />
nere”, i el fet de tenir menys de 25 anys, ser assalariat i trobar·se en situació<br />
d’irregularitat en el mercat de treball. Tanmateix, els nivells educatiu i de quali·<br />
ficació d’una ocupació no presenten una relació de dependència en el col·lectiu<br />
immigrant; en canvi, sí que té lloc en el cas dels treballadors nacionals.<br />
Objectius<br />
34<br />
Per comprovar aquestes hipòtesis, s’han plantejat aquests objectius:<br />
• Aprofundir en el coneixement del segment del mercat de treball del col·<br />
lectiu immigrant colombià i descriure’l mitjançant la caracterització dels seus<br />
dos actors bàsics: els treballadors i els ocupadors (empreses o particulars), ti·<br />
pificant i descrivint la relació laboral que s’hi estableix. 2 En aquesta descripció<br />
s’han inclòs els elements bàsics que caracteritzen el mercat laboral, a la llum<br />
del comportament del mercat de treball barceloní.<br />
2. És important tenir en compte que aquesta relació treballador·ocupador està mediatitzada per<br />
l’existència d’organitzacions i institucions que actuen com a reguladores del treballador en la seva<br />
activitat laboral, i que doten la seva subjectivitat amb nous continguts que serveixen de control<br />
perquè automillori pel que fa a qualitat, quantitat i acompliment.
Introducció<br />
• Analitzar les condicions laborals a partir de les dimensions de precarietat<br />
en el col·lectiu immigrant estudiat, mitjançant la creació d’un índex de preca·<br />
rietat laboral, amb les seves magnituds bàsiques, que pugui ser aplicable de<br />
manera generalitzada a qualsevol segment del mercat de treball en l’anàlisi de<br />
les condicions laborals.<br />
• Interpretar els nous elements d’anàlisi que incideixen en el comportament<br />
de la població immigrant al mercat laboral i en l’estudi de les condicions labo·<br />
rals, per tal de descriure l’ocupació i el treball. Això ha implicat la introducció<br />
de noves variables significatives en l’anàlisi de les relacions laborals en el<br />
mercat de treball.<br />
Model d’anàlisi<br />
Aquesta recerca parteix de quatre conceptes analítics clau: segment del<br />
mercat de treball, condicions laborals, precarietat laboral i mobilitat ocupacio·<br />
nal. A continuació, es presenta la forma com s’han abordat aquests conceptes<br />
teòrics per adequar·los a les necessitats de l’estudi.<br />
Segments del mercat de treball<br />
El concepte analític fonamental de la recerca ha estat el segment del mercat<br />
de treball, pres de la teoria de la segmentació del mercat laboral plantejada de<br />
manera àmplia pels institucionalistes nord·americans Michael Piore (1999b)<br />
i Peter Doeringer (1999b). La hipòtesi bàsica de la segmentació del mercat<br />
de treball de Doeringer i Piore és que no existeix un mercat únic, compacte<br />
i uniforme, sinó que aquest està dividit en dos segments, amb tipus d’ocu·<br />
pacions i treballadors essencialment diferents, denominats segment primari<br />
i segment secundari. La segmentació té lloc a causa de la variabilitat i la<br />
incertesa que regeixen les economies industrials modernes. «El dualisme del<br />
mercat de treball sorgeix quan parts de la població laboral comencen a quedar<br />
aïllades de la incertesa i de la variabilitat de la demanda, i els requisits per a la<br />
seva utilització comencen a ser previstos en el procés de planificació i presa de<br />
decisions» (Piore, 1999a: 224). El segment primari es caracteritza per llocs de<br />
treball amb salaris elevats, bones condicions laborals, possibilitats d’ascens,<br />
equitat i procediments administratius establerts, racionalitat laboral a l’estil<br />
burocràtic de Max Weber, amb estabilitat en l’ocupació. El segment secundari<br />
es caracteritza per tenir llocs de treball mal remunerats, condicions laborals<br />
35
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
deficients, poques possibilitats d’ascens, relacions laborals personalitzades en<br />
què preval l’arbitrarietat, la inestabilitat i l’alta rotació en l’activitat econòmica.<br />
El segment primari té dos subsegments: el superior i l’inferior. El superior està<br />
conformat per ocupacions professionals i directives, que tenen un estatus més<br />
elevat que les de l’inferior i més possibilitats d’ascens.<br />
La teoria de la segmentació del mercat de treball s’introdueix en l’estu·<br />
di de la migració laboral perquè té com a centre de reflexió els treballadors<br />
marginals, 3 incloent·hi els immigrants. Els segmentalistes parteixen del supòsit<br />
que les societats industrials tendeixen a crear un conjunt de llocs de treball<br />
que, habitualment, la població nacional que treballa a temps complet rebutja<br />
o accepta només en èpoques de crisi. Aquestes ocupacions corresponen al seg·<br />
ment secundari del mercat de treball perquè ofereixen poca seguretat, poques<br />
possibilitats d’ascens, poc prestigi, salaris baixos i poca estabilitat. Hi ha pocs<br />
treballadors nacionals que vulguin ocupar aquestes vacants i la pressió sindical<br />
no ha permès contractar població nadiua en les condicions que ofereixen els<br />
ocupadors; per tant, el col·lectiu immigrant ha estat cridat per dur a terme<br />
aquestes ocupacions del sector secundari, situació que ha tingut lloc fins i tot<br />
des dels inicis del capitalisme. La immigració és una necessitat per a l’empre·<br />
sariat, que l’estimula per mitjà de polítiques estatals o de les seves àrees de<br />
reclutament privat als països d’origen.<br />
Piore estudia el treballador immigrant de primera generació 4 i hi troba les<br />
mateixes característiques de treballadors marginals com ara els que es dediquen<br />
a l’agricultura, els estudiants, les mestresses de casa i els joves. «Generalment,<br />
aquests emigrants consideren que la seva estada a l’àrea industrial és breu i<br />
purament instrumental. Tenen la intenció d’acumular estalvis ràpidament, de<br />
tornar a casa i d’invertir allà els seus guanys» (Piore, 1983: 274). La seva<br />
identitat no s’estructura segons la seva ocupació sinó d’acord amb alguna altra<br />
activitat social i personal, perquè la feina és un mitjà per desenvolupar altres<br />
projectes vitals; per tant, «es defineixen en termes d’alguna altra activitat de la<br />
qual deriven la seva identitat personal i social» (Piore, 1979: 87).<br />
3. Els treballadors marginals s’identifiquen per la seva baixa qualificació, i perquè estan mal<br />
remunerats, fan feines servils o rutinàries i són els primers a ser acomiadats en èpoques de crisi<br />
(Sabel, 1983: 225).<br />
4. Són les persones immigrants que arriben per primera vegada al país receptor, que usualment no<br />
coneixen l’idioma, a diferència dels immigrants de segona generació, que són els fills d’immigrants<br />
que han crescut i s’han socialitzat al país receptor.<br />
36
Introducció<br />
Segons Piore, a aquestes persones immigrants no els molesten la ines·<br />
tabilitat, la falta d’ascens, l’estatus baix o el poc prestigi del lloc, ja que és<br />
l’entorn social d’origen allò que els dóna la imatge personal i l’estatus. Fins<br />
aquí no hi ha contradicció entre aquest tipus d’ocupacions i el col·lectiu immi·<br />
grant; el problema sorgeix quan aquestes persones s’acaben quedant perquè<br />
desenvolupen vincles de tot tipus al país receptor, especialment quan els seus<br />
fills creixen veient la realitat amb ulls de nadius. Aquesta segona generació,<br />
segons Piore, sí que es preocupa per l’absència de millors ocupacions, i se<br />
sent degradada per la temporalitat, els salaris baixos i la impossibilitat de<br />
poder promocionar a una feina millor. «De fet, les societats industrials sembla<br />
que deceben constantment, en aquest aspecte, les expectatives de la segona<br />
generació.» (1983: 275)<br />
La immigració laboral té quatre mites erràtics sobre els efectes de la immi·<br />
gració als països d’origen i als receptors. El primer gran mite és que les per·<br />
sones immigrants reemplacen els treballadors marginals nadius, exacerbant la<br />
desocupació. Les evidències empíriques no han demostrat que les oportunitats<br />
d’ocupació hagin canviat en detriment dels treballadors marginals nacionals.<br />
La població immigrant complementa el mercat laboral i fa possible que la<br />
població nacional accedeixi a les bones ocupacions.<br />
El segon mite és que la immigració només beneficia el país d’origen en ge·<br />
nerar desenvolupament econòmic pel flux de trameses procedents del país re·<br />
ceptor. Tanmateix, amb les trameses econòmiques es crea una nova estructura<br />
de valors i consum al país d’origen, en desvirtuar·se les activitats tradicionals,<br />
que fa que les noves generacions no vulguin treballar·hi, només migrar.<br />
El tercer fals mite de la immigració està relacionat amb la pobresa i la<br />
pressió demogràfica als països subdesenvolupats com a causes de la migració<br />
laboral. No obstant això, hi ha països on la renda ha fluctuat i no s’han desenca·<br />
denat processos migratoris. Piore argüeix que a les persones immigrants no els<br />
agraden les zones industrials, només se senten atretes pels diners que poden<br />
estalviar per retornar a casa. Les causes de la migració s’han de trobar en el<br />
procés de desenvolupament econòmic de la regió industrial on es generen els<br />
llocs de treball disponibles i les seves característiques. «Moltes vegades, els<br />
emigrants s’assabenten de l’existència dels llocs a través dels qui es dediquen<br />
a reclutar treballadors per a empreses industrials.» (Piore, 1983: 276)<br />
37
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El quart mite planteja que la població immigrant desplaça la nadiua dels<br />
llocs de treball que ocupa; tanmateix, la realitat mostra que aquestes perso·<br />
nes complementen l’estructura d’ocupació, ja que, si fos d’una altra manera,<br />
aquestes feines de salari baix, en quedar vacants, implicarien el trasllat de<br />
les empreses a l’estranger a la recerca de mà d’obra barata. Hi ha feines que,<br />
encara que no corresponen a la indústria sinó als serveis personals (com ara<br />
l’ocupació domèstica, l’hoteleria i les consergeries), contribueixen a facilitar el<br />
treball industrial de la població nadiua.<br />
Piore aborda l’estudi de la població immigrant en el mercat de treball en<br />
quatre àrees: la competència entre immigrants i altres grups de força de treball,<br />
la determinació dels salaris, la desocupació i l’organització dels treballadors.<br />
Els treballadors immigrants de primera generació i la població nadiua no<br />
competeixen per l’estabilitat en el treball perquè els primers assumeixen les<br />
feines que els nadius rebutgen, mentre que les persones immigrants de segona<br />
generació sí que entren en competència amb la població nadiua perquè també<br />
ho són. L’aportació de Piore és plantejar que la població immigrant és àmplia·<br />
ment complementària de la nadiua i suporta els models de consum d’aquesta.<br />
Els treballadors immigrants accepten les feines que els nadius no volen. Les<br />
persones immigrants són una font de treball en ocupacions del segment secun·<br />
dari, com si es tractés d’un inesgotable exèrcit de reserva industrial, perquè<br />
tenen tres característiques: primer, la plasticitat de la força de treball, pel fet<br />
que s’adapten fàcilment a les necessitats del mercat laboral. En segon lloc, la<br />
seva durabilitat és més alta perquè constitueixen una permanent font de treball<br />
sense limitacions en el seu rol de treballador; i, finalment, són més suscep·<br />
tibles a la manipulació i el control perquè els marcs institucionals imposen a<br />
aquestes persones grans restriccions que en limiten la taxa de participació al<br />
mercat laboral.<br />
A més, la immigració altera el funcionament de les cadenes de mobilitat.<br />
Les persones immigrants —segons Piore— provenen de sectors agrícoles, són<br />
gent jove que, en sortir del seu país, es desarrela dels factors socioculturals que<br />
estructuren les seves cadenes de mobilitat al país d’origen. Es perd el paper<br />
que tenen l’escola, el grup d’amics, la família, entre d’altres, com a propul·<br />
sors de mobilitat. D’altra banda, els ocupadors del país receptor classifiquen<br />
ètnicament els treballadors immigrants al mateix lloc en el qual es troba la<br />
població similar.<br />
38
Introducció<br />
Aquest procés genera l’encasellament del segment secundari del mercat de<br />
treball, ja que els ocupadors tendeixen a jutjar els treballadors en funció dels<br />
estereotips generalitzats en cada ètnia o nacionalitat; així, quan un treballador<br />
pertany a un grup ètnic que té fama de ser inestable o intermitent en la seva<br />
estada al país receptor, s’incrementa la dificultat de ser contractat per a una<br />
ocupació que requereix alts nivells d’estabilitat. «La hipòtesi bàsica és que les<br />
dimensions de la classe baixa i, per tant, l’oferta de treballadors per ocupar els<br />
llocs de treball secundaris són una funció de la taxa d’immigració dels grups<br />
ètnics i racials, i del nombre de membres de la segona i tercera generació<br />
d’aquests grups en relació amb l’entrada de membres nous.» (Piore, 1998:<br />
219)<br />
Encara que aquests treballadors immigrants són temporals, alguns es que·<br />
den i decideixen assumir el preu perquè els seus fills tinguin èxit laboral en el<br />
futur. «I moltes vegades, aquestes feines, per molt inestables i sense sortida<br />
que puguin ser, encara són preferibles a la situació en la qual es trobava l’emi·<br />
grant al seu lloc d’origen.» (Doeringer i Piore, 1999b: 316)<br />
No obstant això, a mesura que transcorre el temps i la segona generació<br />
(els fills dels immigrants treballadors) se socialitza i creix al país d’acollida,<br />
les seves expectatives socials s’homogeneïtzen amb la població autòctona (el<br />
país d’acollida ja és el seu país). Aquests immigrants ja no estan disposats a<br />
acceptar la feina dels seus pares. Tanmateix, en incorporar·se al mercat labo·<br />
ral, es troben que només són acceptats en ocupacions similars a les dels seus<br />
pares, encara que tinguin una formació superior. Té lloc, així, una discriminació<br />
laboral que els atrapa al sector secundari del mercat de treball. És a dir, el fet<br />
que els immigrants de segona generació ocupin llocs de treball del sector se·<br />
cundari no és perquè tinguin un baix nivell educatiu, sinó per la impossibilitat<br />
d’aconseguir feines del sector primari —segons Piore i Doeringer.<br />
Alguns economistes proposen un tercer segment del mercat de treball con·<br />
format per l’ocupació irregular, a causa de la seva persistència en les últimes<br />
dècades com un element estructural del mercat laboral, que desenvolupa una<br />
dinàmica pròpia de normes i relacions socials, i en què tenen cabuda un alt<br />
nombre de persones immigrants en situació d’il·legalitat.<br />
39
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La sociologia alemanya contribueix a la teoria de la segmentació del mercat<br />
de treball a partir de reconèixer la importància dels oficis i les professions<br />
per determinar la posició dels treballadors en aquest mercat i la qualitat de<br />
les condicions laborals. Proposen un model de segmentació pluridimensional<br />
(Sengenberger, 1988), en què sobresurten tres segments: un segment orga·<br />
nitzacional o d’empresa; un segment professional o d’ofici, i un segment de<br />
qualsevol persona. És important aclarir que les diferències entre la teoria de<br />
la segmentació alemanya i la nord·americana no són un problema quantitatiu.<br />
Quan Piore i Doeringer parlen del mercat dual, fan referència a una segmenta·<br />
ció vertical en què s’estableix la desigualtat de les relacions laborals entre els<br />
segments que són a dalt (primari) i els que són a baix (secundari). Tanmateix,<br />
el model alemany és de segmentació horitzontal perquè reconeix les classifi·<br />
cacions professionals o grups de professions, caracteritzades per importants<br />
barreres de mobilitat entre si, fins i tot dins d’un mateix segment. Aquesta<br />
teoria posa l’èmfasi en les normes i les institucions socials que regeixen i<br />
estructuren territoris diferents dins del conjunt del total d’interrelacions entre<br />
llocs i treballadors. Això nega que els llocs de treball i els treballadors siguin<br />
homogenis, ja que formen conglomerats segmentats els uns dels altres. Per<br />
això, persones amb la mateixa formació, edat i experiència laboral no tenen les<br />
mateixes oportunitats de cobrir una vacant, perquè no tenen informació i poder<br />
dins de l’empresa, ja que aquesta és qui defineix les polítiques de reclutament,<br />
la mobilitat horitzontal, la remuneració, etc.<br />
D’altra banda, a llocs de treball que podrien ser idèntics quant a condi·<br />
cions laborals i qualificació, no hi té accés el mateix tipus de mà d’obra. En<br />
algunes empreses aquests càrrecs es poden cobrir internament i, en d’altres,<br />
només amb mà d’obra externa. Els llocs de treball tenen barreres d’entrada de<br />
tres tipus: criteris personals “d’adscripció” com ara l’edat, el gènere, l’ètnia i<br />
l’origen; criteris personals adquirits com ara el nivell d’estudis i l’experiència<br />
laboral, i, finalment, criteris normatius de forma explicita i implícita, ja sigui<br />
de l’empresa o de convenis col·lectius. «Els mercats de treball parcials són<br />
unitats estructurals del mercat laboral que estan delimitades per determinades<br />
característiques dels llocs o de la mà d’obra, i dins de les quals l’assignació, la<br />
remuneració i la qualificació d’aquesta darrera estan subjectes a una normativa<br />
especial més o menys institucionalitzada.» (Sengenberger, 1988: 355)<br />
Les implicacions teòriques d’aquesta proposta revelen que no és l’oferta i la<br />
demanda, ni actors socials racionals i individuals a la recerca de l’optimització<br />
40
Introducció<br />
dels seus guanys econòmics, sinó unes normes institucionalitzades allò que<br />
estructura els processos que regeixen el mercat laboral entre treballadors i<br />
empreses. Aquesta teoria és de vital importància per a l’estudi de la immigració<br />
laboral.<br />
En la dècada dels noranta, les investigacions s’han centrat en els estudis de<br />
treballadors immigrants amb salaris baixos o del segment secundari de l’eco·<br />
nomia amb poca mobilitat intersectorial, amb uns quants immigrants al sector<br />
primari; tanmateix, nous estudis de col·lectius específics han demostrat que<br />
les persones immigrants augmenten el seu estatus ocupacional i la mobilitat<br />
ascendent a mesura que incrementen la seva educació i l’experiència laboral<br />
al país receptor. Portes i Wilson (1996), en estudiar l’experiència cubana a<br />
Miami, s’han trobat que la teoria del mercat dual és insuficient per explicar<br />
l’experiència laboral dels cubans i, per tant, hi han incorporat un nou segment:<br />
l’enclavament ètnic.<br />
Els enclavaments ètnics constitueixen les experiències reeixides d’inserció<br />
econòmica no solament per a les persones immigrants nouvingudes, sinó també<br />
per als fills d’immigrants de segona generació que s’han socialitzat i educat al<br />
país receptor, la qual cosa refuta la tesi que els immigrants de segona genera·<br />
ció abandonen la comunitat ètnica (Wilson i Portes, 1996). Un enclavament<br />
ètnic es defineix com una agrupació de persones pertanyents a una comunitat<br />
determinada, fora del seu territori d’origen i dins d’un territori aliè (Malgesini<br />
i Giménez, 1997: 110); però Wilson i Portes (1996) utilitzen aquest terme<br />
també per referir·se a un espai físic, com ara una fàbrica o una zona de treball,<br />
els propietaris del qual són immigrants i ocupen immigrants. Les empreses<br />
d’enclavament —en el cas dels cubans a Miami— tendeixen a concentrar·se en<br />
sectors d’activitat tèxtil, marroquineria, mobles, construcció, finances, agroin·<br />
dústria, entre d’altres. Al sector serveis, els enclavaments ètnics se centren en<br />
restaurants, supermercats, clíniques privades, gestories, funeràries i escoles<br />
privades. Els enclavaments ètnics arriben a oferir tants serveis a les persones<br />
immigrants que moltes d’elles restringeixen les seves vides a l’enclavament,<br />
sense necessitat d’accedir a altres serveis de la ciutat.<br />
El desenvolupament dels enclavaments ètnics requereix dues condicions:<br />
la presència de persones immigrants amb suficient capital i habilitats o esperit<br />
empresarial, i, a més, la renovació de la força de treball de l’enclavament a<br />
través d’un flux constant d’immigrants, ja que, a mesura que s’incrementen els<br />
41
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
col·lectius d’una mateixa nacionalitat o sector geogràfic, els enclavaments van<br />
creant vetes de mercat laboral que s’uneixen a grans firmes de l’economia cen·<br />
tral. Els enclavaments ètnics ajuden a subministrar mà d’obra barata a grans<br />
firmes com a mitjancers o intervenen en les estratègies de deslocalització en les<br />
cadenes productives en sectors moderns. L’enclavament ètnic es converteix en<br />
font de grans ingressos per als seus empresaris, incorpora els nous immigrants<br />
garantint·los una ocupació ràpida i, posteriorment, els incita a la creació de tre·<br />
ball independent com a forma de mobilitat ascendent. «L’expansió econòmica<br />
d’un enclavament ètnic, combinada amb les obligacions recíproques adherides<br />
a una etnicitat comuna, crea noves oportunitats per als treballadors immigrants<br />
i permet la utilització de les seves inversions de capital humà en el passat»<br />
(Wilson i Portes, 1996: 189). Els enclavaments ètnics, a causa de l’afinitat<br />
lingüística i cultural amb l’exèrcit de reserva de treballadors immigrants, tenen<br />
un avantatge comparatiu d’accés a mercats i fonts de treball (Wilson i Portes,<br />
1996).<br />
Per resumir, en aquesta recerca s’entén per segments del mercat de treball<br />
uns submercats que operen amb normes institucionalitzades diverses en cadas·<br />
cun, que estructuren els processos de gestió de la mà d’obra, cosa que implica<br />
un tracte diferent dels treballadors, independent de les característiques que<br />
aquests tinguin. Així, el funcionament dels segments del mercat de treball s’ha<br />
estudiat en aquesta recerca en dues dimensions: l’estructura d’ocupació i la<br />
caracterització dels actors socials presents en la relació laboral.<br />
Per estructura d’ocupació s’entén la forma com es distribueix l’ocupació<br />
en una economia, en una època determinada. Està conformada pel conjunt de<br />
llocs de treball disponibles que genera una economia, a partir de les particula·<br />
ritats productives d’una regió. L’estructura d’ocupació involucra la distribució<br />
sectorial, l’ocupacional, la situació professional dels treballadors i l’antiguitat<br />
en les ocupacions, entre d’altres. D’altra banda, la caracterització dels actors<br />
socials implica la descripció dels treballadors estudiats i dels ocupadors.<br />
Les variables seleccionades per a la dimensió d’estructura d’ocupació són<br />
nou. Entre aquestes, cinc variables corresponen a les utilitzades convencio·<br />
nalment a escala internacional per estudiar el mercat de treball: ocupació,<br />
branca d’activitat econòmica, situació professional, tipus d’ocupació i situació<br />
de pluriocupació. Les quatre variables restants complementen la descripció de<br />
l’ocupació: relació entre lloc de treball i formació; tipus de lloc de treball (de<br />
42
Introducció<br />
direcció, de supervisió o com a empleat); orgull a la feina, i canvi de la feina<br />
actual per una altra de diferent.<br />
La caracterització dels actors socials s’ha dut a terme en dues subdimen·<br />
sions: d’una banda, els treballadors (ja siguin nacionals o immigrants), i, de<br />
l’altra, els ocupadors. Els treballadors s’han estudiat a partir de les caracterís·<br />
tiques personals, la formació acadèmica i els antecedents laborals. Per al cas<br />
específic de les persones immigrants s’ha tingut en compte l’estatus jurídic,<br />
la procedència, la nacionalitat, el permís de treball i les persones a càrrec.<br />
També s’han estudiat les causes de la migració, el tipus de migrant i l’antiguitat<br />
migratòria, i s’han descrit els canals d’inserció laboral inicial a Espanya.<br />
La dimensió dels ocupadors, tractada a partir de la informació subminis·<br />
trada pels treballadors, es compon de variables com ara el tipus d’ocupador<br />
(particular o empresa), la grandària de l’empresa, el nombre d’estrangers a<br />
l’empresa, la nacionalitat de l’ocupador, i d’altres variables addicionals, amb<br />
categories qualitatives, com són les percepcions de la població immigrant sobre<br />
els ocupadors nacionals i ètnics.<br />
Condicions laborals: ocupació i treball<br />
Abans d’abordar el segon concepte analític d’aquesta recerca, és important<br />
aclarir tres conceptes fonamentals en sociologia per estudiar l’activitat laboral,<br />
utilitzats permanentment en aquest estudi, i que són diferents: ocupació, feina<br />
i treball.<br />
Per comprendre l’ocupació, és pertinent prendre la definició de Fina i Toha·<br />
ria: «El concepte d’ocupació estaria pensat per a un món de treball assalariat.<br />
D’alguna manera, el concepte d’ocupació fa referència a una organització del<br />
treball parcel·lada, dividida, en la qual hi ha diferents grups de treballadors<br />
que duen a terme diferents grups de tasques però que, malgrat això, poden<br />
classificar·se en un mateix nivell pel que fa a alguns requisits com ara els<br />
relacionats amb el nivell de formació o el grau de dificultat o responsabilitat.<br />
També fa referència a jerarquies en l’organització del treball, formades per<br />
grups ocupacionals situats en diferents nivells» (Fina i Toharia, 2001: 326).<br />
L’ocupació permet comprendre la mobilitat ascendent o descendent de les<br />
persones immigrants.<br />
43
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Des de la sociologia, el mercat de treball és entès com una institució so·<br />
cial, i és fonamental establir una diferència entre feina i treball, socialment<br />
construïts. Encara que comunament feina i treball s’utilitzen com a sinònims,<br />
Maruani (1988) diferencia els conceptes, i aclareix els terrenys en què actua<br />
cada un. El treball és l’exercici de l’activitat professional per produir béns i<br />
serveis, sota unes condicions com ara les qualificacions, la jerarquia, l’organit·<br />
zació del treball, etc., mentre que la feina «suposa el fet de tenir un treball»<br />
(Maruani, 2000: 11) i comprèn els canals d’accés i sortida del mercat laboral,<br />
les formes de contracte com ara el treball a temps parcial, el treball interí,<br />
el treball en pràctiques, les seves modalitats i els seus resultats (precarietat/<br />
estabilitat, ocupació/atur). La diferència entre els conceptes feina i treball és<br />
expressa i clara en els treballadors perquè les evidències empíriques demostren<br />
que, en un treballador, hi pot haver una forta ambivalència entre la seva relació<br />
amb el treball i la seva relació amb la feina, de tal manera que pot rebutjar el<br />
treball, però tenir afecció a la feina, o, de manera inversa, un treballador pot<br />
estimar el treball que duu a terme, però menysprear els tipus de feina en què<br />
es desenvolupa aquest treball.<br />
Els estudis de segmentació del mercat de treball han demostrat que, en una<br />
societat, el repartiment de la feina (veient la feina com un bé escàs) és distribuït<br />
heterogèniament entre sectors socials diferenciats per gènere, grups d’edat,<br />
raça, origen, nivells de qualificació, ocupacions, sectors d’activitat econòmica,<br />
etc. Posteriors troballes empíriques han mostrat que la feina, a més d’estar<br />
intervinguda per la institució social del mercat de treball, és una construcció<br />
social on funcionen normes i regles socialment instituïdes, que la distribueixen<br />
de manera asimètrica reforçant i reproduint les jerarquies socials i, per tant,<br />
la segregació i l’exclusió social. En el repartiment de la feina no solament<br />
compten els criteris de productivitat i eficiència sota la lògica del cost·benefici,<br />
sinó que també hi apareixen elements de legitimitat social, etc. És a dir, per<br />
entendre la dinàmica de la feina en la societat actual, cal entendre les relacions<br />
socials d’aquesta feina. El mercat de treball no només funciona amb la lògica<br />
de l’oferta i la demanda, sinó que els actors socials generen pressió i forces<br />
entre si que imposen una dimensió social al repartiment de la feina.<br />
Una vegada establertes les diferències entre els tres conceptes fonamentals<br />
de l’activitat laboral, en aquesta recerca s’aborda l’estudi del segment del<br />
mercat de treball a partir de la descripció de les condicions laborals en dues<br />
dimensions: feina i treball.<br />
44
Introducció<br />
Usualment, les condicions laborals inherents a l’execució d’un lloc de tre·<br />
ball es refereixen a la naturalesa del treball (tasca), el contingut del treball,<br />
l’esforç físic i mental requerit, els riscos físics i emocionals que implica, els<br />
nivells de qualificació i responsabilitat exigits. Les condicions de treball estan<br />
associades a les jornades de treball i a les possibilitats i potencialitats del lloc<br />
de treball, com ara els ascensos, el desenvolupament personal, etc. Els estudis<br />
sobre condicions laborals permeten conèixer la qualitat de vida en el treball.<br />
Per tant, en aquesta recerca, les condicions laborals s’aborden des de dues<br />
dimensions específiques: les condicions de treball i les de feina.<br />
La primera dimensió de les condicions de treball es troba en la relació del<br />
treballador amb els mitjans tècnics, físics, organitzacionals i socials amb què<br />
desenvolupa la seva feina. Va des de la posició que ocupa en la concepció i l’or·<br />
ganització del procés productiu fins a la capacitat de relació amb els seus com·<br />
panys i superiors (Cano, 1997). Les condicions de treball inclouen elements<br />
d’infraestructura (entorn físic) que es relacionen amb la il·luminació, la venti·<br />
lació, l’amuntegament, el soroll, etc. Hi ha condicions de treball relacionades<br />
amb horaris laborals, remuneració o formes d’organització laboral que tenen<br />
a veure amb relacions socials entre semblants o de jerarquia i subordinació,<br />
etc. I hi ha condicions de treball que afecten la productivitat del treballador de<br />
forma indirecta com ara el temps de desplaçament al lloc de treball, les lleis<br />
governamentals i la infraestructura social de l’empresa.<br />
La dimensió de les condicions de treball s’ha desagregat en set subdimen·<br />
sions: seguretat social, riscos laborals, mobilitat geogràfica, relacions laborals,<br />
informació organitzacional, formació laboral i satisfacció laboral. En cada sub·<br />
dimensió s’inclouen un grup de variables objectives i subjectives.<br />
La subdimensió de la seguretat social s’ha construït amb quatre variables:<br />
inscripció a la Seguretat Social, assistència sanitària, cotització de jubilació i<br />
temps de cobrament del subsidi per desocupació.<br />
L’exposició als riscos laborals és una subdimensió important en l’anàlisi<br />
de les condicions de treball. S’ha classificat en dos tipus de riscos: els físics<br />
i els mentals. Els riscos físics s’han estudiat a partir de vuit variables: entorn<br />
físic agradable, satisfacció amb l’entorn físic de la feina, satisfacció amb les<br />
condicions de seguretat i higiene en el treball, treball en condicions de perill,<br />
protecció en situacions perilloses, informació de riscos laborals, existència de<br />
45
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
mitjans de protecció a la feina i freqüència de l’esforç físic a la feina.<br />
Els riscos mentals s’han classificat en quatre grups: el contingut de les<br />
tasques, l’alienació a la feina, la participació i l’autonomia en el lloc de treball,<br />
i la utilitat social del treball. Per estudiar el contingut de les tasques dels tre·<br />
balladors s’han utilitzat dues variables: feina atractiva i interessant, i ambient<br />
estimulant per millorar. Els nivells d’alienació s’han estudiat a partir de nou<br />
variables: la repetició de tasques, la supeditació de la feina al ritme d’una mà·<br />
quina, la realització d’una jornada avorrida i monòtona, la percepció del pas del<br />
temps al llarg de la jornada laboral, els nivells de distracció dels treballadors,<br />
l’esgotament del treballador en tornar a casa, els nivells d’estrès a la feina, la<br />
flexibilitat d’horari i, finalment, la possibilitat de fer petits descansos durant la<br />
jornada. Per analitzar els nivells de participació i autonomia en el lloc de treball<br />
s’han utilitzat quatre variables relacionades amb el tema: possibilitat d’opinar<br />
a la feina, valoració del cap dels suggeriments del treballador, participació en<br />
les decisions respecte a la feina, i el fet de poder treballar amb independència i<br />
posar en pràctica les idees. Finalment, la utilitat social del treball s’ha analitzat<br />
a partir de dues variables: “amb la meva feina puc ajudar la gent” i “la meva<br />
feina és útil a la societat”.<br />
La subdimensió de la mobilitat geogràfica s’analitza amb tres variables:<br />
canvi de residència per motius de treball, temps de desplaçament a la feina i<br />
lloc on es menja.<br />
La subdimensió de les relacions laborals s’ha abordat a partir de tres varia·<br />
bles: treball en grup, relacions entre directius i treballadors, i relacions entre<br />
companys.<br />
La subdimensió de la informació organitzacional, destinada només a treba·<br />
lladors assalariats en empreses, es compon de tres variables: coneixement so·<br />
bre l’organigrama de l’empresa, coneixement sobre els objectius de l’empresa<br />
i nivell de coneixement sobre el conveni col·lectiu.<br />
La subdimensió sobre formació laboral està conformada per cinc variables:<br />
relació de l’empresa amb activitats formatives, coneixement d’ofertes de for·<br />
mació, participació en cursos de formació, freqüència de realització de cursos<br />
en horari laboral i utilitat de la formació rebuda.<br />
46
Introducció<br />
La satisfacció laboral s’ha analitzat amb tres variables: satisfacció laboral,<br />
raons per estar satisfet i raons per estar insatisfet a la feina.<br />
La segona dimensió de les condicions laborals és la més important perquè,<br />
en mercats de treball en què l’oferta de feina és escassa i hi ha una elevada<br />
taxa de desocupació, les condicions d’ocupació i treball no són negociables ni<br />
el treballador està en situació d’exigir. «Els treballadors ja no es diferencien<br />
o són diferenciats només per les condicions de treball, es diferencien també<br />
i abans pel fet d’estar ocupats o no, pel fet de tenir un contracte laboral per·<br />
manent o temporal, un contracte a temps complet o a temps parcial.» (Prieto,<br />
1994: 21)<br />
Les condicions d’ocupació configuren la relació laboral i determinen les<br />
condicions de treball, de tal manera que, en estudiar les condicions d’ocupa·<br />
ció, s’està abordant la dimensió més important de les condicions de treball,<br />
segons Prieto (op. cit.). Les condicions d’ocupació varien d’acord amb els grups<br />
socials presents en el mercat de treball: dones, joves, adults de més de 45<br />
anys, immigrants, treballadors qualificats i no qualificats, etc. Per tant, les<br />
condicions d’ocupació i treball no són homogènies, sinó que defineixen un lloc<br />
en l’estructura social en reproduir i perpetuar l’statu quo.<br />
Les condicions d’ocupació defineixen els estatuts en el treball, com ara les<br />
remuneracions, els nivells de qualificació d’un lloc de treball, les categories del<br />
lloc, les trajectòries professionals, etc. No obstant això, les condicions d’ocupa·<br />
ció no es distribueixen simètricament com s’exposa en teoria: a igual qualitat i<br />
quantitat de treball, iguals condicions d’ocupació. La realitat ha demostrat que<br />
a igual qualitat i quantitat de treball, diferents condicions d’ocupació, diferents<br />
remuneracions, diverses modalitats de contractació, entre d’altres. En paraules<br />
de Maruani, «a igual treball, l’estatut de l’ocupació discrimina; els estatuts de<br />
l’ocupació segmenten i jerarquitzen els estatuts en el treball» (2000: 14).<br />
En aquesta recerca, la dimensió de les condicions d’ocupació s’analitza des<br />
de set subdimensions: les estratègies de concurrència al mercat de treball; les<br />
barreres d’entrada al mercat laboral; les formes d’incorporació al mercat de<br />
treball, que inclouen condicions de negociació, contractació laboral, mobilitat<br />
laboral i estabilitat en l’ocupació; la jornada laboral; la remuneració en l’ocu·<br />
pació, fent èmfasi en la discriminació salarial; la promoció interna, i la sortida<br />
del mercat de treball.<br />
47
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La subdimensió de les estratègies de concurrència al mercat de treball s’ha<br />
basat en la variable “forma d’aconseguir la feina actual”, posant l’èmfasi en<br />
el paper de les xarxes socials per a l’accés a l’ocupació, i en altres estratègies<br />
utilitzades.<br />
La subdimensió de les barreres d’entrada al mercat de treball ha sorgit<br />
com un element emergent de les dades qualitatives i es compon de quatre<br />
categories: el permís de treball, l’homologació, l’idioma català i l’estigma del<br />
colombià.<br />
Les formes d’incorporació al mercat de treball s’analitzen a partir de quatre<br />
aspectes: les condicions de negociació en la vinculació laboral, la contractació<br />
laboral, la mobilitat laboral i l’estabilitat en l’ocupació. La contractació laboral<br />
s’estudia des de quatre variables: modalitat de contracte de treball, durada del<br />
contracte temporal, canvis de contracte i relació contractual per determinar<br />
l’externalitat del treballador. La mobilitat laboral s’analitza des de l’antiguitat<br />
en l’ocupació. L’estabilitat en l’ocupació es compon de sis variables: rotació la·<br />
boral, percepció d’ocupació estable, possibilitat d’abandonar l’ocupació actual,<br />
raons per deixar l’ocupació, raons de recerca d’una altra ocupació i probabili·<br />
tats d’una ocupació millor.<br />
La subdimensió de la jornada laboral s’estudia amb sis variables: hores de<br />
la jornada setmanal habitual, tipus de jornada, horari nocturn, treball per torns,<br />
torns en dies festius i caps de setmana, i prolongació de la jornada laboral.<br />
La remuneració en l’ocupació està conformada per sis variables: tipus de<br />
salari, ingressos mensuals, participació en beneficis, sintonia del salari propi<br />
amb els salaris del mercat, satisfacció amb el salari i els ingressos, i relació<br />
entre temps i salari.<br />
La promoció interna s’aborda amb tres variables: quantificació del nombre<br />
d’ascensos, possibilitat d’ascendir amb la mateixa formació i possibilitat d’as·<br />
cendir a l’empresa amb més formació.<br />
La subdimensió de la sortida del mercat de treball s’analitza a partir de dues<br />
variables: causes d’acomiadament i indemnització per acomiadament.<br />
48
Precarietat laboral<br />
Introducció<br />
Les condicions d’ocupació i treball no solament s’han de descriure sinó<br />
que també s’han d’analitzar a la llum d’un concepte clau en la flexibilitat del<br />
treball: la precarietat laboral. L’ocupació està amenaçada, no només per la pèr·<br />
dua irreparable dels llocs de treball que han desaparegut, sinó també perquè la<br />
inestabilitat laboral cada vegada s’estén més sobre els treballadors.<br />
La precarietat és vista com un fenomen social que transcendeix els aspectes<br />
laborals i que consisteix en un augment de la vulnerabilitat dels treballadors<br />
per desenvolupar el seu projecte de vida.<br />
Boltanski i Chiapello (2002) afirmen que les transformacions organitzatives<br />
realitzades en les empreses per flexibilitzar han tingut com a conseqüència la<br />
precarietat per a una franja de població treballadora, que es manifesta de dues<br />
maneres: en la naturalesa de l’ocupació (contracte temporal, a temps parcial,<br />
etc.) o sota la forma d’empreses subcontractistes (fàbriques i outsourcing). La<br />
precarització és el procés esdevingut en les dècades dels anys vuitanta i noran·<br />
ta, que va significar el qüestionament i el desmuntatge dels drets de seguretat<br />
pels quals durant dos segles van lluitar acarnissadament els treballadors als<br />
països del primer món. Aquests drets de seguretat han estat tipificats com a<br />
formes estàndards d’ocupació (Cano, 2000). La precarització qüestiona fins i<br />
tot el mateix dret a l’ocupació. Per això, alguns teòrics qüestionen la suficiència<br />
d’ocupacions per a la població econòmicament activa, ja que hi ha el risc que,<br />
en el futur, només una part de la població ocupada pugui produir els béns que<br />
necessita una societat. Per concloure, «el procés de precarització del treball és<br />
un procés central, regit per les noves exigències tecnologicoeconòmiques de<br />
l’evolució del capitalisme modern. És perfectament lícit plantejar una “nova<br />
qüestió social”, que té la mateixa amplitud i la mateixa centralitat que el pau·<br />
perisme en la primera meitat del segle XIX, per a sorpresa dels contemporanis»<br />
(Castel, 1997: 413). Aquesta nova qüestió social cristal·litza en tres aspectes<br />
del treball: la desestabilització dels estables, la instal·lació de la precarietat<br />
com a destí, sota una forma de cultura de l’aleatori, 5 i, finalment, un dèficit<br />
de llocs ocupables en l’estructura social, que crea una franja de treballadors<br />
inocupables («els nous inútils del món», en diu Castel [op. cit.]), treballadors<br />
5. En paraules de Castel (1997), quan afirma que la precarietat es converteix en una manera d’ha·<br />
bitar el món social que implica desenvolupar estratègies de supervivència basades en el present:<br />
viure al dia.<br />
49
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
que no solament no troben lloc en el procés productiu, sinó que tampoc no<br />
poden definir una utilitat social.<br />
Els treballadors que es troben en situació de precarietat tenen un tipus de<br />
feina que no els permet consolidar un estatus o nivell de vida, una professió,<br />
una estabilitat i una planificació del seu futur. Per tant, són feines precàries les<br />
que «redueixen de forma significativa la capacitat del treballador de planificar<br />
i controlar el seu present i el seu futur» (Cano, 1996: 80). El treball precari<br />
impedeix l’exercici de certs drets considerats normals en l’actualitat (Bilbao,<br />
1999); per tant, la precarietat s’expressa sota la forma d’inestabilitat, falta de<br />
protecció, inseguretat, vulnerabilitat social i econòmica, i manca de control<br />
sobre la planificació del futur laboral i social.<br />
La precarietat laboral no és un estat, és més aviat una dimensió que s’ex·<br />
pressa en diferents graus amb un espectre de modalitats en l’ocupació; tampoc<br />
no és un llindar dicotòmic que determini si una ocupació és precària o no.<br />
Burchell diu que «tenir un lloc de treball precari, ser a la “zona grisa” que<br />
constitueix la frontera del mercat laboral, implica, en la majoria dels casos,<br />
unes característiques especials no només de la feina que hom fa, sinó també<br />
de l’historial laboral i del probable futur dins del mercat de treball» (1992:<br />
402).<br />
En aquesta recerca s’entén per precarietat laboral «un augment de la vulne·<br />
rabilitat dels treballadors com a conseqüència de les relacions que defineixen<br />
la continuïtat i el control de la seva trajectòria professional. Això comporta un<br />
increment de la inseguretat, la dependència i la vulnerabilitat del treballador,<br />
tant pel que fa a l’estabilitat de l’ocupació com a la qualitat de les condicions<br />
de treball» (Cano, 2000: 208).<br />
La precarietat s’expressa en quatre dimensions: la incertesa sobre la con·<br />
tinuïtat laboral, la degradació de les condicions laborals, la insuficiència d’in·<br />
gressos mensuals i la protecció social deficient. En aquest estudi, la precarietat<br />
laboral s’aborda a través d’un índex numèric amb 20 variables.<br />
La incertesa sobre la continuïtat laboral és la inestabilitat de l’activitat<br />
productiva en el treballador, i s’expressa en l’alt risc de perdre la feina a causa<br />
d’ocupacions o tasques puntuals, contractes temporals, empreses vulnerables<br />
econòmicament o amb risc de fallida, la desaparició de llocs de treball, oficis<br />
50
Introducció<br />
o ocupacions, i sectors productius i econòmics poc competitius. La dimensió<br />
d’incertesa s’ha construït amb cinc variables: antiguitat a l’empresa, modalitat<br />
de contracte, raó per deixar la feina actual, raons per a la recerca d’una altra<br />
ocupació i percepció d’ocupació estable.<br />
La segona dimensió de precarietat laboral és la degradació de les condicions<br />
de treball, inferiors al que és la norma, conformada per les quatre subdimen·<br />
sions més importants: jornada laboral, salut i risc laboral, organització del<br />
treball, i qualificació i professionalització en el treball.<br />
La jornada laboral s’ha estudiat a partir de tres variables: jornada setmanal<br />
habitual per hores, torns en dies festius i caps de setmana, i prolongació de<br />
la jornada.<br />
La subdimensió de salut i risc laboral es compon de set variables: satisfac·<br />
ció amb l’entorn físic de la feina, satisfacció amb les condicions de seguretat<br />
a la feina, realització d’esforç físic a la feina, nivell d’estrès, existència de<br />
mitjans de protecció a la feina, condicions de perill i possibilitat de fer petits<br />
descansos durant la jornada.<br />
L’organització del treball involucra set variables: supeditació del treball al<br />
ritme d’una màquina, repetició de tasques, participació en decisions respecte<br />
a la pròpia feina, independència per dur a terme les tasques, relacions amb<br />
directius, relacions amb companys i coneixement sobre el conveni.<br />
Finalment, la subdimensió de la qualificació i la professionalització en el<br />
treball s’ha construït amb tres variables: possibilitat d’ascendir amb la mateixa<br />
formació, participació en cursos de formació, i relació entre lloc de treball i<br />
formació.<br />
La tercera dimensió s’expressa a partir de la insuficiència d’ingressos men·<br />
suals, quan el salari o ingrés no té ni el volum ni la periodicitat requerits per<br />
desenvolupar un projecte vital, i no només com a paràmetre de comparació<br />
salarial per menys remuneració, sinó també com a flux d’ingressos anuals o de<br />
la vida laboral. La degradació de les condicions de treball està determinada<br />
per la configuració i la naturalesa de les relacions que s’estableixen entre qui<br />
ocupa el lloc de treball i l’entorn (productes, processos, equips i persones) en<br />
el qual actua.<br />
51
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La dimensió d’insuficiència d’ingressos es compon de cinc variables: satis·<br />
facció amb el salari o els ingressos, tipus de salari, ingressos mensuals nets,<br />
sintonia del salari propi amb els salaris del mercat i insuficiència d’ingressos.<br />
La quarta dimensió és la protecció social deficient, i s’expressa quan hi<br />
ha una protecció legal i col·lectiva de seguretat social insuficient: el dret a la<br />
jubilació, la indemnització per acomiadament, el subsidi de desocupació, la<br />
compensació de riscos laborals, les garanties en les condicions laborals, les<br />
assegurances contra malaltia i accidents laborals, entre d’altres. La dimensió<br />
de protecció social deficient s’ha construït amb dues variables: inscripció a la<br />
Seguretat Social i temps de cobrament del subsidi de desocupació.<br />
Mobilitat ocupacional<br />
La mobilitat ocupacional inclou les diverses ocupacions que exerceix un<br />
treballador en la seva carrera laboral, que marquen una trajectòria. Aquesta<br />
mobilitat pot ser vertical o horitzontal, d’acord amb el tipus d’ocupacions que<br />
es tinguin al llarg de la vida laboral. La mobilitat té lloc des del moment en<br />
què el treballador comença la seva vida laboral fins al seu retir, i s’estudia la<br />
seqüència de posicions ocupacionals laborals en el temps. Sota aquesta pers·<br />
pectiva, es pot fer una anàlisi estructural del mercat de treball que depassi les<br />
limitacions dels estudis conjunturals. És important ressaltar que les feines no<br />
són aleatòries ni fortuïtes, sinó que presenten una constant en la vida laboral,<br />
a causa de la presència d’institucions estructuradores que creen una dinàmica<br />
d’ocupació en les persones o una trajectòria laboral (Pries, 2000).<br />
Els estudis sobre mercat de treball «pressuposen relacions de determinació<br />
social: sembla que la diferenciació de la situació actual de les persones en<br />
un mercat segmentat, en un moment donat, sigui suficient per explicar les<br />
seves oportunitats tant en el passat com en el futur. Les persones semblen<br />
estar condemnades o designades, des de sempre i per sempre, a la situació<br />
laboral amb determinades oportunitats» (Dombois, 1993: 229). Malgrat que<br />
els treballadors estan restringits a actuar dins uns marges que imposen les ins·<br />
titucions en el mercat laboral, aquests despleguen una sèrie d’estratègies 6 que<br />
els asseguren una millor posició en aquest mercat, en permetre’ls superar els<br />
obstacles i les barreres d’entrada per assolir una mobilitat laboral ascendent.<br />
6. En un espai social limitat i definit no solament per la dinàmica del mercat de treball, sinó també<br />
per les institucions i les normes socials que restringeixen i canalitzen aquestes opcions.<br />
52
Introducció<br />
Les trajectòries laborals també són el resultat d’avaluacions i decisions que<br />
realitza el treballador, amb un marge de joc i actuació en la recerca d’ocupació,<br />
cosa que fa variar notablement l’acompliment d’un treballador a un altre en el<br />
mercat laboral (Campos, 2002: 3).<br />
En aquesta recerca, la mobilitat ocupacional s’ha estudiat, principalment, a<br />
partir de dades qualitatives provinents de les entrevistes, que han donat com a<br />
resultat dos tipus de trajectòries laborals: la continuïtat de la trajectòria ocupa·<br />
cional i la ruptura de la trajectòria ocupacional de les persones immigrants des<br />
del país d’origen. Tanmateix, els tipus de mobilitat ocupacional són categories<br />
que han emergit de l’anàlisi, i que han revelat informació important sobre el<br />
comportament d’aquestes persones en el mercat de treball.<br />
Aspectes metodològics<br />
Per dur a terme aquesta recerca s’han combinat els dissenys metodològics<br />
quantitatiu i qualitatiu. Com a font principal de subministrament d’informa·<br />
ció s’ha utilitzat el disseny de sondeig per a l’obtenció d’informació primària,<br />
mitjançant l’administració d’una enquesta anomenada «Condicions de treball<br />
de colombians a Barcelona» (CTCB). Posteriorment, s’ha utilitzat el disseny<br />
etnogràfic, amb entrevistes en profunditat, per recuperar la interpretació dels<br />
actors socials sobre la seva realitat laboral, de manera complementària per a<br />
l’anàlisi qualitativa dels resultats de l’enquesta.<br />
L’estudi s’ha desenvolupat en dues fases: un “flaix” conjuntural amb l’ob·<br />
jectiu de reflectir les condicions de treball d’aquestes persones immigrants<br />
el 2002, a partir de l’administració de l’enquesta «Condicions de treball de<br />
colombians a Barcelona» en tres comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat i<br />
el Vallès Occidental (vegeu l’annex de l’enquesta CTCB); i una anàlisi interpre·<br />
tativa sobre la situació laboral d’aquesta població immigrant el 2004, mitjan·<br />
çant la realització d’entrevistes en profunditat per tal de construir trajectòries<br />
laborals d’immigrants que fes entre quatre i cinc anys que residien a Espanya<br />
(Gordon et al., 1986).<br />
53
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La informació quantitativa, en aquesta recerca, té dues fonts de dades: la<br />
informació primària, amb la CTCB, per al diagnòstic de la població immigrant,<br />
i la informació secundària, amb l’Enquesta de qualitat de vida en el treball<br />
(EQVT), 7 per a l’anàlisi comparativa amb la població autòctona. L’enquesta<br />
EQVT del Ministeri de Treball forma part del Pla estadístic nacional d’Espanya,<br />
que té com a objectiu oferir informació sobre la població ocupada des d’una<br />
àmplia gamma de variables i «proporciona una riquesa d’informació sobre l’es·<br />
tructura ocupacional espanyola, les condicions que afecten l’èxit de les trajec·<br />
tòries professionals, com també altres elements relacionats amb l’assoliment<br />
ocupacional» (Requena, 2005: 26).<br />
La informació primària prové de l’administració del qüestionari «Condicions<br />
de treball de colombians a Barcelona» (CTCB). 8 Tanmateix, la informació no<br />
s’ha pogut obtenir de forma aleatòria, a causa de la poca desagregació de les<br />
dades oficials existents en el moment de l’administració de l’enquesta. S’ha<br />
disposat d’una població total o “de treball” de N = 6.091, 9 on P és la verdadera<br />
proporció i p(1·p) és menor o igual que 0,25:<br />
54<br />
E = 0,1 N = 6.091<br />
N x 1,96 2 x p(1·p)<br />
n = _______________________ = 144 enquestes<br />
E 2 (n·1) + 1,96 2 x p(1·P)<br />
Finalment, s’han administrat 151 enquestes. En ser una recerca sobre mer·<br />
cat laboral, s’ha seleccionat una zona de mercat de treball homogeni a Barcelo·<br />
na, amb forta presència industrial i de serveis (vetes on habitualment s’ubica la<br />
població immigrant). Per complir aquestes condicions, s’han seleccionat les tres<br />
comarques més representatives de Barcelona: el Barcelonès, el Baix Llobregat<br />
i el Vallès Occidental. És un mostreig per quotes i intencionat. El mostreig per<br />
quotes no és un mostreig probabilístic i, a parer d’alguns autors, amb aquest<br />
7. L’EQVT ha estat utilitzada per diferents investigadors del mercat de treball, fins i tot la base de<br />
dades del 2002 (el mateix any d’estudi). És important destacar l’estudi de Requena (2005) sobre<br />
l’estructura ocupacional espanyola i la recerca de Gamero (2005) sobre una anàlisi microeconò·<br />
mica de la satisfacció laboral.<br />
8. En el temps en què es va formular la mostra d’estudi (2002), les estadístiques oficials dis·<br />
ponibles de l’IDESCAT (Padró municipal 2001) van permetre prendre una mostra poblacional<br />
representativa de treballadors que oferia una fiabilitat del 92%, amb una estimació de proporció<br />
l’error de la qual era inferior a E = 8%.<br />
9. Població colombiana ocupada, més gran de 16 anys, empadronada a les tres comarques estu·<br />
diades l’any 2001, segons dades del Padró de l’IDESCAT.
Introducció<br />
tipus de mostreig no es poden fer estimacions rigoroses amb mesurament d’er·<br />
rors mostrals i intervals de confiança. «D’aquí ve que, com diu Deming (1950):<br />
el mostreig probabilístic i el de quotes són mercaderies diferents que no són<br />
intercanviables» (Rodríguez, 1991: 45). Tanmateix, molts autors plantegen<br />
que la tècnica del mostreig intencionat i per quotes té una representativitat<br />
igual de vàlida que l’aleatori, en funció d’una variable eix d’estudi. Aquesta<br />
tècnica és ideal per a poblacions heterogènies, ja que «aporta informació més<br />
precisa d’algunes subpoblacions que varien de mida i propietats entre si, però<br />
que són homogènies» (Pérez, 1999: 224); només és necessari que les quotes<br />
de la mostra siguin proporcionals a les segmentacions de la població en les<br />
variables més importants de l’estudi (Rodríguez, 2001). Així, s’ha planejat un<br />
procediment de mostreig per quotes segons la regularització i l’ocupació dels<br />
treballadors colombians, 10 variables indispensables per a l’estudi del mercat<br />
de treball i les condicions laborals. En donar prelació a les quotes per ocupació<br />
i regularització, no s’han tingut en compte altres variables també importants<br />
en el mercat de treball per a la selecció de les persones informants, com ara<br />
el gènere i el nivell educatiu, partint del fet de la inexistència d’informació<br />
estadística sobre aquest col·lectiu. No obstant això, en el treball de camp ha<br />
calgut replantejar l’estratègia de recollida d’informació. S’han pres casos que<br />
s’han avaluat com a típics dels immigrants llatinoamericans, sobre la base que<br />
els errors de biaixos tendissin a compensar·se entre si. 11 La mostra s’ha recollit<br />
buscant una representativitat ocupacional.<br />
10. Al principi, la mostra de població es va planejar per quotes, segons la situació legal, deter·<br />
minant un 35% de treballadors il·legals, d’acord amb la mitjana que van establir els estudis<br />
d’anys anteriors i les xifres que s’estimaven en els mitjans de comunicació. A causa de la manca<br />
d’informació sobre les ocupacions dels treballadors il·legals, no es podien agrupar per ocupació.<br />
Per al 65% dels treballadors regulars, es van determinar unes quotes segons la classificació de<br />
l’ocupació a partir de dades de l’IDESCAT (1996). La proporció de treballadors en cada una de<br />
les quotes ocupacionals va ser qüestionada i recalculada a partir del treball de camp, quan es va<br />
trobar una host immensa i indeterminada d’il·legals. En el cas dels treballadors regulars, l’ocu·<br />
pació reportada en el permís de treball no coincidia amb l’activitat que duien a terme realment, i<br />
les dades estadístiques dels treballadors amb permís de treball disponibles en el moment de fer<br />
el treball de camp eren igualment dubtoses. L’estudi posterior, fet per Aparicio i Giménez (2003),<br />
va revelar que els colombians il·legals a Espanya podien arribar al 63% l’any 2002. Un altre<br />
element que va marcar la recollida de la informació va ser la dificultat d’obtenir·la a causa de la<br />
desconfiança del col·lectiu colombià. Aquestes persones només accedien a emplenar l’enquesta<br />
mitjançant una recomanació d’una altra persona amiga o d’un familiar.<br />
11. Per aprofundir sobre mostres intencionades, vegeu García Ferrando, Manuel, Socioestadística,<br />
Alianza Universidad, Madrid, 1985.<br />
55
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La informació secundària s’ha obtingut de la base de dades de l’Enquesta<br />
de qualitat de vida en el treball (EQVT) de l’any 2002, subministrada pel<br />
Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya (MTAS), per dur a terme l’anàlisi<br />
comparativa entre població immigrant i autòctona.<br />
El procés analític té com a objectiu fer «una anàlisi comparativa de les<br />
condicions laborals i el funcionament del mercat de treball entre població<br />
immigrant colombiana i població autòctona, per descriure i tipificar la relació<br />
laboral, dimensionar la precarietat i mesurar la qualitat de vida en el treball a<br />
Espanya l’any 2002». Com a passos previs al processament, els qüestionaris<br />
han estat emplenats, revisats, codificats, digitalitzats amb l’SPSS i, a causa<br />
d’algunes inconsistències, han estat corregits novament prenent algunes deci·<br />
sions sobre recodificació de variables. Per exemple: s’han agrupat les variables<br />
relacionades que estaven soltes. Això ha donat més coherència a l’estudi i s’ha<br />
convertit en una forma de control de l’enquesta. A la llum d’aquests canvis,<br />
s’han recodificat novament les primeres cinquanta enquestes.<br />
L’anàlisi descriptiva·quantitativa del segment del mercat de treball de la<br />
població immigrant colombiana té un total de 128 variables. Atès l’alt nombre<br />
de variables, ha calgut jerarquitzar·les segons la incidència en el mercat de tre·<br />
ball. En el processament de la informació, s’han encreuat les variables d’acord<br />
amb les necessitats de l’estudi. Una vegada jerarquitzades les 127 variables i<br />
després d’abordar l’anàlisi descriptiva com si el col·lectiu immigrant colombià<br />
fos homogeni (per conèixer·ne globalment la situació en el mercat de treball),<br />
ha sorgit la necessitat d’establir una anàlisi segmentada (per descobrir·ne les<br />
heterogeneïtats), d’acord amb dues noves variables, que s’han construït i han<br />
estat definitives per conèixer·ne les condicions de treball i la posició al mercat<br />
laboral (estatus). Aquestes variables són la situació jurídica respecte al mercat<br />
de treball (regular i irregular) i el tipus de treballador (assalariat i autònom).<br />
Aquesta segmentació ha permès conèixer com varia la ubicació en el mercat de<br />
treball, les condicions d’ocupació i treball, i el grau de precarietat del col·lectiu<br />
colombià estudiat, a fi de provar que els immigrants són heterogenis i que hi ha<br />
variables determinants en la ubicació en el mercat de treball. És evident que<br />
en la recerca subjauen tres diferències clau en el concepte d’activitat laboral:<br />
la feina, el treball i l’ocupació.<br />
Per fer l’anàlisi comparativa entre població nacional i immigrant ha estat<br />
necessari fer diversos passos previs. De la base de dades del MTAS, amb més<br />
56
Introducció<br />
de 6.000 registres, se n’han exclòs els estrangers. S’han eliminat les variables<br />
no coincidents, i han quedat només 94 variables semblants. S’han creat dues<br />
noves bases de dades només amb els casos filtrats per a Catalunya i Barcelona,<br />
per tal d’analitzar la dispersió i l’alteració dels resultats en els entorns nacional,<br />
regional i local. Finalment, s’ha decidit fer la comparació entre el col·lectiu<br />
immigrant colombià i el col·lectiu barceloní.<br />
S’ha adequat la base de dades per als treballadors nacionals a fi d’homoge·<br />
neïtzar variables entre els treballadors espanyols (nacionals) i els treballadors<br />
colombians (immigrants). Encara que els resultats s’han processat amb l’SPSS,<br />
els gràfics comparatius entre població nacional i immigrant s’han elaborat amb<br />
l’Excel. S’han fet anàlisis de freqüència per a les 94 variables i algunes taules<br />
de contingència fonamentals.<br />
A partir de la reflexió sobre un cos teòric de precarietat laboral, s’han es·<br />
collit acuradament les variables que conformarien les quatre dimensions de<br />
precarietat laboral per, després, sotmetre·les a una anàlisi exhaustiva de repre·<br />
sentació del concepte que estaven mesurant, ja que hi havia algunes variables<br />
que donaven compte del mateix amb diferents unitats de mesura. Així doncs,<br />
s’ha construït una primera versió amb més de 50 variables, que finalment s’han<br />
reduït a 32. Per analitzar la consistència i la representativitat de les variables<br />
s’ha dut a terme una anàlisi factorial. (Per conèixer el procediment detallat de<br />
construcció de l’índex de precarietat, vegeu l’apèndix 3.)<br />
La informació qualitativa, en aquesta recerca, ha constat de 13 entrevistes<br />
per construir trajectòries laborals a persones immigrants que fes més de quatre<br />
anys que residien a Espanya, amb l’objectiu de conèixer la dinàmica del mercat<br />
laboral a través dels treballadors, és a dir, el funcionament d’aquest segment<br />
del mercat laboral: com es contracta, en quines condicions, quines institucions<br />
hi participen (si és que ho fan), si hi ha normes explicites o implícites de funci·<br />
onament, les barreres d’entrada, si emergeixen mitjancers del mateix col·lectiu<br />
immigrant, de quina manera construeixen les estratègies per aconseguir la<br />
feina, la rotació laboral, el paper de les institucions reguladores de l’ocupació,<br />
etc. Les persones informants seleccionades s’han escollit diferenciant·les se·<br />
gons el gènere. S’han triat treballadors regulars i irregulars, en oficis qualificats<br />
i no qualificats, autònoms i assalariats. Aquest treball de camp ha permès no<br />
només analitzar el mercat de treball de manera conjuntural (2002) sinó també<br />
revelar elements estructurals del seu funcionament, amb la biografia laboral<br />
57
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
dels treballadors i el desenvolupament d’estratègies del col·lectiu immigrant<br />
per assegurar·se una mobilitat laboral ascendent. D’altra banda, ha permès<br />
confirmar quatre tipus de trajectòries laborals en la població immigrant, ja re·<br />
velades en les enquestes. I les entrevistes han reforçat les hipòtesis en introduir<br />
plantejaments sobre el funcionament del mercat de treball.<br />
Aquesta informació recollida s’ha processat per mitjà del programari Eth·<br />
nograph, que funciona com un cercador de trossos o segments d’informació<br />
en unes categories d’anàlisi prèviament dissenyades. El processament de la<br />
informació qualitativa ha requerit que la categorització de la informació es fes<br />
d’acord amb les dades quantitatives, perquè complementés les dades estadísti·<br />
ques i no hi rivalitzés, ja que aquestes tenen una dinàmica totalment contrària.<br />
Mentre que l’enquesta ofereix dades conjunturals, les entrevistes donen un<br />
panorama transversal del mercat de treball (en un nivell estructural), amb<br />
una interpretació de la realitat de les persones informants. Ha estat necessari<br />
dissenyar una nova estructura de capítols de resultats, en què la informació<br />
qualitativa enriquís i dotés de sentit les dades estadístiques. Al final de cada<br />
fragment de testimoni incorporat al text, s’ha escrit la numeració de l’entre·<br />
vista, classificada a la taula 2, en què es resumeixen les trajectòries laborals<br />
escollides.<br />
Taula 2. Classificació de les trajectòries laborals<br />
Tipus de treballador Home Dona<br />
Regular E1 E2<br />
Irregular E6 E7<br />
Treball qualificat E3 E4, E5<br />
Treball no qualificat E8 E9<br />
Autònom E10 E11<br />
Fals autònom E12 E13<br />
Font: M. G. Roa, Trajectòries laborals de colombians en tres comarques de Barcelona, 2004.<br />
Contingut del llibre<br />
El primer capítol aborda l’anàlisi contextual de l’objecte d’estudi, ubicant<br />
socioeconòmicament i temporalment la immigració colombiana a Espanya fins<br />
arribar a les tres comarques d’estudi. En primer lloc, es presenta una anàlisi<br />
del mercat de treball espanyol i es descriu el procés d’immigració a Espanya<br />
58
Introducció<br />
des del 1985 fins a l’actualitat, posant l’èmfasi en la immigració laboral. En<br />
segon lloc, s’esbossa la situació general del col·lectiu colombià a Espanya i se’n<br />
detalla la situació laboral a les tres comarques de Barcelona on s’ha circumscrit<br />
l’estudi.<br />
El segon capítol presenta, en primer lloc, una caracterització sobre aspectes<br />
bàsics del projecte migratori: d’on ve?; quins són els antecedents migratoris?;<br />
per què s’ha migrat? La segona part d’aquest capítol analitza el comportament<br />
del mercat de treball amb el col·lectiu immigrant, partint dels antecedents<br />
laborals d’aquestes persones al país d’origen com a marc de referència fins<br />
a la iniciació laboral al país receptor. El pes fonamental rau en la descripció<br />
de l’estructura d’ocupació, els tipus de feines a què accedeixen les persones<br />
immigrants i, finalment, la caracterització de les empreses i els ocupadors que<br />
vinculen el col·lectiu estudiat.<br />
El tercer capítol analitza les condicions d’ocupació en què treballen les<br />
persones immigrants estudiades. Comença per descriure les estratègies de<br />
concurrència i els mecanismes usats pels immigrants per aconseguir feina;<br />
presenta les barreres d’entrada al mercat de treball que aquests identifiquen, i<br />
les diverses formes de vinculació a l’ocupació, detallant els tipus de negociació<br />
i contractació laboral. En aquestes condicions d’ocupació també s’inclouen<br />
aspectes com ara la mobilitat i l’estabilitat laboral, la jornada laboral, la remu·<br />
neració de l’ocupació, les formes de promoció interna i la sortida del mercat<br />
de treball.<br />
El quart capítol descriu les condicions de treball de les persones immi·<br />
grants. Inclou nou aspectes importants de les condicions laborals com són<br />
l’accés a la Seguretat Social, els riscos laborals físics i mentals, la mobilitat<br />
geogràfica, les relacions laborals que es donen al lloc de treball entre caps i<br />
companys, la disponibilitat d’informació organitzacional, els programes de for·<br />
mació i capacitació laboral, i la satisfacció laboral. Al final del capítol s’inclou<br />
una síntesi sobre discriminació laboral.<br />
El cinquè capítol està dividit en dues parts. A la primera part, se sintetitzen<br />
les condicions d’ocupació i treball sota la perspectiva de la precarietat laboral.<br />
Es descriuen les quatre dimensions de la precarietat sobre les condicions labo·<br />
rals, en un estudi comparatiu del mercat de treball entre població autòctona i<br />
immigrant que complementa les característiques del segment de mercat immi·<br />
59
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
grant. S’ha dissenyat un índex de precarietat laboral, amb les seves dimensions<br />
bàsiques, que sigui aplicable de manera generalitzada a qualsevol segment del<br />
mercat de treball per a l’anàlisi de les condicions laborals actuals. La segona<br />
part d’aquest capítol ofereix una visió transversal del comportament del mercat<br />
de treball des de la perspectiva del col·lectiu immigrant, amb la identificació<br />
de trajectòries laborals que expliciten l’acció social dels treballadors en la seva<br />
recerca per a un millor posicionament ocupacional.<br />
Finalment, s’exposen les conclusions més importants, que refuten o corro·<br />
boren les hipòtesis plantejades, posant l’èmfasi en els resultats obtinguts i en<br />
les recomanacions que es desprenen d’aquest estudi per millorar les condici·<br />
ons laborals i la qualitat de vida en el treball de les persones immigrants.<br />
60
1. Immigració laboral a Espanya<br />
La immigració laboral a Espanya s’ha convertit en un dels temes que sus·<br />
citen l’interès dels investigadors socials. Cada vegada són més els estudis que<br />
es duen a terme per tal de revelar els interrogants i els temors que es generen<br />
en l’opinió pública, en part provocats per un mal ús dels mitjans de comuni·<br />
cació de la premsa groga (Santamaría, 2002). Sami Naïr (2002), per exem·<br />
ple, identifica cinc grans fal·làcies a l’entorn del fenomen de la immigració<br />
espanyola en què ha estat important aprofundir des de diverses perspectives<br />
interdisciplinàries: 1) Espanya està amenaçada per una “invasió” migratòria; 2)<br />
la immigració entra en competència amb la mà d’obra nacional i exerceix una<br />
pressió a la baixa sobre els salaris; 3) les persones immigrants es beneficien<br />
indegudament de les lleis socials favorables; 4) la riquesa d’Espanya provoca<br />
un “efecte de crida” en els països pobres, i 5) la immigració “amenaça” amb<br />
alterar la identitat d’Espanya. Són interrogants que encara es mantenen en<br />
l’imaginari de la gent i que s’estan estudiant actualment.<br />
Les investigacions sobre el fenomen migratori provenen bàsicament de dues<br />
fonts: els acadèmics, a través de diferents centres d’investigació i de les univer·<br />
sitats més prestigioses del país, en què destaca l’aportació valuosa i rigorosa de<br />
63
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
les tesis doctorals. La segona font d’estudis prové d’equips de recerca privats<br />
que operen com a consultors experts en el tema, finançats per empreses priva·<br />
des, ONG i l’Estat a través dels seus diferents ministeris.<br />
Les línies de recerca són àmplies i variades: integració social, xenofòbia i<br />
racisme, incorporació laboral, col·lectius particulars, mercats de treball espe·<br />
cífics per sectors de l’economia, estudis de gènere, vetes ocupacionals, context<br />
jurídic, entre d’altres. 12 De tal manera que existeixen un bon nombre de recer·<br />
ques que descriuen el fenomen migratori a Espanya des de diferents perspec·<br />
tives interdisciplinàries que pretenen oferir més elements per a la comprensió<br />
del fenomen, perquè Espanya políticament no cometi els errors que altres<br />
països han generat, en nom de la millora de la qualitat de vida de les persones<br />
immigrants i de la convivència social multicultural. Com a constant teòrica, el<br />
conjunt d’investigacions sobre mercat de treball immigrant es fonamenten en<br />
diferents perspectives que s’enriqueixen recíprocament com ara la segmentació<br />
del mercat laboral, les xarxes socials per a la incorporació laboral i la mobilitat<br />
ocupacional, l’anàlisi del context de recepció, el paper de l’empresariat ètnic i<br />
diferents elements de transnacionalitat. No obstant això, alguns estudis man·<br />
quen d’una adequada discussió teòrica, potser perquè la majoria de la infor·<br />
mació sobre immigració no es troba disponible fàcilment i encara hi ha molta<br />
menys informació en castellà. Igualment, en alguns informes, els resultats de<br />
les investigacions no són interpretats i avaluats a la llum d’un cos teòric, fet<br />
que evidencia un divorci entre la teoria i les dades.<br />
Totes aquestes investigacions parteixen del mateix principi: les persones<br />
immigrants no arriben al buit, sinó a un context de recepció particular que<br />
incideix en l’èxit o el fracàs del projecte migratori, en el grau de dificultat que<br />
es troben, exigint·los més o menys capacitat d’adaptació i recursivitat. «Les<br />
condicions del context de recepció són tan importants com les mateixes carac·<br />
terístiques de les persones immigrants en la seva adaptació socioeconòmica a<br />
la nova societat. Persones del mateix país d’origen i amb els mateixos nivells<br />
de qualificació presenten diferents nivells d’èxit ocupacional en diferents mo·<br />
ments històrics» (Herranz, 1998: 32). Així, aquest capítol té l’objectiu de com·<br />
prendre el fenomen de la immigració laboral, caracteritzant estructuralment<br />
12. Un bon balanç sobre els estudis d’immigració es troba a «La producción escrita sobre la<br />
inmigración en España (1990·2000). Una síntesis bibliográfica» (2003) i, específicament sobre<br />
el mercat laboral, a La exploración bibliográfica sobre estudios de inmigración en España, del<br />
Col·lectiu IOE (2002).<br />
64
1. Immigració laboral a Espanya<br />
l’economia espanyola amb el seu mercat de treball i descrivint la immigració<br />
laboral a Espanya.<br />
L’estudi del fenomen de la immigració laboral requereix una anàlisi estruc·<br />
tural de l’economia espanyola i el mercat de treball, ja que aquest és l’escenari<br />
en el qual interactuen persones immigrants i ocupadors, i es dibuixen unes re·<br />
lacions socials (laborals) generals, matisades amb les condicions específiques<br />
d’aquest mercat de treball. És a dir, per entendre el fenomen de la immigració<br />
laboral espanyola, cal comprendre el funcionament de l’economia espanyola<br />
i el seu mercat de treball, que va fer necessària i viable la immigració en un<br />
moment històric. Val la pena ressaltar que el mercat de treball espanyol és un<br />
dels temes més candents per a l’opinió pública espanyola i que la seva evolució<br />
és una de les més peculiars de la Unió Europea (Novella, 1988, 1997; Recio,<br />
1997; Palacio i Álvarez, 2004). La seva especificitat s’observa a partir de tres<br />
elements bàsics: primer, analitzant l’estructura econòmica espanyola entenent<br />
el paper que està tenint a la Unió Europea; segon, estudiant el mercat de<br />
treball, i tercer, reconeixent les pràctiques empresarials de gestió de mà d’obra<br />
que han cercat la competitivitat internacional (Recio, 1999).<br />
1.1. Estructura econòmica d’Espanya<br />
Com a antecedents de les grans transformacions econòmiques que han<br />
tingut lloc a Espanya amb la incorporació a la Unió Europea —antiga Comuni·<br />
tat Econòmica Europea (CEE)—, es podria dir que Espanya era una economia<br />
tancada i protegida, sota un règim polític i social de repressió, fins a la cai·<br />
guda de Franco. Tardanament, es comença a debilitar el sector agrícola, amb<br />
la consegüent destrucció de l’ocupació al camp. La desagriculturització va<br />
desplaçar grans masses de treballadors rurals que van desfermar la migració<br />
laboral interregional i internacional. Ja als anys vuitanta, s’aferma la consoli·<br />
dació d’Espanya com a principal exportadora de mà d’obra (Sassen, 1993: 75)<br />
i s’estudien les difícils condicions de treball dels seus treballadors a l’Europa<br />
occidental (Castles i Kosack, 1984). Tanmateix, la crisi del capitalisme a la<br />
dècada dels setanta a Europa paralitza l’emigració espanyola (afavorint·ne el<br />
retorn) i llança les dones al mercat de treball dels salaris baixos. Al final dels<br />
anys setanta i començament dels vuitanta es comença a manifestar la incapa·<br />
citat de l’estructura productiva per generar suficient ocupació per al total de la<br />
població activa a Espanya en períodes de creixement del PIB (Novella, 1997).<br />
El model d’industrialització econòmica va ser el fordista, amb el protagonis·<br />
65
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
me de les multinacionals que van instal·lar plantes de producció en diferents<br />
zones, però que no podien absorbir mà d’obra agrària (Vásquez, 1999). A les<br />
zones urbanes, la industrialització va generar expansió econòmica i creixement<br />
de l’ocupació industrial, inversió de capital en la indústria, increment salarial i,<br />
per tant, l’ampliació del consum privat. Aquesta puixança econòmica no només<br />
va provenir del sector industrial sinó que va estar emparada per les trameses<br />
d’emigrants espanyols com una paradoxa de la plena ocupació al país (Recio,<br />
1997).<br />
A partir del 1985, l’economia espanyola passa per un procés de transforma·<br />
ció que explica el paper que hi ha tingut la immigració laboral. Amb la incor·<br />
poració d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) es produeix una<br />
expansió econòmica que duraria fins al 1991. Posteriorment, es produeix una<br />
crisi des del 1992 fins al 1994 i l’any 1995 el cicle econòmic torna novament<br />
a recuperar·se i arriba a un nivell d’expansió fins a l’actualitat.<br />
El 1985, abans de la incorporació a la CEE, Espanya tenia un creixement<br />
anual del PIB del 2,2% i un augment lent de l’ocupació (taula 4.1). Tanmateix,<br />
Espanya arriba a la CEE amb grans desigualtats: menys capacitat productiva,<br />
nivells baixos del PIB, taxes d’inflació més altes, nivells d’ocupació més baixos,<br />
poca obertura econòmica i escassa presència de l’Estat de benestar. Aquest<br />
cicle d’expansió econòmica (1985·1991) a Espanya es va caracteritzar per un<br />
creixement acumulat del PIB del 4,17%, gairebé el doble que tenia el 1985,<br />
i l’ocupació va augmentar en relació amb dècades anteriors, ja que va arribar<br />
fins al 2,98% del creixement acumulat, amb una productivitat de l’1,19% en<br />
aquest període (taula 4.2). Aquestes xifres mostren una dinàmica en la qual<br />
creix el PIB, creix menys l’ocupació i menys encara la productivitat, ja que els<br />
sectors econòmics fonamentals de l’economia espanyola presenten una baixa<br />
tecnificació i mà d’obra intensiva.<br />
Amb la incorporació d’Espanya a la CEE el 1986, es dinamitza la interna·<br />
cionalització de l’economia, i es pot observar que el 1985 Espanya tenia una<br />
taxa d’obertura econòmica del 31,9% i que el 1995 s’havia incrementat fins<br />
al 36,2%. 13 Paral·lelament, es consolida la democràcia i s’estableix l’Estat de<br />
benestar, augmenta la pressió fiscal, creix la despesa pública en relació amb<br />
13. Segons dades de Novella (2004) a «La competitivitat del l’economia catalana», la taxa d’ober·<br />
tura comercial d’Espanya el 1985 era del 31,9%; deu anys després (1995) aquesta taxa havia<br />
pujat fins al 36,2% i l’any 2002 se situava prop del 45,9%.<br />
66
1. Immigració laboral a Espanya<br />
el producte interior brut i s’incrementa la despesa social. No obstant això, les<br />
polítiques de benestar social a Espanya es van implantar de manera tardana en<br />
comparació amb la resta d’Europa (Ruesga, 2002). Espanya es projecta amb<br />
el creixement significatiu del sector turisme, la construcció i alguns sectors<br />
industrials.<br />
Els efectes de l’ingrés a la CEE van revelar transformacions en l’economia<br />
espanyola, que van colpejar seriosament sectors econòmics industrials prote·<br />
gits que no estaven preparats per competir amb l’obertura econòmica. Espanya<br />
duu a terme un procés de creixement econòmic sense que la seva capacitat<br />
productiva assoleixi uns nivells similars als europeus en recerca i desenvolupa·<br />
ment i en formació dels treballadors. L’economia espanyola es terciaritza (cap<br />
a una economia de serveis personals, destinada a oferir lleure i recreació amb<br />
el turisme) i es desenvolupa intensament el sector de la construcció. La proli·<br />
feració del sector dels serveis en què es basa el turisme no necessita tecnologia<br />
punta, ni requereix recerca i desenvolupament o reconversió tecnològica ni for·<br />
tes inversions de capital que no es beneficien de les economies d’escala, sinó<br />
que utilitza exèrcits de mà d’obra amb treball intensiu de baixa qualificació, i<br />
va constituint un nou perfil econòmic d’Espanya i un planejament estratègic<br />
empresarial destinat a reduir costos dels recursos humans, amb unes formes<br />
específiques de gestió de la mà d’obra que assigna al mercat de treball. «També<br />
cal assenyalar el creixement importantíssim dels sectors amb baixa tradició<br />
sindical com el comerç i l’hoteleria» (Miguélez i Prieto, 1999: XV). Amb l’ober·<br />
tura econòmica, Espanya comercialitza amb la UE, però la seva estratègia de<br />
competitivitat internacional està més centrada en la política canviària (devaluar<br />
la pesseta) i els baixos salaris que no pas en l’increment de la productivitat.<br />
En l’estructura empresarial espanyola predomina la mitjana i la petita em·<br />
presa, ja que les empreses de més de 250 treballadors, el 1989, representaven<br />
menys de l’1% de les empreses espanyoles, el 36% del personal assalariat i<br />
més del 50% de les operacions exteriors en importacions i exportacions (Ru·<br />
esga, 2002). L’activitat empresarial restant del país provenia de la mitjana<br />
empresa (en menys grau) i la petita empresa, que ha romàs constant en els<br />
últims quaranta anys com a generadora d’ocupació. Un altre element important<br />
de l’estructura productiva espanyola és que ha tingut escassa influència del<br />
comerç exterior sobre les condicions d’ocupació i treball en general, ja que la<br />
gran empresa crea només una de cada tres ocupacions al país. «Certament,<br />
les nostres empreses, de petita grandària, no sempre ben gestionades, amb<br />
67
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
escassa capacitat d’autofinançament, d’innovació tecnològica i organitzativa,<br />
sense projecció internacional, estaven acostumades a funcionar en un entorn<br />
protegit davant la competència exterior, amb baixos costos laborals, sindicats<br />
il·legalitzats i amb un baix nivell de pressió fiscal» (Novella, 1997).<br />
Cap al 1991 s’acaba l’expansió econòmica i Espanya pateix una crisi que<br />
dura aproximadament tres anys (fins al 1994). Les conseqüències d’aquesta<br />
crisi s’evidencien en el creixement anual del PIB: del 2,2% el 1985 es passa<br />
a una desacceleració del creixement anual l’any 1992 del 0,9%, molt per<br />
sota del creixement del PIB de la Unió Europea, que estava creixent a l’1,1%.<br />
Aquesta crisi produeix una contracció dramàtica de l’ocupació, ja que en la<br />
fase expansiva el creixement de l’ocupació anava pujant i el 1992 arriba al<br />
·1,4%, cosa que provoca una pèrdua de llocs de treball molt més aguda que<br />
a la Unió Europea (·1,1%), amb un nivell d’inflació gairebé del 6%, una xifra<br />
més alta que la de la Unió Europea (taula 1.1).<br />
Aquest període de crisi econòmica es resumeix en els canvis següents: des<br />
del 1991 fins al 1995 el PIB acumulat per a aquests cinc anys creix l’1,25%,<br />
l’ocupació es contrau fins al ·1,02% i, a causa de la reducció dramàtica de<br />
l’ocupació, s’incrementa la productivitat el 2,27% (taula 1.2).<br />
El 1995 s’observa que Espanya comença a recuperar·se econòmicament,<br />
ja que aquest any el creixement anual del PIB puja fins al 2,8%, superior al<br />
creixement anual de la Unió Europea (el 2,4%), i l’augment anual de l’ocupació<br />
es recupera assolint l’1,9%, mentre que la Unió Europea només assoleix el<br />
0,8% de creixement anual. La taxa d’inflació per a Espanya continua sent alta<br />
(el 4,6%) mentre que la Unió Europea aconsegueix reduir la seva taxa fins al<br />
2,8% (taula 1.1).<br />
Per tant, l’any 1995 marca en l’economia espanyola un període d’expansió<br />
econòmica que perdura fins a l’actualitat i que es manifesta en un creixement<br />
del PIB relativament sostingut i estable l’any 2005; així, el creixement anual<br />
del PIB se situa prop del 2,7%, molt més gran que el de la Unió Europea<br />
(l’1,9%), amb un augment anual de l’ocupació més ràpid. Aquest mateix any<br />
l’ocupació creix el 2,1%, gairebé tres vegades més que a la Unió Europea, que<br />
manté un creixement de l’ocupació estable, reduint ostensiblement la inflació<br />
(el 2,9%). Aquest creixement econòmic del PIB, unit al creixement de l’ocu·<br />
pació, demostra que en aquesta fase econòmica expansiva Espanya va tancant<br />
la bretxa amb la Unió Europea (taula 1.1).<br />
68
Taula 1.1. Indicadors macroeconòmics d’Espanya i la Unió Europea<br />
VARIABLE<br />
1. Immigració laboral a Espanya<br />
1985 1992 1995 2005<br />
ESP UE ESP UE ESP UE ESP<br />
Creixement anual del PIB 2,2 1,1 0,9 2,4 2,8 1,9 2,7<br />
Creixement anual de l’ocupació ·· ·1,1 ·1,4 0,8 1,9 0,7 2,1<br />
Taxa d’inflació IPC 8,8 4,0 5,9 2,8 4,6 1,8 2,9<br />
Taxa de productivitat ·· 2,4 2,4 1,7 0,9 1,2 0,6<br />
Font: MTAS, Anuari estadístic d’Espanya 1988. Eurostat, EU Labour Force Survey and National<br />
Accounts 1993·2004.<br />
Resumint el període del 1996 al 2002, observem que en aquest lapse el<br />
PIB espanyol creix el 3,61% i l’ocupació el 3,05%, però l’augment de la pro·<br />
ductivitat minva fins arribar al 0,57% (taula 1.2).<br />
Taula 1.2. Descomposició del creixement del PIB a Espanya<br />
ANYS PIB (a + b) Ocupació* (a) Productivitat (b)<br />
1985·1991 4,17 2,98 1,19<br />
1991·1995 1,25 ·1,02 2,27<br />
1996·2002 3,61 3,05 0,57<br />
Font: «Reflexiones al crecimiento de la productividad en la economía espanyola», nov. 2004. www.<br />
ico.es/resource.<br />
El descens de la productivitat espanyola genera interrogants sobre el futur<br />
de la seva competitivitat internacional, fins i tot es parla d’un creixement insà<br />
de l’economia espanyola perquè els creixements de l’ocupació no han anat<br />
acompanyats d’un augment de la productivitat. Els baixos nivells de productivi·<br />
tat s’atribueixen principalment a baixos nivells de recerca i desenvolupament i<br />
de formació dels treballadors en comparació amb els europeus. La productivitat<br />
té un comportament anticíclic respecte al creixement econòmic, i a Espanya<br />
té una relació inversament proporcional: com més creixement econòmic menys<br />
productivitat, i viceversa (Novella, 2004).<br />
La internacionalització de l’economia espanyola ha augmentat considera·<br />
blement amb els anys amb un increment important de les exportacions. Així,<br />
si el 1995 hi havia una taxa d’obertura econòmica del 36,2%, l’any 2002<br />
s’ha passat al 45,9%. Tanmateix, segons Ruesga (2002), l’adhesió a la Unió<br />
69
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Europea, lluny d’obrir grans mercats internacionals d’ultramar, restringeix cap<br />
a un gran mercat també tancat ja que la Unió Europea és una economia relati·<br />
vament tancada, perquè té un comerç ampli entre els seus països, però bastant<br />
reduït amb la resta del món. Així, el comerç espanyol amb la Unió Europea<br />
ha estat predominantment intraindustrial, destinat a l’intercanvi de varietats,<br />
parts o components d’un mateix producte. Val la pena destacar que aquest<br />
comerç exterior espanyol es duu a terme majoritàriament amb països de nivells<br />
salarials més elevats i el comerç exterior de serveis amb activitats d’alt valor<br />
afegit que provenen de països també amb nivells salarials més alts, amb els<br />
quals Espanya està paradoxalment en desavantatge competitiu, ja que, encara<br />
que té una mà d’obra més barata, no disposa d’una infraestructura productiva<br />
nacional igual que la de països més forts econòmicament. Tanmateix, el 1999<br />
Espanya entra a l’àrea euro i els seus productes perden competitivitat, ja que<br />
no té opció de depreciar la pesseta al mercat de divises. Aquest model de<br />
competitivitat basat en la depreciació de la pesseta i els salaris barats entra en<br />
crisi. La introducció de l’euro fa replantejar l’estratègia de competitivitat inter·<br />
nacional que tenia Espanya de depreciar la pesseta, però en comptes d’escollir<br />
la reconversió tecnològica, continua amb el model de baix cost de mà d’obra<br />
barata, fet que dispara la precarietat laboral i l’ocupació informal, i reconfigura<br />
el mercat de treball.<br />
1.2. Mercat de treball espanyol<br />
El mercat de treball és un derivat del mercat de béns i serveis, de tal manera<br />
que els cicles econòmics l’afecten amb igual intensitat; per tant, és conveni·<br />
ent caracteritzar el mercat de treball espanyol en les tres fases econòmiques<br />
anteriors: expansió del 1985 al 1991, crisi del 1992 al 1994 i expansió del<br />
1995 al 2004.<br />
Com a antecedents de l’evolució d’aquestes dues dècades a Espanya, ob·<br />
servem que s’ha proletaritzat la població rural, hi ha una arrencada econòmica<br />
industrialitzada, la dona s’incorpora al mercat de treball i creix la classe obrera<br />
industrial, que exerceix pressió en l’estructura ocupacional. La desacceleració<br />
de l’economia mundial, amb la seva respectiva contracció en la creació d’ocu·<br />
pació europea, va provocar el retorn de l’emigració espanyola, fet que agreuja<br />
la pressió a causa de la desocupació.<br />
70<br />
En termes generals es podria afirmar que quan Espanya entra a la CEE, el
1. Immigració laboral a Espanya<br />
seu mercat de treball està per sota de la mitjana del model europeu, i presenta<br />
més alts i baixos o una gran sensibilitat cíclica (Novella, 1997), mentre que el<br />
mercat de treball europeu tendeix a ser més estable, amb un creixement lent<br />
de l’ocupació i de la desocupació. El mercat espanyol mostra significatives<br />
diferències en relació amb l’europeu ja que ha tingut en aquest període taxes<br />
de participació més baixes en el mercat de treball, en activitat i ocupació, més<br />
desocupació, taxes més altes de temporalitat i menys participació femenina en<br />
el mercat de treball. Com a tendència general, encara que els costos laborals<br />
espanyols sempre han estat més baixos, els increments salarials han minvat,<br />
amb més esdeveniments de sinistralitat laboral.<br />
D’acord amb la taula 1.3, el 1985 Espanya presenta una taxa d’activitat del<br />
56,3%, molt més baixa que la mitjana europea (66,4%), amb una taxa d’ocu·<br />
pació també més reduïda (del 44,1%) que la de la Unió Europea (del 59,8%).<br />
La desocupació, al seu torn, és dues vegades més gran que la mitjana europea<br />
(el 9,9% per a Europa i el 21,6% per a Espanya). Addicionalment, l’ocupació<br />
espanyola presenta unes taxes de temporalitat duplicades, ja que mentre que la<br />
Unió Europea té el 8,4% de treballadors amb contractes temporals, Espanya en<br />
té el 15,6%. A mesura que creix l’economia espanyola, s’incrementa lleument<br />
la taxa d’activitat, la taxa d’ocupació i disminueix l’atur, però es dispara la<br />
temporalitat.<br />
El 1993, la taxa d’activitat espanyola puja fins al 58,4% mentre que a la<br />
Unió Europea és del 67,1%, amb un creixement lent d’ambdues. Igualment,<br />
la taxa d’ocupació creix suaument a la Unió Europea i a Espanya. Espanya<br />
passa a tenir una taxa d’ocupació del 46,6% i la Unió Europea creix només tres<br />
dècimes percentuals (el 60,1%). Aquest any la taxa de desocupació baixa fins<br />
al 18,6% i l’europea es manté gairebé estable (el 10%). No obstant això, en el<br />
mercat de treball s’està produint un canvi fonamental en les relacions laborals,<br />
ja que la taxa de temporalitat es duplica (el 33,0%) en relació amb l’any 1985<br />
i a la Unió Europea puja lentament a l’11,0%.<br />
El 1995, un any després de la crisi espanyola, els indicadors del mercat de<br />
treball a Espanya tendeixen a mantenir·se estables, cosa que fa que s’apropi<br />
molt lentament a la mitjana europea. La taxa d’activitat d’Espanya s’incremen·<br />
ta suaument fins al 59,0%, mentre que la taxa europea es manté estable en<br />
el 67,2%. Passa igual amb l’ocupació (el 60,1% per a la Unió Europea i el<br />
46,9% per a Espanya) i la desocupació (el 10,0% i el 18,8%, respectivament).<br />
71
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Les taxes de temporalitat es comporten de manera diferent ja que la utilització<br />
de contractes temporals (com a forma de vinculació laboral) augmenten més<br />
ràpidament que a l’Europa comunitària.<br />
Amb la segona expansió econòmica, els indicadors del mercat de treball<br />
espanyol estan cada vegada més a prop d’equiparar els nivells de participació<br />
que la Unió Europea. Així, l’any 2004, la taxa d’activitat espanyola es dispara<br />
fins al 68,7%, gairebé igual que el 70,6% de la Unió Europea. També puja<br />
ràpidament la taxa d’ocupació fins al 61,1%, gairebé a punt d’assolir el 64,7%<br />
de la mitjana europea. La taxa d’atur espanyola baixa ostensiblement fins a<br />
l’11,0%, mantenint una diferència en relació amb la taxa de la Unió Europea<br />
(del 8,1%). Tanmateix, la bretxa en les condicions amb què es vinculen els tre·<br />
balladors al mercat de treball continua sent el doble. Així, mentre que Espanya<br />
redueix lleugerament la seva taxa de temporalitat l’any 2004, la Unió Europa<br />
la incrementa fins al 13,6% (Novella, 2004).<br />
Taula 1.3. Indicadors del mercat de treball de la Unió Europea i Espanya<br />
VARIABLE<br />
72<br />
1985 1993 1995 2004<br />
UE ESP UE ESP UE ESP UE ESP<br />
Taxa d’activitat 66,4 56,3 67,1 58,4 67,2 59,0 70,6 68,7<br />
Taxa d’ocupació 59,8 44,1 60,1 46,6 60,1 46,9 64,7 61,1<br />
Taxa d’atur 9,9 21,6 10,0 18,6 10,0 18,8 8,1 11,0<br />
Taxa de temporalitat 8,4 15,6 11,0 33,0 12,0 35,2 13,6 32,5<br />
Increment dels nivells<br />
salarials<br />
·· ·· 0,7 2,8 0,6 ·1,2 0,9 ·0,2<br />
Font: MTAS·EPA 1985, Eurostat 1985, Eurostat EU Labour Force Survey and National Accounts,<br />
1993·2004.<br />
Un element característic del mercat de treball espanyol al llarg dels últims<br />
vint anys és la baixa presència femenina. A la taula 1.4 s’observa que el 1985<br />
la participació de la dona en la taxa d’activitat arriba escassament al 33,6%,<br />
mentre que la masculina puja fins al 80,0%. Tanmateix, la taxa d’activitat<br />
femenina va creixent fins que, el 1995, arriba al 43,3% i, deu anys més tard<br />
(2004), al 56,8%, encara que no s’arriba a equiparar amb la masculina, del<br />
80,4%.
1. Immigració laboral a Espanya<br />
La taxa d’ocupació en aquest procés d’incorporació de la dona al mercat<br />
de treball revela que el 1985 la taxa femenina és del 25,2%, i que s’incre·<br />
menta lentament el 1993 fins al 30,7%, continuant l’ascens lentament el<br />
1995 fins al 31,7% fins assolir el 2004 una taxa d’ocupació del 48,3%. En<br />
comparar l’evolució de les taxes de participació i ocupació femenina, s’observa<br />
que l’ocupació augmenta una mica més ràpid que l’activitat. En relació amb la<br />
desocupació, el mercat de treball espanyol ha presentat taxes de desocupació<br />
més baixes pel que fa als homes. Així, les dones el 1985 tenen una taxa de<br />
desocupació del 25,1%, cinc dècimes per sobre de la mitjana masculina. Des·<br />
prés del període de crisi econòmica, el 1993 baixa la taxa d’atur en els homes,<br />
que se situa en el 15,5% en relació amb el 20,2% del 1985, mentre que la<br />
desocupació en les dones baixa fins al 24,1%. Tanmateix, el 1995, la taxa<br />
d’atur masculina comença a baixar mentre que la femenina puja (el 14,9% per<br />
als homes i el 25,3% per a les dones). L’any 2004, les taxes de desocupació<br />
masculina baixen significativament fins al 8,1% (pràcticament igual que la<br />
mitjana europea), mentre que la taxa femenina (el 15%) no baixa de la mateixa<br />
manera que la dels homes.<br />
Taula 1.4. Indicadors del mercat de treball espanyol<br />
VARIABLE<br />
1985 1993 1995 2004<br />
TOT HOM DON TOT HOM DON TOT HOM DON TOT HOM DON<br />
Taxa d’activitat 56,3 80,0 33,6 58,4 76,4 41,0 59,0 75,0 43,3 68,7 80,4 56,8<br />
Taxa d’ocupació 44,1 63,8 25,2 46,6 63,0 30,7 46,9 62,5 31,7 61,1 73,8 48,3<br />
Taxa d’atur 21,6 20,2 25,1 18,6 15,5 24,1 18,8 14,9 25,3 11,0 8,1 15,0<br />
Taxa de<br />
temporalitat<br />
15,6 14,4 18,4 33,0 30,5 37,6 35,2 33,5 38,3 32,5 30,6 35,2<br />
Font: MTAS·EPA 1985, Eurostat, EU Labour Force Survey and National Accounts 1993·2004.<br />
Malgrat que Espanya mostra unes taxes d’activitat, ocupació i desocupació<br />
molt més properes a la mitjana europea, encara és lluny d’assolir els nivells de<br />
qualitat de vida en l’ocupació que la Unió Europa perquè les seves condicions<br />
d’ocupació són més baixes que les de la mitjana europea. Les males condicions<br />
d’ocupació i treball no solament es manifesten en l’alta taxa de temporalitat<br />
que s’ha analitzat anteriorment, sinó en els increments en els nivells salarials<br />
i la sinistralitat laboral. A la taula 1.5, les estadístiques de l’Eurostat (2006)<br />
mostren que l’any 1998 el nivell salarial brut espanyol correspon al 57,8%<br />
de la mitjana de la Unió Europea. No obstant això, els anys següents Espanya<br />
73
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
va tancant gradualment la bretxa diferencial en ocupació i desocupació, però<br />
les diferències salarials persisteixen com un indicador fort de les condicions<br />
d’ocupació i treball a Espanya, ja que l’any 2003 el salari brut espanyol re·<br />
presenta el 58,1% de la mitjana de la Unió Europea d’aquest mateix any; és a<br />
dir, amb només un increment del 0,3% en sis anys. En conclusió, els nivells<br />
salarials espanyols són ostensiblement més baixos que els europeus; així, de<br />
mitjana, per cada euro que rep un treballador europeu, un d’espanyol percep<br />
58 cèntims.<br />
Taula 1.5. Nivell salarial espanyol segons la mitjana de la Unió Europea<br />
PAÍS 1998 BASE 2003 BASE<br />
UE 28.609,1 100 33.088,6 100,0<br />
ESPANYA 16.528,0 57,8% 19.220,0 58,1%<br />
Font: Eurostat 2006.<br />
Encara que Espanya ha tingut i té nivells salarials més baixos, els seus<br />
salaris es continuen reduint, sense donar senyals d’equiparació amb la mitjana<br />
europea. A l’anterior taula 1.3, s’observa que a Espanya l’increment salarial<br />
anual creix el 1993 fins al 2,8%, però que no assoleix els nivells salarials<br />
europeus. El 1995, els increments salarials a Espanya baixen fins arribar al<br />
·1,2%, situació que no es resol el 2004 ja que els salaris continuen baixant<br />
encara que amb un ritme més lent (·0,2%). La Unió Europea, d’altra banda, té<br />
salaris més alts i manté estables els seus increments salarials.<br />
La tercera evidència del deteriorament de les condicions d’ocupació i treball<br />
a Espanya es manifesta en l’augment preocupant de la sinistralitat laboral que,<br />
encara que ha estat molt més gran que a la Unió Europea, s’ha continuat incre·<br />
mentant amb els anys, mentre que la sinistralitat europea ha baixat. Aquesta<br />
tendència es pot observar a la taula 1.6: des del 1996, quan a Espanya hi havia<br />
el 62,1% de baixes laborals per mil treballadors a causa d’accidents laborals,<br />
a la Unió Europea era del 42,3%. L’any 2000, els accidents laborals amb més<br />
de tres dies de baixa pugen a Espanya fins al 70,5% per cada mil treballadors,<br />
mentre que la Unió Europea redueix els accidents el 40,2%. El 2002, la sinis·<br />
tralitat a Espanya es redueix, però encara és gairebé el doble que l’europea. En<br />
resum, la variació de la sinistralitat laboral en el període 1996·2002 a Espanya<br />
mostra una tendència a augmentar de l’1,30%, mentre que la Unió Europea<br />
redueix els accidents el 3%.<br />
74
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Taula 1.6. Accidents laborals amb més de tres dies de baixa per 1.000 ocupats<br />
ANY 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002<br />
Variació<br />
1996·2002<br />
ESPANYA 62,1 62,2 65,4 70,3 70,5 69,1 67,3 1,3%<br />
UE 42,3 41 40,9 40,9 40,2 38,4 35,3 ·3,0%<br />
Font: Eurostat 2004.<br />
A partir d’aquesta radiografia dels indicadors del mercat laboral, cal apro·<br />
fundir en les explicacions dels fets socioeconòmics que han portat a l’incre·<br />
ment de l’ocupació, però que han implicat el deteriorament de les condicions<br />
d’ocupació i treball.<br />
L’obertura econòmica a Espanya va significar la modernització i la reestruc·<br />
turació de l’Estat i la crisi de les empreses privades nacionals, que es van haver<br />
de reestructurar davant la competència internacional i la deslocalització de les<br />
filials de multinacionals ubicades a Espanya. Amb la globalització alguns sec·<br />
tors de l’economia que estaven protegits van ser severament colpejats. L’aflu·<br />
ència de nous capitals de procedència externa va fer proliferar les activitats<br />
financeres i especulatives, cosa que va apujar les taxes d’interès i va generar<br />
inflació. Les relacions laborals en les empreses privades grans i mitjanes de<br />
caràcter nacional o multinacional i les institucions públiques que estaven for·<br />
tament regulades van entrar en un procés de flexibilització laboral.<br />
En aquest període, la petita empresa reapareix no des de la seva ineficàcia<br />
i marginalitat productiva en els marges de l’economia, sinó com a estratègia<br />
competitiva altament eficient per al capital. La producció capitalista quan ne·<br />
cessita ser altament competitiva es concentra en economies d’escala, però es<br />
desconcentra i es dispersa quan el mercat descarta la producció en massa i la<br />
personalització del producte es torna un avantatge comparatiu. Així, les grans<br />
i mitjanes empreses tendeixen a fragmentar·se i aplanar·se per reduir costos,<br />
però ho fan en detriment del treballador. L’empetitiment de les estructures<br />
productives mostra un empitjorament de les seves condicions de treball i una<br />
creixent dificultat per a la seva defensa col·lectiva (Prieto, 1994). En l’àmbit<br />
macroeconòmic també explica la persistència de l’ocupació informal. Ja en<br />
dècades anteriors, la forta presència de microempreses ha possibilitat que<br />
les relacions laborals entre treballadors i empresaris estiguessin marcades per<br />
l’arbitrarietat i el personalisme; emparades per un Estat permissiu amb l’abús<br />
75
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de les pràctiques empresarials respecte del treballador i procliu a donar suport<br />
a l’acumulació del capital (Recio, 1997).<br />
Sectorialment, l’estructura del mercat de treball es terciaritza en comerç,<br />
construcció i turisme. D’acord amb el baix nivell de tecnificació que requereixen<br />
aquests serveis i amb la utilització intensiva de mà d’obra, amb reducció dels<br />
nivells de productivitat, el mercat de treball espanyol se segmenta. Aquesta<br />
segmentació té lloc en funció de la contractació laboral que defineix les condi·<br />
cions d’ocupació i treball. Es redueix el segment de mercat de treball primari<br />
i s’augmenta el segment secundari amb la presència del treball temporal, que<br />
ofereix poca estabilitat, salaris baixos i poca protecció social.<br />
La temporalitat laboral com a estratègia empresarial es comença a gestar<br />
el 1980 quan es promulga l’Estatut dels treballadors i es crea un nou marc<br />
de relacions laborals a Espanya caracteritzades per una «línia de regulació<br />
flexibilitzadora» (Ruesga, 2002), però sense desenvolupar polítiques orienta·<br />
des a promoure la productivitat empresarial com a estratègia fonamental de<br />
competitivitat. Es legitima l’ocupació temporal i la desregularització laboral<br />
com a mesures necessàries per impulsar la generació d’ocupació, amb serioses<br />
conseqüències socials ja que dificulten la formació laboral, impedeixen crear<br />
corbes d’experiència en els treballadors i bombardegen el clima de cooperació<br />
laboral que requereix l’elaboració de béns i serveis complexos i d’alta qualitat.<br />
«La destrucció de drets laborals afavoreix les activitats empresarials més de·<br />
predadores, fet que mostra l’elevat índex d’accidents i malalties laborals, i po·<br />
tencia una visió de l’economia centrada en els resultats a curt termini» (Recio,<br />
1997: 277). La flexibilitat laboral aboca els treballadors a la precarietat.<br />
La institucionalització del mercat de treball temporal 14 com a element es·<br />
tructural del mercat de treball espanyol crea una cultura de la temporalitat. 15<br />
La temporalitat a Espanya es presenta en dues etapes (Toharia, 2005): una<br />
etapa inicial del 1980 al 1994, com a període de creixement econòmic i<br />
d’aprenentatge de l’ús de contractes temporals, i del 1995 al 2004 16 com a<br />
estat estacionari. En el primer període es presenta la reforma de l’Estatut dels<br />
14. La contractació temporal d’un treballador representa per a una empresa menys costos salari·<br />
als, cap cost d’acomiadament, menys gestió de mà d’obra i baix poder de negociació a l’empresa,<br />
sense que s’alteri la productivitat.<br />
15. Espanya ocupa l’últim lloc de l’índex de treball decent en països industrialitzats (Ghai,<br />
2003).<br />
16. Data en què es tanquen les dades d’anàlisi al llibre.<br />
76
1. Immigració laboral a Espanya<br />
treballadors, el 1984, per crear «el model espanyol de flexibilitat en el marge»,<br />
amb una estructura econòmica dualitzada amb ocupacions que tenen llocs de<br />
treball estables i llocs de treball temporals (Toharia, 2005). En la primera etapa<br />
hi ha un ús indiscriminat de contractes temporals sense causa i s’instaura la<br />
pràctica de tenir plantilles inestables per ajustar les necessitats de mà d’obra<br />
quan arribin períodes de crisi econòmica. Aquest model tendeix a estabilitzar·<br />
se amb el temps, amb una mitjana del 30% de la mà d’obra assalariada amb<br />
contracte temporal. A la segona etapa de la temporalitat, el Govern espanyol<br />
emet normatives per retallar les modalitats de contractes temporals, però és<br />
una mesura infructuosa ja que els contractes temporals continuen creixent o<br />
es desplacen a les empreses de treball temporal (ETT). Així, la temporalitat es<br />
torna una pràctica empresarial quotidiana, el descens de la qual no es basa<br />
només en noves lleis que la limitin, sinó en el canvi de mentalitat empresarial.<br />
Aquesta cultura de la temporalitat també es reflectirà en el paper que tindrà<br />
la mà d’obra immigrant més endavant. «La informació suggereix que els immi·<br />
grants es troben lleugerament sobrerepresentats dins la categoria de contracte<br />
temporal» (Carrasco et al., 2004: 242).<br />
L’ocupació irregular, 17 que ha persistit els últims quaranta anys com un<br />
element estructural del mercat de treball, es revitalitza consolidant·se com un<br />
tercer segment de mercat de treball, situació que es presenta en altres països<br />
desenvolupats i, encara que no hi ha xifres exactes de la seva magnitud, les<br />
estadístiques indiquen que a Espanya el 23,4% del PIB oficial correspon a<br />
l’economia submergida (Ferraro et al., 2002), mentre que altres autors afirmen<br />
que l’ocupació informal pot representar el 18% de la població ocupada. Els<br />
investigadors suggereixen que la incorporació a la Unió Econòmica i Monetària<br />
el 1999 pot haver implicat un increment de l’ocupació irregular, ja que la com·<br />
petitivitat espanyola i catalana, en fonamentar·se en una estratègia de costos<br />
i baixos preus (especialment en costos laborals), es pot haver vist amenaçada,<br />
la qual cosa hauria afavorit un augment de l’ocupació irregular.<br />
17. L’ocupació irregular o ocupació informal «es defineix com la vulneració de les normes en ma·<br />
tèria de Seguretat Social (treballadors que no estan donats d’alta o que cotitzen en un règim que<br />
no els correspon), per l’allunyament de la legislació laboral i els convenis col·lectius (irregularitats<br />
en el contracte de treball, inobservança de normes legals o negociades en conveni referides a jor·<br />
nada, salut laboral o salari) i/o per l’incompliment de certes obligacions fiscals relacionades amb<br />
l’activitat laboral» (Banyuls et al., 2002).<br />
77
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La crisi de competitivitat es reflecteix en la destrucció de l’ocupació, que<br />
ha estat el problema més notori segons l’opinió pública. 18 La desocupació ha<br />
tingut una persistència durant els últims vint·i·cinc anys que la ubicava als<br />
primers llocs dels països de la Unió Europea (Recio, 1997), i fins al 2005 les<br />
seves taxes no van aconseguir arribar a un dígit, amb l’agreujant de tenir més<br />
desocupació juvenil, femenina i de llarga durada. La desocupació es manifesta<br />
de manera important amb una taxa de desocupació juvenil que retarda la inser·<br />
ció dels joves al mercat de treball, unes taxes de desocupació femenina molt<br />
més altes que les masculines, en què es mostra fins i tot una discriminació<br />
laboral cap a les dones, i, finalment, la presència d’atur de llarga durada, espe·<br />
cialment en èpoques de baix creixement econòmic. La desocupació també pre·<br />
senta diferències importants segons els nivells de formació dels treballadors, ja<br />
que els treballadors qualificats amb estudis universitaris tenen una taxa d’atur<br />
més baixa, mentre que els treballadors amb un nivell d’estudis mitjans tenen<br />
una taxa més alta. Els treballadors no qualificats o amb nivells d’estudis baixos<br />
presenten taxes mitjanes d’atur (Palacio i Alvarez, 2004; Ruesga et al., 2002).<br />
«Aquestes contradiccions indiquen l’existència de problemes de desajustament<br />
entre les necessitats de qualificació del sistema productiu i el nivell educatiu<br />
de l’oferta de treball» (Palacio i Álvarez 2004: 168).<br />
Per tant, l’estructura productiva i el creixement econòmic espanyol han<br />
depès d’activitats productives nacionals de baixa tecnificació, amb un sector<br />
industrial incapaç de captar tota la mà d’obra que va ser desplaçada de les ocu·<br />
pacions rurals i de la incorporació de la dona al mercat de treball; un sistema<br />
d’estructures productives petites i ineficients, amb baixa tecnologia, pràctiques<br />
laborals poc solidàries i baixa inversió de capital, inerme per competir interna·<br />
cionalment; una estructura productiva amb forta dependència laboral d’empre·<br />
ses multinacionals, que van tancar les seves plantes de producció a Espanya<br />
quan hi va haver perspectives en altres llocs d’obtenir mà d’obra més barata i<br />
dòcil. Per finalitzar, existeix una classe empresarial evasiva laboralment, que va<br />
centrar els seus esforços en la recerca de competitivitat internacional, amb l’es·<br />
tratègia de disminució de costos laborals, a través de pràctiques empresarials<br />
de gestió de mà d’obra precària, que va traslladar als treballadors el risc de la<br />
inversió i la inestabilitat del mercat de béns i serveis flexibilitzant les relacions<br />
laborals. Les pràctiques de gestió de mà d’obra van contribuir a la persistència<br />
de l’ocupació informal i l’economia submergida en sectors econòmics que no<br />
18. Per als ciutadans continua sent el primer problema del país, segons dades del Baròmetre<br />
d’opinió del CIS (abril del 2006).<br />
78
1. Immigració laboral a Espanya<br />
podien fer front a la competència ferotge i que, per tant, estaven condemnats<br />
a desaparèixer en una economia globalitzada. 19<br />
Un altre element característic del mercat de treball espanyol és el comporta·<br />
ment heterogeni dels mercats de treball regionals. Segons dades de l’IDESCAT,<br />
Catalunya té una taxa d’activitat més gran (el 61,9%) que la mitjana nacional,<br />
amb una taxa d’ocupació (el 57,6%) igualment més alta també que la mit·<br />
jana nacional i taxes de desocupació més baixes (el 7,0%), fet que crea una<br />
dinàmica d’ocupació important (IDESCAT, 2006) a la regió perquè el ritme<br />
de creixement econòmic de Catalunya ha estat més gran que l’espanyol en la<br />
dècada de 1985·1995: «El PIB català experimenta un creixement del 3,3%<br />
anual acumulatiu, superior al d’Espanya (el 3,1%) i al de la Unió Europea.<br />
Així mateix, el ritme d’augment de l’ocupació a Catalunya (l’1,3% anual acu·<br />
mulatiu) és el més gran d’Espanya i de la Unió Europea» (Novella, 2004: 11).<br />
En augmentar el creixement econòmic, la taxa de productivitat de la regió<br />
també s’incrementa; tanmateix, en el quinquenni del 1995 al 2000 creix més<br />
ràpidament la taxa d’ocupació, amb una alta rotació de contractes temporals<br />
i, per tant, hi ha un descens de la productivitat del treball, especialment en<br />
la indústria manufacturera, fet que afecta la competitivitat de l’economia ca·<br />
talana, especialment perquè l’estructura productiva continua tenint una forta<br />
activitat industrial. Els anys posteriors al 2000, l’economia catalana perd un<br />
nivell relatiu de productivitat de manera més intensa que la Unió Europea i<br />
Espanya (molt més que Madrid), especialment als sectors de la construcció i<br />
els serveis. En el cas de Barcelona, el comportament del mercat de treball local<br />
és gairebé similar a l’autonòmic, ja que presenta una taxa d’activitat lleugera·<br />
ment més alta (el 62,2%), amb una taxa d’atur (el 7,0%) igual que Catalunya<br />
el març del 2006.<br />
1.3. Immigració laboral a Espanya<br />
Espanya, que anteriorment s’havia consolidat com a país d’emigració, a<br />
la dècada dels vuitanta comença visiblement a presentar el procés invers: ser<br />
receptora d’immigrants (Col·lectiu IOE, 1989). La immigració té lloc, en pri·<br />
mera instància, amb l’arribada de les plantes de producció de multinacionals,<br />
que genera un flux migratori de treballadors altament especialitzats, executius<br />
i professionals de mercats especialitzats. És un flux migratori d’elit provinent<br />
19. Per tant, l’evolució de l’estructura productiva espanyola ha marcat la naturalesa i la dinàmica<br />
del mercat de treball, que es caracteritza per una alta volatilitat de l’ocupació (Toharia, 2005).<br />
79
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de països desenvolupats (Recio, 1997). També és significatiu el nombre de<br />
persones immigrants que vénen de països desenvolupats i que fan d’Espanya<br />
un lloc de retir per gaudir de la seva jubilació.<br />
Posteriorment, comencen a arribar immigrants extracomunitaris procedents<br />
de països pobres per ocupar llocs de treball de baixa qualificació ubicats en<br />
segments secundaris, i s’observa una tendència a aglutinar ocupacions per<br />
gènere i nacionalitat. Algunes d’aquestes persones ocupen vetes marginals;<br />
d’altres, que accedeixen a ocupacions de baixa qualificació, se sumen a la<br />
competència amb els treballadors nacionals, fet que reforça les pràctiques em·<br />
presarials de degradació de condicions d’ocupació i treball per als immigrants<br />
(Recio, 1999).<br />
I és a partir de l’arribada de persones immigrants procedents de països<br />
pobres que la immigració comença a ser considerada un dels principals pro·<br />
blemes de la societat espanyola, com si l’amenaça d’una invasió s’hagués<br />
fet realitat, especialment perquè després desapareixen de les estadístiques<br />
oficials els comunitaris. No obstant això, els investigadors de la immigració<br />
a Espanya coincideixen a demostrar que les xifres de persones estrangeres,<br />
encara que actualment no són menyspreables, es continuen situant entre les<br />
més baixes de la Unió Europea, ja que no representen ni el 5% del total de la<br />
població; són xifres relativament més baixes en comparació amb altres països<br />
de la Unió Europea com ara Alemanya, França i Anglaterra, que fa més de tres<br />
dècades que acullen fluxos migratoris. Malgrat les taxes baixes i també a causa<br />
de la rapidesa del procés, Espanya viu la immigració com un problema públic<br />
prioritari, més important que la drogoaddicció, la precarietat de l’ocupació,<br />
les dificultats econòmiques i l’habitatge, entre d’altres. Situació que s’agreuja<br />
o s’atenua en els períodes de regularització de treballadors sense que s’hagi<br />
alterat sobtadament el ritme de creixement migratori. Al gràfic 1.7 s’observen<br />
les fluctuacions de les opinions de la ciutadania espanyola enquestada pel<br />
CIS. Val la pena destacar que el fenomen migratori ha tingut un paper polític<br />
important.<br />
80
Gràfic 1.7. La immigració com a problema públic<br />
Font: Baròmetre social, CIS, 2003·2005, www.cis.es.<br />
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Amb l’alarma social aparentment n’hi ha més, d’immigració; per exemple,<br />
es parla de la immigració del sud com a països del Tercer Món i, d’altra banda,<br />
de la immigració del nord per referir·se als països membres de la Unió Europea.<br />
Tanmateix, els estudis i les estadístiques oficials revelen que en el col·lectiu<br />
europeu no tenen la mateixa situació laboral un britànic i un portuguès. Tampoc<br />
no són iguals els africans de l’Àfrica subsahariana i els del Magrib. En el cas<br />
dels llatinoamericans, no és el mateix un equatorià que un argentí, però fins i<br />
tot quan es parla d’un col·lectiu nacional no és igual un assalariat que un tre·<br />
ballador autònom, i encara que s’elaborin acurades tipologies dels col·lectius<br />
d’immigrants no es pot oblidar que qualsevol classificació tendeix a generalitzar<br />
una realitat heterogènia.<br />
1.3.1. Fluxos migratoris demogràfics<br />
Però, realment es pot tipificar la migració com un procés accelerat? Izquier·<br />
do (1996) identifica quatre fases en el creixement de la immigració a Espanya.<br />
La primera onada es presenta entre el 1960 i el 1970 i gairebé es triplica el<br />
nombre de persones immigrants de 60.000 a 150.000. Són els immigrants<br />
comunitaris procedents de països rics que vénen a envellir a Espanya i execu·<br />
tius de multinacionals. La segona onada té lloc a la dècada dels setanta i la<br />
immigració roman en estat latent amb una mica d’increment (25.000 persones<br />
més). La tercera onada va des del 1980 fins al 1985, en què es produeix una<br />
81
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
acceleració del flux migratori i s’arriba en cinc anys a la xifra aproximada de<br />
250.000 persones immigrants. Finalment, la quarta onada es produeix amb els<br />
quatre processos de regularització. Aquesta onada es presenta des del 1997<br />
fins al 2003 i és més forta ja que la immigració gairebé es triplica respecte<br />
a períodes anteriors, amb un increment anual superior al 20% en el període<br />
2000·2003 a causa de l’efecte de les regularitzacions.<br />
A partir de les dades recollides als anuaris estadístics d’immigració publi·<br />
cats pel MTAS sobre les persones estrangeres amb residència, 20 el gràfic 1.8<br />
mostra que el flux migratori de residents estrangers amb targeta o autorització<br />
de targeta ha tingut en una primera fase un creixement lent i sostingut des del<br />
1975 fins al 1995, amb pujades i baixades lleus; no obstant això, és a partir<br />
del 1996 quan el fluxmigratori presenta una escalada contundent que fa que,<br />
en el lapse de nou anys, la xifra de persones estrangeres es quadrupliqui. És<br />
important destacar que aquest flux migratori representa gairebé totes les perso·<br />
nes estrangeres, i que els treballadors ocupats són un subconjunt d’aquestes.<br />
També hi ha els estudiants i els familiars d’immigrants, entre d’altres. Cal<br />
recordar que en les xifres de desembre del 2005, les persones immigrants<br />
procedents del continent europeu tenen una proporció de població gairebé<br />
igual que les llatinoamericanes, ja que els residents europeus (incloent·hi els<br />
no comunitaris) representen el 32,8% del total d’estrangers amb targeta, men·<br />
tre que el col·lectiu més nombrós és el llatinoamericà, amb el 36%. En el<br />
cas de Catalunya (gràfic 4.7), s’observa que el flux migratori puja sempre en<br />
proporció lleugerament més alta que el flux agregat nacional, però a partir del<br />
2000 la bretxa es fa molt més àmplia. Cal observar que aquest increment del<br />
creixement del flux migratori superior a la mitjana del país pot estar relacionat<br />
amb les taxes d’ocupació més altes i les taxes de desocupació més baixes de<br />
Catalunya respecte del conjunt d’Espanya.<br />
20. Això significa que les dades no reflecteixen la xifra fosca dels treballadors sense permís de<br />
residència o treball i la invisibilitat estadística dels comunitaris.<br />
82
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Gràfic 1.8. Col·lectiu estranger amb targeta a Espanya i Catalunya 1975-2005<br />
ANYS ESPANYA CATALUNYA ANYS ESPANYA CATALUNYA<br />
1975 165.289 36.207 1990 407.647 65.990<br />
1976 157.973 37.558 1991 360.655 60.800<br />
1977 161.451 38.400 1992 402.350 72.291<br />
1978 158.349 36.848 1993 484.342 86.758<br />
1979 173.043 37.640 1994 461.364 83.296<br />
1980 182.045 38.656 1995 499.772 106.809<br />
1981 197.942 39.640 1996 538.981 114.264<br />
1982 200.911 39.143 1997 609.813 124.550<br />
1983 210.350 40.143 1998 719.647 148.803<br />
1984 226.470 42.650 1999 801.329 183.736<br />
1985 241.971 45.246 2000 895.720 214.996<br />
1986 293.208 51.934 2001 1.109.060 280.167<br />
1987 334.936 59.362 2002 1.324.001 328.461<br />
1988 360.032 58.582 2003 1.647.011 383.938<br />
1989 398.147 63.542 2004 1.977.291 462.046<br />
2005 2.738.932 603.636<br />
Font: Anuari de migracions 2000·2004 i Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS,<br />
2005.<br />
83
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
A partir d’aquesta escalada migratòria dels últims vuit anys, la taula 1.9<br />
mostra el creixement del percentatge de població estrangera en relació amb la<br />
població nacional per a Espanya i Catalunya. S’hi pot observar que, el 1986, el<br />
percentatge era menys de l’1%, el 1998 havia pujat a l’1,6% i el 2001 arribava<br />
al 3,3%. El 2003 aquest percentatge s’havia duplicat fins al 6,2% i assolia<br />
el 8,5% el 2005. Per tant, l’evidència estadística demostra que efectivament<br />
la presència del col·lectiu estranger augmenta gairebé a un ritme geomètric,<br />
un nivell de creixement que no té la població nacional, i que la immigració<br />
a Catalunya creix més ràpidament que a tot Espanya. Així, s’observa que el<br />
1986 el percentatge d’immigració a Espanya i a Catalunya era igual, però a la<br />
dècada dels noranta comença a tenir lloc un creixement més ràpid a Catalunya,<br />
ja que el 1998 tenia el 2% de població estrangera. El 2001 aquesta població<br />
s’havia duplicat. El 2003 ja s’havia triplicat i l’any 2005, mentre que a tot el<br />
territori espanyol hi ha el 8,5% d’estrangers, Catalunya té l’11,4% de població<br />
estrangera.<br />
Taula 1.9. Percentatge de persones estrangeres sobre la població total<br />
ZONA 1986 1992 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005<br />
ESPANYA 0,8 1,0 1,6 1,9 2,3 3,3 4,7 6,2 7,0 8,5<br />
CATALUNYA 0,9 1,2 2,0 2,3 2,9 4,0 5,9 8,1 9,4 11,4<br />
Font: INE, Padró municipal 2006.<br />
El creixement migratori espanyol s’ha accelerat vertiginosament en l’última<br />
dècada, com un indicador clar que Espanya és un país en procés de transforma·<br />
ció global i que grans canvis s’acosten, ja que no solament serà multicultural<br />
sinó també pluriètnic. Es destaca la importància del fenomen migratori en l’es·<br />
devenir dels països i les ciutats globals, així que els investigadors estan d’acord<br />
que la immigració ha de ser vista com un fenomen positiu i no com una ame·<br />
naça d’invasió. Portes afirma que existeix «una posició alternativa que ressalta<br />
les contribucions fonamentals de la immigració per mantenir el dinamisme<br />
social i econòmic en els medis urbans, creant noves oportunitats d’ocupació i<br />
fent la vida ciutadana més diversa i cosmopolita. Les ciutats habitades per una<br />
població rica però en procés d’envelliment s’estanquen. Poden ser llocs segurs<br />
i plàcids, però també manquen de la vitalitat i el sentit d’innovació de les àrees<br />
que són receptores de fluxos migratoris» (2001: 124).<br />
84
1. Immigració laboral a Espanya<br />
La immigració irregular és potser el tema més amenaçador per a la població<br />
espanyola i del qual se sap molt poca cosa. No hi ha estimacions certes perquè<br />
usualment les fonts de dades per mesurar·les són els padrons municipals; tan·<br />
mateix, s’ha vist que, en acarar les altes dels padrons i de residència prenent<br />
la diferència com a magnitud d’irregularitat en la població immigrant, els resul·<br />
tats són inexactes, ja que molts immigrants es donaven d’alta en els municipis<br />
a mesura que es mobilitzaven geogràficament, però no es donaven de baixa on<br />
vivien abans. Una mesura més ajustada a la realitat pot ser la utilització de les<br />
xifres del cens de població. Al gràfic 1.10 s’observa que les dades de població<br />
censada pugen més ràpidament que la corba de les persones residents, i el<br />
2001 hi ha un desfasament de la població immigrant equivalent al 28,4%.<br />
Així, es podria suposar que el 2001, de cada deu immigrants a Espanya, 2,8<br />
estaven en situació d’irregularitat al país.<br />
Gràfic 1.10. Col·lectiu estranger a Espanya 2001<br />
Font: Anuari estadístic d’Espanya 1996·2000, MTAS. Cens de població 2001, INE.<br />
1.3.2. Mercat de treball immigrant<br />
La immigració laboral a Espanya és l’objectiu central dels fluxos migratoris<br />
actuals. Els estrangers que venien a la recerca d’asil i protecció per a pen·<br />
sadors d’avantguarda van quedar endarrerits estadísticament, igual que les<br />
persones grans que volien instal·lar·se sota la resplendor del sol mediterra·<br />
ni. La immigració laboral és la causa fonamental dels desplaçaments de les<br />
85
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
persones estrangeres cap a Espanya, mobilitat que, a més d’obeir a causes<br />
macroestructurals del capitalisme gestades des de segles enrere quan Espanya<br />
era un imperi i de causes conjunturals dels processos de globalització, obeeix<br />
a altres causes de caràcter nacional i local que dinamitzen la immigració. Per<br />
tant, la immigració laboral és un fenomen social multicausal que es relaciona<br />
amb factors demogràfics com ara l’envelliment de la població autòctona, sumat<br />
a les baixes taxes de natalitat i de mortalitat a Espanya. També és important<br />
el paper que ha tingut la transformació del sistema educatiu espanyol, que ha<br />
elevat els nivells educatius de la població autòctona, especialment per aug·<br />
mentar l’accés a l’educació superior de primer i tercer cicle. Tanmateix, la<br />
causa de més pes en la immigració laboral rau en la naturalesa de l’estructura<br />
productiva espanyola i el seu particular mercat de treball. Així, un element<br />
fonamental per a l’acceleració del moviment migratori rau en la contradicció<br />
existent entre el capital humà nacional i la proliferació d’ocupacions de baixa<br />
qualificació sense projecció de mobilitat ascendent. D’aquesta contradicció<br />
es desprèn una negativa dels treballadors nacionals a ocupar aquests llocs de<br />
treball de remuneració i prestigi social baixos. Un altre factor que ha incentivat<br />
fortament la immigració laboral és la institucionalització de les pràctiques de<br />
gestió de mà d’obra depredadora dels empresaris, que vinculen els treballa·<br />
dors immigrants en condicions d’ocupació i treball que no podrien oferir a un<br />
treballador nacional.<br />
Els treballadors immigrants han representat per a l’empresariat un perma·<br />
nent exèrcit de reserva amb drets restringits, que permeten dur a terme, sense<br />
resistència, pràctiques precàries d’ocupació. Així, la presència de mà d’obra<br />
immigrant ha alimentat en alguns ocupadors noves·velles regles de joc en la<br />
vinculació de treballadors de forma més degradada en empreses amb baixa<br />
responsabilitat social i poc compromís amb la dignitat humana. Per concloure,<br />
el creixement accelerat de la immigració laboral també té a veure amb el «vigor<br />
de les activitats productives, les regularitzacions d’indocumentats, la dinàmica<br />
i la propaganda dels contingents laborals amb acords bilaterals i els titubejos<br />
i la falta de consistència i de principis de la legislació espanyola» (Carrasco i<br />
Izquierdo, 2005: 93).<br />
En fer una retrospectiva de les investigacions recents sobre immigració<br />
laboral a Espanya, es troba una tendència en una part dels estudis sobre im·<br />
migració a mostrar abundants dades estadístiques presentant·les de forma ex·<br />
clusivament descriptiva, però que no aconsegueixen aprofundir en relacions de<br />
86
1. Immigració laboral a Espanya<br />
multicausalitat i contextualització del fenomen migratori; per això, s’aborden<br />
superficialment alguns interrogants que hi ha a Espanya sobre les causes,<br />
el rol i les conseqüències de la immigració en el mercat de treball com, per<br />
exemple: Per què, malgrat l’evident rebuig de la immigració, cada vegada més<br />
es recorre a la mà d’obra immigrant? Quant ha influït la presència de la força<br />
laboral immigrant en la precarietat laboral? Com estan influint les persones<br />
immigrants a fer més vulnerables les formes d’organització col·lectiva dels<br />
treballadors nadius?<br />
Com a entorn general, Espanya als anys vuitanta mostrava una recepció<br />
“favorable” a la immigració perquè continuava amb un creixement econòmic<br />
capaç d’absorbir immigrants tècnics i professionals en el segment primari su·<br />
perior i inferior. Però al final dels anys vuitanta i fins a la meitat dels noranta<br />
es presenta un context de recepció “negatiu” en el mercat de treball per a la<br />
persona immigrant a causa de la desacceleració del creixement i l’increment<br />
de l’atur. Encara que la mà d’obra immigrant no és exclosa, acaba confinada<br />
en el segment secundari en llocs de molt baixa qualificació o sense qualificació<br />
(Herranz, 1998).<br />
A Espanya es poden trobar dos tipus de context de recepció en el mercat de<br />
treball per a la persona immigrant, fins i tot si no és comunitària. En el cas llati·<br />
noamericà, en què hi ha fortes arrels culturals per una història de colonialisme,<br />
llengua, religió, mestissatge, etc., en la dècada dels vuitanta, l’immigrant lla·<br />
tinoamericà es caracteritza per una forta reciprocitat per l’emigració espanyola<br />
en els temps del franquisme, ja que les zones on hi va haver més migració van<br />
ser zones que havien rebut espanyols, com ara l’Argentina, o situacions de<br />
privilegi per compartir la doble nacionalitat com en el cas del Perú. Carrasco i<br />
Izquierdo (2005) afirmen que el 2003 hi va haver el 9% d’espanyols que van<br />
arribar de fora i es van donar d’alta en un municipi espanyol. Eren retornats<br />
i fills d’immigrants, principalment procedents de països llatinoamericans. Els<br />
immigrants llatinoamericans dels anys vuitanta van ser representativament<br />
sectors il·lustrats que fugien de les dictadures militars i de zones urbanes. En<br />
aquesta època, el context d’acollida va ser favorable.<br />
Posteriorment comença la immigració laboral amb col·lectius de baixa for·<br />
mació, alguns procedents de l’àrea rural, que es va inserir en treballs no qua·<br />
lificats com el servei domèstic. En el segment secundari del mercat de treball<br />
s’insereixen els treballadors immigrants sud·americans, però en el rang més<br />
87
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
baix, de tal manera que els immigrants s’enfronten a una forma més severa de<br />
marginació social. Així, el mercat de treball es fa hostil a la immigració. Tot<br />
immigrant s’aborda a través de la lògica del prejudici, i es valoren els treba·<br />
lladors en funció de la seva ètnia, situació que s’ha presentat en altres zones<br />
(Braverman, 1993; Piore, 1979; Sabel, 1983). Al final dels anys noranta, amb<br />
el col·lapse de les economies llatinoamericanes, producte de múltiples factors,<br />
té lloc una altra forta onada immigratòria, amb treballadors pauperitzats de<br />
classe mitjana i baixa, que busquen mobilitat ascendent, però que trobaran<br />
moltes traves per a la seva inserció laboral en el nivell que els correspon. Molts<br />
d’aquests immigrants, mirant de recuperar la seva antiga posició de classe al<br />
país d’origen, es fan treballadors autònoms en petits negocis o empreses de la<br />
“subeconomia ètnica”, igual que ho fan altres països d’immigració (Malgesini<br />
i Giménez, 1997:113).<br />
Per estudiar el fenomen de la immigració en el mercat de treball espanyol<br />
presentarem un panorama actual dels indicadors més importants del mercat de<br />
treball. Espanya, en el primer trimestre del 2006 (taula 1.11), té una població<br />
activa total de 21,3 milions de persones, equivalent a una proporció del 57,9%<br />
de la població de més de 16 anys, que és una de les taxes més baixes de la<br />
Unió Europea. 21 D’aquest grup, 19,4 milions constitueixen la població ocupa·<br />
da, amb el 9,1% de població activa aturada, que és també una de les taxes<br />
més altes de la Unió Europea. 22 La població estrangera o immigrant a Espanya<br />
en aquest mateix trimestre del 2006 té una població activa de 2,6 milions, i<br />
representa una taxa d’activitat del 76,3%, gairebé el 20% més alta que la dels<br />
treballadors nacionals. La població ocupada immigrant en el mercat de treball<br />
21. Per a Palacio i Álvarez (2004), les tendències bàsiques del mercat de treball espanyol s’han<br />
caracteritzat per mantenir una taxa d’activitat femenina molt baixa en relació amb altres països de<br />
la UE, fet que redueix les taxes d’ocupació i l’ingrés per càpita en relació amb la UE.<br />
22. Les estadístiques oficials sobre el mercat de treball han estat qüestionades, ja que obeeixen a<br />
criteris convencionals que de vegades no reflecteixen la realitat. En el cas de la taxa de desocupa·<br />
ció, Prieto afirmava el 1994 que «En la nostra EPA la situació bàsica d’ocupació de cada persona<br />
es defineix a partir de dos paràmetres temporals: la setmana de referència, que és l’anterior a<br />
aquella en què la unitat familiar és entrevistada, i el fet d’haver treballat o no almenys una hora al<br />
llarg d’aquesta. En cas que la persona en qüestió hagi treballat almenys aquella hora, es considera<br />
que es troba en situació d’ocupació. Més enllà de l’estranyesa que pugui provocar en molta gent<br />
el fet que s’hagi optat per uns requisits tan laxos i de les raons que hagin portat els estadígrafs a<br />
fer·ho, cal reconèixer que es tracta una opció definitòria possible» (Prieto, 1994b: 2). No obstant<br />
això, alguns investigadors consideren que aquesta mesura era inadequada perquè presentava una<br />
tendència a infravalorar la població amb ocupació i sobreestimar la població aturada (Palacio i<br />
Alvarez, 2004). Aquests paràmetres van ser modificats el 2001 per adaptar·los a la nova normativa<br />
comunitària (Reglament CE 1897/2000, de 7 de setembre del 2000), i hi va haver un descens de<br />
la taxa de desocupació.<br />
88
1. Immigració laboral a Espanya<br />
espanyol és de 2,3 milions, amb una taxa d’atur del 12,3%. És important ob·<br />
servar que aquesta taxa és proporcionalment el 3,2% més alta que la dels tre·<br />
balladors nacionals; tanmateix, usualment en els estudis sobre persones immi·<br />
grants es remarca insistentment que aquests col·lectius presenten taxes d’atur<br />
més altes que els treballadors nacionals, però obliden contextualitzar aquesta<br />
informació. Tal com afirmen diversos autors, el col·lectiu immigrant té un nivell<br />
de desocupació més alt que el col·lectiu nacional (Izquierdo i Martínez, 2004),<br />
però a la taula 1.11 s’observa que els immigrants tenen una taxa d’activitat<br />
més elevada (el 18,4% més) que els treballadors nacionals. En aquest mateix<br />
sentit, el col·lectiu immigrant presenta una taxa proporcionalment més baixa<br />
d’inactivitat que el col·lectiu nacional (el 23,7% per als immigrants i el 42,0%<br />
per als nacionals); per tant, es podria argumentar que les persones immigrants<br />
vénen efectivament a treballar i a desenvolupar activitats productives al país<br />
i, en tenir més activitat i ocupació i menys inactivitat, tenen un percentatge<br />
d’atur més elevat.<br />
Taula 1.11. Estadístiques del mercat de treball espanyol 2006<br />
Xifres en milers NACIONALS* ESTRANGERS*<br />
Població + 16 anys 36.800,3 3.438,2<br />
Activa 21.335,9 2.622,7<br />
Ocupada 19.400,1 2.299,4<br />
Aturada 1.935,8 323,3<br />
Inactiva 15.464,4 815,5<br />
Taxa d’activitat 57,9% 76,3%<br />
Taxa d’ocupació 90,9% 87,7%<br />
Taxa d’atur 9,1% 12,3%<br />
Taxa d’inactivitat 42,0% 23,7%<br />
Font: INE. Enquesta de població activa (EPA), març del 2006.<br />
Encara que no hi ha estadístiques sobre el mercat de treball català per al<br />
col·lectiu estranger l’any 2006, la taula 1.12 presenta la mitjana de les dades<br />
de l’any 2005 a Catalunya, en què s’observa que els immigrants participen<br />
activament del mercat de treball tal com es va evidenciar en el cas del territori<br />
espanyol. Per això, la taxa d’inactivitat és més baixa en els immigrants (el<br />
24,9%), mentre que en la població autòctona és gairebé del 40,4%, i repre·<br />
senta el 7,9% de les persones inactives en el mercat de treball. Així mateix,<br />
la taxa d’activitat del col·lectiu estranger és més alta que la del nacional (el<br />
89
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
59,5% per als nacionals i el 75,0% per als estrangers) i els estrangers repre·<br />
senten el 16,1% de les persones actives; no obstant això, la taxa d’ocupació<br />
dels treballadors catalans és més alta (el 94,1% per als catalans i el 86,7%<br />
per als immigrants), amb una proporció de persones estrangeres del 14,9%, i<br />
la taxa de desocupació dels immigrants és gairebé el doble (el 13,3%) que la<br />
dels treballadors nacionals a Catalunya (el 5,9%), i representen el 36,2% de<br />
les persones aturades. Cal destacar que a Catalunya, igual que a tot Espanya,<br />
els immigrants tenen una taxa d’activitat més alta i una taxa d’inactivitat més<br />
baixa. En comparar els indicadors del mercat de treball català pel que fa al col·<br />
lectiu estranger amb els del territori nacional, s’observa que la taxa d’ocupació<br />
és lleugerament més baixa que la mitjana nacional i la taxa de desocupació és<br />
una mica més alta, encara que per als treballadors autòctons es comporta de<br />
forma inversa: Catalunya té una taxa d’ocupació més alta i una taxa d’atur més<br />
baixa que la mitjana nacional pel que fa als treballadors autòctons.<br />
Taula 1.12. Estadístiques del mercat de treball català 2005<br />
Xifres en milers NACIONALS* ESTRANGERS* % EST./NAC.<br />
Població + 16 anys 5.118,1 654,7 12,8%<br />
Activa 3.045,8 491,2 16,1%<br />
Ocupada 2.865,2 425,9 14,9%<br />
Aturada 180,6 65,3 36,2%<br />
Inactiva 2.072,2 163,5 7,9%<br />
Taxa d’activitat 59,5% 75,0% ··<br />
Taxa d’ocupació 94,1% 86,7% ··<br />
Taxa d’atur 5,9% 13,3% ··<br />
Taxa d’inactivitat 40,49% 24,97% ··<br />
Font: IDESCAT, Enquesta de població activa (EPA), 2005.<br />
Les altes a la Seguretat Social són les estadístiques oficials que ofereixen<br />
una informació més bona per analitzar la immigració laboral a Espanya. Les<br />
dades que dóna la Seguretat Social tenen la limitació de ser com un iceberg<br />
amb una part visible del fenomen, però en què roman oculta una altra significa·<br />
tivament important que correspon a l’ocupació informal o a la mal anomenada<br />
economia submergida. El juliol del 2005, els treballadors estrangers ocupats<br />
representen aproximadament el 8,3% de les persones ocupades a Espanya<br />
90
1. Immigració laboral a Espanya<br />
(MTAS, 2005). Al gràfic 1.13 s’observa que la immigració laboral té una forta<br />
presència de treballadors llatinoamericans ja que, de cada deu treballadors im·<br />
migrants, tres són llatinoamericans, dos africans, dos comunitaris i els restants<br />
es distribueixen entre Europa de l’Est i Àsia.<br />
Gràfic 1.13. Persones estrangeres amb alta a la seguretat social per continents<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
La immigració laboral té una participació femenina més baixa en l’ocupació<br />
(de forma regular) que la dels homes. La participació de la dona immigrant<br />
(gràfic 1.14) és del 40% per a la mitjana dels treballadors estrangers donats<br />
d’alta a la Seguretat Social. La taxa de participació femenina més baixa és la<br />
de les dones africanes (16,7%) i la més alta és la de la població d’origen lla·<br />
tinoamericà (51,8%). 23 Tanmateix, seria convenient reconsiderar aquesta xifra<br />
global a Espanya per la significativa participació de la dona immigrant en els<br />
serveis personals, caracteritzats per la informalitat que hi ha en les seves rela·<br />
cions laborals i la dificultat que té aquest sector per ser controlat per l’Estat,<br />
a causa de l’atomització de les activitats i perquè es duen a terme en l’àmbit<br />
domèstic.<br />
23. Importants investigacions han revelat que la migració llatinoamericana cap als països del<br />
nord (Amèrica del Nord i/o Europa) tendeix a ser feminitzada (Zlotnik, 1998). Per al cas espanyol,<br />
aquesta feminització de la migració en què la dona és líder en el projecte migratori familiar i<br />
no agrupada pel cònjuge es reflecteix també en la inserció laboral (Parella, Herranz i Escrivà,<br />
2000).<br />
91
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La mitjana d’edat de les persones estrangeres se situa en els 35 anys; la<br />
població nord·americana té la mitjana d’edat més alta (40 anys) mentre que<br />
els africans i els europeus no comunitaris tenen les mitjanes més baixes (34<br />
anys).<br />
Gràfic 1.14. Treballadors estrangers segons el gènere i la mitjana d’edat<br />
Continent % Homes % Dones Mitjana d’edat<br />
Total estrangers 60,5 39,5 35<br />
UE 61,7 38,3 37<br />
Resta d’Europa 55,8 44,2 34<br />
Àfrica 83,3 16,7 34<br />
Iberoamèrica 48,2 51,8 35<br />
Nord·Amèrica 55,7 44,3 41<br />
Àsia 68,9 31,1 35<br />
Oceania 70,8 29,3 37<br />
Apàtrides/nc 75,5 24,6 40<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
Els treballadors estrangers majoritàriament són treballadors assalariats,<br />
mentre que els autònoms o treballadors independents són el 13% (gràfic 1.15).<br />
Els treballadors nord·americans i europeus comunitaris (28% i 25%, respecti·<br />
vament) tenen el percentatge d’autonomia laboral més elevat, mentre que els<br />
africans i els llatinoamericans tenen els percentatges més baixos de treball per<br />
compte propi (el 5,9% i el 9,4%, respectivament), seguits pels treballadors<br />
de la resta d’Europa (el 10,1%), fet que evidencia les diferències d’accés al<br />
capital entre els treballadors estrangers de països amb més renda per càpita i<br />
països de menys renda.<br />
92<br />
Cal destacar la importància que té la variable de dependència laboral per
1. Immigració laboral a Espanya<br />
definir el lloc i les condicions de la inserció laboral de la persona estrangera,<br />
ja que els treballadors per compte propi presenten nivells d’autorealització<br />
més alts en fer de la seva autonomia laboral un projecte de vida, escapant de<br />
l’abús i l’arbitrarietat dels ocupadors quan es troben en la condició de personal<br />
assalariat.<br />
Gràfic 1.15. Treballadors estrangers segons la dependència laboral<br />
Continent Total<br />
Per compte<br />
d’altri<br />
Per compte propi<br />
% Per compte<br />
d’altri<br />
% Per compte<br />
propi<br />
UE 309.511 232.118 77.393 75,0% 25,0%<br />
Resta d’Europa 213.809 192.250 21.559 89,9% 10,1%<br />
Àfrica 332.358 312.597 19.761 94,1% 5,9%<br />
Iberoamèrica 626.426 567.843 58.583 90,6% 9,4%<br />
Amèrica del nord 5.750 4.140 1.610 72,0% 28,0%<br />
Àsia 98.575 78.672 19.903 79,8% 20,2%<br />
Oceania 776 632 144 81,4% 18,6%<br />
Apàtrides/nc 1.010 778 232 77,0% 23,0%<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
Els treballadors estrangers participen en l’economia (gràfic 1.16) vincu·<br />
lant·se sobretot al sector de la construcció (el 40%) i els serveis (el 39%),<br />
que n’acull gairebé el 80%, sectors el creixement dels quals es troba en gran<br />
manera influït per l’entorn local i no per la competència global internacional.<br />
Aquests sectors econòmics presenten nivells més baixos de condicions d’ocu·<br />
pació i treball i un grau més elevat de precarietat laboral. Contràriament al que<br />
s’exposa en els mitjans de comunicació, els treballadors del sector agrícola<br />
tenen els nivells més baixos d’alta a la Seguretat Social, que és només el 4%<br />
de la mà d’obra immigrant.<br />
93
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La indústria també té una baixa participació de treballadors estrangers (el<br />
17%), situació contrària al paper que van tenir els immigrants als Estats Units<br />
i Europa occidental als anys setanta (Castles i Kosack, 1984; Harvey, 1998).<br />
Gràfic 1.16. Treballadors estrangers segons el sector d’activitat<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
La variable contractació laboral mostra informació rellevant sobre les carac·<br />
terístiques de la immigració laboral a Espanya. La taula 1.17 demostra que hi<br />
ha un alt nivell de temporalitat entre els treballadors immigrants (Carrasco et<br />
al., 2004), ja que de cada deu treballadors assalariats, set són temporals. Les<br />
persones estrangeres que presenten el major nombre de contractes indefinits<br />
són els nord·americans (el 64,6%), conjuntament amb les de la Unió Europea,<br />
i mostren una mateixa connexió amb els nivells de dependència laboral ja<br />
que són els estrangers procedents de països desenvolupats els que tenen les<br />
taxes d’estabilitat més altes en l’ocupació, mentre que els estrangers de països<br />
pobres són els que presenten taxes més altes de temporalitat, com ara els del<br />
continent africà (el 75,8%), l’Europa no comunitària (el 74,4%), Oceania (el<br />
73,5%) i l’Amèrica Llatina (el 70,1%). És interessant també afegir·hi el fet que<br />
els permisos de treball són persistentment temporals igual que els contractes<br />
de treball.<br />
94
Gràfic 1.17. Treballadors estrangers segons el contracte<br />
TOTAL ESTRANGERS<br />
% TEMPORALS % INDEFINITS<br />
67,5 32,5<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Per finalitzar aquest esbós dels treballadors estrangers, observem que la si·<br />
tuació laboral podria portar a reforçar la tesi que, efectivament, els treballadors<br />
immigrants presenten un tipus de segmentació per procedència i majoritària·<br />
ment constitueixen una força de treball precària que encaixa en una estratègia<br />
de gestió empresarial de mà d’obra inestable, flexible, en part a causa de la<br />
naturalesa del treball que es fa en sectors d’activitat econòmica regits per<br />
l’estacionalitat i l’eventualitat.<br />
Altres investigacions sobre mercat de treball coincideixen en el planteja·<br />
ment que a Espanya les ocupacions tendeixen a concentrar·se per continents:<br />
els treballadors de la Unió Europea i Amèrica del Nord tenen més participació<br />
en llocs de treball del segment primari superior i primari inferior, mentre que<br />
la resta de col·lectius no comunitaris oscil·len entre el primari inferior i el se·<br />
cundari. En el segment secundari també hi ha subdivisions que transcendeixen<br />
95
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
no només l’escala salarial sinó també els sectors econòmics per continents, de<br />
tal manera que hi ha una tendència que l’Àfrica subsahariana es concentri en<br />
les activitats agrícoles, l’Àfrica del Magrib i l’Europa de l’Est en la construcció<br />
i els llatinoamericans en la prestació de serveis d’hoteleria i de proximitat com<br />
ara el servei domèstic i l’atenció de persones, entre d’altres. El col·lectiu no<br />
comunitari que sobretot es desplaça al segment primari inferior és el professi·<br />
onal universitari llatinoamericà.<br />
Excloent·ne els treballadors comunitaris que no necessiten permís de tre·<br />
ball, les estadístiques de la immigració laboral demostren que el perfil de la<br />
immigració laboral a Espanya es caracteritza per un major pes del treball per<br />
compte propi en els immigrants que en els nacionals, una tendència en alguns<br />
col·lectius a la feminització de la mà d’obra i una població sobretot jove que té<br />
ocupacions en segments secundaris amb poca participació en la indústria.<br />
En rol que té la força de treball immigrant en el mercat laboral i en l’es·<br />
tructura econòmica s’ha de continuar estudiant des d’una perspectiva crítica.<br />
Així ho afirma Izquierdo quan es refereix a les profundes contradiccions del<br />
fenomen migratori i al paper que ha assumit l’Estat en crear condicions estruc·<br />
turals per rebre les persones immigrants: «Espanya no és un país que faci de la<br />
immigració un eix de la seva política. No la utilitza per manca de joves, ni per<br />
falta de braços en actiu, ni de cervells per investigar i tampoc per necessitat<br />
de poblar les seves àrees més ermes» (1996: 231).<br />
Encara que la població de Catalunya 24 equival a menys del 20% de la po·<br />
blació total espanyola, la seva participació en la quota d’estrangers residents<br />
assoleix el 38% del total dels que hi ha a Espanya, i se situa en el primer lloc<br />
com la comunitat amb més persones estrangeres residents (603.636 persones<br />
immigrants), ocupant el lloc que abans corresponia a Madrid (556.952). El<br />
68% d’aquesta immigració es concentra a Barcelona i la resta a Girona (el<br />
14%), Tarragona (l’11%) i Lleida (el 7%), amb una taxa de població femeni·<br />
na del 43,7%. La població total de persones immigrants a Catalunya té una<br />
mitjana d’edat de 32 anys, la qual cosa fa que sigui una de les comunitats<br />
autònomes amb més població jove (MTAS, 2005).<br />
24. Les dades sobre Catalunya provenen de la mateixa font utilitzada per a la descripció del flux<br />
demogràfic nacional per a estrangers residents amb targeta a l’informe Extranjeros con tarjeta o<br />
autorización de residencia en vigor a 31 de diciembre de 2005, de l’Observatori Permanent de la<br />
Immigració del MTAS.<br />
96
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Segons el continent, l’Àfrica actualment té el nombre més elevat de persones<br />
immigrants a Catalunya (209.049), seguida de Llatinoamèrica (197.844) i la<br />
Unió Europea (77.486). El col·lectiu més nombrós és el del Marroc (163.589),<br />
seguit d’Equador (61.814) i Colòmbia (31.593), i canvia la seva composició<br />
per nacionalitats ja que l’any 2000, després del Marroc, els col·lectius més<br />
nombrosos eren el francès i l’alemany (MTAS, 2005).<br />
És important destacar que a Catalunya les activitats econòmiques, en part<br />
influïdes perquè és en zona mediterrània, presenten una dinàmica al sector<br />
immobiliari, del turisme i els serveis en general que encaixa amb el perfil<br />
d’aquesta immigració laboral en sectors econòmics com ara la construcció,<br />
l’hoteleria, el comerç, el servei domèstic i l’atenció domiciliària. Per això, la<br />
major part dels treballadors immigrants tenen una representativitat molt baixa<br />
en l’agricultura i la indústria.<br />
1.3.3. Població colombiana a Espanya<br />
La migració internacional no ha estat una prioritat d’investigació per a Co·<br />
lòmbia davant la contundència de problemes socials com ara la violència i el<br />
desplaçament forçat, però hi ha estudis que daten de fa gairebé trenta anys<br />
enrere quan a Colòmbia es va generar una mobilització laboral important cap a<br />
Veneçuela amb l’apogeu de la bonança petroliera, fet que va convertir Colòmbia<br />
en el país que més migració internacional va tenir a Amèrica Llatina. D’acord<br />
amb la CEPAL/CENADE, 25 «a Veneçuela, sota la protecció d’una economia in·<br />
centivada per la bonança petroliera, la principal afluència d’immigrants en el<br />
decenni de 1970 va ser la dels colombians» (Villa i Martinez, 2001). A la dèca·<br />
da dels vuitanta hi va haver també una migració significativa cap als EEUU.<br />
Investigadors colombians i estrangers de prestigi, especialment sociòlegs,<br />
han fet aportacions valuoses sobre el tema. Val la pena destacar les investi·<br />
gacions sobre migració laboral colombiana a Veneçuela de Luz Marina Díaz<br />
et al. (1983) a les zones frontereres quan va tenir lloc la bonança petroliera;<br />
Adela Peregrillo (1984) i Gabriel Bidegaín et al. (1989) també han estudiat la<br />
immigració colombiana il·legal a Veneçuela. Als anys vuitanta, als Estats Units,<br />
investigadors de talla internacional han fet estudis sobre colombians, com ara<br />
25. La CEPAL (Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib) és un organisme de Nacions<br />
Unides i el CELADE és el Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia. La CEPAL des dels anys<br />
seixanta constitueix el bressol i l’eix per al desenvolupament de la sociologia a l’Amèrica Llatina.<br />
97
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Saskia Sassen (1979), que estudia la migració colombiana i els seus efectes a<br />
Colòmbia; Fernando Urrea (1982), que analitza la participació de les famílies<br />
immigrants colombianes en el mercat de treball i la seva mobilitat ocupacional<br />
a Nova York; Douglas Gurak (1987), que estudia les xarxes familiars també en<br />
aquesta mateixa ciutat. Posteriorment, a la dècada dels noranta, han sorgit<br />
nous estudis sobre colombians als Estats Units des de la perspectiva transna·<br />
cional. Val la pena destacar l’esforç d’acadèmics com Luis Eduardo Guarnizo<br />
(1999, 2003) amb diverses investigacions sobre les pràctiques transnacionals<br />
dels immigrants colombians.<br />
A Espanya, els estudis sobre població immigrant colombiana són escassos,<br />
en part perquè fins a l’any 2000 no va ser un col·lectiu amb representació<br />
significativa dins el flux migratori i en part també perquè les investigacions<br />
amb prou feines estan acabades. És pioner el treball d’Ofelia Restrepo (1997)<br />
amb la seva tesi doctoral sobre «Dones colombianes, subjectes històrics en una<br />
història d’immigració», en què estudia qualitativament el procés migratori de<br />
les dones a Espanya en el període del 1980 al 1993. Laura Osso (2000) ha<br />
fet un estudi de cas sobre colombianes i equatorianes en el servei domèstic i<br />
la prostitució. El sociòleg Alfredo Molano (1998) aborda la problemàtica dels<br />
colombians en presons espanyoles per narcotràfic a través de cròniques.<br />
L’estudi més important sobre la colònia colombiana a Espanya s’ha dut a<br />
terme sota la direcció de Rosa Aparicio i Carlos Giménez (2003). Aquest és<br />
el primer estudi d’envergadura que inclou tot el territori nacional i estudia els<br />
aspectes més importants sobre la qualitat de vida de la població colombiana<br />
a Espanya i les seves motivacions. És un estudi pioner en els seus resultats<br />
perquè fins a aquest moment els colombians eren invisibles, i posa de manifest<br />
l’alta xifra d’irregularitat que arrasava qualsevol inferència per part de l’Estat,<br />
ja que aquesta investigació conclou que hi ha 1,9 colombians irregulars per<br />
cada un en situació regularitzada. Aquesta situació es pot confirmar per la<br />
inconsistència de les dades estadístiques disponibles, ja que en els resultats<br />
del Cens d’Espanya del 2001 apareixen 158.164 colombians censats (INE,<br />
2001), mentre que les xifres de colombians residents amb targeta a l’Anuari<br />
estadístic del MTAS (2001) són 48.710. Es conclou que el 2001, efecti·<br />
vament, hi havia només el 30,8% de colombians amb residència legal. Els<br />
resultats de la recerca d’Aparicio i Giménez (2003) també han revelat alguns<br />
equívocs sobre la migració colombiana, com ara que la migració té com a causa<br />
la persistent confrontació armada que assola el país, ja que es tracta d’una<br />
98
1. Immigració laboral a Espanya<br />
migració eminentment econòmica. Un altre supòsit sobre els colombians que<br />
ha estat cavall de batalla en els mitjans de comunicació és l’alta participació<br />
de colombians en organitzacions delictives, perquè els resultats han demostrat<br />
que els colombians vénen a Espanya a treballar i que ho fan durament en<br />
ocupacions del segment del sector secundari.<br />
Encara que el 1998 Colòmbia ocupava el setzè lloc en volum com a col·<br />
lectiu d’estrangers al país, després de quatre països llatinoamericans: Perú,<br />
República Dominicana, Argentina i Cuba, actualment les xifres estadístiques<br />
proporcionades pel MTAS sobre el creixement del flux de residents colombians<br />
a Espanya revelen que després de l’última normalització de persones estran·<br />
geres (2005), el col·lectiu colombià s’ha situat al tercer lloc a escala nacional<br />
com a grup majoritari després del marroquí i l’equatorià. Lloc que també ocupa<br />
proporcionalment a Catalunya.<br />
El gràfic 1.18 mostra que el flux de població colombiana des del 1975<br />
té un creixement lent i continu, però que l’any 2000 comença a pujar verti·<br />
ginosament fins al punt que es multiplica per deu en cinc anys en passar de<br />
24.710 a 204.348 persones residents, sense tenir en compte les estimacions<br />
de treballadors colombians que continuen de manera irregular al país.<br />
Gràfic 1.18. Població colombiana resident a Espanya 1991-2005<br />
Font: MTAS, Anuaris estadístics d’Espanya 1991·2004. Observatori Permanent de la Immigració,<br />
2005.<br />
99
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
És indubtable que el creixement del col·lectiu colombià a Espanya és sor·<br />
prenent, però és més inversemblant encara observar el creixement d’aquest<br />
mateix flux migratori si contrastem dues variables provinents de fonts oficials<br />
diferents. El gràfic 1.19 mostra dues corbes de població colombiana. La corba<br />
blava correspon a les dades de l’INE de colombians censats el 2001, mentre<br />
que la vermella correspon a les dades subministrades per l’Anuari d’immigració<br />
del MTAS del 2001. S’observa que la diferència és eloqüent, ja que la relació<br />
entre la població legal i la il·legal va més enllà de les estadístiques més pes·<br />
simistes sobre la immigració irregular. L’any 2001 vivien a Espanya 109.454<br />
colombians que eren invisibles per a l’Estat, persones que no eren ciutadans,<br />
persones que no tenien drets ni mobilitat i que vivien al limbe jurídic de la<br />
inexistència.<br />
Gràfic 1.19. Població colombiana a Espanya 1995-2001<br />
Font: Cens INE 2001 i Anuari estadístic d’immigració, MTAS, 2001.<br />
Així, fins al desembre del 2000, en van arribar a entrar al país un nombre<br />
considerable sense el visat corresponent. A partir d’aquesta data, l’exigència de<br />
visat ha posat límits gairebé infranquejables a la seva entrada com a immigrants<br />
laborals —llevat que formin part de contingents laborals—, cas en què és més<br />
difícil l’entrada al país. Abans del 2001 l’estratègia més utilitzada pels colom·<br />
bians era entrar al país sense visat (com a turistes s’hi podien quedar durant<br />
tres mesos sense exigència de visat) i després quedar·s’hi com a treballadors<br />
irregulars. Una altra estratègia utilitzada pels universitaris per entrar al país era<br />
100
1. Immigració laboral a Espanya<br />
obtenir un visat d’estudiant de postgrau i després quedar·se indefinidament al<br />
país. El visat, encara que ha desaccelerat el flux migratori, ha augmentat la<br />
pressió migratòria des del país d’origen. És evident el poc estímul que genera<br />
el Consolat espanyol a Bogotà amb l’objectiu d’impedir l’entrada de colombians<br />
a Espanya. Així, Izquierdo i Carrasco, observant les altes revelen l’impacte que<br />
ha tingut el visat per als colombians en afirmar que: «Molt més breu ha estat la<br />
fogonada colombiana, que ha tingut una caiguda molt brusca en els dos darrers<br />
anys. El corrent colombià ha passat de 71.000 altes el 2.001 a 34.000 l’any<br />
següent, i només 11.000 el 2003. El seu fulgor amb prou feines ha durat tres<br />
anys» (2005: 94). Això vol dir que a Espanya no entren tots els que volen, sinó<br />
només aquells als quals es permet l’entrada. Els colombians que hi accedeixen<br />
per les vies legals observen amb desànim que des del moment que presenten<br />
els documents en el consolat fins al moment que desembarquen a l’aeroport<br />
de Barajas pot transcórrer un any o més. Aquells que han fet de la migració un<br />
projecte de vida inajornable opten per les vies il·legals i recorren a les màfies de<br />
tràfic de persones, fet que perpetua una nova forma d’esclavitud al segle XXI.<br />
Les estadístiques mostren, per tant, que la migració colombiana a Espanya<br />
és molt recent i la seva prematura presència afecta qualsevol conclusió que<br />
es pugui fer en el temps sobre la seva realitat i, encara amb més raó, sobre el<br />
seu futur, no només en l’aspecte social sinó especialment pel que fa a la seva<br />
inserció en el mercat de treball (incloent·hi les condicions d’ocupació i treball)<br />
i a les perspectives de mobilitat ocupacional.<br />
Per comunitats autònomes, el gràfic 1.20 mostra que els residents colom·<br />
bians amb targeta el 2005 estan concentrats majoritàriament a Madrid (el<br />
23,5%), Catalunya (el 15%) i la Comunitat Valenciana (el 13%). El 50% res·<br />
tant es troba distribuït en les altres comunitats autònomes i té una dispersió<br />
considerable a tot el territori espanyol.<br />
101
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.20. Població colombiana resident per comunitats<br />
Font: Observatori Permanent de la Immigració, desembre 2005.<br />
La situació de la immigració laboral colombiana presenta les mateixes sor·<br />
preses que s’esdevenen amb els fluxos demogràfics. La immigració laboral<br />
regular és la punta visible de l’iceberg. En reprendre la xifra de 79.341 co·<br />
lombians censats com a ocupats el 2001 per contrastar·la amb les altes a la<br />
Seguretat Social (gener del 2002) de colombians, que són 27.417, es troba<br />
que (si restem aquestes xifres) els treballadors irregulars poden estimar·se en<br />
51.924 colombians que treballen a Espanya en una ocupació informal, equi·<br />
valents al 65,4%. Més de cinquanta mil treballadors sense contracte, sense<br />
vacances, sense baixa per malaltia, sense protecció social, sense assegurança<br />
contra riscos laborals i malalties professionals; treballadors no regits pel dret<br />
laboral, sense possibilitats de subsidi de desocupació, indemnització ni jubi·<br />
lació. Treballadors que aporten el seu treball a una economia a la qual, si no<br />
el hagués ignorat, haurien contribuït no només amb el seu treball sinó també<br />
amb aportacions en ingressos públics. Per exemple, segons Aparicio i Giménez,<br />
el 2000, quan va començar a produir·se el gran creixement del flux migratori<br />
colombià a Espanya, «els ingressos públics procedents dels immigrants colom·<br />
bians (ingressos a la Seguretat Social més ingressos fiscals) van representar<br />
67 milions d’euros. Hem estimat la despesa pública per a aquest mateix any<br />
(atenció a immigrants, sanitat, educació i desocupació) en 38 milions euros. El<br />
resultat és un superàvit de 29 milions d’euros per a Espanya» (2003: 8).<br />
102
1. Immigració laboral a Espanya<br />
A partir d’aquestes dades, sorgeix un interrogant: quants euros deixa de<br />
percebre Espanya anualment per concepte d’ingressos a la Seguretat Social<br />
i al fisc per part dels treballadors immigrants que no es poden legalitzar? La<br />
conclusió és que la no·regularització dels treballadors estrangers no només és<br />
un mal negoci per als immigrants sinó també per a l’Estat espanyol.<br />
Un altre aspecte interessant és que la immigració colombiana té el ma·<br />
teix comportament que la llatinoamericana quant al rol que té la dona com a<br />
protagonista del projecte migratori, ja que el 56,3% dels residents amb alta<br />
a la Seguretat Social són dones (gràfic 1.21). Val la pena destacar que la im·<br />
migració laboral procedent de Llatinoamèrica és una migració en què la taxa<br />
de participació femenina és més gran que la masculina. En part perquè els<br />
immigrants creuen que les dones tenen més possibilitats d’èxit en el projecte<br />
migratori i presenten també una major contribució quant a trameses i suport<br />
familiar.<br />
Gràfic 1.21. Treballadors colombians segons el gènere<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
Segons la dependència laboral, els treballadors colombians amb alta a la<br />
Seguretat Social són principalment assalariats, de tal manera que, per cada<br />
deu treballadors colombians, un és autònom o treballa per compte propi (gràfic<br />
1.22). Aquesta situació deixa veure la naturalesa del flux migratori colombià,<br />
ja que són un tipus d’immigrants que no disposen de capital per desenvolupar<br />
empreses pròpies.<br />
103
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.22. Treballadors colombians segons la dependència laboral<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
Els treballadors colombians s’insereixen principalment al sector dels serveis<br />
(el 71%) i de la construcció (el 20%), que apleguen el 90% de les persones<br />
immigrants, mentre que els treballadors restants ho són de la indústria (el<br />
6%) i el sector agrari (el 3%). Els serveis i la construcció són dos sectors que<br />
a Espanya es caracteritzen per les precàries condicions de treball, els salaris<br />
baixos, la temporalitat alta i la poca mobilitat ascendent (gràfic 1.23).<br />
Gràfic 1.23. Treballadors colombians segons el sector d’activitat<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
La població colombiana es distribueix a Espanya sobretot en el segment<br />
secundari del mercat de treball, ja que la temporalitat és la que marca la vincu·<br />
lació laboral. El gràfic 1.24 mostra que el 90% dels colombians amb contracte<br />
laboral tenen un contracte temporal, mentre que només l’11% dels treballadors<br />
104
1. Immigració laboral a Espanya<br />
són fixos, xifra molt més alta que la mitjana de tot Espanya, ja que les dades<br />
anteriors mostraven en el col·lectiu immigrant una xifra més baixa.<br />
Gràfic 1.24. Treballadors colombians segons el tipus de contracte<br />
Font: Butlletí estadístic d’estrangeria i immigració, MTAS, juliol 2005.<br />
1.3.4. Treballadors i treballadores colombians en tres comarques de<br />
Barcelona<br />
Al principi s’ha afirmat que l’àmbit geogràfic de la tesi doctoral eren tres co·<br />
marques de Barcelona: el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental,<br />
amb l’objectiu fonamental de tenir un mercat de treball homogeni. Quan es va<br />
fer el treball de camp el 2002 no es disposava de dades sobre els treballadors<br />
colombians en aquestes tres comarques, però posteriorment l’IDESCAT va sub·<br />
ministrar les dades del Cens del 2001 sobre els colombians en aquestes zones<br />
amb les variables més importants del mercat de treball.<br />
La migració colombiana en aquestes tres comarques de Barcelona presenta<br />
trets similars als del territori nacional. És a dir, és un flux lleugerament femi·<br />
nitzat, ja que les dones representen el 56% del total de població de més de<br />
16 anys (gràfic 1.25).<br />
105
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.25. Població colombiana de més de 16 anys segons el gènere en tres comarques<br />
de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
D’acord amb les dades del Cens del 2001, el gràfic 1.26 mostra que el 87%<br />
dels immigrants colombians tenen menys de 45 anys, i trobem una concentra·<br />
ció de població més gran en el rang dels 30 als 44 anys, una edat altament pro·<br />
ductiva en què ja s’ha adquirit formació i experiència laboral. Només el 10,8%<br />
són persones adultes que oscil·len entre els 45 i els 59 anys. Finalment, entre<br />
els adults més grans hi ha el 2,3% de més de 60 anys.<br />
Gràfic 1.26. Població colombiana de més de 16 anys per grups d’edat en tres comarques<br />
de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
Al gràfic 1.27 s’observa l’estat civil de la població colombiana a les tres<br />
comarques estudiades segons les dades del Cens del 2001. Veiem que un de<br />
cada dos immigrants colombians és solter, xifra que pot presentar inexactituds<br />
perquè els indicadors no permeten avaluar les unions lliures o de fet, bastant<br />
106
1. Immigració laboral a Espanya<br />
freqüents en el comportament colombià, de tal manera que si un colombià<br />
no té vincle matrimonial formal, encara que tingui cònjuge i fills sota la seva<br />
responsabilitat, es declara solter. Gairebé el 40% dels immigrants colombians<br />
són casats. Els vidus, separats o divorciats no arriben al 10%.<br />
Gràfic 1.27. Població colombiana de més de 16 anys segons l’estat civil en tres comarques<br />
de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
Segons el nivell d’estudis de la població colombiana de més de 16 anys que<br />
viu a les tres comarques de Barcelona, el gràfic 1.28 mostra que predomina un<br />
nivell de formació mitjana, ja que els colombians amb estudis secundaris són<br />
el 58,5%. Els tècnics i els universitaris són el 22,7%. A Colòmbia els estudis<br />
de caràcter tècnic es caracteritzen per tenir tres anys de durada i es poden dur<br />
a terme en una universitat o en instituts especialitzats que ofereixen titulació<br />
tecnològica. Finalment, es destaca una participació més baixa dels colombians<br />
en els estudis primaris, amb el 18,9%.<br />
107
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.28. Població colombiana de més de 16 anys segons el nivell d’estudis en tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
El gràfic 1.29 mostra que, del total de població colombiana de més de 16<br />
anys que hi ha el 2001 a les tres comarques de Barcelona, set de cada deu<br />
són persones actives (el 73,5%) i les tres restants són inactives (el 26,6%).<br />
Segons aquestes dades, el 2001 el 61% treballen i les persones aturades són<br />
el 12,6%, amb el 5,3% que s’incorporen per primera vegada al mercat de<br />
treball.<br />
Gràfic 1.29. Població colombiana de més de 16 anys segons la relació amb l’activitat en tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
108
1. Immigració laboral a Espanya<br />
El gràfic 1.30 mostra que el 30% de la població colombiana ocupada el<br />
2001 són treballadors no qualificats. S’observa una participació important com<br />
a treballadors de serveis i comerç (el 21,8%). Els artesans i els treballadors<br />
qualificats de la indústria i la construcció en representen el 14,5%. El 3,5%<br />
treballen com a directius i el 15,2% com a professionals i tècnics intel·lectuals<br />
i de suport. La resta de treballadors es distribueixen entre empleats adminis·<br />
tratius i operaris d’indústria.<br />
Gràfic 1.30. Població colombiana ocupada segons la professió en tres comarques de<br />
Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
La participació de la mà d’obra colombiana a les tres comarques de Barce·<br />
lona té lloc sobretot al sector dels serveis, amb el 71,3%; mentre que la cons·<br />
trucció agrupa el 15,5% de treballadors i la indústria l’11,8%. La participació<br />
a l’agricultura és gairebé inexistent, amb menys de l’1% (gràfic 1.31).<br />
109
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 1.31. Població colombiana ocupada de més de 16 anys per branques d’activitat en<br />
tres comarques de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
Segons la situació professional, la població colombiana ocupada presenta<br />
xifres interessants. El gràfic 1.32 mostra que el 91% dels colombians són<br />
treballadors assalariats, dels quals el 47,7% són eventuals i el 43% són fixos.<br />
Els empresaris en representen el 8,2%, amb el 6% de treballadors autònoms<br />
sense assalariats, mentre que només el 2,3% són empresaris amb personal<br />
assalariat.<br />
Gràfic 1.32. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons la situació professional<br />
en tres comarques de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
110
1. Immigració laboral a Espanya<br />
Segons les hores treballades que mostra el gràfic 1.33, el 55,5% de la<br />
població colombiana ocupada a les tres comarques de Barcelona treballa de<br />
36 a 40 hores, que és el que estipula la jornada laboral establerta per la nor·<br />
mativa vigent. Els treballadors que treballen més hores de les establertes són<br />
el 21,1%, i hi ha una concentració important de colombians que treballen més<br />
de 46 hores a la setmana. Igualment, el 21% treballen menys de 30 hores<br />
setmanals.<br />
Gràfic 1.33. Població colombiana ocupada de més de 16 anys segons les hores treballades<br />
per setmana en tres comarques de Barcelona<br />
Font: IDESCAT, Cens 2001.<br />
Fins aquí s’ha presentat un panorama general dels immigrants colombians<br />
a partir de les dades del Cens del 2001, disponibles només després del 2004.<br />
Aquestes dades ens mostren aspectes interessants a les tres comarques de<br />
Barcelona: la baixa presència d’inactivitat en la població colombiana de més de<br />
16 anys; l’alta participació de colombians en ocupacions no qualificades i en<br />
activitats de serveis i comerç també de baixa qualificació; un fort predomini del<br />
sector serveis i la no·participació en l’agricultura; la forta presència del perso·<br />
nal assalariat eventual i la participació en el treball autònom sense assalariats<br />
amb jornades intensives de treball.<br />
La immigració a Espanya es va convertir en una opció laboralment viable<br />
quan l’empresariat espanyol va tenir la necessitat de reduir costos de produc·<br />
ció, i la via més econòmica és la reducció de costos de mà d’obra. El treballador<br />
immigrant s’adapta perfectament al segment secundari i terciari del mercat de<br />
111
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
treball, els dos sectors més importants de l’economia espanyola: els serveis i<br />
la construcció. L’immigrant es dirigeix al segment secundari com a treballador<br />
temporal que pot ser substituït fàcilment i al segment terciari perquè, atesa<br />
la situació d’irregularitat residencial a Espanya d’un percentatge significatiu<br />
d’immigrants, l’única opció d’obtenir una ocupació és acceptar aquestes con·<br />
dicions contractuals.<br />
El camí per a la competitivitat espanyola davant el mercat internacional pot<br />
ser un altre. En no existir la possibilitat de depreciar la pesseta, davant la inclu·<br />
sió d’altres països d’Europa de l’Est a la Unió Europea amb costos salarials més<br />
baixos i mà d’obra disciplinada, Espanya camina sobre arenes movedisses. El<br />
descens de la productivitat ha de ser una preocupació generalitzada que inciti a<br />
plantejar noves estratègies per aconseguir la competitivitat, en què es promogui<br />
més la recerca i el desenvolupament, s’estimuli la formació tècnica, s’inver·<br />
teixi més en infraestructura productiva, es fomenti la creació d’indústries que<br />
utilitzin una tecnologia més sofisticada i es desmuntin les pràctiques de gestió<br />
empresarial que no contribueixin en absolut al benestar social. Mentre no hi<br />
hagi voluntat política i econòmica de fer grans transformacions es continuaran<br />
incorporant al mercat de treball més persones immigrants.<br />
112
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment<br />
del mercat de treball<br />
Aquest treball de recerca estudia la si·<br />
tuació laboral de la població treballadora<br />
colombiana a tres comarques de Barcelona:<br />
el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès<br />
Occidental (mapa 1), i la compara amb les<br />
condicions de treball dels treballadors es·<br />
panyols de Barcelona. 26<br />
En aquesta recerca, quan ens referim<br />
a “treballadors nacionals o espanyols” al·<br />
ludim als treballadors de nacionalitat espa·<br />
nyola que treballen a Barcelona. Igualment,<br />
quan parlem de “persones immigrants” ens<br />
referim a la població colombiana estudia·<br />
da que treballa a les tres comarques de<br />
Barcelona.<br />
Mapa1. Tres comarques de Barcelona<br />
Berguedà<br />
26. Per aprofundir més en la metodologia, vegeu la «Introducció» en què es detalla el procés de<br />
realització de la recerca.<br />
Anoia<br />
Alt Penedès<br />
Bages<br />
Garraf<br />
Osona<br />
Vallès<br />
Vallès Oriental<br />
Occidental<br />
Barcelonès<br />
Baix Llobregat<br />
Maresme<br />
Comarques d’estudi<br />
115
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El procediment de recollida d’informació es va fer per mitjà d’enquestes i<br />
entrevistes. Les enquestes es van recollir per mitjà de mostreig de quotes, ja<br />
que l’alta xifra d’irregularitat de la població colombiana, així com la dispersió,<br />
la falta de coordinació i la poca actualització de les bases de dades oficials, no<br />
van permetre establir una mostra aleatòria probabilística; tanmateix, es va optar<br />
per una via alternativa amb l’objectiu d’obtenir representativitat: la mostra<br />
estadística per quotes ocupacionals de la població colombiana a tres comar·<br />
ques de Barcelona, amb les dades disponibles en el moment de dur a terme el<br />
treball de camp. Les dades sobre colombians i colombianes recollides per les<br />
estadístiques oficials del Ministeri de l’Interior revelaven dades molt semblants<br />
a la punta d’un iceberg, ja que només registraven treballadors regularitzats,<br />
però excloïen els irregulars i els nacionalitzats. Es van utilitzar les dades de<br />
l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) en data gener del 2001 per<br />
poder treballar amb les estadístiques més actualitzades de què es disposava<br />
en el moment d’aplicació de l’enquesta. Un element important que s’ha de<br />
tenir en compte és que, malgrat la intrínseca desconfiança de la població co·<br />
lombiana (producte de la presència del narcotràfic, la insurrecció armada que<br />
manté el país en guerra i la delinqüència comuna sota la forma de segrestos i<br />
extorsions, juntament amb una situació d’alta irregularitat d’aquest col·lectiu a<br />
Espanya), es va obtenir informació reveladora, ja que el fet de ser colombiana<br />
va facilitar la comunicació amb les persones informants. La forma de neutralit·<br />
zar la desconfiança dels treballadors colombians va ser enquestar i entrevistar<br />
treballadors dels quals teníem referència per mitjà de persones conegudes, que<br />
no van tenir cap reserva per contestar el formulari o per fer l’entrevista. Aques·<br />
tes situacions que hem descrit ens porten a reconèixer les limitacions que té<br />
la mostra pel que fa a la generalització dels resultats; 27 tanmateix, les anàlisis<br />
s’han dut a terme amb la certesa que aporten llum d’una manera significativa<br />
sobre processos sociolaborals i del mercat de treball, lligats a l’experiència<br />
migratòria colombiana, per la solidesa de les conclusions.<br />
Els resultats provenen de tres fonts de dades en dos espais de temps: el<br />
2002 es van recollir les dades quantitatives procedents de dues fonts: una<br />
mostra per quotes (amb una fiabilitat del 92% i una estimació de proporció<br />
l’error de la qual és inferior a E = 8%) 28 de 151 treballadors colombians a<br />
les comarques abans esmentades, amb un formulari dissenyat especialment<br />
per a aquesta recerca, anomenada «Condicions de treball de colombians a<br />
27. Per entendre la representativitat del mostreig per quotes, vegeu la «Introducció».<br />
28. Vegeu la fórmula mostral en la «Introducció» d’aquest estudi.<br />
116
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Barcelona» (CTCB). 29 La segona font de dades quantitativa (informació secun·<br />
dària) prové de la base de dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball<br />
(EQVT) del Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya, també recollida l’any<br />
2002, que proporciona la informació sobre els treballadors autòctons o espa·<br />
nyols. Ambdues bases de dades es van analitzar separadament, per tal de fer<br />
l’estudi comparatiu del mercat de treball. Posteriorment, es van contrastar els<br />
resultats de CTCB amb els de la mitjana nacional espanyola, corresponents a<br />
la província de Barcelona. Finalment, l’any 2004, es va recollir la tercera font<br />
de dades, qualitativa (informació primària), elaborant 13 trajectòries laborals<br />
de treballadors colombians amb entrevistes de profunditat per complementar<br />
la informació existent.<br />
L’estudi deixa de banda alguns aspectes importants en l’anàlisi del mercat<br />
de treball com ara la població immigrant desocupada (a l’atur), ja que en ser<br />
un estudi sobre condicions de treball in situ l’esmentada informació es recull<br />
per a les ocupacions que s’estan exercint en el moment d’aplicar l’enquesta<br />
(2002). També se n’han exclòs algunes ocupacions que comprometen la dig·<br />
nitat humana com ara el tràfic de blanques.<br />
Per tal de garantir la fluïdesa a l’hora de llegir el text no s’han incorporat<br />
les taules de les variables estudiades, i s’ha donat protagonisme als gràfics<br />
comparatius. Per a més claredat, aquests gràfics adjunten les xifres (%) per a<br />
cada indicador. Igualment, és important aclarir que hi ha dos tipus de gràfics:<br />
els gràfics processats amb SPSS producte de la nostra enquesta CTCB, que<br />
presenta variables exclusives per a la població immigrant (treballadors colom·<br />
bians), i els gràfics comparatius processats amb Excel en què es presenta el<br />
comportament de la població nacional espanyola a Barcelona i dels immigrants<br />
colombians. 30 Les entrevistes s’utilitzen per exemplificar els resultats esta·<br />
dístics, i en transcrivim fragments. Quan ho fem, al final es troba un nombre<br />
que correspon a cada entrevista determinada. 31 Els noms que apareixen a les<br />
entrevistes s’han canviat per garantir la confidencialitat dels testimonis.<br />
29. A més d’incloure les preguntes pròpies de l’estudi, inclou preguntes de l’Enquesta de qualitat<br />
de vida en el treball (MTAS·Espanya), a fi de comparar les experiències laborals i les percepcions<br />
entre treballadors nacionals espanyols i immigrants colombians.<br />
30. Com un element visual per diferenciar els gràfics, s’han arrodonit les vores dels gràfics<br />
comparatius.<br />
31. Vegeu la taula de classificació de trajectòries laborals a la «Introducció», amb la numeració<br />
de les entrevistes.<br />
117
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El capítol segon té com a objectiu analitzar el comportament del mercat de<br />
treball amb les persones immigrants, i descriu l’estructura de l’ocupació, amb<br />
els tipus de treball i d’ocupadors.<br />
2.1. Caracterització de la persona immigrant<br />
Espanya és un dels principals països de destinació de l’actual migració<br />
colombiana. S’estima que el 2003 el 10% de la població colombiana residia<br />
fora del país (OIM, 2005). Aquesta xifra s’havia anat incrementant des dels<br />
últims anys de la dècada del noranta i, en certa manera, amb alts i baixos,<br />
continua mantenint·se, malgrat l’enduriment de les polítiques d’immigració<br />
als països europeus. Els colombians i colombianes prefereixen Espanya, entre<br />
altres coses, per l’acollida de familiars i amics, la facilitat de l’idioma, la si·<br />
militud cultural i perquè abans de la reforma de la Llei d’estrangeria del 2001<br />
era un dels pocs països de la Unió Europea que els colombians podien visitar i<br />
on podien quedar·se sense visat durant tres mesos.<br />
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) d’Espanya, en el Cens del 2001, ha<br />
aportat noves dades sobre la població colombiana; tanmateix, les fonts més<br />
específiques i detallades provenen de l’estudi Migració colombiana a Espanya<br />
(2003), en què s’afirma que la població colombiana resident a Espanya es<br />
caracteritza per la dispersió a tot el territori espanyol, amb presència en gaire·<br />
bé totes les comunitats autònomes. Per exemple, mentre que quatre de cada<br />
deu connacionals (el 40%) resideixen en dos grans centres urbans (Madrid i<br />
Barcelona), els sis restants estan dispersos per la resta del territori espanyol.<br />
Barcelona és la segona ciutat amb més nombre de població colombiana resi·<br />
dent, amb prop del 10% de la població colombiana del total del país (MTAS,<br />
2002). 32 S’aprofundeix sobre la migració colombiana al capítol I, secció 1.3.3<br />
«Població colombiana a Espanya».<br />
2.1.1. Procedència i estatus migratori<br />
El perfil sociodemogràfic del treballador colombià a les comarques del Baix<br />
Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès es pot trobar al capítol primer,<br />
secció 1.3.4, on se’n fa una descripció a partir de les dades del Cens del 2001<br />
per establir les característiques demogràfiques bàsiques dels colombians de<br />
més de 16 anys i de la població ocupada amb les variables més importants del<br />
32. Ministeri de Treball i Afers Socials.<br />
118
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
mercat de treball; per tant, amb l’objectiu de no duplicar informació en aquest<br />
capítol, només s’adjuntarà informació pertinent a aquesta recerca.<br />
Analitzant de quins llocs provenen les persones immigrants estudiades,<br />
s’observa que el 71% dels treballadors colombians enquestats són de grans<br />
ciutats, tant de la capital com de les principals ciutats de Colòmbia, i que<br />
només el 7% són de ciutats petites o pobles (gràfic 2.1).<br />
Gràfic 2.1. Procedència de la persona immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Les dues regions de Colòmbia més compromeses en el procés de migració<br />
internacional 33 són l’eix cafeter, incloent·hi la que va ser la zona industrial més<br />
important del país (departaments de Caldas, Quindío, Risaralda i sud d’Anti·<br />
oquía), i la zona sucrera del departament de la Vall del Cauca, 34 amb l’agroin·<br />
dústria més gran del país i Cali com l’epicentre del sud·oest colombià (mapa<br />
2). Tres sectors econòmics colpejats, amb una forta presència del narcotràfic<br />
(ja que hi ha instal·lats els càrtels més grans del país: el de Medellín i el de<br />
Cali) i el conflicte armat, que apareix a totes les zones del país.<br />
33. És important aclarir que Colòmbia està vivint un procés de mobilització geogràfica no només<br />
cap a l’exterior, sinó que els índexs de desplaçament forçat a les àrees rurals són dels més grans<br />
del món actualment (2.700.000 persones el 2003 segons l’Informe de Nacions Unides).<br />
34. Segons l’estudi d’Aparicio i Giménez (2003), un terç de les persones immigrants colombianes<br />
a Espanya provenen de la Vall del Cauca. La resta són de Cundinamarca, Antioquía, Santander i<br />
Caldas.<br />
119
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Mapa 2. Regions d’emigrants a Colòmbia<br />
San Andrés<br />
120<br />
Providencia<br />
Atlántico<br />
Cordoba<br />
Antioquia<br />
Regions de migració<br />
Magdalena<br />
Cesar<br />
Sucre<br />
Santander<br />
Risaralda<br />
Cundinamarca<br />
Caldas<br />
Chocó<br />
Boyaca<br />
Quindío<br />
Valle del Cauca Tolima<br />
Meta<br />
Nariño<br />
Cauca<br />
Putumayo<br />
Huila<br />
Bolivar<br />
Caqueta<br />
La Guajira<br />
Monte de<br />
Santander<br />
Guaviare<br />
Arauca<br />
Casanare<br />
Amazonas<br />
Vaupés<br />
Vichada<br />
Aquestes dues regions<br />
tenen infraestructures<br />
físiques i socials impor·<br />
tants a escala nacional,<br />
la qual cosa corrobora les<br />
tesis que els immigrants<br />
internacionals no pro·<br />
venen de les zones més<br />
pobres i rurals dels paï·<br />
sos, com plantejaven els<br />
estudis de migració als<br />
anys vuitanta, sinó que,<br />
com ho demostren els es·<br />
tudis de Sassen (1993),<br />
Portes i Böröcz (1998),<br />
i, més específicament so·<br />
bre colombians, Guarnizo<br />
(2003), 35 la població im·<br />
migrant llatinoamericana<br />
és urbana i qualificada.<br />
Quin estatus migratori<br />
tenen els colombians i<br />
colombianes estudiats a<br />
Barcelona? Només el 5%<br />
tenen doble nacionalitat (colombiana·espanyola) perquè algun dels seus pares<br />
és espanyol. 36 La resta de la població (el 95%) és efectivament immigrant<br />
(gràfic 2.2), i no hi apareix el retorn de segones generacions, com en el cas<br />
d’Argentina.<br />
35. Segons Guarnizo: «L’emigració colombiana és abans que res una migració urbana i provinent<br />
de les àrees més avançades del país —és a dir, les més connectades al sistema econòmic nacional<br />
i mundial» (2003: 34).<br />
36. A la mostra no es va trobar cap treballador nacionalitzat, malgrat que els tractats entre els dos<br />
països permeten la doble nacionalitat i que aquest tràmit es pot dur a terme després de dos anys<br />
de residència al país.<br />
Guainia
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.2. Nacionalitat de les persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Quant a la residència legal a Espanya, una de cada dues persones immi·<br />
grants estudiades (el 51%) té la residència legal, la qual cosa no implica ne·<br />
cessàriament que tingui el permís de treball. El 45% dels treballadors estudiats<br />
tenen la situació regularitzada en el mercat de treball, mentre que la resta (el<br />
55%) hi participen de forma il·legal i irregular (gràfic 2.3).<br />
Gràfic 2.3. Permís de residència/treball de les persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
121
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Entre els treballadors que no tenen legalitzada la residència al país, el 90%<br />
pensen sol·licitar el permís de treball quan hi hagi un procés de regularització<br />
extraordinari, ja que des del 2001 cap persona immigrant no pot regularitzar·se<br />
in situ, sinó que ha d’entrar al país amb l’estatus migratori definit; per tant, tots<br />
els treballadors immigrants que treballen en territori espanyol i no disposen de<br />
permís de treball, encara que vulguin tenir el seu permís de treball per cotitzar<br />
a la Seguretat Social i obtenir un contracte de treball, legalment no poden<br />
fer·ho perquè la Llei d’estrangeria impedeix aquesta forma de legalització. 37<br />
Només el 6% de les persones enquestades diuen que no volen regularitzar la<br />
seva situació, adduint que aviat tornaran al país d’origen (gràfic 2.4).<br />
Gràfic 2.4. Sol·licitud de permís de residència. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
El treballador colombià i el nacional presenten un alt nivell de dependèn·<br />
cia o de persones al seu càrrec. Per al cas de la població espanyola, l’EQVT<br />
no té una sola variable per definir nivells de dependència i, per tant, es va<br />
37. Aquesta informació es va recollir l’any 2002; tanmateix, l’any 2005 es va iniciar un altre<br />
procés de regularització o “Normalització de treballadors estrangers”, d’acord amb la disposició<br />
transitòria tercera del Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, pel qual s’aprova el Regla·<br />
ment de Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i<br />
la seva integració social. Aquest procés es va iniciar el 7 de febrer i va ser vigent fins al 7 de maig<br />
del 2005, amb 690.679 sol·licituds globals presentades a tot el territori nacional, de les quals<br />
56.652 eren de colombians, fet que situa aquest col·lectiu al quart lloc, després de l’Equador,<br />
Romania i el Marroc. A Barcelona es van presentar 107.504 sol·licituds de regularització (vegeu<br />
Balanç del procés de normalització d’estrangers 2005, Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espa·<br />
nya, http://www.mtas.es).<br />
122
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
escollir com a variable més representativa de la dependència els fills a càrrec<br />
(el 86,4%); però, en el cas del col·lectiu colombià (el 82%) (gràfic 2.5), en<br />
què comunament trobem famílies extenses amb xarxes de suport àmplies, les<br />
persones dependents poden ser pares, germans, nebots, etc., a causa que el<br />
deficient sistema de protecció social de l’Estat colombià ha de ser cobert de<br />
manera privada per les llars. Encara que hi ha una aparent contradicció entre<br />
l’alta xifra de fills dependents i alt nivell de solteria de les persones immigrants,<br />
podria relacionar·se amb l’àmplia presència de mares solteres immigrants, però<br />
també amb la forta presència de la unió lliure com a forma d’organització fa·<br />
miliar de gran arrelament cultural a Colòmbia. Quan la persona immigrant viu<br />
en unió lliure o “de fet”, es declara soltera.<br />
Gràfic 2.5. Treballadors immigrants i nacionals segons les persones o els fills a càrrec<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Desagregant una mica més la dependència econòmica que pesa sobre la<br />
persona immigrant, en un dels aspectes més importants pel que fa a les eco·<br />
nomies nacionals dels països d’origen com són les trameses econòmiques, 38<br />
38. Segons el Banc Interamericà de Desenvolupament, van arribar a Colòmbia, el 2004, prop de<br />
4.460 milions de dòlars per concepte de trameses familiars provinents de l’exterior (OIM, 2005).<br />
En aquesta mateixa línia, Guarnizo (2003) afirma que «segons dades oficials del Banc de la<br />
123
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
s’observa, en el cas dels treballadors colombians estudiats, que el 59% envien<br />
trameses per a la manutenció de familiars a Colòmbia. D’aquest 59% entre·<br />
vistat, més de la meitat (el 39%) es dediquen a enviar diners exclusivament a<br />
Colòmbia per sostenir les seves famílies al país d’origen, 39 mentre que el 20%<br />
tenen càrrega econòmica a Espanya i a Colòmbia. Per acabar, el 23% dels<br />
colombians enquestats han d’atendre responsabilitats econòmiques només a<br />
Espanya perquè han emigrat amb tot el seu grup familiar dependent (gràfic<br />
2.6). Lamentablement, a l’EQVT per a treballadors nacionals no es recull la<br />
informació sobre nivells de dependència ja que a Colòmbia, en existir uns forts<br />
llaços de solidaritat familiar, és habitual que hi hagi famílies extenses, com<br />
s’ha dit anteriorment. És important aclarir que també es pot presentar el cas<br />
d’aquelles persones que no assumeixen cap responsabilitat, ni tan sols la dels<br />
seus fills.<br />
Gràfic 2.6. Persones dependents a càrrec de població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
En relació amb les condicions de vida de la població treballadora estudi·<br />
ada, a la taula 2.7 s’observa un nivell mitjà d’amuntegament més alt entre<br />
República, el 2002, aquestes trameses constituïen la segona font de divises del país, i superaven<br />
més de tres vegades els ingressos del cafè i gairebé dues vegades i mitja els del carbó. Al final del<br />
primer semestre del 2003, es van convertir en la primera font de divises i van superar els ingressos<br />
del petroli».<br />
39. És a dir, poden representar el típic immigrant transnacional o la impossibilitat legal de la<br />
reagrupació familiar.<br />
124
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
espanyols que entre immigrants colombians (1,46% i 1,12%, respectivament),<br />
xifres interessants ja que normalment es parla dels alts nivells d’amuntegament<br />
de les persones immigrants.<br />
Taula 2.7. Població treballadora immigrant i nacional segons les proporcions<br />
d’amuntegament<br />
RÀTIO D’AMUNTEGAMENT IMMIGRANTS NACIONALS BCN<br />
Nre. 150 727.553<br />
Mitjana 1,12 1,46<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En síntesi, a la mostra estudiada en el moment d’aplicació de l’enquesta<br />
es disposava d’un nombre significatiu d’immigrants colombians que no tenien<br />
permís de treball.<br />
2.1.2. Retrospectiva migratòria<br />
Colòmbia ha estat un país de trajectòria migratòria al llarg de les últimes<br />
quatre dècades. Hi sobresurt la migració interna i intraregional provocada pels<br />
processos de violència en l’àrea rural que colpegen el país des dels anys quaran·<br />
ta. No obstant això, aquesta migració és un desplaçament forçós per violència<br />
interna, però als anys setanta Colòmbia es converteix en el país llatinoamericà<br />
amb més mobilització geogràfica a Amèrica Llatina. Entre les dècades dels anys<br />
vuitanta i noranta, Colòmbia aguditza la seva crisi econòmica per la introducció<br />
de reformes neoliberals que impliquen una fallida empresarial significativa,<br />
la reestructuració i la privatització de les entitats públiques i l’enfonsament<br />
de la producció agrícola, especialment de productes com el cafè. També hi té<br />
molt a veure la presència del narcotràfic, la violència i el narcoterrorisme de·<br />
sencadenats per aquest, juntament amb la guerra que mobilitza els tres actors<br />
presents en el conflicte armat: la insurrecció armada amb les FARC (Forces<br />
Armades Revolucionàries de Colòmbia) i l’ELN (Exèrcit d’Alliberament Nacio·<br />
nal), els exèrcits privats anomenats Grups d’Autodefenses o més comunament<br />
paramilitars i l’exèrcit nacional, sense deixar de banda la delinqüència comuna<br />
organitzada que s’interrelaciona amb els dos primers. Per tant, d’una banda,<br />
una desocupació estructural amb pèrdua de llocs de treball de forma accelera·<br />
125
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
da (especialment de grups qualificats) i, de l’altra, l’agudització del conflicte<br />
armat han creat un radi d’incertesa i desesperança en la població, per la qual<br />
cosa s’han convertit en “factors d’expulsió per a aquesta població”.<br />
Causes de la migració: el paradís perdut<br />
Un ciutadà comú que estima el seu entorn, els costums i els paisatges on ha<br />
crescut, per què es transforma en immigrant? Què l’impulsa a deixar enrere el<br />
seu passat i el seu present per aventurar·se cap al desconegut? Encara que el<br />
propòsit general d’aquesta recerca no era conèixer les causes que han propiciat<br />
la decisió de migrar, sí que va ser interessant trobar·ne algunes claus explicati·<br />
ves. Els resultats d’aquest estudi demostren que els treballadors no tenen una<br />
sola causa clara i unívoca per emigrar del seu país d’origen. En interrogar les<br />
persones enquestades sobre què les va motivar a emigrar a Espanya, n’adduïen<br />
múltiples causes i l’única manera d’obtenir una sola resposta va ser instar·les a<br />
escollir el motiu que més va pesar en la seva decisió d’emigrar i, encara que fi·<br />
nalment es va obtenir un únic motiu, aquest era una mica forçat. Així doncs, la<br />
migració és multicausal. Les persones immigrants estudiades tenen múltiples<br />
causes per a la migració, però totes en primera instància argüeixen com a causa<br />
la difícil situació del país. Després de descartar els llocs comuns, l’enquesta<br />
revela que el motiu més reiterat que exposen les persones immigrants és la<br />
influència de la família o d’un familiar que les va fer emigrar (el 30%). Sense<br />
aquest vincle, la migració no seria factible. El segon motiu en importància és la<br />
manca d’ocupació (el 17%), encara que algunes persones que addueixen que<br />
no tenien feina en el moment de migrar no estaven aturades. Tot seguit apareix<br />
com a motiu més important l’estudi (el 16%) i després es presenten una sèrie<br />
de motius d’ordre variat com a causa per emigrar a Espanya: millor qualitat de<br />
vida al nou país, esperit aventurer, la inseguretat a Colòmbia, més oportunitats<br />
a Espanya, etc. (gràfic 2.8).<br />
126
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.8. Motius d’emigració a Espanya<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
La multiplicitat de causes de la migració internacional actual només es pot<br />
entendre en el marc multidimensional de la globalització. La perspectiva teòri·<br />
ca de les xarxes socials i laborals transnacionals contribueix a explicar l’anàlisi<br />
de les causes migratòries, però també ha fet tornar a avaluar la classificació<br />
dicotòmica entre immigració laboral i política, perquè les diferències són cada<br />
vegada més difuses en la realitat. En aquest estudi, la persona immigrant té<br />
un conjunt de causes de diversa índole que, articulades entre si, posen en<br />
qüestió la permanència en el país d’origen; per això, el 100% de les persones<br />
entrevistades manifestaven diverses causes per explicar els motius que les van<br />
fer emigrar. No hi ha un factor monocausal que expliqui la migració.<br />
Les entrevistes que es van dur a terme el 2004 corroboren efectivament les<br />
causes que generen la migració en les enquestes fetes el 2002. Per això, la<br />
causa més important de migració o allò que fa viable el projecte migratori és<br />
el pes i la influència que exerceixen la família, els parents i els amics com a<br />
elements d’arrossegament per a la mobilitat geogràfica:<br />
«Sí, va ser amb el suport d’un familiar del meu marit, que em va rebre a casa seva.» (E11)<br />
La cadena migratòria cancel·la el risc i la incertesa que significa emigrar<br />
a un lloc desconegut. Aquests resultats reafirmen el paper protagonista que<br />
tenen les xarxes socials a les cadenes migratòries (Caces i Gurak, 1998). Fins<br />
127
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
i tot les persones informants que argumentaven causes diferents de la pressió i<br />
la invitació familiar formaven o havien format part d’una cadena migratòria.<br />
Presentem els testimonis següents dels treballadors immigrants estudiats<br />
la causa de migració dels quals són els problemes econòmics i la desocupació,<br />
que corresponen estrictament als anomenats immigrants laborals:<br />
«Perquè em vaig quedar sense feina. Jo ja havia vingut aquí, m’entens? Jo porto deu anys aquí,<br />
feia cinc anys que hi era i me’n vaig anar. Me’n vaig anar allà dos i no vaig poder.» (E12)<br />
«Perquè el meu marit treballava a Governació, era arquitecte a Governació i quan hi va haver<br />
l’acomiadament massiu de dos mil i escaig de treballadors per part del Govern, Jaime es va quedar<br />
allà. I llavors vam decidir plantejar-nos o muntar-nos un negoci, o muntar el seu despatx i les seves<br />
coses, però no en teníem prou, amb dues nenes petites, la inseguretat social que hi havia era molt<br />
gran, no veia futur per a les meves filles allà amb tants segrestos de nens que hi havia en aquell<br />
temps i volia experimentar coses noves. Vam prendre la decisió i vam venir. Tots quatre ens vam<br />
ficar al mateix vaixell, tots.» (E4)<br />
«Perquè havia disminuït la feina allà, és a dir, va disminuir la feina... i m’estaven donant els<br />
preus d’altres pressupostos d’altra gent que estava cobrant molt barat.» (E10)<br />
L’altre factor important d’expulsió de població colombiana a l’exterior és la<br />
inseguretat que afecta Colòmbia (la guerra, entre altres causes), encara que<br />
entre les persones entrevistades són molt poques les que tenen el perfil del<br />
refugiat polític.<br />
«Perquè se’m van bloquejar totes les feines i la situació estava molt, molt, molt malament a<br />
nivell polític. Els polítics d’allà no m’estimaven, els treballs que jo havia fet eren molt incòmodes<br />
perquè jo vaig generar un treball de diàlegs regionals via societat civil i les FARC; per tant, estaven<br />
molt incòmodes alguns sectors d’allà i em van tancar totes les portes laborals, i el padrí polític<br />
també em va tancar les portes. Perquè tenia les meves dues germanes a Alemanya, i com que havien<br />
tancat la frontera d’Alemanya, vaig venir a Espanya; llavors aquí tenia un amic que m’estava<br />
esperant i vaig decidir venir.» (E13)<br />
«Per problemes que hi va haver a Colòmbia, llavors vaig decidir que més valia sortir del país; i<br />
per qüestió de seguretat vaig decidir venir cap aquí aprofitant que la meva mare era aquí, a Itàlia,<br />
i que també hi era la meva tia.» (E6)<br />
128
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Tanmateix, si s’exclou el factor detonant que fa viable la migració, com ara<br />
l’amenaça d’una reestructuració administrativa a l’empresa, el deteriorament<br />
del conflicte armat, l’increment de la desocupació, l’anhel de viure en un país<br />
desenvolupat, etc., finalment queda una causa més greu per al país expulsor.<br />
El país d’origen ha deixat de ser un projecte de vida viable i desitjable per a<br />
una part dels seus ciutadans. Migrar representa una nova oportunitat perquè el<br />
nucli familiar progressi. I en ser una oportunitat, la migració és una estratègia 40<br />
de supervivència per acomplir altres finalitats que van més enllà de la voluntat<br />
individual de la persona immigrant: sostenir econòmicament una família, ja<br />
sigui amb la reagrupació familiar o per mitjà de trameses econòmiques. Darrere<br />
de la persona immigrant, encara que sembli que està sola al país receptor, hi ha<br />
el grup familiar que en depèn econòmicament al país d’origen. Així doncs, els<br />
testimonis d’alguns informants apuntalen la tesi de Stark (1993), que afirma<br />
que la migració del sud cap al nord en l’època actual és una estratègia familiar,<br />
refutant la tesi de la migració com un acte individual i aïllat.<br />
«Ja tenia l’oportunitat de venir cap aquí i em vaig retirar [de la feina] 41* . I vaig venir pensant<br />
que havia de tirar els meus fills endavant perquè si m’hagués quedat allà, els meus fills no<br />
estarien estudiant, jo no tindria feina, perquè en aquest temps allà no s’aconsegueix feina, ja no<br />
la puc aconseguir.» (E7)<br />
Per finalitzar l’exposició sobre les causes de la migració, és important recu·<br />
perar les paraules de Lacomba quan afirma que «és necessari estudiar cada un<br />
dels col·lectius i investigar la realitat de les condicions de vida als seus països<br />
d’origen, per establir fins a quin punt aquestes es troben a la base de l’emi·<br />
gració i, en tot cas, quines altres variables de tipus social o cultural influeixen<br />
en aquest fenomen; des de la configuració en alguns casos d’una autèntica<br />
“cultura de l’emigració” fins a l’articulació de xarxes i comunitats migratòries<br />
de caràcter transnacional» (2001: 11).<br />
Persones immigrants transnacionals?<br />
Les recents teories migratòries sobre transnacionalitat que expliquen la<br />
migració en el nou context de la globalització argumenten que les persones<br />
immigrants transnacionals tenen un comportament migratori diferent del tradi·<br />
40. «Per aquestes s’entén el conjunt de pràctiques individuals i grupals mitjançant les quals<br />
sectors de la població confronten els efectes que la crisi té sobre les seves condicions de vida i les<br />
seves relacions socials» (Segura i Camacho, 2003: 13).<br />
41. * Aclariment de l’autora.<br />
129
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
cional. Aquest immigrant treballa a l’exterior, es desplaça cercant oportunitats<br />
de treball d’un país a l’altre, sense deixar de reconèixer que la seva llar és a<br />
la seva localitat d’origen. Els colombians i colombianes estudiats sembla que<br />
s’ajusten poc a aquest perfil: al gràfic 2.9 veiem que el 83% de les persones<br />
enquestades no havien sortit mai del seu país per treballar a l’exterior.<br />
Gràfic 2.9. Viatges a altres països per feina (persones immigrants des del país d’origen)<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Tanmateix, altres estudis sobre població colombiana han revelat que, atesa<br />
la presència de famílies extenses, aquella generació anterior que va migrar en<br />
dècades passades ha servit de xarxa per donar suport als projectes migratoris<br />
dels joves, de tal manera que les xarxes socials transnacionals afavoreixen el<br />
camí als fluxos recents de compatriotes, funcionen com una espècie de bombo·<br />
lles que orienten la destinació final dels futurs immigrants (Guarnizo, 2003).<br />
«La meva tia és a Bilbao, llavors jo volia anar amb ella, però se’m va presentar una altra<br />
oportunitat, d’una persona que m’ha ajudat, i llavors vaig venir.» (E2)<br />
«Perquè tenia les meves dues germanes a Alemanya, i com que havien tancat la frontera a<br />
Alemanya, llavors vaig venir a Espanya; llavors aquí tenia un amic que m’estava esperant i vaig<br />
decidir venir aquí.» (E13)<br />
«A Madrid, a Madrid em quedo dos dies i vinc cap aquí, a Vic, on hi ha la meva germana.»<br />
(E10)<br />
130
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Residència a la terra promesa<br />
En el moment de recollir la informació (2002), gairebé un de cada dos<br />
immigrants colombians (el 48%) feia entre un i dos anys que havia emigrat a<br />
Espanya, la qual cosa revela el recent procés d’inserció laboral de la persona<br />
immigrant i les estratègies que desenvolupa per mobilitzar·se ocupacional·<br />
ment. A l’altre extrem, hi ha l’11% de colombians enquestats que tenen una<br />
permanència superior a cinc anys a Espanya, la qual cosa ofereix una visió di·<br />
nàmica i estructural del mercat de treball (gràfic 2.10). És important destacar<br />
que aquesta variable és fonamental per entendre la posició social i laboral de<br />
la persona immigrant al país receptor. Per exemple, en els estudis de Borjas<br />
(1994) apareix una relació clara entre increment d’ingressos i anys de residèn·<br />
cia al país receptor. Igualment, sense aquesta variable no és possible analitzar<br />
la mobilitat i la rotació laborals.<br />
Gràfic 2.10. Anys de permanència a Espanya. Persones immigrants 2002<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
El boom migratori recent es relaciona amb el fet que l’any 2002 Espanya va<br />
imposar el visat obligatori als colombians per entrar al país. 42 A partir d’aquesta<br />
data s’endureixen els requisits d’obtenció de visat per als colombians i ja no és<br />
possible entrar en territori espanyol sense.<br />
42. Els turistes colombians, abans del 2002, entraven a Espanya amb el passaport i una carta<br />
d’invitació per romandre·hi durant tres mesos.<br />
131
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
D’acord amb les entrevistes realitzades, l’estratègia més utilitzada en el<br />
passat per les persones immigrants era arribar com a turistes i, una vegada<br />
dins, legalitzar la seva situació com a treballadors. Una altra estratègia em·<br />
prada pels professionals era entrar al país com a estudiants i, posteriorment,<br />
aconseguir una oferta de treball i legalitzar la seva situació.<br />
«Arribem indocumentats com tothom. En aquell temps, en aquell temps un cosí del meu marit<br />
que és aquí a Madrid, ell treballa al Ministeri d’aquí, d’Espanya, però és un Ministeri que hi ha en<br />
col·laboració amb un [...], és un institut de recerca i ell treballa amb ells; llavors ell ens va enviar<br />
la carta 43 i vam venir. Arribem a Madrid, vam ser quinze dies a Madrid a casa seva i després cap<br />
aquí.» (E4)<br />
«Vaig arribar a casa de la mare d’un amic, d’un amic de Colòmbia que havia vingut ja fa<br />
temps aquí, i ell em va rebre a casa seva, que també per ell vaig aconseguir la carta d’invitació;<br />
la germana de la seva xicota va ser qui va enviar la carta d’invitació i així vaig arribar a casa<br />
seva.» (E6)<br />
«Jo vaig anar un dia a Neiva a visitar-la i em va dir: -“Mira, me’n vaig cap a Barcelona”. I<br />
després de ser aquí un dia jo la vaig telefonar, i em va dir: -“Vés-hi, i per què no...?” —em diu—<br />
“Martica, per què no véns, Martica?, mira que aquí hi ha feina i no sé què”. I jo: -“Ah, que bé”. Vaig<br />
parlar amb la Sandra, una altra amiga meva, ella em va motivar molt perquè vingués, i jo cada<br />
vegada que anava a Neiva, ella em deia: -“Va, que la Rosa té feina per a tu”, i jo no m’animava,<br />
jo deia: -“Sí, sí, sí que me’n vaig”. Un dia hi vaig anar i vaig fer-me el passaport, un altre dia hi<br />
vaig anar i vaig treure’m..., bé, primer el passat judicial, després el passaport; ella em deia que<br />
m’afanyés per aconseguir el passatge, però jo no m’hi atrevia perquè em feia por deixar els meus<br />
fills, em feia por donar el pas.» (E7)<br />
Migració temporal o definitiva<br />
D’acord amb les teories migratòries predominants, el model dicotòmic iden·<br />
tifica dos tipus de migració: la definitiva (immigració i emigració segons el cas)<br />
i la temporal, que parla d’emigrants circulars, per dir·ho així. En aquest estudi<br />
s’ha trobat que el treballador colombià no és típicament un transmigrant, sinó<br />
que és un immigrant recent perquè el 90% de les persones entrevistades fa<br />
menys de cinc anys que són a Espanya i han arribat per quedar·s’hi. Segons<br />
el gràfic 2.11, un de cada dos colombians (el 49%) vol fer d’Espanya la seva<br />
43. Es refereix a la carta d’invitació com a turista que calia presentar a Immigració, en què un<br />
espanyol o un resident legal convida la persona durant tres mesos com a màxim.<br />
132
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
llar definitiva, el seu desig és romandre indefinidament en aquest país. Això<br />
significa que la meitat són emigrants de no·retorn. L’11% volen tornar en el<br />
lapse d’un any, mentre acaben de pagar deutes. D’altres tardaran més anys per<br />
acomplir els seus plans com ara comprar una casa a Colòmbia, aplegar un ca·<br />
pital per treballar i tornar. El 20% de les persones enquestades manifesten que<br />
s’hi quedaran entre cinc i deu anys, però no volen rebutjar l’opció del retorn.<br />
Gràfic 2.11. Temps de permanència futura a Espanya. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Les entrevistes van revelar que les persones immigrants de no·retorn, dins<br />
dels seus plans futurs, desitgen portar els membres de la seva família. I pel que<br />
fa a aquelles que s’interroguen sobre què pot oferir·los laboralment Colòmbia,<br />
aquestes en van ser les respostes:<br />
«I llavors la pregunta és: “De què cony, perdó, em serviran els meus estudis, no els estudis de<br />
Colòmbia, els que ara tinc aquí?”. I jo arribo i li trec aquesta quantitat, ara t’ho ensenyo, jo puc<br />
tenir deu diplomes, els hi poso allà a la taula [a l’ocupador]. 44* I què? Què li diré? Per cada diploma<br />
m’augmentes un milió o m’augmentes 500.000 $. No, em dirà: -“Per a aquest càrrec és tant”, i<br />
prou; i entres dins d’un cercle social, i a part t’has de gastar una gran quantitat dels teus diners<br />
per sostenir aquest cercle social.» (E3)<br />
44. * Aclariment de l’autora.<br />
133
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«El que jo crec és que aquestes persones no tornen a Colòmbia perquè tenen por, tenen por<br />
de tornar novament a començar laboralment, i tenen por d’una manera o altra...; això ho he notat<br />
amb els àrabs per exemple, tenen por, encara que crec que amb els colombians això se sent menys,<br />
però tenen por que els vegin com a fracassats en la societat, en la societat colombiana o allà on<br />
tornin; per això, de sobte els fa por tornar, jo crec.» (E1)<br />
Les persones immigrants que tenen projectes migratoris de retorn al país<br />
d’origen:<br />
«El que passa és que les meves perspectives a Catalunya i a Espanya són temporals, és a dir,<br />
per a mi Catalunya i Espanya són la baula de la cadena.» (E1)<br />
«I després, el que tenim pensat d’aquí a cinc, sis anys, si hi ha la possibilitat, les condicions,<br />
més allà a Colòmbia que aquí, és tornar cap a Colòmbia, si hi hagués potser la possibilitat de<br />
tornar.» (E9)<br />
Després de conèixer els antecedents migratoris dels treballadors colombians<br />
a Barcelona, s’observa que són persones immigrants noves i inexpertes, és a<br />
dir, que aquesta experiència migratòria constitueix la seva primera vegada, que<br />
la migració és una estratègia familiar de supervivència, que es troben empara·<br />
des i ajudades per cadenes i xarxes migratòries, i que la migració definitiva o a<br />
llarg termini és la més comuna entre aquesta població.<br />
2.2. Caracterització del segment del mercat de treball immigrant<br />
En aquesta segona secció del capítol s’analitza el comportament del seg·<br />
ment del mercat de treball immigrant, partint de l’exposició dels antecedents<br />
laborals de la persona immigrant al seu país d’origen, amb una posterior des·<br />
cripció de l’estructura ocupacional dels treballadors estudiats. Finalment, es fa<br />
una caracterització de les empreses i els ocupadors de les persones immigrants<br />
estudiades.<br />
2.2.1. Antecedents laborals de la persona immigrant<br />
A continuació exposarem de manera general els antecedents laborals de<br />
les persones immigrants per tal de crear algunes bases que facin més llum per<br />
comprendre com es va arribar a l’ocupació actual. A la segona part del capítol<br />
cinquè, sobre trajectòries laborals, sintetitzarem el comportament del segment<br />
134
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
del mercat laboral immigrant al llarg de la història laboral de la persona immi·<br />
grant a Espanya. Per antecedents laborals s’entén totes les activitats produc·<br />
tives desenvolupades pel treballador abans de trobar·se en l’ocupació actual i<br />
que, com a experiència laboral, constitueixen part de les aptituds personals de<br />
què disposa per oferir al mercat de treball, ja que hi aporten nous coneixements<br />
i experiència. És important recordar que l’experiència laboral ocupa un lloc<br />
protagonista en la qualificació del treballador ja que, segons els segmentalistes,<br />
la formació i l’entrenament necessaris per ocupar un lloc de treball s’aprenen<br />
primordialment a les empreses (Piore, 1999a; Braverman, 1983).<br />
Experiència laboral en el país d’origen<br />
Un dels avantatges de centrar·se en un sol col·lectiu d’immigrants o en<br />
grups d’immigrants que provenen de països amb situacions econòmiques simi·<br />
lars és que permet realitzar una semblança no només de l’estructura econòmica<br />
del seu país, sinó també d’alguns elements del comportament del mercat de<br />
treball als països d’origen. I més encara, es poden entendre algunes pràctiques<br />
socials de les persones immigrants en el mercat de treball al país d’acollida,<br />
que tendeixen a reproduir les del país d’origen, de manera sincrètica. En aquest<br />
procés de caracterització de les economies i els mercats de treball als països<br />
d’origen es poden trobar semblances i divergències.<br />
Colòmbia té un dels índexs demogràfics més alts de l’Amèrica Llatina, i es<br />
troba entre els cinc països més grans pel que fa a territori. «Quant a producció,<br />
Colòmbia és cinquena a l’Amèrica Llatina, precedida en aquest aspecte per<br />
Mèxic, Brasil, Argentina i Veneçuela, però ocupa el primer lloc com a exporta·<br />
dora de béns tan diversos com les maragdes, els llibres, la cocaïna i les flors»<br />
(Bushnell, 1997: 16). Als anys noranta, Colòmbia, cercant d’inserir·se en un<br />
món globalitzat, va obrir fronteres, va reduir aranzels per mitjà de l’“obertura<br />
econòmica”, va implantar la privatització d’algunes empreses públiques, amb<br />
capitals privats i estrangers, inundant el país amb productes agrícoles i indus·<br />
trials de consum massiu. Aquesta invasió de productes i serveis estrangers<br />
de menys cost i de més qualitat va portar a la fallida moltes empreses. Es va<br />
produir llavors una desagriculturització, una desindustrialització i una tercia·<br />
rització accelerades.<br />
Davant de l’escomesa dels canvis als anys noranta, la classe empresari·<br />
al colombiana es va dedicar a desenvolupar avantatges comparatius basats<br />
135
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
en la reducció de plantilles de personal i no en la reconversió tecnològica,<br />
la innovació i el desenvolupament de nous productes. Aquest empresariat,<br />
«que perd el seu temps escollint el treballador més car que cal acomiadar i<br />
el més barat que l’haurà de reemplaçar» (López, 1996: 304), juntament amb<br />
l’aplanament de les institucions públiques i les privatitzacions, va produir una<br />
reducció de llocs de treball i va irradiar una sensació d’amenaça i incertesa als<br />
assalariats, que tenien por de perdre la feina, ja per si mateixa estructuralment<br />
deficitària. 45 Les pràctiques empresarials de gestió de plantilles es basen en<br />
dues estratègies bàsiques: la primera és la política d’acomiadaments, que fa<br />
rotar ràpidament al llarg dels primers anys de servei els treballadors, que són<br />
reemplaçats pels més joves, amb nivells educatius més alts i menys costos la·<br />
borals. 46 La segona estratègia és privilegiar en la contractació laboral els joves,<br />
pel que s’ha exposat anteriorment. Això és demogràficament viable perquè hi<br />
ha abundant mà d’obra jove, educada i barata. Els salaris que s’ofereixen en<br />
la contractació inicial són més baixos que els dels veterans; per tant, la rotació<br />
és més econòmica. Els costos socials d’aquestes pràctiques empresarials són<br />
alts tant per als treballadors com per al país. D’una banda, es castiga l’expe·<br />
riència i l’entrenament en el lloc de treball, tan valorats pels segmentalistes,<br />
expulsant els treballadors de més de 35 anys cap a la informalitat (o a la cerca<br />
de feina) i no s’estimula la formació acadèmica amb la permanent contracció<br />
salarial dels joves qualificats. D’altra banda, aquest fet ha implicat el descens<br />
de la productivitat del país des dels anys vuitanta i la institucionalització de la<br />
precarietat de l’ocupació.<br />
A Colòmbia, un treballador típic s’integra per primera vegada en el mer·<br />
cat de treball com a personal assalariat del sector microempresarial, 47 canvia<br />
permanentment d’una empresa a una altra fins arribar a empreses mitjanes<br />
i grans del sector formal de l’economia en qualitat de personal assalariat, i<br />
després dels 35 anys continua la seva vida laboral com a treballador autònom<br />
en una microempresa. Comença la seva història laboral en una microempresa<br />
com a treballador per compte d’altri i l’acaba en una altra microempresa com<br />
a autònom. Així doncs, l’estructura del mercat de treball del país empeny<br />
45. A Colòmbia, el 61% de les ocupacions són proporcionades pel sector informal, en condicions<br />
de subsistència (Segura i Camacho, 2003).<br />
46. La probabilitat d’acomiadament al sector privat colombià el primer any de contractació (o la<br />
no·prorrogació del contracte) és del 60,8% per a les microempreses i del 68,6% per a les mitjanes<br />
i grans empreses del sector privat. Només el 3,3% del personal assalariat assoleix els deu anys de<br />
contractació laboral.<br />
47. Empreses de menys de deu treballadors, moltes de les quals no s’ajusten a la normativa legal,<br />
on es contracten treballadors de forma verbal sense cobertura de la Seguretat Social.<br />
136
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
els treballadors nacionals, en funció del seu cicle vital, a un anar i venir del<br />
sector informal al formal, d’assalariat a autònom en un vaivé de pauperització.<br />
Aquesta és una de les causes que el 60% de la població es trobi sota la línia<br />
de pobresa (coeficient de Gini de 0,57) i que menys del 29% estiguin coberts<br />
per pensions de jubilació (Segura i Camacho, 2003). Aquesta situació també té<br />
lloc en altres països de la mateixa manera, producte del procés de globalització<br />
i les noves formes de flexibilitat laboral que es tradueixen en precarietat per al<br />
treballador, de tal manera que la migració internacional es constitueix en una<br />
estratègia de supervivència per a les famílies, que depenen de les trameses<br />
econòmiques.<br />
En aquesta recerca, la variable “última ocupació a Colòmbia” fa una aporta·<br />
ció significativa a l’estudi del mercat de treball perquè estableix un referent de<br />
comparació entre l’ocupació del país d’origen i el mode d’incorporació laboral<br />
i la mobilitat ocupacional al país receptor.<br />
La població immigrant colombiana, en arribar a Espanya, ja té una història<br />
laboral. D’acord amb la taula 2.12, només el 6% dels treballadors estudiats no<br />
tenen experiència laboral al país d’origen. La resta, el 94% dels colombians,<br />
tenen antecedents laborals a Colòmbia.<br />
Taula 2.12. Experiència laboral a Colòmbia<br />
EXPERIÈNCIA LABORAL A COLÒMBIA Nre. %<br />
Sense experiència laboral 9 6%<br />
Amb experiència laboral 142 94%<br />
TOTAL 151 100%<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
El gràfic 2.13 mostra l’última ocupació que van tenir els treballadors es·<br />
tudiats a Colòmbia abans d’emigrar a Espanya. El 41,6% de les persones<br />
immigrants enquestades exercien activitats qualificades com a professionals<br />
universitaris, directius empresarials o públics, i tècnics i professionals de su·<br />
port. El 12,7% d’empleats havien exercit funcions de tipus administratiu i el<br />
12,7% eren treballadors qualificats procedents de la indústria manufacturera o<br />
la construcció. Finalment, s’observa que, pel que fa a les ocupacions exercides<br />
a Colòmbia, el 33,1% d’immigrants tenien feines afins a les que habitualment<br />
es demanen a Espanya per ocupar mà d’obra immigrant, com ara feines no<br />
137
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
qualificades (el 7,0%) i ocupacions en serveis de restauració i altres serveis<br />
com els personals, que inclouen les mainaderes (cangurs) o l’atenció d’ancians<br />
o de persones amb alguna discapacitat (el 15,5%) o de baixa qualificació (el<br />
10,6%).<br />
Gràfic 2.13. Última ocupació a Colòmbia de la persona immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
A les entrevistes fetes l’any 2004 sobre trajectòries laborals, hi trobem<br />
ocupacions d’alta jerarquia, com per exemple:<br />
138<br />
«Jo vaig ser l’assessor departamental de pau, i professor universitari de la U.» (E13)<br />
«Jo vaig ser director regional del BBVA. I què fas aquí, doncs?. Però el que no saben és que allà<br />
un director d’un banc guanya 800.000 $, o un milió de pesos 48 més la comissió; llavors, és clar,<br />
allà hi ha càrrecs molt alts però molt mal pagats.» (E3)<br />
I ocupacions poc qualificades, però anteriorment estables:<br />
«Jo treballava en una empresa molt bona, una multinacional que era Noel. Des que vaig<br />
començar la meva vida laboral, que vaig començar allà, 18 anys hi vaig treballar, a Noel. Van<br />
tancar l’agència i aparentment jo era qui mantenia l’economia de casa meva, i aquesta feina es<br />
va acabar.» (E7)<br />
48. És l’equivalent a 300 euros.
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
En analitzar l’última ocupació que la població treballadora immigrant va<br />
tenir al país d’origen, trobem que hi ha una relativa sincronia entre ocupacions<br />
d’alta qualificació amb nivells educatius superiors (tècnics i universitaris) i<br />
ocupacions poc qualificades amb estudis de nivell més baix (primaris i se·<br />
cundaris). Si encreuem l’última ocupació a Colòmbia amb el nivell d’estudis,<br />
observem que hi ha un ajustament del 75,4% 49 en el nivell professional del<br />
lloc de treball. Al gràfic 2.14 veiem que el 15,5% dels treballadors a Colòmbia<br />
presentaven un desajustament no favorable entre el nivell educatiu i l’última<br />
feina, és a dir, que exercien ocupacions de baixa qualificació encara que tin·<br />
guessin estudis superiors.<br />
Gràfic 2.14. Ocupació a Colòmbia segons els estudis de les persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
La teoria de migració de la nova economia d’Oded Stark (1993), en analitzar<br />
els factors d’expulsió de persones emigrants als països d’origen, observa que<br />
el xoc d’expectatives entre el desig de mobilitat social ascendent i la impossi·<br />
bilitat real objectiva de dur·lo a terme contribueix a augmentar els desitjos de<br />
migrar. És el cas dels professionals i els tècnics, que no aconsegueixen situar·<br />
se laboralment en ocupacions acords amb la seva formació, que els ofereixin<br />
49. El grau d’ajustament d’un lloc de treball s’observa quan hi ha una relació directa entre el nivell<br />
educatiu del treballador i el grau de qualificació que es requereix per ocupar un lloc de treball<br />
(Toharia et al., 2001).<br />
139
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
possibilitats de mobilitat laboral ascendent i, per tant, d’ascens social.<br />
En resum, veiem que el 94% dels immigrants colombians estudiats vénen<br />
amb experiència laboral des del país d’origen; que, a Colòmbia, el 41,6%<br />
tenien ocupacions d’alta qualificació i que el 75,4% treballaven en feines<br />
ajustades a la seva formació acadèmica, mentre que el 15,5% no tenien una<br />
feina concordant amb la seva formació.<br />
Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida<br />
Quins són els canals d’iniciació laboral a Espanya per als treballadors? Quan<br />
s’identifica quina és la primera ocupació que van tenir treballadors autòctons<br />
i immigrants a Espanya s’observa que la població espanyola té una inserció<br />
laboral més heterogènia que la població immigrant colombiana. Els canals<br />
d’iniciació laboral són particularment restringits per a les persones immigrants,<br />
com un embut que canalitza treballadors heterogenis, amb diferents perfils<br />
laborals, cap a un mateix segment ocupacional. Al gràfic 2.15 s’observa que el<br />
76,1% dels treballadors van a parar a ocupacions no qualificades i de serveis<br />
de restauració i personals, mentre que només el 13,9% es dediquen a ocu·<br />
pacions de qualificació mitjana i alta. Per al cas dels treballadors nacionals,<br />
s’observa que només el 17,3% s’insereixen en el mercat de treball en ocupa·<br />
cions no qualificades, mentre que el 31,9% tenen ocupacions de qualificació<br />
mitjana i alta.<br />
140
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.15. Població immigrant i nacional segons la primera ocupació a Espanya<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Aquesta situació s’aguditza lleugerament per a les dones immigrants, ja que<br />
proporcionalment accedeixen a menys ocupacions qualificades que els homes.<br />
El 83,7% de les colombianes enquestades treballen en ocupacions de baixa<br />
qualificació com ara les tasques de neteja i atenció de persones, mentre que<br />
el 68,8% dels homes immigrants es dediquen a fer feines no qualificades i en<br />
serveis de restauració, personals i de comerç. Al gràfic 2.16 s’observa que hi<br />
ha un predomini d’ocupacions segons el gènere, com ara les dels treballadors<br />
qualificats i operadors de maquinària, que són exclusivament masculines, men·<br />
tre que en els serveis personals la dona té una participació més àmplia.<br />
141
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.16. Primera ocupació a Espanya segons el gènere de la persona immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Quan una persona immigrant s’incorpora per primera vegada al mercat de<br />
treball, la seva capacitat d’escollir una ocupació és bastant limitada. Normal·<br />
ment, la feina que accepta és la primera que li ofereixen. L’important és co·<br />
mençar a treballar per obrir·se un camí laboral i, posteriorment, millorar la seva<br />
posició amb el temps.<br />
142<br />
«Perquè era el que hi havia. Calia escollir qualsevol cosa, sí, el que sortís primer.» (E6)<br />
«No ho sabia, tampoc no em fixava en quina feina aconseguir, sinó que buscava el que sigui.<br />
Ho buscava al diari, als anuncis, aquestes coses.» (E8)<br />
Anteriorment ja s’ha exposat que la població immigrant estudiada té ocu·<br />
pacions de baixa qualificació. Aquesta situació s’explica perquè les quotes de<br />
treball definides pel Govern espanyol per a les persones immigrants (contin·<br />
gents laborals) tenen com a objectiu que els treballadors forans no cobreixin<br />
ocupacions disponibles amb alt nivell de desocupació destinades als treballa·<br />
dors nacionals. Per això, els treballadors immigrants només poden accedir a<br />
ocupacions que no desitgen els treballadors nacionals, particularment al sector<br />
serveis, l’agricultura i la construcció.
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Continuïtat o ruptura laboral en la primera incorporació laboral<br />
Quan els treballadors nacionals i immigrants han aconseguit la seva primera<br />
ocupació, la incorporació al mercat de treball es presenta amb formes i con·<br />
dicions diferents. El 72,2% dels espanyols es van ocupar, en la seva primera<br />
feina, en el nivell professional que estaven buscant, mentre que això va succeir<br />
només per al 37,1% dels treballadors immigrants. En aquest mateix sentit, el<br />
60,3% dels immigrants colombians es van ocupar en un nivell inferior a les<br />
seves expectatives, en comparació amb el 21,8% dels treballadors autòctons<br />
(gràfic 2.17).<br />
Gràfic 2.17. Població immigrant i nacional segons el nivell professional de la primera<br />
ocupació<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Tanmateix, aquestes respostes de les persones immigrants s’han de matisar<br />
amb una consideració prèvia. El treball de camp va revelar que, en fer la pre·<br />
gunta en el moment de l’enquesta, els informants contestaven que l’ocupació<br />
tenia el nivell professional que cercaven perquè des de Colòmbia tenien infor·<br />
mació sobre quines ocupacions estaven disponibles per a la població immigrant<br />
i eren més fàcils de trobar a Espanya. 50<br />
50. I encara més, un nombre significatiu de persones immigrants van viatjar des del seu país<br />
d’origen amb un lloc de treball.<br />
143
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Les entrevistes realitzades van reafirmar que el fet d’inserir·se correctament<br />
en el nivell professional d’una ocupació està relacionat directament amb el<br />
coneixement que es té de l’entorn laboral i dels canals d’incorporació laboral<br />
disponibles. Un testimoni d’una treballadora domèstica:<br />
«La senyora em va fer l’entrevista, jo li vaig dir en quina situació hi anava, em va preguntar<br />
per la meva feina i em va dir: “-Esteu penedida de venir aquí a fer això?”. Jo li vaig dir: -“No, jo<br />
sabia a què venia, si vostè em dóna l’oportunitat de treballar, jo treballaré però mai no ho he fet,<br />
treballar així no, jo sé fer coses de casa, però mai no he treballat en això, però igualment ho puc<br />
fer”.» (E7)<br />
144<br />
Altres comentaris:<br />
«De totes maneres, jo sabia a què venia i que inicialment no podia començar a... A més, que<br />
jo veia que treballar en el que jo havia estudiat a Colòmbia era molt complicat.» (E9)<br />
«No era una idea clara, perquè quan un diu: “jo vinc decidit a fer el que sigui”, però no, va ser<br />
dur fer la neteja, però va sortir i ho vaig fer. Per a mi, el fet que les meves dues filles fossin tan<br />
petites, potser va ser això el que em va desposseir de tant prejudici com portem. Però el concepte<br />
clar, clar, de què venia a fer, no el portava, jo venia a veure com... una expectativa de què era això,<br />
com era això, què s’hi feia; llavors, en la mesura que m’anessin sortint les coses, jo aniria fent el<br />
que m’anés sortint.» (E4)<br />
Quan les persones immigrants arriben al país receptor, ja disposen d’una<br />
informació prèvia sobre el funcionament del mercat de treball, de tal manera<br />
que la seva recerca de feina s’ajusta a les condicions “reals” de les quals els<br />
immigrants antics ja les han informades. Del 37,1% de persones enquestades<br />
que van afirmar que en aconseguir la seva primera feina a Espanya van ocupar<br />
el nivell professional que estaven cercant, algunes van exposar que no era<br />
l’acoblament i l’ajustament laboral corresponents a la formació i l’experièn·<br />
cia que portaven del país d’origen, sinó que en arribar a Espanya ja sabien<br />
i eren conscients de quines eren les ocupacions destinades a les persones<br />
immigrants. Per tant, no era viable aspirar a una feina concorde amb la seva<br />
formació: «vaig arribar a buscar el que vaig trobar». Així doncs, algunes per·<br />
sones immigrants no tenen falses expectatives de trobar una feina ajustada a<br />
la seva formació laboral. Les expectatives d’ocupació, enteses com a desitjos,<br />
es donen sota una conjugació de probabilitats objectives, és a dir, com a alter·<br />
natives reals d’accés a un conjunt d’aspiracions individuals. Com argumenta
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Bourdieu (1977), «l’avaluació pràctica de les probabilitats de l’èxit d’una acció<br />
donada en una determinada situació posa en joc un corpus de saviesa, dites,<br />
llocs comuns, preceptes ètics (“això no es va fer per a nosaltres”) i, a un nivell<br />
més profund, els principis inconscients de l’ethos, els quals en ser el producte<br />
d’un procés d’aprenentatge dominat per un determinat tipus de regulacions<br />
objectives, determinen conductes “raonables” i “no raonables” per a cada<br />
agent sotmès a aquestes regularitats». Així es plasma el sentiment de decepció<br />
amb què s’enfronten els treballadors immigrants quan les seves expectatives<br />
no s’ajusten al mercat de treball:<br />
«Com si tu només poguessis tenir aquesta feina i no en poguessis tenir més, o com que tu<br />
només cuidaràs aquest senyor i no faràs res més que continuar cuidant senyors. És que jo crec<br />
que hi ha moltes persones que tenen moltes expectatives quan arriben aquí i arriben a..., al final<br />
es queden cuidant un senyor, una gent. A què queden reduïdes totes aquestes expectatives? Però<br />
quan un ja és aquí et toca adaptar-te, aquí et toca adaptar-te perquè no pots començar a pensar:<br />
-“No vaig venir per això, no”.» (E12)<br />
«Es tracta una mica d’assumir aquesta posició: “home, sóc aquí i he de fer això”. Però mira, la<br />
majoria de la gent que és immigrant ve, primer, a buscar una feina i de vegades no coneix ningú;<br />
segon, quan baixa de l’avió creu que el treball és allà, tal com baixen de l’avió, i quan arriben aquí<br />
s’adonen que no.» (E3)<br />
Els treballadors immigrants que van dir que tenien una feina d’un nivell<br />
inferior són els que fan oficis no qualificats o es dediquen als serveis personals<br />
o de restauració com a cambrers. El 51,6% d’aquests treballadors van manifes·<br />
tar que havien trobat una ocupació amb un nivell professional per sota de les<br />
seves condicions i aptituds personals. En els oficis semiqualificats i qualificats,<br />
el 20,5% pensen que s’han situat en allò que estaven buscant. Aquí també<br />
s’inclouen els treballadors de serveis de restauració (gràfic 2.18).<br />
145
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.18. Primera feina segons el nivell professional de la persona immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
La migració representa per a un nombre important de persones immigrants<br />
una caiguda en picat, un trencament en la seva trajectòria laboral. El pas entre<br />
l’última ocupació al país d’origen i la primera ocupació al país receptor és més<br />
aviat una ruptura ocupacional de la continuïtat laboral. Al gràfic 2.19 observem<br />
que el 72% dels treballadors estudiats van treballar en activitats diferents i de<br />
menys nivell de qualificació que les que feien al seu país d’origen, mentre que<br />
el 23% van tenir continuïtat laboral, això és, que la primera ocupació que van<br />
tenir a Espanya era la mateixa que feien a Colòmbia. En aquest cas hi ha un<br />
ajustament laboral.<br />
146
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.19. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya de les persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
El procés d’incorporació laboral d’una persona immigrant és ràpid, ja que no<br />
triga gaire temps a aconseguir la seva primera feina. El 30,7% dels treballadors<br />
colombians enquestats van respondre que van viatjar amb feina des de Colòm·<br />
bia (gràfic 2.20). El 22% van trobar feina en menys d’un mes, habitualment<br />
per mitjà de familiars i amics. Molt poques persones immigrants decideixen<br />
travessar l’oceà sense tenir, si més no, una esperança o una possibilitat de<br />
guanyar·se la vida.<br />
147
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.20. Mesos de desocupació quan va arribar a Espanya<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
148<br />
Les entrevistes fetes l’any 2004 confirmen els resultats:<br />
«Sí, és clar, jo vaig arribar i ja tenia feina; llavors vaig arribar, jo havia d’arribar un dia onze<br />
aquí, vaig arribar un tretze i començava l’endemà, però vaig arribar súper cansat, vaig arribar<br />
súper tard a Barcelona i per això vaig començar el quinze.» (E8)<br />
«Bé, el primer de gener vaig descansar bé; el dos, ja vaig anar a fer una neteja. La noia on jo<br />
anava se n’anava de vacances i necessitava qui la substituís, llavors m’ho va dir i jo hi vaig anar.<br />
Jo vaig anar dues o tres vegades durant les dues primeres setmanes a netejar una casa, i després<br />
ja vaig aconseguir la feina que vaig tenir, en què vaig entrar a treballar... Hi vaig anar per mitjà<br />
d’una agència d’ocupació.» (E7)<br />
«Afortunadament vaig dir que venia de visita, perquè bàsicament jo venia a conèixer Barcelona,<br />
però en vista que hi havia bones expectatives de feina, m’hi vaig quedar. De fet, al cap de vuit<br />
dies d’haver arribat de Colòmbia aquí a Barcelona ja vaig trobar feina.» (E11)<br />
El 10% de treballadors immigrants van haver d’esperar més de tres mesos<br />
per trobar feina, encara que n’estaven cercant. D’aquests, en tenim aquest<br />
testimoni:
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
«A Vic vaig estar buscant feina dues setmanes i no en trobava, dues setmanes cap a un costat,<br />
vaig trucar a la gent, és a dir, a empreses que oferien feina allí, però no en donaven pels papers.<br />
Sí, vinc cap a Barcelona a casa d’una amiga de la meva germana i em vaig estar amb uns colombians,<br />
però... vivien amuntegats, moltes persones. Hi havia problemes allà, però jo seguia, seguia<br />
buscant feina. Matinava a les sis del matí, anava d’un costat a l’altre, comprava la premsa i era<br />
molt... Com li explicaria? Anava a buscar feina i sense els papers no me’n donaven. M’oferien feina,<br />
però amb papers. És clar, hi va haver un temps, jo buscant feina, no sortia res. Al lloc on jo vivia, al<br />
pis on jo vivia, hi vivien uns colombians, és a dir, en si, aquí una persona troba feina realment amb<br />
influències. Em deia un noi que m’esperés, que no em preocupés. És clar, jo allà pagava el lloguer i<br />
tot, que no em preocupés... Però primer van donar feina a dos que van arribar, que eren amics seus;<br />
mentre jo em llevava a les sis del matí, ells gairebé al cap de 15 dies van aconseguir la primera<br />
feina. Després me’n vaig anar on visc ara i vaig trobar uns nois estrangers. M’hi vaig apropar i els<br />
vaig dir si sabien d’alguna feina i em van connectar amb una persona. Jo vaig anar a oferir-los els<br />
meus serveis perquè sé de construcció, i li van donar el telèfon a una persona, ell em va trucar i<br />
vaig connectar amb aquest senyor i vaig començar a treballar dues setmanes.» (E10)<br />
Reprenent els aspectes més importants que hem trobat en la història laboral<br />
de les persones immigrants des del país d’origen fins a la iniciació laboral al<br />
país receptor, s’observa un procés de mobilitat laboral (en principi) descendent.<br />
La migració laboral és una ruptura de la continuïtat laboral entre el país d’ori·<br />
gen i el país receptor, plantejada en la primera hipòtesi (H1), 51 en què s’afirma<br />
que els treballadors fan feines de menys qualificació no només al mercat labo·<br />
ral sinó en funció de la seva història laboral, en el seu procés d’incorporació al<br />
mercat de treball del país d’acollida.<br />
2.2.2. Persones immigrants i mercat de treball<br />
En aquesta secció es descriu i s’analitza l’estructura ocupacional dels treba·<br />
lladors nacionals i dels immigrants, fent èmfasi en la distribució de l’ocupació,<br />
la situació professional, la pluriocupació, la participació en les diferents bran·<br />
ques d’activitat econòmica i la relació de dependència laboral de la persona<br />
immigrant. Aquesta secció també estudia els tipus d’ocupació, l’antiguitat a la<br />
feina, la jerarquia de l’ocupació, la caracterització dels ocupadors, les estratè·<br />
gies de concurrència al mercat de treball de les persones immigrants, el mode<br />
d’incorporació laboral i les condicions de negociació utilitzades en l’ocupació.<br />
51. Les hipòtesis es troben enunciades expressament a la «Introducció».<br />
149
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Estructura d’ocupació<br />
Després de fer una retrospectiva sobre la història laboral de les persones<br />
immigrants des del país d’origen, el gràfic 2.21 revela que el 56,9% continuen<br />
fent feines de baixa o de cap qualificació, és a dir, que no requereixen formació<br />
acadèmica ni experiència laboral, en els grups ocupacionals de treballadors<br />
no qualificats i treballadors de serveis personals i de restauració, mentre que<br />
tan sols el 27,5% dels treballadors nacionals tenen aquest tipus de feines. La<br />
desigualtat també s’observa en l’accés a les ocupacions d’alta qualificació i,<br />
per tant, a millors condicions de treball i salaris, com ara en les ocupacions<br />
de direcció d’empreses i administracions públiques, personal tècnic i professi·<br />
onal científic i intel·lectual, i personal tècnic i professional de suport, en què<br />
les persones immigrants estudiades tenen una participació del 19,2% i les<br />
nacionals del 36,5%. Aquest percentatge d’immigrants no és degut a treball<br />
qualificat assalariat, sinó que el 13,2% de treballadors immigrants estan en la<br />
direcció d’empreses (els nacionals hi tenen una participació del 6,4%). Evi·<br />
dentment, aquesta desproporció reflecteix la major participació de la població<br />
immigrant en petites empreses familiars ètniques i l’autoocupació en general,<br />
situació similar a la que s’observa en altres latituds.<br />
Pel que fa a altres ocupacions, es presenta gairebé una mateixa participació<br />
en el mercat de treball. En les tasques d’artesans i treballadors qualificats<br />
de la indústria manufacturera i la construcció hi ha una participació gairebé<br />
idèntica entre població autòctona i immigrant (el 14,7% i l’11,3%, respectiva·<br />
ment). En els serveis de restauració, serveis personals i comerç, s’observa que<br />
els colombians estudiats gairebé dupliquen la seva presència en aquest grup<br />
ocupacional fent feines de cambrers i cuidadors (el 13,3% per als nacionals i<br />
el 25,8% per als colombians).<br />
150
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.21. Població immigrant i nacional segons l’ocupació actual<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Igual que a les tres comarques de Barcelona, a l’estudi d’Aparicio i Giménez<br />
(2003) s’observa que a tot el territori nacional espanyol els colombians treba·<br />
llen al servei domèstic i l’atenció personal com a ocupacions predominants,<br />
seguides per l’hoteleria, la construcció i el petit comerç.<br />
En comparar les variables d’educació i ocupació, es veu la contradicció de<br />
treballadors amb estudis superiors en ocupacions semiqualificades o no quali·<br />
ficades. Encara que ha baixat la participació de persones immigrants en ocupa·<br />
cions no qualificades, 52 l’esmentada xifra continua mostrant un desajustament<br />
desfavorable en el lloc de treball. Hi ha presència de treballadors amb estudis<br />
superiors en totes les ocupacions del gràfic de persones immigrants, mentre<br />
que això només succeeix en el cas dels treballadors nacionals amb estudis<br />
52. En la variable “primera ocupació a Espanya” passa del 76,1% de treballadors no qualificats<br />
al 58,9% de treballadors no qualificats de la variable “ocupació actual”.<br />
151
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
primaris. En els treballadors nacionals s’observa un predomini d’universitaris<br />
en els oficis més qualificats i una hegemonia dels treballadors amb estudis<br />
primaris i secundaris en les ocupacions poc qualificades. En els treballadors<br />
nacionals s’observa més diversitat ocupacional (vegeu la taula 2.22 de població<br />
immigrant i la taula 2.23 de població nacional).<br />
Els gràfics revelen que la participació de treballadors espanyols amb es·<br />
tudis universitaris en ocupacions no qualificades, operadors de maquinària i<br />
treballadors qualificats de la indústria és pràcticament inexistent (el 0,8%),<br />
mentre que en el cas de les persones immigrants aquesta participació puja fins<br />
al 17,5% del total d’universitaris. Els treballadors espanyols que tenen estudis<br />
tècnics i universitaris que estan treballant en càrrecs de direcció d’empreses,<br />
com a personal tècnic i professional, científic i intel·lectual i de suport són el<br />
26,3%, mentre que la població immigrant hi té una representació del 28%<br />
per la seva alta participació en la direcció de negocis ètnics. Tanmateix, altres<br />
treballadors immigrants estudiats amb estudis universitaris i tècnics s’han des·<br />
plaçat (de la primera ocupació a Espanya a l’ocupació actual) del segment de<br />
treballadors no qualificats al de treballadors qualificats de la construcció i la<br />
manufactura (especialment a la construcció).<br />
Taula 2.22. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població immigrant<br />
152
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Taula 2.23. Ocupació actual segons el nivell educatiu. Població nacional<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’encreuament de les variables “ocupació” i “nivell educatiu”, respecti·<br />
vament, per a població immigrant i nacional, mostra una dinàmica diferent.<br />
Mentre que les ocupacions de la població nadiua són sensibles i amb una rela·<br />
ció d’ajustament directa entre educació i tipus d’ocupació, en els treballadors<br />
immigrants estudiats el comportament és capritxós. Tanmateix, aquesta no pot<br />
ser una conclusió contundent perquè està determinada per la variable “temps<br />
de permanència en el país receptor”. Ja les conclusions de Borjas (1994) als<br />
Estats Units revelaven que tant la qualitat de les ocupacions com els salaris de·<br />
penen del temps de permanència de les persones immigrants al país d’acollida,<br />
ja que en un temps determinat la població immigrant tendeix a sobrepassar els<br />
nivells salarials dels nadius i a millorar la seva posició al mercat de treball.<br />
A la taula 2.24 s’observa que el mercat de treball té un comportament<br />
similar pel que fa a població immigrant i nacional segons el gènere: alta partici·<br />
pació de dones en ocupacions tradicionalment considerades com a femenines,<br />
per exemple, en el sector de “serveis de restauració i altres serveis”, on les co·<br />
lombianes treballen com a cambreres, dependentes, manicures, i en l’atenció<br />
153
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de nens i ancians, entre d’altres (el 72,8% de dones i el 28,2% d’homes immi·<br />
grants). Entre el personal administratiu es presenta una alta participació feme·<br />
nina com a secretàries i auxiliars comptables (el 75% de dones immigrants i el<br />
25% d’homes), i observem la inexistència de les dones en altres sectors com en<br />
el dels treballadors qualificats de la indústria manufacturera i la construcció.<br />
És fàcil fer una tipologia d’ocupacions pel que fa als homes ja que es dirigeixen<br />
al sector de la construcció en dos grups, el de treballadors no qualificats com<br />
a peons i el de treballadors qualificats de la construcció, on s’especialitzen a<br />
instal·lar parquet i pladur, o a fer de pintors i electricistes, etc.<br />
En aquesta mateixa taula (2.24), es veu que la variable més rellevant per<br />
determinar els canals d’inserció laboral pel que fa a la població immigrant és<br />
la situació jurídica respecte al mercat de treball. En el cas dels immigrants<br />
estudiats es va trobar que el 51,7% no disposen de permís de treball, mentre<br />
que el 48,3% en tenen o no el necessiten perquè tenen la doble nacionalitat.<br />
Disposar d’un permís de treball marca la diferència quant al tipus de canal<br />
utilitzat per a la contractació laboral de la població immigrant. Si encreuem les<br />
variables “ocupació” i “permís de treball”, obtenim xifres que mostren diverses<br />
particularitats del mercat de treball. En agrupar les ocupacions qualificades<br />
(direcció d’empreses, personal tècnic i professional de suport, i científic i intel·<br />
lectual) s’observa que la participació dels treballadors amb permís de treball (el<br />
32,9%) és significativament més gran que la dels treballadors que no en tenen<br />
(el 5,1%). Aquesta tendència es corrobora a la inversa amb la participació dels<br />
immigrants irregulars en ocupacions no qualificades (treballadors dels serveis<br />
de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats), de tal manera que<br />
els treballadors irregulars en ocupacions no qualificades gairebé dupliquen els<br />
treballadors regulars en oficis no qualificats (el 41,1% de treballadors regulars<br />
i el 71,8% de treballadors irregulars).<br />
154
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Taula 2.24. Ocupació segons el gènere i el permís de treball<br />
Ocupacions Total Home Dona Regular Irregular<br />
Direcció d’empreses i adm. públiques 20<br />
Personal tècnic i professional, científic i<br />
intel·lectual<br />
Personal tècnic i professional de suport 1<br />
Personal administratiu 12<br />
Treballadors de serveis de restauració,<br />
personals, protecció i comerç<br />
Artesans, treballadors qualificats de la in·<br />
dústria manufacturera i la construcció<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària i<br />
muntadors<br />
8<br />
39<br />
17<br />
Treballadors no qualificats 47<br />
7<br />
10 10 17 3<br />
50% 50% 85,0% 15,0%<br />
7 1 7 1<br />
87,5% 12,5% 87,5% 12,5%<br />
1 0 0 1<br />
100% 0 0,0 100%<br />
3 9 6 6<br />
25% 75% 50% 50%<br />
11 28 19 20<br />
28,2% 72,8% 48,7% 51,3%<br />
17 0 10 7<br />
100% 0 58,8% 41,2%<br />
5 2 3 4<br />
71,4% 28,6% 42,9% 57,1%<br />
23 24 11 36<br />
49% 51% 23,4% 76,6%<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Per aprofundir en l’estructura ocupacional de la població immigrant estu·<br />
diada, element fonamental d’aquesta recerca, s’ha pres la variable “ocupació<br />
actual”, amb els nou grups ocupacionals, i s’han reagrupat segons els nivells de<br />
qualificació requerits per a aquests llocs de treball en tres grans grups, que són:<br />
ocupacions qualificades en què s’exerceixen càrrecs de direcció i ocupacions<br />
d’estudis universitaris i tècnics, ocupacions semiqualificades (en què es van<br />
agrupar les feines que requereixen nivells d’entrenament i formació mitjana i<br />
baixa per exercir aquests llocs) i, finalment, s’inclouen els oficis no qualificats.<br />
Aquestes ocupacions segons el nivell de qualificació s’han encreuat amb altres<br />
variables per conèixer millor l’estructura ocupacional de la població immigrant<br />
a les tres comarques de Barcelona.<br />
A la taula 2.25, segons els nivells de qualificació de l’ocupació actual dels<br />
immigrants per gènere, observem que el 52,7% de les dones treballen en<br />
oficis semiqualificats per la seva alta participació en serveis de restauració i<br />
personals, mentre que els homes obtenen una xifra una mica més baixa (el<br />
46,8%), ja que tenen a favor una major participació en ocupacions qualificades<br />
155
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
(el 23,4% d’homes i el 14,9% de dones). Per grups d’edat, els treballadors im·<br />
migrants de més de 25 anys ocupen oficis semiqualificats, però alhora aquest<br />
grup fa més feines qualificades amb els treballadors de més de 45 anys. Segons<br />
el nivell educatiu, els treballadors tècnics (el 71,4%) ocupen sobretot oficis<br />
semiqualificats, mentre que els treballadors amb estudis secundaris tenen una<br />
participació important en ocupacions semiqualificades o no qualificades (el<br />
88,6%), i els treballadors amb estudis primaris estan circumscrits a ocupaci·<br />
ons no qualificades. Al seu torn, un de cada dos universitaris té una ocupació<br />
semiqualificada. Només el 35,2% dels treballadors amb educació superior te·<br />
nen una feina qualificada, per la seva alta participació en negocis ètnics.<br />
Una altra variable reveladora del comportament del mercat de treball és<br />
la “dependència laboral”, ja que s’observa que hi ha una porta d’accés a les<br />
ocupacions qualificades a través de la independència i l’autonomia. El 66,7%<br />
del personal autònom crea feines qualificades, on puguin desenvolupar el seu<br />
potencial, i només el 20% fan oficis no qualificats. Contràriament, en el seg·<br />
ment dels immigrants assalariats hi ha el 92,6% dels treballadors dedicats a<br />
oficis semiqualificats o no qualificats, mentre que només el 7,4% accedeix a<br />
ocupacions qualificades. Segons la branca d’activitat econòmica, veiem que la<br />
construcció aglutina el major nombre d’ocupacions no qualificades (el 51,5%),<br />
mentre que en els serveis hi ha més ocupacions semiqualificades (el 52,3%).<br />
De la mateixa manera, a la indústria tenim el 77,8% de feines semiqualificades<br />
per a la població immigrant estudiada.<br />
156
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Taula 2.25. Ocupacions segons la qualificació de l’ocupació de la població immigrant<br />
QUALIFICACIÓ DE L’OCUPACIÓ<br />
QUALIFICA·<br />
DA<br />
SEMIQUALI·<br />
FICADA<br />
NO QUALIFI·<br />
CADA<br />
n % n % n %<br />
NRE.<br />
TOTAL<br />
TO·<br />
TAL<br />
%<br />
TOTAL 29 19,2 75 49,7 47 31,1 151 100<br />
GÈNERE<br />
GRUPS<br />
D’EDAT<br />
EDUCACIÓ<br />
DEPEN·<br />
DÈNCIA<br />
LABORAL<br />
BRANCA<br />
D’ACTIVITAT<br />
ECONÒMICA<br />
HOME 18 23,4 36 46,8 23 29,9 77 100<br />
DONA 11 14,9 39 52,7 24 32,4 74 100<br />
FINS A 24 ANYS 2 11,1 9 50,0 7 38,9 18 100<br />
DE 25 A 44 ANYS 25 20,3 63 51,2 35 28,5 123 100<br />
45 ANYS O MÉS 2 20,0 3 30,0 5 50,0 10 100<br />
PRIMARIS 0 0,0 0 0,0 6 100,0 6 100<br />
SECUNDARIS 8 11,4 32 45,7 30 42,9 70 100<br />
TÈCNICS 2 9,5 15 71,4 4 19,0 21 100<br />
UNIVERSITARIS 19 35,2 28 51,9 7 13,0 54 100<br />
ASSALARIAT 9 7,4 71 58,7 41 33,9 121 100<br />
AUTÒNOM 20 66,7 4 13,3 6 20,0 30 100<br />
INDÚSTRIA 2 22,2 7 77,8 0 0,0 9 100<br />
CONSTRUCCIÓ 5 15,2 11 33,3 17 51,5 33 100<br />
SERVEIS 22 20,2 57 52,3 30 27,5 109 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Si reprenem el plantejament de la primera hipòtesi (H1), que diu que els<br />
treballadors immigrants tenen ocupacions menys qualificades no només al mer·<br />
cat laboral sinó en funció de la seva història laboral, ja que no desenvolupen la<br />
mateixa activitat que tenien al país d’origen, observem, a partir dels resultats<br />
obtinguts en aquesta recerca, que aquesta situació laboral tendeix a mantenir·<br />
se en alguns grups ocupacionals. No obstant això, en altres grups ocupacionals<br />
minoritaris s’ha observat un reacomodament ocupacional ascendent, especial·<br />
ment quan el treballador escull l’autoocupació. Les entrevistes realitzades el<br />
2004 corroboren aquesta hipòtesi (H1), perquè per a la població immigrant és<br />
molt difícil fer ús de l’experiència laboral del país d’origen i, alhora, l’immi·<br />
grant estudiat té la percepció que no es confia en la formació professional del<br />
país d’origen. En preguntar a les persones entrevistades si consideren que els<br />
immigrants tenen les mateixes oportunitats que els treballadors nacionals de<br />
trobar una feina d’acord amb la seva formació i experiència professional, es van<br />
recollir els testimonis següents:<br />
157
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«No, perquè totes les meves feines han estat sense qualificació. Exceptuant els treballadors<br />
de la salut, especialment si tenen el títol homologat, que són reis. Per què? Perquè Espanya té un<br />
dèficit enorme de metges.» (E1)<br />
«Hi ha gent que un coneix i diu: “No, però és que jo allà treballava en una oficina, que jo feia<br />
diferents coses”. I aquí s’han d’estar darrere la barra d’un bar o, com en el nostre cas, fent la<br />
neteja. Jo ara estic a la residència, però a la residència em toca fer coses que en un centre mèdic jo<br />
no faria, com són fer la neteja, com estar pendent de la roba dels avis; en un centre mèdic normal<br />
estaria pendent dels malalts, però de la roba i aquestes coses no, ni de la neteja que de vegades<br />
ens toca fer.» (E2)<br />
«Quant al nivell de la meva carrera, se m’ha oblidat molt. Aquí de la nit al dia ets, comences<br />
de l’últim cap amunt. Ho entens? És tot el contrari del que havies fet, i vulguis o no vulguis això<br />
pesa, en la teva autoestima..., que va ser el que li va passar al meu marit, es va enfonsar, va estar<br />
amb un psicòleg fent-se tractament perquè no ha trobat mai res de la seva feina i no s’ha pogut<br />
situar; per tant, això moralment i sociològicament li ha pesat molt, al meu marit.» (E4)<br />
«Aquí qui tingui experiència laboral o que hagi estudiat alguna carrera d’allà, aquí li tocarà<br />
homologar-la, i passaran anys i anys perquè li homologuin el seu diploma; llavors serà igual de<br />
dur començar per una altra cosa.» (E8)<br />
«No, els rebaixen molt, per exemple als enginyers i administradors els donen uns càrrecs que<br />
no tenen res a veure, aquests sí que no poden pujar. Als llatins. Jo no en conec cap aquí que tingui<br />
un alt càrrec, dels meus amics, cap. Tots són ajudants [...] tinc una amiga que és arquitecta i li<br />
fan fer de dibuixant.» (E5)<br />
«Oportunitat, no. Hi ha casos en què sí que s’ha donat, però no em sembla que sigui el més<br />
habitual, perquè ja ho veiem, si això no fos una realitat, no ens trobaríem els arquitectes netejant<br />
ungles, netejant cases, netejant avis; enginyers..., és el que passa, el més normal. Perquè també<br />
m’he trobat arquitectes molt ben situades, enginyers en multinacionals i gent molt ben situada<br />
aquí.» (E9)<br />
Però no solament no poden fer ús de la seva experiència i formació profes·<br />
sional, sinó que, amb la migració, socialment i laboralment es desclassen. La<br />
migració representa una mobilitat descendent en la seva carrera laboral:<br />
«Jo vaig arribar sent tot un director comercial d’un banc i aquí era un fàstic, no era ningú; vaig<br />
arribar i ningú em coneixia, ni em deien doctor, ni vol un cafetó, no, de cap manera, i això és clar,<br />
158
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
perds absolutament tot això que tens, i al principi et sembla molt dur. Molta gent se n’ha tornat<br />
per això, perquè allà tenien la seva oficina, el seu cotxe, li passejaven als pobres pel costat, al<br />
treballador que volien l’acomiadaven, és a dir, tenien poder. Aquí tot és molt individual, no hi ha els<br />
cercles socials on tu surts i te’n vas cap al bar i et trobes en tal, perquè aquí ja has trencat tot això<br />
i no et coneix absolutament ningú; llavors, dir que: -“No, és que, mira, jo sóc el directiu del banc<br />
BBVA i vaig estudiar això i allò”. Aquí ningú no ho sap, això no ho saben de tu; si tu ho pots explicar<br />
i els dius: -“No, és que jo vaig estudiar a la Universitat dels Andes, que és la millor de Bogotà”, i<br />
aquí: -“Què cony és la Universitat dels Andes?”. Sí, aquí hi ha la UPC i la UE, on és allò?» (E3)<br />
Els treballadors entrevistats tenen una percepció clara que, efectivament,<br />
amb la migració es presenta aquest descens laboral i que tendeix a perpetuar·se<br />
perquè l’accés a una feina qualificada està restringit per a moltes ocupacions,<br />
mentre que en d’altres en què hi ha dèficit en el mercat de treball es presenten<br />
oportunitats per als immigrants després d’un llarg camí recorregut.<br />
Potser per aquesta desavantatjosa inserció en el mercat de treball un per·<br />
centatge significativament important de treballadors immigrants estan exposats<br />
a una situació de pluriocupació. Com s’aprecia en el gràfic, prop de més d’una<br />
tercera part (el 37,1%) dels treballadors colombians tenen més d’una feina,<br />
mentre que només una minúscula part (el 2,7%) de la població autòctona<br />
treballa en aquestes condicions (gràfic 2.26).<br />
159
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.26. Població immigrant i nacional en situació de pluriocupació<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Les entrevistes van reforçar els resultats de l’enquesta. Les trajectòries la·<br />
borals van revelar que la pluriocupació és una estratègia que ataca diversos<br />
fronts: complementa ingressos, és una estratègia per començar un negoci com<br />
a autònom, és a dir, una estratègia d’alliberament laboral i, per a algunes per·<br />
sones, també pot ser una forma de vida.<br />
«Feia targetes i treballava al pàrquing; sempre tinc dues entrades aquí, sí jo sempre he tingut<br />
dues entrades.» (E13)<br />
«La gent cerca molt: a part de tenir aquesta feina, en busca una altra; la gent se subcontracta...»<br />
(E3)<br />
«Sí, amb ell treballava els divendres, és a dir, acabava les hores laborals amb ell i me n’anava<br />
cap a altres obres que jo havia contractat, els dissabtes i els diumenges.» (E10)<br />
La pluriocupació es converteix en una forma de relacionar·se amb el treball<br />
en què es va generant una normalitat en l’anormalitat. Entesa l’anormalitat<br />
com el fet de treballar més de les quaranta hores setmanals reglamentades per<br />
160
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
llei. Jornades fins i tot de setanta hores de treball es tornen rutina en la vida<br />
d’algunes persones immigrants perquè treballen en llocs diferents.<br />
«Perquè jo potser he tingut..., quan treballava de nit he aconseguit una neteja i surto de treballar<br />
de nit, me’n vaig a fer una neteja i torno, i això és el que fan les persones que fa tres o quatre<br />
anys que han aconseguit els papers, i ara que els tinc, estic fent exactament el mateix.» (E2)<br />
No obstant això, la pluriocupació pot ser, més que no pas una finalitat, un<br />
símptoma d’ingressos insuficients, de subocupació i de precarietat laboral. Es<br />
converteix en una estratègia de les famílies per garantir la supervivència al país<br />
d’acollida i al receptor.<br />
Una altra variable que revela millor l’estructura ocupacional és la distribu·<br />
ció sectorial o la branca de l’activitat econòmica en què s’exerceix l’ocupació<br />
(gràfic 2.27), ja que els sectors de l’economia tenen especificitats i configuren<br />
el tipus d’ocupació i les relacions laborals. El sector de l’economia que més<br />
ocupa treballadors, tant nacionals com estrangers colombians, és el sector<br />
serveis (el 61,4% d’espanyols i el 72,2% d’immigrants). S’observa també un<br />
predomini de la població immigrant, particularment dels homes, en la cons·<br />
trucció (el 21,9%) i una menor participació en la indústria (el 6%), amb relació<br />
a la població autòctona (el 7,1% i el 29,6%, respectivament). A més, revela<br />
l’absència total dels treballadors colombians en ocupacions agrícoles, a causa<br />
de dos factors: primer, a les zones on es va desenvolupar l’estudi predomi·<br />
na l’ocupació urbana i, segon, la participació de treballadors colombians a<br />
l’agricultura és bastant baixa (l’1,4%) al territori nacional espanyol (Aparicio i<br />
Giménez, 2003).<br />
161
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.27. Població immigrant i nacional segons la branca d’activitat econòmica<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Encara que un alt percentatge de la població immigrant estudiada s’inclou<br />
en els serveis personals o serveis de proximitat, 53 també pot ser contractada<br />
per un particular i no per una empresa. Per tant, en el cas de la població<br />
immigrant estudiada, la segmentació del mercat de treball obeeix més a una<br />
classificació d’ocupacions específiques per als immigrants, per nacionalitat,<br />
que a una classificació per sectors de l’economia, com ara l’agricultura, la<br />
indústria o els serveis (Cachón, 2003). Els treballadors entrevistats afirmen que<br />
els colombians ocupen llocs de treball com a auxiliars, peons de la construcció,<br />
i les dones com a mainaderes (cangurs), i en l’atenció d’ancians, la manicura<br />
i la neteja. Aquesta situació no només es presenta per a treballadors de baixa<br />
qualificació sinó també per a treballadors qualificats. «A Catalunya, la majo·<br />
ria dels empresaris que contracten immigrants qualificats ho fan mitjançant<br />
un procés de selecció clarament guiat per criteris de nacionalitat o del país<br />
d’origen. El treball de camp efectuat ha demostrat palesament l’existència<br />
53. Són també els anomenats serveis de la vida diària, que poden definir·se com aquelles activitats<br />
remunerades destinades a satisfer les necessitats de les persones i de les famílies, que apareixen<br />
en l’actualitat, en la vida quotidiana de les societats occidentals (Torns, 2000).<br />
162
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
d’estereotips que relacionen la nacionalitat amb la capacitat, o no, per realitzar<br />
determinades feines» (GES, 2004: 69).<br />
En analitzar la situació professional, és a dir, la posició de la persona ocu·<br />
pada respecte als mitjans de producció (Toharia et al., 1998: 22), com ho de·<br />
mostren les dades del gràfic 2.28, la gran majoria dels colombians a Barcelona<br />
(el 98,7%) treballen al sector privat, bé com a personal assalariat o bé com a<br />
treballadors autònoms. La seva presència al sector públic és gairebé inexistent<br />
(l’1,3%). En contrast, l’11,9% de la població espanyola treballa com a assa·<br />
lariada al sector públic i el 71,6% al sector privat. En aquest últim cas, però,<br />
hi ha variacions i similituds significatives amb els colombians. Per exemple,<br />
mentre que el 76,8% dels colombians treballen per al sector privat com a<br />
personal assalariat, el 71,6% dels espanyols també ho fan. No obstant això, la<br />
participació té una lleugera variació en els casos dels empresaris amb personal<br />
assalariat (el 7,9% de colombians i el 3,6% d’espanyols), dels professionals o<br />
treballadors autònoms sense assalariats (l’11,9% i el 9,9%, respectivament) i<br />
dels assalariats en negoci familiar (el 2% i l’1,4%, respectivament).<br />
Gràfic 2.28. Població immigrant i nacional segons la situació professional<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
163
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
En funció del que s’ha exposat anteriorment, al gràfic 2.29 es mostren les<br />
respostes de les persones enquestades en interrogar·les sobre la seva accep·<br />
tació davant l’afirmació “Estic orgullós/osa de la feina que faig”. Són més els<br />
immigrants que els nacionals que afirmen sentir·se orgullosos amb la feina que<br />
fan (el 71,6% de nacionals i el 81,2% d’immigrants), però, al seu torn, són<br />
més els immigrants que se situen en l’altre extrem en afirmar que no senten<br />
que la seva feina sigui una font d’orgull (el 12,8% d’immigrants i el 10,7% de<br />
nacionals). Els immigrants van aclarir que se sentien orgullosos de l’activitat<br />
que duien a terme en si mateix, però van establir una diferència en relació amb<br />
la feina.<br />
Gràfic 2.29. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de la feina que faig”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Aquest orgull que senten els treballadors immigrants contrasta clarament<br />
amb l’adhesió a l’afirmació “Canviaria la meva feina actual per una altra de<br />
diferent”, ja que el 70% de les persones immigrants enquestades si en tingues·<br />
sin l’oportunitat canviarien la seva ocupació actual per una altra de diferent,<br />
mentre que això només succeeix per al 35,5% dels espanyols. Aquesta variable<br />
és molt important perquè revela obertament si els treballadors senten que la<br />
seva ocupació els satisfà de manera que voluntàriament vulguin quedar·s’hi.<br />
164
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Tanmateix, que el 70% de la població immigrant romangui en una ocupació<br />
perquè no té l’oportunitat de canviar·la diu molt del mercat de treball que<br />
s’estudia (gràfic 2.30).<br />
Gràfic 2.30. Població immigrant i nacional segons “canviaria la meva feina actual per una<br />
altra de diferent”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per finalitzar la descripció de l’estructura d’ocupació del segment del mercat<br />
de treball, observem les tendències de comportament. En primer lloc, l’ocupa·<br />
ció immigrant tendeix a aglutinar·se en sectors de mitjana i baixa qualificació,<br />
independentment del capital humà de la persona immigrant; en segon lloc,<br />
en l’ocupació immigrant es reprodueix el comportament del mercat de treball<br />
quant al gènere. La variable que més pes té a l’hora de definir l’accés al tipus<br />
d’ocupació és la situació jurídica de la població immigrant en el mercat de<br />
treball.<br />
Jerarquia de l’ocupació<br />
Una forma de corroborar la desqualificació laboral de la població immigrant<br />
és observar la variable del perfil professional (gràfic 2.31), ja que el 48,3%<br />
165
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
dels colombians diuen que treballen en ocupacions que estan per sota del seu<br />
nivell de formació, mentre que només el 18,1% de la població espanyola ho<br />
afirma. És interessant que el 74,2% de treballadors espanyols hagin trobat una<br />
feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només succeeix amb el<br />
41,7% d’immigrants colombians, la qual cosa és un indicador de les menors<br />
oportunitats d’igualtat en l’accés a l’ocupació per a les persones immigrants i<br />
mostra la configuració de la inserció en el mateix mercat de treball espanyol.<br />
Gràfic 2.31. Població immigrant i nacional segons “relació entre lloc de treball i formació”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Es pot concloure, per tant, que la població immigrant treballa predominant·<br />
ment en canals laborals d’ocupació inadequada, 54 en què hi ha una sobrequa·<br />
lificació per als llocs de treball.<br />
54. Fina defineix l’ocupació inadequada quan existeixen treballadors l’ocupació dels quals o bé<br />
no correspon a la seva qualificació o bé presenta altres deficiències relacionades amb el grau i la<br />
naturalesa dels riscos econòmics, el règim horari del lloc de treball, el desplaçament al centre de<br />
treball, la seguretat i la higiene dels treballadors i les condicions generals del treball (Fina, 2001:<br />
51).<br />
166
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
En la jerarquia de llocs de treball, es pot observar que no hi ha diferències<br />
significatives en el tipus de lloc que ocupa la població immigrant i l’espanyola.<br />
El gràfic 2.32 mostra que aproximadament el 70% dels treballadors són subor·<br />
dinats, sense que importi si són autòctons o immigrants, encara que s’observa<br />
que els espanyols accedeixen a més llocs de supervisió i comandament que els<br />
immigrants estudiats (el 16,5% d’autòctons i el 6,7% d’immigrants). D’altra<br />
banda, els immigrants gairebé dupliquen el nombre d’espanyols dedicats a<br />
exercir direcció a les empreses (el 13,2% d’immigrants i el 6,4% de nacio·<br />
nals), però això és explicable per la forta presència de treballadors autònoms<br />
entre les persones immigrants.<br />
Gràfic 2.32. Població immigrant i nacional segons la jerarquia de l’ocupació<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La variable “supervisió directa” es relaciona amb l’anterior, ja que fa refe·<br />
rència a si la persona informant té un lloc de responsabilitat i comandament<br />
en què ha de dirigir persones. Els resultats demostren que no hi ha grans<br />
diferències entre els empleats que no tenen cap treballador sota la seva super·<br />
visió, però sorgeix una diferència interessant quant al grup de treballadors que<br />
supervisen més de deu persones, ja que el 6,4% dels treballadors espanyols<br />
167
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
que tenen personal al seu càrrec directe dupliquen el 2,6% dels immigrants<br />
en la mateixa situació (gràfic 2.33).<br />
Gràfic 2.33. Personal immigrant i nacional que exerceix supervisió directa<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Tipus d’ocupació: assalariada, autònoma i informal<br />
En el cas de la situació professional s’ha estudiat l’ocupació immigrant com<br />
si fos una ocupació homogènia; tanmateix, es poden identificar dos tipus d’ocu·<br />
pació en relació amb la dependència laboral que té un treballador: treballador<br />
per compte d’altri o assalariat i treballador autònom o per compte propi. El grà·<br />
fic 2.34 mostra que hi ha una major proporció de treballadors autònoms entre<br />
la població immigrant estudiada (el 20%) que entre els treballadors espanyols<br />
(el 13,5%). L’àmplia presència de personal assalariat nacional i immigrant re·<br />
vela que la gran majoria de treballadors no disposen dels mitjans de producció<br />
ni del capital econòmic necessaris per generar empreses.<br />
168
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.34. Personal immigrant i nacional segons la dependència laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Entre els treballadors assalariats enquestats, incloent·hi població immigrant<br />
i nacional, s’ha trobat que, per als immigrants, l’ocupació autònoma és una<br />
alternativa fonamental. Davant de la frase “Si pogués m’establiria pel meu<br />
compte com a autònom” (gràfic 2.35), només el 29,4% dels treballadors na·<br />
cionals assalariats s’establirien com a autònoms, mentre que el 80,2% de les<br />
persones immigrants volen passar d’assalariades a autònomes.<br />
169
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.35. Població immigrant i nacional segons “si pogués m’establiria pel meu compte<br />
com a autònom/a”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
El comportament d’aquesta variable revela que existeix un altre camí d’in·<br />
corporació laboral per a les persones immigrants a través de l’autoocupació,<br />
quan es disposa d’una comunitat preexistent d’immigrants al país receptor<br />
(Portes i Böröcz, 1998). L’autoocupació es basa en la creació d’empreses<br />
d’immigrants destinades a satisfer les necessitats de consum dels seus com·<br />
patriotes i altres grups d’immigrants. L’empresariat ètnic i seus coetanis van<br />
conformant reeixides economies ètniques denominades enclavaments ètnics,<br />
segons l’experiència en altres països.<br />
La segona hipòtesi (H2) d’aquesta recerca planteja que l’existència d’un<br />
empresariat immigrant d’èxit que s’ha dedicat als anomenats negocis ètnics es<br />
basa en formes d’autoocupació associades a les dificultats del mercat laboral i<br />
que sorgeixen com a estratègia de mobilitat ascendent davant les rigideses del<br />
mercat. Aquí “rigidesa del mercat de treball” fa referència a la discriminació<br />
en l’accés a l’ocupació qualificada, a la subordinació i a les feines de salaris<br />
baixos. L’esmentada hipòtesi (H2) ha estat corroborada no només amb els<br />
170
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
resultats de les enquestes sinó amb les entrevistes fetes el 2004, que van<br />
revelar efectivament que, per a les persones immigrants, el treball autònom és<br />
fonamental com a estratègia d’ascens social, basant·se en tres arguments: (1)<br />
el treball autònom permet obtenir ingressos més alts:<br />
«Ell, sense papers, si estigués treballant en una empresa, segur que no guanyaria el que està<br />
guanyant ara, que és autònom, encara que no és autònom perquè no té documents, però ara com<br />
ara, amb la feina està guanyant bastant, tant que està mantenint la casa.» (E9)<br />
«Tu no necessàriament has de ser gerent d’un hotel per estar bé, si tu vols pots ser gerent<br />
d’una empresa, que encara que sigui petita sigui teva. El millor és independitzar-se totalment.<br />
Aquí si una persona vol treballar netejant cases, si treballa en una oficina, t’espremen i et paguen<br />
700 euros mensuals, i una persona es munta un negoci d’aquests, contracta sis, set o vuit persones<br />
i guanya 6.000, 7.000 euros en un mes.» (E12)<br />
«Si no munto un consultori, munto algun altre negoci, un centre de radiologia de la boca, o jo<br />
què sé? Però cal muntar alguna cosa. Perquè, si no, quan farem diners? Continuar treballant per<br />
un altre, així un mai no fa diners.» (E5)<br />
(2) El treball independent possibilita fugir d’una feina inadequada o que no<br />
s’ajusta a l’educació i l’experiència laboral:<br />
«Jo no em quedaré tota la vida aquí netejant, i jo crec que per això tenim la idea que ens<br />
quedem amb el bar.» (E7)<br />
«I llavors el meu marit em va dir: -“Però per què no fas l’esforç, tu que saps cosir, posem<br />
diners per a la botiga, ho provem?”. Jo tenia molta por, jo mai no havia treballat aquí de dependenta<br />
ni res, però ell em va animar molt i em va impulsar que ho féssim. A part que cada dia em<br />
deia: -“Però, és que netejant, ja amb la segona targeta...”. Tot el dia em molestava, i jo vaig dir:<br />
-“D’acord, ja ho farem, ja”.» (E11)<br />
(3) El treball per compte propi dóna més llibertat i mobilitat, no hi ha una<br />
relació de subordinació a una altra persona. Aquest és un aspecte fonamental<br />
de la manera de pensar de l’autònom, no importa l’ocupació assalariada que<br />
tingui, sempre anhela ser autònom perquè això constitueix un ascens laboral.<br />
Per a l’autònom és motiu d’orgull no dependre d’una altra persona, gestionar<br />
el seu temps, tenir llibertat en la presa de decisions. Per tant, la manera de<br />
pensar de l’autònom és diferent de la del treballador assalariat, ja que si un<br />
171
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
autònom es vincula laboralment com a personal assalariat, pot estalviar fins a<br />
crear un capital i posteriorment independitzar·se. Això desvirtua la hipòtesi que<br />
l’autònom és autònom perquè no ha pogut trobar feina com a assalariat.<br />
«La majoria volen muntar els seus negocis aquí. Al cap de poc temps ja comencen, se sacrifiquen<br />
una mica i després volen contractar com més aviat millor.» (E10)<br />
«És que un colombià és dels que més busquen. Aquí el colombià es resisteix a ser empleat, vol<br />
ser empresari... No, no tots, però la majoria, un percentatge alt que venia de Colòmbia i eren caps,<br />
però aquí els ha tocat ser empleats, però d’alguna manera quan busquen i troben un espai per<br />
poder passar d’empleat a cap, el construeixen i ho fan, llavors munten el seu restaurant, munten el<br />
seu locutori; és muntar un negoci per no ser empleats. Menys explotació, també té més mobilitat...<br />
I més llibertat, pots disposar del teu temps, de les teves àrees, com vulguis. Ah! una altra cosa,<br />
ningú t’està donant canya.» (E13)<br />
«L’arquitectura he decidit apartar-la i prendre altres rumbs, donar un gir a la meva vida en la<br />
part professional. Per tant, he de sortir a buscar una feina en alguna cosa de publicitat o com a<br />
comercial, una feina que també em doni llibertat; llavors, seria més en aquest sentit.» (E9)<br />
Un altre tipus d’ocupació recurrent de les persones immigrants és la feina<br />
informal. L’absència del contracte de treball o treball en “negre”, 55 entès com<br />
la feina que es fa fora de la legalitat o sota condicions il·lícites o irregulars; per<br />
tant, aquestes ocupacions, en no estar declarades a efectes fiscals i de Segu·<br />
retat Social, no es poden registrar ni controlar, i creen un sector de l’economia<br />
submergida que desenvolupa una dinàmica fora de la reglamentació legalment<br />
instituïda en el mercat de treball (Martín i García, 1998). Encara que hi ha<br />
una part dels treballadors immigrants que no poden firmar un contracte perquè<br />
no tenen el permís de treball, n’hi ha un percentatge als quals, encara que<br />
tinguin el permís de treball, se’ls nega el contracte per no vincular les relacions<br />
laborals a la normativa existent. Aquest element manifesta que el problema de<br />
la regularització dels treballadors no és un problema merament legal, sinó que<br />
redueix un grup de treballadors a una situació en què se’ls nega l’exercici dels<br />
seus drets humans i socials.<br />
55. Terme usat habitualment a Espanya, especialment pels immigrants, que s’utilitza per denomi·<br />
nar aquelles ocupacions fora de la legalitat, mentre que a Amèrica Llatina s’inclou com una part<br />
del sector informal.<br />
172
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Algunes persones immigrants manifesten que el fet de no disposar de per·<br />
mís de treball no ha significat cap limitació a l’hora de trobar feina. Aquesta si·<br />
tuació es presenta en el cas dels treballadors de baixa qualificació que treballen<br />
en ocupacions informals i no regulades. El treball informal pot donar·se sota<br />
dues circumstàncies: el que no representa cap impediment per rebre un salari i<br />
condicions iguals a les imperants al mercat, i la situació en què la informalitat<br />
i la il·legalitat és un “avantatge” per evadir costos laborals.<br />
«Sí, i li vaig dir que no tenia papers. Que era igual. Que l’important era que treballés bé.»<br />
(E8)<br />
«Sí, a tu et posen 200 serveis, els lampistes que vénen aquí són molts, i aquí no li importa a<br />
ningú si tens..., aquí el que treballa ets tu, no els papers. Tens feina i ja està.» (E12)<br />
En altres empreses, es contracten immigrants il·legals, però<br />
s’invisibilitzen.<br />
«Hi havia massa gent, i a més havia de treballar en un horari en el qual no pogués venir<br />
una inspecció; sobretot per això a mi em van contractar, perquè, és clar, a ella li feia por una<br />
inspecció.» (E9)<br />
El cert és que a Espanya hi ha un engranatge preexistent de treball informal<br />
o “en negre” en sectors d’activitats econòmiques poc competitives, amb baixos<br />
nivells de tecnificació i extensives en l’ús de mà d’obra barata, en què tenir<br />
treballadors en condició d’irregulars constitueix un avantatge comparatiu de<br />
competitivitat. D’una altra manera, aquestes empreses ja haurien desaparegut,<br />
és a dir, es mantenen gràcies al treball en negre. Els immigrants il·legals, en<br />
aquest sentit, constitueixen un important exèrcit de reserva de treball per·<br />
què no tenen drets, són socialment més vulnerables, presenten alts nivells<br />
de dependència en el país d’origen (són necessitats), estan més disposats a<br />
adaptar·se a condicions de treball difícils i han arribat a Espanya a encaixar<br />
perfectament en aquest engranatge que funciona des d’abans de l’arribada dels<br />
fluxos migratoris.<br />
2.2.3. Empreses i ocupadors<br />
El segon actor del mercat de treball que és important descriure és l’empre·<br />
sariat, la característica fonamental del qual és que deté una gran quantitat de<br />
173
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
poder i discrecionalitat en la configuració del mercat de treball, perquè té la<br />
capacitat d’imposar les regles del joc, en demanar i contractar només el tipus<br />
de treballador que s’ajusta a les seves expectatives i, finalment, en definir la<br />
relació laboral que desitja. Aquest procés està determinat també per les con·<br />
dicions pròpies del mercat laboral i el sector econòmic en el qual està ubicada<br />
l’empresa. Tanmateix, l’empresariat és qui defineix el tipus ideal de treballador<br />
o, el que és el mateix, el treballador idoni.<br />
Analitzant qui són els ocupadors o les empreses contractants en el mercat<br />
de treball espanyol, s’observa en general que tant per a la població espanyola<br />
com per a la immigrant, els contractants més importants són les empreses<br />
petites amb menys de deu treballadors (gràfic 2.36). No obstant això, aquestes<br />
empreses, amb nòmines d’un a nou empleats, contracten més treballadors<br />
immigrants que nacionals (el 49,7% i el 33,4%, respectivament). Aquests re·<br />
sultats coincideixen amb altres investigacions realitzades amb treballadors im·<br />
migrants en què s’ha trobat que dues de cada tres ocupacions per a immigrants<br />
han estat ofertes per empreses petites (Col·lectiu IOE, 1995). En particular,<br />
s’observa el contrast entre els treballadors nacionals i els immigrants. Mentre<br />
que el 17,2% dels immigrants estan contractats per una persona o un parti·<br />
cular, tan sols el 2,2% dels espanyols ho estan. De manera inversa, s’aprecia<br />
clarament la major presència de personal espanyol a les grans empreses, en re·<br />
lació amb el personal immigrant (el 29,2% versus el 12,6%, respectivament).<br />
Més encara, les empreses grans, les que tenen més de 1.000 treballadors, no<br />
recorren a treballadors immigrants sinó que es nodreixen exclusivament de<br />
força de treball nacional.<br />
174
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.36. Població immigrant i nacional segons la grandària de l’empresa<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Les transformacions econòmiques producte de la globalització han provocat<br />
un procés de reducció de la grandària de les empreses, que està relacionat<br />
amb transformacions de l’aparell productiu (flexibilització) caracteritzades per<br />
la descentralització, la subcontractació i l’outsourcing dels processos de pro·<br />
ducció i distribució, amb els consegüents canvis en el creixement de l’ocupa·<br />
ció. «L’ocupació creix en les petites empreses perquè n’augmenta el nombre i<br />
perquè són aquestes també les que tenen més possibilitats que les grans per<br />
crear·la (i, en temps de vaques flaques, de destruir·la)» (Prieto, 1994: 63).<br />
Prieto afirma que, en totes les societats desenvolupades, les empreses i les<br />
unitats de producció s’estan reestructurant, mobilitzant la força de treball, i<br />
que qui està generant ocupació és la petita empresa. Vist des de la perspectiva<br />
dels treballadors, el procés de reducció de l’estructura productiva implica, en<br />
general, un empitjorament de les seves condicions de treball i una creixent<br />
dificultat per a la defensa col·lectiva dels drets dels treballadors.<br />
Així doncs, la grandària de l’empresa contractant és un indicador de la<br />
formalitat de les relacions laborals que s’estableixen entre treballadors i ocu·<br />
padors, i marca una trajectòria laboral per al treballador en determinar les<br />
175
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
seves condicions laborals i, per tant, de vida. Les empreses grans degudament<br />
protocolitzades s’han convertit en una institució estructuradora de les dinàmi·<br />
ques d’ocupació en convertir·se en un territori parcial de pràctiques, normes i<br />
mecanismes de regulació laboral, diferents de les regles que regeixen el mercat<br />
de treball en general (Pries, 2000). Si, per contra, els treballadors immigrants<br />
són contractats per empreses petites, algunes en condicions d’informalitat, en<br />
què no hi ha una racionalitat laboral clarament definida, el nivell de vulnera·<br />
bilitat del treballador és alt, perquè aquestes empreses estan menys subjectes<br />
al control per part dels ens oficials que vetllen per la defensa dels drets dels<br />
treballadors sense que importi l’origen, l’ètnia i la condició jurídica. En part per<br />
això les relacions laborals de les persones immigrants estan travessades per la<br />
vulnerabilitat, la inestabilitat i l’explotació.<br />
En relació amb el nombre de persones immigrants a les empreses espanyo·<br />
les (gràfic 2.37), el 40% dels treballadors immigrants treballen sols (el 9,3%<br />
com a autònoms i la resta amb assalariats), el 39% dels treballadors estudiats<br />
treballen en empreses on hi ha grups de 2 a 9 immigrants. I l’11% treballen en<br />
empreses on hi ha entre 10 i 25 immigrants, a més d’ells mateixos. Agregant<br />
aquestes xifres, observem que el 90% de les persones immigrants estudiades<br />
treballen en ocupacions en què la presència d’immigrants no és de més de<br />
25 treballadors. El 10% restant treballen en companyies on hi ha una forta<br />
presència laboral de població immigrant.<br />
Gràfic 2.37. Nombre de persones estrangeres a l’empresa. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
176
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
És interessant observar que les empreses que contracten mà d’obra immi·<br />
grant es van especialitzant en aquest tipus de treballadors, en altres paraules,<br />
es van “etnificant”. Deixant de banda els immigrants autònoms (el 9,3%) que<br />
treballen sols, s’observa que en el 67,3% de les empreses petites (de 2 a 9<br />
treballadors) gairebé tots els treballadors són immigrants. És a dir, hi ha una<br />
hegemonia de mà d’obra immigrant. Passa el mateix amb les empreses que<br />
tenen entre 10 i 25 treballadors: el 48,3% d’aquestes empreses tenen un<br />
nombre de treballadors immigrants gairebé igual al seu nombre d’empleats. El<br />
41,4% d’aquestes empreses tenen una mica menys de la meitat dels seus em·<br />
pleats immigrants (gràfic 2.38). Aquesta situació es projecta fins a empreses<br />
de 50 empleats. En conclusió, a les empreses que tenen població immigrant,<br />
l’esmentada força laboral no és complementària o addicional sinó que es torna<br />
predominant. S’entra en un procés no de complementació sinó de substitució<br />
de mà d’obra. Així, l’immigrant desplaça el treballador nacional, però en detri·<br />
ment de les seves condicions de treball i ocupació.<br />
Gràfic 2.38. Grandària de l’empresa segons el nombre de persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
177
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El personal immigrant assalariat és contractat per dos tipus d’ocupadors: les<br />
empreses i les llars. En aquest estudi s’ha trobat que el 69% dels treballadors<br />
immigrants estudiats estaven contractats per empreses, i la resta (el 31%)<br />
estaven contractats per particulars, és a dir, una persona que no utilitza el<br />
treballador per activitats destinades a generar renda, sinó per atendre serveis<br />
personals dins d’una llar (gràfic 2.39). Sense entrar en la discussió de si les<br />
llars i les famílies són productives o no, és fonamental reconèixer que cada<br />
vegada és més significativa la presència de les llars en la reconfiguració de<br />
la demanda de treball i les seves possibilitats de generació d’ocupació per a<br />
l’estudi de la segmentació del mercat de treball. Igualment, cal tenir en compte<br />
aquesta variable en l’anàlisi de les condicions de treball.<br />
Gràfic 2.39. Tipus d’ocupador. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Les empreses (com a ens jurídics) contracten major nombre d’immigrants<br />
homes, mentre que les dones immigrants són sobretot contractades per par·<br />
ticulars en llars per al servei domèstic i l’atenció de persones (gràfic 2.40).<br />
El 75% dels treballadors contractats per particulars són dones. Per contra, el<br />
60,7% dels treballadors contractats per empreses són homes.<br />
178
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.40. Gènere dels treballadors segons l’ocupador<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
Així doncs, s’observa una segmentació sexual en funció de l’ocupador, que<br />
reprodueix la divisió sexual del treball i perpetua el rol de la reproducció so·<br />
cial per a les treballadores immigrants (Parella, 2000; Borderías i Carrasco,<br />
1994).<br />
La nacionalitat dels ocupadors que contracten els treballadors colombians<br />
estudiats (gràfic 2.41) està representada pel 72,6% d’ocupadors de nacionali·<br />
tat espanyola; el 20,7% dels treballadors colombians estudiats treballen per a<br />
un ocupador del mateix grup ètnic (colombians que treballen per a colombians)<br />
i el 6,7% estan contractats per ocupadors d’altres nacionalitats.<br />
179
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.41. Nacionalitat de l’ocupador. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
En interrogar els treballadors assalariats que treballen en empreses sobre<br />
els sentiments que tenen cap a la pròpia empresa, es van rebre respostes<br />
interessants. Davant de l’afirmació “Estic orgullós/osa de treballar per la meva<br />
empresa” (gràfic 2.42), els treballadors immigrants se senten més orgullosos<br />
que els espanyols (el 68,8% d’immigrants i el 57,6% de nacionals) de treballar<br />
per la seva empresa. També hi ha una proporció lleument més alta de persones<br />
immigrants que afirmen no sentir·se orgulloses de treballar a la seva empresa<br />
(el 17,2% d’immigrants i el 15,3% de nacionals).<br />
180
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
Gràfic 2.42. Població immigrant i nacional segons “estic orgullós/a de treballar per la meva<br />
empresa”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En relació amb l’afirmació “Treballaria més del que cal per ajudar la meva<br />
empresa” presentada al gràfic 2.43, que vol conèixer els nivells d’identificació<br />
que té el treballador amb l’empresa, el 56% de les persones immigrants estan<br />
d’acord amb aquesta frase, mentre que un percentatge menor (el 48,2%) de<br />
treballadors nacionals hi estan d’acord. Igual que l’anterior variable, hi ha un<br />
percentatge una mica més alt de treballadors immigrants que nacionals que<br />
no estan d’acord que treballarien més per ajudar la seva empresa (el 31,2%<br />
d’immigrants i el 28,6% de nacionals).<br />
181
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 2.43. Població immigrant i nacional segons “treballaria més del que cal per ajudar<br />
la meva empresa”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En general, els nivells d’identificació amb l’empresa són més alts en la<br />
població immigrant estudiada que en l’espanyola, malgrat el que s’ha exposat<br />
anteriorment; tanmateix, també és en aquest grup on es troba més rebuig cap<br />
a l’empresa on es treballa.<br />
L’etnificació empresarial 56<br />
El procés d’immigració implica transformacions en el mercat de treball.<br />
Una de les transformacions més interessants és l’etnificació de les empreses.<br />
Portes (1998) afirma que es pot parlar d’etnificació de les empreses quan es<br />
dóna un procés de substitució de treballadors nacionals per immigrants i la<br />
presència de treballadors estrangers es torna predominant dins les empreses.<br />
Altres estudis conjunturals revelen que la mà d’obra immigrant també es con·<br />
centra d’acord amb els sectors de l’economia; aquest és el cas de l’agricultura,<br />
56. L’anàlisi següent sobre els ocupadors de mà d’obra immigrant es troba justificada i basada en<br />
la informació recollida de les trajectòries laborals (les entrevistes) fetes el 2004.<br />
182
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
d’algunes activitats de serveis i, amb menys força, de la construcció. Fins i tot<br />
es pot observar la concentració de col·lectius nacionals en certes ocupacions<br />
(GES, 2004). D’acord amb aquesta investigació, aquesta situació es va trobar<br />
a les petites empreses.<br />
Quan una persona immigrant arriba a treballar en una empresa i fa una bona<br />
feina en el seu lloc de treball, l’ocupador comença a veure viable la contrac·<br />
tació addicional de personal de procedència immigrant. Un empleat en porta<br />
un altre i es forma una cadena de subministrament de personal que fa que hi<br />
hagi concentracions d’un sol col·lectiu en una determinada empresa. Aquesta<br />
dinàmica es pot observar en aquests testimonis:<br />
«Sí, érem dos, i després ells van necessitar més gent perquè es va incrementar la feina perquè<br />
s’acostava la temporada de cap d’any; llavors ells ja van començar a rebre molta feina, llavors van<br />
necessitar més gent, ells em van recomanar que els busqués altres persones i vam arribar a ser<br />
cinc, sis persones, tots immigrants.» (E6)<br />
«Sí. Sí, vejam, només d’auxiliars en som sis; som sis auxiliars, quatre de dia i dos de nit i<br />
només hi ha una espanyola entre les sis. Som tres colombianes, una peruana i una equatoriana.»<br />
(E2)<br />
L’especialització laboral que adquireixen algunes empreses quant a con·<br />
tractació de mà d’obra immigrant pot tenir un efecte de desplaçament de la<br />
mà d’obra local, que és substituïda per població immigrant. És possible que<br />
en alguns casos la mà d’obra immigrant sigui complementària en els pics de<br />
producció i en temporades especials, una població flotant de fàcil contractació<br />
i remoció en el moment que calgui.<br />
L’ocupador espanyol en el punt de mira<br />
Com un element enriquidor per comprendre el comportament laboral dels<br />
treballadors immigrants, a continuació es presenta la percepció i la interpreta·<br />
ció que fan les persones immigrants de l’empresariat espanyol i dels ocupadors<br />
catalans. S’entén per “percepció” aquella representació de la realitat que es<br />
construeix mitjançant un procés de socialització, en què s’aprèn a conèixer<br />
i reconèixer la realitat a partir de continguts culturals. En altres paraules, la<br />
percepció és el procés de pensament socialment determinat pel grup o la so·<br />
cietat a què es pertany, per adjudicar a la realitat categories simbòliques com<br />
183
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
ara valors, creences, símbols, etc. Per tant, si la realitat és una construcció<br />
mental, un procés de pensament, no n’hi ha només una, sinó diverses realitats.<br />
D’aquesta manera es descarta la qüestió de si el que afirmen els immigrants és<br />
cert o no, perquè es considera de poc valor sociològic en aquest moment, i és<br />
més important analitzar la manera com les persones immigrants elaboren una<br />
realitat que els és desconeguda, aliena i algunes vegades amenaçadora.<br />
Hi ha una percepció bastant freqüent en la població immigrant sobre el<br />
desconeixement i la ignorància dels ocupadors espanyols. La desconfiança dels<br />
empresaris, la poca credibilitat que tenen els treballadors immigrants per als<br />
espanyols són atribuïdes per les persones entrevistades al fet que els ocupadors<br />
no tenen informació suficient sobre com es viu i es treballa en altres països. Els<br />
immigrants, en certa manera, associen aquestes actituds a una falta de visió<br />
globalitzada i a un provincianisme mental:<br />
«La classe empresarial espanyola, que són les famílies espanyoles que tenen les seves empreses,<br />
tant si es dediquen al turisme com, en fi, a la manufactura tèxtil i tot això, ells no coneixen<br />
la nostra regió, no coneixen les nostres grans ciutats, no coneixen les nostres universitats, i, de<br />
fet doncs, quan has vist tu que ens mostrin per televisió la ciutat de Bogotà, o Medellín o Cali?<br />
Mai, sempre mostren el ranxo de llauna, quatre guerrillers, quatre policies i la casa que han<br />
bombardejat i el mort. No mostren absolutament res més, i aquesta és la visió que ells tenen de<br />
nosaltres. Llavors, quan hi ha una feina administrativa s’ho pensaran: “aquest paio ve d’allà, de<br />
la muntanya, a dirigir la meva empresa, és que no pot ser!”. És una realitat que hem d’afrontar.»<br />
(E3)<br />
«Són molt tancats, una cosa que he descobert una mica dels espanyols és que fins i tot<br />
els colombians són més oberts en el sentit de coneixement; aquesta gent avui dia té diners<br />
per totes les prestacions econòmiques de la Comunitat Econòmica Europea, però mentre<br />
hi va ser Franco eren molt més pobres que nosaltres, eren molt més pobres, i aquí hi ha<br />
—sobretot a Catalunya— un alt percentatge de persones que no han sortit ni a Espanya, que<br />
coneixen molt poc d’Espanya.» (E1)<br />
Aquest desconeixement dels empresaris sobre la realitat dels països emis·<br />
sors de mà d’obra es tradueix en desconfiança i els porta a posicions intransi·<br />
gents amb els treballadors immigrants:<br />
«Són molt desconfiats, bé, no tant amb els sud-americans, però amb els àrabs són molt<br />
desconfiats.» (E1)<br />
184
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
«Jo crec que primer se sentia malament perquè de vegades un li deia: “escolta, mira, això no<br />
és així, perquè has de fer-ho d’aquesta manera”, i als espanyols no els agrada que tu, sent llatí,<br />
vinguis i els diguis com han de fer les coses.» (E3)<br />
La percepció de les persones immigrants sobre els ocupadors catalans és<br />
una mica més radical perquè els veuen més tancats i excloents que la resta<br />
dels espanyols:<br />
«Els andalusos, els sevillans, els asturians són com els mateixos gallecs, tots són formals, 57<br />
tots creuen que els catalans són molt tancats, i els valencians. Els de Girona són molt més tancats,<br />
pensen que tots els altres són pagesos, llavors n’hi ha uns que són molt bèsties. 58 » (E12)<br />
«Perquè aquí hi ha una cultura, és a dir, els catalans són tancats i ells creuen que perquè<br />
tenen aquí Catalunya és millor que tot Espanya; Catalunya és un país que era rebutjat abans.»<br />
(E10)<br />
Són molt poques les persones entrevistades que estableixen el racisme i la<br />
xenofòbia com a elements importants en la relació laboral. El criteri que preval<br />
és que el comportament de l’empresariat català davant la persona immigrant<br />
obeeix a formes culturals i a un alt criteri d’eficiència en els seus negocis.<br />
Alguns testimonis exemplifiquen aquesta percepció:<br />
«El català és una persona que va molt pels resultats, el català no és gaire sensible ni gaire<br />
sentimental; el que més busca un català o un empresari català, com gairebé tots els empresaris<br />
del món, són els resultats, no li importa res més.» (E1)<br />
«Aquí no els importa si tu estàs malalt, si no estàs malalt, si estàs trist o alegre, aquí no els<br />
importa res d’això, i l’únic que importa és que cal vendre 16 milions d’euros a l’any i que cada tres<br />
mesos ens reunim i prou.» (E3)<br />
«Aquí els catalans només accepten les persones quan ja veuen que en saben, perquè la<br />
majoria diuen sí, sí, sí a gairebé tot, el 90% de la gent que ve emigrant diuen: “sí, jo en sé”, i no<br />
saben res.» (E10)<br />
«No és difícil, sinó que ells són com molt tallants, en el sentit que nosaltres som més càlids<br />
per parlar, som més... —el que diuen ells— més afectuosos; ells et diuen una expressió i ja està:<br />
57. A Colòmbia s’utilitza com a sinònim d’“amable”, “càlid”.<br />
58. S’utilitza com a sinònim d’“ignorants”.<br />
185
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
“Sandra això”, d’acord, però després, amb el temps, quan els coneixes, vas veient que és la seva<br />
manera de ser, són les seves formes de vida, són les seves formes de ser, ells són així, secs, però<br />
quan els coneixes veus que no és que et parlin malament, no és que siguin racistes, perquè un<br />
sigui estranger i ell sigui català, almenys això penso jo.» (E4)<br />
«Jo el que trobo és que hi ha una desconfiança, una ignorància, un desconeixement i molta<br />
gent pensa que allà era cap d’una fabrica de no sé què, cap d’una fabrica; a la gent els sembla<br />
estrany això i pensen, de vegades, com que se’ls fa estrany que hi hagi aquest tipus de coses allà,<br />
a Amèrica; sobretot la gent més ignorant és la que no entén això, la gent que no ha sortit d’aquí,<br />
que no ha viatjat, que no ha llegit i que ho desconeix. Llavors jo penso que fonamentalment és<br />
la ignorància, la ignorància de la persona, més que no pas coses de racisme i xenofòbia, i això jo<br />
trobo que és ignorància, perquè aquest poble és molt ignorant.» (E9)<br />
Un fet que contribueix a explicar el comportament de l’empresariat català<br />
són les restriccions que imposa la Llei d’immigració, que limita l’empresari a<br />
contractar el nadiu abans que l’immigrant, i, d’altra banda, hi ha els mitjans<br />
de comunicació, que projecten una imatge estereotipada i superficial de la<br />
població immigrant. «A més, els empresaris i fins i tot alguns experts recorren<br />
als tòpics sobre la immigració presentats pels polítics i els mitjans de comuni·<br />
cació per justificar les seves postures. Aquests “arguments” són fal·làcies com<br />
que els immigrants qualificats prenen als nadius les feines bones perquè estan<br />
mentalitzats per treballar per salaris baixos, que volen treballar per “munyir”<br />
la Seguretat Social, o que les seves titulacions són menys vàlides que les dels<br />
nadius.» (GES, 2004: 75). Però això és només una part de la realitat del mer·<br />
cat de treball perquè, en igual mesura, en l’empresariat català coexisteix una<br />
mentalitat eminentment pràctica i de racionalitat capitalista que els porta a<br />
privilegiar sempre quedar·se amb el millor treballador, sense que importi d’on<br />
ve. En síntesi, si hi ha un bon treballador, no els importa que sigui nacional o<br />
estranger; la seva decisió de seleccionar un treballador sempre s’inclinarà per<br />
aquell que generi més productivitat. El pas previ perquè es doni aquest procés<br />
és trencar aquesta desconfiança natural, amb una bona recomanació que en<br />
principi els porti a refiar·se del treballador. Si un treballador està ben recoma·<br />
nat, té l’oportunitat de demostrar la seva vàlua.<br />
L’ocupador immigrant<br />
Una troballa important de la recerca realitzada ha estat observar en les<br />
trajectòries laborals de la població immigrant una forta presència d’ocupa·<br />
186
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
dors connacionals i immigrants. És habitual trobar en la història laboral de les<br />
persones immigrants que en algun moment han estat contractades per altres<br />
immigrants. I, contràriament al que caldria esperar, generalment les pràctiques<br />
laborals utilitzades per aquests empresaris també són irregulars i explotadores<br />
perquè reprodueixen en petit les relacions laborals i les estructures administra·<br />
tives del país d’origen, intentant preservar les mateixes condicions de treball.<br />
«14, 15, ja eren més fixes les 14 hores perquè faltava algú, llavors ja li tocava, hi va haver algú<br />
que no va venir, tu seguies dret, ja, així de senzill, segueixes tu perquè tal no va venir, llavors un ja<br />
havia d’anar dret, ja. Llavors, si entraves a les onze del matí, fàcilment podies sortir a la una, a les<br />
dues de la matinada sense problemes. I després vaig ser l’encarregat de compres, feia els mercats;<br />
llavors entrava a les nou del matí i potser sortia a les dotze, a la una, a les dues de la matinada<br />
sense problemes, i per matinar l’endemà a fer el mateix, llavors ja es passava.» (E6)<br />
«A mi em va tocar gent que em deien que em donaven..., colombians especialment, que m’arribaven<br />
a oferir feina, no feina sinó que aquí funcionaven de la seva manera, que els fes una<br />
feina, que ells ja hi col·laboraven només per fer-los la feina. I jo no feia això, jo a ningú no li regalo<br />
la meva mà d’obra. Tracten d’explotar-me dient que ajuden els altres, però realment no ajuden,<br />
només ho fan perquè els arreglin les seves coses personals.» (E10)<br />
Per això, alguns ocupadors connacionals inciten els treballadors perquè<br />
migrin, mitjançant xarxes comunitàries a la localitat d’origen, oferint un sala·<br />
ri, que des del país d’origen representa (per al futur immigrant), al canvi de<br />
moneda, una fortuna. És important recordar que és significatiu el nombre de<br />
persones immigrants que vénen contactades laboralment des del país d’origen.<br />
En aquest procés de contractació hi ha una paradoxa irresoluble en la relació<br />
laboral: els immigrants aspiren a ser tractats amb consideració i justícia perquè<br />
suposen que l’ocupador, com que també és immigrant, es posarà al seu lloc.<br />
Per contra, l’ocupador immigrant espera que el treballador continuï treballant<br />
sota els mateixos esquemes que es donen al país d’origen, incloent·hi els ni·<br />
vells salarials. Per aconseguir·ho, utilitzen mecanismes de manipulació i con·<br />
venciment, com ara la gratitud, per garantir la submissió durant molt temps.<br />
Els treballadors en aquestes condicions suporten aquesta situació esperant<br />
conèixer més bé el context per obtenir una feina millor.<br />
«Ells ajuden molt al principi, però després es tornen molt injustos, volen que el treballador<br />
sigui allà, només la feina, la feina, que no pensi en res més, i si un treballa és perquè necessita els<br />
diners. Però ells no, és que allà és on pagaven més suposadament, ells són els que millor paguen;<br />
187
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
el sou, podia ser que en altres llocs paguessin igual, però per a ells aquest era el millor sou, creien<br />
que si un sortia d’allà no aconseguiria més feina i hauria de tornar-hi, i no, perquè de totes les<br />
persones que hi havia llavors ara no n’hi ha cap que hi treballi, totes se’n van anar, totes; llavors,<br />
en certa manera, són molt injustos, són injustos amb els treballadors.» (E2)<br />
S’ha escrit molt sobre les condicions d’explotació i discriminació de les<br />
persones immigrants per part de la població nacional a Espanya; tanmateix, és<br />
molt poc el que s’ha dit sobre l’explotació entre els mateixos immigrants. Els<br />
immigrants antics que han desenvolupat formes autònomes de treball tendei·<br />
xen a subcontractar els seus connacionals amb salaris més baixos o en pitjors<br />
condicions que els ocupadors autòctons (Wilson i Portes, 1996), però amb<br />
l’agreujant de la pressió psicològica fonamentada en agraïments i obligacions<br />
(Massey, 1990).<br />
Aquesta breu semblança dels ocupadors ens porta a concloure que la major<br />
part dels ocupadors dels treballadors immigrants són empreses petites o parti·<br />
culars. Això repercuteix directament en altres aspectes, com el fet que aquest<br />
tipus d’ocupadors estan menys subjectes al control per part dels ens oficials<br />
que vetllen per la defensa dels drets dels treballadors sense que importi el seu<br />
origen, ètnia i condició, la qual cosa dóna a l’ocupador més discrecionalitat<br />
en la seva gestió i relació amb la mà d’obra immigrant. En part per això les<br />
relacions laborals de la població immigrant estan travessades per la inestabi·<br />
litat laboral, jornades de treball extenuants o jornades parcials de forma invo·<br />
luntària, excés d’hores treballades, amb salaris més baixos que els percebuts<br />
per la població nacional, amb horaris que els autòctons no volen fer, com es<br />
confirmarà als capítols següents d’aquest estudi.<br />
Per resumir els resultats més importants d’aquest capítol és fonamental<br />
ressaltar que:<br />
1. La migració és una estratègia de supervivència familiar per sostenir<br />
econòmicament la família des d’ultramar o, en el mitjà termini, per a la re·<br />
agrupació familiar, ja que el 59% de les persones immigrants enquestades<br />
envien trameses econòmiques per a la manutenció de familiars a Colòmbia.<br />
D’aquest 59%, més de la meitat (el 39%) es dediquen a enviar diners exclusi·<br />
vament a Colòmbia, mentre que el 20% tenen càrrega econòmica a Espanya i<br />
a Colòmbia.<br />
188
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
2. La migració és multicausal. Els treballadors no tenen una sola causa<br />
clara i unívoca per emigrar del seu país d’origen, però el motiu exposat més<br />
habitualment és la influència de la família, que els va animar a emigrar (el<br />
30%). En l’àmbit microfamiliar apareix constantment una cadena migratòria<br />
que fa factible o viable la migració.<br />
3. Un de cada dos immigrants colombians són de no·retorn. El 49% dels<br />
treballadors colombians no desitgen tornar al país d’origen. El 20% de les<br />
persones immigrants entrevistades aspiren a romandre més de cinc anys a<br />
Espanya.<br />
4. El 94% dels immigrants colombians estudiats vénen amb experiència<br />
laboral des del país d’origen. El 41,6% es dediquen a ocupacions qualificades.<br />
L’immigrant colombià té una presència recent en el mercat de treball espanyol,<br />
ja que el 48% de les persones entrevistades fa entre un i dos anys que viuen a<br />
Espanya.<br />
5. La iniciació laboral al país receptor es duu a terme per canals diferents<br />
per a la població nacional i la immigrant. Els espanyols presenten una inserció<br />
laboral més heterogènia ocupacionalment que els immigrants colombians. El<br />
47,0% dels treballadors immigrants es canalitzen cap a ocupacions no qualificades,<br />
mentre que només el 8,6% es dediquen a ocupacions qualificades.<br />
En el cas dels treballadors nacionals, s’observa que només el 17,3% dels<br />
treballadors s’insereixen en el mercat de treball en ocupacions no qualificades,<br />
mentre que el 31,9% tenen ocupacions de mitjana i alta qualificació. Aquesta<br />
situació es reflecteix en el fet que el 72,2% de la població espanyola va trobar<br />
la seva primera feina en el nivell professional que estava buscant, mentre que<br />
això va succeir només en el 37,1% dels treballadors immigrants estudiats.<br />
6. La recerca d’ocupació és ajustada a les possibilitats reals del mercat de<br />
treball. Les persones immigrants porten una informació del funcionament del<br />
mercat laboral des del país d’origen. En funció d’aquesta informació disponi·<br />
ble, desenvolupen unes estratègies de recerca d’ocupació.<br />
7. L’estructura ocupacional dels treballadors immigrants en el moment de<br />
l’entrevista continua sent de baixa qualificació, ja que la meitat dels treballadors<br />
(el 56,9%) fan feines no qualificades i de serveis.<br />
189
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
8. El fet de disposar d’un permís de treball marca la diferència en el tipus<br />
de canal utilitzat per a la contractació laboral de la població immigrant. La<br />
participació dels immigrants irregulars en ocupacions no qualificades (treballadors<br />
dels serveis de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats)<br />
gairebé duplica els treballadors regulars en oficis no qualificats (el 41,1% de<br />
treballadors regulars i el 71,8% de treballadors irregulars), cosa que indica una<br />
relació important entre la regularitat i l’accés a l’ocupació.<br />
9. El 37,1% dels treballadors colombians es dediquen a la pluriocupació<br />
—mentre que només una minúscula part (el 2,7%) dels treballadors autòctons<br />
treballen en aquestes condicions—, com una estratègia de les famílies per<br />
garantir la supervivència al país d’origen i al receptor.<br />
10. Hi ha una major proporció de treballadors autònoms entre la població<br />
immigrant estudiada (el 20%) que entre els treballadors espanyols (el<br />
13,5%).<br />
11. Mentre que el 89,4% dels treballadors colombians van dir que feia entre<br />
un i dos anys que treballaven al seu lloc actual, el 66,7% dels treballadors<br />
espanyols van indicar que portaven més de tres anys al seu lloc de treball.<br />
12. Quan s’interroga les persones immigrants estudiades sobre quins van<br />
ser els motius per acceptar la nova feina, el 32% argumenten que van acceptar<br />
la primera que van trobar i que no utilitzen cap criteri de selecció per quedar-se<br />
amb una ocupació.<br />
13. El 48,3% dels colombians i colombianes afirmen que treballen en ocupacions<br />
que estan per sota del seu nivell de formació, mentre que això succeeix<br />
amb el 18,1% de la població espanyola. El 74,2% dels treballadors espanyols<br />
han trobat una feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només<br />
succeeix amb el 41,7% dels immigrants colombians.<br />
14. Les petites empreses (amb nòmines d’un a nou empleats) són les que<br />
contracten més treballadors de procedència estrangera (el 49,7% dels immigrants).<br />
Les empreses que contracten mà d’obra immigrant es van especialit·<br />
zant en aquest tipus de treballadors, és a dir, es van etnificant. En el 67,3%<br />
de les empreses petites (de 2 a 9 treballadors) gairebé tots els treballadors són<br />
persones immigrants.<br />
190
2. Caracterització de les persones immigrants i el segment del mercat de treball<br />
15. El 75% dels treballadors contractats per particulars són dones. Per<br />
contra, el 60,7% dels treballadors contractats per empreses són homes.<br />
16. És habitual en la història laboral de les persones immigrants haver tingut<br />
com a ocupador un altre immigrant. Les pràctiques laborals utilitzades per<br />
l’empresariat immigrant són irregulars i explotadores perquè reprodueixen en<br />
petit les relacions laborals i les estructures administratives del país d’origen.<br />
191
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
És important diferenciar els conceptes d’ocupació i treball, i, per tant, dis·<br />
tingir les condicions d’ocupació i les condicions de treball. Les investigacions<br />
recents demostren que si fem aquesta diferència és possible dur a terme una<br />
determinada anàlisi del comportament del mercat de treball. Així, com enun·<br />
cia Prieto, «partint de la conclusió que les condicions d’ocupació i treball no<br />
són homogènies, sinó que, a més, es troben dividides en segments socials<br />
jerarquitzats (Prieto, 1994: 45), en aquest capítol s’estudiaran les condicions<br />
d’ocupació de la població immigrant a la llum de les condicions de la mitjana<br />
a Barcelona.<br />
Les variables seleccionades en aquest capítol es comparen per a població<br />
nacional i immigrant; posteriorment, per a cada subtema del capítol, s’ha se·<br />
leccionat una variable significativa i s’ha encreuat amb variables que tracten<br />
tres aspectes importants en aquest estudi: l’aspecte individual del treballador,<br />
com ara el sexe, l’edat i el nivell educatiu; l’aspecte laboral, amb quatre varia·<br />
bles com són el tipus de dependència laboral, l’ocupació, el sector econòmic<br />
i la discriminació salarial; i, finalment, un aspecte específic per al col·lectiu<br />
immigrant com són la regularització, el tipus d’ocupador i la relació contrac·<br />
193
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
tual. Volem remarcar que aquest últim aspecte només s’aplica als treballadors<br />
immigrants.<br />
Per dur a terme una anàlisi comparativa adequada de les condicions d’ocu·<br />
pació, caldria fer·ho segons les ocupacions de la població immigrant i la nacio·<br />
nal, però això no és possible, perquè seria un estudi incommensurable, que ens<br />
impediria reconèixer tendències generals. Tanmateix, amb l’objectiu d’observar<br />
les condicions d’ocupació per als immigrants colombians i el col·lectiu nacio·<br />
nal de manera específica i no agregada en la totalitat d’ocupacions, se n’han<br />
seleccionat dues de representatives per als treballadors colombians en què<br />
també participen els treballadors nacionals, i s’han encreuat algunes variables<br />
clau. Aquestes ocupacions són les tasques com a peó de la construcció i els<br />
serveis personals. Ambdues tenen una segregació ocupacional per gènere, ja<br />
que la construcció té una composició predominantment masculina i els serveis<br />
personals aglutinen població femenina. Val la pena destacar que la participació<br />
de treballadors nacionals hi és molt baixa, potser a causa d’un desplaçament<br />
ocupacional de mà d’obra autòctona per immigrant. Així, a la taula 3.1 obser·<br />
vem que, del total de la mostra estudiada, entre la població que treballa a la<br />
construcció (sense incloure·hi directius o ocupadors) només hi ha el 7,9% de<br />
treballadors nacionals, mentre que els immigrants colombians en són el 19,2%<br />
i, d’aquests, només el 2% de treballadores nacionals fan aquests oficis, mentre<br />
que les dones colombianes no hi tenen cap participació. En el cas dels serveis<br />
personals, veiem que les treballadores nacionals hi són pràcticament inexis·<br />
tents (menys de l’1%) i les immigrants en són el 8,6%. Aquest percentatge<br />
és baix perquè s’ha deixat de banda el servei domèstic. En aquesta ocupació,<br />
els treballadors homes no hi tenen cap participació, mentre que hi treballa<br />
el 15,4% del col·lectiu immigrant, alguns dels quals fan tasques d’auxiliars<br />
d’infermeria que atenen persones grans o malaltes.<br />
194
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Taula 3.1. Treballadors de la construcció i els serveis personals per sexe<br />
Ocupacions Treballadors % TOTAL* % HOMES % DONES<br />
Construcció<br />
Serveis personals<br />
Nacionals 7,9 97,6 2,4<br />
Immigrants 19,2 100,0 0,0<br />
Nacionals 0,6 0,0 100,0<br />
Immigrants 8,6 15,4 84,6<br />
*% de participació total, per ocupacions, de la mostra estudiada.<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En aquest capítol sobre les condicions d’ocupació es fa referència als ca·<br />
nals d’accés i sortida del mercat de treball, i es defineixen les estratègies de<br />
concurrència al mercat; les barreres d’entrada amb què es troben les persones<br />
immigrants; les formes d’incorporació a l’ocupació, en què es descriuen les<br />
condicions de negociació; i les modalitats de contractació laboral, que con·<br />
formen l’estatut del treball, la mobilitat laboral i l’estabilitat de l’ocupació.<br />
Les condicions d’ocupació també s’analitzen a partir de la jornada de treball,<br />
la remuneració salarial, les perspectives de promoció interna i la sortida del<br />
mercat de treball.<br />
3.1. Estratègies de concurrència al mercat de treball<br />
La trobada entre treballadors i ocupadors en el mercat de treball es presenta<br />
de diferents maneres per al col·lectiu nacional i l’immigrant. Mentre que les<br />
persones nadiues es mouen en el seu terreny, per a la població immigrant la<br />
concurrència al mercat de treball està marcada pel tipus de context de recepció<br />
de la immigració al país de destinació. El context de recepció està conformat<br />
per aspectes econòmics, polítics, legals i culturals que canalitzen o encarrilen<br />
les oportunitats laborals de les persones immigrants. Les polítiques del mercat<br />
de treball, les restriccions legals a què és sotmès el col·lectiu immigrant, els<br />
prejudicis culturals de l’empresariat, les possibles actituds xenòfobes de la<br />
població nadiua, la presència d’una comunitat ètnica preexistent que suporti<br />
i esmorteeixi l’impacte dels nous immigrants són fonamentals per determinar<br />
el seu accés a l’ocupació. Aquest context de recepció es caracteritza perquè<br />
«les persones nouvingudes s’enfronten a aquestes realitats com davant d’un fet<br />
consumat, que altera les seves aspiracions i plans, i pot canalitzar els individus<br />
195
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de fons similars en direccions molt diferents» (Portes i Böröcz, 1989: 59). Un<br />
context de recepció desfavorable (com el de la Unió Europea per a la població<br />
immigrant no comunitària) tendeix a canalitzar els treballadors immigrants cap<br />
a la franja més baixa del mercat de treball, és a dir, cap al segment secundari,<br />
especialment als treballadors manuals; però quan els treballadors són tèc·<br />
nics professionals i es disposa d’una comunitat ètnica preexistent tendeixen<br />
a convertir·se en proveïdors de serveis al gueto, mentre que els empresaris es<br />
converteixen en empresaris ètnics que serveixen el gueto o són minories d’in·<br />
termediaris a la societat receptora (Portes i Böröcz, 1998).<br />
Tenint en compte el context de recepció que determina la incorporació de la<br />
persona immigrant al mercat de treball, té sentit estudiar les múltiples estra·<br />
tègies de concurrència a aquest mercat que desenvolupen aquests treballadors<br />
i les seves diferències amb el col·lectiu nacional. Els resultats de la recerca<br />
revelen que aquestes estratègies de concurrència poden arribar a ser molt ima·<br />
ginatives, a fi de garantir l’accés a un millor canal de vinculació laboral. En<br />
indagar sobre la forma com van aconseguir l’ocupació actual els treballadors<br />
nacionals i els immigrants, observem una forta coincidència en la utilització<br />
de canals efectius i diversitat en la utilització d’altres canals d’accés exclusius<br />
de la població immigrant. Al gràfic 3.2, veiem que el canal d’informació i de<br />
concurrència més utilitzat tant per la població nacional com per la immigrant<br />
és un amic o conegut (el 25,4% d’espanyols i el 43% d’immigrants). El 10%<br />
dels treballadors nacionals i immigrants han trobat feina a través de vincles<br />
familiars o de parents llunyans. Tanmateix, el 20,2% dels treballadors naci·<br />
onals han trobat feina enviant el currículum a les empreses o presentant·s’hi<br />
personalment, mentre que aquesta estratègia només és utilitzada pel 7,3% de<br />
les persones immigrants. Un altre canal d’inserció laboral important per a la<br />
població nacional i la immigrant, especialment per a la darrera, és l’autoocupa·<br />
ció (el 10% de nacionals i el 17,2% d’immigrants). Els treballadors espanyols<br />
també aconsegueixen feina per mitjà d’oposicions o trasllats, i mirant anuncis<br />
de premsa, mentre que el col·lectiu immigrant recorre als organismes huma·<br />
nitaris, les xarxes religioses i els negocis d’immigrants, o posen avisos en llocs<br />
públics com ara les parades d’autobús.<br />
196
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.2. Població immigrant i nacional segons la manera d’aconseguir la feina actual<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En el cas particular de la població immigrant aquesta concurrència està<br />
influïda per les relacions familiars, personals i de confiança. El 54,3% del<br />
col·lectiu immigrant estudiat van aconseguir la seva feina actual (any 2002)<br />
perquè van rebre la informació a través d’una xarxa familiar, connacional o<br />
d’amics d’altres col·lectius, a diferència de la població espanyola, que pot<br />
diversificar les seves formes d’aconseguir feina, ja que no tenen restriccions de<br />
concurrència com la població immigrant. Els resultats del gràfic demostren que<br />
és més fàcil per a un treballador nacional trobar feina a través dels anuncis de<br />
premsa, d’Internet i enviant el currículum a les empreses que per a les perso·<br />
nes immigrants (Col·lectiu IOE, 1996). No obstant això, a Espanya s’han fet<br />
alguns estudis que demostren que el mecanisme més utilitzat per la població<br />
espanyola per trobar feina és per mitjà de les xarxes socials o de recomanacions<br />
personals, igual que passa amb les persones immigrants (Requena, 1991).<br />
197
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
3.1.1. Xarxes socials d’accés a l’ocupació<br />
Una xarxa social és un conjunt estructurat de relacions socials entre per·<br />
sones i que exerceixen un paper molt important en la migració internacional<br />
perquè tendeixen a reduir els costos i els riscos de la migració (Caces i Gurak,<br />
1998). Tanmateix, el risc que neutralitza la xarxa social comença per condicio·<br />
nar la integració de la persona migrant en les institucions principals de la soci·<br />
etat receptora, com és el mercat de treball. Les xarxes socials donen informació<br />
sobre el funcionament del mercat de treball, sobre les vacants disponibles,<br />
ajuden a establir contacte entre el treballador i l’ocupador i, finalment, avalen<br />
laboralment el migrant davant dels empresaris. Les xarxes s’estableixen entre<br />
parents i altres grups ètnics.<br />
En aquest estudi es va trobar que les xarxes funcionen àmpliament ja que<br />
gran part dels processos de reclutament laboral, especialment en les petites<br />
empreses, no tenen lloc per mitjà de convocatòries obertes com ara els anun·<br />
cis de premsa, sinó que la informació sobre vacants flueix a través de xarxes<br />
socials teixides per fortes relacions socials directes entre cap i subordinat,<br />
companys de feina, veïns, familiars i amics. Funciona igualment pel que fa a<br />
la contractació laboral, que té lloc per mitjà d’un sistema de recomanacions,<br />
favors i interessos previs, en què les persones de dins avalen les de fora perquè<br />
siguin contractades.<br />
A continuació s’exposen alguns testimonis de les entrevistes realitzades el<br />
2004, que exemplifiquen les formes d’aconseguir la primera ocupació a través<br />
de xarxes socials conformades per familiars, veïns locals del país d’origen o<br />
xarxes d’immigrants.<br />
«Connectar-me amb amistats, amics meus, amics que ja eren aquí; trucant, preguntant als<br />
seus familiars, i així va ser que vaig aconseguir les primeres feines. Per mitjà del germà del meu<br />
amic, que era conegut, ja havia treballat amb ell i, és clar, a ell el cridaven quan necessitaven gent<br />
per a extres i tot això, llavors el cridaven a ell, i per mitjà d’ell va ser que m’hi vaig poder posar en<br />
contacte. Em van recomanar en un lloc i vaig anar-hi; allà mateix em van rebre per la recomanació<br />
que van fer de mi.» (E6)<br />
«No, em va ser molt fàcil, perquè un amic meu tenia un locutori, i més o menys tècnicament<br />
em deia que em quedés amb el locutori perquè li portés mentre ell es buscava alguna cosa millor.»<br />
(E13)<br />
198
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
«Per mitjà del cosí del meu marit. Ell és metge cirurgià i per recomanació seva vaig aconseguir<br />
una senyora que va caure i necessitava qui la cuidés. Vaig dir “jo”, em va rebre, em vaig decidir<br />
a treballar amb ella.» (E11)<br />
És important aclarir que el treball de camp va revelar que les xarxes socials<br />
no solament operen per facilitar l’accés a l’ocupació a la població immigrant al<br />
lloc dels fets, sinó que operen en tots els àmbits de la vida social, i a més tenen<br />
un rol transnacional perquè creen un vincle en el mercat de treball entre el<br />
futur treballador que és al país d’origen i el possible ocupador del país receptor.<br />
Algunes persones informants, quan van arribar a Espanya, ja tenien el contacte<br />
de la feina; tanmateix, seria interessant conèixer en una futura recerca en quina<br />
mesura l’ocupador dóna suport al projecte migratori i quin tipus de costos de<br />
trasllat i instal·lació de la persona immigrant assumeix o subvenciona.<br />
«Jo vaig arribar per mitjà del meu germà; el meu germà va ser qui em va aconseguir la feina.<br />
Sí, ell treballava al mercat.» (E8)<br />
«Bé, jo des que vaig sortir de Colòmbia ja tenia l’opció de tenir feina. Jorge ja havia parlat aquí<br />
d’una possibilitat de feina per a mi.» (E9)<br />
Aquestes xarxes socials també protegeixen la persona immigrant d’algunes<br />
amenaces que pot trobar al mercat laboral, producte del desconeixement del<br />
context, en filtrar possibles ocupadors excèntrics.<br />
«Vaig posar un avís i em va trucar un individu quan jo estava en meitat d’una classe, i em<br />
va dir: -“Tu estàs buscant una feina?”. I jo: -“Sí”. Fins i tot vaig sortir de la classe per contestar<br />
el telèfon. –“Si tu vols jo et puc donar una feina”. –“Si, de què? Perquè jo necessito feina”. –“No,<br />
mira, si tu vols, l’únic que has de fer és venir a servir-me el sopar, res més”. –“Aaahhh!, doncs això<br />
és molt fàcil”. –“Sí, però l’únic que jo et demano, l’única condició..., et pago 12.000 pessetes”. Em<br />
pagava més de tres o quatre vegades el que jo guanyava en un dia a la immobiliària. I jo: -“Només<br />
això?”. –“És l’únic que has de fer i només et poso una condició”. -“Quina?”, -“Que ho has de fer<br />
en banyador”, és a dir, en pantalonet de bany, i jo havia de servir-li el sopar en vestit de bany. Jo<br />
li vaig dir: -“No, germà, és que això ja no ho puc fer”. –“Per què no?”. –“Perquè això ja es presta<br />
a altres coses”.» (E1)<br />
El canal d’accés a l’ocupació a través de les xarxes permet esquivar algunes<br />
barreres d’entrada al mercat laboral, especialment la relacionada amb el per·<br />
mís de treball. Els treballadors que no tenen permís de treball han d’accedir<br />
199
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
a feines ofertes per ocupadors que estiguin disposats a assumir el risc de la<br />
penalització per contractar un treballador irregular, a canvi de més beneficis<br />
econòmics, per l’“estalvi” que representa evadir el pagament de la Seguretat<br />
Social, les hores extres, etc.<br />
«No, perquè pots comprar el diari, però el diari sempre diu que... has de presentar el teu full<br />
laboral, aquest full amb l’experiència en el camp en què treballaràs, i també bàsicament que has<br />
de tenir els papers en regla. Els anuncis, tots diuen això. Primer, jo estava buscant feina en el que<br />
fos, no en una cosa determinada, i, segon, que els papers, ningú no té papers; llavors has de buscar<br />
per mitjà dels amics: -“Que estic sense feina, mira, si de sobte surt alguna cosa...”.» (E6)<br />
3.1.2. Altres estratègies de concurrència<br />
La utilització d’agents d’intermediació és una altra estratègia utilitzada<br />
per la població immigrant per accedir a certs tipus de feines de serveis. Al·<br />
guns intermediaris afavoreixen que ocupadors particulars o un sector específic<br />
d’empreses, com les empreses de treball temporal (ETT) de la neteja, trobin<br />
treballadors immigrants. Algunes d’aquestes agències d’intermediació poden<br />
ser d’immigrants o de nacionals, i operen amb bastant força. També es dóna<br />
el cas d’ONG que tenen borses de treball (especialment les organitzacions de<br />
caràcter religiós) i que ajuden la població immigrant.<br />
«Doncs, en aquells dies de la desesperació, jo me n’anava amb una amiga a un lloc d’aquests<br />
que ajuden equatorians i colombians, però d’interna, i jo no ho volia. Ai, és que no recordo on és.<br />
No, això és més amunt, no. És una casa on hi ha dues senyores que ajuden: una colombiana i una<br />
espanyola, i criden gent, però és que jo no sé com es diu, perquè no hi vaig tornar. I llavors hi vaig<br />
anar diversos dies, però eren interns, i eren així: era amb un senyor i el fill; allà vaig tenir por, i vaig<br />
tornar cap a la casa aquesta on jo m’estava.» (E2)<br />
«Jo hi vaig anar per una agència d’ocupació. La Rosa em va dir, la meva amiga que era aquí:<br />
-“Hi ha una agència d’ocupació, que tu vas allà i ofereixen feines”. És una senyora catalana. És<br />
com una borsa de treball, com a Colòmbia, però no és una borsa de treball. Tu vas allà, hi ha un<br />
saló gran, hi va molta gent, i ella arriba cap allà a les onze del matí i té [...]. No, hi vaig anar, i<br />
un dia anava amb una amiga i li vaig dir: -“Aquí només hi ha feina per a la gent que té papers,<br />
per tant anem-nos-en”. Quan jo ja marxava, la senyora em va dir: -“Vostè no vol anar a aquesta<br />
feina?”. Jo li vaig dir: -“No tinc papers”. -“I quants anys tens?”. -“En tinc 43”. –“Doncs, llavors,<br />
té, tu vas allà, a aquesta feina”. Em va donar l’adreça i hi vaig anar.» (E7)<br />
200
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Les persones immigrants que tenen permís de treball poden utilitzar alguns<br />
dels mecanismes emprats pels treballadors nacionals, com ara les borses de<br />
treball de les universitats, les empreses de treball temporal de més prestigi o<br />
els serveis públics d’ocupació.<br />
«La vaig trobar per mitjà de la borsa de treball de la universitat i vaig tenir l’oportunitat de<br />
treballar mitja jornada; encara que hi anava al matí, feia alguna feina...» (E3)<br />
Alguns treballadors especialitzats en mercats de treball tancats segons el ti·<br />
pus d’ocupacions utilitzen els canals d’informació específics del gremi. Aquest<br />
és el cas dels professionals de la salut.<br />
«No, a Madrid trobo feina per mitjà de la Gaceta, que és la revista dels odontòlegs, i poses<br />
allà el teu nom, hi poses que ets colombiana, que estàs homologada, i et criden. Per mitjà del<br />
meu amic odontòleg, amb qui vaig viure; ell ja feia més temps que era aquí. Em va dir: -“Anem i<br />
hi poses l’anunci classificat”; i hi vam anar tots dos a posar l’anunci, i et criden. Ah no, gairebé<br />
acabava d’arribar, tot just vaig arribar i l’endemà ja estàvem posant l’anunci.» (E5)<br />
Aquests casos es presenten quan el treballador busca feina en un període<br />
recent d’immigració, amb tota la inexperiència que això implica. Quan les<br />
persones immigrants acaben d’arribar estan desconcertades pel xoc cultural,<br />
no coneixen l’entorn, algunes estan endeutades fins al coll, amb recursos mí·<br />
nims, i es mouen laboralment a partir del coneixement que els subministren<br />
altres immigrants que han donat suport al seu procés migratori. Tanmateix,<br />
les entrevistes van revelar que, a mesura que transcorre el temps, la persona<br />
immigrant supera el xoc inicial, comença a comprendre el comportament del<br />
mercat de treball, analitza quins comportaments són reeixits en la recerca de<br />
feina i comença a diversificar les formes de mobilització en aquest mercat. Vet<br />
aquí un exemple:<br />
«Jo invertia diners en publicitat. Se n’anava part dels diners, però el que m’interessava no eren<br />
els diners sinó trobar i intercanviar clients, això era l’únic que feia.» (E10)<br />
Fins i tot, un altre mecanisme important és la recomanació que donen els<br />
ocupadors per ajudar en aquest procés quan no poden quedar·se amb un bon<br />
treballador.<br />
201
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«Així va ser quan ell [ocupador] 59* em va recomanar en un altre lloc perquè hi anés, perquè<br />
allà més que res era per fer feines extres i quan necessitaven algú més perquè ajudés perquè hi<br />
havia massa feina. Llavors, arran que em van dir “aquí no n’hi ha més”, ell em va recomanar en un<br />
altre lloc; llavors, des d’allà vaig anar immediatament cap a un altre lloc on ell em va recomanar.<br />
Allà mateix em van donar feina, allà mateix em van dir: -“Vés-hi, i et presentes el dilluns a les vuit<br />
del matí”. I m’hi vaig presentar i tot d’una vaig començar a treballar.» (E6)<br />
Les dones, especialment, utilitzen els avantatges de les relacions personals<br />
i la confiança que susciten. De tal manera que, en la recerca d’ocupació, ser<br />
dona és una oportunitat i no un desavantatge. El lapse d’espera entre una feina<br />
i una altra és més reduït per a les dones.<br />
«Què passa? Hi ha poques places per als homes. En canvi, per netejar hi ha poca feina per<br />
als homes, tret que siguin unes empreses grans de neteja que t’agafen per fer els vidres i això;<br />
la resta, són dones les que fan la neteja. I la gent, per la forma de treballar d’aquí, que no tenen<br />
temps de res, contracten molta gent una hora, dues hores, per fer la neteja de casa. Per treballar<br />
als bars, busquen moltes noies per fer de cambreres; ara ja es veuen molts nois, però per a l’atenció<br />
al públic volen més les noies.» (E4)<br />
El fet de ser dona proporciona una sensació d’avantatge comparatiu a les<br />
treballadores immigrants, respecte dels homes, perquè hi ha la percepció que<br />
en el mercat de treball tenen més possibilitats de trobar feina, especialment<br />
per l’alta demanda dels serveis de proximitat com ara l’atenció d’ancians, el<br />
servei domèstic i els cangurs (mainaderes). Per tant, ser dona immigrant és una<br />
oportunitat laboral en aquest sentit.<br />
Sobre la base de les estadístiques i les entrevistes, es pot concloure que el<br />
mecanisme més utilitzat per la població immigrant per trobar feina és a través<br />
de les “recomanacions”. Un immigrant contractat s’informa dins la seva empre·<br />
sa de quan necessiten un nou treballador, llavors n’informa el seu grup d’amics<br />
(veïns o connacionals) perquè es presentin com a candidats a la feina, amb<br />
una recomanació prèvia de part seva. L’empresari contracta el nou treballador<br />
perquè aquest ha estat recomanat. El mecanisme del currículum normalment<br />
té poc pes per seleccionar treballadors immigrants. Per a l’ocupador, és més<br />
important la recomanació d’una persona coneguda que li ofereixi garanties o<br />
que li doni seguretat sobre la confiança que pot dipositar en el treballador, que<br />
no pas la convocatòria anònima d’anuncis als diaris. Així doncs, el mercat de<br />
59. * Aclariment de l’autora.<br />
202
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
treball immigrant es comporta de manera similar al mercat nacional, on pre·<br />
valen les xarxes socials per a la contractació. Si no es té una xarxa social ben<br />
posicionada laboralment, no es pot accedir a una feina millor, especialment en<br />
el cas de les persones que treballen de manera irregular.<br />
3.2. Barreres d’entrada al mercat de treball 60<br />
Abordar el tema de les barreres d’entrada al mercat de treball implica con·<br />
cebre’l com un espai d’acció col·lectiva i individual en el qual cada una de les<br />
parts, empreses i treballadors, es troben amb els seus atributs respectius; però<br />
també és un espai d’acció institucional que limita i frena la lliure concurrèn·<br />
cia i la mobilitat dels treballadors per arribar a determinats llocs de treball.<br />
Entre un treballador que busca feina i una vacant es troben un conjunt de<br />
requisits i procediments que formen obstacles o barreres, i que el treballador<br />
ha d’esquivar per ser seleccionat en un lloc de treball. Aquests obstacles es<br />
denominen barreres d’entrada. El mercat de treball està constituït per barreres<br />
de diferent naturalesa que filtren el pas de les persones aturades cap als llocs<br />
de treball, fent un paper de tamís o sedàs. Les barreres d’entrada del mercat<br />
de treball actuen amb diferent intensitat; per tant, algunes són més difícils<br />
de superar pels candidats a l’ocupació que d’altres. Es poden identificar tres<br />
tipus de barreres: del perfil laboral, institucionals i d’adscripció. Hi ha barreres<br />
definides pel perfil de formació i experiència en els llocs de treball (habilitats<br />
tècniques); 61 hi ha altres barreres institucionals creades pels costums, les nor·<br />
matives i els acords, que imposen els ocupadors o les polítiques d’ingrés a les<br />
empreses (mercats interns de treball), i també compten les barreres procedents<br />
de normatives i convenis col·lectius, que un treballador individual tot sol no<br />
pot modificar. Finalment, hi ha unes barreres personals o d’adscripció que són<br />
insuperables per als treballadors perquè es fonamenten en característiques<br />
inalterables de la persona com són l’edat, el sexe, la raça, l’ètnia o l’origen<br />
(Sengenberger, 1988), i, encara que no estan directament relacionades amb<br />
la productivitat del treballador, poden ser definitives a l’hora de seleccionar·lo.<br />
Aquestes barreres són les que ens interessen en aquest estudi.<br />
60. L’anàlisi següent sobre les barreres d’entrada al mercat de treball que existeixen per a les<br />
persones immigrants està justificada i basada en la informació recollida de les trajectòries laborals<br />
(les entrevistes) fetes el 2004.<br />
61. Aquestes barreres d’entrada són requisits obligatoris per exercir un determinat lloc de treball,<br />
i són difícils o impossibles de superar per a un candidat que no els tingui, com ara un títol de<br />
metge, advocat o pilot d’aviació.<br />
203
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La teoria del mercat de treball afirma que tota persona candidata a una ocu·<br />
pació ha d’afrontar les barreres del mercat de treball amb un conjunt d’aptituds<br />
iguals o superiors al conjunt de barreres d’entrada per obtenir l’ocupació. Les<br />
barreres d’entrada, de la mateixa manera que representen limitacions per a<br />
uns treballadors, al seu torn, signifiquen facilitats o privilegis que afavoreixen<br />
l’accés d’altres. «En reclutar els candidats que tenen determinades caracte·<br />
rístiques, s’exclou per endavant o es classifica en un lloc pitjor els altres, amb<br />
la qual cosa es redueix la “cua de mà d’obra” disponible per a la provisió<br />
de llocs i, en conseqüència, la capacitat d’adaptació del mercat de treball,<br />
mentre que s’incrementa la tendència a provocar desequilibris “estructurals”»<br />
(Sengenberger, 1988: 349). D’aquesta manera, es configuren els mercats de<br />
treball parcials, que són unitats estructurals del mercat de treball que tenen<br />
una dinàmica pròpia dels llocs de treball i els treballadors amb remuneracions,<br />
qualificacions més o menys institucionalitzades. Per això, «a l’interior de la<br />
classe assalariada hi ha non competing groups, grups amb oportunitats de<br />
treball i ocupació molt diferents, regits per normes i institucions que limiten<br />
la competència entre grups i la reglamenten en el seu interior. Aquesta seg·<br />
mentació es basa en formes de “tancament social” que exclouen determinades<br />
persones de la participació en la competència per ocupacions i feines (Kreckel,<br />
1993; Haller et al., 1985)» (Dombois, 1993: 227).<br />
En aquesta secció es tracten les quatre barreres d’entrada més importants al mer·<br />
cat de treball, identificades pels treballadors colombians entrevistats com les que<br />
—segons ells— tenen més pes per accedir, des de la condició sociojurídica de<br />
l’immigrant, a llocs de treball concordes amb la qualificació del treballador. La<br />
informació que es presenta a continuació són les percepcions que tenen les<br />
persones immigrants d’aquestes barreres i les estratègies que desenvolupen per<br />
superar·les. En les entrevistes fetes el 2004 es van incloure preguntes relacio·<br />
nades amb els canals d’accés a l’ocupació, com ara: «Quins són els elements<br />
més importants que té en compte un empresari (espanyol o immigrant) quan<br />
escull un treballador per a un càrrec o una ocupació?»; «Quin tipus d’estratè·<br />
gies has dut a terme per trobar una bona feina o per ocupar una millor posició<br />
laboral?»; «Quines estratègies desenvolupen altres persones immigrants?».<br />
Abans d’analitzar les barreres d’entrada al mercat de treball, és important<br />
ressaltar el paper que tenen les polítiques governamentals de l’Estat espanyol<br />
per a les persones immigrants, amb la Llei d’estrangeria (i la Unió Europea<br />
amb el Tractat de Schengen), en la regulació del mercat de treball, en aixecar<br />
204
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
una barrera institucional definitiva i contundent per a la població immigrant,<br />
especialment per als treballadors qualificats. La Llei d’estrangeria obliga els<br />
empresaris a contractar primerament nadius abans que immigrants, ja que si hi<br />
ha treballadors aturats registrats en el Ministeri de Treball es pot negar l’autorit·<br />
zació per contractar una persona immigrant. El procediment per contractar per·<br />
sones immigrants és llarg i costós. La manera més fàcil és fer·ho des del país<br />
d’origen. La Llei d’estrangeria genera desigualtat entre treballadors nacionals i<br />
immigrants. Per això és pertinent parlar del concepte context de recepció com<br />
un escenari socioeconòmic que regula el mercat de treball, on els immigrants<br />
despleguen les seves estratègies per aconseguir ocupació. Espanya i la Unió<br />
Europea tenen un context de recepció i incorporació al mercat de treball des·<br />
favorable per a les persones immigrants, a causa de la forta regulació laboral<br />
a què estan subjectes aquests treballadors. Perquè un immigrant s’incorpori<br />
al mercat laboral formal cal que tingui un permís de treball, perquè només qui<br />
disposa d’aquest permís pot accedir als canals d’accés a l’ocupació formal. Si<br />
el treballador no disposa de permís de treball té vedats aquests canals; només<br />
pot accedir al mercat de treball a través de canals d’accés informal, exercint el<br />
“treball submergit”, perquè mai no podrà tenir un contracte sense permís de<br />
treball, ni cotitzar a la Seguretat Social ni gaudir de drets com a treballador. Per<br />
tant, una persona que treballa sense permís de treball ho ha de fer de forma<br />
il·legal, com a part de l’economia submergida. Al seu torn, l’ocupador, quan<br />
contracta verbalment una persona sense permís de treball, ho fa sota l’amenaça<br />
de ser penalitzat per violar la normativa legal.<br />
Una altra barrera que limita el lliure accés de la població immigrant a la<br />
feina és la regulació estatal de l’ocupació legal des del país d’origen, amb la<br />
forma de contingents laborals. Les quotes de treball que defineix el Govern es·<br />
panyol determinen que els treballadors estrangers facin feines no qualificades,<br />
que no són objecte de demanda per part dels treballadors autòctons; per tant,<br />
els immigrants no poden fer feines amb alta presència de desocupació per als<br />
treballadors nacionals. En altres paraules, els treballadors immigrants només<br />
poden accedir a ocupacions que no desitgen els treballadors nacionals, parti·<br />
cularment al sector serveis, l’agricultura i la construcció. Al seu torn, les lleis<br />
imposen multes elevades per als ocupadors que contractin treballadors irregu·<br />
lars, i la nova política migratòria fa legalment impossible la regularització d’una<br />
persona que no hagi entrat en territori espanyol amb l’estatus de treballador.<br />
205
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
3.2.1. El permís de treball: tot pels papers 62<br />
Entre els resultats obtinguts en la fase qualitativa d’aquesta recerca, s’ha<br />
observat que els treballadors immigrants identifiquen com a primera barrera<br />
d’entrada al mercat de treball espanyol el permís de treball. El fet de disposar<br />
d’aquest permís garanteix que puguin utilitzar les estratègies de mobilització<br />
pròpies de la població espanyola. Sense la documentació, aquests canals estan<br />
vedats. És impossible que puguin aproximar·se a la igualtat en l’accés a l’ocu·<br />
pació sense el permís de treball.<br />
«El cas és que vaig ser allà, a la inauguració del local, i la dona em va fer una prova. Després,<br />
com que jo també havia après a fer massatges, em va fer una prova de massatges. Li va agradar,<br />
però quan vam arribar al tema dels papers, em va dir que ella em volia contractar, em volia tenir<br />
allà, però que sense papers li feia molta por perquè jo havia d’atendre el públic, jo era la imatge,<br />
perquè hauria de ser la primera allà a l’entrada; em va dir que així no podia, que quan tingués els<br />
papers tornés, que amb molt de gust m’atendria. Tanmateix, vam quedar en contacte.» (E9)<br />
«Hi havia una noia que anava molt al bar i ella també m’explicava que era auxiliar d’infermeria<br />
i que estava treballant en una residència geriàtrica. Llavors, arran dels papers, vaig parlar amb<br />
ella d’això, jo li vaig dir: -“Bé, si m’arriben aquests papers, vostè m’ajudarà on està treballant?”.<br />
I em va dir: -“Sí, és clar, jo t’ajudaré, aquí sempre estem buscant auxiliars i els agrada molt<br />
com treballen les colombianes”. Bé, però aquí és diferent la categoria d’auxiliar que la d’allà, la<br />
d’aquí... una auxiliar ni injecta, ni dóna medicació, ni res; en canvi, a nosaltres, a Colòmbia, sí<br />
que ens toca fer tot això. Llavors em va dir: -“No, en el moment que tinguis els papers, m’ho dius<br />
i jo parlo amb la cap”. Doncs jo no ho vaig dubtar, abans que m’arribessin les targetes jo ja vaig<br />
demanar els papers d’això. Llavors ella hi va parlar, i justament en aquell temps plegava una noia<br />
i hi vaig entrar, llavors és clar.» (E2)<br />
El permís de treball, “els papers” —com en diuen les persones immi·<br />
grants—, marquen clarament el territori de l’equitat en el mercat de treball<br />
perquè qui no en té ha de romandre en una ocupació fins que els obtingui. Per<br />
tant, el fet de tenir el permís de treball implica la viabilitat de la democratitza·<br />
ció de l’ocupació per als residents immigrants.<br />
«Els papers et donen ales, llavors dius: -“Me’n puc anar”; però si no tens papers, has d’aguantar-te,<br />
has de quedar-te.» (E6)<br />
62. El permís de treball s’ha analitzat de forma quantitativa al capítol 2.1.1 «Procedència i estatus<br />
migratori» i al capítol 2.2.1 «Canals d’iniciació laboral en el país d’acollida».<br />
206
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
«No, no ho crec, i si no tens papers, menys; si no tens papers, menys. Si els tens, de sobte tens<br />
la capacitat fins i tot de competir, i de sobte fins i tot de fer-ho molt millor, perquè em sembla que<br />
la capacitat de l’immigrant és més gran, com que de cop en saben més, el coneixement és més<br />
gran; però sense els papers, no.» (E13)<br />
Aconseguir el permís de treball es converteix en la primera batalla que ha de<br />
lliurar una persona immigrant il·legal. Un gran percentatge d’ofertes de feina<br />
(pas previ per sol·licitar el permís) s’aconsegueixen per mitjà de favors, per<br />
raons humanitàries, pagades i venudes en el mercat negre, però gairebé totes<br />
no com l’exercici d’un dret de cada treballador, sinó amb la condescendència<br />
de la persona que fa els tràmits. D’acord amb els testimonis, la informació que<br />
deriva de les estadístiques del Ministeri de Treball sobre els permisos és poc<br />
fiable, perquè un nombre important de permisos de treball no es correspon<br />
efectivament amb les activitats productives o les ocupacions que duen a terme<br />
actualment les persones immigrants.<br />
L’obtenció del permís de treball s’ha convertit en un periple pel qual han<br />
de passar tots els treballadors irregulars. És interessant observar que cap de<br />
les persones entrevistades no va arribar a Espanya amb permís de treball. Els<br />
immigrants, a canvi del permís de treball, se sotmeten a totes les condicions<br />
que els imposen els ocupadors.<br />
«Tinc casos d’amics que en aquest moment estan treballant als bars, tenen els papers pràcticament<br />
ja a la mà, però, com que encara no els tenen, la cap els diu “has de treballar diumenge,<br />
has de treballar dilluns, has de fer doble torn demà”. Han de fer-ho perquè no tenen cap altra<br />
opció, no tenen res més on agafar-se i han de quedar-se allà perquè és ella la que els està donant<br />
l’oportunitat dels papers. Per tant, han d’acceptar, almenys fins que els tinguin ja a la mà,<br />
llavors... Són situacions. I se’n veuen casos a cada moment, a cada moment te n’adones: “És que<br />
em toca, és que em toca”.» (E6)<br />
«Per exemple, quan jo vaig treballar repartint publicitat, jo els demanava els documents i els<br />
deia que era per poder canviar a una feina millor. No els importava això, l’únic que els importava<br />
era tenir-me allà fotut.» (E1)<br />
Els ocupadors, especialment els particulars, tenen molta por d’assumir res·<br />
ponsabilitats amb el seu treballador, especialment pel que fa a la Seguretat<br />
Social.<br />
207
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«Jo vaig parlar dels papers i va començar... Al principi li feia cosa, però després ja ho va<br />
acceptar, va començar a moure’s pels papers.» (E8)<br />
Les persones immigrants il·legals no solament estan a les mans dels ocu·<br />
padors, també han quedat en mans de les gestories i els bufets d’advocats,<br />
perquè tramitar permisos de treball s’ha convertit en un filó d’or. Moltes perso·<br />
nes immigrants han pagat la tramitació de documentació dues i tres vegades<br />
a advocats espanyols i a immigrants, que prometen obtenir·los amb èxit. De<br />
tal manera que els papers s’han convertit en un somni inabastable per a la<br />
població immigrant. Els costos de tramitació poden fluctuar entre dos i tres<br />
salaris mínims legals.<br />
«Allà hi havia un noi que ens ajudava els caps de setmana i era molt agradable. Sí, d’aquestes<br />
persones que malgrat tanta feina, ens distreia, ens feia riure, ens feia bromes i es va fer molt amic<br />
de tots; una vegada va venir amb la història que el seu pare tenia un amic que ens ajudaria a fer<br />
els papers a València, però ens costava 1.200 euros. Al principi ens va fer por, dèiem que no. –“No,<br />
ja podeu treballar amb això i si et posen a la Seguretat Social a la feina és perquè el paper és bo”.<br />
S’hi va ficar el primer, va aconseguir la feina, va tramitar la targeta de la Seguretat Social; així<br />
que tots ens vam animar i la majoria els vam comprar. Així va ser com vaig sortir del restaurant<br />
i vaig aconseguir feina a la residència geriàtrica. A València, aquest noi me’ls va portar, els vaig<br />
firmar, jo hi vaig posar la meitat i al restaurant em van ajudar amb l’altra meitat. Vaig plegar del<br />
restaurant i vaig començar a treballar a la residència geriàtrica, i ja portava un any cotitzant a la<br />
Seguretat Social... Com que les targetes caduquen al cap d’un any, vaig començar a fer els tràmits<br />
per a la renovació i així va ser com em vaig adonar que eren falsos. En una comissaria, quan estava<br />
fent els tràmits de renovació, em van dir: -“Espera’t un moment. Aquests papers són falsos i d’aquí<br />
no et pots moure, ja vénen a buscar-te, et detindran”. Em van portar a la comissaria. L’ensurt va<br />
ser horrible!: -“Que quedaràs detinguda, que ve un cotxe a buscar-te, que no és com a Colòmbia,<br />
que arriba el cotxe de la policia, que sortiràs emmanillada”. No, un cotxe normal, particular, i em<br />
van portar fins a la comissaria, i allà vaig parlar amb el comissari i vaig posar la denúncia. Em<br />
van posar un advocat, però no era l’únic cas que hi havia. Hi havia més persones, no era jo sola.<br />
Llavors, no em van donar ordre d’expulsió, em van dir: -“Vostè té un compte obert amb aquest DNI”.<br />
Tenia una moto del meu germà a nom meu, i llavors em van dir: - “Si a la feina et poden ajudar,<br />
que et facin l’oferta i segueixes”. I jo, és clar, vaig seguir, però tenia molts temors després d’això,<br />
i mentre dura es passa fatal.» (E2)<br />
«No, en aquests moments jo estic com a exiliat polític, per ser assessor departamental de<br />
pau em van dir que tenia viabilitat per tirar endavant els papers. Llavors els vaig demanar perquè<br />
m’ho va aconsellar un advocat. Va ser un mal consell, no havia d’haver anat per aquí, però vaig<br />
208
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
seguir el consell d’una advocada d’aquí, d’aquí d’Espanya, però no, ho havia d’haver deixat en<br />
stand by...» (E13)<br />
Igualment, també trobem accions de solidaritat amb les persones<br />
immigrants:<br />
«Nosaltres vam obtenir la documentació molt ràpid, al 2000, perquè el pare de Simón, en<br />
Lluís, té molt poder, és un senyor que té molts diners; té una gestoria que és on es tramiten papers,<br />
tot això. Ell coneixia moltes empreses, i ens va dir: -“Bé, parlaré amb la gent a veure qui els vol<br />
ajudar amb els documents”. Perquè quan vam arribar a Igualada hi havia molt pocs emigrants, i<br />
tothom assumia més l’immigrant perquè encara era escàs, no era tant problema, bé, de problemes<br />
mai no n’hem donat, però després ja hi va començar a haver focus d’altres coses. Llavors la gent<br />
t’acceptava més, volia col·laborar més amb tu i ajudar-te més, i més si veien que portaves nens,<br />
això era com una porta oberta allà, el fet que portessis dues nenes. I va parlar amb un restaurant<br />
molt famós allà, i l’altre, un amic de Pablo, i ens van dir que sí, llavors hi vam anar, ens presentem,<br />
ens van cridar per una entrevista per saber qui érem. Ens van fer l’oferta i tot. Nosaltres vam pagar<br />
tot el normal, que és pagar les taxes, pagar els segells de la Haia, enviar els segells a Colòmbia,<br />
portar-los, les firmes aquí davant notari, tot això ho vam fer nosaltres, però ells van fer l’oferta,<br />
aquí tot gratis. I les nenes, jo les vaig posar per arrelament perquè ja feia gairebé un any que érem<br />
aquí. Vaig fer una carta dient que tenia dues nenes, que volia això, que volia allò altre, quedar-me<br />
al país, que acceptava les seves condicions, que es vivia una vida més tranquil·la i que annexava<br />
tot el que jo fins al moment havia fet; llavors vaig annexar també les fotocòpies dels papers del<br />
cotxe, la compra de la línia telefònica i bé, cosetes així, electrodomèstics que havia comprat.<br />
Llavors... això són ximpleries, però demostren que t’estàs muntant una casa, que t’estàs muntant<br />
un espai on viure, i al cap de sis mesos ens van concedir els documents.» (E4)<br />
Però intentar quantificar els costos de l’engany dels estafadors, la decep·<br />
ció davant de cada un dels intents fallits, no és comparable amb la condició<br />
vulnerable de la persona il·legal. Aquesta persona ve a obrir camí per a la seva<br />
família, perquè no té dret a la reagrupació familiar. Aquesta situació, que al<br />
principi es concep com transitòria, tendeix a estendre’s fins i tot per un període<br />
de quatre anys o més. El cost social, familiar i humà que suporta el treballador<br />
il·legal durant aquest temps és que no té l’opció del contacte físic directe amb<br />
la seva família, fonament del seu projecte migratori. Els pares no tornen a veure<br />
els fills que han deixat al país d’origen, els fills han de romandre amb persones<br />
alienes al nucli familiar, que se’n fan càrrec, empesos per la necessitat.<br />
209
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
3.2.2. El llarg camí de l’homologació: els títols al traster<br />
El reconeixement oficial a Espanya dels títols obtinguts a l’estranger es de·<br />
nomina homologació i constitueix una barrera d’entrada al mercat de treball en<br />
ocupacions reconegudes a escala institucional i que requereixen una educació<br />
formal. Per a l’exercici d’una professió universitària en el mercat de treball és<br />
indispensable tenir una titulació reconeguda per l’Estat espanyol. Qui disposa<br />
d’un títol obtingut a l’estranger s’ha de sotmetre a un procés d’homologació<br />
per poder exercir una professió reglada i regulada en el mercat de treball.<br />
L’homologació és la segona barrera més important amb què s’han d’enfrontar<br />
les persones immigrants qualificades per poder utilitzar els canals d’accés a<br />
una ocupació concorde amb la seva formació. Aquesta barrera d’entrada és<br />
un impediment que existeix en l’entorn internacional perquè els treballadors<br />
immigrants qualificats no competeixin amb els treballadors autòctons.<br />
En l’enquesta realitzada l’any 2002 (gràfic 3.3), es va trobar que els tre·<br />
balladors colombians enquestats tenen nivells d’homologació d’estudis molt<br />
baixos. 63 Només l’11% tenen els estudis homologats i un altre 11% els tenen<br />
en tràmit. La resta de treballadors estudiats que tenen estudis homologables<br />
i no havien iniciat els tràmits, argumenten que és molt difícil aconseguir l’ho·<br />
mologació per la desmesura de requisits, la demora dels tràmits (entre un any<br />
i mig i dos anys i mig després de fer la sol·licitud), i, en molts casos, quan<br />
l’aconsegueixen, s’han de presentar a exàmens.<br />
63. És important ressaltar que, d’acord amb el Conveni Andrés Bello entre Colòmbia i Espanya, és<br />
més fàcil l’homologació d’estudis per als colombians que per a altres col·lectius. No obstant això,<br />
l’homologació varia segons la professió i l’àrea de coneixement.<br />
210
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.3. Homologació dels estudis a Espanya. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
L’homologació es converteix en una barrera institucional contundent i poc<br />
franquejable en les professions universitàries i tècniques, ja que impedeix<br />
l’exercici de la professió a les persones que no tenen els títols homologats.<br />
Tanmateix, l’homologació és una barrera difícil de superar perquè només hi<br />
ha una sola via de recorregut llarg i car econòmicament, de vegades amb po·<br />
ques probabilitats d’èxit. «Malgrat que es tracta d’un problema de política<br />
governamental i de regulacions legals, el representant del Departament de<br />
Treball també va admetre clarament que aquests procediments representen una<br />
barrera per a la integració dels immigrants qualificats en el mercat de treball.»<br />
(GES, 2004: 60).<br />
Primer, no tots els títols emesos per països que tenen població immigrant a<br />
Espanya són homologables. Segon, la documentació per sol·licitar l’homologa·<br />
ció és abundant i cara pel que fa als tràmits de legalització al país d’origen i a<br />
Espanya (passos previs a la presentació en el Ministeri d’Educació i Esports). 64<br />
64. En el cas de Colòmbia, l’homologació d’un títol universitari inclou la legalització de les fir·<br />
mes dels diplomes, registrades a les notàries locals de la ciutat on es va expedir el títol (per al<br />
diploma, les qualificacions i l’acta de grau); la legalització per part de la Superintendència del<br />
Notariat a Bogotà, on es confirma que els notaris que avalen la firma són vàlids; la certificació de<br />
l’ICFES, entitat nacional colombiana que regula les universitats. Una vegada fets aquests tràmits,<br />
el Ministeri d’Educació de Colòmbia ha de segellar els documents, i finalment s’han de postil·lar<br />
els documents a la Cancelleria de Colòmbia, amb l’inconvenient que les persones que no viuen a<br />
la capital s’han de traslladar a Bogotà per fer els tràmits. Aquí finalitzen els tràmits a Colòmbia.<br />
211
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
En tercer lloc, el temps de revisió es prolonga entre un any i un any i mig per<br />
al cas de Colòmbia. Si s’han de fer exàmens addicionals, el temps ja corre per<br />
compte del professional, és a dir, el que trigui a aprovar els exàmens.<br />
El procés d’homologació no estimula en absolut els professionals univer·<br />
sitaris que tenen formacions homologables. Tant és així, que moltes persones<br />
immigrants afirmen que «aquí els títols no serveixen per a res», i que «és millor<br />
deixar el títol a Colòmbia perquè aquí a Espanya no val res». 65 La percepció<br />
dels treballadors immigrants estudiats és que l’educació llatinoamericana no<br />
és valorada per les institucions educatives, els empresaris, ni per la població<br />
en general. Els professionals immigrants no tenen credibilitat:<br />
«Que encara que hagi estudiat tres màsters i quatre postgraus a Colòmbia, que vingui aquí a<br />
estudiar, perquè això aquí no li val per a res; és més, ho pot homologar i penjar el títol d’un metre<br />
per un metre a casa seva i segur que no li servirà per a res, perquè aquí, a l’espanyol, li has de dir:<br />
-“Mira, tinc un mestratge de la UPC, i tinc això altre de la Universitat de Barcelona”. Llavors ja et<br />
creuen. Després d’això, ja et creuen.» (E3)<br />
Un altre efecte important que genera el procés d’homologació espanyol és<br />
desanimar els professionals estrangers per iniciar els tràmits d’homologació. A<br />
les entrevistes que vam fer l’any 2004, observem que són poques les persones<br />
que realment porten a la pràctica els passos necessaris per a l’homologació.<br />
Una part considerable de la població immigrant es basa en els comentaris<br />
que els han fet altres immigrants, que afirmen que el procés és car, gairebé<br />
impossible, que els exàmens són complexos, etc. Probablement no reben una<br />
informació real del procés d’homologació, que, al seu torn, té tràmits específics<br />
d’acord amb la titulació. A continuació, vegem els comentaris descoratjats de<br />
les persones que no han començat els tràmits:<br />
Posteriorment, a Madrid, els documents s’han de segellar en el Ministeri de Relacions Exteriors<br />
d’Espanya, i després presentar·los en el Ministeri d’Educació i Esports, on es duu a terme el procés<br />
de revisió de la documentació. Un any i mig més tard, el Ministeri respon si el títol és homologable<br />
i quin procediment s’ha de seguir si no ho és. En alguns casos, els professionals han d’aprovar<br />
exàmens i, en d’altres, fer cursos a la universitat per completar els crèdits que els fan falta per<br />
assolir una formació similar a l’espanyola.<br />
65. Aquesta visió no es pot generalitzar a totes les titulacions. Els professionals de la salut i algu·<br />
nes enginyeries tenen una evolució diferent. Professions de l’àrea social i del dret tenen processos<br />
més curts.<br />
212
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
«Perquè suposadament aquests títols aquí no tenen cap validesa, sempre que tu no els convalidis;<br />
no et serveix el que hagis fet allà, i sense els papers has de fer el que hi hagi perquè no<br />
hi ha cap altra opció.» (E1)<br />
«Però haig d’homologar, en el meu cas he de posar-me a homologar i, és clar, tinc els papers<br />
tan recents que ni he esbrinat què he de fer per a l’homologació.» (E2)<br />
Un testimoni d’una persona professional de la salut que va homologar el<br />
seu títol:<br />
«Això sí que és difícil, aquesta homologació. Exàmens, molts exàmens. Sí, són sis exàmens per<br />
exercir com a odontòloga, hi ha onze exàmens aquí a Barcelona. Doncs jo hi vaig estar tres anys,<br />
però això és el que triguis a passar els exàmens, això no té temps.» (E5)<br />
Per concloure, el procés d’homologació crea una sensació de derrota en els<br />
treballadors immigrants, una sensació de barrera infranquejable que els impe·<br />
deix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Tanmateix, les es·<br />
tratègies que desenvolupen els professionals són fer postgraus a Espanya, que<br />
no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar un postgrau a Espanya<br />
representa molts beneficis: primer, obtenir una titulació de tercer cicle; segon,<br />
abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit universal i rigorós com és<br />
la universitat, i tercer, crear xarxes socials entre col·legues nadius, borses de<br />
treball universitàries i trencar el gueto immigrant.<br />
3.2.3. L’idioma: el català com a opció o com a imposició<br />
Una altra barrera d’entrada al mercat de treball de Catalunya per accedir a<br />
una ocupació és l’idioma. És evident que, encara que l’idioma és un element<br />
bàsic de la cultura i és el primer indicador d’adaptació i socialització de la per·<br />
sona immigrant amb l’entorn, en el cas d’algunes comunitats autònomes d’Es·<br />
panya que tenen llengua pròpia, com Catalunya, es presenta com un problema<br />
important per als treballadors adults. Mentre que els immigrants procedents<br />
de països àrabs o d’Europa de l’Est, per obligació, han d’aprendre l’idioma per<br />
relacionar·se, els immigrants llatinoamericans comparteixen la mateixa llengua<br />
materna amb Espanya, amb especificitats locals. Així, per a l’immigrant llatino·<br />
americà, no representen un xoc dramàtic les limitacions a què estan sotmesos<br />
altres col·lectius. Tanmateix, atès que en algunes comunitats autònomes hi<br />
ha una altra llengua oficial a més del castellà, el domini d’ambdós idiomes<br />
213
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
es presenta com un requisit bàsic, no de comunicació, sinó per demostrar la<br />
capacitat d’assimilació cultural de la persona immigrant, no només en l’entorn<br />
quotidià sinó també en l’ocupació. Qui vulgui accedir al mercat de treball<br />
català amb empreses d’origen català ha de parlar el català. «El coneixement<br />
d’aquesta llengua és legalment necessari no solament per accedir a posicions<br />
de govern, al treball educatiu o a altres ocupacions que impliquin el contacte<br />
directe amb la població, sinó que també és desitjable per a qualsevol altra<br />
mena de feines.» (GES 2004: 60).<br />
«L’assumpte és que qui no parli català té la possibilitat de veure’s més marginat, cada vegada<br />
més, especialment en els llocs públics. Conec una amiga colombiana que parla català, he tingut<br />
dues amigues colombianes que parlen català i han accedit a millors llocs.» (E1)<br />
«Perquè aquí exigeixen que un parli català obligadament, és un dels principals elements.»<br />
(E10)<br />
Els mitjans informatius, per difondre una convocatòria d’ocupació vacant,<br />
creen una barrera d’entrada en filtrar en primer lloc les persones que no parlen<br />
català:<br />
«En altres casos, col·loquen l’avís en català: amb això estan dient que qui no parli català no<br />
hi pot entrar, allà. I això són violacions de la llei, especialment la primera; quan et diuen que has<br />
de ser comunitari o espanyol, ja automàticament t’estan dient que tu, com a estranger, no tens<br />
dret a aquesta feina.» (E1)<br />
«Això és una altra cosa, en el camp administratiu, si no és una multinacional, has de saber<br />
català perquè la gent parla català a les oficines, i els toca.» (E5)<br />
«Llavors, quan hi vas, de vegades només pel fet de no parlar català, et tanquen les portes, pel<br />
sol fet de ser emigrant.» (E10)<br />
Els treballadors de serveis que tenen relació directa amb públic i clients<br />
catalans han d’aprendre la llengua catalana.<br />
«De sobte, allò del català, allò de l’idioma, perquè moltes àvies volen que..., ara no tant, però<br />
al principi quan arriba una persona estranya, perquè hi ha molt poques espanyoles que treballen<br />
allà i menys com a auxiliars, totes som llatines i totes volen...: -“Si arribes aquí has de parlar, si ets<br />
a Catalunya hauràs d’aprendre el català”; llavors comencen a parlar-te en català i al principi no en<br />
214
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
saps res, d’això, però hi ha paraules que a poc a poc les vas coneixent i coses, i tant t’acostumes<br />
tu a ells com ells a tu. Ja et veuen i com que et veuen la cara de “aquesta no és d’aquí”, llavors<br />
comencen a parlar castellà.» (E2)<br />
«No, doncs quan em parlen en català jo els dic: -“Em parles en castellà, si us plau”, i em<br />
parlen en castellà, i ja està. Però si treballes en els pobles... Jo tinc una amiga que és ortodontista<br />
i li toca anar a altres poblets i ella ha après moltes parauletes perquè la gent del poble sí que no<br />
parla castellà; a ells no els importa que tu parlis malament, però que parlis català; no els importa,<br />
sempre que el parlis.» (E5)<br />
El català és una exigència fonamental per entrar en els canals d’accés a<br />
ocupacions formals; tanmateix, en alguns llatinoamericans hem trobat certa<br />
resistència a aprendre l’idioma i a acceptar que és un requisit que facilita la<br />
mobilitat ocupacional, permet la promoció interna i els ascensos:<br />
«Llavors, estudiar català a hores d’ara, en aquest moment de la meva vida, m’és..., és a dir,<br />
per a mi és una pèrdua de temps; jo tinc moltes altres coses en què pensar, tinc moltes coses.»<br />
(E1)<br />
«Hi ha gent que rebutja [el català], vol parlar castellà i prou [l’espanyol], volen parlar com jo.<br />
Jo em vaig plantar perquè el català per a mi no és un idioma com ells pensen. La meva filla i altres<br />
persones diuen que no, no el parlen, no volen parlar català sinó castellà; molta gent que hi viu, a<br />
mi m’ho han dit a la cara: “mentre jo sigui professional, jo no n’aprenc”. Si fos en un altre país i<br />
em toqués obligadament per això n’aprendria, però altrament no. No, em ve més de gust aprendre<br />
un altre idioma, el francès, l’anglès, que el català.» (E10)<br />
Tanmateix, el català no només facilita l’accés a millors llocs de treball sinó<br />
que genera una atmosfera d’acceptació de la persona immigrant. A continua·<br />
ció, en tenim un testimoni:<br />
«Vaig començar amb paraules puntuals per poder demanar i anar més de pressa al supermercat;<br />
llavors, si parlaves en català, ells sabien que no eres d’allà, però que t’esforçaves: “Ah!<br />
sí, un moment si us plau”, i m’atenien més ràpidament; em deien: “Ah!, nena, que maca”; i em<br />
tallaven la carn de pressa.» (E4).<br />
En conclusió, a Catalunya, la posició que pren la persona immigrant amb<br />
l’idioma català facilita o restringeix les possibilitats d’ascens laboral dins d’una<br />
empresa, l’accés a millors llocs de treball o empreses. Quan un immigrant<br />
215
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
demostra esforç per aprendre el català, és un indicador d’integració per a l’ocu·<br />
pador i, encara que algunes de les persones entrevistades (que es neguen<br />
a aprendre català) no ho reconeguin, és una barrera d’entrada al mercat de<br />
treball a Catalunya.<br />
3.2.4. L’estigma nacional<br />
A Espanya hi ha algunes actituds de xenofòbia, i en llocs com Barcelona<br />
és particularment notori (Col·lectiu IOE, 1996). Alguns anuncis de premsa<br />
posen com a premissa inicial en oferir una ocupació: “Immigrants, absteniu·<br />
vos”. No obstant això, l’estudi Actituds davant la immigració (2003) del CIS<br />
(Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya) posa en relleu que, en una<br />
escala de simpatia del 0 al 10, les persones immigrants de la Unió Europea<br />
(comunitàries) tenen una mitjana de 7,1 i que el col·lectiu llatinoamericà ocu·<br />
pa el segon lloc amb una mitjana de 6,6; ocupa l’últim lloc el col·lectiu nord·<br />
africà o magribí, amb una mitjana de 5,3. Per tant, entre tots els col·lectius<br />
d’immigrants no comunitaris, els llatinoamericans tenen més simpatia de la<br />
població en general. Tanmateix, sobre la població colombiana pesa l’estigma<br />
del narcotràfic, la insurrecció armada i les bandes delictives organitzades. En<br />
aquest sentit, Aparicio i Giménez van arribar a la mateixa conclusió en el seu<br />
estudi: «la difusió d’aquesta imatge estereotipada que associa colombià amb<br />
delinqüència és tan intensa que sembla que forma part de l’autopercepció del<br />
mateix col·lectiu» (2003: 11).<br />
Guarnizo i Díaz (1991) van identificar aquesta mateixa estigmatització a<br />
causa del narcotràfic als Estats Units. 66 En algunes regions són considerats<br />
d’alta perillositat. 67 La mala imatge de Colòmbia a l’exterior pesa sobre cada<br />
un dels treballadors colombians com un estigma al mercat laboral.<br />
«Ells ja diferencien, diuen: “No, aquesta és colombiana”. I a la feina hem parlat d’això: “No, és<br />
que amb els colombians, que si la droga, que no sé què, tota aquesta discriminació”.» (E2)<br />
66. Segons Guarnizo i Díaz, «l’expansió del tràfic de drogues ha comportat no només la incorpo·<br />
ració d’una gran població al procés de migració, sinó que també ha creat un ambient ple de des·<br />
confiança i fragmentació social entre els immigrants, a més d’una àmplia i estesa estigmatització<br />
i discriminació contra els colombians als Estats Units» (1991: 403).<br />
67. El 2001, la policia nacional espanyola va implantar el Pla LUDECO contra els alts nivells<br />
de delinqüència que presentaven els immigrants colombians a Espanya; per això, declarava sota<br />
sospita i investigació a tots els residents colombians a Espanya.<br />
216
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
«Tenen un concepte de nosaltres que som narcos o estafadors, o que som segrestadors, perquè<br />
desgraciadament n’han vingut molts a fer el mateix que feien allà, i per tant tenim aquesta<br />
dificultat.» (E3)<br />
D’altra banda, pel que fa a l’experiència laboral quotidiana, la feina que fan<br />
els colombians va trencant els estereotips dels ocupadors, que els deixen de<br />
banda i reconeixen la capacitat de treball de certs col·lectius:<br />
«És que un colombià és dels més treballadors que hi ha.» (E13)<br />
«En l’espai de la construcció, els colombians són molt... Hi ha gent a qui els colombians<br />
els encanten perquè es mouen bastant bé i rendeixen en l’espai laboral; aquesta gent no tenen<br />
problemes per ubicar-se.» (E13)<br />
«Els fascina com els tractes tan bé, com els parles així... Això els encanta: “Ah, que vostè<br />
es tan suavíssima, que es tan maca”, això els fascina. No els importa. A més, et recomanen, et<br />
recomanen a altres pacients.» (E5)<br />
«Aquí, a Barcelona, ajuden molt els colombians. Perquè tenim fama de bons treballadors. El<br />
meu mateix cap, i també nosaltres mateixos ho hem fet, hem posat de la nostra part deixar per<br />
sobre a Colòmbia, hem treballat bastant. Ens ho hem guanyat.» (E8)<br />
Per sintetitzar aquesta secció sobre barreres d’entrada al mercat de treball,<br />
en primer lloc, és clar que totes les persones aspirants a una ocupació (tant si<br />
són treballadores autòctones com immigrants) han de vèncer barreres d’entra·<br />
da per aconseguir un lloc de treball. Tanmateix, el comportament del mercat<br />
laboral quant a l’accés a un lloc de treball mostra un tractament diferent per a<br />
la població immigrant enfront de l’autòctona. Un treballador autòcton esquiva<br />
les barreres relacionades amb la formació i la qualificació, que garanteixen<br />
un entrenament i les habilitats per exercir l’ocupació, és a dir, les barreres<br />
d’entrada de la dimensió individual i del lloc de treball; mentre que la per·<br />
sona immigrant, primer, comença per les barreres d’entrada de la dimensió<br />
d’adscripció (característiques inalterables de la persona com l’edat, el sexe,<br />
la raça, l’ètnia i l’origen). L’ordre de les barreres d’entrada està organitzat de<br />
manera diferent per a la població immigrant. Han de vèncer primer les barreres<br />
d’entrada inherents al seu origen (relacions amb el país receptor), la seva raça<br />
(xenofòbia), la seva situació jurídica (legal i il·legal), l’homologació dels seus<br />
217
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
títols, etc., abans de ser acceptats com a aspirants. En molts casos, l’aspirant<br />
immigrant no pot entrar ni tan sols a la cursa com a competidor. 68<br />
En segon lloc, la inversió de l’ordre de les barreres d’entrada és explicable<br />
si reprenem els plantejaments de Maruani (2000), ja que el mercat de treball,<br />
en estar immers en un ordre social, no solament enfronta les barreres d’entrada<br />
creades per la regulació jurídica de l’Estat, sinó que el pes d’altres institucions<br />
socials està fortament present i defineix les polítiques de vinculació i contrac·<br />
tació de personal. El millor i el pitjor de la societat també participen al mercat<br />
laboral. Encara que la racionalitat econòmica ha de prevaler en la vida econò·<br />
mica —segons Weber (1998)—, aquesta racionalitat lluita fortament amb la<br />
irracionalitat de la vida social basada en altres lògiques. Les barreres imposa·<br />
des a la població immigrant no comunitària són altes i restringeixen els canals<br />
d’accés a l’ocupació d’acord amb la qualificació del treballador, en limitar les<br />
possibilitats reals de les persones immigrants amb les barreres de caràcter legal<br />
(institucional) com ara el permís de treball i l’homologació, i altres de caràcter<br />
cultural com l’idioma i la xenofòbia, però que pesen igualment a l’hora de ser<br />
considerades com a candidates dignes de ser tingudes en compte per a un lloc<br />
de treball.<br />
3.3. Formes d’incorporació al mercat de treball<br />
Ara que ja coneixem la forma com es presenten ocupadors i treballadors, és<br />
important saber com té lloc aquesta relació laboral. Les condicions d’ocupació<br />
estan definides per un conjunt de variables que permeten ubicar la posició<br />
d’un grup social dins el mercat de treball. Així doncs, s’analitza el mode d’in·<br />
corporació al mercat de treball, partint de les condicions de negociació, les<br />
modalitats de contractació, la mobilitat laboral i, finalment, l’estabilitat de<br />
l’ocupació. Aquestes variables configuren el tipus de relació laboral que deter·<br />
mina el lloc que s’ocupa no només dins del mercat de treball sinó també dins<br />
de l’empresa.<br />
68. El millor exemple d’aquesta situació es planteja en l’estudi realitzat el 1996 pel Col·lectiu<br />
IOE per a l’OIT, anomenat La discriminació laboral dels treballadors immigrants a Espanya, en<br />
què s’observa que en la primera trucada telefònica es produeixen el 70% dels rebuigs envers els<br />
treballadors marroquins.<br />
218
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
3.3.1. Condicions de negociació en la vinculació laboral<br />
La segona part del treball de camp dut a terme amb entrevistes (2004)<br />
revela que la forma de vinculació laboral al mercat de treball depèn de molts<br />
factors. S’observa que un element important que configura la relació laboral<br />
i ofereix al treballador un espectre de possibilitats a l’hora de negociar con·<br />
dicions de treball (abans de ser vinculat o contractat en una empresa) és el<br />
tipus d’ocupació que exercirà a l’interior de l’organització, en funció de la<br />
demanda o l’escassetat de mà d’obra en el mercat laboral. Hi ha tres formes<br />
de negociació.<br />
La primera forma de negociació (la predominant en el mercat de treball es·<br />
tudiat) és aquella en què els treballadors no poden exigir sinó que se sotmeten<br />
a les condicions que imposa l’ocupador. Generalment, succeeix als treballa·<br />
dors que s’han contractat en feines de qualificació molt baixa, en què hi ha<br />
molta oferta de personal; és un mercat no regulat, on predomina l’ocupació<br />
submergida i el personal treballa en negre. Aquests són els que poden imposar<br />
menys condicions en el moment de la contractació. Les feines de peó de la<br />
construcció, empleada domèstica, serveis de proximitat, cangurs, assistents<br />
d’ancians, cuiners i cambrers pràcticament tenen vedada l’opció de negociar.<br />
Senzillament, la negociació es redueix a dues opcions: acceptar les condicions<br />
imposades per l’ocupador o no hi ha feina. En el cas de les persones immi·<br />
grants, la situació de regularitat i d’irregularitat en el mercat de treball pot<br />
marcar la diferència.<br />
A continuació transcrivim alguns testimonis de persones immigrants, re·<br />
collits en les entrevistes, que han estat contractades sense condicions de<br />
negociació.<br />
«Per la meva banda, cap. On anava a treballar havien de ser les que hi hagués; les condicions<br />
les va posar l’ocupador. Respecte a les condicions, eren l’hora d’entrada, l’hora de l’esmorzar,<br />
l’hora d’anar a dinar i l’hora de sortir.» (E6)<br />
«Doncs igual que en altres bandes. Un no posa les condicions, les condicions les posa l’ocupador.»<br />
(E8)<br />
«La gent hauria d’exigir més pel que fa a això, a l’hora d’aconseguir una feina, informar-se<br />
més o menys quant s’està cobrant, més o menys quant paguen; perquè si tu hi vas, t’estafen, et<br />
219
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
veuen la cara de necessitat: -“Aquí paguem tant, si li va bé, si no ja està, no hi ha feina”. Llavors,<br />
la gent: -“Sí, està bé”.» (E4).<br />
La segona forma de negociació es relaciona amb les ocupacions en què té<br />
lloc un fort intercanvi de negociacions en el moment de la vinculació, a causa<br />
que les empreses demanen abundant mà d’obra; són ocupacions que han de<br />
generar alta rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta la·<br />
boral bona és escassa i, per tant, el treballador pot exigir condicions. Aquestes<br />
feines de caràcter tècnic poden provenir del sector industrial, dels serveis de<br />
producció i de la construcció, en què els treballadors són molt ben valorats.<br />
«Bé, bàsicament el que jo els vaig exigir… perquè des que vaig entrar a l’entrevista hi va<br />
haver interès en mi perquè jo venia de treballar amb fons financers, els vaig exigir un contracte<br />
comercial perquè en cas que es vengués alguna cosa dels meus clients, volia que respectessin<br />
les meves comissions i les meves coses, perquè com que tu hi ets i després no hi ets, pots fer una<br />
feina i no veure’n res, i almenys tu has de rebre el que has pactat verbalment. Per tant, els vaig<br />
exigir un contracte comercial en què s’estipulessin totes les condicions i tota la part de seguretat<br />
laboral, diguem-ho així, o sigui, que jo tenia dret a utilitzar els seus telèfons, a utilitzar les seves<br />
oficines, a poder utilitzar targetes amb el seu nom, tot això pel que fa al màrqueting; jo en seria<br />
un representant com a tal, sense tenir un vincle laboral.» (E3)<br />
La tercera forma de negociació té lloc en les ocupacions qualificades i<br />
altament especialitzades, en què les condicions laborals estan configurades i<br />
legalitzades per endavant, no només en el mercat nacional sinó també en el<br />
mundial (advocacia, medicina i d’altres). Aquests oficis, en general, també són<br />
especialitzats. En aquestes professions les condicions de vinculació laboral<br />
són clares per a ambdues parts, sense importar el tipus d’ocupador que sigui,<br />
de tal manera que exigir unes condicions diferents implica passar per alt les<br />
convencions de la professió.<br />
«Per percentatge, és que els odontòlegs sempre és per percentatge, tu no firmes res, ni et<br />
firmen res, mai no hi ha contracte amb els odontòlegs; sempre és: “Et pago el tant per cent del que<br />
facis, del tractament pagat”; no és dir que “vaig fer això” i et paguen, si el pacient no ha pagat<br />
no et paguen, han de pagar els pacients perquè et paguin.» (E5)<br />
En analitzar les trajectòries laborals de les persones entrevistades, es pot<br />
observar el següent: les persones immigrants que tenen un perfil laboral del<br />
primer grup anteriorment exposat, des del començament de la seva trajectòria<br />
220
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
laboral fins al moment de l’entrevista, mai no han posat condicions en cas de<br />
vinculació. Són l’exemple d’un treballador sotmès a les condicions de treball<br />
que ofereix el mercat. En els altres dos casos, s’observa que la persona im·<br />
migrant passa per un procés gradual i cada vegada imposa més condicions a<br />
mesura que coneix el mercat de treball, i algunes persones, des que entren al<br />
mercat laboral, imposen condicions als ocupadors.<br />
Tenir una feina: la diferència entre viure i sucumbir<br />
El fet que la persona immigrant accepti la primera ocupació que li passa<br />
pel davant és explicable per la necessitat que té d’obtenir ingressos per mitjà<br />
d’una feina. Necessitat pels compromisos que adquireix amb la migració com<br />
ara mantenir·se, pagar el deute del bitllet d’avió, enviar trameses econòmiques<br />
per fer front a les despeses del nucli familiar, finançar els costos legals de la<br />
regularització, etc.<br />
«Jo era més aviat tímida pel desconeixement del medi i la necessitat de la feina; perquè, la<br />
veritat, jo necessitava la feina i, de totes maneres, allà hi havia unes bones condicions.» (E9)<br />
«Quan arriba una persona de fora, amb la necessitat de pagar el seu lloguer, totes les seves<br />
despeses, tota la seva manutenció i, a part, enviar els calerons cap a Colòmbia per mantenir la<br />
família, i té una entrevista de feina, tu creus que aquesta persona exigirà? No pot exigir, és que<br />
si no està treballant...; “Home, contracta’m doncs, és que si us plau, és que necessito treballar”.<br />
“És que només et puc pagar 600 euros”. “Bé, no m’importa, comencem i després em dius que sí i<br />
ja està”. Això és el que farà una persona!» (E3)<br />
Aquesta submissió del treballador a les condicions de treball que li imposa<br />
l’ocupador té un efecte devastador en la qualitat de vida a la feina. Tanmateix,<br />
en les entrevistes es va observar que, darrere d’aquest primer motiu d’acceptar<br />
el primer que troben, hi ha un raonament que obeeix a acomplir altres finalitats<br />
més importants com és l’assoliment d’objectius i metes. Així, la feina perd el<br />
seu contingut teleològic i es desplega la funció instrumentalista del treball.<br />
L’ocupació es converteix en un mitjà. L’ocupació és un mitjà per a la subsis·<br />
tència familiar. 69<br />
69. Aquest plantejament confirma la tesi d’Oded Stark (1984) sobre la migració com una estra·<br />
tègia familiar.<br />
221
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«Perquè ell [marit] 70* estava estudiant i va venir sense beca, ni res, i es pagava ell mateix els<br />
estudis; per tant, algun dels dos havia de treballar i com que passava moltes hores a la universitat<br />
durant el dia, treballava mitja jornada, les hores que podia, que li quedaven lliures; llavors, jo vaig<br />
decidir acceptar aquesta feina, que era a Igualada.» (E9)<br />
«I allà va ser dur, va ser una feina dura, però alhora gratificant. Jo vaig aconseguir moltes<br />
coses que necessitava aconseguir allà. Tenia el meu menjar; és a dir, estalviava molt. Només<br />
pagava la meva habitació i el menjar el cap de setmana, perquè jo menjava allà, esmorzava,<br />
sopava.» (E7)<br />
La teoria dels “efectes d’agregació”, plantejada per Bagnasco (1889), que<br />
diu que els treballadors, en funció de l’estructura familiar que tenen, desen·<br />
volupen unes estratègies laborals (com a nucli familiar i no individualment)<br />
que determinen un espectre de possibilitats laborals viables d’acord amb les<br />
necessitats de la família, aquí es compleix. Tant el fet de garantir les despeses<br />
de subsistència com el fet d’ajudar la família a assolir metes, com són el paga·<br />
ment de la universitat dels fills o crear un capital per generar més autonomia<br />
de la llar, es duen a terme com un tot familiar.<br />
L’ocupació també s’accepta com un mitjà per al desenvolupament personal<br />
i intel·lectual:<br />
«D’altra banda, almenys amb aquesta consergeria...; ho considero un encert perquè he pogut<br />
aconseguir escriure moltes coses, no tot el que jo hagués volgut...» (E1)<br />
222<br />
Un mitjà per assolir una posició laboral millor:<br />
«Mentre no arribaven els papers em va tocar treballar, jo havia de treballar; llavors, vaig<br />
treballar en la neteja, i perquè havia de cotitzar.» (E11)<br />
Més enllà de la impressió inicial de trobar una població treballadora sot·<br />
mesa i rendida davant de les pitjors condicions laborals, observem que darrere<br />
d’aquests comportaments hi ha un raonament diferent basat en un conjunt de<br />
valors, creences i formes culturals que sostenen l’acció social dels treballadors.<br />
En ser la feina un mitjà per aconseguir metes, es pot trobar una actitud de<br />
gratitud per part dels treballadors en tots els processos de l’ocupació. Quan en<br />
una societat el treball remunerat és un bé escàs, on tenir feina és un privilegi i<br />
70. * Aclariment de l’autora.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
els treballadors es veuen obligats a mantenir·lo tant sí com no (Prieto, 1994),<br />
l’agraïment és un sentiment que preval en aquestes persones.<br />
Fruit del treball de camp (especialment de les entrevistes), s’observa que<br />
les persones immigrants, a més de no tenir un criteri selectiu estricte per a la<br />
consecució de l’ocupació, accepten una feina de dues maneres: la primera,<br />
l’ocupador els fa un favor en donar·los l’oportunitat de demostrar que mereixen<br />
ser escollides i per creure en elles; i, la segona, treballen permanentment<br />
agraïdes. Apareixen elements emotius en les declaracions de les persones in·<br />
formants, que van ser determinants a l’hora d’acceptar una ocupació o de<br />
quedar·s’hi:<br />
«No, no, perquè de tota manera... Tu te’n vas al que et surt primer, et quedes allà dient “gràcies<br />
a Déu”. M’entens?» (E12)<br />
«Perquè eren els avis de Simón; era en part una forma d’agrair-los tot el que ells havien fet<br />
per nosaltres. Llavors, em vaig quedar, i em vaig quedar amb ells. Amb ells, hi vaig estar molt<br />
temps.» (E4)<br />
Aquest agraïment es pot estendre a tota l’avaluació final que es fa de l’ex·<br />
periència, molt d’acord amb l’ethos cultural del país d’origen:<br />
«Jo, per exemple, he apreciat molt cada una de les feines que he tingut a cada moment perquè<br />
m’han donat per menjar, que és fonamental per sobreviure.» (E9)<br />
Aquest sentiment no és aliè als ocupadors, els quals, de vegades, es relaci·<br />
onen amb els treballadors de la mateixa manera, com si els estiguessin fent un<br />
favor. A continuació, transcrivim el testimoni d’una treballadora en el moment<br />
de renunciar:<br />
«Es va enfadar, em va dir que sí, que tant com m’havia ajudat, perquè ells tenen el concepte<br />
que, perquè et donen feina, t’estan donant una ajuda. Quan tu estàs treballant i estàs cobrant; si<br />
no treballessis, aquesta persona no tiraria endavant aquesta producció.» (E4)<br />
La lliure elecció de la contractació promulgada en àmbit legal, l’avaluació<br />
entre el lleure i el treball que plantegen els economistes més prestigiosos no<br />
són aplicables a un gruix de treballadors immigrants que han de treballar per<br />
necessitat. En una societat on l’intercanvi és una obligació perquè els béns per<br />
223
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
a la reproducció social s’han d’adquirir al mercat, la feina és una necessitat.<br />
Els treballadors immigrants tenen clara quina és la seva decisió davant d’una<br />
amenaça de pèrdua de feina: és millor poc que res. Entre estar aturats o en<br />
una mala feina, prefereixen continuar treballant, encara que les condicions<br />
d’aquesta feina no els plaguin.<br />
«Jo crec que la majoria perquè és el que els toca, o el que tenen en aquell moment; ens toca<br />
conformar-nos: no, doncs tinc aquesta feina, però on me’n vaig? O, si me’n vaig a una altra banda,<br />
és més dur o tindré menys diners.» (E2)<br />
«I jo li vaig dir: “És molt temps!”. Em va dir: “És el que hi ha”. Jo no tenia cap altra opció,<br />
havia de treballar o treballar.» (E7)<br />
«Sí, és clar, perquè la gent em deia: “De veritat, però vostè està treballant allà, si vostè fora<br />
es fa un horari, li sortirà millor, li surt més a compte, això, allò altre”. Sí, però el temor era plegar<br />
de treballar d’allà i quedar-me un temps aturat, sense cobrar res de cop.» (E4)<br />
Aquesta situació implica un nivell d’incertesa sobre les condicions de la<br />
seva vida que es tradueix en sentiments d’impotència i pessimisme. Tanma·<br />
teix, davant de l’opció de “millor una mala feina que a l’atur”, es presenta un<br />
fenomen interessant: l’encasellament laboral.<br />
224
3.3.2. Modalitats de contractació laboral<br />
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Les condicions d’ocupació tenen lloc d’acord amb els modes de vinculació<br />
laboral, això és, segons la modalitat de contracte amb què es configuren les<br />
relacions de treball. El gràfic 3.4 mostra que la temporalitat i la informalitat<br />
regeixen les relacions laborals per als treballadors immigrants. L’evidència em·<br />
pírica revela que, mentre que la vinculació de treballadors sense la deguda<br />
formalització legal constitueix per a la població nacional un cas aïllat (l’1,1%),<br />
per la població immigrant és la norma (el 47,7%). En efecte, mentre que el<br />
69,6% de les persones immigrants treballen sense contracte o la seva vin·<br />
culació es limita simplement a dur a terme un servei o una obra específica,<br />
només el 8,7% dels treballadors espanyols treballen en aquestes condicions.<br />
El grup restant de treballadors colombians amb contracte està marcat per la<br />
temporalitat i l’eventualitat dels contractes a preu fet, mentre que el 70,2%<br />
dels treballadors nacionals tenen contractes fixos.<br />
Gràfic 3.4. Població immigrant i nacional segons la modalitat de contracte laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
225
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Aquesta situació és preocupant perquè, en el cas de les persones immi·<br />
grants en societats receptores del nord, els drets civils, socials i, en general,<br />
els drets humans relacionats amb la protecció social en gran manera es cristal·<br />
litzen a través de l’ocupació. Un treballador sense contracte és un treballador<br />
que no cotitza a la Seguretat Social, que no té la protecció necessària en salut,<br />
accés a la jubilació, pensió per malaltia o mort, subsidi de desocupació i altres<br />
beneficis establerts per llei, i per tant en priva la seva família, particularment<br />
els seus fills dependents.<br />
El contracte laboral com a suport jurídic implica necessàriament abordar el<br />
tema de l’estabilitat laboral com una dimensió objectiva relacionada directa·<br />
ment amb la forma de vinculació laboral (el contracte de treball). La variable<br />
objectiva més important per determinar l’estabilitat laboral és la vigència del<br />
contracte de treball o, en altres paraules, els termes del contracte. Un contrac·<br />
te indefinit ofereix al treballador una garantia legal de continuïtat del vincle<br />
laboral a llarg termini, mentre que un contracte de caràcter temporal porta<br />
legalment implícit l’acabament del vincle laboral sense dret a una indemnit·<br />
zació. En el cas del contracte verbal o l’absència d’un contracte de treball, no<br />
hi ha cap mecanisme legal que vetlli pel compliment dels termes en què s’ha<br />
configurat verbalment la vinculació entre ocupador i treballador, i així la con·<br />
tinuïtat del vincle laboral només està emparada per la bona fe i l’honorabilitat<br />
de les parts.<br />
En el cas de la població immigrant estudiada (taula 3.5), s’ha observat que<br />
només l’11,5% tenen una estabilitat laboral basada legalment en un contracte<br />
indefinit; tanmateix, el 88,5% tenen una vinculació laboral amb un fort com·<br />
ponent d’incertesa perquè tenen un contracte temporal (el 28,7%) o perquè<br />
no tenen contracte de treball (el 59,8%). Analitzant l’estabilitat de l’ocupació<br />
en funció del contracte de treball segons el gènere, observem que les dones<br />
presenten un percentatge més elevat de relacions laborals sense contracte de<br />
treball (el 63,3% de dones enfront del 56,5% d’homes). Aquesta tendència<br />
també es confirma ja que els homes immigrants presenten lleugerament una<br />
major contractació indefinida que les dones (el 12,9% i el 10%, respectiva·<br />
ment). En la població immigrant estudiada s’observa que, pel que fa al col·<br />
lectiu de menys de 44 anys, només el 12% tenen un contracte estable. La<br />
resta de la població està marcada per la temporalitat i l’absència de contracte<br />
de treball.<br />
226
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Els treballadors amb nivell educatiu tècnic i universitari tenen el major<br />
nombre de contractes a llarg termini, és a dir, tenen més estabilitat laboral. Per<br />
contra, els treballadors amb un nivell educatiu més baix presenten les taxes<br />
d’inestabilitat més altes, amb el major nombre de contractes temporals i sense<br />
contracte de treball. Tanmateix, la variable que determina l’estabilitat laboral<br />
legalment instituïda és el permís de treball, ja que cap treballador irregular no<br />
està legalment facultat per firmar un contracte de treball. Només un de cada<br />
quatre treballadors legals (el 25%) tenen un contracte a llarg termini. El 12,5%<br />
dels treballadors entrevistats amb permís de treball no tenien contracte. Un<br />
element fonamental que s’ha de tenir en compte és que el 70% dels treballa·<br />
dors que diuen rebre un salari més baix que la mitjana del mercat no tenen<br />
contracte de treball.<br />
Taula 3.5. Modalitat de contracte segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència laboral,<br />
la discriminació salarial i la situació jurídica<br />
Modalitat de contracte<br />
Indefinit Temporal<br />
Sense<br />
contracte<br />
N % N % N %<br />
Nre.<br />
Total<br />
Total<br />
%<br />
Total 14 11,5 35 28,7 73 59,8 122 100<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Discriminació<br />
salarial<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Home 8 12,9 19 30,6 35 56,5 62 100<br />
Dona 6 10,0 16 26,7 38 63,3 60 100<br />
Fins a 24 anys 2 12,5 3 18,8 11 68,8 16 100<br />
De 25 a 44 anys 12 12,0 30 30,0 58 58,0 100 100<br />
De 45 anys o més 0 0,0 2 33,3 4 66,7 6 100<br />
Primaris 0 0,0 1 20,0 4 80,0 5 100<br />
Secundaris 3 5,4 15 26,8 38 67,8 56 100<br />
Tècnics 3 16,7 6 33,3 9 50,0 18 100<br />
Universitaris 8 18,6 13 30,2 22 51,2 43 100<br />
Assalariat 14 11,7 34 28,3 72 60,0 120 100<br />
Autònom 0 0,0 1 50,0 1 50,0 2 100<br />
Sí 4 7,0 13 22,8 40 70,2 57 100<br />
No 9 14,8 22 36,1 30 49,2 61 100<br />
Regular 14 25,0 35 62,5 7 12,5 56 100<br />
Irregular 0 0,0 0 0,0 66 100,0 66 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
227
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·<br />
pacions específiques com ara la construcció i els serveis personals observem<br />
que, pel que fa als treballadors de la construcció, el contracte fix té un ús molt<br />
inferior en el cas de les persones immigrants en comparació amb la població<br />
nacional; així, mentre que els autòctons són un nucli estable i fix (el 70%), els<br />
immigrants estudiats són altament inestables (el 3,4%). No obstant això, en els<br />
contractes d’obra o servei, hi tenen una participació gairebé idèntica (el 20,7%<br />
d’immigrants i el 23,6 de nacionals). En els serveis personals, els contractes<br />
fixos són tres vegades menys freqüents entre la població immigrant que entre<br />
la nacional; per tant, un de cada dos nacionals (el 50%) gaudeixen d’aquest<br />
contracte permanent, mentre que això succeeix només en gairebé un de cada<br />
sis immigrants. Aquesta precarietat contractual té una relació directament<br />
proporcional a les hores treballades, relació que no s’aprecia en el cas de la<br />
població nacional. És a dir, les persones immigrants, com més inestables, més<br />
hores treballen. Hi ha una relació entre la temporalitat i les hores treballades<br />
(taula 3.6).<br />
Taula 3.6. Modalitat de contracte en els treballadors de la construcció i els serveis<br />
personals<br />
Modalitat de<br />
contracte<br />
228<br />
Funcionari<br />
Fix<br />
%<br />
Inm<br />
%<br />
Nac<br />
Discontinu<br />
%<br />
Inm<br />
%<br />
Nac<br />
Estacional o<br />
de temporada<br />
%<br />
Inm<br />
D’obra o<br />
servei<br />
%<br />
% Nac<br />
Inm<br />
%<br />
Nac<br />
Altres/no<br />
en té<br />
%<br />
Inm<br />
%<br />
Nac<br />
No ho sap<br />
%<br />
Inm<br />
%<br />
Nac<br />
Construcció 3,4 69,9 0,0 3,3 0,0 3,2 20,7 23,6 62,1 0,0 0,0 0,0<br />
Serveis<br />
personals<br />
16,7 49,0 0,0 0,0 0,0 0,0 25,0 0,0 58,3 0,0 0,0 51,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En termes generals, la temporalitat dels contractes no va més enllà d’un<br />
any. El tipus de contracte més usat en el cas dels treballadors nacionals tem·<br />
porals és el contracte de 4 a 6 mesos, ja que el major nombre (el 35%) de<br />
treballadors autòctons convergeixen en aquest rang. Tanmateix, les persones<br />
immigrants (el 59,4%) tenen contractes temporals més llargs, entre 7 mesos<br />
i un any (gràfic 3.7).
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.7. Població immigrant i nacional segons la duració del contracte de treball<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En el cas dels treballadors temporals estudiats, el contracte vigent 71 del<br />
56,3% de les persones immigrants era el seu primer contracte, mentre que ho<br />
era per al 77,9% del col·lectiu espanyol. Per oposició, en el cas dels treballa·<br />
dors que han tingut tres o més contractes, els immigrants tripliquen el nombre<br />
de treballadors nacionals (el 18,8% d’immigrants i el 6% de nacionals) (grà·<br />
fic 3.8). Aquesta alta concentració d’un sol contracte temporal en les formes<br />
contractuals pot implicar que els treballadors tinguin poca antiguitat a les<br />
empreses, així que, més que no pas canviar de contractes al llarg del temps,<br />
salten d’una feina a una altra.<br />
71. En el moment de dur a terme l’enquesta (any 2002).<br />
229
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.8. Població immigrant i nacional segons els canvis de contracte<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En recapitular sobre la situació contractual dels treballadors immigrants,<br />
observem que només el 10% tenen un contracte fix al llarg del temps; això vol<br />
dir que el 90% estan adscrits a altres modalitats de contractes temporals. En<br />
el treball de camp es va veure que, encara que predominen els treballadors<br />
temporals, les situacions en les quals es presenta aquesta temporalitat varien.<br />
La temporalitat com a externalitat pot ser un calaix de sastre per incloure<br />
diferents formes de vinculació laboral. Al seu torn, aquesta relació contractual<br />
té implicacions directes en les condicions d’ocupació i treball, ja que afecta la<br />
qualitat de vida laboral. Recio afirma que «el contracte laboral no és, per tant,<br />
un mer contracte de compravenda, sinó que és la via d’entrada a un complex<br />
sistema de relacions socials en què apareixen sistemes jeràrquics, polítiques<br />
de legitimació, incentius particulars, així com resistències i accions col·lectives<br />
per part dels treballadors» (1997: 41). El contracte laboral determina el canal<br />
d’accés a l’ocupació. Així, la posició que es tingui respecte a l’empresa és<br />
fonamental en les condicions de treball, determinades pel tipus de contracte<br />
laboral.<br />
230
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
En aquest estudi s’han trobat quatre tipus de relació contractual temporal.<br />
El primer tipus de temporalitat afecta el treballador temporal intern, és a dir, un<br />
treballador amb contracte temporal, firmat per la mateixa empresa en la qual<br />
desenvolupa la seva feina. Després trobem dos tipus de treballadors contractats<br />
per tercers: primer, els treballadors externs temporals contractats per una em·<br />
presa de treball temporal i que, majoritàriament, fan activitats intrínseques a la<br />
raó social de l’empresa. És a dir, el treballador és a l’empresa, treballa dins de<br />
l’empresa, fa funcions productives pròpies de l’empresa, però el seu ocupador<br />
és una empresa de treball temporal. El segon grup és conformat per treballadors<br />
externs temporals contractats per empreses de serveis (outsourcing), la carac·<br />
terística de les quals és que contracten aquests treballadors perquè els prestin<br />
un servei puntual, però aliè a les activitats productives de l’altra empresa. Són<br />
petites empreses de serveis subcontractades per una empresa més gran perquè<br />
facin funcions que no generen valor agregat a la seva activitat productiva, com<br />
ara empreses de neteja, gestió comptable, selecció de personal, capacitació,<br />
etc. I a l’última baula de jerarquia es troben els autònoms dependents, que<br />
treballen per a una empresa però que estan obligats a cotitzar a la Seguretat<br />
Social com a independents. Usualment, tenen contractes comercials amb les<br />
empreses i treballen per obra o servei, i en aquest cas no es parla de salari sinó<br />
d’honoraris i d’altres, no tenen contractes. Aquests autònoms no han decidit<br />
voluntàriament ser autònoms, sinó que treballen d’aquesta manera perquè no<br />
tenen cap altra opció. En els dos extrems d’aquesta gamma de posicions con·<br />
tractuals, hi ha els treballadors interns indefinits i els autònoms, tant amb per·<br />
sonal com sense, que gaudeixen de l’avantatge de ser on són. Aquesta situació<br />
de les persones immigrants és el reflex d’un fenomen més ampli i important<br />
en l’àmbit econòmic. S’estan generant grans transformacions en l’organització<br />
de la producció i, per tant, del treball, que alteren completament l’estructura<br />
de l’ocupació. En paraules de Castillo, el treball s’invisibilitza: «el treball es<br />
degrada, es desqualifica i s’engruna, per poder ser subcontractat, en una mi·<br />
ríada d’empreses que ja són només parts d’una cadena de muntatge invisible,<br />
desplegada en el territori, la cinta transportadora de la qual està regida pel<br />
“just a temps” i es presenta com una circulació territorial dels productes, béns<br />
o serveis “en curs de producció”. Els fragments de la cadena productiva, que<br />
són ara les empreses, només poden competir, en aquest model, desqualificant<br />
i intensificant el treball. Amb ritmes més alts, amb més càrregues, amb més<br />
disponibilitat dels treballadors i treballadores, amb menys “regulacions” que<br />
travin aquesta disponibilitat, fins i tot en les ocupacions dels serveis i l’atenció<br />
231
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
personal, la velocitat, la intensificació i la normalització acaben aviat amb els<br />
aspectes de qualitat, de (bon) tracte al client» (Castillo, 2005: 19).<br />
En aquest estudi es pot observar, al gràfic 3.9, que en el cas dels treballadors<br />
immigrants temporals el tipus de vinculació més utilitzada és la de treballador<br />
intern temporal, amb el 31,1%; en segon lloc, hi ha els autònoms dependents<br />
(el 12,6%). Després, trobem els treballadors externs per a empreses de ser·<br />
veis, en outsourcing (el 6,6%) i, finalment, l’1,3% per a empreses temporals.<br />
Els altres treballadors són veritablement autònoms, treballadors amb contracte<br />
indefinit i treballadors sense contracte.<br />
Gràfic 3.9. Relació contractual de les persones immigrants<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
3.3.3. Mobilitat laboral<br />
La mobilitat laboral fa referència al pas dels treballadors d’una ocupació<br />
a una altra. Té lloc quan el treballador es mou d’una feina a una altra de<br />
diferent o dins de l’activitat laboral mateixa, com en el cas de la mobilitat<br />
intra o interfirmes, intra o interocupacions, intra o intersectorial, entre d’altres;<br />
tanmateix, la rotació laboral reflecteix la mobilitat ocupacional a través dels<br />
canvis de feina, les contractacions i les finalitzacions de contracte que presenta<br />
un treballador. D’acord amb el gràfic 3.10, observem grans diferències entre<br />
232
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
la població treballadora espanyola i la colombiana, la qual cosa subratlla la<br />
novetat de la presència colombiana a la península, i a Barcelona en particular.<br />
El 71,5% de la població colombiana portava menys d’un any en l’ocupació en<br />
el moment de fer l’enquesta, a diferència del 9,6% dels treballadors nacionals.<br />
Més encara, mentre que el 89,4% dels treballadors colombians van assenyalar<br />
com a antiguitat en el lloc de treball actual entre un i dos anys, el 66,7% dels<br />
treballadors espanyols van indicar que portaven més de tres anys treballant al<br />
seu lloc actual, amb el 53,4% amb més de cinc anys en la feina esmentada.<br />
Aquesta variable revela no solament la rotació laboral, sinó també l’estabilitat<br />
de l’ocupació.<br />
Gràfic 3.10. Població immigrant i nacional segons l’antiguitat en l’ocupació actual<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Les feines amb més antiguitat en el cas de les persones immigrants (gràfic<br />
3.11) són les ocupacions tècniques professionals, de direcció d’empresa i al·<br />
guns oficis no qualificats. I les feines amb més rotació són les qualificades de<br />
la indústria manufacturera i la construcció.<br />
233
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.11. Antiguitat de l’ocupació en persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Per a Edwards (1999b), els estudis sobre condicions laborals han d’incloure<br />
els anys que fa que es treballa amb l’ocupador actual, però atès el curt període<br />
de residència dels immigrants colombians, l’antiguitat en una ocupació o lloc<br />
de treball està en relació directa amb la permanència en un lloc o amb l’ar·<br />
ribada del treballador estranger. A l’efecte d’aquesta recerca, els treballadors<br />
estrangers s’analitzen contrastant el temps de permanència en el país receptor.<br />
Observem que hi ha una tendència clara a demostrar que la poca antiguitat<br />
en l’ocupació dels immigrants colombians està relacionada amb el poc temps<br />
de permanència a Espanya. A mesura que augmenta el temps de permanència<br />
en el país d’acollida s’incrementen els anys d’antiguitat en l’ocupació (gràfic<br />
3.12).<br />
234
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.12. Antiguitat de l’ocupació segons la permanència a Espanya. Persones<br />
immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
En interrogar els treballadors nacionals i els immigrants sobre quin és el<br />
motiu més important per canviar d’ocupació, el 55% dels treballadors naci·<br />
onals diuen que canvien d’ocupació per millorar les condicions de treball, el<br />
23% busquen un sou més alt i el 19% volen ascendir professionalment (gràfic<br />
3.13). Quan s’interroga les persones immigrants sobre quins van ser els motius<br />
per acceptar la nova feina, el 32% argumenten que van acceptar el primer que<br />
van trobar, que no utilitzen cap criteri de selecció per quedar·se amb una feina.<br />
El 15% aspiraven a tenir més estabilitat, i el 13% van canviar d’ocupació per<br />
convertir·se en autònoms (gràfic 3.14).<br />
235
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.13. Motiu del canvi de feina actual. Població nacional<br />
Gràfic 3.14. Motius de l’acceptació de la feina. Població immigrant<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
236
3.3.4. Estabilitat de l’ocupació<br />
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
L’estabilitat de l’ocupació és una dimensió fonamental per entendre l’ocu·<br />
pació i el mercat de treball. Per als segmentalistes, l’estabilitat de l’ocupació<br />
és el tret principal que diferencia les ocupacions primàries de les secundàries<br />
(Edwards, 1999: 413). L’estabilitat d’una ocupació està determinada per molts<br />
factors, i un dels elements fonamentals per estudiar·la són les taxes d’atur. En<br />
els estudis de mobilitat laboral es reconeix una desocupació friccional, a causa<br />
del canvi normal de lloc de treball.<br />
Aquesta desocupació friccional determina un temps raonable d’atur per als<br />
treballadors en el mercat de treball, però quan s’observa que hi ha grups soci·<br />
als (en el mateix mercat laboral) que presenten taxes d’atur més altes de les<br />
esperades per causes friccionals, aquest excés representa una elevada rotació<br />
deguda a la inestabilitat de l’ocupació, producte d’un comportament diferenci·<br />
al del mercat de treball per a alguns grups socials. Per raó de les especificitats<br />
d’aquest estudi, la ràtio de desocupació només s’analitza en funció del temps<br />
que ha trigat la persona immigrant a aconseguir la primera feina a Espanya,<br />
però la inestabilitat laboral es reflecteix clarament en la rotació laboral.<br />
La rotació laboral de les persones immigrants és alta, ja que tendeixen a<br />
anar d’una ocupació a una altra per garantir una millor ubicació laboral. El<br />
gràfic 3.15 mostra que el 41% dels treballadors estudiats han tingut entre una<br />
i dues feines des de la seva entrada al país. El 26% han tingut de tres a cinc<br />
feines. Tanmateix, el 25% només han tingut una feina des que van arribar a<br />
Espanya.<br />
237
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.15. Rotació laboral a Espanya. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Segons la taula 3.16, entre les persones immigrants que fa menys d’un<br />
any que viuen a Espanya, el 44,7% no han canviat d’ocupació, mentre que el<br />
47,4% han tingut entre una i dues feines. Les que fa entre un i dos anys que<br />
viuen a Espanya es concentren majoritàriament (el 40,3%) en el rang de les<br />
que han canviat entre una o dues vegades d’ocupació. Els treballadors que fa<br />
entre tres i quatre anys que resideixen en territori espanyol es caracteritzen<br />
perquè la seva major concentració (el 36%) es presenta en el mateix rang<br />
anterior, i han canviat entre una i dues vegades d’ocupació.<br />
Els treballadors que fa entre cinc i nou anys que viuen al país es distribu·<br />
eixen homogèniament entre els que han tingut una i dues feines, fins a tres i<br />
quatre feines. I en el cas dels treballadors immigrants colombians que fa més<br />
de deu anys que viuen aquí, la major concentració es presenta entre els que<br />
han tingut entre una i dues feines, i els que han passat per nou o més feines.<br />
Aquesta població que es manté en aquest lloc de treball ho fa per raons de<br />
seguretat del salari o pels papers.<br />
238
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Taula 3.16. Rotació laboral a Espanya – Anys de permanència a Espanya. Persones immigrants<br />
Anys de permanència a Espanya Total<br />
Menys<br />
d’un any<br />
1·2<br />
anys<br />
3·4<br />
anys<br />
5·9<br />
anys<br />
Més de<br />
10 anys<br />
Menos de<br />
un año<br />
No ha canviat de feina 17 12 7 0 1 37<br />
45,9 32,4 18,9 0,0 2,7 100,0<br />
44,7 16,7 28,0 0,0 14,3 24,5<br />
D’una a dues vegades 18 29 9 4 2 62<br />
29,0 46,8 14,5 6,5 3,2 100,0<br />
47,4 40,3 36,0 44,4 28,6 41,1<br />
De tres a cinc vegades 3 24 7 4 1 39<br />
7,7 61,5 17,9 10,3 2,6 100,0<br />
7,9 33,3 28,0 44,4 14,3 25,8<br />
De sis a vuit vegades 0 3 2 0 1 6<br />
0,0 50,0 33,3 0,0 16,7 100,0<br />
0,0 4,2 8,0 0,0 14,3 4,0<br />
Nou vegades o més 0 4 0 1 2 7<br />
0,0 57,1 0,0 14,3 28,6 100,0<br />
0,0 5,6 0,0 11,1 28,6 4,6<br />
Total 38 72 25 9 7 151<br />
25,2 47,7 16,6 6,0 4,6 100,0<br />
100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0<br />
Nota: A les caselles per ordre apareixen n, % en relació amb anys de permanència a España y en<br />
tercer lloc, el % del total.<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
D’acord amb la teoria exposada al segon capítol, l’estabilitat laboral té una<br />
dimensió objectiva i una de subjectiva. Les dimensions objectives poden cir·<br />
cumscriure’s fàcilment a les formes de contractació laboral, situació real que<br />
reflecteix la continuïtat del vincle laboral, però també l’estabilitat és percebuda<br />
pel treballador com una sensació d’incertesa de la continuïtat de la relació<br />
laboral i un temor a la inestabilitat quant a la feina. En interrogar els treba·<br />
lladors estudiats sobre si estan d’acord amb l’afirmació “La meva feina és<br />
estable” (gràfic 3.17), el 71,8% dels treballadors nacionals consideren que<br />
la seva ocupació és estable, xifra similar (lleugerament més baixa) a la dels<br />
treballadors immigrants (el 64,9%). Entre els treballadors estudiats que no<br />
estan d’acord que la seva ocupació sigui estable, el 15,4% dels treballadors<br />
239
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
nacionals a Barcelona manifesten la inestabilitat de la seva feina, mentre que<br />
aquesta xifra s’incrementa una mica més (el 26,5%) per als treballadors im·<br />
migrants. Si observem el gràfic, veiem que no hi ha forts contrastos sobre la<br />
percepció d’incertesa entre els treballadors nacionals i els immigrants, encara<br />
que el treballador nacional té una sensació d’estabilitat més gran pel que fa a<br />
la seva feina.<br />
Gràfic 3.17. Població immigrant i nacional segons l’afirmació “La meva feina és estable”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·<br />
pacions específiques com la construcció i els serveis personals, observem que<br />
al sector dels serveis personals els treballadors perceben una situació d’esta·<br />
bilitat generalitzada (taula 3.18); els treballadors immigrants colombians se<br />
situen només un 10% per sota dels nacionals, fet que evidencia que la variable<br />
“estabilitat” no està influïda per la modalitat de contracte, ja que s’ha vist<br />
anteriorment que el 51% dels treballadors nacionals no saben quin tipus de<br />
contracte tenen. Per tant, l’ocupació de serveis personals, malgrat la informa·<br />
litat laboral que té, presenta gran estabilitat en les feines, amb independència<br />
de la relació contractual que hi hagi. La percepció d’estabilitat de l’ocupació<br />
es redueix a la meitat en el cas dels treballadors de la construcció, en relació<br />
240
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
amb els serveis personals. Respecte a la construcció, els treballadors nacionals<br />
tenen el 10% menys de sensació d’estabilitat en la seva feina que els colombi·<br />
ans estudiats (el 72,3% de nacionals i el 55,2% de colombians). L’estabilitat<br />
d’aquest sector està lleugerament més vinculada a les modalitats contractuals,<br />
sense que siguin determinants.<br />
Taula 3.18. Feina estable en els treballadors de la construcció i els serveis personals<br />
La meva feina és estable<br />
En desacord<br />
Ni d’acord ni en<br />
desacord<br />
D’acord<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 34,5 15,2 10,3 12,4 55,2 72,3<br />
Serveis personals 7,7 0,0 0,0 0,0 92,3 100,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Reprenent la variable “contractació laboral” i encreuant·la amb l’estabilitat<br />
en l’ocupació, el contrast és explícit. La percepció d’estabilitat laboral en les<br />
persones immigrants no està lligada a la vinculació contractual. El comporta·<br />
ment de la variable “estabilitat” no guarda una relació directa ni inversament<br />
proporcional amb el contracte de treball. Al gràfic 3.19 s’observa que, en el<br />
cas de la població colombiana estudiada, preval una percepció d’estabilitat de<br />
l’ocupació, independent dels termes contractuals en els quals s’ha definit la<br />
vinculació laboral. Per exemple, del total de treballadors immigrants estudiats<br />
que no tenen contracte de treball, el 52,1% consideren que la seva feina és<br />
estable. Aquesta situació també es presenta en el cas dels treballadors immi·<br />
grants (el 74,3%) que tenen contracte temporal, amb la percepció que la seva<br />
feina és estable.<br />
241
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.19. Estabilitat segons el contracte. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Com una variable més que s’ha de tenir en compte quant a l’estabilitat de<br />
l’ocupació, es va interrogar els treballadors sobre la possibilitat de deixar la<br />
feina al cap d’un any, o de deixar de treballar en el que estan fent de forma<br />
voluntària i involuntària. Un alt percentatge (el 81,8%) dels treballadors naci·<br />
onals consideren improbable que canviïn d’ocupació, mentre que aquesta situ·<br />
ació només es presenta en el 35,1% dels immigrants estudiats (gràfic 3.20).<br />
Aquesta mateixa tendència s’expressa pel que fa a la probabilitat de deixar la<br />
feina actual. Així, mentre que el 21,9% dels treballadors immigrants diuen que<br />
és totalment segur que deixin la feina, només el 3,8% dels treballadors naci·<br />
onals ho afirmen. En conclusió, per als treballadors immigrants és més alta la<br />
possibilitat d’abandonar la feina, ja que el 62,9% de les persones enquestades<br />
(en relació amb el 15,2% dels treballadors nacionals) consideren més o menys<br />
que tenen possibilitats de deixar la feina actual.<br />
242
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.20. Població immigrant i nacional segons la possibilitat d’abandonar la feina actual<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Entre aquells treballadors que tenen possibilitats de deixar la feina, ja sigui<br />
perquè és totalment segur, molt possible o potser possible que la deixin en<br />
el lapse d’un any, es presenten raons coincidents i divergents entre població<br />
nacional i immigrant. La raó més important tant per a la població nacional<br />
com per a la immigrant per deixar la feina és que els ofereixin alguna cosa<br />
millor en una altra empresa (el 32,4% d’immigrants i el 24,7% de nacionals);<br />
tanmateix, hi ha diferències entre nacionals i immigrants en funció del lloc<br />
que ocupen en el mercat de treball, ja que el 10% dels treballadors nacionals<br />
deixarien la seva feina per jubilació, atesa l’antiguitat que tenen en el mercat<br />
laboral, situació diferent de la dels immigrants de recent migració. Igualment,<br />
el 23,6% d’espanyols a Barcelona entreveuen la possibilitat de deixar la feina<br />
per finalització del treball temporal, mentre que això només afecta el 4,2%<br />
dels treballadors immigrants. Aquesta variable té limitacions per explicar en<br />
profunditat les raons dels treballadors que estarien disposats a deixar la seva<br />
feina actual, perquè el major percentatge de resposta s’aglutina a l’entorn d’al·<br />
tres raons (el 43,7% d’immigrants i el 29,5% de nacionals), i s’observa que el<br />
243
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
motiu més reiterat entre els treballadors és que els ofereixin alguna feina millor<br />
en una altra empresa (gràfic 3.21).<br />
Gràfic 3.21. Població immigrant i nacional segons la raó per deixar la feina actual<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Seria interessant estudiar l’afecció del personal a l’ocupació i la incidència<br />
que té una feina que no s’ajusta a les particularitats dels treballadors. En<br />
la teoria de mercats de feines segmentades es desenvolupa la hipòtesi que<br />
el treballador secundari no té afecció a l’ocupació. En paraules d’Edwards,<br />
«la conducta dels treballadors secundaris sembla bastant sensata, ateses les<br />
oportunitats que tenen. Ja que hi ha poca retribució per l’estabilitat en aquests<br />
llocs, no tenen cap incentiu per romandre llargs períodes de temps en una<br />
ocupació. Canviant hi perden poc i, almenys, hi guanyen la varietat de feina i<br />
l’alliberament dels caps tirans» (1999b: 416). Tanmateix, més que no pas una<br />
conducta de canviar d’ocupació per variar, la rotació laboral és una estratègia<br />
de mobilitat ascendent, perquè les ocupacions secundàries manquen de pos·<br />
sibilitat d’ascens i l’antiguitat no és premiada econòmicament; els treballadors<br />
busquen una mobilitat ascendent amb la rotació d’un lloc a un altre.<br />
244
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Una altra variable per analitzar l’estabilitat de l’ocupació es relaciona amb<br />
la recerca voluntària d’una nova feina. Al gràfic 3.22, en el cas dels treballadors<br />
espanyols estudiats, el 92,7% no estan buscant una nova feina, mentre que pel<br />
que fa als immigrants colombians aquesta xifra es redueix al 70,9%. Entre els<br />
treballadors tant nacionals com immigrants que, en el moment de respondre<br />
l’enquesta, estaven buscant una altra feina, el 2% ho feien perquè considera·<br />
ven insegura la seva ocupació. El 4% de les persones immigrants estan buscant<br />
una altra feina (l’1,5% dels espanyols), perquè consideren la seva ocupació<br />
provisional, fent honor a l’adagi colombià que «és millor estar mal ocupat que<br />
aturat», ja que a Colòmbia no existeix el subsidi de desocupació. Així que els<br />
immigrants colombians implementen la mateixa estratègia utilitzada en el mer·<br />
cat de treball colombià de l’ocupació paraigua, és a dir, un recer que protegeix<br />
dels mals temps. Tanmateix, la raó que evidencia el tipus d’ocupació a què<br />
tenen accés les persones immigrants és que el 18,5% busquen una nova feina<br />
per millorar les condicions de la seva ocupació actual, amb el 2,6% que busca<br />
una altra feina per completar l’ocupació actual.<br />
Gràfic 3.22. Població immigrant i nacional segons les raons de recerca d’una altra feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
245
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Així es corrobora el que hem enunciat abans: que la rotació voluntària, el fet<br />
de moure’s expressament d’una ocupació a una altra, és una recerca per millo·<br />
rar la posició en el mercat de treball. És a dir, el canvi d’ocupació voluntària té<br />
com a objectiu posicionar·se de manera ascendent en el mercat de treball, tal<br />
com ho afirma Toharia: «l’abandonament voluntari d’un lloc probablement es<br />
degui al fet que l’individu ha trobat o espera trobar un lloc millor. Tanmateix,<br />
l’abandonament no voluntari d’un lloc pot implicar l’“estancament” de la car·<br />
rera laboral d’un individu, fins i tot pot ser el senyal negatiu que el bloquejarà<br />
per a l’assoliment de llocs millors que l’anterior» (2001: 76).<br />
246<br />
Un testimoni exemplifica aquest plantejament:<br />
«Ho vaig tallar perquè tampoc no eren les meves ambicions personals i després vaig passar a<br />
treballar en una fundació de manera professional, i això era el que estava buscant aquí.» (E13)<br />
Un altre aspecte de l’estabilitat de l’ocupació consisteix en les expectatives<br />
que té un treballador davant les feines que li ofereix el mercat de treball.<br />
Quan un treballador té una feina, però sap que si la perd no podrà trobar·ne<br />
una d’igual o millor, veu reduïdes les seves possibilitats de mobilitat laboral<br />
ascendent, i un radi d’incertesa i inestabilitat laboral plana sobre el treballador<br />
i l’ocupació. En interrogar els treballadors immigrants 72 sobre quines proba·<br />
bilitats tenen de trobar una feina igual o millor que l’actual si la perden, les<br />
respostes qüestionen el futur promissori que els espera en el mercat de treball.<br />
En el gràfic 3.23, el 42% de les persones immigrants estudiades consideren<br />
que tindrien possibilitats mitjanes de trobar una feina igual o millor que la<br />
que tenen actualment. El 27% dels treballadors estudiats consideren que,<br />
en cas de perdre la seva feina, tenen poques possibilitats o cap de trobar una<br />
feina millor o igual que la que tenen actualment. Per a aquests treballadors, el<br />
futur laboral és desolador. La incertesa laboral del mercat de treball només els<br />
augura una mobilitat descendent. Cada dia veuen menys possibilitats d’ascens<br />
laboral. Tanmateix, el 32% dels treballadors immigrants estudiats pensen que<br />
tenen moltes possibilitats de trobar una feina millor.<br />
72. L’Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT) no disposa d’aquesta informació per als<br />
treballadors nacionals estudiats.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.23. Probabilitats de trobar una feina millor. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
A continuació, transcrivim el testimoni d’un professional que expressa la<br />
mobilitat descendent, lligada a la inestabilitat.<br />
«Vaig anar a treballar a una fundació amb un nivell tecnicoprofessional per fer-hi projectes<br />
per a la Comissió Europea, i projectes per a l’Ajuntament de Barcelona; hi vaig ser tres mesos, però<br />
l’ambient laboral era impossible i vaig plegar pensant que aconseguiria una feina igual de bona,<br />
però ja em va ser impossible, això no.» (E13)<br />
L’estabilitat constitueix un element fonamental quan es considera una ocu·<br />
pació. Disposar d’una feina estable és més important que acceptar una altra<br />
ocupació amb risc, encara que tingui millors condicions de treball en altres<br />
aspectes. Els treballadors privilegien l’estabilitat.<br />
«A mi em van cridar de fora d’aquí de Barcelona per anar-me’n immediatament a altres llocs,<br />
però no me n’hi anava per la inestabilitat, perquè jo volia estar una mica estable. Perquè un se’n<br />
va, t’ofereixen feina, però és per treure’t del problema, res més.» (E10)<br />
El treballador reconeix que hi ha llocs de treball que no desenvolupen re·<br />
lacions d’estabilitat i continuïtat amb el personal. Per la naturalesa mateixa<br />
amb què van ser dissenyades, aquestes ocupacions permeten l’alta rotació dels<br />
treballadors.<br />
247
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«És d’aquestes empreses que enganxen a qui sigui per aconseguir clients i després, si se’n<br />
va, no els importa mentre es quedi el client que tingui; potser, a ells no els costa res, no els costa<br />
absolutament res perquè no t’estan pagant una assegurança, ni t’estan pagant Seguretat Social,<br />
no t’estan donant res. Si tu vincules algú, reps una comissió i, si no vincules ningú, doncs no s’ha<br />
perdut res. Llavors, per això no hi ha una gran decisió, una gran presa de decisió a veure si em<br />
quedo amb aquest, amb aquell.» (E3)<br />
3.4. Jornada laboral<br />
La jornada de treball és un dels aspectes fonamentals de l’ocupació. «Exis·<br />
teix una condició laboral que marca d’una manera especial les relacions d’ocu·<br />
pació i treball per a tota persona assalariada: el temps de treball. Especial<br />
perquè a través d’aquest no només s’ordena el treball, sinó també la vida de<br />
cada treballador i el seu espai social» (Prieto 1994: 24). La jornada de treball<br />
estipulada per la legislació laboral espanyola és de 40 hores. Al gràfic 3.24<br />
s’observa que el 60,9% dels treballadors nacionals treballen entre 31 i 40 ho·<br />
res per setmana, però que això succeeix només per al 27,2% dels treballadors<br />
immigrants. Tanmateix, el gràfic revela que el percentatge d’immigrants que<br />
treballa més de 60 hores per setmana és alt, en comparació amb els treba·<br />
lladors nacionals (el 23,8% per als immigrants i el 0,5% per als nacionals).<br />
D’altra banda, observant les jornades de treball per segments d’hores, veiem<br />
que les persones immigrants tenen jornades de treball menys estructurades<br />
que les nacionals. El doble d’immigrants treballen mitja jornada o menys (el<br />
9,3% d’immigrants i el 4,7% de nacionals). Així, la jornada dels treballadors<br />
nacionals tendeix a ser més concentrada com a temps complet setmanal.<br />
248
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.24. Població immigrant i nacional segons la jornada setmanal habitual (hores)<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Com veiem a la taula 3.25, que mostra la jornada de treball en funció de<br />
tres tipus de variables de caràcter individual, ocupacional i d’immigrant, la<br />
mitjana d’hores treballades per setmana d’un treballador autòcton són 40,3<br />
hores, mentre que la mitjana setmanal de les persones immigrants és de 48,6<br />
hores; en altres paraules, la població immigrant tendeix a treballar de mitjana<br />
9 hores més a la setmana que la nacional. Tant els homes nacionals com els<br />
immigrants treballen una mitjana de 8 hores més que les dones. Mentre que les<br />
dones nacionals no arriben a treballar de mitjana la jornada completa (36,6 h),<br />
les immigrants treballen una mitjana de 44 hores a la setmana. En el cas dels<br />
homes immigrants, la mitjana d’hores treballades a la setmana és de 53 hores,<br />
mentre que els autòctons treballen una mitjana de 43 hores a la setmana.<br />
Els treballadors de més de 45 anys tenen la mitjana més alta d’hores tre·<br />
ballades, mentre que els joves fan menys hores de treball de mitjana a la<br />
setmana, tant per a nacionals com per a immigrants. Tanmateix, mentre que els<br />
treballadors de més de 45 anys treballen 41,5 hores setmanals, els immigrants<br />
de més de 45 anys fan 52,7 hores a la setmana.<br />
249
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La mitjana d’hores treballades segons el nivell educatiu revela aspectes<br />
importants del comportament del mercat de treball. En el cas de la pobla·<br />
ció nacional, s’observa que els treballadors amb baixa qualificació i estudis<br />
primaris tenen una jornada setmanal més llarga (42,9 h) en relació amb els<br />
treballadors amb estudis universitaris (37,8 h), mentre que en el cas dels tre·<br />
balladors immigrants es presenta una relació inversa. Les persones immigrants<br />
amb formació universitària tenen una jornada més llarga (51,2 h), mentre que<br />
les que tenen estudis primaris treballen jornades més curtes (38,3 h). Així, si<br />
comparem la relació entre els treballadors qualificats, professionals universi·<br />
taris, nacionals i immigrants, la diferència entre la mitjana d’hores treballades<br />
per setmana és contundent. Els treballadors universitaris immigrants treballen<br />
13 hores més que els universitaris nacionals.<br />
La mitjana de la jornada setmanal segons l’ocupació presenta la mateixa<br />
dinàmica: més hores de treball setmanal per a les persones immigrants. Tanma·<br />
teix, en el cas de la població immigrant, la mitjana més alta d’hores treballades<br />
per setmana la tenen els directors d’empreses, amb 67 hores treballades per<br />
setmana; mentre que els treballadors nacionals treballen una mitjana de 44,6<br />
hores. En oposició, són els professionals i tècnics de suport d’origen immigrant<br />
els que treballen una jornada normal (el 40%), gairebé igual que els treballa·<br />
dors nacionals (el 39,2%). També és important observar la jornada laboral dels<br />
treballadors de serveis, restauració i d’altres. En aquest cas, els immigrants<br />
tenen una mitjana més alta d’hores treballades, ja que treballen una mitjana<br />
de 47,5 hores per setmana, mentre que un treballador nacional, en el mateix<br />
grup ocupacions, treballa 42,5 hores setmanals.<br />
Els serveis, com a branca d’activitat econòmica, tenen una jornada setmanal<br />
més reduïda per als treballadors nacionals (39,1 h), mentre que els immigrants<br />
treballen una mitjana de 47,8 hores per setmana. La jornada laboral, vista des<br />
de la relació de dependència laboral, mostra que els treballadors assalariats,<br />
tant immigrants com nacionals, treballen menys que els autònoms. Entre els<br />
autònoms, els immigrants treballen més hores que els nacionals (57,8 i 45,9<br />
hores, respectivament). En observar la situació de les persones immigrants<br />
tenint en compte la situació jurídica respecte al mercat de treball, observem<br />
que els treballadors regulars treballen una mitjana de gairebé 10 hores més per<br />
setmana que els irregulars. Quant a la jornada de treball setmanal en funció<br />
del tipus d’ocupador, veiem que els treballadors immigrants que tenen com a<br />
ocupador una empresa treballen moltes més hores que els que treballen per a<br />
250
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
particulars (48,9 h per a empreses i 39,8 h per a particulars).<br />
La mitjana d’hores treballades per setmana és més alta per al treballador<br />
intern indefinit (50,5 h), mentre que l’autònom dependent només treballa tres<br />
quartes parts de la jornada (32,9 h).<br />
Taula 3.25. Mitjana d’hores setmanals segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, el<br />
sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,<br />
l’ocupador i la relació contractual<br />
Mitjana d’hores treballades per setmana<br />
Mitjana<br />
imm.<br />
Mitjana<br />
nac.<br />
Total 48,6 40,3<br />
Gènere<br />
Home<br />
Dona<br />
52,9<br />
44,0<br />
43,0<br />
36,6<br />
Fins a 24 anys 46,3 36,7<br />
Grups d’edat<br />
De 25 a 44 anys 48,6 40,4<br />
De 45 anys o més 52,7 41,5<br />
Primaris 38,3 42,9<br />
Educació<br />
Secundaris<br />
Tècnics<br />
47,0<br />
49,7<br />
40,2<br />
40,4<br />
Universitaris 51,2 37,8<br />
Direc. Emp. Administr. Públiques 67,0 44,6<br />
Tècn. Profess. Científ. I intel·lectuals 52,4 37,2<br />
Tècn. Profess. De suport 40,0 39,2<br />
Personal d’administració 50,5 37,7<br />
Ocupació<br />
Treball. Serveis restauració i altres 47,5 42,5<br />
Treball. Qualif. Agricultura i pesca ··· 37,4<br />
Artesans i treballadors qualificats<br />
manufactura<br />
49,9 41,7<br />
Operad. Instal·l. Maquin. Muntadors 47,6 44,8<br />
Treballadors no qualificats 40,3 37,1<br />
Agricultura i pesca 0,0 43,3<br />
Sector econòmic<br />
Indústria<br />
Construcció<br />
53,1<br />
50,1<br />
41,8<br />
43,0<br />
Serveis 47,8 39,1<br />
Dependència laboral<br />
Assalariat<br />
Autònom<br />
46,3<br />
57,8<br />
39,3<br />
45,9<br />
251
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Situació jurídica<br />
Tipus d’ocupador<br />
Relació contractual<br />
252<br />
Regular 53,1 0,0<br />
Irregular 44,3 0,0<br />
Empresa 48,0 0,0<br />
Particular 39,8 0,0<br />
Treb. Intern temporal 45,6 0,0<br />
Treb. Extern empresa temporal 50,0 0,0<br />
Treb. Extern empresa de serveis 41,6 0,0<br />
Autònom dependent 32,9 0,0<br />
Autònom 67,6 0,0<br />
Treb. Intern indefinit 50,5 0,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·<br />
pacions específiques com ara la construcció i els serveis personals (taula 3.26),<br />
observem que hi ha diferències significatives entre aquests dos grups de tre·<br />
balladors, ja que mentre que els colombians estudiats de la construcció i els<br />
serveis personals tenen horaris més extensos, que s’aproximen a una mitjana<br />
de 50 hores setmanals, els nacionals redueixen els seus horaris en els serveis<br />
personals a 30 hores setmanals i a 40 hores a la construcció.<br />
Taula 3.26. Mitjana d’hores setmanals en els treballadors de la construcció i els serveis<br />
personals<br />
Mitjana d’hores treballades per<br />
setmana<br />
Nre.<br />
Mitjana<br />
immigrants<br />
Nre.<br />
Mitjana<br />
nacionals<br />
Construcció 29 50,3 57.592 43,4<br />
Serveis personals 13 48,6 4.140 32,1<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Sobre la base de les entrevistes fetes l’any 2004, transcrivim els testimonis<br />
següents d’algunes jornades de treball esgotadores:
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
«El meu problema és que he treballat massa hores: de 40 hores que treballa una persona, jo he<br />
treballat 70, 80 hores. Es pot dir que és molt dur. Treballar des de dos quarts de set del matí fins<br />
a les nou, deu i onze de la nit continuadament, i només dinar de vegades, de vegades anar-se’n<br />
sense menjar bé i tot, i descansar només 15 minuts, menjar i continuar treballant.» (E10)<br />
«Són 12 hores, de vuit a vuit. No, és un contracte normal, és un contracte estable, tenim<br />
setmanes llargues i setmanes curtes, i s’hi inclouen els dies festius, el diumenge i tot això; llavors,<br />
una setmana curta treballes dimarts, dijous i divendres 12 hores, i l’altra setmana és una setmana<br />
llarga en què treballes dilluns, dimecres, dissabte i diumenge, però tot això amb un sou normal,<br />
amb un sou fix, i si vostè... un diumenge, et toca un dia festiu o el que sigui, si és un dilluns, et<br />
toca treballar dilluns encara que sigui un dia festiu, et toca.» (E2)<br />
«Jo tenia un horari de nou del matí a nou de la nit.» (E11)<br />
«Més o menys, 60 hores setmanals. Jo entrava allà a dos quarts de set del matí, però és que<br />
era molt diferent, és a dir, hi havia dies que era de dos quarts de set a les dues de la tarda, i de<br />
les cinc a l’hora de plegar, que era a dos quarts de nou o les nou. Però hi havia dies que hi anava<br />
més tard i només treballava, és a dir..., hi anava a les onze, per dir-li alguna cosa, i arribava aquí<br />
a casa a les vuit. No, els dissabtes també treballava, treballava de les sis a les dues de la tarda.<br />
Els diumenges sí que descansava.» (E8)<br />
«Depèn del que necessitaven... segons..., perquè de vegades eren extres i treballàvem prop de<br />
12 hores, o 14, perquè el regular eren vuit, però com que hi havia extres, de vegades es treballava<br />
les 24 hores en dos torns, torns de 12 hores, llavors sortia un torn i n’entrava un altre; llavors,<br />
nosaltres continuàvem treballant.» (E6)<br />
Les jornades de les ocupacions relacionades amb els serveis:<br />
«Són dotze hores, els horaris són molt llargs, però és que és un locutori; un locutori normalment<br />
s’obre d’hora i es tanca tard.» (E13)<br />
«Jo treballava, em llevava a les vuit del matí i fins a les vuit de la nit, dotze hores, fins a les<br />
vuit de la nit.» (E9)<br />
«Va ser fàcil perquè hi anava dotze hores i mitja cada dia, hi havia setmanes que no sortia,<br />
passava de llarg. És a dir, em quedava a dormir allà, em pagaven les hores extres, si feia hores<br />
extres me les pagaven.» (E7)<br />
253
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«Allà sí que treballava, també més o menys 60 hores, molt, molt. Hi entrava a les sis del matí,<br />
en sortia a les dues, hi tornava a entrar a les cinc i en sortia a les nou, dos quarts de deu. Hi havia<br />
dies, els dissabtes, que potser feia de sis a dues.» (E8)<br />
«Guanyava 80.000 pessetes i només treballava de dilluns a divendres quatre hores diàries;<br />
imagina’t la diferència!, quatre hores diàries. El que passa és que tenia un horari repartit, que<br />
era un horari bastant incòmode perquè havia de matinar molt; havia de sortir d’aquí més o menys<br />
abans de les cinc del matí per fer les dues hores des de les set, jo havia de fer de set a nou, és a<br />
dir, m’havia de llevar a les cinc per sortir d’aquí a les sis i ser allà a les set, i poder complir fins<br />
a les nou del matí. I després, a la nit, entrava inicialment; els primers mesos vaig treballar de les<br />
deu de la nit a les dotze, i no m’agradava sortir tan tard.» (E9)<br />
«El treball del torn de nit era de les set de la nit fins a les sis del matí, però jo feia unes dormides...<br />
Arribava a casa, dormia tot el matí i llavors me n’anava a la universitat a la tarda; arribava<br />
amb unes ulleres, la gent se me’n reia perquè sempre em quedava adormit.» (E13)<br />
254<br />
El treball autònom té les jornades més fortes, llargues i esgotadores:<br />
«Treballàvem fort, molt fort, perquè hi anàvem fins a la una, les dues de la matinada, no<br />
descansàvem ni un dia perquè els caps de setmana era quan hi havia més feina. És a dir, del maig<br />
al setembre va ser dur; després vam lliurar el quiosc.» (E7)<br />
«Doncs aquí nosaltres treballem molt, però és diferent perquè és per a nosaltres, no ens<br />
espanta treballar; aquí, hi passem molt temps: 10 o 20 hores diàries. Però per a nosaltres és<br />
millor. Bé, una part és per a nosaltres i una altra part per al govern, perquè aquí es paguen molts<br />
impostos.» (E11)<br />
La jornada laboral està tipificada d’acord amb el tipus de jornada que es<br />
defineix al contracte de treball. Pràcticament el 80% dels treballadors nacio·<br />
nals i immigrants treballen a jornada completa. Pel que fa al 20% restant que<br />
treballen a jornada parcial, el 10,6% de les persones immigrants ho fan perquè<br />
no han trobat una jornada completa; és a dir, el tipus de jornada no és una tria<br />
voluntària sinó una imposició, i això només succeeix per a l’1,9% de treba·<br />
lladors nacionals. Entre els treballadors nacionals, el 10,1% dels entrevistats<br />
tenen una jornada parcial per decisió voluntària a causa d’estudis i obligacions<br />
familiars, no volen una jornada completa (gràfic 3.27).
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.27. Població immigrant i nacional segons el tipus de jornada laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Aquest comportament de la jornada parcial voluntària per als treballadors<br />
nacionals, mentre que és obligatòria per a les persones immigrants, corrobora<br />
l’existència de la doble gestió de la mà d’obra, en què, d’una banda, es troben<br />
els treballadors de jornada completa i, en l’altre extrem de l’escala, els treba·<br />
lladors a temps parcial perquè no troben una feina de jornada completa, i que<br />
pertanyen a grups vulnerables socialment com són les dones, els immigrants,<br />
els joves, entre d’altres. Això reitera la tesi de Maruani (2000: 12), que afirma<br />
que la jornada parcial més que no pas ser una resposta econòmica a un proble·<br />
ma econòmic, obeeix a una lògica social.<br />
La jornada laboral també s’estructura en relació amb el temps en què es duu<br />
a terme el torn de treball. La feina que es fa en horari nocturn és més pesada<br />
que la que es fa de dia. Davant de la pregunta de si s’ha treballat en horari noc·<br />
turn en les quatre últimes setmanes, els resultats obtinguts són interessants.<br />
Les persones immigrants treballen més en horari nocturn que les nacionals.<br />
El 82,1% dels treballadors nacionals mai no treballen en horari nocturn, a<br />
255
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
diferència del 61,6% dels treballadors immigrants; xifra que coincideix amb<br />
el 18,5% dels immigrants que sempre treballen en horari nocturn, mentre que<br />
només el 4,9% dels treballadors nacionals ho fan (gràfic 3.28).<br />
Gràfic 3.28. Població immigrant i nacional segons l’horari nocturn<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’horari nocturn corrobora que els treballadors immigrants tenen condicions<br />
d’ocupació més difícils i penoses que els treballadors nacionals. Davant de<br />
la pregunta de si treballen per torns, els treballadors nacionals i els immi·<br />
grants presenten gairebé un mateix comportament. El 84% dels treballadors<br />
no treballen per torns, és a dir, no fan una rotació en diferents horaris que es<br />
modifiquen (gràfic 3.29).<br />
256
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.29. Població immigrant i nacional segons el treball per torns<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En relació amb si els torns inclouen de vegades caps de setmana o dies<br />
festius, s’observa que el 50% dels treballadors nacionals i immigrants no tre·<br />
ballen aquests dies, mentre que el 46% ho han de fer algunes vegades (gràfic<br />
3.30).<br />
Gràfic 3.30. Població immigrant i nacional segons torns en dies festius i caps de setmana<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
257
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
En aquesta entrevista, la persona informant qüestiona les jornades laborals<br />
de la població immigrant:<br />
«Tot no pot ser feina; nosaltres, els immigrants, treballem aquí dissabtes, diumenges...»<br />
(E12)<br />
En relació amb la prolongació habitual, treballant més temps del que li cor·<br />
respon al treballador en el seu horari laboral normal, al gràfic 3.31 s’observen<br />
contradiccions. En primer lloc, el 78,3% dels treballadors espanyols manifes·<br />
ten que habitualment han d’ampliar la seva jornada de treball, en contraposició<br />
amb el 60,3% de les persones immigrants. Entre la població entrevistada, el<br />
27,8% dels immigrants mai no prolonguen la seva jornada laboral, mentre que<br />
això només succeeix amb el 7,5% dels treballadors nacionals. El que és inte·<br />
ressant d’aquesta variable és que es contradiu amb els resultats de les mitjanes<br />
d’hores treballades per a persones nacionals i immigrants, en què s’observa que<br />
les jornades laborals setmanals són més àmplies per a la població immigrant.<br />
Això pot fer suposar que els ocupadors pacten jornades de treball més llargues<br />
des del moment de la contractació de la persona immigrant i, per tant, no són<br />
vistes com a prolongació de la jornada, o bé podria ser pel tipus de contractació<br />
i remuneració per hores que afecta la població immigrant.<br />
Gràfic 3.31. Població immigrant i nacional segons la prolongació habitual de la jornada laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
258
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Les llargues i esgotadores jornades de treball setmanal en què es fan més<br />
de 12 hores diàries, de dilluns a diumenge, sense que importi si és festiu, van<br />
creant una dimensió del temps laboral interminable, que tendeix a fomentar<br />
l’encasellament laboral. Per encasellament laboral s’entén la impossibilitat de<br />
moure’s del segment secundari al segment primari, de tal manera que se surt<br />
d’un lloc de treball i s’entra en un altre del mateix segment, però no es milloren<br />
les condicions d’ocupació i s’impedeix la mobilitat ascendent.<br />
L’encasellament laboral: la feina com a captiveri<br />
Aquest apartat s’ha elaborat a partir de la informació recollida en les en·<br />
trevistes fetes l’any 2004, en què les persones immigrants reflexionen sobre<br />
el temps laboral, tenint en compte les llargues jornades setmanals que han<br />
de fer. Alguns informants manifesten el perill que comporta quedar·se en una<br />
ocupació en què les hores laborables absorbeixen tot el temps del treballador,<br />
ja que aquest fet genera una dinàmica de vida en què és pràcticament impos·<br />
sible sortir d’aquesta feina. Un treballador, en fer una jornada esgotadora en<br />
una ocupació injusta, absorbeix no només tot el seu temps laboral sinó també<br />
la millor part del seu temps vital. No hi ha temps real per fer una recerca<br />
d’ocupació de manera adequada, i els treballadors es troben tan exhaustos que<br />
el seu temps lliure només els permet atendre les obligacions domèstiques de<br />
la vida familiar. Així, s’entra en un cercle viciós en què mai no es té temps ni<br />
forces per emprendre una nova recerca d’ocupació. De tal manera que poden<br />
transcórrer diversos anys abans que s’aconsegueixi escalar una millor posició<br />
en el mercat de treball.<br />
«“No, doncs com que no tens feina, vine al Rincón Andino i allà t’anirem pagant les hores que<br />
hi estiguis” —o no sé què—; però al final et quedes treballant allà lligat de peus i mans i de cap,<br />
com es diu, molt temps.» (E2)<br />
«T’absorbeixen, aquí t’agafen en un restaurant i et posen uns horaris i et roben la vida. Llavors,<br />
una persona... com que caus en aquesta rutina, se te’n van anant els anys i, a més, com que<br />
aquí l’exigència és màxima, doncs tapes un forat i en tapes d’altres i tornes i esperes un altre mes,<br />
mentre en passa un altre, ve un altre mes i ve la desesperació d’un altre mes.» (E12)<br />
Enmig de jornades de treball extenuants, treballant dies festius i dies fei·<br />
ners, només amb el contacte social d’altres persones que estan en les mateixes<br />
condicions laborals que ell, el treballador immigrant va perdent un element<br />
259
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
fonamental en l’accés a l’ocupació: el capital relacional. El capital relacional<br />
entès com el conjunt de relacions socials de què disposa un individu, que són<br />
considerades —entre altres aspectes— com una forma de capital perquè redu·<br />
eixen considerablement els costos de recerca de feina, abarateixen els costos<br />
de mobilitat i desplaçaments per cercar feina (Requena, 1991).<br />
«Jo trec i jo poso; si m’interessa, t’hi poso, i si sóc amic d’en tal; el lloc que tenim nosaltres,<br />
a part que calia fer un examen tècnic, hi havia selecció per als dos llocs que nosaltres estem fent<br />
ara, però com que hi havia una persona dins, jo primer escullo la Victòria, si em serveix l’agafo,<br />
si no, els altres que s’esperin. Hi ha una selecció, però si tens una persona que t’ajuda, tu et pots<br />
quedar amb el lloc.» (E4)<br />
En empobrir·se el capital relacional, el treballador immigrant s’encasella en<br />
un segment del mercat de treball que, en generar una dinàmica interna d’aïlla·<br />
ment, l’impedeix optar a una altra ocupació millor (Gurak i Caces, 1998).<br />
3.5. Remuneració en l’ocupació<br />
El salari o ingrés és un aspecte fonamental de les condicions d’ocupació,<br />
que determina l’estatus social del treballador i l’accés a la qualitat de vida.<br />
«Per a moltes persones, la característica més important del treball és la remu·<br />
neració, i en el preàmbul de la Constitució de l’OIT s’enuncia el principi d’un<br />
“salari vital adequat”» (Anker et al., 2003: 172). Al gràfic 3.32, s’observa que<br />
hi ha un major percentatge de treballadors nacionals que tenen uns ingressos<br />
fixos mensuals, en comparació amb els treballadors immigrants (el 78% de<br />
nacionals i el 60,9% d’immigrants). El 40% dels treballadors immigrants tenen<br />
ingressos variables a causa del tipus de contractació laboral a què estan sotme·<br />
sos. Un percentatge important d’aquests treballadors obtenen la remuneració<br />
d’acord amb el seu rendiment i la seva productivitat.<br />
260
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.32. Població immigrant i nacional segons el tipus de salari/ingressos<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En relació amb la quantitat d’ingressos mensuals, al gràfic 3.33 s’observa<br />
que el percentatge dels treballadors immigrants que perceben menys d’un sa·<br />
lari mínim és més alt, en contrast amb els treballadors nacionals (el 8% d’im·<br />
migrants i el 4,7% de nacionals). Entre els treballadors que estan percebent<br />
ingressos en el rang del salari mínim, les persones immigrants dupliquen les<br />
nacionals, ja que mentre que el 16,6% de les immigrants es troben en aquest<br />
rang, només el 7,4% de les espanyoles ho estan. Seguint aquesta mateixa<br />
tendència, s’observa que mentre que el 23,7% dels treballadors nacionals<br />
perceben més de 1.206 euros mensuals, aquesta xifra es presenta només en<br />
el 18,6% de les persones immigrants.<br />
261
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.33. Població immigrant i nacional segons els ingressos mensuals<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Reprenent la idea que les jornades laborals mostren que els treballadors<br />
immigrants treballen de mitjana més hores que els nacionals i que, al seu torn,<br />
perceben menys ingressos que la mitjana d’aquests treballadors, observem un<br />
comportament discriminatori envers les persones immigrants en el mercat de<br />
treball.<br />
Per tal de fer una anàlisi simplificada de la remuneració salarial i encara<br />
que es corri el risc de generalització de la diversitat ocupacional, les mitjanes<br />
salarials presentades en rangs permeten visualitzar contrastos interessants. A la<br />
taula 3.34, hi podem veure que la mitjana salarial entre treballadors nacionals<br />
i immigrants es troba en el mateix rang d’ingressos de 600 a 900 euros men·<br />
suals l’any 2002, i que en la mitjana hi ha una diferència de tres dècimes sa·<br />
larials (4,8 per als nacionals i 4,5 per als immigrants) a favor dels treballadors<br />
nacionals. Si se segmenta aquesta informació amb el gènere, les diferències<br />
salarials són aclaparadores: les dones, tant si són nacionals com immigrants,<br />
estan en un rang inferior als salaris masculins. Mentre que els homes nacionals<br />
262
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
i immigrants tenen remuneracions entre 900 i 1.200 euros mensuals, entre dos<br />
i tres salaris mínims, amb una dècima salarial a favor dels immigrants (5,2 per<br />
als nacionals i 5,3 per als immigrants). Per edats, els treballadors de més de 45<br />
anys tenen ingressos més alts que els joves, mentre que les diferències salarials<br />
entre nacionals i immigrants joves són mínimes. Segons el nivell educatiu, els<br />
treballadors amb formació tècnica tenen rangs salarials idèntics, però les dife·<br />
rències fortes s’observen entre universitaris nacionals i immigrants (5,0 per als<br />
immigrants i 6,0 per als nacionals). Aquesta diferència pot obeir al fet que els<br />
immigrants universitaris estudiats no treballen en ocupacions concordes amb<br />
la seva formació. Segons l’ocupació, els treballadors que major rang d’ingressos<br />
obtenen són els d’oficis qualificats, i fluctuen en un rang similar pel que fa a<br />
treballadors autòctons i immigrants. Passa el mateix amb els treballadors no<br />
qualificats, ja que immigrants i nacionals s’ubiquen en el mateix rang (3,7).<br />
Els tècnics professionals, científics i intel·lectuals immigrants perceben salaris<br />
més alts que la població nadiua (7,5 i 6,1, respectivament), especialment<br />
perquè fan més hores. Els treballadors immigrants del sector de la construcció<br />
perceben més ingressos que els nacionals (5,2 per als immigrants i 4,8 per<br />
als nacionals), i els immigrants del sector de la indústria perceben ingressos<br />
més baixos (4,3) mentre que els treballadors nacionals d’aquest mateix sector<br />
obtenen més ingressos (5,0). Segons la dependència salarial, l’autònom im·<br />
migrant percep més ingressos (5,8 per als immigrants i 5,3 per als nacionals),<br />
mentre que els assalariats nacionals tenen un nivell d’ingressos més alt que<br />
els immigrants (4,8 i 4,3, respectivament). Entre les persones immigrants, els<br />
treballadors regulars perceben ingressos (5,3) ostensiblement més alts que els<br />
irregulars (3,8). Els immigrants regulars estudiats tenen un rang d’ingressos su·<br />
perior a la mitjana de la població nacional (4,8), amb la qual cosa es comprova<br />
la influència de la variable “regularització” en la discriminació salarial.<br />
263
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 3.34. Mitjana del rang d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació,<br />
el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació salarial, la situació jurídica,<br />
l’ocupador i la relació contractual<br />
Mitjana de rang d’ingressos*<br />
264<br />
Mitjana<br />
imm.<br />
Total 4,5 4,8<br />
Gènere<br />
Grups<br />
D’edat<br />
Educació<br />
Ocupació<br />
Sector<br />
econòmic<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Mitjana<br />
nac. Rang d’ingressos 2002<br />
Home 5,3 5,2 1 Fins a 270<br />
Dona 3,8 4,3 2 De 271 a 450<br />
Fins a 24 anys 3,8 3,9 3 De 451 a 600<br />
De 25 a 44 anys 4,7 4,9 4 De 601 a 900<br />
De 45 anys o més 4,4 5,1 5 De 901 a 1.205<br />
Primaris 3,2 4,4 6 De 1.206 a 1.655<br />
Secundaris 4,3 4,5 7 De 1.656 a 1.800<br />
Tècnics 4,6 4,6 8 De 1.801 a 2.105<br />
Universitaris 5,0 6,0 9 De 2.106 a 2.705<br />
Direc. Emp. Adms. Públiques 6,3 6,4 10 De 2.706 a 3.005<br />
Tècn. Profess., Científ. I<br />
intel·lectuals<br />
7,5 6,1 11 De 3.006 a 3.605<br />
Tècn. Professionals de suport 4,0 4,9 12 De 3.606 a 4.505<br />
Personal administratiu 4,0 4,7 13 Més de 4.505<br />
Treball. Serveis restaur. I altres 4,0 4,1<br />
Treball. Qualif. Agric./Pesca ·· 5,0<br />
Artesans, treball. Qualif.<br />
Manuf.<br />
Operadors instal·ladors maqui·<br />
nària i muntadors<br />
5,3 4,7<br />
4,3 5,2<br />
Treballadors no qualificats 3,7 3,7<br />
Agricultura i pesca 0,0 7,3<br />
Indústria 4,3 5,0<br />
Construcció 5,2 4,8<br />
Serveis 4,4 4,8<br />
Assalariat 4,3 4,8<br />
Autònom 5,8 5,3<br />
Regular 5,3 ··<br />
Irregular 3,8 ··<br />
* Les remuneracions<br />
s’han de posar en relació<br />
amb el nombre d’hores<br />
treballades, que resulten<br />
ser més en el cas dels<br />
immigrants. Així mateix,<br />
s’han de considerar les<br />
remuneracions a preu fet<br />
dels immigrants, com en<br />
el cas de la construcció.<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en<br />
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals (taula 3.35),<br />
veiem que la variable “hores treballades per setmana” té un efecte clar en els<br />
treballadors de la construcció. Els treballadors immigrants estudiats treballen<br />
una mitjana de 10 hores més que els nacionals i això es reflecteix en els seus<br />
ingressos, ja que els immigrants colombians cobren més que els nacionals;<br />
tanmateix, aquesta relació té lloc en els serveis personals, en què la població<br />
nacional i la immigrant s’equiparen, malgrat les jornades més llargues que fan<br />
les persones immigrants.<br />
Taula 3.35. Mitjana del rang d’ingressos en els treballadors de la construcció i els serveis<br />
personals<br />
Ingressos mensuals nets de la<br />
persona entrevistada<br />
Nre.<br />
Mitjana<br />
immigrants<br />
Nre.<br />
Mitjana<br />
nacionals<br />
Construcció 29 5,1 53.588 4,7<br />
Serveis personals 12 3,7 4.140 3,3<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Malgrat les diferències salarials entre població immigrant i nacional, el grà·<br />
fic 3.36 mostra que la satisfacció salarial de les persones immigrants és més<br />
alta. El 47,7% dels treballadors immigrants se senten satisfets amb el salari<br />
que perceben, mentre que només el 40,9% dels treballadors nacionals afirmen<br />
el mateix. Els treballadors més insatisfets amb el seu sou són els nacionals<br />
(el 32,1%), mentre que aquesta xifra és menor en el cas de les persones im·<br />
migrants (el 24,5%). Aquesta variable ofereix una informació important sobre<br />
els nivells de satisfacció, en què el sou és valorat per la població immigrant, a<br />
pesar que rep un salari més baix i treballa més hores.<br />
265
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.36. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb el salari/ingressos<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
266<br />
Alguns testimonis de treballadors que estan satisfets amb el seu sou:<br />
«Jo me’n podria anar a un hotel a treballar, però és que no em pagaran quatre vegades més,<br />
no em pagaran 2.500 euros. M’entens? Llavors, quan és pasta és pasta.» (E12)<br />
«Com que pagaven bé, volia quedar-me amb aquesta feina, i després ficar-me en el camp.»<br />
(E12)<br />
«Jo, per mes, no sabria dir-t’ho, posa-hi a l’any uns 34, 35.000 euros... L’altra cosa que hem<br />
d’assumir els treballadors és que veritablement jo treballo per diners, jo no treballo per amor; si jo<br />
treballés per amor, treballaria a casa meva, fent les coses que m’agraden.» (E3)<br />
En relació amb la participació en els beneficis (gràfic 3.37) per a aquells<br />
treballadors contractats per empreses, es pot constatar que les xifres són baixes<br />
tant per a la població nacional com per a la immigrant. Només el 21% dels<br />
treballadors reben part dels beneficis de l’empresa.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.37. Població immigrant i nacional segons la participació en els beneficis<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per tal de conèixer el valor que s’adjudica al temps en funció dels diners,<br />
es va preguntar a les persones enquestades “Si haguessis d’escollir entre una<br />
d’aquestes tres opcions: treballar més hores i guanyar més diners; treballar la<br />
mateixa quantitat d’hores i guanyar els mateixos diners, o treballar menys hores<br />
i guanyar menys diners, quina preferiries?”. Les respostes obtingudes entre la<br />
població nacional i la immigrant revelen una relació diferent amb els diners i<br />
l’ocupació. Al gràfic 3.38, el 60% de les persones immigrants volen treballar<br />
més per guanyar més diners, mentre que això només succeeix amb el 23,5% de<br />
les nacionals. El 56,7% dels espanyols es troben en una relació òptima entre<br />
temps de treball i salari, però això només passa amb el 37,1% dels immigrants.<br />
I hi ha el 6,8% dels treballadors nacionals que desitjarien treballar menys i<br />
guanyar més diners, mentre que això només passa amb el 3,3% de les persones<br />
immigrants.<br />
267
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.38. Població immigrant i nacional segons la relació temps-salari<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
3.5.1. Discriminació salarial<br />
En preguntar als treballadors estudiats si consideren que la remuneració<br />
que reben està en sintonia amb els salaris del mercat per al tipus de feina que<br />
fan, el 53,4% dels treballadors nacionals afirmen que reben el salari correcte,<br />
mentre que això succeeix només amb el 45,7% de les persones immigrants<br />
(gràfic 3.39). Aquesta situació es confirma perquè hi ha un 43% dels treba·<br />
lladors immigrants que consideren que el sou que perceben és menor que la<br />
mitjana del mercat de treball, mentre que el 30% dels treballadors nacionals<br />
afirmen que el seu salari és més baix que la mitjana del mercat. El col·lectiu<br />
immigrant estudiat té la percepció que se’ls paga molt menys que als treba·<br />
lladors nacionals, encara que hi ha un petit grup (el 7,3% d’immigrants i el<br />
3,9% de nacionals) que pensen que el seu salari és més alt que la mitjana del<br />
mercat.<br />
268
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.39. Població immigrant i nacional segons la sintonia del propi sou amb els sous<br />
del mercat<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en<br />
ocupacions específiques com ara la construcció i els serveis personals (taula<br />
3.40), observem que els treballadors immigrants del sector de la construcció<br />
tendeixen a sentir·se més discriminats pel que fa al salari que els nacionals, ja<br />
que un de cada dos immigrants pensa que se li paga menys que als nacionals,<br />
mentre que aquesta situació només es presenta en dos de cada deu nacionals.<br />
En els serveis personals, sense que tingui relació amb les hores treballades i<br />
els nivells salarials, una proporció menor dels immigrants estudiats (el 46,2%)<br />
se senten discriminats quant al salari, mentre que un alt percentatge dels na·<br />
cionals (el 64,5%) perceben una discriminació més gran, percepció concorde<br />
amb els nivells salarials i les hores treballades.<br />
269
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 3.40. Discriminació salarial en els treballadors de la construcció i els serveis personals<br />
Discriminació salarial<br />
270<br />
Sí No<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 51,7 21,5 48,3 78,5<br />
Serveis personals 46,2 64,5 53,8 35,5<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per conèixer la relació entre les variables que tenen més incidència en la<br />
discriminació salarial dels treballadors nacionals i immigrants, amb l’objectiu<br />
d’observar possibles divergències en el comportament del mercat de treball<br />
entre els treballadors estudiats, es va aplicar un model de regressió logística<br />
(logit) a les bases de dades utilitzades en aquesta recerca. El model logit<br />
«és un model no lineal, malgrat que conté una combinació lineal de paràme·<br />
tres i observacions de les variables explicatives» (Albarrán et al., 2003: 286).<br />
Aquest model de regressió logística permet predir o estimar la probabilitat que<br />
un treballador pateixi discriminació salarial (variable dependent) en funció de<br />
determinades característiques individuals 73 (variables independents) com ara<br />
el gènere (home, dona), l’edat (45 anys), el nivell educatiu (es·<br />
tudis primaris, secundaris, tècnics, universitaris), l’ocupació (treball qualificat,<br />
semiqualificat, no qualificat), l’activitat econòmica (indústria, construcció, ser·<br />
veis) i la dependència laboral (assalariat, autònom). En el cas específic de les<br />
persones immigrants, es va treballar amb tres variables addicionals: el permís<br />
de treball (amb permís, sense permís), el tipus d’ocupador (empresa, particu·<br />
lar) i la relació contractual o l’externalitat laboral (treballador intern temporal,<br />
extern d’empresa de treball temporal, extern d’empresa de serveis, autònom<br />
dependent, intern indefinit).<br />
La importància del model logit és que permet estimar o predir la magnitud<br />
del risc de patir “alguna cosa” quan coincideixen dos o més factors de risc en<br />
una mateixa persona (Jovell, 1995). El resultat d’aquest model logit indica, per<br />
exemple, que un treballador immigrant il·legal, home, que treballa a la cons·<br />
trucció, té una probabilitat elevada de patir discriminació salarial, en compara·<br />
ció amb un treballador que presenta altres característiques com ara ser nadiu,<br />
73. Aquestes variables es van seleccionar arbitràriament com aquelles que són determinants en la<br />
posició que s’ocupa al mercat laboral.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
home, treballar a la indústria, entre d’altres. També ajuda a plantejar polítiques<br />
que redueixin les característiques de risc en la discriminació salarial.<br />
El model logit es va executar independentment en cada base de dades, i<br />
es va aplicar individualment a tres grups de variables: el grup de les variables<br />
personals com ara el gènere, els grups d’edat i l’educació. El segon grup, que<br />
són les variables d’ocupació com ara la qualificació de la feina, la branca d’ac·<br />
tivitat econòmica i el tipus de dependència laboral. I, per finalitzar, el tercer<br />
grup de variables específiques per a immigrants com són la situació jurídica en<br />
el mercat de treball, el tipus d’ocupador i la relació contractual.<br />
La hipòtesi d’independència (Ho) afirma que entre la variable dependent i<br />
les independents no existeix relació de determinació i influència; per exemple,<br />
que hi ha la mateixa probabilitat de discriminació laboral en totes les variables<br />
sense que importi el sexe, l’edat ni el nivell educatiu (en les variables perso·<br />
nals). La hipòtesi plantejada en aquest model logit, per contra, exposa dues<br />
tesis: la primera, que existeix una relació de dependència entre les variables<br />
escollides i la discriminació salarial, i la segona, que proposa que les variables<br />
independents que generen la discriminació laboral que afecta la població im·<br />
migrant són diferents de les de la població nacional.<br />
El model logit va funcionar millor per a la base de dades de treballadors<br />
nacionals perquè es disposava d’un major nombre de casos que per a la po·<br />
blació immigrant; però, tot i així, els resultats que assoleix per als immigrants<br />
són importants en l’estudi del mercat de treball. En la presentació del model<br />
logit s’inclouen dues taules: la de classificació i les variables en equació. A la<br />
primera taula de classificació s’observen els casos que estan correctament clas·<br />
sificats amb una àrea ombrejada. El percentatge total assenyala la capacitat de<br />
les variables independents per explicar la discriminació laboral.<br />
TAULA DE CLASSIFICACIÓ EXPLICATIVA<br />
CASOS QUE NO S’ESPERAVA QUE FOSSIN<br />
DISCRIMINATS I NO HO SÓN<br />
CASOS QUE NO S’ESPERAVA QUE FOSSIN<br />
DISCRIMINATS I HO SÓN<br />
CASOS QUE S’ESPERAVA QUE FOSSIN<br />
DISCRIMINATS I NO HO SÓN<br />
CASOS QUE S’ESPERAVA QUE FOSSIN<br />
DISCRIMINATS I HO SÓN<br />
A la taula de variables en equació es presenten els resultats del model logit<br />
per a cada variable. Usualment, a B només s’interpreta el signe del paràmetre<br />
estimat per a cada variable; una B més gran que zero revela l’existència d’una<br />
271
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
relació positiva o directa entre les dues variables, és a dir, un augment en la<br />
variable independent implicarà un augment de la probabilitat d’escollir 1 en la<br />
variable dependent; mentre que una B negativa indica una relació negativa o<br />
inversa i, per tant, un augment en la variable independent implica una reducció<br />
de la probabilitat de tenir aquesta opció. La columna SIG presenta el grau d’in·<br />
fluència significativa amb un nivell de confiança proper al 100%. Usualment,<br />
es considera rellevant quan el nivell de confiança és de més del 80%.<br />
A la taula 3.41 es presenten els resultats del model logit amb les variables<br />
de tipus personal (gènere, edat i nivell educatiu). En el cas dels treballadors<br />
nacionals, aquestes variables tenen una probabilitat estimada de classificar<br />
correctament els treballadors del 58,1% per explicar la discriminació salarial,<br />
una mitjana relativament baixa pel que fa a capacitat explicativa.<br />
En el cas de les persones immigrants, les variables personals tenen una ca·<br />
pacitat predictiva del 63,4% per explicar la discriminació salarial; això vol dir<br />
que aquestes variables obtenen una determinació més alta de la discriminació<br />
salarial per als treballadors immigrants que per als nacionals. D’aquestes varia·<br />
bles personals, el gènere té la major influència significativa negativa, amb un<br />
nivell de confiança del 88%. La variable “edat” té una influència significativa<br />
directa amb la discriminació salarial, específicament en el cas dels treballa·<br />
dors de menys de 25 anys, amb un nivell de confiança del 85%. La variable<br />
“educació” no va oferir dades que permetessin correlacionar el nivell educatiu<br />
amb la discriminació laboral dels immigrants; per tant, la probabilitat estimada<br />
que un treballador immigrant sigui discriminat salarialment és independent del<br />
nivell educatiu que té.<br />
Taula 3.41. Model logit de discriminació salarial en població nacional i immigrant: variables<br />
personals<br />
Observat Pronòstic<br />
Discriminació salarial<br />
272<br />
Taula de classificació en població nacional<br />
Discriminació salarial<br />
No Sí<br />
% Correcte<br />
No = 0 318148 188513 62,8<br />
Sí = 1 114482 102711 47,3<br />
% Total 432630 291224 58,1<br />
Variables en l’equació
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Categoria B Wald Sig<br />
Gènere ,178 1138,300 ,000<br />
Edat: 45 o més anys 4863,705 ,000<br />
Edat: menys de 24 anys ,544 4073,915 ,000<br />
Edat: entre 25 i 44 anys ,053 74,883 ,000<br />
Educació: universitaris 2329,500 ,000<br />
Educació: primaris ·,274 991,170 ,000<br />
Educació: secundaris ,115 271,878 ,000<br />
Educació: tècnics ,035 22,290 ,000<br />
Constant ·1,212 12689,115 ,000<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Observat Pronòstic<br />
Discriminació salarial<br />
Taula de classificació en població immigrant<br />
Discriminació salarial<br />
No Sí<br />
% Correcte<br />
No = 0 63 17 78,8<br />
Sí = 1 36 29 44,6<br />
% Total 99 46 63,4<br />
Variables en l’equació<br />
Categoria B Wald Sig<br />
Gènere ·,531 2,350 ,125<br />
Edat: 45 o més anys 3,050 ,218<br />
Edat menys de 24 anys 1,297 2,105 ,147<br />
Edat: entre 25 i 44 anys ,399 ,284 ,594<br />
Educació: universitaris 1,405 ,704<br />
Educació: primaris ·1,044 ,811 ,368<br />
Educació: secundaris ·,221 ,335 ,563<br />
Educació: tècnics ·,438 ,649 ,421<br />
Constant ,268 ,091 ,762<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
A la taula 3.42 es presenten els resultats del model logit amb les variables<br />
de tipus laboral com ara la qualificació de l’ocupació, la branca d’activitat eco·<br />
nòmica i el tipus de dependència laboral. En el cas dels treballadors nacionals,<br />
aquestes variables incideixen en la discriminació salarial el 61,7%, i s’observa<br />
que hi ha una relació forta amb cada una de les variables.<br />
273
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
En el cas de les persones immigrants, aquestes variables tenen una capaci·<br />
tat explicativa del 59,3% quant a la discriminació salarial, una mica menor que<br />
en els treballadors nacionals. La variable més important del grup seleccionat<br />
és la dependència laboral perquè presenta una influència negativa amb un<br />
nivell de confiança del 92%. Una altra variable que incideix en la discriminació<br />
salarial és la branca d’activitat econòmica, amb una influència positiva, ja que<br />
el sector de la construcció presenta un nivell de confiança del 87%. Per tant,<br />
els treballadors immigrants del sector de la construcció tendeixen a presentar<br />
més discriminació que els de les altres branques de l’economia. La variable<br />
“nivell de qualificació de l’ocupació” no va permetre establir cap relació de de·<br />
pendència entre ocupació i discriminació salarial; així, la probabilitat estimada<br />
que un treballador immigrant sigui discriminat salarialment és en certa manera<br />
independent de la qualificació de l’ocupació.<br />
Taula 3.42. Model logit de discriminació salarial en població immigrant i nacional: variables<br />
laborals<br />
Taula de classificació en població nacional<br />
Observat Pronòstic<br />
Discriminació salarial<br />
274<br />
Discriminació salarial<br />
No Sí<br />
% Correcte<br />
No = 0 393920 109010 78,3<br />
Sí = 1 164673 47412 22,4<br />
% Total 558593 156422 61,7<br />
Variables en l’equació<br />
Categoria B Wald Sig<br />
Ocupació no qualificada 2456,915 ,000<br />
Ocupació qualificada ·,285 1234,879 ,000<br />
Ocupació semiqualificada ·,385 2453,434 ,000<br />
Sector econòmic: serveis 694,532 ,000<br />
Sector econòmic: agricultura/<br />
pesca<br />
·4,236 282,667 ,000<br />
Sector econòmic: indústria ,075 167,315 ,000<br />
Sector econòmic: construcció ·,135 163,420 ,000<br />
Tipus de treballador ·,037 23,810 ,000<br />
Constant ·,536 2516,437 ,000<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
Taula de classificació en població immigrant<br />
Observat Pronòstic<br />
Discriminació salarial<br />
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Discriminació salarial<br />
No Sí<br />
% Correcte<br />
No = 0 57 23 71,3<br />
Sí = 1 36 29 44,6<br />
% Total 93 52 59,3<br />
Variables en l’equació<br />
Categoria B Wald Sig<br />
Ocupació no qualificada ,695 ,707<br />
Ocupació qualificada ,269 ,232 ,630<br />
Ocupació semiqualificada ,365 ,600 ,439<br />
Sector econòmic: serveis 2,327 ,312<br />
Sector econòmic: indústria ,000 ,000 1,000<br />
Sector econòmic: construcció ,659 2,321 ,128<br />
Tipus de treballador ·,972 3,043 ,081<br />
Constant ,664 1,083 ,298<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
A la taula 3.43 es presenten els resultats del model logit amb les variables<br />
particulars dels treballadors immigrants com són la situació jurídica en el mer·<br />
cat de treball (permís de treball), el tipus d’ocupador i la relació contractual.<br />
Aquestes variables tenen una capacitat predictiva de la discriminació salarial<br />
del 64%, més alta que totes les estudiades anteriorment. La variable “situació<br />
jurídica en el mercat de treball” té un grau alt d’influència significativa, amb<br />
un nivell de confiança del 99,5% en l’explicació de la discriminació salarial.<br />
Una altra variable que té rellevància quant a la discriminació salarial és la<br />
relació contractual perquè globalment hi té influència. Entre tots els tipus de<br />
treballadors, l’autònom dependent presenta una forta influència significativa<br />
negativa en la discriminació salarial, amb un nivell de confiança del 97,2%. El<br />
treballador intern amb contracte indefinit té una influència significativa, amb el<br />
95,5% de confiança. El treballador extern per empresa de serveis (outsourcing)<br />
té una influència significativa directa del 89,7%. La variable “tipus d’ocupa·<br />
dor” no presenta cap incidència significativa en la discriminació salarial de<br />
les persones immigrants; per tant, la probabilitat estimada que un treballador<br />
immigrant sigui discriminat salarialment no està determinada pel tipus d’ocu·<br />
pador, ja sigui una empresa o un particular.<br />
275
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 3.43. Model logit de discriminació salarial en població immigrant<br />
Taula de classificació en població immigrant<br />
Observat Pronòstic<br />
Discriminació salarial<br />
276<br />
Discriminació salarial<br />
No Sí<br />
% Correcte<br />
No = 0 44 23 65,7<br />
Sí = 1 22 36 62,1<br />
Total 66 59 64,0<br />
Variables en l’equació<br />
Categoria B Wald Sig<br />
Permís de treball 1,255 7,784 ,005<br />
Treballador intern indefinit 9,730 ,045<br />
Treballador intern temporal ,505 1,164 ,281<br />
Treballador extern empresa temporal 1,011 ,467 ,495<br />
Treballador extern empresa serveis 1,295 2,651 ,103<br />
Treballador autònom dependent ·1,524 4,805 ,028<br />
Tipus d’ocupador ,222 ,218 ,640<br />
Constant ·2,489 7,178 ,007<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
A continuació es duu a terme una anàlisi qualitativa a partir de la informació<br />
recollida en les entrevistes fetes l’any 2004, en què les persones immigrants<br />
reflexionen sobre la discriminació salarial. La primera conclusió que se’n de·<br />
riva és que la discriminació salarial és heterogènia en les ocupacions de la<br />
població immigrant. Hi ha ocupacions en què la persona immigrant percep un<br />
salari igual que el de la població nacional. Aquests treballadors immigrants no<br />
se senten discriminats salarialment en la seva feina perquè consideren que a<br />
nacionals i a immigrants se’ls remunera igual.<br />
«Tot és igual i com que no he homologat el títol, em tocaria homologar-lo per veure si en una<br />
clínica o així paguen una mica més; però una feina així de residència és molt difícil, a més gairebé<br />
totes paguen igual. Tots paguen igual.» (E2)<br />
«Paguen el mateix, igual. Em pagaven el mateix quan treballava sense homologació, em pagaven<br />
el mateix percentatge que a qualsevol odontòleg espanyol. Hi ha un llibre que et dóna els<br />
preus, i això és segons la clínica i el sector, ja que la gent varia els preus. Això no té cap llei, cap
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
regla. Ah, m’estàs parlant de percentatges, no de preus de les coses, ah, percentatge? Doncs això<br />
no té norma, el just seria el 50%, a un que no és especialista, em sembla; si no, seria més, perquè<br />
ets tu qui està treballant, però com que hi estan posant tota la infraestructura i tot el material,<br />
m’imagino que han fet un estudi, i en general és el 40%.» (E5)<br />
«Com a oficials de primera els paguen el mateix que li paguen a un espanyol, perquè treballen<br />
molt bé i treballen ràpidament.» (E13)<br />
«Gran part dels treballadors que estan entrant, ja siguin nacionals o estrangers, estan entrant<br />
amb els mateixos sous avui en dia; els sous s’han reduït per a tothom, és més, avui... ahir, parlant<br />
amb una senyora que neteja, una espanyola d’on jo treballo, la senyora em diu que ella, com a<br />
espanyola, en alguns casos ha guanyat menys que fins i tot els mateixos estrangers.» (E1)<br />
Hi ha també treballadors immigrants que, per contra, pensen que perceben<br />
un sou més baix que els espanyols perquè no els paguen d’acord amb el que<br />
estipula la llei.<br />
«Treballava i guanyava un sou de 5.000 pessetes al dia, i feia massa hores extres sense cap<br />
pagament addicional.» (E10)<br />
«No, no em va anar bé. És a dir, vam quedar bé i tot, però vaig plegar perquè em pagava<br />
molt malament, pagava molt malament. Per aquelles deu hores em pagaven 40.000 pessetes en<br />
aquell temps, que en aquell temps no eren diners, ni ara ni abans no eren diners, eren molt pocs<br />
diners.» (E4)<br />
«I al cap de sis mesos, perquè arribava juny, juliol, i res, que em donava la paga extra, ells<br />
estaven molt contents amb mi; llavors jo li vaig dir que volia parlar amb ella, que la meva paga<br />
extra... Llavors em va dir: “-Bé, és que li paguem ara al juny”. –“És que som al juliol”. Em va dir:<br />
-“Bé, és que la necessites ja?”. Li vaig dir: -“La necessito per pagar-li la universitat a la meva<br />
filla”. Perquè ella no me la pensava pagar, però no me la va negar, i a l’agost em va donar 350 €.<br />
Jo li vaig dir: -“Només?”. Em va dir: “Quant esperaves?”. Jo li vaig dir: -“Complet, 692 €. Jo tinc<br />
entès que la paga és el sou complet”. Em va dir: -“Carmen, tu vas començar al gener i només fa<br />
sis mesos que ets amb nosaltres, set mesos; llavors si fes un any, et donaríem la paga completa,<br />
al desembre si ets aquí, tindràs la paga completa”. I així, d’aquesta manera, jo vaig aconseguir<br />
totes les meves coses legals. És a dir, m’ho pagaven tot. A l’any següent li vaig demanar augment,<br />
me’l van donar; no vaig tenir problemes.» (E7)<br />
Quan la discriminació salarial afecta els treballadors immigrants, es pot<br />
277
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
presentar de dues maneres: la primera té lloc en el moment de la contrac·<br />
tació, quan l’ocupador proposa unes condicions salarials, que després no es<br />
compleixen, ja sigui perquè el salari disminueix o perquè es paga en intervals<br />
irregulars.<br />
«M’havien promès un salari que mai no es va complir; llavors, finalment li vaig dir al senyor<br />
que què passava amb el salari a què s’havia compromès? Em va dir que no, que aquest era el<br />
salari que hi havia. Llavors li vaig dir que deixava la feina, i això va ser tècnicament el que va<br />
passar.» (E13)<br />
«La primera setmana em va enganyar, és a dir, em va pagar les mateixes 5.000 pessetes. Que<br />
no, que ell m’estava ensenyant, sabent que jo en sabia ho estava fent, que ja m’ho apujaria. Per<br />
no quedar-me sense feina, perquè tot just era la primera setmana, vaig continuar amb ell, amb<br />
ràbia perquè això no es justificava.» (E10)<br />
«Hi va haver unes dues vegades que es va retardar amb el pagament unes dues setmanes,<br />
però a mi em rebentava que a les perruqueres que eren les que més li produïen, a aquestes sí,<br />
perquè li produïen proporcionalment, és a dir, portaven molt temps allà, portaven molta clientela i<br />
a les de menys rang dins de la perruqueria llavors que es fotin, com si les altres sí que mengessin<br />
i les altres no, i no paguéssim el lloguer. I això li ho vaig dir un dia: -“Mira, si tu no em pagues,<br />
aquí no tinc un banc on anar a demanar un préstec, no tinc una persona coneguda que em deixi<br />
diners, no tinc pare, no tinc mare, no tinc amics ni gent coneguda aquí, i la gent que conec està<br />
passant per les mateixes condicions que jo, treballant en coses per l’estil i, llavors, qui em pagarà<br />
el lloguer, si jo sóc la que està pagant el lloguer ara?”. Li vaig dir això, llavors va dir que sí, que si<br />
jo t’entenc, que no sé què.» (E9)<br />
La segona forma de discriminació salarial es presenta quan el sou no es<br />
paga tenint en compte tots els requeriments que estipula la legislació laboral.<br />
«Jo, quan veia que a les meves excompanyes les cridaven per donar-los les seves mitges<br />
pagues... Això és una discriminació tremenda quan saps que al desembre rebien un sou doble i tot<br />
això. Quina ràbia que em feia!» (E9)<br />
278<br />
«Doncs et discriminaven, no et pagaven hores extres ni res per ser llatí.» (E13)<br />
«Aquí, un empresari si no paga la Seguretat Social s’estalvia uns diners i, a més d’això, pot<br />
explotar la persona tot el que vulgui, mentre que un espanyol no ho permetrà això, primer renuncia<br />
o reclama els seus drets.» (E11)
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Per concloure, la discriminació salarial és un element fonamental del com·<br />
portament del mercat de treball i, per tant, en aquesta recerca s’ha plantejat,<br />
a la hipòtesi sis (H6), que «el comportament del mercat de treball presenta<br />
una major discriminació salarial amb els treballadors immigrants que amb els<br />
nacionals; discriminació que obeeix al fet que les variables més importants<br />
del mercat de treball exerceixen diferent influència significativa en uns i altres<br />
treballadors. En el cas dels treballadors immigrants, hi pesen més variables<br />
com ara el gènere, tenir menys de 25 anys (edat), ser assalariat (dependència<br />
laboral) i trobar·se en situació d’irregularitat en el mercat de treball». Efectiva·<br />
ment, els resultats obtinguts amb les dades empíriques revelen que els treba·<br />
lladors immigrants se senten més discriminats que els treballadors nacionals, i<br />
aquesta discriminació està relacionada amb el pes de variables que incideixen<br />
de diferent manera en la població nacional i en la immigrant. Addicionalment,<br />
es va observar que la situació jurídica limita i restringeix el comportament de<br />
la persona immigrant en el mercat de treball, i presenta una major influència<br />
en la discriminació salarial, mentre que el nivell educatiu i la qualificació de<br />
l’ocupació que s’exerceix no presenten una relació de dependència amb la<br />
discriminació salarial en els immigrants com passa amb els treballadors nacio·<br />
nals, ja que, tal com s’ha mostrat anteriorment, no hi ha correspondència entre<br />
formació educativa i ocupació.<br />
3.5.2. Paritat salarial entre població nacional i immigrant<br />
En general, els treballadors immigrants tenen la idea que els salaris s’han<br />
anat deteriorant gradualment no solament per a ells mateixos sinó també per a<br />
la població nacional. Si es planteja una paritat salarial entre població nacional<br />
i immigrant, aquesta només es donarà a la baixa. El treballador immigrant<br />
estudiat considera que percep un salari mensual gairebé igual que els nadius,<br />
però que la discriminació salarial té lloc perquè no rep les pagues addicionals<br />
o les prestacions socials.<br />
«No, l’únic és que no tens la Seguretat Social, no tens totes les altres garanties que té un<br />
altre treballador. Sí, n’hi ha alguns a qui paguen una miqueta més, però relativament és el mateix<br />
per a tots. A ells sembla que els paguen més, per què? Perquè els paguen la Seguretat Social, els<br />
paguen tot això.» (E6)<br />
«Aquí hi ha gent que aparentment es guanya un sou mínim, immigrants que aparentment<br />
tenen un sou mínim més alt que el de la mitjana dels espanyols. Però, què passa? En la majoria<br />
279
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
dels casos no hi ha mitges pagues ni vacances, no hi ha cap d’aquestes garanties laborals; llavors,<br />
d’aquest sou que aparentment és més alt, hi ha molts companys que diuen: -“Escolta, però si tu<br />
guanyes molt més que jo”. Però mirem les mitges pagues, la de meitat d’any, la de cap d’any, no<br />
n’hi ha. Hi ha molta gent a qui no els donen vacances reglamentàries com hauria de ser; llavors,<br />
aquí està. I si es posen a mirar tots els diners que els hauria de donar un cap per totes aquestes<br />
garanties, que no li dóna a un empleat, doncs qui surt perdent és l’empleat sempre, és que si no<br />
fos així no tindrien gent treballant d’aquesta manera.» (E9)<br />
«A mi em pagaven el mateix que li pagaven a una altra amiga espanyola que feia el mateix, a<br />
sis euros l’hora. A les del bar on jo anava a fer hores, els pagaven igual que a mi, i eren espanyoles.<br />
Ara, on estic treballant, el meu sou és igual que el d’un altre noi que treballa en un altre despatx,<br />
i és espanyol, és català. Almenys, en el meu cas no s’ha donat, he sentit altres casos que sí, però<br />
almenys que m’hagi tocat a mi, no.» (E4)<br />
La paritat salarial de les persones immigrants s’aconsegueix ampliant les<br />
hores de treball, però perpetuant el desequilibri salarial. En altres ocupacions,<br />
la discriminació i la manca de paritat són evidents.<br />
«En part sí, perquè són les feines més baixes que tens, encara que si dupliques les hores en<br />
tens més i, per exemple, hi ha gent que no té una sola feina. Per poder estar al nivell dels espanyols<br />
aconsegueixen dues, tres feines; per exemple, en el meu cas, la majoria de companyes, la que hi<br />
és a la nit és segur que durant el dia té feina, i els que hi ha en el torn de dia, els dies que tenen<br />
lliures tenen feina de neteja, cuidant nens, un avi. Llavors, així s’anivellaria el sou.» (E2)<br />
«En cap de les dues feines no em pagaven ni hores extres, ni mitges pagues, ni res, això mai<br />
va existir.» (E9)<br />
«De vacances, en vaig tenir, però mitges pagues i això al desembre i a meitat d’any, això mai<br />
no m’ho van donar.» (E2)<br />
«Jo crec que si són immigrants il·legals no, és a dir, amb permís de treball no, però si no tenen<br />
permís de treball lògicament que sí, perquè, mira, un immigrant sense permís de treball, què té?<br />
Li pagaran el que els doni la gana, no té Seguretat Social, no té res; llavors, què pot rebre? No té<br />
punt de comparació. Hi ha extrems, sempre hi ha l’immigrant a qui li va molt bé, però no són tots,<br />
jo diria que són molt poquets.» (E3)<br />
La manca de paritat salarial va unida a la situació de vulnerabilitat del<br />
treballador immigrant, especialment de l’il·legal.<br />
280
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
3.5.3. Competència deslleial entre persones immigrants: la guerra<br />
del cèntim<br />
Un aspecte reiteratiu entre les persones immigrants és el qüestionament<br />
permanent sobre la pràctica contínua d’alguns col·lectius d’oferir els seus<br />
serveis per un salari més baix de l’establert en la mitjana del mercat, per tal<br />
de quedar·se amb una vacant, especialment en l’àmbit de l’economia sub·<br />
mergida. 74 El treballador immigrant colombià no aprova aquesta pràctica. Els<br />
colombians, per contra, aspiren a posicionar·se pel que fa al sou al mateix lloc<br />
que els treballadors nacionals. Aquesta situació genera malestar i rivalitat entre<br />
les persones immigrants.<br />
«En els sectors del treball domèstic he observat que algun grup d’estrangers que pertany a<br />
alguna nacionalitat, ells, de vegades s’ofereixen a treballar per menys diners, ni tan sols no són els<br />
mateixos espanyols que els ofereixen menys diners sinó que ells s’ofereixen a treballar per menys.<br />
Llavors, què passa? Que d’alguna manera estan afectant el mercat i deprimeixen el nivell del salari<br />
no solament per als mateixos estrangers, sinó fins i tot per als espanyols, i aquesta és una de les<br />
queixes de molts espanyols que treballen en això contra molts estrangers.» (E1)<br />
«Els equatorians treballen a la meitat del preu que treballem tots els altres immigrants i normalment<br />
els mateixos espanyols. Una de les coses que més critica la gent en general, especialment<br />
als equatorians, és la manera com regalen el treball. Per exemple, es presenta una colombiana i<br />
ofereix guanyar cent mil pessetes per cuidar un senyor, i arriba una equatoriana i diu: -“Jo treballo<br />
el mateix temps per cinquanta mil pessetes”. La gent aquí critica molt els immigrants; la gent<br />
generalitza, ells no saben si tu ets colombiana, si tu ets peruana, per a ells som “sudaques” i ja<br />
està. Una de les coses que més critiquen els mateixos espanyols és que, abans que arribés tant<br />
immigrant, ells cobraven més per cuidar-se d’un avi.» (E11)<br />
La desorganització social i col·lectiva que genera la guerra del cèntim de<br />
la població immigrant en el mercat de treball, competint pels mateixos llocs,<br />
comporta aïllar i desarticular la possibilitat d’obrar com a força social, amb<br />
l’objectiu de replantejar polítiques públiques destinades a garantir l’equitat en<br />
el mercat laboral i evitar la discriminació salarial.<br />
74. Els estudis realitzats per Borjas (1994) el porten a la conclusió que la presència de les perso·<br />
nes immigrants en el mercat de treball no condueix a la baixada salarial.<br />
281
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
3.6. Promoció interna<br />
La promoció interna és l’element fonamental que estructura els denominats<br />
mercats interns de treball i constitueix un indicador bàsic del comportament<br />
dels segments del mercat laboral extern. Segons aquesta teoria, una caracterís·<br />
tica fonamental del segment secundari és la impossibilitat de promoció interna.<br />
Piore i Doeringer afirmen que el segment secundari, en no oferir ascensos, crea<br />
una alta taxa de rotació laboral voluntària, de tal manera que la desocupació<br />
del treballador del sector secundari forma part d’un procés d’anar d’un lloc<br />
mal pagat a un altre (1999b). Als mercats interns de treball, els treballadors<br />
tenen uns drets i uns privilegis de promoció interna, legítimament instituïts<br />
(per antiguitat i capacitat) a l’empresa, que els protegeixen directament de<br />
l’amenaça dels treballadors externs. És la balcanització dels mercats de treball<br />
(Kerr, 1985). L’absència o la presència de promoció interna constitueixen una<br />
important condició d’ocupació, més que no pas de condicions de treball; per<br />
tant, en aquest capítol s’ha volgut abordar aquest tema.<br />
Aquests mercats desenvolupen un conjunt de normatives perquè es co·<br />
breixin les vacants amb la pròpia plantilla de treballadors. El mercat intern de<br />
treball és una forma de promoció interna i d’ascens laboral. Constitueix una<br />
part important dels mecanismes d’incentius i motivació a la feina. La promoció<br />
interna implica que la persona treballadora assumeixi reptes i responsabilitats<br />
més grans en un nou lloc de treball destinat a una qualificació laboral més<br />
alta. En el cas dels treballadors immigrants, la promoció interna constitueix<br />
un dels símptomes de la degradació de l’ocupació i és una important forma<br />
de discriminació laboral quan la falta d’ascensos implica l’exclusió de llocs<br />
qualificats i de llocs directius. Per a aquests llocs, els treballadors que estan<br />
vinculats laboralment per un particular o una llar hi tenen vedats els ascensos.<br />
Quan l’ocupació no porta enlloc perquè hi manca la possibilitat d’ascens i no<br />
hi ha creixement professional ni d’aprenentatge, es presenten formes d’estan·<br />
cament laboral.<br />
La promoció en el lloc de treball, entesa com la possibilitat d’ascens laboral,<br />
és relativament baixa tant per a la població immigrant com per a l’espanyola.<br />
Com s’observa al gràfic 3.44, dels assalariats contractats en una empresa, el<br />
94,7% dels treballadors espanyols no han tingut ni un sol ascens laboral; situ·<br />
ació una mica diferent en el cas dels immigrants, ja que el 87,5% d’aquest col·<br />
lectiu no han tingut ascens laboral, però el 12,5% sí que n’han tingut. Entre<br />
282
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
aquests, el 9,4% han ascendit una sola vegada, però el 3,1% han aconseguit<br />
entre dos i tres ascensos a la seva empresa. S’ha de tenir en compte que la<br />
major part de treballadors immigrants tenen una inserció laboral de nivells més<br />
baixos respecte al seu perfil laboral que la població nacional.<br />
Gràfic 3.44. Població immigrant i nacional segons l’ascens laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En interrogar els treballadors nacionals i els immigrants sobre les possibili·<br />
tats d’ascens a la seva empresa amb la mateixa formació que tenen, observem<br />
que el panorama futur és una mica preocupant. El 57,4% dels treballadors<br />
nacionals pensen que tenen poques possibilitats d’ascens o cap en la seva<br />
ocupació actual, xifra una mica més alta en el cas de les persones immigrants<br />
(el 61,3%), que consideren que la possibilitat d’un ascens és bastant remota.<br />
En oposició, el 20,8% dels treballadors nacionals i el 22,6 dels immigrants<br />
consideren que estan vinculats a una empresa amb bastants o moltes possibi·<br />
litats d’ascendir a un lloc de treball millor. Això significa que quatre de cada<br />
cinc treballadors estudiats tenen un lloc de treball que no els permetrà créixer<br />
i desenvolupar el seu potencial perquè no té perspectives d’ascens en el temps<br />
(vegeu el gràfic 3.45).<br />
283
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 3.45. Població immigrant i nacional segons les possibilitats d’ascens a l’empresa amb<br />
la formació que tenen<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En estudiar el comportament d’aquesta variable en el grup de la població<br />
immigrant, s’observa, a la taula 3.46, que, segons el gènere, les dones ocupen<br />
llocs de treball que ofereixen menys possibilitats d’ascens que els homes, ja<br />
que mentre que el 71,4% de les dones fan feines amb poques possibilitats<br />
d’ascens, això succeeix només per al 55,2% dels homes. Els homes també fan<br />
feines amb més possibilitats d’ascens que les dones (el 24,1% i el 20%, res·<br />
pectivament). Per edats, els joves de menys de 25 anys i les persones de més<br />
de 45 tenen menys possibilitats d’ascens laboral (el 18,2% dels menors de<br />
25 anys i el 20% dels de més de 25 anys, amb bastants i moltes possibilitats<br />
d’ascens). D’acord amb el nivell educatiu, els treballadors amb estudis primaris<br />
tenen poques probabilitats d’ascens o cap (el 100%). Aquesta situació també<br />
es repeteix amb els treballadors amb formació universitària, ja que el 77,8%<br />
d’aquests consideren que tenen poques possibilitats d’ascens. Els treballadors<br />
irregulars presenten un petit avantatge quant als ascensos, ja que el 23,4<br />
de les persones immigrants sense permís de treball consideren que la seva<br />
ocupació els ofereix perspectives d’ascens, davant del 21,7% dels treballadors<br />
regulars.<br />
284
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Taula 3.46. Possibilitats d’ascendir segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Possibilitats d’ascendir amb la<br />
mateixa formació<br />
Cap/poques Algunes<br />
Bastants/<br />
moltes<br />
N % N % N %<br />
Nre.<br />
Total<br />
Total<br />
%<br />
Total 57 61,3 15 16,1 21 22,6 93 100<br />
Gènere<br />
Grups<br />
d’edat<br />
Educació<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Home 32 55,2 12 20,7 14 24,1 58 100<br />
Dona 25 71,4 3 8,6 7 20,0 35 100<br />
Fins a 24 anys 7 63,6 2 18,2 2 18,2 11 100<br />
De 25 a 44 anys 47 61,0 12 15,6 18 23,4 77 100<br />
De 45 anys o més 3 60,0 1 20,0 1 20,0 5 100<br />
Primaris 1 100,0 0 0,0 0 0,0 1 100<br />
Secundaris 24 55,8 10 23,2 9 21,0 43 100<br />
Tècnics 4 30,8 4 30,8 5 38,5 13 100<br />
Universitaris 28 77,8 1 2,8 7 19,4 36 100<br />
Regular 29 63,0 7 15,2 10 21,7 46 100<br />
Irregular 28 59,6 8 17,0 11 23,4 47 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant<br />
en ocupacions específiques com ara la construcció i els serveis personals, a<br />
la taula 3.47 observem que els treballadors nacionals dels serveis personals<br />
no perceben cap possibilitat d’ascendir, un fet perfectament coherent perquè<br />
usualment són serveis que es presten al domicili de l’usuari i els ocupadors són<br />
llars; mentre que el 33% de colombians creuen que tenen bastants o moltes<br />
possibilitats d’ascens. Al sector de la construcció només el 18% dels espanyols<br />
creuen que tenen possibilitats d’ascendir, mentre que en el cas de les perso·<br />
nes immigrants aquestes possibilitats es dupliquen, en part perquè alguns<br />
d’aquests immigrants són arquitectes o enginyers o tenen alguna qualificació.<br />
285
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 3.47. Possibilitats d’ascendir amb la mateixa formació en els treballadors de la construcció<br />
i els serveis personals<br />
Possibilitats<br />
d’ascendir amb la<br />
mateixa formació<br />
286<br />
Cap/poques Algunes Bastants/moltes No ho sap<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 41,7 63,7 33,3 8,4 25,0 18,3 0,0 9,6<br />
Serveis personals 66,7 100,0 0,0 0,0 33,3 0,0 0,0 0,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Un altre aspecte revelador del tipus de feines a què s’incorporen les perso·<br />
nes immigrants en el mercat de treball és la impossibilitat d’ascensos encara<br />
que adquireixin més formació educativa (gràfic 3.48). Els resultats són desco·<br />
ratjadors. Un de cada dos treballadors, tant si són nacionals com immigrants<br />
(el 54,9% de nacionals i el 61,9% d’immigrants) té poques possibilitats d’as·<br />
cendir si assoleix més formació acadèmica. Això significa que si un treballador<br />
decideix invertir en el seu capital humà sap que, per utilitzar els seus nous<br />
coneixements, ha de renunciar a la feina i buscar·ne una altra de nova.
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
Gràfic 3.48. Població immigrant i nacional segons les possibilitats d’ascens a l’empresa<br />
amb més formació<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
3.7. Sortida del mercat de treball<br />
Per comprendre el comportament del mercat de treball amb les persones<br />
immigrants també és important conèixer la forma com es desvinculen els tre·<br />
balladors del mercat laboral. La sortida del mercat de treball pot tenir lloc per<br />
diversos motius: jubilació, inactivitat voluntària o acomiadament. 75 En l’estudi<br />
de la població immigrant colombiana es deixen de banda les causes de jubila·<br />
ció i retir voluntari (actualment se’n presenten molt pocs casos) i s’analitzen les<br />
condicions d’acomiadament. L’acomiadament constitueix un indicador més de<br />
la vulnerabilitat del treballador. A la secció 3.3.4, sobre l’estabilitat de l’ocu·<br />
pació, s’observa que la persona immigrant salta ràpidament d’un lloc de treball<br />
a un l’altre, però aquesta rotació laboral, en el 88% dels casos, no obeeix<br />
principalment a acomiadaments, sinó a dues causes bàsiques: acabament del<br />
contracte laboral (encara que el contracte sigui verbal) i renúncia voluntària,<br />
ja que la persona immigrant busca la mobilitat ocupacional per aconseguir<br />
un ajustament més gran al seu perfil laboral, millors salaris i condicions de<br />
75. Lamentablement, l’Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT) del MTAS no disposa<br />
d’informació sobre causes d’acomiadament; per això no s’inclou el respectiu gràfic comparatiu.<br />
287
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
treball més favorables. El gràfic 3.49 mostra que el 12% d’aquest col·lectiu<br />
han estat acomiadats en algun moment de la seva vida laboral a Espanya. Entre<br />
aquests, el 7,3% ho han estat per no tenir permís de treball, després que la Llei<br />
d’immigració va imposar les penalitzacions als ocupadors que contractessin<br />
immigrants irregulars. La resta (el 4,7%) addueixen causes de retallada de<br />
plantilla, acabament de contracte i, molt pocs, mala conducta.<br />
Gràfic 3.49. Causes d’acomiadament. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Alguns testimonis exemplifiquen aquesta situació de mobilitat voluntària de<br />
la persona immigrant perquè vol pujar en l’escala laboral.<br />
«Vaig prendre la decisió de renunciar perquè veia que no progressava, treballant moltes hores,<br />
però jo no veia els diners.» (E4)<br />
«Estava aclaparada, estava cansada. Les meves amigues em deien sempre: -“Carmen, tu<br />
pots fer fora d’aquí coses millors, pots guanyar més, et poden tractar millor”. Perquè a estones<br />
em sentia malament, malgrat que m’apreciaven i tot això, hi havia moments en els quals et feien<br />
sentir com res, i sempre m’ho deien: -“Deixa aquesta feina, deixa aquesta feina”.» (E7)<br />
Hi ha indicis que «són els individus que han abandonat voluntàriament la<br />
seva feina els qui tenen una major probabilitat de registrar mobilitat ascen·<br />
dent» (Toharia et al., 2001: 76). Quan la renúncia a un lloc de treball és perquè<br />
288
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
el treballador espera trobar un lloc millor, això implica un reacomodament del<br />
treballador, que cerca una feina amb condicions millors que les que té. No<br />
obstant això, quan un treballador és acomiadat, això implica l’estancament de<br />
la seva carrera laboral perquè pot bloquejar en el futur l’obtenció de llocs de<br />
treball millors.<br />
A continuació, transcrivim el testimoni d’un treballador acomiadat.<br />
«L’home va començar a excedir-se, va començar a posar-me més feina de la que m’estava<br />
pagant; d’altra banda, li feia feines de tipus personal, d’ajudar-lo a portar la seva mare, d’anar-li a<br />
buscar roba no sé on, a buscar-li coses seves, i que jo veia que no havia de fer-ho, i al final em volia<br />
posar a la caixa... Llavors, ja em vaig començar a omplir de ràbia, em vaig anar guardant coses<br />
fins que va arribar un dia que no vaig poder més, i ja va estar. Vam discutir, i vam discutir davant<br />
dels clients i em va fer fora davant dels clients. Jo li vaig dir que sí, que me n’anava, i perquè es<br />
veu que li va molestar molt que jo li hagués demanat augment de sou.» (E9)<br />
Per a les poques persones acomiadades que hem trobat, la indemnització<br />
per acomiadament és pràcticament inexistent. Al gràfic 3.50 veiem que només<br />
l’11% dels treballadors immigrants han estat indemnitzats, una part significati·<br />
va dels quals sense contracte laboral, però tot i així han rebut la indemnització<br />
establerta legalment. El treball de camp revela que aquesta indemnització es<br />
paga més habitualment al sector de l’hostaleria i els serveis de restauració. El<br />
89% restant no han rebut indemnització.<br />
Gràfic 3.50. Indemnització per acomiadament. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
289
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Encara que aquests resultats mostren que la rotació laboral es presenta per<br />
un reacomodament de la població immigrant en la recerca de nous salaris, és<br />
important recordar que el col·lectiu colombià feia molt poc temps que residia a<br />
Espanya quan es va fer l’enquesta (2002). Aquesta situació restringeix aquests<br />
resultats.<br />
Per concloure, s’ha dut a terme un recorregut per les condicions d’ocupació<br />
des del moment que la persona immigrant comença a buscar feina fins que la<br />
deixa. S’ha trobat que el capital relacional és fonamental a l’hora d’aconseguir<br />
feina. Les xarxes socials són fonamentals en les estratègies de concurrència al<br />
mercat de treball i els immigrants dissenyen diferents estratègies de concur·<br />
rència. Un altre fet important observat és que les barreres d’entrada al mercat<br />
de treball tenen un comportament diferent per a la persona immigrant. Les<br />
barreres institucionals imposades per les restriccions legals de la immigració i<br />
les variables ètniques com ara el país d’origen constitueixen elements impor·<br />
tants d’aprovació o rebuig d’una persona candidata per a un lloc de treball.<br />
La formació acadèmica i l’experiència laboral, fonamentals per determinar la<br />
qualificació d’un treballador nacional, són poc reconegudes en el cas dels<br />
immigrants als països d’acollida. En termes generals, d’acord amb la feina que<br />
fa la persona immigrant, té diferents possibilitats de negociació a l’hora de ser<br />
contractada laboralment.<br />
El treballador immigrant està marcat per la inestabilitat i la temporalitat en<br />
les seves relacions laborals, però va d’un lloc a un altre cercant mobilitat la·<br />
boral ascendent. Un de cada dos treballadors immigrants es considera objecte<br />
de discriminació salarial, malgrat que treballa de mitjana nou hores més a la<br />
setmana que els treballadors nacionals.<br />
290<br />
En resum, els resultats més importants d’aquest capítol són:<br />
1. Les estratègies utilitzades per la població immigrant i nacional per cercar<br />
feina són variades. Les fonts d’informació sobre vacants de llocs de treball, tant<br />
per als treballadors nacionals com per als immigrants, les proveeix un amic o<br />
conegut (el 25,4% d’espanyols i el 43% d’immigrants). Un altre mecanisme de<br />
concurrència al mercat de treball freqüentment utilitzat per població nacional<br />
i immigrant (especialment pel col·lectiu immigrant) és l’autoocupació (el 10%<br />
de nacionals i el 17,2% d’immigrants).
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
2. Un de cada dos treballadors immigrants estudiats (el 54,3%) ha trobat<br />
la seva feina actual per mitjà de la informació rebuda d’una xarxa familiar,<br />
connacional o d’amics d’altres col·lectius. A diferència dels treballadors es·<br />
panyols, que poden diversificar les seves estratègies per aconseguir feina amb<br />
èxit, les persones immigrants (particularment les il·legals) tendeixen a utilitzar<br />
les xarxes socials com a estratègies de concurrència al mercat de treball.<br />
3. El mecanisme més utilitzat per la població immigrant per trobar feina<br />
és a través de les “recomanacions”. L’empresari vincula o contracta el nou<br />
treballador perquè aquest ha estat recomanat. El mecanisme del currículum<br />
normalment té poc pes per seleccionar treballadors immigrants.<br />
4. Amb el temps, la persona immigrant comença a desxifrar el funcionament<br />
del mercat de treball, analitza quins comportaments són reeixits en la<br />
recerca de feina i quins no, sap què pot esperar del mercat laboral i desenvolupa<br />
formes de mobilització en aquest mercat per ascendir·hi laboralment i<br />
socialment.<br />
5. La població immigrant estudiada identifica quatre barreres d’entrada al<br />
mercat de treball amb què s’enfronta: el permís de treball, l’homologació dels<br />
estudis, l’idioma i l’estigma nacional. L’homologació de títols crea una sensació<br />
de barrera infranquejable que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb<br />
la seva formació.<br />
6. L’idioma és una barrera d’entrada al mercat de treball, ja que constitueix<br />
un requisit indispensable en empreses formals per ser considerat apte com a<br />
candidat a un lloc de treball. La posició que pren la persona immigrant amb<br />
l’idioma (en aquest cas, el català) amplia o restringeix les perspectives d’ascens<br />
laboral en una empresa, l’accés a millors llocs de treball o en empreses<br />
regionals.<br />
7. Les possibilitats de negociació de les condicions de treball quan una<br />
persona immigrant accepta una feina es configuren d’acord amb el tipus de<br />
tasca que exercirà a l’interior de l’organització, en funció de la demanda o<br />
l’escassetat de mà d’obra en el mercat de treball. S’han trobat tres formes<br />
de negociació. La predominant és aquella en què els treballadors no poden<br />
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. La segona<br />
forma de negociació té lloc en aquelles ocupacions en què es presenta un alt<br />
291
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
joc de negociació en el moment de la vinculació, a causa que les empreses<br />
tenen abundant demanda de mà d’obra. En tercer lloc, hi ha feines en què les<br />
condicions laborals estan configurades i legalitzades per endavant, no només<br />
en un mercat nacional sinó també mundial. Aquestes professions, en general,<br />
també són especialitzades.<br />
8. La temporalitat i la informalitat regeixen les relacions laborals en el cas<br />
dels treballadors immigrants. Mentre que la contractació de treballadors sense<br />
la preceptiva formalització legal constitueix per al col·lectiu nacional un cas<br />
aïllat (l’1,1%), per a la població immigrant és la norma (el 47,7%). En efecte,<br />
mentre que el 69,6% de la població immigrant treballa sense contracte o la<br />
seva vinculació es limita simplement a realitzar un servei o una obra específica,<br />
només el 8,7% de la població espanyola treballa en aquestes condicions.<br />
9. La temporalitat que es presenta en el 90% de la població immigrant<br />
té lloc en quatre tipus de relació contractual, depenent de l’externalitat del<br />
treballador. El primer tipus és el treballador intern temporal, que té contracte<br />
temporal, firmat per la mateixa empresa en què treballa. El segon i el tercer<br />
tipus de treballadors es caracteritzen perquè són externs a l’empresa en la qual<br />
treballen, el seu vincle contractual és un tercer. El treballador extern temporal<br />
hi pot estar vinculat a través d’una empresa de treball temporal que, majori·<br />
tàriament, fa tasques productives a l’empresa, de la qual no forma part. I a<br />
l’última baula de la jerarquia es troben els autònoms dependents, que treballen<br />
per a una empresa però que estan obligats a cotitzar a la Seguretat Social com<br />
a personal independent.<br />
10. El 71,5% dels colombians i colombianes feia menys d’un any que<br />
tenien la feina en el moment de fer l’enquesta, a diferència del 9,6% dels<br />
treballadors nacionals. La rotació laboral dels treballadors immigrants és alta,<br />
però en el 90% dels casos no obeeix a acomiadament, sinó a una recerca<br />
permanent per escalar un millor posicionament laboral o per l’acabament del<br />
contracte o l’obra.<br />
11. La mitjana d’hores treballades per setmana d’un treballador autòcton<br />
són 40,3 hores, mentre que la mitjana setmanal de la població immigrant arriba<br />
fins a 48,6 hores; en altres paraules, les persones immigrants tendeixen a<br />
treballar de mitjana 9 hores més a la setmana que els treballadors nacionals.<br />
292
3. Condicions d’ocupació de les persones immigrants<br />
12. El 80% dels treballadors nacionals i immigrants treballen a jornada<br />
completa. Del 20% restant, que treballen a jornada parcial, el 10,6% dels<br />
immigrants ho fan perquè no han trobat una feina a jornada completa. De tal<br />
manera que la jornada parcial és voluntària per als treballadors nacionals i<br />
obligatòria per als immigrants, fet que corrobora l’existència de la doble gestió<br />
de la mà d’obra.<br />
13. La remuneració del treball mostra nivells de desigualtat. El percentatge<br />
de treballadors immigrants que perceben menys d’un salari mínim és més<br />
alt, en relació amb els treballadors nacionals (el 8% d’immigrants i el 4,7%<br />
de nacionals). La població immigrant duplica la nacional en el rang del salari<br />
mínim (el 16,6% d’immigrants i el 7,4 d’espanyols).<br />
14. El 53,4% dels treballadors nacionals afirmen que reben un salari correcte<br />
segons les mitjanes del mercat per al tipus de feina que fan, mentre que<br />
això succeeix només en el cas del 45,7% dels immigrants. La desigualtat es<br />
reflecteix en el fet que el 43% dels treballadors immigrants consideren que el<br />
sou que perceben és més baix que la mitjana del mercat de treball, mentre que<br />
només el 30% dels treballadors nacionals ho afirmen.<br />
15. La variable “situació jurídica en el mercat de treball” té un grau alt d’influ·<br />
ència significativa (nivell de confiança del 99,5%) en l’explicació de la discrimina·<br />
ció salarial. Una altra variable que té rellevància en la discriminació salarial és<br />
la relació contractual. Entre tots els tipus de treballadors, l’autònom dependent<br />
presenta una forta influència significativa negativa en la discriminació salarial,<br />
amb un nivell de confiança del 98%.<br />
16. El 57,4% dels treballadors nacionals pensen que no tenen cap possibilitat<br />
d’ascens en la seva feina actual o que en tenen poques; xifra una mica més<br />
alta en el cas de les persones immigrants (el 61,3%), que consideren l’ascens<br />
com un fet bastant remot.<br />
293
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Quino, el caricaturista argentí, reflexiona sobre el treball quan Mafalda i<br />
Guille veuen arribar el seu pare de la feina i, agafant·lo de la mà, li diuen a la<br />
seva mare: «Hi enviem cada dia un pare perquè aquesta maleïda oficina ens<br />
retorni AIXÒ?» (1993: 38). AIXÒ és un pare a punt d’enfonsar·se, amb signes<br />
clars d’esgotament físic, amb el vestit rebregat i la boca arrufada. Parlen d’al·<br />
gunes condicions de treball que s’analitzaran en aquest capítol.<br />
Les condicions de treball fan referència a la forma i les situacions en les<br />
quals un treballador o treballadora fa la seva feina, en les quals presta la seva<br />
mà d’obra o duu a terme una activitat. És la relació del treballador amb els<br />
mitjans tècnics, físics, organitzacionals i socials amb els quals desenvolupa la<br />
seva tasca (Cano, 1997). Les condicions de treball inclouen múltiples aspectes<br />
de la feina, van des de la posició que ocupa en la concepció i l’organització del<br />
procés productiu fins a les relacions entre companys i superiors.<br />
L’instrument fonamental per estudiar les condicions de treball ha estat el<br />
concepte de treball decent, promulgat per l’Organització Internacional del Tre·<br />
ball (OIT) el 1999, destinat a promoure oportunitats perquè homes i dones<br />
295
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
puguin aconseguir una feina decent i productiva en condicions de llibertat,<br />
equitat, seguretat i dignitat humana (Ghai, 2003). El treball decent s’expressa<br />
en quatre categories com són l’accés a l’ocupació, la protecció social, els drets<br />
dels treballadors i treballadores i el diàleg social. En l’estudi dut a terme per<br />
Ghai per a l’OIT a 22 països sobre treball decent amb indicadors macroeco·<br />
nòmics, Espanya hi ocupa el primer lloc quant a pitjors condicions de treball,<br />
molt per sobre de Grècia, França i Irlanda. En altres paraules, Espanya és el<br />
país que es troba més allunyat de tenir un treball decent. 76<br />
Aquest tema és de vital importància en l’estudi de les condicions de treball<br />
perquè la feina consumeix la major part del temps vital, de tal manera que<br />
quan s’estudien les condicions de treball s’està parlant de condicions de vida.<br />
Prieto afirma: «En gran manera, per a tots ells, treballar en condicions laborals<br />
bones o dolentes és sinònim de viure en condicions bones o dolentes» (1994:<br />
191).<br />
En aquesta recerca, les condicions de treball se centren en set categories<br />
com ara l’accés a la Seguretat Social, els riscos laborals, la mobilitat geogràfica,<br />
les relacions laborals en el lloc de treball, el medi ambient, les característiques<br />
de l’activitat laboral i els seus efectes sobre el treballador o treballadora, la in·<br />
formació organitzacional, la formació laboral i la satisfacció laboral. Aquest ca·<br />
pítol incideix en l’estudi comparatiu de les condicions de treball entre població<br />
espanyola i població colombiana immigrant que treballen a tres comarques de<br />
Barcelona; per això, les variables més importants emprades en aquest capítol<br />
es comparen per a població nacional i immigrant. Per aprofundir alguns aspec·<br />
tes de cada secció es presenten algunes variables concretes encreuades amb el<br />
gènere, els grups d’edat i el nivell educatiu, variables de caràcter individual de<br />
la persona treballadora. Hi ha un segon grup de tres variables (3) que aborden<br />
la dimensió laboral, com són el tipus de dependència laboral, l’ocupació i el<br />
sector econòmic. Finalment, l’anàlisi d’aquestes variables concretes s’encreua<br />
amb algunes característiques pròpies de la població immigrant: la regularitza·<br />
ció, el tipus d’ocupador i la relació contractual.<br />
Per fer una anàlisi comparativa adequada de les condicions de treball, és<br />
necessari fer·ho per ocupacions, contrastant el col·lectiu immigrant i el naci·<br />
onal, però això no és possible perquè seria un estudi incommensurable, fet<br />
que impediria reconèixer tendències globals. No obstant això, per analitzar<br />
76. Per a més informació sobre l’índex de treball decent, vegeu Ghai (2003).<br />
296
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
les condicions de treball en la població immigrant colombiana i la població<br />
nacional de manera específica i no agregada en la totalitat d’ocupacions, s’han<br />
seleccionat dues ocupacions representatives per als treballadors colombians<br />
i en què també participen els treballadors nacionals, utilitzant algunes varia·<br />
bles clau. Aquestes feines són la de peó de la construcció i les dels serveis<br />
personals. Aquesta mateixa anàlisi es troba al capítol tercer, en l’estudi de les<br />
condicions d’ocupació.<br />
4.1. Seguretat Social<br />
La Seguretat Social, en els últims cent anys, s’ha estructurat per atendre les<br />
necessitats urgents de la població i emparar·la davant d’imprevistos; per tant,<br />
és un aspecte fonamental dels drets humans i del treball decent. La Seguretat<br />
Social com a “dret social” garanteix als treballadors la possibilitat que l’Estat<br />
i els ocupadors proporcionin els mitjans necessaris per preservar la integritat<br />
física i mental dels treballadors, i atendre les seves necessitats i el seu grup<br />
familiar, durant la seva vida econòmicament activa i en etapes no productives<br />
com la infantesa i la vellesa (Galvis, 1996).<br />
La Seguretat Social té com a objectiu fonamental protegir els treballadors<br />
i treballadores de riscos i situacions com són la desocupació, la malaltia, la<br />
incapacitat, la maternitat i la misèria en la vellesa. L’OIT estableix nou (9)<br />
classes de prestacions: atenció de la salut i prestacions en cas de malaltia,<br />
desocupació, vellesa, accident laboral, per familiars a càrrec, per maternitat,<br />
per invalidesa i per a sobrevivents del treballador mort. Aquest règim va ser<br />
dissenyat per atendre especialment les persones assalariades (Anker et al.,<br />
2003), però, amb el temps, als països avançats s’ha estès als treballadors i<br />
treballadores autònoms. Val la pena destacar que la majoria dels estudis sobre<br />
protecció social no avaluen l’eficàcia real de l’ús d’aquests serveis de protecció<br />
social en la població ni la seva capacitat de donar resposta a les necessitats<br />
d’aquesta (Ghai, 2003).<br />
En l’estudi de la població immigrant, la Seguretat Social està determinada<br />
per la regularització del treballador, i els resultats que es presenten al llarg del<br />
capítol recullen les dades de l’enquesta CTCB feta el 2002, quan la presència<br />
de població colombiana era molt recent a Espanya i els nivells de regularitza·<br />
ció baixos. Aquesta situació s’observa en el creixement vertiginós de l’alta de<br />
treballadors des del 2000 fins al 2005, pels dos processos de regularització<br />
297
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
que tenen lloc el 2002 i el 2005. El gener del 2002 (any de realització de l’en·<br />
questa CTCB) estaven donats d’alta a la Seguretat Social 27.417 colombians<br />
i colombianes; tanmateix, l’any següent (gener del 2003) la xifra de població<br />
colombiana donada d’alta s’havia més que duplicat, i arribava a 61.645 treba·<br />
lladors, amb un creixement del 124,8%, a causa del procés de regularització.<br />
El gener del 2004 i com a reflex de la nova Llei d’immigració, es donen d’alta<br />
66.385 colombians i colombianes, amb un creixement del 7,7%. El gener del<br />
2005, el creixement de les altes a la Seguretat Social d’aquest col·lectiu puja<br />
fins al 23,8%, amb 82.192 treballadors (CERES, 2005: 15). El nou procés<br />
de normalització permet que es donin d’alta 35.235 treballadors colombians<br />
addicionals el juliol del 2005 (MTAS, 2005), per la qual cosa aquest col·<br />
lectiu ocupa el quart lloc en la regularització i representa gairebé el 10%<br />
dels treballadors normalitzats (per a un total, al territori nacional, de 352.522<br />
treballadors estrangers no comunitaris). En acabar l’any (desembre del 2005),<br />
la població colombiana presenta 130.173 afiliacions a la Seguretat social,<br />
amb un creixement del 63,1% respecte a l’any anterior. D’aquestes, 90.000<br />
corresponen al règim general, 4.264 a l’autònom, 32.394 són del règim de la<br />
llar i la resta pertanyen a altres règims (MTAS, 2006).<br />
D’acord amb les dades de l’enquesta CTCB, 77 el 56% dels treballadors<br />
enquestats no estaven inscrits a la Seguretat Social. Del 46% dels treballadors<br />
inscrits, el 33% correspon a treballadors assalariats i l’11% a autònoms (gràfic<br />
4.1). Lamentablement, no es disposa de dades explícites dels treballadors<br />
nacionals enquestats sobre l’evasió d’empreses en l’afiliació de treballadors a<br />
la Seguretat Social, ja que l’enquesta EQVT 2002 no té aquesta variable, però<br />
les estadístiques indiquen que, a Espanya, el 23,4% del PIB oficial correspon a<br />
l’economia submergida, aspecte en el qual ocupava el 1998 un lloc significatiu<br />
juntament amb Grècia i Itàlia (Ferraro et al., 2002).<br />
77. Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (2002).<br />
298
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.1. Inscripció a la Seguretat Social. Població immigrant<br />
Gràfic 4.2. Cotització per jubilació. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Un altre aspecte fonamental de la Seguretat Social és la cotització per<br />
jubilació, que a Espanya es fa al mateix temps que la cotització a la Seguretat<br />
Social i, per tant, presenta les mateixes estadístiques: només el 44% de les<br />
persones immigrants estudiades cotitzen per jubilació i el 56% no tenen co·<br />
bertura en aquest servei (gràfic 4.2).<br />
Les dones immigrants tenen taxes una mica més baixes d’inscripció a la<br />
Seguretat Social (el 43,2%) que els homes (el 45,5%). En les altes a la Segu·<br />
retat Social no apareixen contrastos entre personal assalariat i autònom segons<br />
el gènere. Els joves immigrants de menys de 25 anys tenen la cobertura més<br />
baixa quant a Seguretat Social (el 38,9%), seguits per les persones de més de<br />
45 anys (el 40%). A la mostra estudiada, els treballadors amb el nivell educatiu<br />
més baix presenten les taxes més reduïdes de vinculació al pagament de la<br />
299
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Seguretat Social (el 83% dels treballadors amb estudis primaris no hi estan<br />
donats d’alta, enfront del 48,2% dels treballadors amb estudis universitaris).<br />
El personal assalariat presenta taxes d’afiliació més baixes a la Seguretat So·<br />
cial que els autònoms (el 41,3% d’assalariats i el 56,7% d’autònoms) (taula<br />
4.3).<br />
Taula 4.3. Inscripció a la Seguretat Social segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Inscripció a la seguretat social<br />
300<br />
Amb alta Sense alta Nre.<br />
Nre. % Nre. % Total<br />
Total %<br />
Total 67 44,4 84 55,6 151 100,0<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Home 35 45,5 42 54,5 77 100,0<br />
Dona 32 43,2 42 56,8 74 100,0<br />
Fins a 24 anys 7 38,9 11 61,1 18 100,0<br />
De 25 a 44 anys 56 45,5 67 54,5 123 100,0<br />
De 45 anys o més 4 40,0 6 60,0 10 100,0<br />
Primaris 1 16,7 5 83,3 6 100,0<br />
Secundaris 27 38,6 43 61,4 70 100,0<br />
Tècnics 11 52 10 48,0 21 100,0<br />
Universitaris 28 51,8 26 48,2 54 100,0<br />
Assalariat 50 41,3 71 58,7 121 100,0<br />
Autònom 17 56,7 13 43,3 30 100,0<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
El pagament de la Seguretat Social és un requisit indispensable per conti·<br />
nuar en la regularitat.<br />
«Vaig treballar en la neteja perquè havia de cotitzar. Treballava en la neteja i em vaig donar<br />
d’alta a la Seguretat Social; llavors feia tres hores aquí, tres hores allà, tres hores més allà, i<br />
pagava la meitat de la Seguretat Social.» (E11)<br />
«Després d’una temporada vaig començar a pagar per poder renovar aquesta targeta, perquè<br />
si no has aportat a la Seguretat Social no te la renoven. Em va tocar començar a pagar la Seguretat<br />
Social com a interina, com la noia que va a fer la neteja de casa en casa; llavors, on anava em<br />
firmaven: aquí fa tantes hores. Anava a una altra casa: aquí en fa tantes. I després la suma de<br />
totes aquelles hores m’havia de donar 84 hores, que són les hores que fa una interina, no en pot<br />
fer ni més ni menys. I amb això pagava la meva Seguretat Social. I s’hi annexen els DNI de les
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
persones que firmen, per demostrar que la persona encara és viva, és espanyola i, bé, una sèrie de<br />
condicions que et posen ells.» (E4)<br />
No obstant això, algunes persones immigrants consideren rendible estalviar·<br />
se la Seguretat Social durant un període de temps:<br />
«Però jo vaig continuar treballant igualment en el que aquí s’anomena “en negre”, perquè em<br />
sortia més a compte; em sortia més a compte rebre 6 euros per cada hora, que no pas treballar i<br />
que em paguessin 3 euros i em descomptessin la Seguretat Social. No, jo no la vaig pagar.» (E4)<br />
A Espanya, l’assistència sanitària s’ofereix de manera totalment gratuïta a la<br />
població sense dependre de la regularització de la persona treballadora; només<br />
cal que la població immigrant estigui empadronada. Al gràfic 4.4 s’observa que<br />
la cobertura de salut dels treballadors immigrants estudiats és del 78% a través<br />
de la sanitat pública i social; el 15% tenen assegurança privada, i només el 7%<br />
de les persones immigrants estudiades afirmen que no disposen de cap tipus<br />
d’assistència sanitària.<br />
Gràfic 4.4. Assistència sanitària. Població immigrant<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Per al temps de desocupació involuntària, Espanya disposa d’un sistema<br />
de protecció assistencial i contributiu. «La primera s’anomena assegurança<br />
de desocupació, mentre que la segona es denomina subsidi de desocupació»<br />
(Ruesga, 2002: 248). Aquesta protecció contra la desocupació es canalitza<br />
301
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
a través de l’Institut Nacional d’Ocupació (INEM). Aquest sistema es finança<br />
amb les contribucions del personal assalariat i els empresaris; tanmateix, per·<br />
què un treballador o treballadora accedeixi al subsidi de desocupació o atur,<br />
ha de cotitzar un mínim de dotze mesos. El pagament mensual del subsidi és<br />
equivalent al 70% de l’últim salari que ha cobrat el treballador. Així, el cobra·<br />
ment del subsidi d’atur en el cas de les persones immigrants depèn de la seva<br />
cotització a aquesta prestació durant el període treballat, però fonamentalment<br />
està regit per la regularització. Per tant, una persona immigrant sense permís<br />
de treball no pot cotitzar. Entre els treballadors que poden accedir a aquest<br />
subsidi, s’observa que el 45,6% de la població espanyola mai no ha cobrat<br />
l’atur o que l’ha cobrat menys de la meitat del temps quan ha estat aturada<br />
contra la seva voluntat (gràfic 4.5). En el cas de les persones immigrants que<br />
poden cobrar l’atur, només el 9,6% han rebut el subsidi tot el temps o la major<br />
part del temps en què van estar aturades.<br />
Gràfic 4.5. Població immigrant i nacional segons el temps que han cobrat el subsidi d’atur<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en<br />
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, la taula<br />
4.6 mostra que, en els serveis personals, la població nacional mai no ha co·<br />
brat a causa de la baixa presència de contractes en la relació laboral, mentre<br />
que el 25% dels treballadors colombians han estat beneficiaris del subsidi de<br />
302
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
desocupació, a causa de la modalitat contractual que s’aplica a aquest sector.<br />
Pel que fa als treballadors de la construcció, veiem que entre els immigrants<br />
estudiats no n’hi ha cap que hagi estat mai beneficiari d’aquest subsidi, mentre<br />
que aquesta situació es presenta per al 26,4% dels treballadors nacionals. El<br />
44,6% de la població nacional que treballa a la construcció ha cobrat subsidi<br />
per desocupació tot el temps o més de la meitat del temps, a causa de les<br />
particularitats de l’activitat.<br />
Taula 4.6. Temps de cobrament del subsidi d’atur en els treballadors de la construcció i els<br />
serveis personals<br />
Temps de cobra·<br />
ment del subsidi<br />
d’atur<br />
Tot el temps<br />
Més de la meitat<br />
del temps<br />
Menys de la<br />
meitat del temps<br />
No l’ha cobrat<br />
mai<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 0,0 34,4 0,0 8,2 0,0 31,0 100 26,4<br />
Serveis personals 25,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 75,0 100<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En conclusió, la Seguretat Social continua sent el dret més colpejat en el<br />
cas dels treballadors immigrants perquè depèn de la seva condició jurídica en<br />
el mercat de treball; situació que, per a moltes d’aquestes persones, no és a<br />
les seves mans resoldre quan es troben al país d’acollida. Tanmateix, la Segu·<br />
retat Social també depèn del temps de residència i del seu estatus migratori<br />
al país receptor. El pagament de la Seguretat Social del treballador constitueix<br />
l’element més important de discriminació salarial i laboral.<br />
4.2. Riscos laborals<br />
Usualment, quan es parla de condicions laborals es fa referència als riscos<br />
laborals o, d’igual manera, a les condicions de treball insalubres. Els riscos la·<br />
borals es presenten quan els treballadors han de desenvolupar la seva activitat<br />
en condicions de treball que atempten i vulneren la integritat física i psicològi·<br />
ca. Els riscos laborals inclouen els accidents de treball i les malalties laborals.<br />
L’OIT, al Conveni sobre seguretat i salut dels treballadors de 1981 (núm. 155),<br />
insta a aplicar una política nacional que previngui els accidents i els danys en<br />
la salut que es generin a la feina, que tinguin relació amb l’activitat laboral o<br />
303
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
que succeeixin durant la jornada de treball, reduint al mínim les causes dels<br />
riscos en el medi ambient laboral (Anker et al., 2003).<br />
El debat sobre riscos laborals cobra protagonisme al país perquè Espanya<br />
ocupa un dels primers llocs de la Unió Europea pel que fa a accidents laborals.<br />
Els primers accidentats són els treballadors temporals i, especialment, els jo·<br />
ves, i aquesta alta taxa d’accidentalitat —que no ha deixat de créixer des del<br />
1993— està relacionada amb l’estratègia de descentralització de la producció,<br />
l’outsourcing, la fragmentació empresarial, la subcontractació i l’externalització<br />
dels treballadors (Castillo, 2005b). En paraules de Castillo: «Per tant, si algu·<br />
na cosa es posa en evidència, i de manera molt clara en aquest desastre, en<br />
aquesta matança, és que qui s’accidenta, qui mor en aquesta feina són sobretot<br />
treballadors que, perquè l’empresa ha decidit una determinada organització del<br />
treball, estan ocupats en les branques esqueixades de la gran empresa, però<br />
formen part absolutament inseparable del seu procés de producció» (2005b:<br />
18).<br />
Usualment, els riscos laborals s’analitzen ressaltant només els perills físics<br />
a què estan exposats els treballadors i treballadores, com ara temperatures<br />
extremes, pols tòxiques o nocives, intempèrie, mala ventilació, sorolls, vibra·<br />
cions, líquids contaminants, riscos de caigudes, postures insuportables, ten·<br />
sió, mortalitat, entre d’altres; però, de vegades, es deixen de banda aquelles<br />
condicions laborals que afecten no solament la salut psíquica del treballador<br />
sinó que n’impedeixen el desenvolupament psíquic, mental i social. Condici·<br />
ons de treball que, encara que no impliquen vessament de sang o danys que<br />
es puguin veure a primera vista, comporten el deteriorament de la dignitat<br />
humana, la desvaloració com a ésser humà, l’anquilosament de les qualitats<br />
i potencialitats. Condicions de treball que colpegen la ment del treballador.<br />
Així, per tal d’analitzar millor els riscos laborals de la població objecte d’estudi,<br />
aquesta secció es divideix en dues parts: els riscos físics i els riscos psicològics<br />
i mentals.<br />
4.2.1. Riscos físics<br />
Els riscos físics a què està exposat el col·lectiu treballador fan referència<br />
al medi ambient físic extern, conformat per l’ambient tèrmic, la ventilació, el<br />
soroll, la il·luminació i les vibracions, entre d’altres. També inclouen la càrrega<br />
física com ara les males postures i l’esforç per a la realització de les tasques i<br />
304
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
activitats. L’entorn físic «ens remet a la idea de seguretat i higiene, i ens porta<br />
a pensar espontàniament en el treball manual de les mines, de les fàbriques i<br />
de les obres de construcció, en el treball de sempre per excel·lència» (Prieto,<br />
1994: 212).<br />
En aquesta secció es presenten variables objectives i subjectives de riscos<br />
físics. Davant l’afirmació “l’entorn físic en què faig la meva feina és agrada·<br />
ble”, el 80,1% de les persones immigrants enquestades han respost que estan<br />
d’acord que el seu entorn físic és agradable, a diferència del 67,1% de la<br />
població nacional (gràfic 4.7). El 12% dels treballadors en general pensen que<br />
l’entorn físic en el qual fan la seva feina és desagradable.<br />
Gràfic 4.7. Població immigrant i nacional segons “l’entorn físic de la meva feina és<br />
agradable”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En interrogar les persones treballadores enquestades sobre la seva satis·<br />
facció amb l’entorn físic de la feina, veiem que tenen una alta sensació de<br />
satisfacció. El 73% de la població nacional i immigrant se sent satisfet amb<br />
l’entorn físic de la seva feina (gràfic 4.8). En relació amb la insatisfacció, no·<br />
més el 12,6% de la població nacional se sent insatisfeta, mentre que el 6,9%<br />
de les persones immigrants manifesten insatisfacció amb l’entorn físic de la<br />
seva feina.<br />
305
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.8. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb l’entorn físic de la<br />
feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
A les entrevistes fetes el 2004 es van abordar les causes d’insatisfacció amb<br />
l’entorn físic de la feina que provenen d’ambients insalubres o desagradables:<br />
«Començant que no hi havia espai, tota l’aigua anava a parar a terra; com que no hi havia<br />
temps d’assecar-ho, llavors ens tocava posar-hi cartrons per poder passar-hi i no caure. La taula<br />
que hi havia en el centre com a auxiliar eren caixes de cervesa i la taula de sobre, negra, i les taules<br />
que hi havia al voltant eren també taules sostingudes amb altres barrots. No sé com mai no hi va<br />
anar una inspecció de sanitat, allà, mai.» (E2)<br />
«La deixadesa de la senyora. No li agradava que la banyessin. L’olor d’orins. Per tant, sempre<br />
era una mica incòmode, fins que vaig arribar al punt de cridar la filla i dir-li que baixés i la canviés<br />
perquè no es podia estar amb ella, sobretot en època de calor.» (E11)<br />
«Em tocava moure’m tant! Perquè, allà, aguantar aquestes calors, en aquella oficina, era de<br />
porcs. A més, aquell any va ser l’any que es van batre rècords de calor a Catalunya; llavors, va ser<br />
molt dur per a mi.» (E1)<br />
Però els treballadors immigrants també valoren els ambients agradables,<br />
que ofereixen nivells adequats de benestar i consideració:<br />
306
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
«Estava bé, teníem una nevera, un microones, perquè com que era de nit hi guardàvem el<br />
menjar. Llavors paràvem a les dues o les tres de la matinada a menjar alguna cosa, mitja hora, 40<br />
minuts, i després continuàvem treballant.» (E6)<br />
«El tenia al costat de casa meva, el consultori era diví, la gent era molt enrotllada.» (E5)<br />
«Jo podia menjar el que volgués, a l’hora que volgués, una alimentació súper bona, súper<br />
equilibrada. La velleta em volia cuidar massa i jo veia que ella es preocupava molt per mi, que jo<br />
estigués bé, es preocupava molt que estigués contenta.» (E9)<br />
La satisfacció amb les condicions de seguretat i higiene a la feina tendeix a<br />
ser alta per a ambdós grups estudiats (gràfic 4.9). El 78,8% dels treballadors<br />
nacionals i el 73,6% dels immigrants estaven satisfets amb les condicions<br />
de seguretat i higiene a la feina que tenien el 2002. Tanmateix, els nivells<br />
d’insatisfacció quant a la seguretat i la higiene són més alts en el cas de la<br />
població immigrant que en el de l’espanyola (el 12% d’immigrants i el 9,5%<br />
de nacionals).<br />
Gràfic 4.9. Població immigrant i nacional segons la satisfacció amb les condicions de seguretat<br />
a la feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
307
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El grau de perillositat de les activitats laborals de les persones enquestades<br />
tendeix a ser baixa. Els resultats mostren que els treballadors tendeixen a fer<br />
la feina en condicions no perilloses. La percepció del treballador sobre la peri·<br />
llositat de la seva feina es pot observar més en les persones nacionals que en<br />
les immigrants (el 5,4% de nacionals i l’1,3% d’immigrants) (gràfic 4.10). En<br />
sentit contrari, és gairebé igual el percentatge de població immigrant i nacional<br />
que sent que mai o gairebé mai no treballa en condicions de perill (el 76,1%<br />
d’immigrants i el 75,3% de nacionals).<br />
Gràfic 4.10. Població immigrant i nacional segons si treballen en condicions de perill<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Als treballadors i treballadores que han afirmat que “algunes vegades, sovint<br />
o sempre” treballen en condicions de perill, se’ls ha preguntat si es protegei·<br />
xen adequadament en les situacions perilloses que es presenten a la feina. Al<br />
gràfic 4.11, veiem que el 81,8% de les persones immigrants i el 75,3% de les<br />
espanyoles afirmen que es protegeixen adequadament. Per contra, el 7% de la<br />
població espanyola manifesta que mai o gairebé mai no es protegeix adequada·<br />
ment contra el perill, fet que representa un gran risc per a la seva salut.<br />
308
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.11. Població immigrant i nacional segons la protecció a la feina en situacions<br />
perilloses<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per als treballadors i treballadores que usualment fan la feina en condicions<br />
de perill, els resultats revelen que el 15,7% de la població nacional mai o gai·<br />
rebé mai no rep informació sobre els riscos laborals que hi ha a la seva feina,<br />
mentre que el 84,6% de les persones immigrants afirmen que sovint o sempre<br />
són informades dels riscos que corren en les seves tasques, en relació amb el<br />
67,7% de la població nacional (gràfic 4.12).<br />
309
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.12. Població immigrant i nacional segons la informació sobre riscos laborals a la<br />
feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En preguntar les persones enquestades sobre si l’empresa les proveeix dels<br />
mitjans necessaris per treballar en condicions segures o ho fan elles mateixes<br />
com a autònomes, hem vist que són les immigrants les que perceben que<br />
fan la feina amb més mitjans de protecció. Així, el 84,1% dels treballadors<br />
immigrants consideren que sovint o sempre disposen d’aquests mitjans de<br />
protecció, a diferència del 67,3% dels treballadors espanyols (gràfic 4.13).<br />
Entre els treballadors que afirmen que mai o gairebé mai no disposen de mit·<br />
jans de protecció, hi trobem el 17,6% de la població nacional i el 9,2% de la<br />
immigrant.<br />
310
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.13. Població immigrant i nacional segons si disposen de mitjans de protecció per<br />
treballar en condicions segures<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Si desagreguem la variable “existència de mitjans de protecció per treballar<br />
en condicions segures” en el cas de les persones immigrants enquestades, la<br />
taula 4.14 assenyala que hi ha més homes que diuen que no tenen mitjans de<br />
protecció que no pas dones (el 10,4% d’homes i el 8,1% de dones). Els joves<br />
de menys de 25 anys disposen de menys mitjans de protecció davant els riscos,<br />
en relació amb els altres grups d’edat (el 77,8%). Les persones immigrants<br />
amb estudis secundaris són les que disposen de menys mitjans de protecció a<br />
la seva feina. Segons la dependència laboral, el personal assalariat té menys<br />
mitjans de protecció (el 10,7% dels assalariats enfront del 3,3% dels autò·<br />
noms), mentre que els autònoms disposen de més mitjans de protecció, potser<br />
perquè ells mateixos se’ls han de procurar. D’acord amb la situació jurídica<br />
de la població immigrant, els treballadors irregulars són els que disposen de<br />
menys mitjans de protecció contra el perill (l’1,4% dels regulars i el 16,7%<br />
dels irregulars).<br />
311
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.14. Existència de mitjans de protecció segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Existència de mitjans<br />
De protecció<br />
312<br />
Mai/gairebé<br />
mai<br />
Algunes<br />
vegades<br />
Sovint/sempre Nre.<br />
Total<br />
Nre. % Nre. % Nre. %<br />
Total<br />
%<br />
Total 14 9,3 10 6,6 127 84,1 151 100<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Home 8 10,4 9 11,7 60 77,9 77 100<br />
Dona 6 8,1 1 1,4 67 90,5 74 100<br />
Fins a 24 anys 3 16,7 1 5,6 14 77,8 18 100<br />
De 25 a 44 anys 10 8,1 8 6,5 105 85,4 123 100<br />
De 45 anys o més 1 10,0 1 10,0 8 80,0 10 100<br />
Primaris 0 0,0 0 0,0 6 100,0 6 100<br />
Secundaris 8 11,4 5 7,1 57 81,4 70 100<br />
Tècnics 2 9,5 0 0,0 19 90,5 21 100<br />
Universitaris 4 7,5 5 9,3 45 83,2 54 100<br />
Assalariat 13 10,7 10 8,3 98 81,0 121 100<br />
Autònom 1 3,3 0 0,0 29 96,7 30 100<br />
Regular 1 1,4 3 4,1 69 94,5 73 100<br />
Irregular 13 16,7 7 9,0 58 74,4 78 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en<br />
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, a la taula<br />
4.15 observem, pel que fa a la construcció, que els treballadors nacionals tenen<br />
la percepció que disposen de més mitjans de protecció, amb el 94%, mentre<br />
que el 62,1% de la població immigrant considera que disposa de mitjans de<br />
protecció contra els perills. És important tenir en compte que el sector de la<br />
construcció té alts índexs de sinistralitat. En conclusió, la població immigrant<br />
considera que està més desprotegida contra els riscos. En els serveis personals,<br />
per contra, el col·lectiu immigrant estudiat se sent totalment protegit dels ris·<br />
cos, mentre que només el 33,1% consideren que sovint o sempre se’ls proveeix<br />
de protecció. Crida l’atenció que els valors més alts i els valors més baixos es<br />
trobin gairebé en una mateixa ocupació i que sigui la variable “nacionalitat” la<br />
que afecti la percepció.
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Taula 4.15. Existència de mitjans de protecció en els treballadors de la construcció i els serveis<br />
personals<br />
Existència de mitjans de<br />
protecció<br />
Mai o gairebé mai Algunes vegades Sovint/sempre<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 17,2 2,6 20,7 3,4 62,1 94,0<br />
Serveis personals 0,0 65,9 0,0 0,0 100,0 34,1<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Els riscos laborals també poden ser analitzats des de l’activitat mateixa que<br />
exerceixen els treballadors. Una activitat laboral que implica una alta exposició<br />
a esforços físics extrems genera lentament i imperceptiblement greus proble·<br />
mes físics, amb la forma de malalties laborals acumulatives. Per exemple, a<br />
la mostra enquestada, són menys els treballadors nacionals que mai o gairebé<br />
mai no fan grans esforços físics a la seva feina, a diferència de la població<br />
immigrant (el 62% de nacionals i el 49% d’immigrants) (gràfic 4.16). Aquesta<br />
tendència es comprova en observar que hi ha un major percentatge de treba·<br />
lladors immigrants que fan més esforços físics a la feina, en relació amb els<br />
treballadors nacionals (el 18% d’espanyols i el 24,5% d’immigrants); per tant,<br />
les persones immigrants tendeixen a ocupar llocs de treball més esgotadors<br />
físicament que no pas els treballadors nacionals.<br />
313
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.16. Població immigrant i nacional segons la freqüència de l’esforç físic a la feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’esforç físic a la feina està relacionat amb tasques manuals, especialment<br />
en les ocupacions dels serveis i la construcció en què la tecnificació del treball<br />
és molt baixa. Alguns exemples:<br />
«Uf, eren unes piles de plats! Malgrat que dius “jo rento els plats”, però quan són quantitats<br />
de plats i les olles tan grans, sí, sí que era difícil.» (E6)<br />
«Cuidar-la era... Ella no es podia aixecar de la cadira sola, no podia caminar sola perquè<br />
s’havia fet una fractura al maluc; llavors, em tocava traslladar-la d’un lloc a un altre.» (E11)<br />
«Li carregava la furgoneta, quan ell anava a comprar a l’engròs la fruita, la verdura, i li<br />
descarregava la furgoneta, li muntava la parada i ja està.» (E8)<br />
L’estudi dels riscos físics amb aquestes vuit variables demostra que aquests<br />
riscos a la feina, encara que són una amenaça real, són percebuts pels treballa·<br />
dors des de llindars diferents. Els treballadors nacionals tendeixen a percebre<br />
més riscos, més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys in·<br />
formació sobre prevenció del que voldrien. Tanmateix, les persones immigrants<br />
són les que fan feines amb més desgast físic però tenen nivells de satisfacció<br />
més alts amb el seu entorn físic, el qual consideren agradable.<br />
314
4.2.2. Riscos mentals<br />
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Quan un treballador exerceix una activitat laboral ho fa no solament amb<br />
el seu cos sinó també amb la seva ment, ambdues parts són indivisibles. Al<br />
món laboral hi ha feines que poden deteriorar la ment o interrompre’n el de·<br />
senvolupament, en atrofiar potencialitats, habilitats i destreses. Parlar de riscos<br />
mentals en el treball inclou no només el ben conegut estrès per la pressió dels<br />
temps i les quotes de producció, sinó també els ritmes de treball inhumans,<br />
els nivells d’atenció permanent, l’alta complexitat de la feina, la impossibilitat<br />
d’utilitzar la iniciativa, la nul·la participació en relació amb la pròpia feina, les<br />
activitats rutinàries i buides de contingut social o la sensació que el treball<br />
realitzat no és útil per a ningú.<br />
Els riscos mentals s’aborden a continuació a partir de quatre aspectes:<br />
els relacionats amb el contingut de l’activitat, és a dir, si és una feina que<br />
requereix utilitzar nivells importants d’intel·ligència i és un desafiament per<br />
a la creativitat o, per contra, si s’executa per mitjà de tasques embrutidores;<br />
els nivells d’alienació que genera un lloc de treball; les possibilitats de parti·<br />
cipació i autonomia que pot tenir un treballador en dur a terme la seva feina,<br />
i, finalment, la percepció que aquesta activitat laboral és una contribució a la<br />
societat i a les altres persones.<br />
Contingut de l’activitat laboral<br />
Analitzar el tema dels riscos mentals en el treball és important pel fonament<br />
mateix del concepte de treball. El treball és la realització d’una activitat, l’exe·<br />
cució de tasques i funcions que poden implicar diferents nivells de complexitat<br />
i desafiaments per a treballadors i treballadores. L’activitat, allò que es “fa”, és<br />
l’estímul laboral més important. Una feina agradable, que plantegi reptes, que<br />
demani intel·ligència i que permeti posar en pràctica les habilitats i desplegar<br />
el potencial com a treballador, genera entusiasme i energia positiva, que influ·<br />
eixen en la salut mental. Però el capitalisme basat en els monopolis va crear<br />
una nova divisió tècnica del treball que permetés la substitució ràpida dels<br />
treballadors (Braverman, 1983) i va reduir la feina a una sèrie de rutines, de<br />
fàcil entrenament, memorització i supervisió mitjançant l’estoc de producció,<br />
descomponent les tasques de tal manera que es va arribar a la deshumanització<br />
i l’alienació del treball. Les condicions de treball no només tracten de COM es<br />
fa la feina sinó també de QUÈ es fa a la feina. Quan un treballador fa el que li<br />
315
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
agrada, gaudeix la realització d’una tasca, la feina reporta satisfaccions i de·<br />
senvolupament personal. Aquest aspecte és tan important que, segons García<br />
Márquez, «la vida seria més llarga i feliç si tothom pogués treballar en el que<br />
li agrada, i només en això» (1993: 3).<br />
Per estudiar el contingut de les tasques dels treballadors es van utilitzar dues<br />
variables: “feina atractiva i interessant” i “ambient estimulant per millorar”.<br />
Davant l’afirmació “la meva feina és atractiva i interessant” (gràfic 4.17), el<br />
64% dels treballadors enquestats diuen que hi estan d’acord. Tanmateix, entre<br />
els treballadors que consideren que la seva feina no és ni atractiva ni interes·<br />
sant, el 21,9% de la població immigrant diu que té una feina poc interessant,<br />
mentre que això succeeix només amb el 16,8% de la població nacional.<br />
Gràfic 4.17. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és atractiva i<br />
interessant”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Quan es fa una feina en “un ambient que estimula per millorar·la”, el tre·<br />
ballador pot sentir que està desenvolupant les seves aptituds i potencialitats,<br />
i s’eviten processos de desqualificació (gràfic 4.18). En interrogar els treballa·<br />
dors i treballadores sobre si consideren que a la seva empresa o feina disposen<br />
d’un ambient que estimula la millora de les seves tasques, observem que el<br />
46,2% de la població nacional i el 43,7% de la població immigrant consideren<br />
316
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
que a la seva feina hi ha un ambient molt o bastant estimulant. Però el 26,4%<br />
dels treballadors nacionals i el 24,5% dels treballadors immigrants tenen una<br />
percepció de la seva feina com a poc o gens estimulant.<br />
Gràfic 4.18. Població immigrant i nacional segons “l’ambient és estimulant per millorar la<br />
meva feina”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
A continuació es presenten fragments de les entrevistes fetes el 2004,<br />
sobre activitats laborals que han fet o que fan les persones immigrants i que<br />
avaluen com a positives i estimulants per a elles:<br />
«La meva feina consisteix a portar tota la part comercial i el màrqueting de les grans superfícies.<br />
Porto Carrefour, El Corte Inglés, Hipercor, Alcampo i Erosky; en total són 240, 250 botigues,<br />
les que tinc al meu càrrec. Tots els productes de la meva empresa, jo sóc l’encarregat que aquests<br />
productes funcionin en aquestes botigues.» (E3)<br />
«Administrativa informàtica. Porto els programes, els programes que es fan malbé, els mirem,<br />
què tenen, què no tenen, si hi ha un virus, si cal reformar-los; estic fent els programes de les<br />
comandes.» (E4)<br />
«Conèixer gent i parlar idiomes que fa molts anys que no parlava, com el francès.» (E13)<br />
317
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«Viatjava. Vaig estar viatjant molt, vaig conèixer molt Barcelona per mitjà d’aquesta feina,<br />
i vaig conèixer Girona, vaig conèixer Cerdanyola, vaig conèixer Castelldefels, vaig conèixer Vic.»<br />
(E8)<br />
Activitats laborals estimulants que requereixen enfrontar·se a les pors i<br />
autosuperar·se:<br />
«Els primers dies m’asseia aquí darrere a cosir. Li deia el meu marit: -“Jo no despatxo, fes-ho<br />
tu que ets qui en sap”. Però vaig començar perquè un dia li va tocar anar-se’n, em va tocar quedarme<br />
aquí, i ja va estar. Fins avui dia despatxo jo.» (E11)<br />
En el cas de les persones immigrants estudiades s’ha aprofundit l’anàlisi<br />
de la variable “ambient estimulant per millorar la pròpia feina” (taula 4.19), i<br />
s’ha observat que els homes tenen feines més estimulants que les dones im·<br />
migrants (el 48,1% d’homes i el 39,2% de dones), però que també hi ha més<br />
homes amb feines menys estimulants que no pas dones (el 28,6% i el 20,3%,<br />
respectivament). Els treballadors immigrants de més de 45 anys consideren<br />
que fan feines poc o gens estimulants, mentre que els treballadors entre 25 i<br />
44 anys diuen que tenen els ambients laborals més estimulants. Les persones<br />
immigrants amb formació universitària tendeixen a afirmar que fan feines poc<br />
o gens estimulants, mentre que les que disposen de formació secundària diuen<br />
que tenen feines més estimulants. Els treballadors autònoms diuen que la seva<br />
feina és altament estimulant (el 66,7%), a diferència del personal assalariat<br />
immigrant (el 38,0%). Els treballadors regulars tenen feines més estimulants<br />
que els treballadors il·legals (el 49,3% per als regulars i el 38,5% per als<br />
irregulars).<br />
318
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Taula 4.19. Ambient estimulant a la feina segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Ambient estimulant a la feina<br />
Molt/bastant Una mica Poc/gens Total<br />
Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %<br />
Total 66 43,7 48 31,8 37 24,5 151 100<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació jurídica<br />
Home 37 48,1 18 23,4 22 28,6 77 100<br />
Dona 29 39,2 30 40,5 15 20,3 74 100<br />
Fins a 24 anys 8 44,4 5 27,8 5 27,8 18 100<br />
De 25 a 44 anys 56 45,5 38 30,9 29 23,6 123 100<br />
De 45 anys o més 2 20,0 5 50,0 3 30,0 10 100<br />
Primaris 1 16,7 5 83,3 0 0,0 6 100<br />
Secundaris 33 47,1 21 30,0 16 22,9 70 100<br />
Tècnics 9 42,9 7 33,3 5 23,8 21 100<br />
Universitaris 23 42,6 15 27,8 16 29,6 54 100<br />
Assalariat 46 38,0 43 35,5 32 26,4 121 100<br />
Autònom 20 66,7 5 16,7 5 16,7 30 100<br />
Regular 36 49,3 23 31,5 14 19,2 73 100<br />
Irregular 30 38,5 25 32,1 23 29,5 78 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Quant al contingut del treball, s’observa la tendència que són més les<br />
persones immigrants que fan feines que tenen menys estímuls i són menys<br />
interessants o atractives que en el cas dels treballadors nacionals. Aquesta<br />
situació pot donar·se perquè les persones immigrants semiqualificades i quali·<br />
ficades fan feines no qualificades amb baix contingut intel·lectual. Tanmateix,<br />
aquestes dues variables no presenten resultats polaritzats, sinó trets similars en<br />
treballadors nacionals i immigrants, encara que una mica en detriment quant<br />
a l’ocupació immigrant.<br />
Alienació en el treball<br />
El concepte d’alienació és útil per estudiar el contingut de les activitats la·<br />
borals o tasques, i permet comprendre la relació del treballador amb el resultat<br />
del seu treball, és a dir, amb allò que és obra de les seves mans, però que no<br />
li pertany. Marx afirma que «el treballador es relaciona amb el producte del<br />
seu treball com amb un objecte estrany. Partint d’aquest supòsit, és evident<br />
que com més es bolca el treballador en el seu treball, més poderós és el món<br />
319
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
estrany, l’objecte que crea davant seu, i, per tant, més pobres són ell mateix i el<br />
seu món interior, perquè és menys amo de si mateix.» (1974: 106). El treballa·<br />
dor posa la seva energia vital en l’objecte, però a partir d’aquest moment ja no li<br />
pertany a ell, sinó a l’objecte. Per tant, l’acte de treballar és un desposseïment<br />
no només econòmic sinó també mental. Per això el treballador està alienat.<br />
Amb la nova divisió del treball de la globalització es crea el fenomen del<br />
dualisme ocupacional (Castells, 2002) o la bipolaritzacio del treball, amb pocs<br />
llocs d’alt contingut i molts llocs de treball desqualificat: «Un nombre relativa·<br />
ment reduït, encara que en augment en relació amb la situació dels anys setan·<br />
ta, de llocs que atorguen als treballadors un alt nivell d’autonomia i iniciativa,<br />
i un nombre elevat que situen, en graus diversos, en l’altre extrem» (Prieto,<br />
1994: 234). Moltes feines del sector secundari i terciari tendeixen a desquali·<br />
ficar el treballador perquè són repetitives, monòtones i compartimentades, amb<br />
un empobriment gradual de les tasques. Encara que el procés d’alienació del<br />
treball és complex per la seva abstracció i subjectivitat, és important abordar·<br />
lo en l’estudi de les condicions de treball. En aquesta recerca s’estudien els<br />
nivells d’alienació a partir de la repetició de les tasques, la supeditació del<br />
treball al ritme de la màquina, la realització d’una jornada avorrida i monòtona,<br />
la percepció del pas del temps en la jornada laboral, els nivells de distracció<br />
dels treballadors, l’esgotament del treballador en tornar a casa, els nivells d’es·<br />
très a la feina, la flexibilitat d’horari i, finalment, la possibilitat de fer petits<br />
descansos durant la jornada.<br />
Una feina que implica la realització de les mateixes tasques cada dia durant<br />
anys, la falta de varietat, l’absència de nous estímuls, la mecanització de les<br />
rutines creen la sensació de circularitat del temps, com si el mateix dia de feina<br />
es repetís permanentment perquè cada dia és igual, ja que no es desenvolupen<br />
nous coneixements i habilitats. Al gràfic 4.20 s’observa que vuit de cada deu<br />
treballadors (el 81,5% d’immigrants i el 77,6 de nacionals) tenen una feina<br />
que implica la repetició de les tasques i que prop del 20% de les persones<br />
enquestades tenen una feina no rutinària. Les feines de les persones immi·<br />
grants presenten una tendència a ser més repetitives, però hi ha diferències<br />
percentuals significatives.<br />
320
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.20. Població immigrant i nacional segons la repetició de les tasques<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Discriminant la variable “repetició de tasques” només en el cas de la po·<br />
blació immigrant, amb l’encreuament d’algunes variables importants, veiem<br />
que hi ha un major percentatge de dones immigrants que tenen feines més<br />
repetitives que els homes (el 74% d’homes i el 89,2% de dones). A la taula<br />
4.21, per edats i nivell educatiu, la repetició de tasques es distribueix homogè·<br />
niament entre els treballadors. Els assalariats tenen feines més rutinàries que<br />
els autònoms (el 84,3% d’assalariats i el 70% d’autònoms). Els treballadors<br />
irregulars (el 85,9%) també tenen més feines amb activitats repetitives que els<br />
regulars (el 76,7%). L’alta presència d’ocupacions amb repetició de tasques té<br />
lloc pel predomini del treball manual i la baixa tecnificació de les feines per a<br />
les persones immigrants.<br />
321
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.21. Repetició de tasques segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència laboral,<br />
la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Repetició de tasques<br />
322<br />
Sí No Nre.<br />
Total %<br />
Nre. % Nre. % Total<br />
Total 123 81,5 28 18,5 151 100<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació jurídica<br />
Home 57 74,0 20 26,0 77 100<br />
Dona 66 89,2 8 10,8 74 100<br />
Fins a 24 anys 15 83,3 3 16,7 18 100<br />
De 25 a 44 anys 100 81,3 23 18,7 123 100<br />
De 45 anys o més 8 80,0 2 20,0 10 100<br />
Primaris 5 83,3 1 16,7 6 100<br />
Secundaris 60 85,7 10 14,3 70 100<br />
Tècnics 17 81,0 4 19,0 21 100<br />
Universitaris 41 75,9 13 24,1 54 100<br />
Assalariat 102 84,3 19 15,7 121 100<br />
Autònom 21 70,0 9 30,0 30 100<br />
Regular 56 76,7 17 23,3 73 100<br />
Irregular 67 85,9 11 14,1 78 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·<br />
pacions específiques com la construcció i els serveis personals (taula 4.22),<br />
observem que hi ha una rutinització de l’ocupació gairebé igual entre treballa·<br />
dors nacionals i immigrants. Al sector de la construcció, el 70,9% dels treballa·<br />
dors nacionals pensen que la seva feina és rutinària, mentre que això succeeix<br />
amb el 62,1% dels immigrants. En les ocupacions de serveis personals, entre<br />
població nacional i immigrant es presenta coincidència en la variable, ja que<br />
el 100% dels treballadors nacionals consideren que la seva feina és repetitiva,<br />
i el 92,3% dels immigrants també hi estan d’acord.<br />
Taula 4.22. Repetició de tasques en els treballadors de la construcció i els serveis personals<br />
Repetició de tasques<br />
Sí No<br />
% Immigr. % Nac. % Immigr. % Nac.<br />
Construcció 62,1 70,9 37,9 29,1<br />
Serveis personals 92,3 100,0 7,7 0,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Aquesta situació es reflecteix en les jornades laborals, que se supediten<br />
al ritme de la màquina en produccions en línia amb cintes transportadores,<br />
en què la màquina imposa al treballador un ritme de treball incessant i sense<br />
parar. Aquest tipus d’activitats són altament alienants. Usualment aquestes<br />
feines pertanyen al sector de la indústria amb models administratius tayloris·<br />
tes. Els serveis amb tecnologia punta s’han caracteritzat per utilitzar sistemes<br />
productius participatius diferents, però amb altres tipus d’alienació.<br />
En aquesta recerca, el 83,5% dels treballadors immigrants i el 72% dels<br />
nacionals afirmen que a la seva feina mai o poques vegades han de seguir el<br />
ritme que els marca una màquina, un ordinador o algun tipus d’aparell auto·<br />
màtic (gràfic 4.23). En el cas de les persones immigrants s’associa amb el fet<br />
que fan feines no qualificades del sector serveis, el comerç o la construcció<br />
i gairebé mai del sector industrial. El 18,1% dels treballadors nacionals i el<br />
13,3% dels immigrants sempre o moltes vegades fan feines marcades pel ritme<br />
d’una màquina.<br />
Gràfic 4.23. Població immigrant i nacional segons la supeditació de la feina al ritme d’una<br />
màquina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
323
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Les jornades laborals avorrides i monòtones produeixen alienació en el tre·<br />
ballador. La resposta de les persones enquestades davant l’afirmació “la jorna·<br />
da laboral se’m fa avorrida i monòtona” és interessant. Al gràfic 4.24, el 60%<br />
de la població immigrant i nacional pensa que la seva jornada mai o gairebé<br />
mai no es pot catalogar com a avorrida i monòtona. Per contra, el 12,6% dels<br />
immigrants i el 10,4% dels nacionals senten que sovint o sempre la seva feina<br />
és avorrida i monòtona.<br />
Gràfic 4.24. Població immigrant i nacional segons si la jornada laboral és avorrida i<br />
monòtona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’entrevista feta a una persona immigrant el 2004 ens dóna un exemple<br />
de la importància que concedeixen els treballadors a la varietat d’activitats i<br />
tasques que fan que una feina no sigui rutinària i monòtona:<br />
«Sí, m’agrada perquè no és monòton, perquè no has d’estar-te en un sol lloc, i tens l’oportunitat<br />
de ser al carrer, de sortir, de tornar.» (E6)<br />
L’avorriment i la monotonia creen un efecte de distorsió del temps, de<br />
dilatació i contracció de les hores. Quan un treballador o treballadora està<br />
concentrat i motivat en la realització d’una activitat laboral, sent que el temps<br />
324
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
transcorre ràpidament. El 58% dels treballadors entrevistats (immigrants i<br />
nacionals) pensen que el temps passa molt de pressa a la seva feina; xifra<br />
coherent amb la variable anterior sobre feina avorrida i monòtona. En el grup<br />
de treballadors amb ocupacions avorrides i monòtones, en què les jornades són<br />
eternes, tendeixen a predominar els treballadors nacionals, per sobre dels im·<br />
migrants (el 9,3 d’immigrants i el 13,8 de nacionals). Quan el temps transcorre<br />
lentament a la feina, s’associa amb activitats alienants en què se suporten el<br />
tedi i l’avorriment (gràfic 4.25).<br />
Gràfic 4.25. Població immigrant i nacional segons “el temps passa de pressa a la feina”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Els col·lectiu treballador immigrant tendeix a distreure’s més a la feina que<br />
el nacional. A la mostra enquestada (gràfic 4.26) s’ha trobat que el 35,8%<br />
de les persones immigrants sempre o sovint es distreuen pensant en altres<br />
coses, en oposició amb el 14,7% del col·lectiu nacional. Es podria dir que,<br />
per cada treballador nacional distret a la feina, hi ha dos immigrants que ho<br />
estan. Tanmateix, els treballadors nacionals tenen més tendència a estar alerta<br />
i concentrats en les seves tasques que els immigrants (el 51,4% de nacionals i<br />
el 23,2% d’immigrants). Ocupacions no qualificades, executades per personal<br />
sobrequalificat, amb predomini d’activitats manuals, repetitives i monòtones,<br />
que no requereixen una alta atenció o nivells de responsabilitat i creativitat,<br />
325
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
generen més distracció a la feina. Un treballador pot presentar major tendència<br />
a distreure’s quan duu a terme activitats repetitives. No obstant això, la distrac·<br />
ció a la feina no solament obeeix a factors intrínsecs a l’activitat o tasca, sinó<br />
que situacions com ara la pluriocupació, les jornades extenses, les tensions<br />
familiars i els conflictes socials i emocionals també impliquen baixos nivells<br />
d’atenció.<br />
Gràfic 4.26. Població immigrant i nacional segons la distracció per pensar en altres coses<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En general, gairebé la meitat de la població treballadora immigrant sent<br />
que torna a casa seva molt cansada de la feina. Al gràfic 4.27, el 51,7% dels<br />
treballadors immigrants manifesten que sempre o sovint arriben a casa seva<br />
molt cansats de la feina, percentatge similar al dels treballadors nacionals (el<br />
49,2%). Entre els treballadors que afirmen que mai o gairebé mai no tornen<br />
de la feina molt cansats, trobem un major nombre de població nacional que<br />
d’immigrant (el 16,2% de nacionals i l’11,9% d’immigrants).<br />
326
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.27. Població immigrant i nacional segons si tornen a casa molt cansats/ades de la<br />
feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’excés de responsabilitat, quotes de producció altes, massa funcions po·<br />
livalents i escasses condicions logístiques per acomplir les tasques contribu·<br />
eixen que el treballador o treballadora torni exhaust a casa seva, on té respon·<br />
sabilitats domèstiques, especialment si és mare treballadora. Dues persones<br />
immigrants exemplifiquen l’esgotament per l’excés de funcions o derivat de la<br />
naturalesa de la feina.<br />
«Era massa feina i massa responsabilitat per a una sola persona, a pesar que tenia un o dos<br />
ajudants, però tot requeia a sobre meu, i aquests ajudants no eren prou experimentats per poder<br />
dir que podia delegar-los alguna cosa, en tot havia d’estar a sobre d’ells.» (E6)<br />
«És que la gent arriba amb molts, molts problemes... Al locutori, normalment la gent es posa a<br />
plorar a les cabines i surten plorant i barallant-se amb la dona. Aquest tipus d’energia de la gent<br />
que es respira en aquest espai d’alguna manera se’t contagia. Jo vivia molt esgotat.» (E13)<br />
Entre els riscos mentals, actualment el més famós de tots és l’estrès (gràfic<br />
4.28). La sensació de tenir una feina estressant és menys marcada en les per·<br />
sones immigrants que en les nacionals, ja que el 41,8% de la població immi·<br />
grant considera que la seva feina mai o gairebé mai no és estressant, en relació<br />
327
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
amb el 29,4% de la població nacional enquestada. Les feines més estressants<br />
es troben repartides majoritàriament entre els treballadors nacionals enfront<br />
dels immigrants (el 33,9% de nacionals i el 29,2% d’immigrants).<br />
Gràfic 4.28. Població immigrant i nacional segons la percepció que la feina és estressant<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Nivells alts d’estrès en el lloc de treball esgoten el personal i generen insa·<br />
tisfacció laboral. A continuació, transcrivim un testimoni recollit en les entre·<br />
vistes del 2004:<br />
«No podria dir que hi hagués alguna cosa en si que m’agradés més, perquè com que sempre<br />
hi havia tanta feina, doncs m’aclaparava, m’estressava; llavors, no es pot dir que m’encantés.<br />
No.» (E6)<br />
Hi ha feines que estan fortament subjectes a horaris inflexibles. Un bon<br />
indicador d’ocupació saludable és aquell que permet conciliar la vida laboral<br />
i la familiar, aquell que permet organitzar una rutina laboral i familiar sense<br />
gaires traumatismes. «Conciliar harmoniosament la feina amb la vida familiar<br />
s’ha convertit en un greu problema de política pública a molts països i ha estat<br />
una qüestió d’igualtat entre homes i dones» (Anker et al., 2003: 177). Per això,<br />
quan un treballador té el privilegi de definir quan arriba i quan marxa, quan<br />
disposa d’horaris flexibles per acomplir una sèrie de tasques que possibilitin la<br />
conciliació entre les dues esferes vitals, s’obté més qualitat de vida.<br />
328
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
De la mostra enquestada, davant l’afirmació “tinc flexibilitat per decidir<br />
quan arribo a la feina i quan en surto”, el 60% de la població autòctona i<br />
immigrant respon que treballa amb horaris inflexibles (gràfic 4.29). També<br />
es troba un major percentatge de treballadors nacionals que sempre o sovint<br />
tenen flexibilitat per arribar a la feina i sortir·ne, en relació amb les persones<br />
immigrants (el 25,2% de nacionals i el 30,5% d’immigrants), però aquesta<br />
diferència no és particularment significativa.<br />
Gràfic 4.29. Població immigrant i nacional segons la flexibilitat per arribar a la feina i<br />
sortir-ne<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Una feina pot ser extenuant però, quan el treballador pot fer petits des·<br />
cansos, la jornada laboral es fa menys esgotadora i alienant. Els treballadors<br />
que poden fer petits descansos durant la jornada tenen una menor càrrega<br />
mental que aquells que treballen incessantment sense recuperar energia fí·<br />
sica i mental. Els petits descansos redueixen els nivells d’estrès i mantenen<br />
la productivitat del treballador durant més temps. El gràfic 4.30 mostra que<br />
el 25,2% de la població immigrant i el 30,9% de la nacional enquestades<br />
tenen jornades inflexibles, sense cap descans. Tanmateix, s’ha trobat que el<br />
43,7% dels treballadors immigrants i el 41,1% dels nacionals sempre o sovint<br />
poden fer petits descansos durant la jornada, així que les ocupacions formals<br />
tendeixen a ser més rígides quant a la jornada que les informals. És important<br />
recordar que la població nacional treballa en l’ocupació formal, en què predo·<br />
329
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
minen les estructures organitzatives tayloristes burocràtiques i rígides i no és<br />
possible pactar espais de temps per descansar, mentre que la informalitat o la<br />
falta d’estructura organitzativa de les ocupacions immigrants fan que sigui més<br />
fàcil arribar a acords sobre el tema.<br />
Gràfic 4.30. Població immigrant i nacional segons la possibilitat de descansar durant la<br />
jornada laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La manca de descans durant la jornada laboral prové de l’alta càrrega de tre·<br />
ball que assumeix el treballador per executar dia a dia, de tal manera que, per<br />
acomplir les metes establertes, ha de treballar més de pressa i contínuament,<br />
i fins i tot allargar la seva jornada laboral.<br />
«Treballaves tant que sempre havies d’estar movent-te, no podies deixar que la fruita caigués;<br />
llavors, per això, això era el més dur.» (E8)<br />
«La dificultat era que hi havia molt poc temps per netejar els locals, que eren molt grans i<br />
cada cop hi posaven més coses, més ordinadors. Jo havia de netejar no solament els espais sinó<br />
també els ordinadors, els portallapis, havia de fer moltes coses.» (E9)<br />
L’alienació del treball en la població estudiada no es presenta d’una manera<br />
senzilla ni fàcil. Es pot pensar que és evident i obvi que les feines de les per·<br />
330
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
sones immigrants siguin més alienants que les de les nacionals. Tanmateix, tal<br />
com ho revelen les dades, no és així. Els resultats demostren que les variables<br />
tendeixen a presentar resultats similars pel que fa a treballadors i treballadores<br />
nacionals i immigrants. Per exemple, gairebé la mateixa proporció de població<br />
immigrant i nacional pensa que té una jornada avorrida i monòtona, que hi<br />
ha repetició de tasques; succeeix igual amb la sensació que el temps passa<br />
ràpidament en fer les activitats laborals; tots tornen cansats de la feina, i hi ha<br />
gairebé una proporció similar de treballadors que tenen flexibilitat per arribar<br />
a la feina i sortir·ne i per fer petits descansos durant la jornada. Algunes varia·<br />
bles presenten una situació pitjor per a la població nacional, i altres per a la<br />
immigrant. Així, percentualment, hi ha més persones immigrants que nacionals<br />
que fan feines repetitives, amb jornades avorrides i monòtones, amb alts nivells<br />
de distracció i sense petits descansos durant la jornada. En oposició, la pobla·<br />
ció nacional té una situació laboral pitjor que la població immigrant perquè,<br />
proporcionalment, fa més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb<br />
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriba cansadíssima<br />
a casa després de la feina i té ocupacions més estressants.<br />
Participació i autonomia al lloc de treball<br />
Un dels elements que provoca més motivació i creixement mental en les<br />
persones és la possibilitat d’aplicar la iniciativa, la creativitat i la imaginació a<br />
la seva activitat laboral, de tal manera que puguin dotar de contingut i enriquir<br />
el lloc de treball. Això només és possible per mitjà de la participació i l’auto·<br />
nomia al lloc de treball. Per analitzar els nivells de participació i autonomia en<br />
els llocs de treball de les persones enquestades, s’han utilitzat quatre variables<br />
relacionades amb el tema: possibilitat d’opinar a la feina; valoració del cap<br />
dels suggeriments del treballador o treballadora; participació en les decisions<br />
sobre la seva feina, i possibilitat de treballar amb independència i de posar en<br />
pràctica les idees.<br />
En interrogar la població treballadora estudiada sobre quines possibilitats té<br />
d’opinar respecte a la seva feina, s’ha trobat que sis de cada deu treballadors<br />
senten que poden opinar sobre la seva feina (gràfic 4.31). No hi ha diferències<br />
significatives en la percepció dels treballadors ja que el 64,3% i el 61,2% de<br />
la població nacional i la immigrant, respectivament, senten que la seva feina és<br />
un espai que permet intercanviar opinions. Tanmateix, el 12% dels treballadors<br />
nacionals i immigrants diuen que mai o poques vegades tenen la possibilitat<br />
d’opinar a la feina.<br />
331
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.31. Població immigrant i nacional segons la possibilitat d’opinar a la feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per transcendir la pregunta anterior, és important per al treballador o treba·<br />
lladora que, a més de poder donar la seva opinió sobre la feina, aquesta opinió<br />
sigui valorada pel cap. Per tant, s’ha preguntat amb quina freqüència el seu<br />
cap valora els suggeriments que fan sobre la feina i s’ha trobat que només al<br />
50,5% dels treballadors nacionals i al 58,1% dels immigrants sempre o moltes<br />
vegades se’ls valoren les opinions que tenen, mentre que hi ha un percentatge<br />
que gairebé arriba al 20% de la població estudiada que diu que mai o poques<br />
vegades es tenen en compte les seves aportacions i suggeriments a la feina<br />
(gràfic 4.32).<br />
332
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.32. Població immigrant i nacional segons si el cap valora els seus suggeriments<br />
sobre la feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Un altre aspecte fonamental de l’ocupació és el dret que té el treballador<br />
o treballadora de participar en la planificació i l’organització de la seva fei·<br />
na. En plantejar als treballadors estudiats si estaven d’acord amb l’afirmació<br />
“sempre participo en les decisions respecte a les tasques que s’han de fer en<br />
la meva feina”, s’ha trobat que hi ha un percentatge significatiu que no poden<br />
participar en les decisions sobre la seva feina (el 24,3% de nacionals i el<br />
16,3% d’immigrants) (gràfic 4.33). En un altre sentit, observem que entre els<br />
treballadors immigrants hi ha una sensació d’alta participació en les decisions<br />
que afecten la seva feina; per això, el 75,2% de les persones immigrants estan<br />
d’acord amb la frase, en relació amb un percentatge més baix de treballadors<br />
espanyols (el 60,1%).<br />
333
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.33. Població immigrant i nacional segons “participo en les decisions sobre la meva<br />
feina”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La independència i l’autonomia en el desenvolupament d’una activitat la·<br />
boral reflecteixen qualitat de vida en el treball. Davant de l’afirmació “puc tre·<br />
ballar amb independència i posar en pràctica les meves idees”, s’ha vist que hi<br />
ha un major sentiment d’independència en el cas de la població immigrant (el<br />
72,9% d’immigrants i el 57,7% de nacionals). Els treballadors que consideren<br />
que no tenen independència ni poden aplicar la iniciativa al seu lloc de treball<br />
s’apropen al 20% de les persones enquestades, i els treballadors espanyols<br />
mostren un major sentiment negatiu (el 26,1% de nacionals i el 19,9% d’im·<br />
migrants) (gràfic 4.34).<br />
334
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.34. Població immigrant i nacional segons “treballo amb independència i poso en<br />
pràctica les meves idees”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La participació en la presa de decisions, la possibilitat de pactar com fer<br />
les coses, el reconeixement del cap i la gestió del temps són aspectes que les<br />
persones immigrants valoren per sobre d’altres aspectes a la feina:<br />
«Que faig amb el meu temps? El que vull, i m’adapto. Abans era: -“Mira, tinc una cita mèdica”.<br />
Ara és: -“Tinc una cita medica, quadra els pacients després de la meva cita o abans, o me’n<br />
vaig de viatge i no vindré dos dies”. El meu temps lliure puc fer el que vulgui.» (E5)<br />
«M’agrada que tinc llibertat, que em diuen: -“Hi ha això per fer”. Jo pensaré com ho faig.<br />
Perquè l’altra cosa és que, mira, que vaig una vegada cada tres mesos a l’oficina i treballar o no<br />
treballar avui és sota la meva responsabilitat; però jo cada dia a les nou del matí ja sóc al carrer,<br />
estic treballant, i arribo a la tarda, i a mi ningú no m’ha de dir: -“Escolta, has d’anar a Bilbao<br />
aquesta setmana.» (E3)<br />
L’autonomia i la participació en el lloc de treball que s’han analitzat en<br />
aquest apartat susciten interrogants. La població immigrant i la nacional, gaire·<br />
bé en proporcions similars, poden opinar a la seva feina i les seves opinions són<br />
335
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
valorades pels seus caps (són una mica més valorades les opinions dels immi·<br />
grants), però és desconcertant que la participació en decisions, la possibilitat<br />
d’opinar en relació amb la pròpia feina i el fet de treballar amb independència<br />
apareixen més limitats en la població nacional que en la immigrant. D’acord<br />
amb les dades, els immigrants presenten un major percentatge d’ocupacions<br />
en què poden participar en les decisions i tenir més independència.<br />
Utilitat social del treball<br />
Una feina decent, a més de permetre al treballador fer el que li agrada i<br />
utilitzar la seva creativitat i imaginació, pot anar més enllà d’aquest goig indivi·<br />
dual i projectar·se cap a la resta de persones. El treballador pot sentir que amb<br />
la seva feina deixa empremta en els altres, fa una obra, es transcendeix a si<br />
mateix. Això es denomina motivació transcendent. «La motivació transcendent<br />
té lloc quan es troba sentit al que es fa» (Muñoz, 2001: 100). El reconeixement<br />
individual del treballador parteix d’una valoració en profunditat sobre la utilitat<br />
i la importància de la seva feina i el motiu de les activitats que hi fa. Prenent<br />
com un aspecte important el sentiment de transcendència que té un treballador<br />
o treballadora sobre les seves tasques, s’ha preguntat si estan d’acord amb<br />
l’afirmació “amb la meva feina puc ajudar la gent”. S’ha trobat que el 63,7%<br />
de la població espanyola i el 76,2% de la immigrant consideren que fent la<br />
seva feina ajuden els altres, mentre que només el 14,5% del col·lectiu nacional<br />
i el 15,2% de l’immigrant consideren que la seva feina ajuda i serveix poc les<br />
altres persones (gràfic 4.35).<br />
336
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.35. Població immigrant i nacional segons “amb la meva feina ajudo la gent”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
El gràfic 4.36 mostra les respostes de la població treballadora estudiada<br />
davant l’afirmació “la meva feina és útil a la societat”. Observem que els tre·<br />
balladors que estan en desacord amb aquesta frase són el 8,4% de la població<br />
nacional i el 5,9% de la immigrant; però hi ha una gran majoria de treballadors<br />
que pensen que la seva feina és útil a la societat (el 67,7% d’espanyols i el<br />
86,8% d’immigrants). Les persones immigrants, si les comparem amb les es·<br />
panyoles, tenen més el sentiment que amb la seva feina fan una obra social.<br />
337
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.36. Població immigrant i nacional segons “la meva feina és útil a la societat”<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per idiosincràsia, cultura i temperament, la població llatinoamericana és<br />
gregària, oberta, amable i propera. En aquest sentit, els agraden les feines on<br />
tinguin contacte amb el públic, servint les altres persones:<br />
338<br />
«Vaig aprendre a atendre la gent i això em va agradar molt, vaig aprendre molt.» (E8)<br />
Si recapitulem sobre aquestes dues variables utilitzades per mesurar la<br />
utilitat social del treball, amb la sensació d’ajudar la gent i ser útil a la soci·<br />
etat, els resultats segueixen amb la mateixa tendència vista anteriorment. Els<br />
treballadors nacionals tenen menys sentiment d’utilitat social de la seva feina<br />
i, per contra, les persones immigrants tenen una imatge molt positiva de la<br />
contribució social de la seva feina, és a dir, hi ha major motivació transcendent<br />
en el cas de la població immigrant estudiada.<br />
Per concloure la secció de riscos laborals com un tot, trobem aspectes<br />
importants que reflecteixen la situació dels treballadors i treballadores no so·<br />
lament immigrants sinó també nacionals. En general, es pot afirmar que el<br />
sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més fort en el
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
cas de la població nacional. La població immigrant valora més les condicions<br />
de treball i sent que la seva feina és més estimulant, encara que paradoxalment<br />
sigui més rutinària. Els treballadors immigrants perceben la seva feina amb<br />
major flexibilitat, potser perquè les ocupacions que tenen, tal com s’observa<br />
al segon capítol, es duen a terme en pimes de menys de 25 treballadors, amb<br />
estructures administratives menys rígides i formals, hi ha una escassa parti·<br />
cipació al sector de la indústria, i els serveis (la majoria treballen en serveis<br />
personals) estan marcats pel contacte directe. Els treballadors nacionals en<br />
general són més escèptics que els immigrants sobre el contingut de la feina i<br />
la seva utilitat social.<br />
4.3. Mobilitat geogràfica<br />
La teoria neoclàssica dóna per fet que la mobilitat dels treballadors és evi·<br />
dent, però alguns autors plantegen que la força de treball no té una mobilitat<br />
espacial i geogràfica il·limitada. Entre la població treballadora és més comuna<br />
la immobilitat geogràfica, ja que qualsevol modificació que impliqui un des·<br />
plaçament significatiu afecta la seva vida personal i familiar. Un treballador<br />
amb família i fort sentit de pertinença a una comunitat, quan ha de prendre la<br />
decisió d’acceptar o no un lloc de treball, té en compte com afectarà la seva<br />
vida privada. I en la seva anàlisi racional, hi pesarà el lloc que ocupa la seva<br />
família. Les diferències geogràfiques són una realitat que persisteix en els<br />
treballadors, a causa de la importància que tenen les relacions familiars per a<br />
les persones.<br />
Un element fonamental de les condicions de treball es relaciona amb la<br />
mobilitat física del treballador o treballadora. Aquesta mobilitat pot tenir lloc<br />
dins del mateix àmbit local o en l’interregional. Al gràfic 4.37, referent als<br />
treballadors immigrants enquestats, se’ls interroga sobre la seva mobilitat ge·<br />
ogràfica després de l’arribada a Espanya per motius de treball. El 93% dels<br />
treballadors no han canviat de residència per motius de treball, la qual cosa<br />
revela que la persona immigrant no és l’encarnació del nòmada. La resta, el<br />
7%, s’han mogut principalment per altres comunitats autònomes i molt poques<br />
vegades per la Unió Europea.<br />
339
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.37. Mobilitat geogràfica. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Transcrivim alguns testimonis de persones entrevistades el 2004 en què<br />
s’observa la forma com afecta la mobilitat geogràfica perquè determina accep·<br />
tar una feina o renunciar·hi:<br />
340<br />
«Perquè me’n volia anar a viure a Barcelona i em van oferir [feina] aquí.» (E5)<br />
«No la vaig deixar, sinó que l’empresa es va traslladar a Mallorca. Llavors, em tocava anarme’n<br />
o seguir aquí a Barcelona, doncs jo bàsicament era aquí a Barcelona, i la gent que coneixia<br />
des de feia poc temps, malgrat que era poc temps, eren aquí a Barcelona, per anar-me’n a un<br />
altre lloc.» (E6)<br />
D’altra banda, entre les condicions laborals també hi ha la mobilitat diària<br />
des de casa al lloc de treball, mobilitat que implica temps i diners a causa<br />
dels desplaçaments. Al gràfic 4.38 es veu que, de la mostra estudiada, són les<br />
persones immigrants les que esmercen més temps en desplaçaments llargs, per<br />
exemple, de més de 30 minuts. D’acord amb els resultats obtinguts, el 36,4%<br />
de les persones immigrants dediquen més de 30 minuts diaris per arribar a la<br />
feina, mentre que això només succeeix amb el 22,6% de la població espanyola.<br />
El 77,1% dels treballadors autòctons dediquen menys de 30 minuts per arribar<br />
a la feina, mentre que aquesta situació només té lloc per al 62,3% dels treba·
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
lladors immigrants. Aquest fet es pot explicar pels alts costos de l’habitatge a<br />
Barcelona, que ha provocat que les persones immigrants visquin en municipis<br />
dels afores amb lloguers més econòmics, atesa la facilitat de desplaçar·se d’un<br />
lloc a un altre en autobús o en tren. És la presència de localitats dormitori que<br />
operen com a satèl·lits de ciutats amb una alta activitat econòmica.<br />
Gràfic 4.38. Població immigrant i nacional segons el temps de desplaçament al lloc de treball<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Aprofundint l’anàlisi de la variable “temps de desplaçament a la feina” en el<br />
cas de la població immigrant estudiada (taula 4.39), s’ha trobat que les dones<br />
immigrants prefereixen feines que no els impliquin un temps de desplaçament<br />
de més de 30 minuts, potser perquè el seu gran desafiament és conciliar la<br />
vida laboral i la vida familiar; per això el 75,7% de les dones es desplacen<br />
menys de 30 minuts, mentre que els homes dediquen més de mitja hora al seu<br />
desplaçament (el 50,7%). Encara que no hi ha diferències importants en el<br />
temps de desplaçament per edats, els treballadors adults de més de 25 anys (el<br />
40%) són els que més triguen a arribar a la feina. Els treballadors amb estudis<br />
de secundària (el 8,6%) presenten el temps més gran de desplaçament al lloc<br />
de treball. Els treballadors autònoms tarden molt menys temps a traslladar·se<br />
al seu lloc de treball que el personal assalariat (el 76,7% d’autònoms i el<br />
341
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
58,7% d’assalariats que necessiten menys de mitja hora per anar a la feina).<br />
Hi ha un percentatge alt de treballadors regulars que necessiten menys temps<br />
de desplaçament fins al lloc de treball, en comparació amb els irregulars (el<br />
71,2% per als regulars i el 53,8% per als irregulars).<br />
Taula 4.39. Temps de desplaçament a la feina segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Temps de desplaçament a la feina<br />
342<br />
Fins a 30 min De 31 a 60<br />
min<br />
+ De 60<br />
min<br />
Nre. % Nre. % Nre. %<br />
Nre.<br />
Total<br />
Total<br />
%<br />
Total 94 62,3 50 33,1 7 4,6 151 100<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Home 38 49,4 32 41,6 7 9,1 77 100<br />
Dona 56 75,7 18 24,3 0 0,0 74 100<br />
Fins a 24 anys 12 66,7 4 22,2 2 11,1 18 100<br />
De 25 a 44 anys 76 61,8 43 35,0 4 3,3 123 100<br />
De 45 anys o més 6 60,0 3 30,0 1 10,0 10 100<br />
Primaris 5 83,3 1 16,7 0 0,0 6 100<br />
Secundaris 41 58,6 23 32,8 6 8,6 70 100<br />
Tècnics 12 57,1 9 42,9 0 0,0 21 100<br />
Universitaris 36 66,6 17 31,5 1 1,9 54 100<br />
Assalariat 71 58,7 43 35,5 7 5,8 121 100<br />
Autònom 23 76,7 7 23,3 0 0,0 30 100<br />
Regular 52 71,2 20 27,4 1 1,4 73 100<br />
Irregular 42 53,8 30 38,5 6 7,7 78 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona, María G. Roa, 2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre la població nacional i la immigrant en<br />
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, observem<br />
que els que dediquen més temps (més d’una hora) als desplaçaments fins al<br />
lloc de treball són els treballadors colombians (el 17,2%), en relació amb el<br />
8,6% dels treballadors nacionals de la construcció, a causa de la mobilitat de<br />
l’activitat a les obres de construcció i del fenomen metropolità que ha encarit<br />
els habitatges, per la qual cosa s’han vist obligats a anar a viure en zones<br />
perifèriques de la ciutat. Pel que fa als serveis personals, els treballadors que<br />
menys temps hi dediquen són els colombians, ja que sovint s’allotgen en el<br />
mateix lloc de treball o trien llocs propers a la seva llar (a causa que són ma·<br />
joritàriament dones) per harmonitzar la seva activitat laboral i l’atenció de la<br />
família (taula 4.40).
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Taula 4.40. Temps per arribar a la feina en els treballadors de la construcció i els serveis<br />
personals<br />
Temps per arribar a la<br />
feina<br />
Fins a mitja hora<br />
Entre 31 minuts i<br />
1 hora<br />
Més d’una hora<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 31,0 67,3 51,7 24,1 17,2 8,6<br />
Serveis personals 69,3 35,5 30,8 64,5 0,0 0,0<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La població treballadora immigrant és sensible a la mobilització geogràfica<br />
que fa difícil la permanència a llarg termini en els llocs de treball:<br />
«L’únic era el transport, que a l’hora d’entrada calia ser-hi a dos quarts de set del matí, allà...<br />
Era a Torre Baró, i jo vivia a Esplugues. Hi havia vegades que companys em recollien a Santa<br />
Coloma, jo agafava el metro fins a Santa Coloma, i des de Santa Coloma ells em portaven fins allà;<br />
altres vegades agafava el metro i feia transbordament, que arribava fins a Torre Baró, i d’allà era...<br />
més o menys fins a la sortida de Torre Baró, d’allà eren 10, 15 minuts caminant.» (E6)<br />
«Bé, em vaig anar avorrint perquè havia de sortir d’allà a les 11 o 12 p. m. per agafar un<br />
metro, i vaig començar a agafar aquesta por; i el cap de setmana, pitjor, perquè el bar era ple i<br />
tots eren llatins.» (E2)<br />
El temps de desplaçament dels treballadors nacionals és relativament curt<br />
en comparació amb els immigrants (gràfic 4.41); per això, el 71,9% dels tre·<br />
balladors nacionals, la majoria de dies feiners, dinen a casa. Aquesta situació<br />
es presenta per a menys de la meitat de les persones immigrants enquestades<br />
(el 42,4%), encara que aquesta situació es compensa portant el menjar de<br />
casa; per això, el 23,2% de les persones immigrants porten el dinar a la feina<br />
perquè els resulta més econòmic en estalviar·se despeses de restaurant i trans·<br />
port. És relativament baix el percentatge de població espanyola que usualment<br />
dina fora de casa els dies feiners, ja que només el 21,4% van a restaurants<br />
o menjadors, mentre que el 34,5% de la població immigrant sí que ho fa, en<br />
restaurants propers.<br />
343
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.41. Població immigrant i nacional segons el lloc on dinen<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La mobilitat geogràfica és un element important que influeix en les condi·<br />
cions de treball i la qualitat de vida del treballador. Aquesta decisió no és a<br />
les mans de l’ocupador, i el treballador o treballadora es troba condicionat per<br />
molts factors a l’hora de determinar el seu allotjament, però incideix fortament<br />
en el fet de decidir romandre en una feina o plegar·ne.<br />
4.4. Relacions laborals<br />
Les relacions laborals són la forma com es cristal·litza la interacció entre<br />
treballadors i ocupadors; és part fonamental de la vida dels treballadors perquè<br />
la major part del temps vital es passa en els llocs de treball. La influència de<br />
les relacions laborals és tan marcada en les organitzacions que es pot sentir en<br />
l’ambient com a clima organitzatiu.<br />
En analitzar la problemàtica de les relacions laborals és important tenir<br />
en compte que són relacions socials que impliquen la xarxa de connexions i<br />
interdependència que hi ha a l’interior d’una empresa, organització o lloc de<br />
treball. Aquestes relacions socials tenen lloc en l’àmbit vertical jeràrquic (cap·<br />
344
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
subaltern) i en l’horitzontal (els companys de treball com a iguals) i tendeixen<br />
a estimular o lesionar la moral dels treballadors, en la mesura que la interacció<br />
laboral pot generar expectatives, conflictes i forts llaços socials. El clima or·<br />
ganitzatiu forma part de les condicions de treball, ja que les dificultats que es<br />
presenten en el procés d’interacció laboral es reflecteixen en la salut mental<br />
del treballador i el grup de treball.<br />
Les condicions laborals es modifiquen si un treballador fa la seva feina en<br />
solitud o, per contra, ho fa en grup amb alts nivells d’aglomeració en una ofi·<br />
cina. El gràfic 4.42 mostra que el 60% de les persones enquestades treballen<br />
en grup i que la resta, el 40%, ho fan sense companyia.<br />
Gràfic 4.42. Població immigrant i nacional segons el treball en grup<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
345
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La relació entre caps i personal és una part important de les relacions<br />
laborals, hi intervé la jerarquia social i institucional i afecta profundament<br />
la motivació envers la feina i l’autoestima del treballador, ja que una part<br />
de la identitat es construeix amb el reconeixement. Per estudiar com són les<br />
relacions jeràrquiques en el lloc de treball, s’ha demanat als treballadors i<br />
treballadores que descriguin “les relacions en el seu lloc de treball” entre em·<br />
presaris (caps) i personal. El gràfic 4.43 assenyala que el 56,1% de la població<br />
nacional i el 70,6% de la immigrant consideren que, en el seu lloc de treball,<br />
les relacions entre caps i personal són bastant o molt bones. Els resultats ob·<br />
tinguts en l’enquesta mostren que les persones immigrants sembla que tenen<br />
millors relacions amb els caps que les nacionals, encara que és important tenir<br />
en compte que el col·lectiu immigrant treballa en petites i mitjanes empreses<br />
o en llars on usualment es tenen vincles laborals propers i el contacte físic<br />
amb l’ocupador és estret i directe. En general, hi ha poques relacions laborals<br />
dolentes o deteriorades entre cap i subordinat, i el percentatge és gairebé si·<br />
milar entre la població nacional i la immigrant (el 7,3% de nacionals i el 5,9%<br />
d’immigrants).<br />
Gràfic 4.43. Població immigrant i nacional segons les relacions entre personal directiu i<br />
treballadors/ores<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
346
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
En estudiar en profunditat les relacions laborals entre cap i personal immi·<br />
grant (taula 4.44), s’ha trobat que les dones tendeixen a considerar més posi·<br />
tivament aquestes relacions que els homes (el 81% i el 63%, respectivament),<br />
els quals són més escèptics i racionals a la feina. Un nombre considerable<br />
de colombianes presten serveis de proximitat en què el contacte personal és<br />
directe, ja que cuiden nens, malalts i ancians, i això fa que es creïn vincles<br />
afectius que, units a la solitud i el desarrelament de la persona immigrant,<br />
estableixen llaços de dependència emocional. El treball de camp ha revelat que<br />
algunes d’aquestes dones que han deixat al seu país d’origen pares, cònjuge o<br />
fills s’involucren emocionalment amb les persones amb qui treballen com una<br />
forma de sublimació de la solitud i l’exili. Segons l’edat, els joves de menys de<br />
25 anys manifesten tenir pitjors relacions amb el seu cap i els treballadors de<br />
més de 45 anys sembla que les tenen més bones. Els treballadors amb estudis<br />
universitaris (el 8,1%) i els irregulars (el 8,3%) tenen les pitjors relacions amb<br />
el seu cap. En oposició, els treballadors que perceben que gaudeixen de millors<br />
relacions amb el seu cap són els que tenen nivells educatius baixos (el 100%),<br />
els autònoms que hi mantenen relacions com a contractistes, proveïdors i cli·<br />
ents (el 80%) i els treballadors regulars (el 72%).<br />
347
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.44. Relacions amb el personal directiu segons el gènere, l’edat, l’educació, la dependència<br />
laboral, la discriminació salarial i el permís de treball<br />
Relacions amb el personal directiu<br />
348<br />
Dolentes<br />
Ni bones ni<br />
dolentes<br />
Bones Total<br />
Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %<br />
Total 7 5,9 27 22,7 84 71,2 118 99,8<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Dependència<br />
laboral<br />
Situació<br />
jurídica<br />
Home 4 6,3 20 31,3 40 63 64 100,0<br />
Dona 3 5,6 7 13,0 44 81 54 100,0<br />
Fins a 24 anys 1 9,1 3 27,3 7 64 11 100,0<br />
De 25 a 44 anys 6 6,0 22 22,0 72 72 100 100,0<br />
De 45 anys o més 0 0,0 2 28,6 5 71 7 100,0<br />
Primaris 0 0,0 0 0,0 3 100 3 100,0<br />
Secundaris 3 6,0 14 28,0 33 66,0 50 100,0<br />
Tècnics 0 0,0 4 25,0 12 75 16 100,0<br />
Universitaris 4 8,1 9 18,4 36 73,5 49 100,0<br />
Assalariat 7 6,5 25 23,1 76 70 108 100,0<br />
Autònom 0 0,0 2 20,0 8 80 10 100,0<br />
Regular 2 3,4 14 24,1 42 72 58 100,0<br />
Irregular 5 8,3 13 21,7 42 70 60 100,0<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
En contrastar aquesta variable entre població nacional i immigrant en ocu·<br />
pacions específiques com la construcció i els serveis personals, veiem que, una<br />
vegada més, els treballadors immigrants dels serveis personals presenten valors<br />
absoluts (el 100%), amb relacions molt bones, en oposició amb el 69,5%<br />
dels treballadors nacionals. Val la pena destacar que els serveis personals, en<br />
establir·se un contacte estret i directe amb l’ocupador, tendeixen a generar<br />
motivació en el personal. En el cas de la construcció, les relacions del personal<br />
nacional i immigrant amb el cap són gairebé idèntiques (el 68% d’immigrants<br />
i el 60,4% de nacionals). Aquesta variable té un comportament similar a la<br />
variable “mitjans de protecció contra riscos i perills” (taula 4.45).
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Taula 4.45. Relacions amb el personal directiu en els treballadors de la construcció i els<br />
serveis personals<br />
Relacions amb el<br />
personal directiu<br />
Dolentes<br />
Ni bones ni<br />
dolentes<br />
Bones No ho sap<br />
% Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac. % Imm. % Nac.<br />
Construcció 8,0 0,0 24,0 24,7 68,0 60,4 0,0 14,8<br />
Serveis personals 0,0 0,0 0,0 0,0 100,0 69,5 0,0 30,5<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Les entrevistes fetes el 2004 han contribuït a explicar les dades anterior·<br />
ment exposades. Prevalen les relacions cordials i de suport mutu:<br />
«La relació amb els caps és el que em manté allà perquè m’han sortit altres feines, i paguen<br />
una mica més, però jo dic que la relació que tinc amb ells allà no la compensa guanyar-me 50 o<br />
100 euros més en una altra banda on pugui portar-me malament amb una altra persona.» (E6)<br />
«Altres coses positives són que, malgrat que jo era la persona que els ajudava allà a casa<br />
seva, de totes maneres sempre em van tractar molt dignament. Hi anaven les visites i jo m’asseia<br />
amb les visites i amb ells a la taula; després d’oferir-los alguna cosa, m’asseia amb els amos de<br />
la casa.» (E9)<br />
«Vaig congeniar molt amb ella, com t’he explicat, jo havia après a teixir i a ella li encantava<br />
teixir, li encantava teixir i teixia. Això sí, a les dotze, a les cinc... A les dotze, l’àngelus, i a les cinc,<br />
el rosari no fallaven, i a les vuit, la missa.» (E11)<br />
Moltes de les relacions entre personal i ocupador catalogades com a difícils<br />
provenen de la diferència entre cultures. Aquest és un conflicte d’ajustament<br />
cultural que es resol amb el temps.<br />
«Nosaltres tenim moltes diferències, no per denominar les coses, sinó per saber què fa cada<br />
cosa. Em diuen “és que a la R20 li falta tal cosa”, llavors ells donen per fet que tu ja saps què li<br />
falta, o donen per fet que cal canviar-la, però no et diuen: -“Sandra, al carretó cal canviar-li tal<br />
cosa, truca perquè ho canviïn”. No, ells et diuen: -“Sandra a la R20 li falten aquestes coses”.»<br />
(E4)<br />
349
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
«La senyora, molt bona persona; de fet, és una professora, però és clar, no diré que tot és color<br />
de rosa perquè els costums d’aquí al nostre país són molt diferents. Per cridar-te l’atenció són una<br />
mica brusques, són una mica fortes, però en general bé, bé.» (E11)<br />
I les males relacions també tenen lloc a causa de les relacions d’explotació,<br />
les males condicions de treball i la manca de respecte envers el personal.<br />
«La relació entre l’ocupador i jo, fatal, perquè el meu cap és que no tenia coneixement de res,<br />
de veritat. En general, ells tenen molt coneixement del seu negoci, del que fan; compte, que jo et<br />
puc dir que en els quatre anys que porto treballant a Espanya, la majoria de les vegades passa el<br />
mateix. Jo detecto que els caps no saben liderar un grup de vendes, no saben liderar un grup de<br />
persones, saben molt del seu negoci, però motivar la gent: “mireu, farem això o allò altre”, no, no,<br />
ells això no ho fan. A mi això, inicialment, em va ser molt dur.» (E3)<br />
«Vaig optar per dir-li sempre que em deia alguna cosa: -“Mira, que cal fer això”. Jo: -“Sí, val,<br />
d’acord”. A la nit: -“No, no hi vaig arribar, no ho vaig poder fer perquè em va passar això i allò”. Ja<br />
no es molestava, però quan m’ho deia, jo li deia sempre que sí perquè si no es molestava.» (E7)<br />
«Jo estava una mica ressentit amb ells perquè eren uns explotadors, no reconeixien tot el que<br />
jo hi col·laborava. Vam acabar amb una discussió molt lletja i bé, no te n’explico ja els detalls.»<br />
(E1)<br />
No totes les feines estableixen relacions personals directes ni impliquen<br />
intercanvi emocional. Les ocupacions de la societat informacional es carac·<br />
teritzen perquè la comunicació organitzacional té lloc via Internet o telefonia<br />
mòbil:<br />
«Jo vaig a l’oficina una vegada cada tres mesos, i tot el que faig, tot ho fem per Internet i via<br />
mòbil; llavors, les relacions amb ells a nivell laboral són molt poques, hi ha molt poc contacte<br />
perquè gairebé tot el contacte és per mitjà d’àudio, via telefònica i per mitjà d’Internet. Llavors tu<br />
no tens problemes, que aquest em va mirar, que no sé què, que aquest va arribar així, que aquest<br />
es vesteix així, res de res. Llavors gairebé totes les meves comunicacions són de negocis totalment,<br />
és a dir, de part humana i afectiva molt poc.» (E3)<br />
Les relacions laborals entre grups d’iguals (companys) a l’empresa o or·<br />
ganització poden tenir lloc des del suport mutu fins a la rivalitat. En algunes<br />
ocasions, les relacions entre companys fan la diferència entre un infern i un<br />
lloc acollidor, i afecten el personal, en crear desmotivació i problemes de salut<br />
350
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
mental. Al gràfic 4.46, el 79,0% de la població immigrant titlla de bones les<br />
relacions en el lloc de treball, una mica per sobre de la població espanyola (el<br />
74,1%). En general, les relacions laborals entre companys són positives i de<br />
camaraderia.<br />
Gràfic 4.46. Població immigrant i nacional segons les relacions entre companys/anyes<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Un ambient laboral positiu estimula la dinàmica de treball:<br />
«Molt bé. L’única estrangera sóc jo, però nosaltres cada divendres mengem junts per norma.»<br />
(E4)<br />
«Em sento molt bé allà amb la gent, la qualitat humana de les persones amb qui treballo és<br />
molt bona, molt bons els companys de treball i hi estic acostumat.» (E6)<br />
Per contra, les males relacions desgasten els treballadors i treballadores, i<br />
els porten a desistir i a renunciar als llocs de treball:<br />
«Tenia problemes cada dia amb els... Em portava molt malament amb els transportistes, que<br />
eren espanyols la majoria, gairebé acabo barallant-me amb un d’aquests individus. Recordo un<br />
351
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
pocavergonya que em tractava malament i em renyava. Jo també li deia: -“Bé, fill de puta, anem<br />
a veure què passa?» (E13)<br />
«Jo em vaig muntar tot un programa administratiu, tota la part de presentació de productes i<br />
tota l’empresa dels mòbils, i, no ho sé, amb aquesta noia, em va agafar ràbia. Ella va començar a<br />
enterbolir les aigües a l’oficina: “que cada vegada que jo trucava parlava molt fort, que això, que<br />
jo em creia allò”. Això genera una mala imatge i vaig tenir aquest problema.» (E3)<br />
En conclusió, les relacions laborals en el lloc de treball són gairebé similars<br />
en el cas de la població nacional que en el de la immigrant. Tanmateix, els<br />
resultats revelen que hi ha una proporció més àmplia de treballadors espanyols<br />
que senten que tenen pitjors relacions laborals amb els seus caps i els seus<br />
companys, en relació amb els treballadors immigrants. Els treballadors nacio·<br />
nals donen més pes a les relacions entre companys, mentre que els immigrants<br />
se centren més en les relacions cap·personal.<br />
4.5. Informació organitzacional (només assalariats)<br />
En aquest apartat del capítol s’analitzen els nivells d’informació i conei·<br />
xement que té el treballador sobre tres aspectes fonamentals de l’empresa o<br />
organització: l’estructura administrativa mitjançant el coneixement de l’orga·<br />
nigrama, el planejament estratègic i la missió·visió, a través dels objectius de<br />
l’empresa i el conveni de negociació col·lectiva. Aquestes tres variables involu·<br />
cren la informació clau que ha de tenir cada treballador a la seva empresa per<br />
saber què vol aquesta, quin lloc hi ocupa i quins són els seus drets.<br />
El coneixement que té el treballador immigrant sobre l’organigrama de la<br />
seva organització és bastant reduït. Observem que el 61,4% dels treballadors<br />
immigrants tenen un gran desconeixement sobre l’estructura administrativa a<br />
través de l’organigrama de la seva empresa, en relació amb el 25% dels treba·<br />
lladors espanyols. Entre aquells treballadors que disposen de bastant o molt<br />
coneixement de l’organigrama, hi trobem el 70,8% de la població nacional i el<br />
38,6% de la població immigrant (gràfic 4.47).<br />
352
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.47. Població immigrant i nacional segons el coneixement de l’organigrama de<br />
l’empresa<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Les metes programàtiques d’una empresa habitualment es dissenyen a la<br />
llum dels objectius que es volen assolir i són com la carta de navegació d’un<br />
vaixell; per tant, qui no coneix els objectius de l’empresa no sap a quin port es<br />
dirigeix. El gràfic 4.48 mostra que els nivells de coneixement dels treballadors<br />
i treballadores varien considerablement entre població nacional i immigrant.<br />
Una de cada dues persones immigrants que treballa en empreses en desconeix<br />
els objectius en conjunt (el 50,8%), mentre que això només succeeix amb el<br />
24,2% dels treballadors nacionals. La desinformació de la persona immigrant<br />
pot ser perquè hi ha un nombre considerable de petites empreses ocupadores<br />
d’immigrants que no tenen ni organigrama ni un document en què defineixin<br />
els seus objectius, missió i visió. Els treballadors nacionals (el 72,6%) presen·<br />
ten majors nivells d’informació i coneixement sobre els objectius de la seva<br />
empresa/organització.<br />
353
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.48. Població immigrant i nacional segons el coneixement sobre els objectius de<br />
l’empresa<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La llibertat d’associació és un dret consagrat en la Declaració dels drets hu·<br />
mans. L’associació s’expressa en el diàleg social de diferents col·lectius socials<br />
i econòmics com a atribut essencial de les societats democràtiques, que cerca<br />
dirimir els conflictes d’interessos entre els diferents grups (Ghai, 2003). El<br />
diàleg social més proper al treballador té lloc en el seu entorn laboral immediat<br />
entre qui representa els treballadors i els empresaris per mitjà de les nego·<br />
ciacions col·lectives. La negociació col·lectiva a Espanya és un «mecanisme<br />
fonamental de regulació de les relacions laborals, basat en la lliure concertació<br />
entre els interlocutors socials i subjecte a normes que regulen el seu procés i<br />
els seus resultats» (Ruesga, 2002: 167).<br />
En preguntar sobre quin és el nivell de coneixement que tenen els treba·<br />
lladors sobre el conveni col·lectiu o estatut de regulació, veiem que el grau de<br />
desinformació transcendeix gairebé el 50% del personal estudiat (gràfic 4.49).<br />
Per exemple, el 79,6% de les persones immigrants tenen poc o nul coneixe·<br />
ment sobre el conveni col·lectiu, enfront del 48,1% de les espanyoles.<br />
354
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Gràfic 4.49. Població immigrant i nacional segons el coneixement sobre el conveni<br />
col·lectiu<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Els treballadors i treballadores immigrants consideren que la sindicació és<br />
un dret propi dels treballadors nacionals i un nombre important desconeixen el<br />
paper que fan els sindicats en donar suport a la millora de la qualitat del tre·<br />
ball de la immigració. Tanmateix, es considera que els sindicats efectivament<br />
vetllen pels drets dels treballadors.<br />
«Afortunadament, conec unes companyes que estan afiliades a la UGT i elles m’ajuden i...<br />
m’afilio a la UGT. De fet, amb la UGT he aconseguit la meva segona targeta i tot. Home, que m’ha<br />
servit molt!!!» (E11)<br />
«Els sindicats de treballadors del nostre país són una vergonya perquè el que fan és política.<br />
Tu veus un sindicat de treballadors de Colòmbia i veus un sindicat de treballadors d’Europa... Tu<br />
veus que el treballador europeu avança, els salaris avancen, les condicions laborals avancen,<br />
a França i Alemanya treballen 35 hores a la setmana, a Espanya en treballen 40, tenim 30 dies<br />
feiners de vacances, tenim dret a tres dies de permís per fer coses personals, tenim tants drets, i<br />
aquest país creix.» (E3)<br />
En el treball assalariat l’ocupador del qual és una empresa, predomina el<br />
desconeixement que té la persona immigrant sobre el funcionament d’aquesta,<br />
355
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
l’estructura organitzacional i la manera com es determinen les polítiques de<br />
gestió de la mà d’obra dels treballadors a través de les negociacions col·lectives;<br />
tanmateix, aquesta situació pot ser circumstancial pel poc temps d’inserció en<br />
el mercat de treball.<br />
4.6. Formació laboral<br />
La realització d’activitats de capacitació destinades a qualificar la mà d’obra<br />
en el lloc de treball constitueix un dels pilars del treball decent perquè és el<br />
mecanisme per qualificar, propicia processos de promoció i ascens dins de<br />
l’organització, implica que l’empresa inverteix en el seu personal i, a llarg<br />
termini, permet la construcció d’una carrera laboral. En el cas dels treballadors<br />
estudiats es van trobar aspectes importants a l’entorn de la formació laboral.<br />
Davant la pregunta de si l’empresa ha dut a terme activitats formatives per al<br />
personal durant l’últim any (2002), al gràfic 4.50 observem que les activitats<br />
de formació són escasses, ja que el 49,8% dels treballadors espanyols i el<br />
76,3 dels immigrants treballen en empreses que no han fet cap activitat de<br />
capacitació per al seu personal. Les empreses que han dut a terme activitats<br />
formatives només arriben al 23,7% en el cas dels treballadors immigrants i al<br />
41,4% pel que fa als nacionals.<br />
Gràfic 4.50. L’empresa duu a terme activitats formatives<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
356
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Prenent en consideració només el 23,7% de les persones immigrants que a<br />
la seva empresa han gaudit d’activitats formatives, veiem que el 48% d’aquest<br />
grup sempre o sovint tenen coneixement de les activitats de capacitació que<br />
fa l’empresa (gràfic 4.51). En l’altre extrem, trobem el grup d’immigrants (el<br />
33%) que mai o gairebé mai no s’assabenten de les activitats formatives que<br />
duu a terme l’empresa.<br />
Gràfic 4.51. Coneixement de les ofertes de formació. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Si considerem només les persones que treballen en empreses amb activitats<br />
formatives i que, a més, les coneixen, se’n deriva l’interrogant de si hi han<br />
participat. El gràfic 4.52 mostra que el 38% d’aquest subgrup de treballadors<br />
immigrants sovint o sempre participen en aquestes activitats. Tanmateix, el<br />
43% dels treballadors mai o gairebé mai no participen en les activitats de<br />
formació contínua que organitza la seva empresa.<br />
357
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.52. Participació en les ofertes de formació. Persones immigrants<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
El gràfic 4.53 indica que les activitats de capacitació per al personal no<br />
sempre es fan en horari laboral. En el cas de les persones immigrants, la capa·<br />
citació es fa durant la jornada laboral, mentre que aquest temps és més reduït<br />
en el cas dels treballadors nacionals (el 66,7% i el 42,7%, respectivament).<br />
Gràfic 4.53. Població immigrant i nacional segons la freqüència de realització de cursos<br />
durant la jornada laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
358
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Davant l’afirmació “la formació que rebo a la meva empresa és molt útil en<br />
relació amb la feina que faig”, l’avaluació que fan els treballadors i treballa·<br />
dores de la utilitat d’aquesta capacitació o entrenament demostra que el 80%<br />
dels treballadors immigrants consideren que la formació rebuda és bastant<br />
o molt útil. El 85,1% del col·lectiu nacional té una percepció gairebé igual<br />
(gràfic 4.54). Per contra, el 7,8% dels treballadors nacionals i el 6,7% dels<br />
immigrants consideren que la formació rebuda és poc útil o inútil.<br />
Gràfic 4.54. Població immigrant i nacional segons la utilitat de la formació rebuda<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
L’aprenentatge és important a l’hora d’avaluar l’experiència laboral com a<br />
positiva o negativa:<br />
«El que aprens amb la pintura d’un cotxe i veient com munten un cotxe d’aquests està molt<br />
bé.» (E8)<br />
L’ocupació fa millors persones si capacita i qualifica els treballadors i<br />
treballadores. La capacitació permet el desenvolupament de més destreses<br />
i habilitats, especialment en el sector de la indústria i els serveis amb tecno·<br />
logia punta. Tanmateix, atesa l’alta participació de la població immigrant en<br />
empreses petites i llars particulars, molt poques persones reben capacitació.<br />
359
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El treballador particular no té possibilitats de formació perquè les llars o els<br />
particulars no tenen la capacitat d’inversió de les empreses ni desenvolupen<br />
polítiques de promoció dels treballadors a llarg termini per fer carrera.<br />
4.7. Satisfacció laboral<br />
La satisfacció laboral ha estat abordada des de la psicologia. El treball<br />
clàssic per excel·lència de Frederick Herzberg (1968) investiga la motivació<br />
i la satisfacció dels treballadors, es pregunta quina és la manera més simple,<br />
segura i directa per aconseguir que un treballador desenvolupi sense coacció<br />
la seva activitat laboral i observa que els factors que generen satisfacció i mo·<br />
tivació no són els mateixos que produeixen insatisfacció a la feina. «L’oposat<br />
a satisfacció en el treball no és insatisfacció en el treball sinó no·satisfacció;<br />
i, de manera semblant, l’oposat a insatisfacció en el treball no és satisfacció<br />
en el treball sinó no·insatisfacció en el treball» (Herzberg, 1968: 7). Herzberg<br />
descobreix que satisfacció i insatisfacció no són termes oposats perquè en les<br />
necessitats humanes entren en joc elements diferents. Hi ha un tipus de ne·<br />
cessitats, l’origen de les quals és de naturalesa animal, en què intervé l’instint<br />
(evitar un dany en la integritat) per garantir la satisfacció de les necessitats<br />
biològiques bàsiques com ara la gana, etc. Hi ha un altre tipus de necessitats<br />
socialment construïdes, que es relacionen amb la condició humana, com ara<br />
la capacitat d’èxit, la superació i el desenvolupament personal. Als primers,<br />
els va denominar factors higiènics i es troben en l’entorn del treball. Als se·<br />
gons, factors motivadors, i «constitueixen el contingut del treball». Per això,<br />
als higiènics se’ls anomena extrínsecs i als motivadors, intrínsecs. Entre els<br />
factors higiènics hi ha el salari, l’estatus, la seguretat, les condicions de tre·<br />
ball com ara els horaris, les jornades, les condicions ambientals, les relacions<br />
interpersonals, les polítiques de la companyia en relació amb l’administració i<br />
la supervisió, etc. Els factors motivadors es refereixen a l’èxit, la creativitat i la<br />
imaginació, el treball en si mateix, la responsabilitat, el desenvolupament de<br />
les potencialitats, l’adquisició de noves habilitats i l’avenç en la qualificació.<br />
Es podria pensar que la satisfacció laboral no és important ni per a l’estudi<br />
del mercat de treball ni per a la sociologia del treball, perquè és un sentiment<br />
més relacionat amb la psicologia en estar carregat de subjectivitat. No obstant<br />
això, la satisfacció laboral revela aspectes molt importants de l’estructura social<br />
i econòmica d’un país, regió o localitat. La satisfacció és un baròmetre laboral<br />
que mesura la situació del mercat de treball i la naturalesa del treball d’una<br />
360
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
societat. La satisfacció laboral és de vital importància fins i tot en les ciències<br />
econòmiques, que han considerat el treball com a font de poder de compra.<br />
«La consideració del treball com un bé i no com una penalitat necessària per<br />
assolir poder de compra constitueix la clau per ampliar l’anàlisi. El supòsit que<br />
l’activitat laboral proporciona utilitat per si mateixa, amb independència que<br />
indirectament procura el consum que facilita, permet incorporar a l’anàlisi les<br />
preferències dels individus per les característiques pecuniàries i no pecuniàries<br />
de les ocupacions. A més, la visió del treball com a producte i no només com a<br />
factor de producció, fa que la qualitat que li atorguen els treballadors, com la<br />
que atorguen a qualsevol bé, sigui mereixedora d’atenció econòmica» (Gamero,<br />
2005: 262).<br />
En síntesi, la satisfacció laboral permet comprendre les motivacions que<br />
sobre l’ocupació tenen els actors socials. Aquesta motivació no solament porta<br />
a decidir·se per la seva maximització econòmica (racionalitat econòmica) sinó<br />
que permet reconèixer l’existència d’altres racionalitats. En la satisfacció la·<br />
boral té un paper important la representació cultural del treball·ocupació com<br />
a instrument, ja que per mitjà de l’ocupació es desenvolupen altres projectes<br />
vitals familiars, en cobrir despeses de manteniment i proporcionar reconeixe·<br />
ment familiar, independència i autonomia, entre d’altres.<br />
En aquesta recerca, els nivells de satisfacció laboral de la població nacional<br />
i la immigrant inclouen tots els aspectes anteriorment estudiats. A continua·<br />
ció, s’analitzen els nivells mitjans, els graus i les raons de satisfacció laboral<br />
dels treballadors immigrants entrevistats i dels nacionals. Aquest baròmetre<br />
laboral mostra que hi ha satisfacció laboral en els treballadors nacionals i<br />
immigrants gairebé en la mateixa proporció, encara que trobem una satisfacció<br />
lleugerament més alta entre la població nacional. En efecte, el 60% del col·<br />
lectiu colombià i el 64,5% de l’espanyol manifesten estar satisfets laboralment<br />
(gràfic 4.55), però les diferències entre la situació laboral de la població nadiua<br />
i l’estrangera es revelen en l’alt nombre de persones immigrants (en relació<br />
amb les nacionals) que afirmen que estan insatisfetes amb la feina (el 17,3%<br />
d’immigrants i el 8,3% de nacionals).<br />
361
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 4.55. Població immigrant i nacional segons la satisfacció a la feina<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La metodologia d’aquesta variable permet que el treballador o treballadora<br />
autoqualifiqui la seva satisfacció laboral d’1 a 10, en què 10 és el nivell més<br />
alt de satisfacció laboral. A la taula 4.56 s’observa que el nivell mitjà de satis·<br />
facció laboral que tenen treballadors nacionals i immigrants difereix només en<br />
tres dècimes. Les persones immigrants mostren una mica menys de satisfacció<br />
(7,0 per a nacionals i 6,7 per a immigrants). Les dones tenen mitjanes més<br />
baixes de satisfacció laboral, tant si són nacionals com immigrants (6,9 i 6,7,<br />
respectivament), que els homes d’ambdós grups (6,8 per a immigrants i 7,0<br />
per a nacionals). Els joves de menys de 25 anys tenen mitjanes més baixes<br />
de satisfacció laboral, especialment si són immigrants (6,1 per a immigrants i<br />
6,9 per a nacionals), però en el cas dels treballadors de més de 45 anys ocorre<br />
el fenomen oposat: els immigrants de més edat tenen el nivell més baix de<br />
satisfacció i les persones grans nacionals el més alt de les cohorts d’edat (5,9<br />
per a immigrants i 7,1 per a nacionals). La satisfacció laboral d’acord amb el<br />
nivell educatiu del treballador o treballadora té un comportament diferent en<br />
població immigrant i nacional. Mentre que en la nacional s’observa una rela·<br />
ció directa entre satisfacció laboral i nivells educatius, és a dir, la satisfacció<br />
augmenta en funció de nivells educatius més alts (6,9·7,1), en la immigrant<br />
tendeix a mantenir·se en els mateixos nivells de satisfacció pel desajustament<br />
ocupacional de les persones immigrants universitàries (6,6·6,9).<br />
362
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Segons l’ocupació, s’observa una relació directa entre la satisfacció laboral<br />
i l’estatus de qualificació que requereix un lloc de treball, ja que la satisfacció<br />
laboral mostra una tendència a l’ascens a mesura que les ocupacions reque·<br />
reixen nivells educatius i de qualificació més elevats. Així, els treballadors en<br />
ocupacions qualificades com a professionals universitaris tenen nivells mitjans<br />
de satisfacció més alts tant si són immigrants com nacionals, encara que els<br />
immigrants en aquest rang superen els nacionals (7,6 i 7,2, respectivament).<br />
Aquesta mateixa relació es presenta en les ocupacions no qualificades, ja que<br />
tenen els nivells mitjans més baixos de satisfacció laboral, però la població<br />
nacional supera la immigrant (5,7 per a immigrants i 6,0 per a nacionals).<br />
Només en les ocupacions semiqualificades el col·lectiu nacional presenta unes<br />
mitjanes més altes que l’immigrant (6,9 i 7,1, respectivament). Per sectors<br />
d’activitat econòmica, els treballadors de la construcció (7,0 per a immigrants i<br />
7,2 per a nacionals) tenen les mitjanes més altes de satisfacció laboral, seguits<br />
dels de la indústria (6,8 i 7,1, respectivament) i, en últim lloc, dels dels ser·<br />
veis, encara que els treballadors immigrants presenten mitjanes de satisfacció<br />
més baixes que els nacionals per sectors d’activitat. D’acord amb el tipus<br />
de dependència laboral, es revelen dades molt interessants. Els empresaris o<br />
treballadors autònoms amb personal assalariat o sense presenten els nivells<br />
més alts de satisfacció laboral (7,4 per a immigrants i 7,9 per a nacionals), i<br />
el personal assalariat té una satisfacció ostensiblement més baixa (6,6 per a<br />
immigrants i 6,8 per a nacionals). En el cas concret de la població espanyola,<br />
la diferència és gairebé d’una unitat. Si bé el sou no és l’únic incentiu per<br />
treballar, el fet d’estar remunerat per sota dels salaris del mercat sí que genera<br />
una desmotivació laboral. La discriminació laboral vulnera la moral del treba·<br />
llador, tal com es pot observar a les mitjanes de satisfacció. Els treballadors no<br />
discriminats salarialment presenten mitjanes altes de satisfacció laboral (7,5<br />
per a immigrants i 7,2 per a nacionals), a diferència dels discriminats (5,8<br />
per a immigrants i 6,4 per a nacionals). En aquesta variable s’observa que les<br />
persones immigrants es mouen en els extrems: més satisfacció quan estan ben<br />
remunerades i menys satisfacció quan se senten salarialment discriminades.<br />
Si considerem només la població immigrant, observem que la regularització<br />
genera una millor inserció en el treball que dispara els nivells de satisfacció<br />
laboral, ja que el treballador regularitzat té un nivell mitjà de satisfacció de<br />
7,4, a diferència de l’irregular (6,1). Els treballadors immigrants en empreses<br />
(6,7) estan més satisfets que els treballadors que tenen com a ocupador una<br />
persona particular (6,2).<br />
363
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.56. Mitjana de satisfacció laboral (població nacional i immigrant) segons el gènere,<br />
l’edat, l’educació, l’ocupació, el sector econòmic, la dependència laboral, la discriminació<br />
salarial, la situació jurídica, l’ocupador i la relació contractual<br />
Satisfacció laboral Mitjana imm. Mitjana nac.<br />
Total 6,7 7,0<br />
Gènere<br />
Grups d’edat<br />
Educació<br />
Qualificació de<br />
l’ocupació<br />
Sector econòmic<br />
Dependència laboral<br />
Discriminació salarial<br />
Situació jurídica<br />
Tipus d’ocupador<br />
364<br />
Home 6,8 7,0<br />
Dona 6,7 6,9<br />
Fins a 24 anys 6,1 6,9<br />
De 25 a 44 anys 6,9 6,9<br />
De 45 anys o més 5,9 7,1<br />
Primaris 6,7 6,9<br />
Secundaris 6,8 6,8<br />
Tècnics 6,9 7,1<br />
Universitaris 6,6 7,1<br />
Ocup. Qualificada/professional 7,6 7,2<br />
Ocup. Semiqualificada/tècnica 6,9 7,1<br />
Ocup. No qualificada 5,7 6,0<br />
Agricultura i pesca ·· 7,9<br />
Indústria 6,8 7,1<br />
Construcció 7,0 7,2<br />
Serveis 6,7 6,9<br />
Assalariat 6,6 6,8<br />
Autònom 7,4 7,9<br />
No 7,5 7,2<br />
Sí 5,8 6,4<br />
Regular 7,4 ··<br />
Irregular 6,1 ··<br />
Empresa 6,7 ··<br />
Particular 6,2 ··<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
El gràfic 4.57 mostra les cinc primeres raons d’alta satisfacció laboral ar·<br />
güides pels treballadors i treballadores, encara que posteriorment, en el quadre<br />
següent (4.58), s’exposen la totalitat de les raons exposades per la població<br />
treballadora enquestada. A la primera columna es presenten els percentatges
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
de les raons argumentades en primera instància per la població enquestada,<br />
que revelen els principals motius de la seva satisfacció a la feina. La columna<br />
següent correspon a la segona opció de motius pels quals els treballadors estan<br />
satisfets. Els resultats de la satisfacció laboral revelen que entre població immi·<br />
grant i nacional hi ha motius coincidents, però també diferències que obeeixen<br />
als llocs que ocupen en el mercat de treball. Els cinc motius més importants<br />
que té el col·lectiu nacional per estar satisfet laboralment en primera opció són:<br />
el gust pel treball (24,6%), el bon ambient laboral/companyonia (12,5%), el<br />
bon horari (9,3%), l’estabilitat (6,2%) i el bon sou (5,7%). En el cas del col·<br />
lectiu immigrant estudiat, les cinc raons més importants per estar satisfet a la<br />
feina són: una bona relació amb els caps (11,3%), el gust pel treball (10,5%),<br />
un bon ambient de treball/ companyonia (8,9%), la vocació o el desenvolu·<br />
pament personal (8,9%) i que el negoci sigui propi, familiar o, senzillament,<br />
ser autònom (8,9%). És important observar l’alta valoració que les persones<br />
immigrants fan de l’autoocupació; per això, el fet de tenir negoci propi/familiar<br />
o autònom apareix com una raó important de la satisfacció laboral, a diferència<br />
de la població nacional (8,9 i 5,8, respectivament).<br />
Gràfic 4.57. Població immigrant i nacional segons les cinc principals raons de satisfacció<br />
laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
365
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
A la taula 4.58 s’exposen la totalitat de les raons argüides per la població<br />
immigrant i la nacional, segons el primer o segon motiu de satisfacció laboral<br />
entre els diversos motius que pesen en la subjectivitat dels treballadors. Per<br />
exemple, d’acord amb Herzberg, pesen més els motius de satisfacció higiènics<br />
que els motivadors.<br />
366
Taula 4.58. Raons de satisfacció laboral<br />
Raons<br />
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Primera raó de satisfacció Segona raó de satisfacció<br />
Nre.<br />
Imm.<br />
%<br />
Imm.<br />
Nre.<br />
Nac.<br />
%<br />
Nac.<br />
Nre.<br />
Imm.<br />
%<br />
Imm.<br />
Nre.<br />
Nac.<br />
%<br />
Nac.<br />
M’agrada la feina 13 10,5 160.3 24,6 13 10,8 85.4 13,1<br />
Tinc un bon sou 9 7,3 37.2 5,7 15 12,5 55.2 8,5<br />
Bon ambient a la feina /<br />
companyonia<br />
11 8,9 81.3 12,5 12 10,0 108.0 16,6<br />
Bon horari 7 5,6 60.8 9,3 7 5,8 54.2 8,3<br />
Estabilitat 3 2,4 40.1 6,2 4 3,3 18.0 2,8<br />
Possibilita relacions humanes/<br />
feina amb públic<br />
És una feina de tasca social/servei<br />
a les persones<br />
Autonomia en les decisions/tinc<br />
independència<br />
Vocació/desenvolupament<br />
personal<br />
Estic ocupat en alguna cosa/és la<br />
feina que tinc<br />
Em valoren la feina /promoció<br />
professional<br />
4 3,2 20.0 3,1 5 4,2 11.8 1,8<br />
1 0,8 5.4 0,8 4 3,3 2.7 0,4<br />
7 5,6 39.6 6,1 5 4,2 41.1 6,3<br />
11 8,9 30.6 4,7 7 5,8 27.8 4,3<br />
8 6,5 17.7 2,7 2 1,7 8.7 1,3<br />
3 2,4 7.8 1,2 5 4,2 16.6 2,6<br />
Negoci propi/familiar/autònom 11 8,9 31.6 4,8 7 5,8 14.3 2,2<br />
Bona relació amb els caps 14 11,3 7.9 1,2 8 6,7 22.7 3,5<br />
Treballo bé/hi estic acostumat 4 3,2 26.1 4,0 4 3,3 21.2 3,3<br />
És una feina creativa/distreta 1 0,8 12.2 1,9 3 2,5 15.3 2,4<br />
L’empresa compleix l’establert 5 4,0 9.0 1,4 4 3,3 1.5 0,2<br />
Perquè tinc un sou 3 2,4 14.3 2,2 3 2,5 1.2 0,2<br />
Centre de treball a prop del<br />
domicili<br />
Bones instal·lacions/bons recursos<br />
humans<br />
2 1,6 19.0 2,9 2 1,7 19.5 3,0<br />
· · 1.3 0,2 1 0,8 5.6 0,9<br />
És com ser a colòmbia 1 0,8 · · 2 1,7 · ·<br />
Permet respondre per obligacions 5 4,0 · · 1 0,8 · ·<br />
Seguretat a la feina · · 9.1 1,4 · · 8.4 1,3<br />
Cap · · 20.4 3,1 · · 107.7 16,6<br />
Altres motius 1 0,8 · · 6 5,0 2.6 0,4<br />
Total 124 · ·652.8 100 120 100 650.4 100<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
367
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
El gràfic 4.59 mostra les cinc principals raons que generen insatisfacció en<br />
el col·lectiu treballador estudiat, encara que en el quadre 4.56 es presenten la<br />
totalitat de les raons d’insatisfacció exposades pels treballadors i treballadores<br />
enquestats. El sou baix o l’escassetat dels ingressos constitueixen la causa unà·<br />
nime més important d’insatisfacció per a la població immigrant i la nacional (el<br />
18,5% d’immigrants i el 23,9% de nacionals). La segona causa de desmoti·<br />
vació de les persones immigrants és que no volen fer la feina que fan o que no<br />
treballen en la seva professió (el 17,3%), insatisfacció que es relaciona amb<br />
l’absència de “m’agrada la feina” entre les causes de satisfacció anteriorment<br />
estudiades. Altres motius d’insatisfacció són: moltes hores de feina/mal horari<br />
(13,6%), mal ambient laboral/mal tracte (9,9%) i inseguretat del contracte/<br />
inestabilitat (7,4%). En el cas de la població nacional, s’ha trobat que, després<br />
del salari baix, hi ha les raons d’insatisfacció laboral següents: moltes hores<br />
de feina/mal horari (14,8%), inseguretat del contracte/inestabilitat (7,4%) i<br />
cansament o problemes de salut (5,9%).<br />
Gràfic 4.59. Població immigrant i nacional segons les cinc principals raons d’insatisfacció<br />
laboral<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Com s’observa en el comportament d’aquesta variable, hi ha una coincidèn·<br />
cia de motivacions positives i negatives en la població treballadora estudiada;<br />
368
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
ambdós grups de treballadors valoren treballar en el que els agrada, el bon<br />
ambient laboral, la companyonia en l’espai de treball, un salari just, entre<br />
d’altres. No obstant això, on es presenten més coincidències és en els aspectes<br />
que més desmotiven i molesten els treballadors: es desanimen si se senten mal<br />
pagats, amb jornades extenuants, en un clima organitzatiu infernal, amb feines<br />
inestables o temporals; però la gran diferència entre uns i altres és la impos·<br />
sibilitat que tenen les persones immigrants de treballar en la seva ocupació o<br />
professió. Aquest aspecte constitueix un element fonamental de discussió en<br />
el mercat de treball. La lluita per la desocupació no és per obtenir qualsevol<br />
ocupació. L’ocupació és fonamental en la vida productiva, però no qualsevol<br />
ocupació. La feina s’ha d’ajustar a les expectatives del treballador partint de<br />
la seva formació, experiència laboral i situació personal, ja que això és el que<br />
condiciona la seva decisió de romandre·hi o no.<br />
A continuació, a la taula 4.60, trobem una recopilació de les raons d’insa·<br />
tisfacció laboral exposades per la població immigrant i la nacional, segons el<br />
primer o el segon motiu.<br />
369
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 4.60. Raons d’insatisfacció laboral<br />
Raons<br />
370<br />
Primera raó d’insatisfacció Segona raó d’insatisfacció<br />
Nre.<br />
Imm.<br />
%<br />
Imm.<br />
Nre.<br />
Nac.<br />
%<br />
Nac.<br />
Nre.<br />
Imm.<br />
%<br />
Imm.<br />
Nre.<br />
Nac.<br />
%<br />
Nac.<br />
Sou baix/guanyo poc 15 18,5 97.7 23,9 13 18,6 52.8 13,1<br />
Moltes hores de treball /mal horari 11 13,6 60.5 14,8 7 10,0 57.3 14,2<br />
Molta feina /treball dur 6 7,4 23.1 5,7 10 14,3 21.4 5,3<br />
Mal ambient laboral/mal tracte 8 9,9 25.8 6,3 6 8,6 9.6 2,4<br />
Males condicions físiques/lloc de<br />
treball<br />
1 1,2 7.8 1,9 5 7,1 10.9 2,7<br />
No m’agrada /feina ingrata/<br />
avorrida<br />
1 1,2 21.4 5,2 2 2,9 6.8 1,7<br />
Mala relació amb els caps 2 2,5 13.0 3,2 2 2,9 11.9 3,0<br />
Ineptitud caps/mala gestió<br />
administrativa/direcció<br />
3 3,7 20.2 5,0 2 2,9 16.9 4,2<br />
Cansament/problemes de salut 1 1,2 24.2 5,9 · ·· 27.2 6,7<br />
Poques possibilitats de promoció<br />
professional<br />
1 1,2 8.2 2,0 2 2,9 19.2 4,8<br />
Inseguretat contracte lab./<br />
Inestabilitat<br />
6 7,4 29.8 7,3 2 2,9 14.2 3,5<br />
Falta de nivell 1 1,2 5.0 1,2 · ·· · ··<br />
Poc rendiment/moviment 2 2,5 2.6 0,7 · ·· 2.4 0,6<br />
Crisi econòmica sector/ingressos<br />
variables<br />
1 1,2 4.9 1,2 · ·· 8.4 2,1<br />
Cap 1 1,2 23.8 5,8 · ·· 108.6 26,8<br />
M’agradaria treballar en una altra<br />
cosa/no és la meva professió<br />
14 17,3 8.1 2,0 9 12,9 6.0 1,5<br />
Altres motius 3 3,7 2.9 0,7 7 10,0 7.8 2,0<br />
Distància del lloc de treball/haver<br />
de desplaçar·se<br />
· ·· 12.9 3,2 2 2,9 10.3 2,5<br />
Limitació a l’hora de fer alguna<br />
cosa/responsabilitat<br />
· ·· 5.4 1,3 1 1,4 8.3 2,1<br />
Escassetat recursos humans i<br />
mitjans materials<br />
· ·· 6.9 1,7 · ·· 3.9 1,0<br />
Total 81 100 408.8 100 70 100 404.8 100<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
D’acord amb els resultats exposats, podem concloure que la població immi·<br />
grant i la nacional diferencien clarament els seus motius de satisfacció i insa·<br />
tisfacció laboral, separant l’activitat o el contingut de la feina de les condicions<br />
d’ocupació. En utilitzar com a eina conceptual la diferència entre ocupació i<br />
treball es confirma que un treballador no és primordialment ambivalent en les<br />
seves motivacions, sinó que aquestes obeeixen a la complexitat de la raciona·<br />
litat de les persones. Es pot estimar el que es fa (treball), però estar insatisfet<br />
pels baixos salaris o la inestabilitat del contracte (ocupació), com ho demostren<br />
els treballadors nacionals, o, per contra, es pot estar satisfet amb la relació<br />
amb el cap, però insatisfet per no trobar una feina concorde amb la professió<br />
(treball). Per tant, en aquesta recerca s’observa que la satisfacció laboral que<br />
prové de l’activitat o tasca és independent de les condicions d’ocupació, com<br />
ara les formes de contractació i els nivells salarials, entre d’altres. El treball de<br />
camp revela que la major part de les persones immigrants se senten orgulloses<br />
de la feina que fan elles mateixes, però que no estan contentes del tipus d’ocu·<br />
pació a què estan reduïdes perquè no troben un lloc de treball en què poder<br />
desenvolupar·se en activitats de la seva professió i nivell educatiu.<br />
Si s’agrupa el que s’ha exposat en els capítols segon, tercer i quart sobre<br />
l’estructura ocupacional, les condicions d’ocupació i treball, crida l’atenció<br />
que aquestes diferències de satisfacció entre població estrangera i nadiua<br />
no siguin agudes. S’esperava que les persones immigrants tinguessin nivells<br />
mitjans de satisfacció baixos i no una satisfacció gairebé equiparable a la de<br />
les persones nadiues. Tanmateix, l’experiència quotidiana demostra que les<br />
persones immigrants presenten una gran motivació i nivells de satisfacció més<br />
elevats a la feina. Per això, la hipòtesi quatre (H4) d’aquesta recerca planteja<br />
que «els treballadors immigrants tenen nivells iguals de satisfacció laboral que<br />
els treballadors nacionals, encara que tenen condicions d’ocupació i treball<br />
més desfavorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es presenta<br />
perquè existeixen altres factors importants que tenen un paper definitiu en la<br />
percepció que el treballador té de la seva ocupació. El factor que més incideix<br />
en la satisfacció de la persona immigrant és tenir una relació instrumental<br />
amb l’ocupació, ja que per mitjà d’aquesta poden ajudar la seva família al<br />
país d’origen i desenvolupen un projecte de vida». Efectivament, els resultats<br />
obtinguts corroboren que la població immigrant té nivells de satisfacció laboral<br />
similars a la nacional, encara que tingui condicions d’ocupació i treball més<br />
desfavorables; l’esmentada similitud és explicable perquè, en la satisfacció<br />
laboral de la persona immigrant, altres factors importants (com ara el signifi·<br />
371
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
cat del treball) tenen un paper important en la percepció del treballador, que<br />
usualment no són tinguts en compte quan es duen a terme les anàlisis sobre el<br />
treball i l’ocupació. Un factor important en la satisfacció de la persona immi·<br />
grant és la concepció del treball com a mitjà, que fa que hi tingui una relació<br />
instrumental. És a dir, la feina no és una finalitat en si mateixa, sinó un mitjà<br />
a través del qual es desenvolupa un projecte de vida. Un altre factor important<br />
es relaciona amb la separació que fa el treballador de les condicions de treball i<br />
ocupació. Així es pot explicar la persistència de les persones immigrants als pa·<br />
ïsos receptors malgrat les circumstàncies desfavorables en les quals treballen.<br />
La migració laboral no és un acte de masoquisme, és un projecte ampli de vida<br />
familiar per a la persona immigrant, que s’enfronta amb situacions difícils, però<br />
que sap cap on va, és desafiament, gratitud, aprenentatge i solidaritat familiar.<br />
Així doncs, la satisfacció laboral depèn de tots aquests factors, incloent·hi el<br />
temps de residència al país receptor.<br />
«Les persones que no tenen major nivell de qualificació i que a Colòmbia amb aquest nivell<br />
de qualificació no ho passarien gaire bé, aquí amb aquest mateix nivell de qualificació faran un<br />
tipus de feina que és igual que el d’aquí, però guanyaran quatre vegades més que a Colòmbia.<br />
A això, hi sumarem el fet que no existeixen els nivells de violència que hi ha a Colòmbia i moltes<br />
altres coses.» (E1)<br />
«Va ser un pas més per començar aquí, a Espanya, i això em va aportar, a part de satisfacció<br />
com a persona, va ser un pontet per poder portar la meva nena. El primer sou que vaig tenir aquí,<br />
a Barcelona, amb aquest vaig portar la meva nena de Colòmbia.» (E11)<br />
372<br />
«Per a mi, interessant, perquè mai no havia portat un negoci.» (E13)<br />
«Em va ajudar a obrir els ulls, a despertar, com treure aquest esperit aventurer que un té i<br />
arriscar-se a fer moltes coses sense saber-les fer; però les aprens.» (E4)<br />
«Aquí es treballa massa, he treballat gairebé tres vegades el doble del que he treballat realment<br />
a Colòmbia. Però aquí aprens a valorar els diners, a valorar la gent també, perquè un no<br />
valora realment el seu país, el valora quan se’n va d’allà.» (E10)<br />
«Bé, doncs jo m’ho vaig passar bé i vaig aprendre. Veient-lo a ell vaig aprendre; almenys en<br />
vaig treure això en els dos anys, de tot el que vaig veure vaig aprendre molts truquets i cosetes.»<br />
(E5)
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
«La feina pot ser més dura i encara que no estiguis gaire satisfet amb el teu sou, però podem<br />
ajudar més la gent que és allà, a Colòmbia. Pots tenir un sou mínim, però si redueixes les teves<br />
despeses i això, i aconsegueixes diverses feines, llavors pots ajudar allà.» (E2)<br />
«Bé, això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic.» (E7)<br />
Tanmateix, encara que els treballadors immigrants viuen situacions difícils,<br />
les entrevistes revelen que els colombians i colombianes sempre rescaten l’ex·<br />
periència de la migració com un laboratori emocional.<br />
«Realment un és com un indicador de quant puc resistir jo aquesta situació; en aquest sentit,<br />
m’ha semblat molt bo, en l’existencial, crec que m’he enfortit, he conegut una situació en carn<br />
pròpia.» (E1)<br />
«Però que m’ha deixat moltes aportacions. No aportacions de diners, però sí que m’ha enriquit,<br />
he après a conèixer-me més a mi mateixa, les meves capacitats, fins on puc arribar, fins on puc<br />
suportar, què m’agrada i què no m’agrada de coses que jo no sabia, què puc arribar a fer sense<br />
que jo em senti menys.» (E4)<br />
«Malgrat tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo aquí visc. Jo sempre li dic a la gent:<br />
-“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, era de la feina a casa, de casa a la feina, de la feina a casa, de<br />
casa a la feina, jo no tenia vida. I aquí, jo em diverteixo, jo aquí he gaudit, malgrat que no tinc<br />
temps, jo busco el meu temps. Ja!» (E7)<br />
Finalment, aquesta contradicció mostrada per les dades sobre les condici·<br />
ons d’ocupació i treball i els nivells de satisfacció laboral remet a Burawoy, qui<br />
afirma que les privacions que comporten les condicions del treball són neutra·<br />
litzades per satisfaccions relatives creades com a part d’un joc «en el qual els<br />
treballadors intenten assolir nivells de producció als quals correspon una prima<br />
complementària de la retribució mínima». (Burawoy: 1989: 76). El treball<br />
desenvolupa una cultura de “sortir·se’n”, en què tots els treballadors tard o<br />
d’hora acaben per ser absorbits per aquest conjunt d’activitats, formes socials<br />
i expressions que cobren sentit propi a la feina. Sorgeix en els treballadors “el<br />
consentiment” per aconseguir les quotes i l’estoc de producció basat en el<br />
joc de sortir·se’n amb les noves organitzacions del treball en què predomina<br />
l’autonomia i l’autocontrol de qualitat. En aquestes noves organitzacions del<br />
treball en què desapareixen els nivells mitjans de supervisió, cada treballador<br />
s’avalua a si mateix en funció del seu rendiment i esforç individual per tal de<br />
373
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
ser més productiu. El treballador se sotmet voluntàriament a una nova cultura<br />
de treball. Burawoy cita Roy quan diu: «Però alguns mesos més tard, quan el<br />
seu company McCann li va ensenyar “les maneres de sortir·se’n”, l’autor va<br />
començar a trobar en el sistema de primes al·licients no estrictament econò·<br />
mics. S’esforçava per assolir la quota “per pur gust”, perquè era “un petit joc”,<br />
i perquè això “l’ajudava a matar l’avorriment”» (Roy, a Burawoy, 1989: 90). El<br />
joc de sortir·se’n redefineix la interacció dels treballadors de tal manera que es<br />
crea una dinàmica en la qual aquests s’avaluen a si mateixos i als seus com·<br />
panys en funció d’aquesta cultura del treball en què preval la individualitat, la<br />
rivalitat entre companys i el prestigi en funció del rendiment laboral.<br />
4.8. Discriminació laboral 78<br />
La discriminació laboral és un bon epíleg per tancar aquest capítol sobre les<br />
condicions d’ocupació. La discriminació laboral consisteix a negar la igualtat<br />
de tracte i oportunitats a les persones per elles mateixes o per pertànyer a<br />
un col·lectiu determinat. El Conveni de l’OIT sobre la discriminació (1958)<br />
enuncia els possibles motius de discriminació: «Qualsevol distinció, exclusió<br />
o preferència basada en motius de raça, color, sexe o religió, opinió política,<br />
ascendència nacional o origen social, que tingui per efecte anul·lar o alterar la<br />
igualtat d’oportunitats o de tracte en el treball i en l’ocupació» (Ghai, 2003:<br />
140). Les persones immigrants identifiquen diversos tipus de discriminació<br />
laboral, entre els quals la salarial, que ja s’ha analitzat a la secció 3.5.1 També<br />
identifiquen dues formes més de discriminació amb què algunes han hagut<br />
de lluitar. La forma de discriminació més important és la impossibilitat d’ac·<br />
cedir a una ocupació ajustada a l’educació i l’experiència del treballador o<br />
treballadora:<br />
«Si algun dia pots comprar Primera mano, compra’l i et faràs una idea de com de vegades<br />
tenen treballadors per a determinades feines, i de vegades per a les millors feines, i almenys un<br />
gran percentatge d’aquests classificats diuen, posen les condicions, i dins dels requisits hi ha:<br />
“condició, ser comunitari, és a dir, europeu o espanyol”.» (E1)<br />
«Les professions de Colòmbia són molt ben rebudes aquí: els enginyers de sistemes, els operadors,<br />
els administradors, els psicòlegs, els doctors, aquí tenen un bon nivell d’acceptació; però<br />
el que passa és que si arribes i col·loques en el currículum que vols cobrar 1.500 euros o 2.000<br />
78. Per a aquesta secció s’ha tingut en compte la informació recollida a les trajectòries laborals<br />
(les entrevistes), fetes el 2004.<br />
374
euros, diuen “qui es pensen que són?”» (E12)<br />
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
Finalment, la discriminació racial o ètnica agrega un important matís a la<br />
discriminació laboral:<br />
«Quan vaig estar a la segona impremta, perquè era l’únic noi de color que hi havia entre més<br />
de 35 o 40 persones, i un o altre... Hi ha gent que és molt recelosa, però la resta no.» (E6)<br />
«El meu cap em deia: -“Mira, tu tracta d’aprendre ràpidament l’idioma, perquè així el teu<br />
espanyol sigui una mica semblant al nostre, és una mica diferent, mira de parlar amb els mateixos<br />
termes que usem aquí, i tu com que ets morenet, perfectament pots dir que ets de Sevilla, que ets<br />
andalús”. Llavors, jo em posava a pensar: he d’amagar que sóc colombià. I si tu atenies en una<br />
botiga o un bar i hi anaven amics teus sud-americans, els deies: -“No us quedeu gaire a la botiga<br />
perquè la gent pensarà que això és la botiga dels sudaques”.» (E11)<br />
«La secretària em va dir: -“Escolta, has enviat un negre a tal direcció?”. Li vaig dir: “-Sí. I<br />
què?”. No em va dir res, però després em va dir: -“Escolta, necessito un paleta”. Jo li vaig dir:<br />
-“Tinc el negre”. I allà sí que li vaig encolomar, perquè jo sóc molt fotut, i al que no vulgui allà té<br />
el paleta. Al principi, és resistència quan saben que és negre, mentre no el coneixen.» (E12)<br />
A la cinquena hipòtesi (H5) s’ha plantejat que existeix discriminació laboral<br />
amb la població immigrant colombiana, manifestada especialment en l’accés a<br />
l’ocupació qualificada, a causa d’una forta influència institucional en el mercat<br />
laboral que vol protegir els treballadors autòctons. Aquesta hipòtesi ha estat<br />
verificada demostrant que sí que existeix la discriminació laboral, que el seu<br />
pes recau més en l’accés a l’ocupació i que és produïda per una convergència<br />
de factors institucionals (com la Llei d’estrangeria), culturals i polítics difícils<br />
de superar per les persones immigrants.<br />
«És molt difícil que aquí trobis alguna cosa de la teva professió; és que aquí la gent estudia,<br />
però es vol quedar aquí, llavors cuida molts els seus llocs de treball, i és obvi que el seu país vulgui<br />
alimentar la seva gent, no vol alimentar gent d’altres bandes, si no és que el lloc sigui gairebé únic<br />
en la seva espècie, que s’hagi de portar una persona d’una altra banda perquè l’exerceixi, però és<br />
molt difícil. Que treguin un espanyol, no. Això es fa més aviat per poder.» (E4)<br />
Efectivament, hi ha un context institucional rígid que fa més tortuós el<br />
camí de la persona immigrant a un lloc de treball ajustat al nivell educatiu i<br />
l’experiència laboral. «Això significa que en aquestes professions només seria<br />
375
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
admissible contractar un immigrant qualificat quan no hi hagués cap nadiu que<br />
reunís tots els requisits d’un determinat lloc de treball, la qual cosa és evident<br />
que només pot succeir en comptades ocasions.» (GES, 2004: 73)<br />
Per resumir els resultats més importants d’aquest capítol és fonamental<br />
ressaltar que:<br />
1. La Seguretat Social continua sent el dret més colpejat en el cas dels treballa·<br />
dors i treballadores immigrants, i depèn de la seva condició jurídica en el mercat<br />
de treball. L’any 2002, el 56% dels treballadors enquestats no estaven inscrits<br />
a la Seguretat Social. Del 46% dels treballadors inscrits, el 33% correspon a<br />
treballadors assalariats i l’11% a autònoms. El pagament de la Seguretat Social<br />
del treballador assalariat constitueix l’element més important de discriminació<br />
salarial i laboral.<br />
2. Els riscos físics són percebuts per la població nacional i la immigrant des de<br />
llindars diferents. Els treballadors nacionals tendeixen a percebre més riscos,<br />
més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys informació sobre<br />
prevenció del que voldrien. Tanmateix, les persones immigrants són les que fan<br />
feines que comporten més desgast físic i tenen nivells de satisfacció més alts<br />
amb el seu entorn físic, ja que el consideren agradable.<br />
3. Percentualment, hi ha més població immigrant que fa feines que tenen menys<br />
estímul intel·lectual, amb ocupacions menys interessants o atractives que la po·<br />
blació nacional. Aquesta situació pot tenir lloc perquè les persones immigrants<br />
semiqualificades i qualificades fan feines poc qualificades amb baix contingut<br />
intel·lectual. Tanmateix, aquestes dues variables no presenten resultats polarit·<br />
zats, sinó trets similars tant per a treballadors nacionals com per a immigrants,<br />
encara que una mica en detriment quant a l’ocupació immigrant.<br />
4. L’alienació del treball tendeix a presentar resultats similars en població na·<br />
cional i immigrant. Gairebé la mateixa proporció de persones immigrants i naci·<br />
onals pensen que tenen una jornada avorrida i monòtona, que hi ha repetició<br />
de tasques; succeeix igual amb la sensació que el temps passa de pressa per<br />
fer les activitats laborals, i amb el fet que tots tornen cansats de la feina. Hi ha<br />
gairebé una proporció similar de treballadors que tenen flexibilitat per arribar<br />
a la feina i sortir·ne i per prendre’s petits descansos durant la jornada. Algunes<br />
variables presenten pitjor situació per a la població nacional i d’altres per a la<br />
376
4. Condicions de treball de les persones immigrants<br />
immigrant. Així, proporcionalment, hi ha més persones immigrants en ocupa·<br />
cions repetitives, amb jornades avorrides i monòtones, amb alts nivells de dis·<br />
tracció i sense petits descansos durant la jornada, que treballadors nacionals.<br />
En oposició, aquests tenen una situació laboral pitjor que la població immigrant<br />
en tenir proporcionalment més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb<br />
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriben cansadíssims<br />
a casa després de la feina i tenen ocupacions més estressants.<br />
5. La població immigrant i la nacional, gairebé en proporcions similars, poden<br />
opinar a la feina i les seves opinions són valorades pels seus caps (són una mica<br />
més valorades les opinions de les persones immigrants), però és interessant<br />
observar que la participació en decisions, la possibilitat d’opinar en relació amb<br />
la feina pròpia i el fet de treballar amb independència apareixen més limitats<br />
en treballadors nacionals que en immigrants.<br />
6. Els treballadors i treballadores nacionals tenen menys sentiment d’utilitat<br />
social de la seva feina; en canvi, les persones immigrants tenen una imatge molt<br />
positiva de la contribució social del seu treball, és a dir, hi ha més motivació<br />
transcendent en la població immigrant estudiada.<br />
7. El sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més fort<br />
entre la població nacional que entre la immigrant. El treballador immigrant va·<br />
lora més les condicions de treball, sent que la seva feina és més estimulant.<br />
Els treballadors immigrants pensen que la seva feina és més flexible, potser<br />
perquè les feines que fan tenen lloc en petites i mitjanes empreses de menys<br />
de 25 treballadors, amb estructures administratives menys rígides i formals,<br />
marcades pel contacte directe.<br />
8. Les relacions laborals en el lloc de treball són gairebé similars en el col·<br />
lectiu treballador nacional i en l’immigrant. Tanmateix, els resultats revelen que<br />
hi ha una proporció més alta de treballadors espanyols que senten que tenen<br />
pitjors relacions laborals amb els seus caps i els seus companys, en relació amb<br />
la població immigrant. Els treballadors nacionals donen més pes a les relacions<br />
entre companys, mentre que els immigrants se centren més en les relacions<br />
cap·treballador.<br />
9. La capacitació és altament valorada per la població immigrant i l’aprenentat·<br />
ge constitueix un dels estímuls més importants a la feina. Tanmateix, la formació<br />
377
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
laboral és escassa, ja que són molt poques les persones immigrants que tre·<br />
ballen en empreses que duen a terme activitats de formació, a causa de l’alta<br />
participació d’aquestes persones en empreses petites i llars particulars.<br />
10. El nivell mitjà de satisfacció laboral que mostra la població nacional i la<br />
immigrant difereix només en tres dècimes. Les persones immigrants mostren una<br />
mica menys de satisfacció (7,0 per a nacionals i 6,7 per a immigrants). El<br />
60% dels colombians i el 64,5% dels treballadors espanyols manifesten estar<br />
satisfets laboralment. Les dones, els joves, els treballadors no qualificats, el<br />
personal assalariat i els salarialment discriminats tenen nivells de satisfacció<br />
laboral més baixos que els altres grups. En el cas dels treballadors immigrants,<br />
els regulars i els contractats per empreses mostren més satisfacció laboral.<br />
11. Quant a satisfacció laboral, hi ha una coincidència de motivacions positives<br />
i negatives entre la població treballadora estudiada. Ambdós grups valoren el fet<br />
de treballar en el que els agrada, el bon ambient laboral, la companyonia en<br />
l’espai de treball, un salari just, entre d’altres. No obstant això, on es presenten<br />
més coincidències és en els aspectes que més desmotiven i molesten els tre·<br />
balladors: es desanimen si se senten mal pagats, amb jornades extenuants, en<br />
un clima organitzatiu infernal, amb ocupacions inestables o temporals. La gran<br />
diferència entre uns i altres, però, és la impossibilitat que tenen les persones<br />
immigrants de treballar en el seu ofici o professió.<br />
12. La població immigrant i la nacional diferencien clarament els seus motius<br />
de satisfacció i insatisfacció laboral, i separen l’activitat o el contingut del treball<br />
de les condicions d’ocupació. La satisfacció laboral que prové de l’activitat o<br />
tasca és independent de les condicions d’ocupació, com ara les formes de<br />
contractació, els nivells salarials, entre d’altres, diferències formulades per<br />
Maruani (2000). El treball de camp revela que la major part de les persones<br />
immigrants se senten orgulloses de la feina que fan cada dia, però que no estan<br />
contentes del tipus d’ocupació a què estan reduïdes perquè no troben un lloc<br />
de treball on poder exercir activitats de la seva professió i nivell educatiu.<br />
13. La discriminació laboral contra la població estrangera es presenta amb<br />
l’accés restringit a l’ocupació qualificada i les condicions d’inestabilitat laboral,<br />
que fan que aquestes persones experimentin una rotació laboral més elevada.<br />
378
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Aquest últim capítol constitueix un esforç de síntesi dels resultats exposats<br />
als capítols anteriors. L’objectiu fonamental és englobar i concentrar quantita·<br />
tivament i qualitativament el comportament del mercat de treball. A la primera<br />
part se sintetitzen les condicions d’ocupació i treball sota la perspectiva de la<br />
precarietat laboral, descrivint quatre dimensions de la precarietat per conèixer<br />
les condicions laborals, en un estudi comparatiu del mercat de treball entre po·<br />
blació autòctona i immigrant que complementa les característiques del segment<br />
de mercat immigrant. Per fer·ho s’ha dissenyat un índex de precarietat laboral,<br />
amb les seves dimensions bàsiques, que sigui d’aplicabilitat generalitzada per<br />
a qualsevol segment del mercat de treball en l’anàlisi de les condicions laborals<br />
actuals. La segona i última part d’aquest capítol ofereix una visió transversal<br />
del comportament del mercat de treball vist des de la perspectiva de la persona<br />
immigrant, amb la identificació de trajectòries laborals que expliciten l’acció<br />
social dels treballadors i treballadores en la seva recerca d’un posicionament<br />
ocupacional millor. Es construeixen quatre models de trajectòries ocupacionals<br />
i s’exemplifica amb una crònica laboral de la persona immigrant.<br />
381
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
5.1. Precarietat laboral<br />
El fet de tenir com a objectiu fonamental d’aquesta recerca l’estudi com·<br />
paratiu de les condicions d’ocupació i treball de la població immigrant en<br />
relació amb la població nacional ha representat no solament conèixer aquestes<br />
condicions detalladament amb múltiples variables, sinó que també ha sorgit la<br />
necessitat d’englobar aquestes condicions d’ocupació i treball en una perspec·<br />
tiva teòrica que articuli i contextualitzi aquesta diversitat, per donar una visió<br />
de totalitat sobre el fenomen laboral, ja que es pot presentar l’analogia que,<br />
per detallar els arbres, es perdi la dimensió del bosc. La precarietat laboral és<br />
potser la millor eina conceptual que interrelaciona i contextualitza les condici·<br />
ons d’ocupació i treball en el capitalisme actual, en una economia globalitzada.<br />
En aquest estudi es defineix ocupació precària com un tipus d’ocupació que<br />
impossibilita al treballador consolidar un estatus o nivell de vida, li impedeix<br />
construir una carrera professional, tenir una estabilitat i planificar el seu fu·<br />
tur (Cano, 1996); en altres paraules, la precarietat és la impossibilitat del<br />
treballador de construir un projecte de futur. Per tant, en aquest apartat, se<br />
sistematitzen les condicions d’ocupació i treball en les quatre grans dimensions<br />
de la precarietat laboral, per després sintetitzar aquestes dimensions en un sol<br />
índex. S’ha escollit l’opció de dissenyar un índex perquè permet reduir una gran<br />
quantitat de variables i, alhora, mantenir la informació essencial del fenomen<br />
que es vol estudiar.<br />
Per tant, aquest índex de precarietat proposat és un esforç metodològic per<br />
mesurar numèricament un fet vast i divers com és la precarietat laboral. Les<br />
dimensions i l’índex de precarietat estan quantificats amb els nivells mitjans, 79<br />
d’acord amb una selecció de variables rellevants en el mercat de treball, la qual<br />
cosa permet comparar de manera sintètica els graus de precarietat entre els<br />
treballadors i treballadores nacionals i immigrants a Barcelona. Les mitjanes<br />
comparades també permeten acarar la situació laboral d’aquests dos grups, i<br />
revelar·ne l’heterogeneïtat per gènere, edat, nivell educatiu, ocupació, situació<br />
professional, dependència laboral i branca d’activitat econòmica.<br />
79. L’avantatge empíric que ofereix treballar amb mitjanes en variables d’interval és que identifica<br />
un centre de gravetat, estandarditzant les diferents puntuacions que adquireixen els casos en cada<br />
una de les variables (García Ferrando, 1985: 93).<br />
382
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
La construcció de l’índex de precarietat parteix d’una reflexió teòrica, que<br />
descriu i analitza cadascuna de les dimensions plantejades. S’ha procurat que<br />
l’índex sigui d’aplicabilitat generalitzada per a qualsevol grup present en el<br />
mercat laboral que estigui treballant. Les variables incloses a l’índex s’han<br />
extret de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball dissenyada pel Ministeri<br />
de Treball i Afers Socials d’Espanya, perquè fos possible l’anàlisi comparativa<br />
del grau de precarietat laboral entre població immigrant i autòctona. Cada una<br />
de les variables ha estat seleccionada acuradament amb l’objectiu que no hi<br />
hagi sobrerepresentació de variables ni buit. Finalment, s’han escollit 32 va·<br />
riables que, després de ser transformades en variables dummy, s’han agregat<br />
per conformar les quatre dimensions. Les dimensions s’han ponderat segons<br />
la seva importància a l’índex de precarietat. A la incertesa sobre la continuïtat<br />
laboral, en ser la dimensió més rellevant, se li ha atorgat el 35% del total de<br />
l’índex; la degradació de les condicions de treball s’ha ponderat amb el 25%,<br />
tenint en compte l’amplitud d’aspectes laborals que implica; la insuficiència<br />
d’ingressos i la deficient cobertura de protecció social s’han representat amb el<br />
20% perquè, un cop sumades les quatre dimensions, s’obtingués el 100% de<br />
l’índex de precarietat, normalitzat per 10, de tal manera que els seus resultats<br />
fluctuessin en una escala de 0 a 10. L’índex revela que, a mesura que s’apro·<br />
pa a 10, el nivell de precarietat és més alt i, per contra, quan la qualificació<br />
s’apropa més a 0 el nivell de precarietat és més baix.<br />
Per a l’aplicació de l’índex de precarietat al col·lectiu treballador immigrant<br />
s’han utilitzat les dades recollides l’any 2002 (151 qüestionaris) a partir de<br />
l’Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB). Per<br />
analitzar l’índex de precarietat en el col·lectiu treballador nacional de Barcelo·<br />
na s’ha utilitzat la base de dades de l’Enquesta de qualitat de vida en el treball<br />
(EQVT) de l’any 2002 del Ministeri de Treball i Afers Socials d’Espanya.<br />
5.1.1. Dimensió d’incertesa sobre la continuïtat laboral<br />
La incertesa sobre la continuïtat laboral és, possiblement, la dimensió més<br />
contundent de la precarietat laboral i es manifesta quan el treballador o tre·<br />
balladora té una feina temporal (a curt termini) o té un alt risc de perdre la<br />
feina, ja sigui perquè l’empresa pot fer fallida, el sector de l’activitat econòmica<br />
és poc competitiu o perquè el seu lloc de treball ha de ser suprimit a llarg<br />
termini, etc. Les cinc variables seleccionades per mesurar el grau d’incertesa<br />
i la inestabilitat de l’ocupació són: anys d’antiguitat a la feina, modalitat de<br />
383
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
contracte de treball, raó per deixar la feina actual, raons per a la recerca d’una<br />
altra feina i percepció d’estabilitat de l’ocupació. El grau d’incertesa de la<br />
continuïtat laboral va de 0 a 10, en què 0 és l’absència d’incertesa i 10 és la<br />
inestabilitat total.<br />
La taula 5.1, amb les mitjanes d’incertesa sobre la continuïtat laboral dels<br />
treballadors i treballadores estudiats, revela que la incertesa i la inestabilitat de<br />
l’ocupació són gairebé tres vegades més altes en la població immigrant que en<br />
l’autòctona (3,97 punts per a immigrants i 1,00 punt per a nacionals). Aquest<br />
alt grau és el reflex d’una rotació laboral més elevada, amb menys temps d’an·<br />
tiguitat en l’ocupació, amb contractes temporals o contractes verbals, i de la<br />
percepció del treballador que la seva feina és inestable. Es podria plantejar<br />
que, per cada treballador espanyol amb una ocupació inestable, hi ha quatre<br />
treballadors immigrants en aquesta situació.<br />
Taula 5.1. Incertesa sobre la continuïtat laboral<br />
Incertesa sobre la continuïtat laboral<br />
384<br />
Població Immigrant Nacional bcn<br />
Mitjana 3,97 1,00<br />
Nre. 151 727.553<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Si comparem els histogrames (gràfics 5.2. “Població immigrant” i 5.3. “Po·<br />
blació nacional”), que mostren la distribució de la dimensió d’incertesa sobre<br />
la continuïtat laboral, observem que la corba de la població immigrant té un<br />
desplaçament més alt (entre 4 i 5 punts), a causa de les altes puntuacions,<br />
mentre que la població nacional es concentra específicament entre 0 i 1.
Gràfic 5.2. Histograma. Incertesa sobre la<br />
continuïtat laboral. Població immigrant<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Gràfic 5.3. Histograma. Incertesa sobre la continuïtat<br />
laboral. Població nacional Barcelona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Si comparem alguns subgrups de treballadors nacionals i immigrants (taula<br />
5.4), observem que el grau mitjà d’incertesa de la continuïtat laboral és més<br />
alt per a les dones espanyoles ocupades a Barcelona (1,28 punts) que per als<br />
treballadors autòctons homes (0,79 punts). Fins aquí la mitjana de resultats<br />
d’aquesta dimensió de precarietat concorda amb els resultats d’investigacions<br />
actuals sobre el mercat de treball: taxes més altes d’inestabilitat i rotació labo·<br />
ral per a les dones, amb contractes temporals. S’observa que amb la població<br />
immigrant és diferent. Encara que el grau d’inestabilitat laboral és dramàtic per<br />
a homes i dones, cosa que demostra la vulnerabilitat de l’immigrant, el com·<br />
portament del mercat de treball amb les dones immigrants és igual d’agressiu<br />
que amb els homes. En capítols anteriors hem vist que les dones immigrants<br />
consideren que tenen més avantatge a l’hora de trobar i mantenir una feina<br />
que els homes.<br />
Comparant el grau mitjà d’incertesa de la continuïtat laboral per grups<br />
d’edat, observem, per a la població espanyola estudiada, que la incertesa de<br />
l’ocupació decreix amb l’edat: com menys edat, més inestabilitat. Els joves de<br />
menys de 25 anys tenen cinc vegades més inestabilitat que els treballadors més<br />
385
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
grans de 45 anys (2,58 punts per a joves de menys de 25 anys i 0,48 punts<br />
per a treballadors de més de 45 anys). Aquesta puntuació reflecteix la difícil<br />
situació dels joves en el mercat de treball, que han de canviar permanentment<br />
d’una ocupació a una altra en el seu debut en aquest mercat. No obstant això,<br />
l’experiència laboral i l’antiguitat en el mercat laboral els donen l’oportunitat<br />
d’obtenir feines millors amb més possibilitats d’estabilitat i de construir una<br />
carrera. El mercat de treball espanyol tracta de manera obertament desfa·<br />
vorable les persones immigrants, en oferir·los ocupacions inestables, encara<br />
que es presenta la mateixa relació inversa entre inestabilitat i cohorts d’edat<br />
que té lloc per als treballadors autòctons. Els joves immigrants tenen una<br />
major incertesa sobre l’ocupació que els treballadors veterans (4,55 punts per<br />
a joves de menys de 25 anys i 3,00 punts per a adults de més de 45 anys).<br />
Els treballadors nacionals amb formació tècnica i universitària (1,43 i 0,97<br />
punts, respectivament) presenten una major incertesa sobre la permanència<br />
de la seva ocupació, mentre que aquesta situació (però duplicada) té lloc en<br />
els treballadors immigrants estudiats amb formació secundària i universitària<br />
(4,25 i 3,70 punts, respectivament).<br />
Els treballadors assalariats, tant si són immigrants com nacionals, tenen ni·<br />
vells d’inestabilitat més alts que els autònoms. Per a una persona immigrant, la<br />
millor manera d’esmorteir la incertesa de la continuïtat laboral és convertir·se<br />
en treballador per compte propi (immigrants: 4,41 per compte d’altri i 2,20 per<br />
compte propi). Aquesta situació també es presenta en el cas dels treballadors<br />
nacionals (1,09 punts per als assalariats i 0,36 punts per als autònoms). L’au·<br />
tonomia es revela com una excel·lent opció de resposta davant la inestabilitat<br />
de l’ocupació per compte d’altri. Els treballadors nacionals que fan oficis no<br />
qualificats (2,21 punts) presenten més inestabilitat i incertesa, mentre que el<br />
grup de directius i empresaris tenen més garanties de continuïtat (0,27 punts).<br />
Aquesta situació coincideix amb les conclusions de la teoria de la segmentació<br />
del mercat de treball primari i secundari (Piore i Doeringer, 1999), que afirma<br />
que l’estructura organitzacional de l’empresa té un nucli dur, fix i estable,<br />
mentre que a la perifèria hi ha una massa mòbil, temporal i inestable. Els<br />
treballadors immigrants que tenen nivells d’estabilitat més alts en l’ocupació<br />
són els quadres directius i els empresaris (1,50 punts). Avaluar la incertesa de<br />
la continuïtat laboral per ocupacions permet identificar vetes laborals per a la<br />
població immigrant en què el mercat de treball pot comportar·se més homogè·<br />
niament, i tendir a coincidir amb els nivells de la població nacional.<br />
386
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Segons la situació professional, els treballadors nacionals que presenten<br />
més incertesa en la continuïtat laboral són els empleats i empleades públics<br />
(1,44 punts); és important recordar que la participació de les persones immi·<br />
grants en aquest sector és gairebé inexistent. Comparant els assalariats au·<br />
tòctons i forans del sector privat (1,05 i 4,41 punts, respectivament), trobem<br />
que les persones immigrants tenen més incertesa en la continuïtat laboral.<br />
Per contra, els autònoms o empresaris amb personal assalariat o sense són els<br />
grups ocupacionals que tenen nivells més baixos d’incertesa laboral, tant en<br />
el cas de la població nacional com en el de la immigrant (0,30 i 1,00 punts,<br />
respectivament).<br />
El sector de la construcció té les puntuacions més altes d’inestabilitat la·<br />
boral i d’incertesa en la continuïtat laboral tant per a la població autòctona<br />
com per a la població immigrant (1,35 i 4,48 punts, respectivament), per la<br />
naturalesa mateixa de la seva activitat, encara que les puntuacions evidencien<br />
que aquests nivells són gairebé tres vegades més alts per a les persones immi·<br />
grants que per a les nacionals. La indústria té el nivell d’inestabilitat més baix<br />
en l’ocupació per als treballadors nacionals (0,91 punts), però això no es fa<br />
extensiu als treballadors immigrants (4,0 punts).<br />
Taula 5.4. Incertesa sobre la continuïtat laboral segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació,<br />
la dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic<br />
Incertesa sobre la continuïtat laboral Treballador/a<br />
Gènere Immig. Nac. Bcn<br />
Home 4,03 0,79<br />
Dona 3,92 1,28<br />
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn<br />
Fins a 24 anys 4,55 2,58<br />
De 25 fins a 44 anys 3,97 0.90<br />
De 45 anys o més 3,00 0,48<br />
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn<br />
Primari 3,66 0,76<br />
Secundari 4,25 0,85<br />
Tècnic 3,80 1,43<br />
Universitari 3,70 0,97<br />
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn<br />
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 1,50 0,27<br />
387
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3,00 0,92<br />
Tècnics i professionals de suport 6,00 0,71<br />
Empleats administratius 3,83 1,19<br />
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 4,10 0,92<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· ····<br />
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactur. 3,64 0,74<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 4,57 0,77<br />
Treballadors no qualificats 5,10 2,21<br />
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat 4,41 1,09<br />
Autònom 2,20 0,36<br />
Situació professional Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat del sector públic 6,00 1,44<br />
Assalariat del sector privat 4,41 1,05<br />
Empresari o professional amb personal assalariat 1,00 0,30<br />
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,00 0,39<br />
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 3,33 1,20<br />
Una altra situació ···· 1,32<br />
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn<br />
Indústria 4,00 0,91<br />
Construcció 4,48 1,35<br />
Serveis 3,82 1,03<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En resum, la incertesa quant a la continuïtat laboral colpeja molt més fort<br />
la població immigrant que la nacional, les dones més que els homes, els joves<br />
més que els adults, els treballadors no qualificats i, especialment, els treba·<br />
lladors per compte d’altri. Per tant, la inestabilitat laboral no es distribueix<br />
homogèniament, sinó que es presenta de forma discriminada, evidenciant uns<br />
grups vulnerables que reben aquesta incertesa amb més força. Aquesta situació<br />
laboral que afecta les persones immigrants implicaria qüestionar la relació<br />
cost·benefici (social, no solament econòmic) del projecte migratori. El qüestio·<br />
nament del projecte migratori com un dispositiu de mobilitat laboral ascendent<br />
de la persona immigrant s’ha d’avaluar en funció del paper real que té aquest<br />
treballador o treballadora dins del funcionament del mercat laboral. Una mà<br />
388
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
d’obra mòbil, flexible, que està destinada a cobrir els llocs de treball en les<br />
temporades de feina intensiva.<br />
5.1.2. Dimensió de degradació de les condicions de treball<br />
El deteriorament gradual de les condicions de treball per sota de l’estàndard<br />
establert implica una vulnerabilitat més alta del treballador o treballadora en<br />
la seva ocupació. Aquesta àmplia dimensió inclou aspectes com ara la jornada<br />
laboral, la salut ocupacional, els riscos laborals, la forma d’organització del<br />
treball, la qualificació i la professionalització. Conté les vint variables següents:<br />
jornada setmanal habitual (hores), torns en dies festius i caps de setmana,<br />
prolongació habitual de la jornada laboral, satisfacció amb l’entorn físic de la<br />
feina, satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina, nivells d’esforç<br />
físic a la feina, nivells d’estrès, existència de mitjans de protecció, condicions<br />
de perill, possibilitat de fer petits descansos durant la jornada, supeditació del<br />
treball al ritme d’una màquina, repetició de tasques, participació en decisions,<br />
treballar amb independència, relacions laborals amb directius, relacions labo·<br />
rals amb companys, coneixement del conveni col·lectiu, possibilitats d’ascens<br />
amb la mateixa formació, participació en cursos de formació i relació entre lloc<br />
de treball i formació.<br />
Una aproximació global a la dimensió de degradació de les condicions de<br />
treball en la població estudiada permet observar que el nivell mitjà de degra·<br />
dació de les condicions laborals és més baix en la població nacional que en la<br />
immigrant (2,24 punts per a la nacional i 2,62 punts per a la immigrant), però<br />
que la diferència entre aquests grups és de dècimes, mentre que, pel que fa a<br />
la incertesa laboral, es presenta una diferència d’un a quatre (taula 5.5). De tal<br />
manera que, encara que les condicions de treball són més precàries per a les<br />
persones immigrants, són gairebé equivalents a les del col·lectiu espanyol.<br />
389
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 5.5. Degradació de les condicions de treball<br />
Degradació de les condicions de treball<br />
Població Immigrant Nacional bcn<br />
Mitjana 2,62 2,240<br />
Nre. 151 727.553<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Si observem els histogrames (gràfics 5.6. “Població immigrant” i 5.7. “Po·<br />
blació nacional”), veiem que ambdues corbes baixen sense presentar un fort<br />
antagonisme entre treballadors nacionals i immigrants, a causa que les puntu·<br />
acions mitjanes dels treballadors no es troben gaire distanciades.<br />
Gràfic 5.6. Histograma. Degradació de les<br />
condicions de treball. Població immigrant<br />
390<br />
Gràfic 5.7. Histograma. Degradació de les condicions<br />
de treball. Població nacional Barcelona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
La degradació de les condicions laborals en el col·lectiu nacional es pre·<br />
senta a la taula 5.8, de forma més deteriorada en les dones que en els homes<br />
(2,31 punts per a les dones i 2,18 punts per als homes), mentre que en el col·<br />
lectiu immigrant es presenta a la inversa: pitjors condicions de treball per als<br />
homes que per a les dones (2,41 i 2,83 punts, respectivament). Tanmateix, la<br />
degradació de les condicions de treball és més accentuada per als homes immi·<br />
grants (2,83 punts), mentre que les dones nacionals i immigrants tenen graus<br />
molt similars de condicions laborals (2,31 punts i 2,41 punts, respectivament).<br />
Els joves de menys de 25 anys tenen les pitjors condicions de treball tant<br />
si són nacionals com forans (2,61 i 2,72 punts, respectivament). Mantenint<br />
aquesta mateixa associació en la variable, els treballadors nacionals de més de<br />
45 anys tenen millors condicions de treball (2,08 punts) que els treballadors<br />
immigrants en la mateixa cohort d’edat. Els treballadors immigrants de més<br />
edat tenen pitjors condicions de treball (2,85 punts).<br />
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris tenen millors condici·<br />
ons de treball (2,16 punts), en oposició als treballadors que no tenen estudis<br />
superiors, que presenten pitjors condicions (2,30 punts per als que tenen es·<br />
tudis primaris i secundaris). Així, es podria fer una associació positiva entre<br />
nivell educatiu i condicions de treball: com més elevat és el nivell educatiu,<br />
més bones són les condicions laborals. Tanmateix, en el cas de les persones<br />
immigrants, les universitàries tenen el nivell de degradació més elevat pel que<br />
fa a les condicions de treball (3,00 punts). Els treballadors immigrants amb<br />
formació tècnica són els que treballen en condicions laborals més bones (2,16<br />
punts).<br />
El personal directiu autòcton d’empreses i administracions públiques té<br />
les millors condicions de treball (0,98 punts) en l’estructura ocupacional. En<br />
el cas del col·lectiu immigrant, qui gaudeix de les millors condicions laborals<br />
són els empresaris, els treballadors dels serveis de restauració i de serveis, i<br />
els empleats administratius (2,27, 2,45 i 2,46 punts, respectivament). En<br />
sentit invers, els treballadors que presenten pitjors condicions laborals són els<br />
treballadors no qualificats nacionals (2,72 punts), els immigrants operadors<br />
d’instal·lacions i maquinària (3,21 punts) i els treballadors no qualificats (2,86<br />
punts).<br />
La dependència laboral marca clarament les condicions laborals en el<br />
mercat de treball. Els treballadors assalariats presenten les pitjors condicions<br />
391
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
(2,47 punts per als nacionals i 2,70 punts per als immigrants). Els autònoms<br />
tenen millors condicions de treball, especialment els nacionals (0,86 punts),<br />
mentre que els immigrants autònoms (2,20 punts) estan una mica millor que<br />
els assalariats nacionals. Per situació professional, l’assalariat autòcton del<br />
sector públic és qui presenta pitjors condicions de treball (2,60 punts) i les<br />
millors condicions les tenen els empresaris amb assalariats (0,56 punts). En·<br />
tre els treballadors immigrants, qui té les pitjors condicions és l’assalariat<br />
privat (2,73 punts) i qui en té les millors és l’empresari amb assalariats (2,00<br />
punts). El sector de la construcció ofereix les pitjors condicions de treball del<br />
mercat laboral, especialment per al col·lectiu immigrant (2,64 punts per als<br />
nacionals i 4,48 punts per als immigrants). El sector de la indústria ofereix als<br />
treballadors nacionals (2,28 punts) les millors condicions laborals, mentre que<br />
al sector serveis es troben les millors condicions de treball per als immigrants<br />
(3,82).<br />
Taula 5.8. Degradació de les condicions de treball segons el gènere, l’edat, l’educació,<br />
l’ocupació, la dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic<br />
Degradació de les condicions de treball Treballador/a<br />
Gènere Immig. Nac. Bcn<br />
Home 2,83 2,18<br />
Dona 2,41 2,31<br />
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn<br />
Fins a 24 anys 2,72 2,61<br />
De 25 fins a 44 anys 2,59 2,24<br />
De 45 anys o més 2,85 2,08<br />
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn<br />
Primari 2,33 2,30<br />
Secundari 2,48 2,30<br />
Tècnic 2,16 2,20<br />
Universitari 3,00 2,16<br />
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn<br />
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 2,27 0,98<br />
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 2,81 2,13<br />
Tècnics i professionals de suport 2,50 2,05<br />
Empleats administratius 2,46 2,48<br />
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 2,45 2,39<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 1,51<br />
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 2,56 2,07<br />
392
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3,21 2,65<br />
Treballadors no qualificats 2,86 2,72<br />
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat 2,70 2,47<br />
Autònom 2,20 0,86<br />
Situació professional Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat del sector públic 1,75 2,60<br />
Assalariat del sector privat 2,73 2,49<br />
Empresari o professional amb personal assalariat 2,00 0,56<br />
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 2,53 0,96<br />
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 0,50<br />
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 2,17 0,94<br />
Cooperativista ···· 2,21<br />
Una altra situació ···· 0,66<br />
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn<br />
Agricultura i pesca ···· 2,55<br />
Indústria 4,00 2,28<br />
Construcció 4,48 2,65<br />
Serveis 3,82 2,18<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En conclusió, la degradació de les condicions de treball presenta la mateixa<br />
dinàmica que els nivells d’incertesa en la continuïtat laboral (de forma menys<br />
ferotge): pitjors condicions laborals especialment per a les persones immi·<br />
grants, que van al capdavant; les dones; els joves de menys de 25 anys, i els<br />
treballadors amb estudis de nivells baixos i mitjans, que exerceixen oficis no<br />
qualificats, en una relació de dependència laboral com a personal assalariat del<br />
sector de la construcció. Entre els immigrants s’observa que els homes, univer·<br />
sitaris i de més de 45 anys també presenten condicions laborals difícils.<br />
5.1.3. Dimensió d’insuficiència d’ingressos<br />
Quan una persona té ingressos baixos o està mal remunerada, la qualitat<br />
de vida per a ella i la seva família es deteriora immediatament, es veu empesa<br />
a la pobresa, a deficients condicions de vida i té poques alternatives d’ascens<br />
393
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
social. La insuficiència d’ingressos és un signe inequívoc de precarietat laboral.<br />
Es pot presentar per intervals de desocupació entre un contracte i un altre,<br />
per discriminació laboral i per inestabilitat dels ingressos. Les cinc variables<br />
que componen aquesta dimensió són: satisfacció amb el salari i els ingressos,<br />
tipus de salari, ingressos mensuals, sintonia del salari propi amb els salaris del<br />
mercat i insuficiència d’ingressos.<br />
Si comparem la dimensió d’insuficiència d’ingressos entre la població im·<br />
migrant i la nacional (taula 5.9), observem que la immigrant (2,42 punts) pre·<br />
senta més problemes d’insuficiència d’ingressos que la nacional (1,78 punts).<br />
La diferència de puntuació revela que les persones immigrants tenen salaris o<br />
remuneracions subjectes a una major contingència, amb nivells més elevats de<br />
discriminació salarial.<br />
Taula 5.9. Insuficiència d’ingressos<br />
Insuficiència d’ingressos<br />
Població Immig. Nac. Bcn<br />
Mitjana 2,42 1,78<br />
Nre. 151 727.553<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Comparant els histogrames dels gràfics 5.10 i 5.11 de la població treballa·<br />
dora estudiada (immigrant i nacional), observem que la corba de la immigrant<br />
té un major desplaçament negatiu que la de la nacional, i que hi ha una<br />
concentració més alta de treballadors en el punt 2,5, mentre que la major<br />
concentració de la població nacional es presenta entre 0 i 1 punt.<br />
394
Gràfic 5.10. Histograma. Insuficiència<br />
d’ingressos. Població immigrant<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Gràfic 5.11. Histograma. Insuficiència d’ingressos.<br />
Població nacional Barcelona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La taula 5.12 mostra que les treballadores nacionals pateixen més escasse·<br />
tat d’ingressos que els homes nacionals (1,83 i 1,75 punts, respectivament).<br />
En el cas de la població immigrant es presenta la situació inversa: la insufici·<br />
ència d’ingressos és més aguda en els homes (2,65 per als homes immigrants<br />
i 2,19 per a les dones immigrants). Els joves de menys de 25 anys tenen els<br />
ingressos més baixos, ja siguin nacionals o immigrants (2,12 i 2,78 punts,<br />
respectivament). Els treballadors nacionals de més de 45 anys presenten un<br />
major ajustament d’ingressos (1,70 punts). Entre les persones immigrants, les<br />
d’edats entre 25 i 44 anys presenten menys insuficiència d’ingressos (2,36<br />
punts). És important aclarir que el nivell més alt d’ingressos de les persones<br />
immigrants no arriba a igualar el pitjor grau de la població nacional.<br />
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris i tècnics tenen nivells<br />
més baixos d’insuficiència d’ingressos, amb puntuacions d’1,71 i 1,76, res·<br />
pectivament; mentre que en el cas dels immigrants són 2,11 i 2,00 punts.<br />
Els treballadors amb estudis primaris tenen els nivells més alts d’insuficiència<br />
d’ingressos (1,90 punts per als nacionals i 3,00 punts per als immigrants).<br />
395
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Els treballadors autòctons qualificats de l’agricultura tenen menys proble·<br />
mes d’insuficiència d’ingressos (0,68 punts), mentre que els que presenten<br />
més insuficiència d’ingressos són els treballadors no qualificats i el personal<br />
directiu d’empreses públiques i privades (2,13 i 2,12 punts, respectivament).<br />
En el cas del col·lectiu immigrant, els qui tenen menys problemes econòmics<br />
són els empleats administratius, juntament amb els treballadors dels serveis<br />
(1,50 i 1,64 punts, respectivament), però els directius d’empreses i els tre·<br />
balladors no qualificats són els que tenen els nivells més alts d’insuficiència<br />
d’ingressos (3,20 i 3,02 punts, respectivament).<br />
Quant a la relació de dependència laboral, la insuficiència d’ingressos té<br />
un comportament a la inversa. Si a les dimensions d’inestabilitat laboral i de·<br />
gradació de les condicions de treball la situació més difícil la tenia el personal<br />
assalariat, en aquesta dimensió són els autònoms els que manifesten més<br />
insuficiència d’ingressos, ja siguin nacionals o estrangers (2,86 punts per als<br />
nacionals i 3,13 punts per als immigrants). El personal assalariat, en canvi,<br />
té menys problemes d’escassetat d’ingressos (1,57 i 2,25 punts, respectiva·<br />
ment), i especialment els treballadors independents sense personal assalariat<br />
(3,16 punts per als nacionals i 3,22 punts per als immigrants).<br />
El sector de l’agricultura té els treballadors i treballadores nacionals amb<br />
menys insuficiència d’ingressos (1,10 punts), mentre que el sector dels serveis<br />
inclou els que en tenen els nivells més alts (1,82 punts). Entre les persones<br />
immigrants, els treballadors de la construcció tenen els índexs més alts d’in·<br />
suficiència d’ingressos (2,79 punts) i els més baixos, els de la indústria (2,0<br />
punts).<br />
Taula 5.12. Insuficiència d’ingressos segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la<br />
dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic<br />
Insuficiència d’ingressos Treballador/a<br />
Gènere Immig. Nac. Bcn<br />
Home 2,65 1,75<br />
Dona 2,19 1,83<br />
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn<br />
Fins a 24 anys 2,78 2,12<br />
De 25 fins a 44 anys 2,36 1,74<br />
De 45 anys o més 2,60 1,70<br />
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn<br />
396
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Primari 3,00 1,90<br />
Secundari 2,74 1,80<br />
Tècnic 2,00 1,76<br />
Universitari 2,11 1,71<br />
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn<br />
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 3,20 2,12<br />
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 2,00 1,77<br />
Tècnics i professionals de suport 2,00 1,53<br />
Empleats administratius 1,50 1,36<br />
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 1,64 2,03<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 0,68<br />
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 2,59 1,56<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 2,28 2,04<br />
Treballadors no qualificats 3,02 2,13<br />
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat 2,25 1,57<br />
Autònom 3,13 2,86<br />
Situació professional Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat del sector públic ···· 1,75<br />
Assalariat del sector privat 2,31 1,51<br />
Empresari o professional amb personal assalariat 3,00 2,03<br />
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,22 3,16<br />
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 4,00<br />
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 1,33 3,14<br />
Cooperativista ···· 2,07<br />
Una altra situació ···· 5,00<br />
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn<br />
Agricultura i pesca ···· 1,10<br />
Indústria 2,00 1,75<br />
Construcció 2,79 1,47<br />
Serveis 2,35 1,82<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
397
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Amb l’objectiu d’integrar la dimensió d’insuficiència d’ingressos, s’ha trobat<br />
que es continua amb el mateix comportament discriminador del mercat de<br />
treball per a les persones immigrants, les dones, els joves de menys de 25 anys<br />
i els treballadors amb estudis de nivell baix, que fan feines no qualificades<br />
al sector de la construcció. No obstant això, apareix una troballa interessant<br />
en la variable de dependència laboral del treballador, ja que els treballadors<br />
autònoms són els que pitjors nivells d’ingressos tenen, mentre que en les di·<br />
mensions anteriorment estudiades presentaven millors condicions d’estabilitat<br />
i condicions de treball.<br />
5.1.4. Dimensió de protecció social deficient<br />
La protecció legal i col·lectiva de la Seguretat Social, present en la cotitza·<br />
ció per jubilació, la indemnització per acomiadament, el subsidi de desocupa·<br />
ció, la compensació de riscos laborals, les garanties en les condicions laborals,<br />
les assegurances contra malaltia i accidents laborals, etc., va ser creada com<br />
un suport perquè, quan les persones ja no poden treballar —ja sigui per edat,<br />
desocupació, malaltia o mort—, aquestes i el seu nucli familiar puguin disposar<br />
d’una manutenció que els permeti subsistir. La cotització a la Seguretat Social<br />
és un estalvi que fa el treballador o treballadora en la seva vida productiva.<br />
Quan aquests no tenen accés a aquesta garantia (inherent a la seva condició<br />
de treballador o treballadora), es presenta una situació de vulnerabilitat envers<br />
el futur, que els destina a la precarietat. Les variables utilitzades per construir<br />
aquesta dimensió són dues: inscripció a la Seguretat Social i durada del co·<br />
brament del subsidi de desocupació. 80 En el cas de les persones immigrants,<br />
aquestes variables estan determinades per la situació jurídica. Un treballador<br />
o treballadora irregular no pot firmar un contracte laboral, no es pot inscriure a<br />
la Seguretat Social i no pot cotitzar per al subsidi de desocupació.<br />
En observar les mitjanes de la dimensió de protecció social deficient (taula<br />
5.13), veiem que els resultats obtinguts reflecteixen la situació jurídica de les<br />
persones immigrants: una alta puntuació de protecció social deficient (4,97<br />
80. En aquesta dimensió es poden incloure altres variables, però a causa del règim de Seguretat<br />
Social imperant a Espanya, quan un treballador o treballadora cotitza a la Seguretat Social s’hi<br />
inclou salut i jubilació. A Amèrica Llatina aquests elements es troben separats a causa de la<br />
presència d’entitats privades que ofereixen aquest servei simultàniament. Una altra raó per no<br />
incloure més variables en aquest cas és que l’Enquesta de qualitat de vida en el treball no té més<br />
variables de protecció social, la qual cosa fa impossible l’anàlisi comparativa entre els dos grups<br />
de treballadors.<br />
398
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
punts), encara que també és alta en el cas del col·lectiu nacional (0,98 punts),<br />
que no té cap impediment jurídic per accedir a la protecció social.<br />
Taula 5.13. Protecció social deficient<br />
Protecció social deficient<br />
Població Immig. Nac. Bcn<br />
Mitjana 4,97 0,98<br />
Nre. 151 727.553<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Els histogrames dels gràfics 5.14. “Població immigrant” i 5.15. “Població<br />
nacional” reflecteixen el que s’ha observat a les mitjanes anteriorment.<br />
Gràfic 5.14. Histograma. Protecció social<br />
deficient. Població immigrant<br />
Gràfic 5.15. Histograma. Protecció social<br />
deficient. Població nacional Barcelona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
399
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
A la taula 5.16, que analitza les mitjanes de la dimensió de protecció<br />
social deficient, veiem que les dades per a les persones immigrants són xifres<br />
conjunturals que depenen de la regularització del treballador (any 2002); per<br />
tant, aquestes xifres poden estar distorsionades per l’impediment legal de la<br />
Llei d’estrangeria, que limita l’accés a la protecció social dels treballadors i<br />
treballadores il·legals.<br />
Les dones són les que tenen una cobertura de protecció social més baixa,<br />
en relació amb els homes nacionals (1,17 i 0,84 punts, respectivament). Pel<br />
que fa a la població immigrant, ocorre de forma inversa: els homes tenen menys<br />
punts de protecció social que les dones (5,06 i 4,86 punts, respectivament).<br />
Per cohorts d’edat, el col·lectiu nacional de més de 45 anys té més protecció<br />
social (0,5 punts). Entre el col·lectiu immigrant, els que presenten menys<br />
deficiència són els treballadors adults entre 25 i 44 anys (4,96 punts).<br />
Els treballadors nacionals amb estudis universitaris (0,86 punts) tenen<br />
menys deficiència de protecció social, mentre que els tècnics immigrants són<br />
els que tenen més protecció social (4,76 punts). El personal directiu d’empre·<br />
ses públiques i privades i els operadors d’instal·lacions i maquinaria d’origen<br />
espanyol tenen la major cobertura de protecció social (0,53 i 0,54 punts, res·<br />
pectivament). Per al cas dels treballadors i treballadores colombians estudiats,<br />
el personal directiu d’empreses és el que té major cobertura de protecció social<br />
(4,25 punts), i presenten la pitjor situació en matèria de seguretat els tècnics i<br />
professionals científics i intel·lectuals (5,62 punts). Els treballadors nacionals<br />
qualificats de l’agricultura són els que tenen menys protecció social (1,71<br />
punts). Aquesta situació coincideix amb l’alt grau de deficiència que presenta<br />
el sector de l’agricultura i la pesca (2,76 punts). La indústria té els índexs més<br />
baixos de deficiència en protecció social (0,70) per als treballadors nacionals,<br />
mentre que els serveis, per als immigrants (4,77 punts), presenten els índexs<br />
més baixos de deficient cobertura de protecció social.<br />
Segons la relació de dependència laboral, el personal assalariat nacional<br />
i immigrant té menys protecció social (1,03 i 5,00 punts, respectivament),<br />
en relació amb els treballadors independents o autònoms (0,76 i 4,83 punts,<br />
respectivament). Amb més detall, els empresaris nacionals amb personal assa·<br />
lariat (0,63 punts) en ambdós grups: població nacional i immigrant.<br />
400
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Taula 5.16. Protecció social deficient segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la<br />
dependència laboral, la situació professional i el sector econòmic<br />
Protecció social deficient Treballador/a<br />
Gènere Immig. Nac. Bcn<br />
Home 5,06 0,84<br />
Dona 4,86 1,17<br />
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn<br />
Fins a 24 anys 5,00 1,14<br />
De 25 fins a 44 anys 4,96 1,24<br />
De 45 anys o més 5,00 0,50<br />
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn<br />
Primari 5,00 1,04<br />
Secundari 5,07 0,98<br />
Tècnic 4,76 1,07<br />
Universitari 4,91 0,86<br />
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn<br />
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 4,25 0,54<br />
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 5,62 0,76<br />
Tècnics i professionals de suport 5,00 1,04<br />
Empleats administratius 5,42 1,17<br />
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 4,61 1,27<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 1,71<br />
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 5,59 0,79<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 4,28 0,53<br />
Treballadors no qualificats 5,21 1,45<br />
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat 5,00 1,03<br />
Autònom 4,83 0,76<br />
Situació professional Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat del sector públic 5,00 0,87<br />
Assalariat del sector privat 5,00 1,07<br />
Empresari o professional amb personal assalariat 4,17 0,69<br />
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 5,28 0,79<br />
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· ····<br />
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 5,00 0,60<br />
Cooperativista ···· ····<br />
Una altra situació ···· ····<br />
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn<br />
401
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Agricultura i pesca ···· 2,76<br />
Indústria 5,00 0,70<br />
Construcció 5,61 1,22<br />
Serveis 4,77 1,09<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En analitzar els nivells de deficiència de protecció social trobem que, abans<br />
de concloure una tendència per al col·lectiu immigrant, seria interessant ob·<br />
servar com es modifica l’escala de mitjanes després del procés de regularit·<br />
zació de l’any 2005. En el cas de la protecció social, la tendència guarda la<br />
mateixa relació anteriorment descrita: menys protecció social per a persones<br />
immigrants, dones, joves i personal assalariat que té oficis no qualificats. Es<br />
presenten algunes diferències amb els treballadors del sector de l’agricultura<br />
i la pesca, que apareixen menys coberts per la Seguretat Social que els treba·<br />
lladors d’altres sectors.<br />
Analitzant les quatre dimensions estudiades, veiem que la precarietat labo·<br />
ral no colpeja els treballadors des dels quatre fronts de forma igual i homogè·<br />
nia. La degradació de les condicions de treball constitueix l’amenaça més gran<br />
per als treballadors nacionals, mentre que la protecció social és menys precària<br />
a causa de la forta regulació laboral a Espanya. En el cas de la població immi·<br />
grant, la precarietat es manifesta fortament en el difícil accés a la protecció<br />
social i en la inestabilitat de l’ocupació. Amb relació a la degradació de les<br />
condicions de treball i la insuficiència d’ingressos, afecten de manera gairebé<br />
equivalent població nacional i estrangera.<br />
5.1.5. Índex de precarietat laboral<br />
L’índex de precarietat laboral prové de la sumatòria ponderada i normalitza·<br />
da de les quatre dimensions anteriorment descrites: incertesa sobre la continu·<br />
ïtat laboral, degradació de les condicions de treball, insuficiència d’ingressos<br />
i protecció social deficient. El seu propòsit és revelar el grau de vulnerabilitat<br />
del treballador o treballadora en l’ocupació, que l’impossibilita per planejar el<br />
seu futur, mitjançant una xifra (mitjana) que permeti analitzar globalment la<br />
seva situació laboral.<br />
402
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Fent una comparació, a la taula 5.17, de les mitjanes entre la població<br />
nacional i la immigrant, observem que el grau de precarietat del col·lectiu im·<br />
migrant (3,52 punts) duplica la puntuació del nacional (1,46 punts). Aquesta<br />
situació té lloc perquè els treballadors immigrants s’enfronten a dos problemes<br />
contundents: la inestabilitat de l’ocupació i la deficient protecció social. Amb·<br />
dues situacions es troben fortament correlacionades amb la situació jurídica<br />
de la població immigrant. En relació amb les altres dimensions de precarietat<br />
(degradació de les condicions laborals i ingressos insuficients), el treballador<br />
immigrant està en una situació més desavantatjosa, però no tan polaritzada<br />
com en les dimensions anteriorment presentades.<br />
Taula 5.17. Índex de precarietat laboral<br />
Índex de precarietat laboral<br />
Població Immig. Nac. Bcn<br />
Mitjana 3,52 1,46<br />
Nre. 151 727.553<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
En observar els histogrames dels gràfics 5.18 i 5.19 de l’índex de precari·<br />
etat, veiem una major homogeneïtat i concentració en les puntuacions baixes<br />
dels treballadors nacionals, amb una fluctuació de les qualificacions entre 1 i<br />
2 punts; mentre que, per al col·lectiu immigrant, observem una corba àmplia,<br />
heterogènia, que té el seu zenit en la puntuació 3 i s’esplaia cap endavant molt<br />
més que la corba dels treballadors nacionals.<br />
403
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Gràfic 5.18. Histograma. Índex de precarietat<br />
laboral. Població immigrant<br />
404<br />
Gràfic 5.19. Histograma. Índex de precarietat<br />
laboral. Població nacional Barcelona<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La taula 5.20 mostra que les dones nacionals presenten un nivell de preca·<br />
rietat més alt que els homes (1,63 i 1,34 punts, respectivament). Per contra,<br />
encara que el col·lectiu immigrant duplica el grau de precarietat en relació amb<br />
l’autòcton, els homes presenten nivells de precarietat laboral més alts que les<br />
dones (3,66 i 3,38 punts, respectivament). Igualment, la precarietat laboral<br />
és més alta en els joves de menys de 25 anys, ja siguin nacionals o immigrants<br />
(2,21 i 3,83 punts, respectivament). Els nivells de precarietat en els treballa·<br />
dors nacionals i immigrants baixen en relació inversament proporcional amb<br />
l’edat i l’experiència laboral (1,13 i 3,28 punts, respectivament).<br />
El grau de precarietat laboral en el cas dels treballadors nacionals, segons el<br />
nivell educatiu, tendeix a distribuir·se gairebé equitativament. Tenen una pre·<br />
carietat més alta els treballadors amb un nivell d’estudis tècnics (1,62 punts).<br />
En el cas dels immigrants, els treballadors amb estudis secundaris presenten<br />
el nivell de precarietat més alt (3,67 punts).<br />
El personal directiu d’empreses públiques i privades i els treballadors qua·<br />
lificats de l’agricultura i la pesca tenen els nivells més baixos de precarietat
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
laboral (0,87 i 0,86 punts, respectivament) entre la població autòctona. En el<br />
cas del col·lectiu immigrant, també el personal directiu d’empreses i els autò·<br />
noms tenen les taxes més baixes de precarietat (2,58 punts), juntament amb<br />
els científics i intel·lectuals (3,28 punts). A l’altre pol, els treballadors nacio·<br />
nals no qualificats tenen la precarietat laboral més elevada (2,17 punts). Entre<br />
la població immigrant estudiada, els treballadors no qualificats i els tècnics i<br />
professionals de suport tenen pitjors nivells de precarietat (4,15 i 4,12 punts).<br />
D’acord amb els sectors de l’economia, els treballadors de la construcció, ja<br />
siguin nacionals o estrangers, treballen en la situació més precària del mercat<br />
de treball (1,67 i 3,96 punts, respectivament).<br />
D’acord amb la dependència laboral, el personal assalariat té nivells de<br />
precarietat més alts, tant si és nacional com immigrant (1,52 i 3,67 punts,<br />
respectivament), encara que l’immigrant duplica el grau de precarietat del<br />
nacional. Els empresaris amb personal assalariat presenten nivells de precari·<br />
etat més baixos entre el col·lectiu nacional i l’immigrant (0,79 i 2,28 punts,<br />
respectivament), i entre els treballadors nacionals, el personal assalariat del<br />
sector públic és el que pateix més precarietat laboral (1,68 punts).<br />
S’ha trobat que existeix una relació inversament proporcional entre preca·<br />
rietat i antiguitat en l’ocupació. Els treballadors que fa menys d’un any que<br />
tenen la seva actual ocupació presenten una precarietat gairebé el doble d’alta<br />
que els que fa més d’un any que treballen. Tanmateix, és interessant observar<br />
que, en aquesta mostra, encara que els treballadors nacionals i els immigrants<br />
tinguin el mateix nivell d’antiguitat, la precarietat es duplica en el cas dels<br />
immigrants.<br />
Taula 5.20. Índex de precarietat laboral segons el gènere, l’edat, l’educació, l’ocupació, la<br />
dependència laboral, la situació professional, el sector econòmic i l’antiguitat a la feina<br />
Índex de precarietat laboral Treballador/a<br />
Gènere Immig. Nac. Bcn<br />
Home 3,66 1,34<br />
Dona 3,38 1,63<br />
Grups d’edat Immig. Nac. Bcn<br />
Fins a 24 anys 3,83 2,21<br />
De 25 fins a 44 anys 3,50 1,47<br />
De 45 anys o més 3,28 1,13<br />
Nivell educatiu Immig. Nac. Bcn<br />
405
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Primari 3,47 1,43<br />
Secundari 3,67 1,43<br />
Tècnic 3,23 1,62<br />
Universitari 3,45 1,39<br />
Ocupació principal Immig. Nac. Bcn<br />
Direcció d’empreses i d’administracions públiques 2,58 0,87<br />
Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3,28 1,36<br />
Tècnics i professionals de suport 4,12 1,27<br />
Empleats administratius 3,34 1,54<br />
Treballadors dels serveis de restauració i de serveis 3,30 1,58<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura i la pesca ···· 0,86<br />
Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufact. 3,55 1,24<br />
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors 3,72 1,44<br />
Treballadors no qualificats 4,15 2,17<br />
Dependència laboral Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat 3,67 1,52<br />
Autònom 2,94 1,06<br />
Situació professional Immig. Nac. Bcn<br />
Assalariat del sector públic 3,54 1,68<br />
Assalariat del sector privat 3,69 1,50<br />
Empresari o professional amb personal assalariat 2,28 0,79<br />
Professional o treballador autònom sense personal assalariat 3,38 1,17<br />
Persona que treballa, sense salari, en el negoci familiar ···· 0,93<br />
Persona que treballa, amb salari, en el negoci familiar 2,98 1,40<br />
Cooperativista ···· 0,97<br />
Una altra situació ···· 1,63<br />
Branca d’activitat econòmica Immig. Nac. Bcn<br />
Agricultura i pesca ···· 1,41<br />
Indústria 3,69 1,38<br />
Construcció 3,96 1,67<br />
Serveis 3,38 1,48<br />
Antiguitat en l’ocupació Immig. Nac. Bcn<br />
Menys d’un any 3,95 3,05<br />
Més d’un any fins a dos anys 2,64 1,83<br />
Entre tres i quatre anys 2,06 1,23<br />
Més de cinc anys 2,00 1,05<br />
Font sobre immigrants: Enquesta CTCB, María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta EQVT, Ministeri de Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
406
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Si analitzem la precarietat laboral des de la situació específica de la persona<br />
immigrant (taula 5.21), és important tenir en compte que l’estatus jurídic és<br />
determinant per fixar·ne els nivells, ja que el treballador irregular tendeix a pre·<br />
sentar ostensiblement una precarietat més alta que el treballador regular (4,08<br />
i 2,94 punts, respectivament). De fet, algunes de les variables importants de<br />
l’índex de precarietat estan determinades per la situació legal. Un altre ele·<br />
ment important quant a la precarietat laboral és el temps de residència al país<br />
receptor (molt lligat a la normalització com a treballador): com més temps de<br />
residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera, un treballador immi·<br />
grant que fa menys d’un any que és al país presenta una mitjana de precarietat<br />
de 3,93 punts, mentre que un treballador amb més de deu anys al país té una<br />
precarietat de 2,13 punts.<br />
Si estudiem la precarietat laboral de la població immigrant assalariada,<br />
veiem que els treballadors contractats per particulars tenen una situació de<br />
precarietat més alta que els contractats per empreses (3,74 punts per als<br />
primers i 3,66 punts per als segons), potser perquè els particulars estan menys<br />
subjectes al control per part dels ens oficials que vetllen per la defensa dels<br />
drets dels treballadors sense que importi el seu origen, ètnia i condició, la qual<br />
cosa els dóna més discrecionalitat en la gestió i la relació amb la mà d’obra<br />
immigrant.<br />
El col·lectiu immigrant assalariat també presenta un grau de precarietat<br />
diferent, d’acord amb l’externalitat en la contractació. Els treballadors interns<br />
amb contracte indefinit tenen un índex de precarietat més baix. El treballa·<br />
dor d’outsourcing, és a dir, el treballador extern d’empreses de serveis té la<br />
precarietat més alta de tots els treballadors temporals (3,80 punts); però la<br />
pitjor situació laboral la té l’autònom dependent (4,12 punts), que no pot<br />
proclamar·se autònom però que tampoc no pot arribar a ser un assalariat amb<br />
tots els avantatges que això implica; l’autònom dependent és un capitalista<br />
sense capital.<br />
407
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 5.21. Índex de precarietat laboral segons la situació jurídica, el tipus d’ocupador, la<br />
relació contractual i el temps de residència a Espanya<br />
Situació jurídica en el mercat de treball Mitjana<br />
Treballador regular 2,94<br />
Treballador irregular 4,08<br />
Tipus d’ocupador (només personal assalariat) Mitjana<br />
Empresa 3,66<br />
Particular 3,74<br />
Relació contractual (externalitat) Mitjana<br />
Treballador intern temporal 3,76<br />
Treballador extern d’empresa temporal 3,66<br />
Treballador extern d’empresa de serveis 3,80<br />
Autònom dependent 4,12<br />
Autònom 2,56<br />
Treballador intern indefinit 3,43<br />
Temps de residència a espanya Mitjana<br />
Menys d’un any 3,93<br />
1·2 Anys 3,80<br />
3·4 Anys 2,90<br />
5·9 Anys 2,43<br />
Més de 10 anys 2,13<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
Per concloure el que s’ha exposat (taula 5.22), s’argumenta que la preca·<br />
rietat no és un problema del mercat de treball que afecta tots els treballadors<br />
igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un fenomen complex<br />
amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori, desigual<br />
i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més fortament<br />
la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes; els joves<br />
de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells educatius<br />
més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors que fan<br />
oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades, especialment<br />
en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els autònoms, i el<br />
sector de la construcció més que el de la indústria. 81<br />
81. Si volguéssim tipificar un arquetip de precarietat laboral, podria ser així: immigrant, de sexe<br />
femení, de menys de 25 anys, amb nivell educatiu baix, assalariat i que fa un ofici no qualificat<br />
al sector de la construcció.<br />
408
Taula 5.22. Mitjana dels índexs. Població nacional i immigrant<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Dimensió Immig. Nac. Bcn<br />
Incertesa de la continuïtat laboral 3,97 1,00<br />
Degradació de les condicions de treball 2,62 2,24<br />
Insuficiència d’ingressos 2,42 1,78<br />
Protecció social deficient 4,97 0,98<br />
Índex de precarietat 3,52 1,46<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Si contrastem aquests índexs entre la població nacional i la immigrant en<br />
ocupacions específiques com la construcció i els serveis personals, tal com ho<br />
hem fet per a les condicions d’ocupació i treball, a la taula 5.23 veiem que a la<br />
construcció preval la incertesa laboral en el cas del col·lectiu immigrant, men·<br />
tre que el nacional no està tan fortament sotmès a la inestabilitat (4,76 punts<br />
per a immigrants i 1,04 punts per a nacionals). La protecció social deficient és<br />
molt més alta per als treballadors immigrants, ja que és un sector que tendeix<br />
a contractar més fàcilment treballadors sense regularitzar, encara que també<br />
presenta un nivell important de falta de cobertura de protecció social en el cas<br />
del col·lectiu nacional (5,34 punts per a immigrants i 0,97 punts per a naci·<br />
onals). La insuficiència d’ingressos presenta diferències menys agudes entre<br />
població nacional i immigrant (2,76 punts per a immigrants i 1,40 punts per a<br />
nacionals), encara que anteriorment s’ha observat que les persones immigrants<br />
tenen salaris més alts amb més hores de feina; però, en conjugar els nivells<br />
salarials amb altres variables, es continuen presentant pitjors condicions per<br />
als treballadors immigrants estudiats. En relació amb la degradació de les con·<br />
dicions de treball, la diferència entre població autòctona i estrangera és encara<br />
més estreta (3,03 punts per a immigrants i 2,24 punts per a nacionals). Així,<br />
a la construcció, les condicions de treball tendeixen a ser més homogènies per<br />
a tots els treballadors. Per concloure, observem que el nivell de precarietat en<br />
el cas dels treballadors immigrants de la construcció és tres vegades més gran<br />
que el del col·lectiu nacional (4,04 punts per a immigrants i 1,40 punts per<br />
a nacionals).<br />
En el cas dels treballadors dels serveis personals, veiem que la incertesa<br />
laboral és alta per als treballadors immigrants, mentre que és inexistent per als<br />
409
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
nacionals (3,38 punts per a immigrants i 0 punts per a nacionals); això és de·<br />
gut al fet que és una ocupació de fàcil inserció i sortida, que es constitueix en<br />
ocupació provisional mentre s’accedeix a una altra feina, però pot fluctuar entre<br />
els dos extrems. La cobertura de protecció social presenta grans diferències<br />
entre les persones nadiues i les estrangeres estudiades, en detriment del col·<br />
lectiu immigrant (5,34 punts per a immigrants i 0,97 punts per a nacionals).<br />
En relació amb la degradació de les condicions de treball i la insuficiència<br />
d’ingressos, observem que els treballadors nacionals (gairebé tots dones) tenen<br />
el mateix comportament que els treballadors de la construcció: poca diferència<br />
entre immigrants i nacionals (1,8 i 2,34 punts, respectivament). Tanmateix, la<br />
diferència rau en el fet que els treballadors nacionals tenen pitjors condicions<br />
de treball que els immigrants, especialment pel que fa als ingressos, on la di·<br />
ferència és més gran (1,8 punts per a immigrants i 3,9 punts per a nacionals).<br />
Així, l’índex de precarietat presenta una diferència d’una unitat en favor dels<br />
treballadors nacionals.<br />
Taula 5.23. Mitjana dels índexs en els treballadors de la construcció i els serveis personals<br />
Índexs de<br />
precarietat<br />
410<br />
Incertesa de<br />
la continuïtat<br />
laboral<br />
Degradació de<br />
les condicions<br />
de treball<br />
%<br />
Imm. %<br />
Nac. %<br />
Imm. %<br />
Nac.<br />
Insuficiència<br />
d’ingressos<br />
Protecció so·<br />
cial deficient<br />
Precarietat<br />
laboral<br />
%<br />
Imm. %<br />
Nac. %<br />
Imm. %<br />
Nac. %<br />
Imm. %<br />
Nac.<br />
Construcció 4,76 1,04 3,03 2,24 2,76 1,40 5,34 0,97 4,04 1,40<br />
Serveis personals 3,38 0,00 1,80 2,34 1,85 3,90 4,23 1,70 2,85 1,71<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
La precarietat laboral és viscuda per la població nacional i la immigrant,<br />
principalment, com una degradació de les condicions de treball, que afecta de<br />
manera gairebé similar els dos grups de treballadors estudiats. I, en segon lloc,<br />
com una insuficiència d’ingressos, amb una relació més desfavorable per a la<br />
població immigrant. Tanmateix, la precarietat laboral, vista des de la situació<br />
de les persones immigrants, es manifesta ferotgement en l’accés limitat a la<br />
protecció social (problema de caràcter conjuntural) i de forma estructural com<br />
a inestabilitat de la continuïtat laboral.<br />
En conclusió, la precarietat laboral de la població immigrant colombiana
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
estudiada és més gran no només per les pitjors condicions en què treballen<br />
(el mercat laboral tendeix a igualar les condicions de treball entre població<br />
nacional i immigrant), tal com es va proposar en la tercera hipòtesi (H3), 82<br />
sinó també perquè la precarietat es manifesta sobretot en la inestabilitat de<br />
l’ocupació pels processos de flexibilitat laboral en el capitalisme globalitzat.<br />
A aquesta situació se suma el poc accés a la protecció social a causa del seu<br />
estatus legal com a treballador immigrant.<br />
5.2. Trajectòries laborals de població immigrant colombiana a<br />
Barcelona<br />
Als capítols anteriors s’ha vist exhaustivament el comportament del mercat<br />
de treball en el cas de la població immigrant, les condicions laborals en les<br />
quals treballen i els nivells de precarietat, i s’ha observat una desqualificació<br />
laboral, un descens ocupacional en la inserció laboral, fenomen comú a la<br />
migració laboral del sud cap al nord. Tanmateix, és justament en les diferències<br />
on la naturalesa d’un problema apareix amb més precisió; per això, aquest<br />
capítol final vol oferir una visió transversal del mercat de treball mitjançant la<br />
tipificació de trajectòries laborals (les més comunes), però també d’aquelles<br />
trajectòries diferents que, en no ser predominants, són invisibles per als inves·<br />
tigadors socials.<br />
Les aportacions sociològiques sobre el mercat de treball plantegen que és<br />
possible estudiar el comportament d’aquest mercat de forma estructural, fent<br />
un recorregut per l’experiència laboral del treballador al llarg de la seva vida<br />
productiva, és a dir, coneixent la seva trajectòria laboral. Parlar de trajectòries<br />
laborals és donar compte de la mobilitat ocupacional del treballador o treba·<br />
lladora des del moment en què comença la seva vida laboral fins al seu retir,<br />
estudiant la seqüència de posicions ocupacionals laborals en el temps. A partir<br />
d’aquesta perspectiva es pot fer una anàlisi estructural del mercat de treball,<br />
que depassi les limitacions dels estudis conjunturals. Independent de les di·<br />
verses feines que faci un treballador. Les feines no són aleatòries ni fortuïtes,<br />
manifesten una constant en la seva vida laboral, per la presència d’institucions<br />
estructuradores que creen una dinàmica d’ocupació en les persones o una<br />
trajectòria laboral (Pries, 2000).<br />
82. La tercera hipòtesi (H3) planteja que el nivell de precarietat dels treballadors immigrants<br />
colombians, a més de demostrar pitjors condicions laborals, s’expressa també en el tipus de feina<br />
que tenen més que no pas com la fan, ja que, a més d’estar per sota de les seves qualificacions,<br />
és d’alta incertesa.<br />
411
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Construir les trajectòries laborals de les persones immigrants cerca alguna<br />
cosa més que revelar el comportament del mercat de treball actual, vist en de·<br />
tall en capítols anteriors. Els estudis sobre mercat de treball «pressuposen rela·<br />
cions de determinació social: sembla que la diferenciació de la situació actual<br />
de persones en un mercat segmentat, en un moment donat, sigui suficient per<br />
explicar les seves oportunitats tant en el passat com en el futur. Les persones<br />
semblen estar condemnades o designades, des d’ara i per sempre, a la situació<br />
laboral amb determinades oportunitats» (Dombois, 1993: 229). A pesar que<br />
els treballadors estan restringits a actuar dins d’uns marges que imposen les<br />
institucions en el mercat laboral, despleguen una sèrie d’estratègies 83 que els<br />
permeten assegurar·se una millor posició en el mercat de treball, superant els<br />
obstacles i les barreres d’entrada per assegurar una mobilitat laboral ascen·<br />
dent. Les trajectòries laborals també són el resultat d’avaluacions i decisions<br />
que duu a terme el treballador, amb un marge de joc i actuació en la recerca<br />
d’ocupació, en què l’acompliment varia notablement d’un treballador a un altre<br />
dins el mercat de treball (Campos, 2002: 3). Així, les trajectòries laborals estan<br />
escrites pels mateixos protagonistes. Per tant, el fet de reconstruir les trajectò·<br />
ries laborals de les persones immigrants assenyala —des de la perspectiva de<br />
l’actor social— el desplegament d’estratègies i l’acció individual que executa la<br />
persona immigrant per garantir·se una millor posició ocupacional en el mercat<br />
de treball i contrarestar la seva rigidesa. El treballador, com qualsevol actor<br />
social en el mercat de treball, no és un subjecte passiu, determinat inexora·<br />
blement per l’estructura econòmica. El treballador té un comportament actiu,<br />
d’acord amb el seu radi d’acció o capacitat de governabilitat.<br />
L’estudi de les trajectòries laborals és recent. Anteriorment, els anglosa·<br />
xons han estudiat la vida laboral dels treballadors prenent com a arquetip «els<br />
homes blancs, que tendeixen a tenir “carreres”», això és, que segueixen «una<br />
progressió lògica d’un lloc a un altre, en què la paga, la responsabilitat, l’auto·<br />
ritat i l’estatus augmenten amb l’experiència laboral» (Edwards, 1999b: 412).<br />
A Espanya, fins a dates recents, com afirmen Martín i García (1998), la carrera<br />
professional sol desenvolupar·se de manera típica dins d’una mateixa empresa,<br />
depenent sobretot de l’antiguitat i del temps de servei, és a dir, en els mercats<br />
interns de treball. La perspectiva de carrera, com exposen els segmentalistes,<br />
només és útil per a treballadors de coll blanc en el segment del mercat de<br />
83. En un espai social limitat i definit no només per la dinàmica del mercat de treball, sinó també<br />
per les institucions i les normes socials que restringeixen i canalitzen aquestes opcions.<br />
412
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
treball primari. ¿Què succeeix amb els treballadors de coll blau 84 del segment<br />
secundari, que no poden construir una carrera perquè salten d’una ocupació a<br />
una altra? El seu nivell d’ingressos, la seva responsabilitat, autoritat i estatus<br />
ocupacional no augmenten amb l’experiència laboral sinó que amb el pas dels<br />
anys es presenta una gradual desqualificació laboral.<br />
La conclusió és que ells també tenen una carrera. La intermitència és una<br />
nova forma de trajectòria laboral en la precarietat laboral. Per al cas específic<br />
de les persones immigrants, el pas de l’última ocupació al país d’origen a la<br />
primera ocupació a Espanya ha estat una ruptura ocupacional en la continuïtat<br />
laboral, ja que el 72% dels treballadors estudiats s’han ocupat en activitats<br />
diferents i amb menys nivell de qualificació que les que duien a terme a Co·<br />
lòmbia. En relació amb l’ocupació actual, el 60% de les persones immigrants<br />
estudiades continuen fent feines no qualificades. Aquests resultats revelen que<br />
aquesta situació predomina entre la població immigrant estudiada a Espanya,<br />
però que no és l’única. Per aquesta raó sorgeix la necessitat de presentar<br />
altres trajectòries laborals que puguin oferir no només un coneixement més<br />
heterogeni del mercat de treball, sinó també que revelin la capacitat d’influir i<br />
el desplegament d’estratègies del treballador o treballadora.<br />
5.2.1. Tendències laborals<br />
La mobilitat ocupacional d’un treballador o treballadora es presenta no<br />
només quan canvia d’un lloc de treball a un altre, sinó també quan es mou<br />
d’un sector econòmic a un altre, o quan passa del sector formal a l’informal, o<br />
viceversa. També hi ha mobilitat quan modifica la seva relació de dependència<br />
laboral amb els mitjans productius, quan passa de ser treballador per compte<br />
d’altri a convertir·se en treballador per compte propi, d’assalariat a autònom,<br />
la qual cosa afecta les seves condicions d’ocupació i treball.<br />
Indagant retrospectivament la relació de dependència laboral que han tin·<br />
gut els treballadors i treballadores estudiats al llarg de la seva vida laboral,<br />
observem un comportament diferent en la població colombiana i la població es·<br />
panyola que treballen a Barcelona (gràfic 5.24). Preval la tendència de l’ocupa·<br />
ció assalariada per a treballadors nacionals i immigrants perquè el 87,2% dels<br />
84. L’expressió “treballadors de coll blanc” es refereix als executius de coll blanc amb corbata, i<br />
l’expressió “de coll blau” als treballadors que utilitzen granota, usualment de color anyil, i s’usen<br />
per diferenciar els treballadors del segment primari i el secundari.<br />
413
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
treballadors espanyols tota la seva vida laboral han treballat majoritàriament<br />
com a personal assalariat (per compte d’altri), mentre que entre els immigrants<br />
estudiats hi ha una presència més baixa del treball assalariat (61,6%), algunes<br />
vegades intercalat amb períodes com a autònoms. 85 Per contra, en el transcurs<br />
de la vida laboral del col·lectiu nacional, el treball independent (per compte<br />
propi) és una experiència laboral marginal (9,6%), mentre que en el cas del<br />
col·lectiu immigrant ocupa una part important de la seva trajectòria laboral i,<br />
per a alguns, constitueix l’única manera d’inserció laboral (26,1%).<br />
Gràfic 5.24. Treball autònom o assalariat<br />
Font sobre immigrants: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB),<br />
María G. Roa, 2002.<br />
Font sobre nacionals Barcelona: Enquesta de qualitat de vida en el treball (EQVT), Ministeri de<br />
Treball i Afers Socials, Espanya, 2002.<br />
Per aclarir la diferència de la dependència laboral entre població immigrant<br />
i autònoms s’ha de contextualitzar l’entorn en què s’han desenvolupat les ex·<br />
periències laborals. Mentre que el mercat de treball espanyol s’ha caracteritzat<br />
per ser un mercat relativament estructurat i tipificat amb formes d’ocupació<br />
estàndard, el mercat de treball colombià ha evolucionat i ha coexistit amb for·<br />
mes atípiques d’ocupació com ara el sector informal, de tal manera que si les<br />
85. Aquesta situació és produïda per l’estructura del mercat de treball en el país d’origen.<br />
414
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
ocupacions submergides a Espanya són l’excepció, a Colòmbia constitueixen la<br />
norma i generen feina amb uns índexs més alts que l’ocupació formal. 86<br />
Els antecedents de dependència laboral són importants perquè expliquen<br />
la mobilitat dels treballadors i treballadores entre sectors de l’economia formal<br />
i informal, de treballador per compte d’altri a treballador per compte propi, i<br />
viceversa, que és el fonament de l’anàlisi de mobilitat que es presenta més<br />
endavant en les trajectòries laborals.<br />
5.2.2. Trajectòries ocupacionals quantitatives de les persones<br />
immigrants<br />
Les trajectòries laborals dels treballadors immigrants comprenen des de la<br />
seva última vinculació al país d’origen fins a l’ocupació actual al país recep·<br />
tor. A continuació, a la primera part s’exposen les trajectòries ocupacionals<br />
quantitatives de la població immigrant colombiana estudiada, amb les dades<br />
recollides a l’Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona<br />
(CTCB) del 2002. A la segona part s’identifiquen quatre trajectòries laborals a<br />
partir de les entrevistes fetes el 2004, amb la seva respectiva crònica laboral<br />
com a exemple.<br />
En el transcurs de l’estudi hem reiterat la diferència entre ocupació i tre·<br />
ball, però per a aquesta secció és més útil el terme ocupació. «El concepte<br />
d’ocupació estaria pensat per a un món de treball assalariat. D’alguna manera,<br />
el concepte d’ocupació fa referència a una organització del treball parcel·lada,<br />
dividida, en què hi ha diferents grups de treballadors que realitzen diferents<br />
grups de tasques però que, malgrat això, poden classificar·se en un mateix<br />
nivell pel que fa a alguns requisits com ara els relacionats amb el nivell de<br />
formació o el grau de dificultat o responsabilitat. També fa referència a jerar·<br />
quies en l’organització del treball, formades per grups ocupacionals situats en<br />
diferents nivells» (Fina i Toharia, 2001: 326).<br />
86. A Colòmbia, a la dècada dels anys vuitanta, el sector informal incloïa el 54% de la força labo·<br />
ral. L’any 2000 aquesta xifra arribava al 61%, amb el 20% de la població subocupada (Camacho<br />
i Segura, 2003).<br />
415
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Les trajectòries ocupacionals que s’exposen a continuació 87 analitzen tres<br />
seqüències clau en la vida laboral de la població immigrant colombiana estudi·<br />
ada: l’última ocupació a Colòmbia, la primera ocupació a Espanya i l’ocupació<br />
actual (any 2002). Als gràfics 5.25 i 5.26 s’observen els canvis de la distribució<br />
percentual de les ocupacions des del país d’origen, després el col·lapse de la<br />
primera ocupació a Espanya i. finalment, el lent reposicionament ocupacional<br />
a la feina actual cap al treball semiqualificat i qualificat. Prenent com a refe·<br />
rència l’última ocupació a Colòmbia, 88 es mostren les transformacions que han<br />
tingut lloc en la primera ocupació a Espanya i en l’ocupació actual. Abans de<br />
la migració, la variable “última ocupació a Colòmbia” té una distribució hete·<br />
rogènia de treballadors en l’espectre ocupacional, una participació significativa<br />
d’ocupació no qualificada (17,6%), però també una participació important de<br />
tècnics i professionals científics i intel·lectuals (28,2%), empleats administra·<br />
tius (12,7%), treballadors de serveis (15,5%) i directors d’empreses públiques<br />
i privades (12,7%). La primera ocupació a Espanya mostra una relativa homo·<br />
geneïtzació de la diversitat ocupacional abans vista: les feines no qualificades<br />
i de serveis de restauració i personals agrupen el 76,1% de les persones immi·<br />
grants en la seva iniciació laboral al país receptor, en detriment de les feines<br />
qualificades i semiqualificades. Un exemple en són els tècnics i professionals<br />
científics i intel·lectuals, que decreixen del 28,2% al 5,3%. El 12,7% dels<br />
immigrants colombians que ocupaven càrrecs directius, en arribar a Espanya,<br />
queden reduïts al 2,6%. Els empleats administratius, que a Colòmbia eren el<br />
12,7%, inicien la seva vida laboral a Espanya amb una participació del 5,3%.<br />
La primera ocupació a Espanya és com un gran embut que canalitza treballa·<br />
dors de diferents ocupacions cap al segment d’ocupacions poc qualificades.<br />
Tanmateix, el temps de residència, l’experiència i l’antiguitat en el mercat de<br />
treball van possibilitant un reposicionament ocupacional, de tal manera que en<br />
l’ocupació actual s’observa un descens de les feines no qualificades i de serveis<br />
personals (del 76,1% de la primera ocupació al 56,9% de l’ocupació actual), i<br />
repunten amb més força les ocupacions de direcció d’empreses (incloent·hi es·<br />
pecialment l’empresariat ètnic), que s’incrementen una mica més que a l’inici<br />
(del 2,6% en la primera ocupació a Espanya al 13,2% en l’ocupació actual).<br />
Altres ocupacions tendeixen a recuperar la seva participació inicial, com les<br />
dels treballadors qualificats de la indústria manufacturera i de la construcció,<br />
que s’inicien amb una participació del 12,7%, baixen fins al 8,6% en la pri·<br />
mera ocupació a Espanya i es recuperen fins a l’11,3% en l’ocupació actual.<br />
87. La informació presentada pertany a l’enquesta CTCB de l’any 2002.<br />
88. Donant per fet que és una ocupació ajustada perquè està d’acord amb la formació.<br />
416
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
És important recordar que el procés migratori colombià és recent a Espanya<br />
i, per tant, el que s’observa al gràfic pot ser un reacomodament inicial de les<br />
persones immigrants en el mercat de treball, més que no pas una situació<br />
estructural que permeti establir tendències concloents.<br />
Gràfic 5.25. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina a Espanya i la feina<br />
actual<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
417
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Taula 5.26. Ocupació segons la feina a Colòmbia, la primera feina a Espanya i la feina actual<br />
OCUPACIONS<br />
Direcció d’empreses i d’administraci·<br />
ons públiques<br />
Tècnics i professionals científics i<br />
intel·lectuals<br />
418<br />
Feina a<br />
Colòmbia<br />
Primera feina a<br />
Espanya<br />
Feina actual<br />
12,7 2,6 13,2<br />
28,2 5,3 5,3<br />
Tècnics i professionals de suport 0,7 0,7 0,7<br />
Personal administratiu 12,7 5,3 7,9<br />
Treballadors de serveis de restauració<br />
i altres<br />
Treballadors qualificats de l’agricultura<br />
i la pesca<br />
Artesans i treballadors qualificats de la<br />
manufactura<br />
Operadors d’instal·lacions de maquinà·<br />
ria i muntadors<br />
15,5 29,1 25,8<br />
0,0 0,0 0,0<br />
12,7 8,6 11,3<br />
10,6 1,3 4,6<br />
Treballadors no qualificats 7,0 47,0 31,1<br />
Total 100,1 100,0 100,0<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
El procés migratori genera canvis en l’àmbit laboral en la vida de les perso·<br />
nes immigrants. Per això, a la taula 5.27, veiem que el 71,5% dels treballadors<br />
i treballadores, en el moment de l’enquesta, estaven fent una activitat diferent<br />
de la que tenien a Colòmbia. Entre aquesta població, són les dones (el 77%)<br />
qui sobretot van haver de canviar d’ocupació en relació amb els homes (el<br />
66,2%). Analitzant els canvis ocupacionals de la migració per edats, observem<br />
que les persones adultes més grans de 45 anys són les que han hagut de fer el<br />
procés més ampli de diversificació ocupacional (el 80%) i només el 20% han<br />
aconseguit exercir la mateixa ocupació que tenien a Colòmbia. Els treballadors<br />
i treballadores amb estudis bàsics (primaris i secundaris) han tingut menys<br />
canvis ocupacionals (el 66,7%), a diferència del personal tècnic i universi·<br />
tari (el 76,2% i el 74,3%, respectivament). Les persones que treballen a la<br />
indústria tenen més continuïtat ocupacional i només el 44,4% han hagut de<br />
canviar d’ocupació. El sector de la construcció mostra el canvi ocupacional més<br />
important, ja que el 75,8% de les persones immigrants que treballen en aquest<br />
sector provenien d’una ocupació diferent al país d’origen.
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Taula 5.27. Continuïtat laboral entre Colòmbia i Espanya segons el gènere, els grups d’edat,<br />
els estudis i la branca d’activitat<br />
VARIABLES<br />
Sense<br />
activitat a<br />
Colòmbia<br />
Ocupació<br />
igual que<br />
l’actual<br />
Ocupació<br />
diferent de<br />
l’actual<br />
TOTAL %<br />
TOTAL 6,0 22,5 71,5 100<br />
GÈNERE<br />
GRUPS D’EDAT<br />
ESTUDIS<br />
BRANCA<br />
D’ACTIVITAT<br />
Home 1,3 32,5 66,2 100<br />
Dona 10,8 12,2 77,0 100<br />
Menys de 24<br />
anys<br />
27,8 22,2 50,0 100<br />
De 25 a 44 anys 3,3 22,8 74,0 100<br />
De 45 anys o<br />
més<br />
0,0 20,0 80,0 100<br />
Primaris 0,0 33,3 66,7 100<br />
Secundaris 9,3 24,1 66,7 100<br />
Tècnics 0,0 23,8 76,2 100<br />
Universitaris 5,7 20,0 74,3 100<br />
Indústria 22,2 33,3 44,4 100<br />
Construcció 3,0 21,2 75,8 100<br />
Serveis 5,6 21,3 73,1 100<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
La teoria de la segmentació pluridimensional de Sengenberger (1988) re·<br />
coneix la importància particular dels oficis i les professions (ocupacions) per<br />
determinar la posició dels treballadors i treballadores en el mercat de treball, i<br />
la qualitat de les condicions laborals, de tal manera que l’ocupació constitueix<br />
un element fonamental de segmentació en aquest mercat. L’ocupació és una<br />
institució estructuradora que crea una dinàmica de treball i una trajectòria<br />
laboral en el treballador. El segment de l’ocupació, com a institució estructu·<br />
radora, permet establir constants en la vida dels treballadors, i opera amb unes<br />
regles explicites i formalitzades que hi estableixen regularitats.<br />
Al llarg d’aquesta recerca, s’ha analitzat l’ocupació amb la Classificació<br />
nacional d’ocupacions de 1994 (CNO·94), que n’ordena nou grans grups. Tan·<br />
mateix, per tal d’identificar tendències del comportament de les ocupacions<br />
en la segmentació del mercat de treball en el cas de la població immigrant<br />
estudiada, les ocupacions presentades a l’enquesta CTCB s’han tabulat per<br />
freqüències observant el reposicionament ocupacional de les persones immi·<br />
419
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
grants en el temps de residència a Espanya, fent ressaltar en una zona grisa<br />
la continuïtat ocupacional de les persones que, en el moment de l’enquesta,<br />
estaven treballant en la mateixa activitat que desenvolupaven al país d’origen<br />
(taula 5.28). Així, una anàlisi desagregada per ocupacions revela tendències<br />
de dinàmiques per grups d’ocupacions. Per exemple, dels deu immigrants que<br />
treballaven com a docents a Colòmbia, actualment a Espanya cap no exerceix<br />
aquesta activitat: cinc treballen en serveis personals, tres com a conserges i<br />
dos són directius o propietaris de negocis. Dels sis directius d’empreses grans<br />
a Colòmbia, només un exerceix una ocupació idèntica, quatre es dediquen a<br />
oficis de baixa qualificació i l’altre exerceix com a professional universitari.<br />
Analitzant la correspondència entre la professió i l’ofici que es fa, observem,<br />
per exemple, que un de cada dos immigrants el perfil dels quals s’associa al<br />
personal sanitari efectivament fa la mateixa activitat. El personal docent es<br />
troba mal posicionat al mercat laboral perquè vuit de cada deu treballen en<br />
serveis personals o com a peons de la construcció i conserges d’activitats ma·<br />
nuals. Dels deu professionals del dret i de les ciències socials, només un fa la<br />
mateixa activitat, mentre que quatre treballen com a peons de la construcció<br />
i treballadors manuals. Els altres cinc fan activitats diverses que no tenen<br />
res a veure amb la seva professió. Dos de cada tres professionals informàtics<br />
aconsegueixen inserir·se en la seva mateixa activitat professional. Els tècnics<br />
amb estudis mitjans i superiors es concentren sobretot com a peons de la<br />
construcció; el grup restant es dedica a activitats de diversa índole allunyades<br />
de la seva professió. Un de cada dos propietaris de petits establiments a Colòm·<br />
bia, a Espanya regenta un petit establiment com a propietari. Un de cada dos<br />
dependents i venedors d’agències comercials a Colòmbia treballa de manera<br />
independent i, la resta, com a dependent. Dels empleats administratius, el<br />
43% treballen com a conserges, peons i treballadors manuals. Sis de cada<br />
deu treballadors manuals exerceixen la seva mateixa professió. Quatre de cada<br />
deu obrers especialitzats d’indústries treballen en la seva mateixa activitat, i<br />
la resta ho fan en oficis no qualificats. I, finalment, tots els treballadors de la<br />
construcció treballen en aquesta mateixa activitat.<br />
420
Taula 5.28. Ocupació o feina principal / Ocupació al país d’origen<br />
Ocupació o feina<br />
principal<br />
1. Personal docent<br />
Ocupació al país d’origen<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Total<br />
2. Personal sanitari 6 6<br />
3. Professionals del<br />
dret, les ciències<br />
socials i les arts<br />
4. Informàtics i<br />
tècnics en ciències<br />
5. Altres ocupaci·<br />
ons, estudis mitjans<br />
o superiors<br />
6. Directius d’ad·<br />
ministracions públi·<br />
ques o d’empreses<br />
de més de<br />
7. Propietaris o<br />
directors de petits<br />
establiments<br />
8. Dependents,<br />
representants,<br />
venedors i agents<br />
comercials<br />
9. Personal<br />
administratiu<br />
10. Serveis<br />
personals<br />
11. Conserges,<br />
peons i treba·<br />
lladors manuals<br />
d’indústries<br />
12. Obrers especia·<br />
litzats d’indústries<br />
13. Treballadors de<br />
la construcció<br />
14. Agricultors,<br />
jardiners, ramaders<br />
1 1 1 3<br />
2 2<br />
1 1<br />
1 1 1 3<br />
1 1 3 2 5 3 15<br />
1 1 4 1 1 1 9<br />
2 1 1 1 1 3 1 1 11<br />
5 1 2 1 2 1 1 13<br />
3 1 1 1 1 1 8 7 14 4 1 42<br />
1 2 6 9<br />
1 2 1 2 1 2 3 6 4 5 1 28<br />
Total 10 8 5 2 7 6 10 19 21 7 26 14 5 2 142<br />
Font: Enquesta sobre condicions de treball de colombians a Barcelona (CTCB), María G. Roa,<br />
2002.<br />
La segmentació del mercat de treball per ocupacions estableix tendències<br />
de continuïtat i ruptura laboral a Espanya per als treballadors i treballadores,<br />
basades en les dades quantitatives.<br />
421
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La continuïtat laboral es presenta en el cas dels treballadors de la construc·<br />
ció, que tendeixen a exercir la mateixa ocupació que en el país d’origen. Els<br />
informàtics i els treballadors de la salut com ara metges, infermeres professio·<br />
nals i odontòlegs, després de l’homologació, s’ubiquen en la mateixa ocupació.<br />
Usualment, al principi fan d’auxiliars i després de l’homologació adquireixen<br />
l’estatus professional. Els treballadors manuals i els dependents (venedors)<br />
tendeixen a la continuïtat laboral. En síntesi, aquesta continuïtat ocupacional<br />
preval en ocupacions no qualificades, a excepció del cas del personal sanitari i<br />
els informàtics. És a dir, sí que existeix una segmentació del mercat de treball<br />
immigrant que canalitza els treballadors cap a ocupacions poc qualificades i,<br />
també, cap a aquelles professions amb més demanda en el mercat laboral.<br />
D’altra banda, es pot observar una tendència de ruptura ocupacional en els<br />
treballadors immigrants que al seu país d’origen han estat docents, executius<br />
de mitjanes i grans empreses, professionals de les ciències jurídiques i socials<br />
i, en menys grau, en els obrers especialitzats de la indústria, perquè habitual·<br />
ment són llocs de treball saturats pels treballadors nadius o sectors rígids sense<br />
capacitat d’absorbir mà d’obra addicional.<br />
Aquesta situació de ruptura o continuïtat ocupacional observada, pot impli·<br />
car la conclusió següent. Espanya té demanda de mà d’obra immigrant, però<br />
no de qualsevol tipus de mà d’obra. Igual que en el cas de la immigració dels<br />
anys seixanta i setanta en els països del nord, l’Espanya d’avui requereix mà<br />
d’obra no qualificada. Tanmateix, entre la immigració d’abans i la d’ara, hi ha<br />
la diferència que es presenta en una altra etapa del capitalisme. La immigració<br />
del 2000 és generada per processos de flexibilitat laboral en la globalització. A<br />
l’Espanya actual, amb taxes de relleu generacional decreixent i majors nivells<br />
de formació educativa, prolifera l’ocupació del segment secundari, és a dir, una<br />
ocupació de poca qualificació i alta precarietat com a alternativa de competició<br />
en la mundialització. Les persones immigrants són mà d’obra precària per a<br />
ocupacions dissenyades per ser precàries i, a més a més, per disciplinar els<br />
treballadors nacionals.<br />
No obstant això, aquesta recerca i estudis recents demostren que la compo·<br />
sició de la mà d’obra llatinoamericana i colombiana (en aquest cas) revela un<br />
desfasament dramàtic entre l’oferta i la demanda de mà d’obra. La migració<br />
qualificada de població llatinoamericana segurament demostra que els proces·<br />
sos de globalització van truncar el camí d’ascens laboral i social d’un important<br />
422
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
grup poblacional que, en sospesar la impossibilitat de fer realitat les seves<br />
expectatives, van prendre la decisió d’obrir nous camins fora del seu escenari<br />
local (país d’origen).<br />
La globalització va generar la precarietat dels treballadors en els països<br />
d’origen, 89 que van veure com es tancava un projecte de vida, acorralats en ocu·<br />
pacions sense futur ni possibilitat de carrera. Però, en arribar al país d’acollida,<br />
troben que també els rep la precarietat laboral, encara que amb ingressos més<br />
alts que els percebuts al país d’origen. D’aquí a poc temps, aquestes perso·<br />
nes poden reflexionar que aquest trencament ocupacional no és ni provisional<br />
ni transitori, i poden sobrevenir llavors la desil·lusió i el ressentiment cap al<br />
país receptor. Els disturbis que han tingut lloc el 2005 als països de la Unió<br />
Europea poden revelar l’inconformisme de les persones immigrants de segona<br />
generació, que no estan disposades a tenir la resignació dels seus pares en el<br />
repartiment del mercat de treball.<br />
5.2.3. Mobilitat ocupacional en trajectòries laborals qualitatives<br />
Dombois (1993) aglutina totes les ocupacions en quatre grans grups de tre·<br />
ball, en funció dels requeriments de qualificació i entrenament a la indústria.<br />
A la base es troba la feina no qualificada perquè no requereix qualificacions<br />
específiques, ja que en unes quantes hores d’inducció s’aprenen les activitats<br />
laborals, a causa de l’alta presència de rutines. En segon lloc, hi ha el treball<br />
que requereix qualificacions específiques per a la seva execució, encara que<br />
un alt percentatge d’aquesta qualificació s’adquireix per entrenament en el<br />
lloc de treball i dins de la mateixa empresa. En el tercer grup d’ocupacions es<br />
troben els oficis artesanals industrials, que són oficis freqüents en els tallers,<br />
amb tasques artesanals, poc tecnificades i amb un gran component manual.<br />
Per exercir aquesta ocupació s’exigeixen tècniques i habilitats que corresponen<br />
a oficis que són valorats en espais o en empreses específiques. Finalment,<br />
es troben els oficis industrials, que impliquen un treball d’alta precisió, es<br />
necessiten amplis coneixements teòrics, experiència pràctica i una titulació<br />
tècnica institucionalitzada, però el seu coneixement s’aprofundeix amb l’expe·<br />
riència laboral. Són oficis o professions reconegudes i emparades pel sistema<br />
educatiu formal, i clarament identificades en el mercat de treball. La titulació<br />
89. Alguns estudis han demostrat la hipòtesi que la migració laboral és una forma de fugir de la<br />
precarietat als països d’origen. En el cas d’aquesta recerca, a les tretze entrevistes realitzades el<br />
2004, cinc de les persones entrevistades van emigrar perquè no aconseguien inserir·se al mercat<br />
laboral en les condicions d’ocupació i treball que tenien anteriorment.<br />
423
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
en centres educatius formals o l’experiència laboral són barreres d’entrada que<br />
impedeixen la competència dels treballadors i treballadores entre si. La mobili·<br />
tat ocupacional presentada en aquest apartat utilitza la classificació dels quatre<br />
grups de treball per entendre la dinàmica laboral d’acord amb les ocupacions, i<br />
es basa en la informació qualitativa de les entrevistes fetes l’any 2004.<br />
S’identifiquen dos tipus de mobilitat ocupacional en les trajectòries laborals<br />
de la població immigrant estudiada. La mobilitat ocupacional típica i predomi·<br />
nant és la que revela una ruptura de la continuïtat ocupacional perquè presenta<br />
un canvi ocupacional (en general, descendent per a la persona immigrant) entre<br />
el país d’origen i el país receptor. Aquesta mobilitat ocupacional es presenta<br />
quan hi ha canvi ocupacional, però sense mobilitat descendent en el treballa·<br />
dor, sinó amb la creació d’una nova identitat ocupacional amb ingressos més<br />
alts. El segon tipus de mobilitat ocupacional presenta una continuïtat en la<br />
trajectòria laboral, ja que amb el procés migratori el treballador no té canvis<br />
ocupacionals, és a dir, continua treballant en la mateixa activitat que feia al<br />
país d’origen.<br />
A continuació es presenten sis trajectòries laborals de treballadors i treba·<br />
lladores immigrants per exemplificar els tipus de mobilitat ocupacional, respec·<br />
tant la forma d’expressió verbal de cada treballador, però buscant construir un<br />
monòleg fluid que reflecteixi la totalitat de la seva vida laboral al país receptor<br />
i la seva percepció de l’ocupació. És important recordar que els testimonis<br />
provenen d’entrevistes estructurades, amb preguntes i respostes precises, de<br />
tal manera que la crònica ha estat organitzada suprimint les preguntes. En cada<br />
crònica apareixen unes notes, que es presenten al final, per tal d’evidenciar el<br />
procés de mobilitat ocupacional i les raons que mouen el treballador o treba·<br />
lladora immigrant a la presa de decisions en l’ocupació i el treball.<br />
Continuïtat ocupacional qualificada<br />
La continuïtat d’ocupació entre país d’origen i país receptor té lloc en ocu·<br />
pacions desitjades del mercat laboral, ja sigui perquè tenen demanda de mà<br />
d’obra o perquè es requereix una formació especialitzada o semiespecialitzada,<br />
i són valorades en el mercat perquè hi ha un dèficit de mà d’obra. Les bar·<br />
reres d’entrada són l’homologació del títol i disposar d’un permís de treball.<br />
Habitualment, les tarifes de pagament per serveis estan estandarditzades, i la<br />
població nacional i la immigrant es troben en condicions similars, encara que<br />
424
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
molts dels professionals es dediquen a atendre la veta de persones immigrants<br />
o a proveir de serveis el gueto. «Encara que la dedicació de certs professionals<br />
immigrants a les comunitats ètniques empobrides pot tenir caràcter voluntari,<br />
la majoria no es veurien reduïts a aquesta situació si no existís de fet una<br />
recepció desfavorable que bloqueja les seves oportunitats d’ocupació fora de<br />
la comunitat.» (Portes, 1998: 64). Es presenta en ocupacions del sector de<br />
la salut com ara la medicina, la infermeria, la gerontologia, l’odontologia i la<br />
teràpia ocupacional, i també en l’enginyeria informàtica. A continuació, trans·<br />
crivim una trajectòria laboral d’una ocupació qualificada reglada al sector de la<br />
salut.<br />
Continuïtat ocupacional qualificada reglada<br />
Crònica 1 (E5)<br />
Viviana va créixer a Bogotà, té 32 anys, és soltera. De raça blanca i com·<br />
plexió prima. Professió: odontòloga, amb títol homologat. Va arribar a Espanya<br />
el setembre del 2001. No tenia experiència prèvia a Colòmbia. Treballa com<br />
a odontòloga en un centre odontològic de l’esquerra de l’Eixample. La seva<br />
situació està regularitzada.<br />
«Quan em vaig graduar a la universitat vaig fer els papers per poder esperar i homologar-los<br />
aquí, però sempre havia volgut anar-me’n de Colòmbia i vaig anar als Estats Units, però no em<br />
va agradar; llavors vaig venir cap aquí. Tenia família a Sevilla. Vaig arribar a Madrid a casa d’un<br />
amic. Vaig viure amb el meu amic deu mesos i després em va sortir feina aquí, a Barcelona. Vaig<br />
conèixer un altre odontòleg de Cali, que té un consultori i em va oferir treballar amb ell d’auxiliar<br />
mentre homologava el títol. Vaig venir cap aquí a treballar amb ell. A Madrid he tingut dues<br />
feines, l’anterior i aquesta... A Madrid la vaig aconseguir per mitjà de la Gaceta, la revista dels<br />
odontòlegs. Poses allà el teu nom, hi poses que ets colombiana, que estàs homologada i et criden.<br />
El meu amic odontòleg, amb qui vaig viure, ja feia més temps que era aquí i em va dir: -“Anem-hi<br />
i hi poses el classificat” (1). I hi vam anar tots dos a posar el classificat, i et criden. Tot just havia<br />
arribat, l’endemà ja estàvem posant l’anunci. Vaig venir amb visat de turista per tres mesos. Em<br />
van cridar al cap d’un mes, crec. Sí, perquè el poses i surt al mes següent. Això es demora. Em<br />
va cridar l’amo de la clínica, un bolivià (2). El salari era per percentatge. Els odontòlegs sempre<br />
és per percentatge, tu no firmes res, ni et firmen res, mai no hi ha contracte amb els odontòlegs,<br />
sempre és “et pago el tant per cent del que facis, del tractament pagat” (3). No és “vaig fer això” i<br />
et paguen; si el pacient no ha pagat, no et paguen, han de pagar els pacients perquè et paguin. Els<br />
pacients s’aconsegueixen de boca en boca, la clínica, la gent que passa, els amics, propaganda.<br />
425
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
La clínica té més poder per aconseguir pacients que tu tot sol, però tu també en pots aconseguir...<br />
Hi anaven amics més que res. L’horari en general era de deu a dues i de quatre a vuit, però quan<br />
hi ha pacients... Si no hi ha pacients, tu no hi vas. Aquí, en general, l’odontòleg és molt integral,<br />
ara és que ha anat canviant. Jo faig de tot, de tot, menys ortodòncia, perquè per fer-ho sí que<br />
es necessita el postgrau, però de la resta faig de tot. Uf! No me’n recordo quant guanyava, però<br />
m’imagino... que el mateix. Uns 1.500, 1.000 euros, una cosa així; ah, és que a mi em van tocar<br />
pessetes. Però és un rang, me’n faig més.<br />
Aquestes feines totes són iguals, perquè com que tu ets el teu propi cap, hi ets tu i l’auxiliar;<br />
llavors, totes són iguals... De sobte n’hi ha unes que són mes a prop de casa teva, que poden ser<br />
millors, o la clientela, però és que la clientela és el mateix, a condició que hi vagin i que s’ompli,<br />
no importa.<br />
Me’n volia anar a viure Barcelona i em van oferir feina aquí. El vaig conèixer aquí un dia que<br />
vaig venir a Barcelona, per una altra amiga. Jo ja sabia que ell existia, però no l’havia conegut, i<br />
ens vam conèixer, em va dir [...] jo vaig venir. Aquest sí que era un sou perquè hi anava d’auxiliar,<br />
no hi anava d’odontòloga. Vaig començar amb 600 i me’n va acabar pagant 800. Hi vaig estar<br />
dos anys, des del juny o el juliol del 2002 fins al juny del 2004. Sempre ens vam portar bé. Feia de<br />
tot: auxiliar, recepcionista, feia encàrrecs, netejava, feia de tot. Em semblava molt poquet, el que<br />
em pagaven. Era difícil perquè jo també era odontòloga; llavors, de vegades la gent se n’oblida,<br />
i et començava a tractar com a auxiliar, i el que em pagava... Quan ell no hi era, jo li atenia els<br />
pacients, això no ho fa qualsevol auxiliar. Aquestes van ser les topades. La feina era molt còmoda:<br />
sabies que tenies el teu sou, la tenia al costat de casa meva, el consultori era diví, la gent era<br />
molt enrotllada. Després ja vaig homologar el títol i vaig venir a treballar aquí (4). Exàmens, molts<br />
exàmens, per homologar. Són sis exàmens, per exercir fan 11 exàmens aquí, a Barcelona, en espanyol.<br />
Vaig tardar tres anys, però això és el que triguis a passar els exàmens, això no té un temps.<br />
Ell em va ajudar. Jo ho vaig passar bé i vaig aprendre; veient-lo a ell vaig aprendre, almenys en<br />
vaig treure això, en els dos anys. De tot el que vaig veure vaig aprendre molts truquets i cosetes,<br />
però no, no pots treballar així. Com? Doncs rebaixant-te, una mica sí, és obvi, per ajudar-te una<br />
mica, jo penso, però... no, no, això t’embogeix. Això de: “Com així? Si jo puc fer això que ell està<br />
fent i em tenen d’auxiliar aquí”. Això era fortíssim, malgrat que ell era diví, i som molt amics, però<br />
no. No es pot. No ho tornaria fer.<br />
Des de l’agost treballo aquí, per una altra amiga que li venia coses a l’Adriana; llavors l’Adriana<br />
li va dir que se n’anava, que necessitava una odontòloga i em va recomanar (5). Jo hi vaig<br />
anar i allà mateix ella em va dir: -“Et quedes sola aquí”. Ara treballo per percentatge. Em surt molt<br />
més a compte, quan hi ha suficients pacients, però quan no n’hi ha... mentida, em surt molt més<br />
a compte com sigui perquè a l’altre lloc havia de complir un horari tots els dies; aquí vinc només<br />
426
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
quan hi ha pacients i guanyo el mateix o més. Dormo tots els matins, quan no hi ha pacients,<br />
perquè el dia que n’hi ha és obvi que no me n’aniré a dormir; però quan no n’hi ha, no tinc res per<br />
fer. Faig de tot, menys ortodòncia fixa, perquè l’altra, la prèvia, també la puc fer, la de nens. La<br />
fixa també la sé perquè he après molt, però és molt arriscat posar-te a tractar un pacient sense el<br />
títol d’ortodontista; ho fan, però no. El salari? Et diré el que se suposaria que m’haurien de pagar<br />
segons el que paguen els pacients; haurien de ser com uns 2.500 euros, perquè m’estan donant<br />
un percentatge molt, molt baixet, que el vaig acceptar jo, és a dir “mea culpa”, però en general<br />
un odontòleg amb un percentatge com cal, uns 5.000 euros al mes. Però ara, prop de 1.500, una<br />
cosa així. M’agrada que faig amb el meu temps el que vull i m’adapto, no és com abans que: “Tinc<br />
una cita mèdica”. No, ara és: “Tinc una cita mèdica, quadra els pacients després de la meva cita<br />
o abans”. O me’n vaig de viatge i no vindré durant dos dies. En el meu temps lliure puc fer el que<br />
vulgui (6).<br />
Els meus plans són muntar un consultori. Muntar-lo i comprar-lo et surt prop de 35.000 euros,<br />
40.000 euros d’entrada, amb els equips, amb el lloguer del local, amb els permisos. Jo havia<br />
pensat que cap a l’altre any, cap allà a mitjan any vinent. Cal fer una inversió de diners amb una<br />
altra persona, perquè jo sola no el tindré mai, així com vaig no. T’han d’ajudar. És que començar<br />
un negoci amb un crèdit! Un negoci que depèn de la gent que entri, no. Això és molt difícil, això<br />
et fiques en un endeutament que se’t torna una bola de neu. Suposadament a aquest algú li has<br />
de tornar els diners, però no estaràs amb aquest estrès d’haver de tornar-los; però amb un crèdit<br />
de banc no, no... O es pot muntar amb lísing, però igualment has de tenir una base, uns diners al<br />
banc, perquè si al mes entren dos pacients, com pagues el lísing l’altre mes? No, això, has de tenir<br />
una cosa segura perquè, si no, no... Bé, si no munto un consultori, no ho sé, algun altre negoci,<br />
un centre de radiologia de la boca, o jo què sé? Però cal muntar alguna cosa. Perquè, si no, quan<br />
farem diners? Continuar treballant per a un altre, així mai no fas diners. Un salari t’arriba per<br />
sobreviure, per viure, però bé, “bé” com jo voldria, no.» (7)<br />
1) S’observa que les persones immigrants antigues faciliten l’accés a canals<br />
especials per obtenir feines amb altes barreres d’entrada.<br />
2) El debut laboral es facilita a través d’un grup ètnic.<br />
3) La negociació de les condicions de treball es fa a partir de les pautes que<br />
marca el gremi.<br />
4) L’homologació, com a barrera d’entrada, obre altres possibilitats d’inserció<br />
laboral gairebé en competència d’igualtat amb la població nacional.<br />
427
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
5) Les xarxes socials que propicien la mobilitat laboral ascendent.<br />
6) La racionalitat del treball autònom, que ofereix altres compensacions.<br />
7) L’ocupació autònoma com a única alternativa de mobilitat laboral<br />
ascendent.<br />
Continuïtat ocupacional semiqualificada o no qualificada<br />
Aquesta trajectòria laboral té continuïtat ocupacional entre el país d’origen<br />
i el país d’acollida, i es presenta en treballadors i treballadores semiqualificats<br />
o no qualificats en ocupacions amb gran demanda en el mercat de treball.<br />
Usualment, el treballador fa oficis que requereixen molt poca qualificació i<br />
l’entrenament es duu a terme en poc temps. Les condicions d’ocupació i treball<br />
són més baixes que en el cas de la població nadiua. El personal és fàcilment<br />
substituïble perquè hi ha abundant mà d’obra, però també hi ha vacants a<br />
causa de la rotació dels treballadors, que passen d’una obra a una altra com<br />
en el cas de la construcció.<br />
La indústria és diferent. El personal industrial semiqualificat tendeix a posi·<br />
cionar·se més lentament en el seu antic ofici; mentre superen barreres d’entra·<br />
da, com ara la inexperiència laboral al país receptor, augmenten el seu capital<br />
relacional, homologuen el títol (només en alguns casos) i regularitzen la seva<br />
situació. Tenen condicions d’ocupació i treball iguals que les de la població<br />
nacional i, a llarg termini, poden construir una carrera dins d’una empresa o<br />
un sector.<br />
Aquesta trajectòria es presenta en obrers especialitzats de la indústria o que<br />
exerceixen un ofici a l’antiga, com ara electricistes i mecànics automotrius.<br />
Tendeixen a recuperar la posició ocupacional del país d’origen de dues mane·<br />
res: com a personal assalariat de tallers i petites empreses o com a treballadors<br />
independents que ofereixen serveis a particulars. Succeeix el mateix en el cas<br />
de les persones immigrants que al seu país d’origen treballaven al sector de<br />
la construcció perquè continuen al mateix sector d’activitat econòmica. La<br />
construcció fa una captació ràpida de personal immigrant sense gaires barreres<br />
d’entrada, però exigeix com a garantia un alt rendiment, ofereix condicions<br />
laborals precàries i salaris baixos, la vinculació i la remoció del treballador<br />
són indolores i sense gaires conseqüències per a l’ocupador. A continuació<br />
428
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
es presenta la trajectòria laboral d’un treballador qualificat de la construcció,<br />
autònom amb personal assalariat.<br />
Crònica 2 (E10)<br />
Rodrigo és de Cali, té 40 anys, de complexió mitjana, mestís, home de<br />
poques paraules però de somriure expansiu. És tecnòleg electromecànic. Va ser<br />
enquestat l’any 2002. A Colòmbia era un treballador qualificat de la construc·<br />
ció. Va migrar a Espanya el juny del 1999. Està separat i viu amb la seva filla.<br />
Té la situació regularitzada com a treballador independent.<br />
«Vaig venir perquè va disminuir la feina, i m’estaven donant els preus d’altres pressupostos,<br />
estava guanyant molt poc. Jo havia deixat de treballar gairebé un any, havia descansat perquè<br />
havia treballat dur. Llavors tenia estalviats uns diners i, després, quan va baixar la feina i em<br />
donaven els pressuposts, deia: -“No, jo no treballo per aquest preu”. Llavors, com que va baixar<br />
la feina, vaig venir cap aquí (1). La meva mare em deia que millor que me n’anés perquè la<br />
situació a Colòmbia era dolenta. Em vaig quedar a València, m’hi vaig quedar dos dies; a Madrid<br />
m’hi vaig quedar dos dies i vaig venir aquí, a Vic, però a casa de la meva germana (2). A Vic vaig<br />
estar buscant feina dues setmanes i no trobava res, dues setmanes per un costat; vaig trucar a<br />
la gent, és a dir, a empreses que oferien feina allà, però no me’n donaven pels papers. Vaig anar<br />
cap a Barcelona en C., amb L. a casa d’una amiga de la meva germana i allà vaig estar amb uns<br />
colombians, però... vivien amuntegats, moltes persones. Hi havia problemes allà, però jo seguia<br />
buscant feina. Em llevava a les sis del matí per anar d’un costat a un altre, comprava la premsa<br />
i era molt... Com li podria explicar? Anaves a buscar feina i sense els papers no te’n donaven.<br />
T’oferien feina, però amb papers. Hi va haver un temps que jo buscava feina, i no sortia res (3).<br />
Aquí una persona aconseguia feina realment amb influències. Em deia un noi que m’esperés, que<br />
no em preocupés. És clar, jo allà pagava el lloguer, i deia que no em preocupés; però primer van<br />
donar feina a dos que van arribar, que eren amics seus; mentre que jo em llevava a les sis del matí,<br />
ells gairebé al cap de 15 dies van aconseguir la primera feina.<br />
Després ja me’n vaig anar on visc ara i vaig trobar uns nois estrangers (peruans). M’hi vaig<br />
apropar i els vaig dir si sabien d’algú que oferís feina i em van posar en contacte amb una persona<br />
(4). Jo vaig anar a oferir-los els meus serveis perquè sé de construcció, i li van donar el telèfon<br />
a una persona; ell em va trucar i vaig connectar amb aquest senyor i vaig començar a treballar<br />
dues setmanes. Treballava amb un sou de 5.000 pessetes al dia, i feia massa hores extres sense<br />
cap pagament addicional. Vaig treballar allà dues setmanes i després me’n vaig anar amb una<br />
altra persona que em va oferir feina. Jo vaig venir aquí per obrir-me camí, no em vaig quedar allà<br />
perquè el sou, el que jo veia..., els diners que jo veia no m’arribaven per a res, són 5.000 pessetes<br />
429
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
(5). Ara 30 euros. I si a mi no m’arribaven els diners, sabent que jo era contractista, jo gastava el<br />
doble, havia de pagar lloguer i tot, i estava buscant, parlava amb gent. Les dificultats? Es pot dir<br />
que cap, l’únic era que jo veia un germà seu que dormia mentre jo estava treballant.<br />
Jo primer estava temptejant com era el terreny (6), perquè quan és la primera feina... i buscant,<br />
perquè jo portava aquí gairebé dos mesos i els diners que tenia ja se m’estaven esgotant. No tenia<br />
diners i n’havia de portar de Colòmbia, jo tenia propietat allà. Malgrat que portava diners, vaig<br />
canviar 200 dòlars, i 100 dòlars en dos, tres dies, se n’anaven; al canvi de la moneda, en aquella<br />
època era molta devaluació. Ell em pagava, però no era la perspectiva que jo tenia, perquè jo sóc<br />
un professional en el que faig, en el que feia: estava treballant perquè un altre s’estigués dormint.<br />
Me’n vaig anar a buscar una altra feina, jo volia seguir, però li vaig dir al senyor que m’ho apugés<br />
perquè no aniria a treballar, i em va dir que no, que els seus diners eren fixos. Llavors, com que jo<br />
mirava els preus, però no sabia gestionar bé els pressupostos aquí, ni tenia connexions ni res... Jo<br />
em vaig moure massa aquí, cap resultat; ara, l’experiència no la tinc. Era difícil perquè es gasten<br />
molts diners per arribar on es vol arribar. Un noi em va oferir feina allà mateix, quan jo treballava<br />
aquí, però a metres, i em va dir que n’havia de fer molta, que era molt dur. I li vaig dir: -“No, no<br />
es preocupi. Quant em paga?”. Em va dir: -“Bé, a tal preu”. Però que havia de fer molta feina.<br />
Li vaig dir: -“Vostè no es preocupi d’això de la feina, jo m’encarrego de la resta perquè jo el que<br />
necessito són els diners”. És més, per la producció que vaig fer com a professional i la primera<br />
setmana, em va enganyar, em va pagar les mateixes 5.000 pessetes. Que no, que ell me n’estava<br />
ensenyant, sabent el que jo sabia, que ja m’ho apujaria. Vaig continuar per no quedar-me sense<br />
feina, perquè era una setmana, tot just era la primera setmana, i vaig seguir amb ràbia perquè<br />
això no es justificava. Aquí, quan veuen que una persona sap les condicions canvien, si no és que<br />
se’ls ensenyi que una persona... Estava contractat per dia, però jo seguia allà de tota manera,<br />
perquè m’estava movent per altres bandes. Allà vaig continuar gairebé tres mesos. Dues setmanes<br />
després va començar a pagar-me, perquè jo ja me n’anava una altra vegada. Li vaig dir: -“No, jo<br />
me’n vaig perquè nosaltres vam acordar tant”. Llavors, com que va veure que treia la producció<br />
que havia de treure i treballava massa hores, perquè aquí s’explota sense pagar hora extres... A mi<br />
m’era igual perquè jo necessitava recuperar els diners que havia perdut aquí, perquè eren massa<br />
diners, eren més de 2.000 dòlars, llavors vaig voler recuperar el que havia perdut i vaig seguir<br />
allà. I allà vaig continuar espavilant-me; d’una banda, treballava amb ell, i de vegades feia les<br />
meves feines addicionals. Al cap de tres setmanes, ja va rebaixar els preus. Jo anava contractant<br />
perquè com que no tenia diners amb què marxar realment, treballava des de les set o les vuit del<br />
matí fins a les nou o les deu de la nit. I allà va començar amb un altre truc, que era no pagar-me,<br />
perquè no li havien pagat a l’empresa, i llavors vaig començar a parar les obres, vaig parar unes<br />
setmanes i ell em va trucar i jo li vaig dir: -“Jo necessito que em pagui”. Perquè això és un mètode<br />
que utilitzo, si no em paguen setmanalment el que jo cobro, no em serveix. A la gent, aquí, la roben<br />
per això. És clar, com que veuen que la gent ho necessita, llavors els posen a treballar i comencen a<br />
430
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
retardar-los els diners. Què fan? Necessita aquests diners per cobrir el que ell li ha avançat, llavors<br />
no li paguen fins després, els espanyols i els mateixos estrangers. Per què? Perquè aquí tenen el<br />
personal enganxat per totes les despeses que té, perquè es gasten diners; llavors, la majoria s’han<br />
de quedar en aquestes empreses.<br />
Ja portava gairebé quatre mesos, de vegades em quedava aturat, de vegades no, perquè era<br />
el que a ell li interessava, perquè jo li treia molta feina que ell tenia, però no sabia bé els preus,<br />
no em volia ficar en això fins que no ho temptegés bé... Després d’això, vaig començar a contractar<br />
pel meu compte, és a dir, a espavilar-me. Posar-hi molts diners i cercar més feina, treballar les<br />
hores necessàries i sortir de la feina de les sis per anar a treballar fins a les deu, les onze de la nit,<br />
o les dotze pel meu compte. Llavors, de dia, treballava per a ell les hores necessàries i, per una<br />
altra banda, anava a treballar pel meu compte. Jo invertia diners en publicitat. Se n’anaven part<br />
dels diners, però el que m’interessava no eren els diners sinó aconseguir i intercanviar clients,<br />
això era l’únic (7).<br />
Vaig començar així, em van anar sortint obres, jo buscava obres de construcció, però et donaven<br />
molt poc, volien tenir els preus que ells deien i al dia, res més, perquè aquí a la gent només els<br />
interessa més al dia. Als autònoms els interessa perquè produeixen la feina, però com que jo sé que<br />
rendeixo molt a la feina, fent hores duplico la meva feina, com més hores, més diners es guanyen.<br />
Sí, jo no sóc empleat, sempre m’ha agradat ser independent (8). Amb ell treballava els divendres,<br />
acabava les hores laborals i m’anava cap a altres obres contractades pel meu compte, els dissabtes<br />
i diumenges. Els dissabtes i diumenges li deia: -“No, no treballo dies festius i dissabtes”. I en<br />
dos dies trobava altres feines addicionals contractades amb els meus preus.<br />
Els preus estaven mal calculats; a mi em va tocar gent, colombians especialment, que venien<br />
a oferir-me feina, però aquí funcionaven a la seva manera, que els fes una feina que ells hi collaboraven<br />
(9), però només era per fer-los la feina. Jo a ningú no li regalo la meva mà d’obra. Tracten<br />
d’explotar-te tractant d’ajudar els altres, però realment només perquè els arreglis les seves coses<br />
personals. M’entén? Per exemple, hi havia gent que em deia que “què sabia fer, que ell m’ajudava”;<br />
llavors començaven a buscar la feina del que un sabia, o deien: -“He de fer aquest parquet a tal<br />
pis”. Que els ajudés, però quan anaves a cobrar no pagaven ni la meitat del preu: -“No, que això<br />
és molt car, que hi ha gent que treballa més barat”. Bé, ni ho feia, perquè jo estava treballant a<br />
uns preus, i vaig venir de Colòmbia, per venir aquí amb preus que ni hi arribaven. Llavors deia:<br />
-“No, jo no li faig la feina, jo no treballo amb ningú realment així. Jo vull treballar i els meus diners<br />
cobrar-los ja”.<br />
Així va passar bastant temps. En aquell període de temps va venir la meva filla, la meva<br />
dona. I quan veuen la gent, els tracten de dir: -“Bé, s’ha acabat la feina i punt”, quan et veuen<br />
431
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
més collat... perquè així se sosté la gent aquí. Doncs jo el vaig continuar tractant i vaig continuar<br />
treballant amb ell, i em vaig anar buscant els papers, tant els papers com la feina, invertint diners<br />
en molta publicitat. Els diners que guanyava realment els invertia totalment, el que guanyava,<br />
amb les despeses, menjava, i els altres era pura publicitat, no m’interessaven els diners sinó<br />
expandir-me (10). Aquest és l’únic detall, jo gasto mensualment gairebé 30 euros en publicitat. De<br />
totes bandes m’ha sortit feina, però són massa diners. I, per a una persona, guanyar 30 euros, o<br />
35 en un dia, i gastar-se en un mes una publicació, és a dir, jo treballava un dia per poder sostenir<br />
tota la publicitat. He cercat feina de diverses formes, no només d’instal·lar parquet perquè jo feia<br />
reformes i en col·locava un, de vegades en col·locava un altre, variava en una premsa, en una<br />
altra.<br />
Col·locava avisos a Internet també, trucaven i sempre parlaven en català, però jo parlo en<br />
castellà, i en vaig posar fora, a l’estranger també, i em cridaven de Suïssa i és per l’idioma que<br />
no m’arriscava. A mi em van cridar de fora d’aquí, de Barcelona, per anar-me’n immediatament<br />
a altres llocs, però no hi anava per la inestabilitat, perquè jo volia estar una mica estable (11).<br />
Perquè un se’n va, li ofereixen feina, però és per treure’l del problema només. A la majoria de les<br />
empreses no hi ha continuïtat. Per què? Perquè només els interessa el temps que facis la feina<br />
perquè ells tenen els seus treballadors fixos, i no poden desplaçar la persona que tenen allà fixa.<br />
De vegades, t’ofereixen tal preu per unes coses que fas, però jo no volia això. Jo sabia no només<br />
de parquet i reforma, jo sé de pintura i tot això. Llavors em vaig dedicar més al parquet. Sortís el<br />
que sortís ho he agafat: reformes, pintura, reparacions, envernissaments, poliments, el que sortís.<br />
He fet feines que m’han tombat, m’ha tocat demandar gent, aquí.<br />
Una vegada vaig fer un contracte d’aproximadament un milió sis-centes mil pessetes, me’n<br />
van donar la meitat i l’altra meitat no me la van voler pagar. És clar, sense diners em va tocar<br />
aconseguir diners prestats per poder demandar-los, perquè la senyora no volia pagar-me res, s’ho<br />
volia quedar pensant que jo era immigrant, i si no faig els passos per demandar-la, perdo aquests<br />
diners. Em va donar un avançament de 800.000 pessetes, jo hi vaig portar gent a treballar perquè<br />
tenia tanta feina allà com en unes empreses particulars; llavors em van dir que compte amb la<br />
senyora perquè es va posar a exigir massa, després em va prendre la clau i em va dir que parlés<br />
amb l’advocat. Va passar que el dia que li vaig lliurar la feina volia que li fes més feina i exigia<br />
massa, aquí t’humilien massa: “Que allà faltava un repàs, que això estava malament, que hi<br />
faltava un altre detall”; se li va netejar el pis, se li va lliurar tot bé, però la persona anava amb la<br />
segona intenció de no pagar; llavors jo anava darrere de la senyora, però se’n va anar del pis, no<br />
sé cap a on. Em vaig posar a esbrinar on era i vaig haver de buscar un advocat. Vaig parlar amb<br />
la seva mare, però la senyora li havia dit una mentida, la germana va dir que no es volia ficar en<br />
res d’això, però com que ella ja em devia aquests diners, més de tres mesos de feina equivalien a<br />
432
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
800.000 pessetes, vaig trigar gairebé sis mesos per cobrar aquests diners. Fins que al final vaig<br />
recuperar-ne 4.000...<br />
Jo ja era legal, ja tenia els papers, els havia obtingut feia poc perquè havia treballat amb una<br />
empresa, com que contractava d’un costat a l’altre massa hores, dissabtes i diumenges, però no<br />
tenia diners, gairebé tots els diners els tenia en empreses, en inversió. En aquest moment tinc<br />
suficient feina per mantenir-me i tinc dos treballadors i, de vegades, tres. Són estrangers. He<br />
tingut equatorians, argentins i de Guatemala també. De colombians, n’he tingut, però un se’n va<br />
anar després de robar-me. He ensenyat gent. Vostè coneix en Sánchez? L’amic d’en José, que és<br />
enginyer. Doncs l’he ajudat, però com que té la seva ideologia, que té el seu títol i aquí va venir a<br />
treballar, llavors ell va pensar... va treballar amb mi dos dies per aprendre perquè ell aquí, per molt<br />
títol que tingui no li serveix de res. Aquí, qui té títol se’l pot guardar on el tingui, perquè aquí no. Hi<br />
ha gent més ben preparada realment aquí, per això és ben tenaç. Perquè jo portava el currículum i<br />
em deien: -“El currículum no serveix de res, a mi m’han de demostrar què fa la persona, vagi cap<br />
a l’obra!”. Aquí envien la gent així, sense saber res: -“Vagi, vagi. Defensi’s sense saber res”. Per<br />
què? Perquè han de treballar encara que sigui per menjar, ja t’espavilaràs per defensar-te, i si no<br />
en saps et fan fora i en troben un altre.<br />
Això és un mitjà que... Jo anava a obres on hi havia gent que m’enviaven, i em deien: -“No,<br />
jo no sé això”. Jo he ensenyat gent aquí, els mateixos espanyols. El que passa és que jo agafo<br />
una persona i no la vull deixar anar perquè n’aprengui realment, perquè perds massa temps per<br />
ensenyar-la i no es justifica. Jo busco un preu que cobrin ells i després volen... Com ho podria<br />
explicar? Guanyen alguna cosa i ja estan demanant més, més, però no saben tot el que es gasta<br />
per aconseguir la feina. I aquí hi ha molta gent explotada, gent treballant per 20, 25 euros. Jo,<br />
per exemple, pago la gent, un està guanyant 35, un altre està guanyant 40, i les hores extres<br />
totes estan pagades. No tenen papers, això sí. Per què? Perquè de tota manera jo també vaig ser<br />
emigrant i prefereixo que estiguin en una feina així, perquè la majoria de la gent aquí vol guanyar<br />
diners, no saben les despeses que hi ha, i aquí la gent treballa dos, tres mesos i se’n van, o un<br />
mes o dos mesos i vés i busca’t la vida, perquè són contractes temporals. Per això, jo treballo en<br />
més d’una empresa (12).<br />
Ara tinc dos treballadors fixos, n’he tingut tres, però passa que la gent vol com apropiar-se’n,<br />
com si ells fossin...: -“Ahhh! Senyor Rodrigo això, passa això, que no m’arriben els diners”. Sí, a<br />
mi tampoc no m’arriben, però ells no saben on són, es mengen el coco, més ben dit. Jo tinc molt<br />
avantatge perquè he fet tant camí i he après massa, perdre per conèixer no és perdre, sinó conèixer.<br />
Per això he invertit tant en publicitat i ara estic estable, bé. El meu problema és que he treballat<br />
massa hores, de 40 hores que treballa una persona, jo n’he treballat 70, 80 hores. Treballar des<br />
de dos quarts de set del matí fins a les nou, les deu o les onze de la nit seguides, i només dinar<br />
433
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de vegades, de vegades anar-se’n sense menjar bé i tot, i descansar només 15 minuts, menjar i<br />
continuar treballant.<br />
De vegades baixa la feina, però m’és igual perquè he treballat massa hores, perquè un dia<br />
avanço més que un altre. Per això treballo les hores, perquè el dia que baixi... A treballar, a treballar<br />
i la meva meta és treballar, i treballar, i treballar i no parar. Perquè quan vinguin les vaques<br />
flaques vindran els problemes. Però aquí es treballa massa, he treballat gairebé tres vegades<br />
més del que he treballat realment a Colòmbia. Però aquí aprens a valorar els diners, a valorar la<br />
gent, també, perquè no es valora realment el propi país, el valores quan te’n vas d’allà. Voldries<br />
ser allà, ho donaria tot per l’estabilitat busco, és per la meva filla, si no jo me n’aniria però estic<br />
buscant l’estabilitat.»<br />
1) Poques expectatives de mobilitat ascendent al país d’origen. S’avalua la<br />
migració com un projecte indispensable per progressar.<br />
2) La presència de la xarxa social i familiar que fa viable la migració.<br />
3) Ineficàcia dels canals formals d’accés a l’ocupació per trobar feina de ma·<br />
nera efectiva.<br />
4) El grup ètnic facilita i fa viable la recerca de l’ocupació durant la iniciació<br />
laboral.<br />
5) La rotació laboral és voluntària amb l’objectiu d’ascendir socialment.<br />
6) La iniciació, encara que no és favorable, permet crear una xarxa laboral i<br />
aplegar informació que permetrà la mobilitat ascendent.<br />
7) Estratègies per convertir·se en autònom.<br />
8) Raons del treball independent, que rebutja el treball per compte d’altri.<br />
9) Ocupadors immigrants amb condicions d’ocupació i treball pitjors que els<br />
nacionals.<br />
10) La feina es converteix en un mitjà per aconseguir l’autonomia. Així, s’ac·<br />
cepten condicions de treball deficients mentre s’apleguen capital i experiència<br />
al país receptor.<br />
434
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
11) L’ocupació s’assumeix de manera provisional mentre es van escalant posi·<br />
cions ocupacionals, d’acord amb l’expectativa de la persona immigrant.<br />
12) La lluita contra la inestabilitat i la precarietat porta a l’estratègia de no<br />
dependre d’una sola empresa.<br />
Ruptura ocupacional descendent<br />
La ruptura ocupacional es presenta en ocupacions heterogènies. Les ocu·<br />
pacions que tenen més dificultats per reposicionar·se en el mercat de treball<br />
al país receptor són les professions humanístiques i de les ciències socials<br />
com ara les dels filòsofs, sociòlegs i advocats. En aquest segment es troben<br />
competint ferotgement amb la població nacional, ja que l’oferta d’ocupació és<br />
deficitària, fins i tot per a la gent del país. L’ocupació és temporal i de vegades<br />
mal pagada, en relació amb els costos del treball no qualificat. Sovint, la rota·<br />
ció laboral és tan alta que els treballadors passen per incomptables ocupacions,<br />
i els és molt difícil recordar en quin moment les van tenir i en quines circums·<br />
tàncies. La situació que tendeix a predominar és que la persona immigrant veu<br />
molt difícil trobar feina en la seva mateixa professió, es descoratja en la nova<br />
recerca de feina i es produeix una desqualificació laboral amb mobilitat des·<br />
cendent. Aquesta mateixa situació té lloc en el cas dels empleats i empleades<br />
oficials que tenien una carrera administrativa al país d’origen. A continuació,<br />
transcrivim la trajectòria laboral d’un professional de les ciències socials que<br />
treballa en una feina no qualificada.<br />
Crònica 3 (E1)<br />
Jaime és de Cali. És economista i sociòleg. Va ser enquestat el 2002. Blanc,<br />
de 42 anys. Casat i amb tres fills. Va arribar l’octubre del 1999 per fer estudis<br />
de doctorat, actualment sense concloure. En la regularització del 2002 va<br />
legalitzar la seva situació com a treballador. La seva esposa va arribar un any<br />
després amb els seus fills. A Colòmbia va treballar com a professor universitari.<br />
Treballa com a zelador.<br />
«El 7 de gener del 2000 començo a treballar com a repartidor de publicitat i allà estic fins al<br />
novembre del 2002. En un moment va acabar tot, jo estava una mica ressentit amb ells perquè<br />
eren uns explotadors, no reconeixien tot el que jo col·laborava. Llavors, vam acabar molt malament.<br />
Vam acabar amb una discussió molt lletja, no te n’explico ja els detalls. Jo els vaig amenaçar<br />
435
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
específicament amb la part jurídica, però ells creien que jo els amenaçava amb una altra cosa i<br />
es van espantar i ja em van oferir pagar-me.<br />
Bé, jo vaig acabar i crec que vaig continuar treballant a la biblioteca de la universitat, perquè<br />
jo feia dues feines. A la biblioteca ajudava amb el programari a deixar llibres, a arreglar<br />
documents, a col·locar llibres, a catalogar unes coses que ja ni recordo... Pagaven molt poc, era<br />
complementari.<br />
Mentrestant, jo diria que “alternativament” més que “mentrestant”, donava classes a domicili,<br />
donava classes de matemàtiques, feia classes d’estadística. En alguna època crec que<br />
vaig arribar (ara que me’n recordo) a assessorar uns que eren a la borsa de Barcelona, a nivell<br />
econòmic, no a nivell de finances perquè ells en sabien molt d’això, sinó a nivell d’inversions en<br />
altres països. Em pagaven en negre i em pagaven poc, i vaig estar una setmana amb ells o dues,<br />
no me’n recordo; ells em van pagar, en tot cas, molt poc. Ho vaig trobar perquè un dia vaig anar a la<br />
borsa de Barcelona, vaig anar a esbrinar algunes coses i de sobte em vaig enrotllar amb algú i em<br />
va dir que necessitaven un analista socioeconòmic, o una cosa així, que conegués certs elements<br />
polítics de països per a... de sobte invertien en aquests països, una espècie de conseller, per veure<br />
si eren viables certes inversions.<br />
Després, que ja m’estava quedant sense cap feina, vaig trobar això. On més vaig treballar?<br />
És que ja ni me’n recordo... Amb D., que l’ajudava ocasionalment, cap allà el 2001. Amb F., hi<br />
vaig treballar fa cosa d’un any, hi vaig treballar potser una setmana, una mica de pintura. Amb<br />
F., hi vaig treballar, però quan ja tenia una consergeria (1). Una de les raons per les quals vaig<br />
aconseguir aquesta feina és perquè em permetia tenir temps per continuar treballant en la meva<br />
tesina (2), perquè vaig portar molts currículums a empreses que gestionaven dades i aquest tipus<br />
de coses, però no em van cridar de cap (3). Vaig pensar que em buscaria una feina que no fos tan<br />
dura, perquè realment jo treballant en coses dures no sóc gaire bo, però que em permetés treballar<br />
en la meva tesina. I llavors em vaig posar a treballar en aquesta consergeria, i allà va ser on<br />
realment vaig avançar la tesina; realment, una de les raons per les quals em vaig ficar allà va ser<br />
per això, per treballar en la meva tesina. Hi porto un any i mig, més o menys.<br />
[...] Quan hi va haver les condicions em va sortir la feina aquí, al cap de 15 dies d’haver sortit<br />
de la immobiliària, i he estat treballant aquí, però també vaig estar treballant dos mesos abans<br />
per allà, a C. Vaig treballar en una empresa ajudant a enganxar unes etiquetes en flascons de<br />
plàstic, d’uns que enganxaven, amb el noi amb qui vivia aquí (4). Bé, era tota una escola tot el<br />
que m’oferien. Un dia vaig col·locar un avís i em va trucar un individu a meitat d’una classe, i em<br />
va dir: -“Tu estàs buscant una feina”. I jo: -“Sí”. Fins i tot vaig sortir de la classe per contestar el<br />
telèfon. –“Si tu vols jo et puc donar una feina”. –“Sí. De què? Jo necessito treballar”. –“No, mira, si<br />
436
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
tu vols, l’únic que has de fer és venir-me a servir el sopar, res més”. –“Ah, doncs això és molt fàcil”.<br />
–“Sí, però l’únic que jo et demano, l’única condició..., et pago 12.000 pessetes”. (Em pagaven més<br />
de tres o quatre vegades del que jo guanyava en un dia a la immobiliària.) I jo: -“Només això?”.<br />
–“L’únic i només et poso una condició”. –“Quina?”. –“Que ho has de fer en banyador”. Jo havia de<br />
servir-li el sopar en vestit de bany! Jo li vaig dir: -“No, germà, és que això no ho puc fer tampoc”.<br />
–“Per què no?”. –“Perquè això ja dóna peu a altres coses”. Bé, a mi em passaven coses així. Un<br />
any i mig, més o menys, dos anys. Ho vaig aguantar perquè em permetia estudiar. Aquí porto un<br />
any i mig, em va sortir això al cap de 15 dies, però treballava, com et dic, alternativament fent<br />
classes (5). Buscant he trobat feina, quan vaig treballar en publicitat em ficava en uns llocs...<br />
Vaig vigilar una piscina l’estiu passat, per no permetre que hi entrés gent que no era de la unitat,<br />
perquè com que era l’estiu, molta gent volia banyar-se. Jo era allà perquè no hi entrés ningú. Però<br />
ho vaig aprofitar per treballar en la meva tesina. Hi havia hores que quedaven lliures, que no hi<br />
anava ningú, a la piscina. Llavors, em posava a escriure a l’ordinador portàtil, però jo me’n volia<br />
anar d’allà. És que la meva història no és tant de les feines fetes sinó de les frustrades, perquè a<br />
mi m’han cridat de moltes bandes i no hi he pogut anar. Jo volia treballar en una consergeria que<br />
m’havia recomanat M. perquè no m’havia de moure tant, perquè allà, aguantar aquestes calors en<br />
aquella oficina era de porcs. Com a base, guanyava 600 euros, però amb hores extres em treia 900<br />
o 1.000 euros, una mica així, 12 hores diàries, me n’anava al matí i arribava a la nit.<br />
Laboralment ha estat un fracàs per a mi perquè no m’he pogut situar en la meva professió. I<br />
jo no en sóc l’únic cas; hi ha algunes persones que han tingut sort (6), hi ha altres colombians que<br />
s’han aconseguit situar, d’altres a mitges i d’altres gens. Tinc un amic arquitecte que ha treballat<br />
més d’un any, dos anys, de paleta, i als arquitectes aquí no els homologuen els títols, per exemple.<br />
M’ho ha comentat aquests dies un arquitecte que està treballant allà amb mi també, que es va<br />
presentar a homologar i s’hi van presentar 51, 52, de tot Llatinoamèrica, i només li van homologar<br />
el títol a un; i en una altra oportunitat s’hi van presentar 60 i no en van homologar cap, perquè el<br />
col·legi d’arquitectura d’aquí, d’Espanya, ha posat el crit al cel pel fet que s’homologuin títols que<br />
vinguin de Llatinoamèrica, per qüestions de competència. Per tant, no sóc l’únic. Però la feina per<br />
fer classes universitàries en aquests centres de preparació d’estadística és una frustració, també.<br />
En termes generals, és un fracàs la meva vida laboral aquí, i això m’influeix fins i tot anímicament,<br />
bastant. Però, d’altra banda, almenys amb aquesta consergeria..., ho considero un encert perquè<br />
he pogut aconseguir escriure moltes coses, encara que no tot el que jo hagués volgut.»<br />
1) Rotació voluntària per cercar mobilitat laboral ascendent.<br />
2) Relació instrumental amb l’ocupació.<br />
437
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
3) Es manifesta la poca efectivitat dels canals formals per accedir a l’ocupació<br />
en el cas de les persones immigrants.<br />
4) Les xarxes socials de persones immigrants faciliten la incorporació a l’ocu·<br />
pació en moments d’atur.<br />
5) La pluriocupació com a forma de contrarestar la inestabilitat laboral.<br />
6) S’observa la insatisfacció per no accedir a una ocupació ajustada a la<br />
formació.<br />
Ruptura ocupacional sectorial: del sector informal al formal<br />
Quan té lloc una transformació en la relació de dependència laboral en<br />
passar d’autònom dependent a assalariat, hi ha mobilitat ocupacional fins i tot<br />
quan hi ha canvi ocupacional de la persona immigrant entre el país d’origen i el<br />
receptor, i també si no n’hi ha. La mobilitat laboral té lloc pel fet de passar del<br />
sector informal al sector formal, on es pot construir una carrera en una empresa<br />
gran o mitjana; hi ha mobilitat laboral ascendent i les persones immigrants<br />
es requalifiquen novament i poden fer ús del seu bagatge laboral i educatiu.<br />
Per accedir a aquesta ocupació necessiten superar algunes barreres d’entrada,<br />
principalment la regularització com a treballadors i disposar de capital relaci·<br />
onal que els avali.<br />
A continuació, transcrivim la trajectòria laboral d’una immigrant que va<br />
passar d’assalariada informal a assalariada formal.<br />
Crònica 4 (E4)<br />
Sandra és oriünda de Cali, té 36 anys, és de pell mestissa, té els ulls ex·<br />
pressius, la complexió petita i el temperament afable. Té estudis incomplets<br />
d’enginyeria de sistemes. Va treballar a Colòmbia com a auditora d’una empre·<br />
sa de modes. Viu en un lloc cèntric de Barcelona amb el seu marit arquitecte<br />
i les seves dues filles petites. Va emigrar a Espanya el juny del 1999 amb una<br />
carta d’invitació. Va legalitzar la seva situació el 2000. Parla català i anglès.<br />
«Quan el meu marit feia d’arquitecte a governació i hi va haver l’acomiadament massiu de<br />
dos mil i escaig treballadors per part del govern, l’Ernesto va quedar així. I llavors vam decidir<br />
438
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
plantejar-nos, o muntar-nos un despatx i les seves coses, però no en teníem prou per a això, amb<br />
dues nenes petites. La inseguretat social que hi havia era molt gran, no veia futur a les meves<br />
filles allà, amb tants segrestos de nens com hi havia en aquell temps, i volia experimentar coses<br />
noves. Vam prendre la decisió i vam venir tots quatre, indocumentats.<br />
En aquell temps, un cosí del meu marit, que és aquí, a Madrid, que treballa al Ministeri d’aquí,<br />
d’Espanya, ens va enviar la carta 90 i vam venir. Vam estar 15 dies a Madrid, a casa d’ells, i després<br />
cap aquí, perquè nosaltres tenim uns amics que viuen a Igualada (és un poble que està a 60<br />
Km d’aquí, de Barcelona), de totes maneres encara és província de Barcelona. I ells ens van dir:<br />
-“Veniu cap aquí”, perquè quan l’Ernesto estava fent un postgrau a Colòmbia va conèixer una noia<br />
d’allà de la universitat, que havia treballat amb un espanyol que d’aquí el van enviar a Colòmbia,<br />
de [l’empresa] Punto Blanco; en aquell temps es van fer amics. Quan nosaltres els vam conèixer,<br />
els vam comentar que volíem venir, i ens van dir: “Ahh, però si jo tinc un amic a Espanya que els<br />
pot ajudar i els pot donar un cop de mà, que es diu Jaume”. I ens va dir: -“Veniu a Barcelona”. I bé,<br />
ens va ensenyar, ens va dir això, allò altre, això d’aquí, que aquí és millor, no aneu cap a Madrid;<br />
ens va mostrar una sèrie d’avantatges, que era millor Barcelona que Madrid (1). Vam decidir<br />
quedar-nos 15 dies a Madrid per conèixer una mica allò, després hi vam contactar de nou i el seu<br />
fill ens va esperar a l’estació, aquí, a Barcelona, ens va recollir i vam anar cap a Igualada, des<br />
d’aquell moment vam viure a Igualada.<br />
Vaig començar a buscar feina amb el suport del fill d’en Jaume. Va ser vital perquè és un noi<br />
molt obert, i coneixia la gent. Davant de casa seva hi havia una senyora que tenia unes màquines,<br />
jo no sabia cosir, no sabia res, però com a bon colombià dius: -“Jo n’aprenc, ensenyi-me’n, que jo<br />
n’aprenc”. I em va dir: -“No, només tinc feina per netejar, ara no tinc feina per a màquina de cosir”.<br />
I bé, em va donar dues hores de feina (2). A la setmana vaig començar amb dues hores de feina,<br />
però estava a uns 4 km d’on jo vivia. Llavors em vaig comprar un Renault 5, perquè portava diners.<br />
Primer hi vaig anar en bicicleta prop d’un mes i després em vaig comprar un R-5 tot desgavellat,<br />
però m’anava molt bé de motor, i llavors vaig començar a anar i venir. I ella va veure que tenia el<br />
cotxe, i em va dir: -“Se’n vol emportar feines per fer a casa, vol cosir colls?”. Me’ls vaig emportar<br />
cap a casa i vaig contactar amb ells mateixos per continuar cosint. Després em vaig comprar una<br />
màquina. Amb ella hi vaig estar prop d’un any, era marroquina, però no em va anar bé. Vam quedar<br />
bé i tot, però vaig plegar perquè em pagava molt poc. Per aquelles deu hores em pagaven 40.000<br />
pessetes, en aquell temps no eren diners, ni ara ni abans, però l’Ernesto no havia trobat feina. Vaig<br />
decidir acceptar aquesta feina perquè era tenir una cosa segura a la mà (3); de moment, amb dos<br />
fills, jo no em volia gastar els diners que m’havia emportat per a alguna urgència; si no trobàvem<br />
feina, l’únic suport eren els diners que portàvem. Ella em pagava pel que feia: -“Que treballes<br />
una hora, et pago una hora, que treballes dues hores, et pago dues hores”. I allò de la màquina<br />
90. Carta d’invitació (aclariment).<br />
439
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
de cosir ho pagava per peça, i enganxar les etiquetes, que són les marques, tantes marques te<br />
les pago a 60 cèntims. I tot era així, feina feta, feina pagada. Ells tenen un sistema de producció<br />
diferent, treballes i treballes, però no veus els diners; en canvi, ells et volen tenir sempre treballant<br />
per molt pocs diners (4).<br />
M’emportava els colls a casa quan acabava la feina allà, a casa seva, i em quedava fins tard<br />
amb el meu marit fent-los. I la neteja, bé, perquè ella se n’anava al seu taller, em deixava les claus<br />
de casa seva i em deixava allà netejant.<br />
Què em va agradar de la feina? Que em va aportar moltes coses potser positives que no veus<br />
de tu mateix, els desitjos de treballar, però també aporta la força que pots enfrontar-te a les<br />
coses, i si estàs disposat a fer alguna cosa, vas deu minuts endavant. A mi em va aportar molt<br />
valor el fet d’haver d’anar en bicicleta a l’hivern, se m’esquerdaven el nas, les orelles. Després,<br />
quan ja vaig tenir el cotxet, no coneixia les carreteres, havia d’anar a poc a poc, això em va ajudar<br />
a obrir els ulls, a despertar, a treure aquest esperit aventurer que tenim per arriscar-nos a fer<br />
moltes coses sense saber-les fer, però s’aprenen. Vaig prendre la decisió de plegar perquè jo veia<br />
que no progressava, treballant moltes hores no veia els diners; llavors vaig decidir començar a<br />
buscar altres feines que em donessin el mateix, però en diferents llocs, perquè com que aquí les<br />
feines funcionen més que res a partir de referències... (5). Llavors, si jo em quedava amb ella tot<br />
el temps, ella m’absorbia i no podia fer cap altra cosa (6). En canvi, si aconseguia algunes feines<br />
esporàdiques, aquestes dues o tres persones que jo m’aconseguia em recomanarien i tindria un<br />
cercle més ampli. Llavors vaig decidir fer això i va ser clau perquè d’aquí em va sorgir la feina, a<br />
partir d’aquí vaig començar a fer moltes coses (7). Ella es va enfadar, em va dir que sí, que tant<br />
com m’havia ajudat, perquè ells tenen el concepte que et donen feina, que t’estan ajudant. Quan<br />
tu estàs treballant i estàs cobrant; si no treballessis, aquesta persona no tiraria endavant aquesta<br />
producció, ja sigui la feina de neteja de casa, o de màquina de cosir, perquè ells necessiten un<br />
empleat que els ho faci, però ells no ho veuen; ells veuen el fet que tu véns sense documents i<br />
t’estan donant feina, t’estan fent un favor, i això no és així. Tu estàs treballant, tu estàs guanyant<br />
els teus diners amb la teva feina; no véns aquí a regalar-li la feina a ningú. Llavors li vaig dir que<br />
prou, es va enfadar amb mi i, quan em veu pel carrer, no em saluda.<br />
Ara em sembla una feina molt mal pagada, em sembla molt desgastadora, però al cap i a<br />
la fi és una feina; que jo no puc dir que va ser qualsevol cosa perquè va ser un suport que vaig<br />
tenir en un moment donat, per no gastar els diners que portava; per tant, almenys em va ajudar a<br />
mantenir-me molt temps (8). Dius: -“Jo vinc disposat a fer el que sigui”. Però vaig trobar dur fer<br />
la neteja, però va sortir i ho vaig fer. Per a mi, el fet que les meves dues filles siguin tan petites,<br />
potser va ser això el que em va treure tants prejudicis com portem. Però la idea clara del que venia<br />
a fer, no la tenia, jo venia amb una expectativa de què era això, què s’hi feia. Per tant, a mesura<br />
440
que m’anaven sortint les coses, jo anava fent.<br />
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Segueixo amb la neteja. Parlant amb la gent: -“Necessiteu algú per netejar? Jo netejo”. Feia<br />
paperets i els donava: -“Miri, aquest és el meu telèfon, si em necessita per a qualsevol cosa pot<br />
trucar a aquesta persona que em coneix”. Llavors hi posava en Sergi, no posava la Fátima, que era<br />
la de la maquina de cosir i la neteja, perquè jo sabia que aquesta diria qualsevol cosa menys que<br />
em recomanava. Si no em dóna resultat alguna cosa, simplement la deixo; estic en el meu dret.<br />
Llavors vaig parlar amb en Sergi, el fill d’en Jaume, i em va dir: -“Ho direm als amics”. I es va posar<br />
a dir-ho als amics i jo anava buscant també pel meu costat, me n’anava a caminar pel poble i a<br />
preguntar, i així em sortia molta feina. Després d’un temps, havia de dir que no, treballava 12 o 13<br />
hores diàries a sis euros l’hora. Perquè la gent em deia: -“Però, vostè, treballant allà, si a fora es<br />
fes un horari, li sortiria més a compte”. Sí, però em feia por plegar de treballar d’allà i quedar-me<br />
un temps aturada, sense rebre res. Em van demanar una vegada, em van dir: -“Vingui, necessito<br />
neteja de tals hores a tals hores. Vostè ho pot fer?”. “Sí”. –“Ahh, bé, l’espero aquí”. Vaig començar<br />
en un bar i després la propietària del bar em va recomanar a la seva filla, després la seva filla a<br />
una amiga, i l’amiga a una altra amiga, i així... “Tinc una noia que em fa la neteja a casa, li deixo<br />
les claus i bé”. Llavors es va tornant tota una cadena, al cap d’una setmana: -“És que tinc una<br />
amiga que li fa falta per a aquesta setmana. Pots anar-hi, Sandra?”. “Sí”. –“Pots venir al bar a<br />
fer-me unes hores? I el cap de setmana et necessito perquè m’ajudis aquí a fer els menús”. “Ah,<br />
doncs vinc”. Llavors era tota una cadena, un et necessitava, l’altre també (9).<br />
Sortia a les nou d’un lloc i havia d’estar a les nou en un altre; llavors, jo arribava als llocs 15<br />
minuts abans, a la gent no li agradava. Per poder arribar als llocs, començava per dir a les nou,<br />
arribava a les nou menys 15 minuts, per poder anar corrent aquells 15 minuts. Et deien: -“No,<br />
però és que tan aviat Sandra, que a aquesta hora encara no, que jo li vaig dir que a les nou, que<br />
no sé què”. Llavors jo els fotia el rotllo, que tinc dues nenes, i, mira, he de portar-les al col·le;<br />
per poder arribar aquí a les nou he de deixar-les 15 minuts abans i tal. –“D’acord, d’acord”. Però<br />
no, al final ja es van acostumar. Mai no he treballat amb colombians, és més, tinc poc contacte<br />
amb colombians, no és perquè els eviti, sinó perquè les relacions que he fet no han estat amb<br />
colombians. De colombians, n’he anat coneixent aquests dies aquí, tot el que he treballat ha estat<br />
amb els catalans. A mi em sembla una gent formidable. La gent diu que són tancats, i sí, però<br />
quan els catalans s’obren et donen una amistat tan sincera que són amistats per a tota la vida. La<br />
gent que he conegut fins ara em truquen, els truco; almenys, els vellets són gent que em truquen<br />
pel meu aniversari, pel meu sant, quan les meves nenes fan anys, quan són festes per desembre...<br />
m’estimen molt. No és difícil, és que ells són molt taxatius, en el sentit que nosaltres som més<br />
càlids per parlar —això diuen ells—, més afectuosos; ells et diuen una frase i ja està: -“Sandra,<br />
això”. D’acord, però després, amb el temps, quan els coneixes, vas veient que és la seva manera<br />
de ser, són les seves formes de vida. Ells són així, secs, però quan els coneixes, veus que no és que<br />
441
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
et parlin malament, no és que siguin racistes, perquè un sigui estranger i ell sigui català, almenys<br />
això penso jo. Que hi ha de tot, perquè jo m’he trobat amb gent d’aquí que fins i tot m’hi he discutit,<br />
però en general em semblen, personalment, molt bona gent.<br />
Hi havia vegades que treballava tretze hores. Algunes vegades vaig treballar en restaurants,<br />
però perquè em cridaven, em coneixien, però fix només feia un bar. I feia quatre, cinc cases<br />
diàries.<br />
Vaig continuar fent neteja normalment, en el bar, amb els amics de l’amo del bar i l’àvia d’en<br />
Sergi, el fill d’en Jaume; ells són una parella d’ancians que estan sols i no tenien ningú que els<br />
cuidés, els volien portar a un asil. Llavors, en Jaume, el pare d’en Sergi, em va proposar d’anarme’n<br />
a treballar amb ells, que ho provés a veure si a ells els agradava, i s’adaptaven una mica<br />
a la meva forma de ser, perquè eren persones molt delicades, persones que no parlaven gairebé<br />
castellà i era difícil entendre’ls, i que eren complicats perquè, per a ells (els joves), els ancians<br />
són complicats tots, no els veuen l’altra cara als ancians. Li vaig dir: -“Bé”. Me n’hi vaig anar, vaig<br />
estar-hi una setmana, la senyora estava malalta i es va recuperar.<br />
Jo el que vaig fer va ser renunciar a una feina per quedar-me amb ells, perquè jo tenia la seguretat<br />
que sí que m’hi quedaria, que ells s’acostumarien a mi. Per tant, era una forma d’agrair-los<br />
a ells tot el que havien fet per nosaltres, i m’hi vaig quedar. Amb ells vaig estar prop de dos anys.<br />
Cada dia, i això que hi havia diumenges que em cridaven d’un restaurant; però després ja l’Ernesto<br />
es va estabilitzar més en una feina, els documents i tot això.<br />
Nosaltres vam obtenir la documentació molt ràpidament, el 2000, el pare d’en Sergi, en Jaume,<br />
té molt poder, té molts diners; té una gestoria, coneixia moltes empreses, i ens va dir: -“Bé, li diré a<br />
la gent a veure qui els vol ajudar amb els documents”. Perquè quan vam arribar a Igualada hi havia<br />
molt poc emigrant, tothom assumia més l’immigrant perquè era encara escàs, llavors la gent<br />
t’acceptava més, volia ajudar-te més, el fet que tinguessis dues nenes era com una porta oberta<br />
allà. I va parlar amb un restaurant molt famós d’allà i ens van dir que sí, ens hi vam presentar,<br />
ens van cridar per a una entrevista per saber qui érem.<br />
Ens van fer l’oferta i tot. Nosaltres vam pagar tot el que era normal, les taxes, els segells de la<br />
Haia, enviar segells a Colòmbia, portar-los, les firmes aquí davant de notaris, tot això ho vam fer<br />
nosaltres, però ells van fer l’oferta aquí tot gratis. Les nenes les vaig posar per arrelament, vaig<br />
fer una carta dient que tenia dues nenes, que volia quedar-me al país, que acceptava les seves<br />
condicions, que es vivia una vida més tranquil·la i llavors hi vaig annexar també les fotocòpies<br />
dels papers del cotxe, la compra de la línia telefònica i d’electrodomèstics que havia comprat.<br />
Després ens van donar els documents, a les nenes no. Gairebé al cap d’un any, vaig demanar els<br />
442
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
documents per a les nenes per agrupació familiar i a començament del 2002 estàvem tots legalitzats.<br />
Però jo igualment vaig continuar treballant en el que aquí s’anomena “en negre”, perquè<br />
em sortia més a compte (10). Després d’una temporada, vaig començar a pagar per poder renovar<br />
aquesta targeta, perquè si no has aportat a la Seguretat Social no et renoven la targeta. Per tant,<br />
em va tocar començar a pagar com a interina, com la noia que va a fer neteja de casa en casa, i<br />
on anava em firmaven, aquí fa tantes hores, i anava a una altra casa, aquí en fa tantes, i després<br />
la suma de totes aquelles hores m’havia de donar 48 hores, que són les hores que fa una interina,<br />
no en pot fer ni més, ni menys. I amb això pagava la meva Seguretat Social; i s’hi annexen els DNI<br />
de les persones que firmen, conforme que encara són vives, que són espanyoles, i bé, una sèrie de<br />
condicions que et posen ells.<br />
On he anat a fer la neteja no m’he sentit mai malament, això que et sents relegat, que et sents<br />
rebutjat, mai. Almenys amb els vellets, ens assèiem a dinar junts, a esmorzar, jo els feia el seu<br />
dinar, “va Sandra, que ens mengem el bocata”, i ens assèiem tots tres.<br />
Nosaltres estàvem bé a Igualada, és un poble on un estalvia entre cometes, les coses són una<br />
mica més econòmiques, tot ho tens més a prop, però hi ha massa silenci, nosaltres som gent de<br />
ciutat, de Cali, ens agrada l’enrenou, els cotxes, veure la gent, sortir; i al poble mai no hi havia<br />
això: dos parcs, un passeig, la plaça major on hi ha l’ajuntament i ja està. Sempre, amb les<br />
nenes, passejaves i eren els mateixos punts, et veies sempre amb la mateixa gent, veies sempre<br />
els mateixos arbres, sempre els mateixos vellets amb els mateixos gossos als mateixos bancs. A<br />
l’Ernesto li va agafar una depressió, deia: -“Aquí no hi ha res per fer”. I va començar a desesperar-se.<br />
L’Ernesto no trobava feina, n’aconseguia un temps, treballava dos mesos, en parava un,<br />
treballava tres mesos, en parava dos, perquè la feina va començar a decaure, van començar a<br />
tancar fàbriques i a construir pisos. Vam pensar que allà no tindríem gaire futur i, llavors, ens en<br />
vam anar cap a Barcelona.<br />
Ells es van posar a plorar, però ja veien a venir les coses, perquè nosaltres parlàvem molt. Jo<br />
els deia que l’Ernesto estava així, que jo estava una mica avorrida perquè no trobava feina del<br />
meu ofici, l’Ernesto no podia trobar feina del seu, i que ell volia anar a la universitat a homologar<br />
el seu títol i que allà no es podia estar anant i venint. Ells sabien que jo me n’havia d’anar cap<br />
aquí a buscar futur.<br />
Vam anar cap a Barcelona una altra vegada. Jo pensava continuar anant fins a Igualada,<br />
però són 59 Km, pensava en el desgast de les nenes, del cotxe, rodaments, combustible, no em<br />
sortiria a compte. I, a sobre, muntant aquest pis, perquè és un pis molt vell, amb humitats, calia<br />
pintar, calia fer que les coses que tenia a Igualada em cabessin aquí, calia muntar, desmuntar,<br />
no tenia temps. Llavors, enmig de l’estrès, vaig agafar una bronquitis que em va deixar asseguda<br />
443
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
tres setmanes, i els vellets em van dir: -“No, Sandra, millor que miris les coses, que les planegis,<br />
nosaltres ens buscarem algú, tu no et preocupis, ens sap molt greu, però tu has de fer la teva<br />
vida allà”. En part tinc un remordiment per deixar-los tirats, però quan em van dir això se’m van<br />
alliberar moltes coses, un càrrec de consciència.<br />
Vaig començar a buscar feina aquí. Primer me’n va sortir una de conductora per repartir pa,<br />
i ja decidida li volia dir que sí, però abans de venir d’Igualada, una vegada, fent la neteja al bar,<br />
va arribar una senyora i em va dir “hola”, i llavors no hi havia ningú per servir-li el cafè: -“Ah,<br />
llavors m’ho pots fer tu?”. Jo: -“Bé”. I jo li feia el cafè. Es posava allà a parlar i parlar, i el seu<br />
marit és el cap de manteniment on jo estic treballant ara. De tant veure’ns cada dia ens vam fer<br />
amigues. –“Jo me’n vull anar a Barcelona”. Ella vivia aquí: -“Vés-te’n cap a Barcelona”. Em va<br />
donar molts ànims: -“Vés-te’n, vés-te’n”. –“El que em preocupa és la feina”. –“Vés-te’n, que tu<br />
trobaràs feina, Sandra, que es veu que ets una persona d’empenta, vés-te’n que per la feina no<br />
hauràs de patir”. Quan vaig arribar, un dia em va trucar: -“Com estàs, Sandra?”. –“Doncs buscant<br />
feina, però no en trobo”.<br />
Resulta que el marit de l’amiga m’havia dit: “Digui-li al seu marit que vingui quan ja tingui<br />
allò del pis preparat”. I llavors jo li vaig dir i van cridar l’Ernesto... Vaig deixar el currículum al bar<br />
de la cantonada, res, que em cridarien. Després vaig anar amb un altre amic colombià, que necessitaven<br />
gent, un noi peruà, per conduir el cotxe, però que tingués llicència de conduir perquè em<br />
podrien parar, i em va dir: -“No, però et necessito per d’aquí a dues setmanes, perquè la zona en la<br />
qual treballaràs l’estic acabant de muntar”. Em vaig esperar les dues setmanes, després em va dir<br />
que una setmana més, i un dia em truca i em diu que no, que li havien pres la llicència. I l’Ernesto<br />
també tenia una entrevista amb el marit de la meva amiga a la fabrica i em truca per telèfon i em<br />
diu: -“Sandra, tinc feina per a tu aquí a la fabrica on treballaré, si vols treballar d’administrativa,<br />
de secretària, vine demà”. –“Per fi!”. Hi vaig anar l’endemà, vaig presentar el currículum i allà<br />
mateix em va dir: -“Quan vols començar?”. “Doncs, si vols, avui”. I ja vaig començar a treballar<br />
amb ell. Em sembla molt fàcil perquè ja ho havia fet, quan treballava a Faride (Colòmbia) fèiem<br />
arxius, i milers de coses, llavors vaig aprendre molts trucs, moltes coses (11). Quan vaig arribar<br />
ho vaig veure tot molt normal. –“Però, podràs amb la feina, Sandra? Has de contestar telèfons, fer<br />
comandes, cal parlar amb els clients, tot és en català, l’únic que parla en castellà és el cap”. Li<br />
vaig dir que no hi havia problema. –“N’estàs segura, Sandra? Si tens algun problema, m’ho dius”.<br />
El primer dia em van donar instruccions, el segon dia ja em van deixar sola i des d’aquell moment<br />
vaig començar a treballar; això em va sortir al maig i encara hi sóc, vaig bé, vaig començar com<br />
a secretària i ara estic com a administrativa informàtica, porto els programes que es fan malbé,<br />
mirem què tenen, si hi ha un virus, si cal reformar-los.<br />
444
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
M’estan pagant 1.100 euros, però no surt tant a compte perquè et treuen l’IRPF, que és el<br />
descompte que et fan per salari, però el que estic buscant és estabilitat per poder comprar-me<br />
un pis, i les feines que he tingut no em donaven per comprar-me un pis. L’única estrangera sóc<br />
jo, però cada divendres dinem junts per norma. Això no existia, però sempre amb la cosa de: -“Ei,<br />
què fareu avui? I per què no mengem cada divendres junts?”. –“Ah, d’acord”. Nosaltres, la meitat<br />
vivim fora i l’altra meitat viuen a prop, volíem un dia en què ens veiéssim tots, perquè passaven<br />
per l’oficina a preguntar “què vas fer el cap de setmana? Llavors, vegem-nos un divendres, que<br />
és un dia abans del cap de setmana i ens ho expliquem, i parlem”. La part més important és que<br />
tu estiguis amb l’idioma. El parlo bé, però no l’escric. Jo tot ho faig en castellà, però per parlar de<br />
cara al públic, per fer broma, per al que anomenen ells “conya”, tot això en català.<br />
El vaig aprendre perquè com que feia hores en un lloc, hores en tants llocs, no m’entenien<br />
el nostre castellà. Jo anava a demanar una lliura de carn i era un “quilo”, llavors per anar més<br />
ràpid (perquè arribava tard a tot arreu) aprenia els noms, “un quilo de vedella, de la dreta”; vaig<br />
començar amb paraules puntuals per poder demanar i anar més de pressa. Llavors, si parlaves<br />
en català, ells sabien que no eres d’allà, però que t’esforçaves: -“Ah! Sí, un moment, si us plau”.<br />
M’atenien més de pressa i em deien: -“Ah!, nena, que maca”. Llavors vaig aprendre a manejar<br />
això, a explotar això (12). Parlant amb els vellets, els costava molt el castellà, però molt, tot m’ho<br />
deien en català i jo els parlava en castellà, i em van dir: -“No parlis més en castellà, que tu ja el<br />
saps parlar, però no el vols parlar”. Perquè sempre tens aquest temor que parlaràs com en anglès,<br />
que la meva pronunciació és molt dolenta i no m’entendran. –“És igual, només hi som nosaltres<br />
tres”. I ens vam posar a parlar i parlar, sense pensar-ho ja el parlava d’una tirada, em preguntaven<br />
alguna cosa i em fluïa ràpidament. És un gran avantatge, el català, vulguis o no vulguis. Tu<br />
parles en castellà, i potser et responen bé, però quan tu parles en català, la persona hi posa més<br />
atenció, o no, però sembla que li agrada, més ben dit: -“Estàs aprenent a parlar en català?”. És<br />
una manera també d’explotar el que saps.<br />
Fins ara no he tingut cap dificultat, per aquesta banda estic molt contenta perquè nosaltres<br />
tenim moltes diferències, no per denominar les coses, sinó per saber què fa cada cosa. Almenys<br />
em diuen: -“És que a la R20 li falta tal cosa”. Llavors ells donen per fet que tu ja saps que cal<br />
enviar-la a canviar. Quan tu ja portes temps amb ells saps què t’estan dient. Nosaltres ens solem<br />
explicar molt. Ara tinc el meu despatx, el meu ordinador, sóc independent (13).<br />
A nivell laboral, nosaltres volem muntar un negoci, independitzar-nos, que l’Ernesto munti un<br />
despatx de projectes i jo li portaria tota la comptabilitat, tirar endavant el negoci. L’Ernesto, que<br />
aconsegueixi els projectes i faci els seus ajustaments topogràfics, els seus projectes, els seus<br />
dissenys (14).»<br />
445
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
1) La població nacional també participa en les xarxes socials de suport a les<br />
persones immigrants. El treball de camp ha revelat molts casos de solidaritat<br />
de persones espanyoles envers les colombianes.<br />
2) La primera incorporació laboral es fa a través de l’empresariat ètnic.<br />
3) La decisió d’acceptar una feina o no s’ajusta a les conveniències del nucli<br />
familiar, no a una raó cost·benefici.<br />
4) L’ocupador immigrant pot arribar a oferir pitjors condicions d’ocupació i<br />
treball que els ocupadors nacionals.<br />
5) Els canals informals i la presència de xarxes socials garanteixen<br />
l’ocupació.<br />
6) L’encasellament d’algunes ocupacions, especialment dels serveis, que de·<br />
manen una alta intensitat d’hores.<br />
7) S’observa com l’actor social, una vegada ha avaluat les seves possibilitats,<br />
dissenya estratègies destinades a ampliar les seves oportunitats en el mercat<br />
de treball.<br />
8) La satisfacció laboral es fonamenta en un sentiment de gratitud i, al final,<br />
el balanç que en fa el treballador o treballadora és positiu.<br />
9) L’autonomia genera més oportunitats laborals i mobilitat ocupacional.<br />
10) L’ocupació informal pot ser una opció de manera transitòria.<br />
11) Amb l’accés a una ocupació formal es pot reprendre l’experiència obtingu·<br />
da al país d’origen.<br />
12) L’idioma constitueix una barrera d’entrada a l’ocupació, però afavoreix la<br />
socialització.<br />
13) Es pot observar el pas del sector informal al sector formal. Tanmateix,<br />
mentre el treballador o treballadora es troba en aquest sector, desenvolupa<br />
altres habilitats i qualitats desitjables en el mercat laboral com ara l’idioma i<br />
la comprensió cultural.<br />
446
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
14) Encara que en aquesta trajectòria s’observa que s’ha passat del sector infor·<br />
mal al formal, el desig a mitjà termini no és quedar·s’hi sinó fer·se autònom.<br />
Ruptura ocupacional amb canvi de dependència laboral: de la informalitat<br />
a l’autonomia<br />
La ruptura ocupacional d’algunes persones immigrants es presenta inicial·<br />
ment com un procés de desqualificació total; es comença laboralment en el<br />
país receptor des del nivell més baix, en ocupacions precàries, no qualificades,<br />
desprestigiades, d’on ja han sortit els treballadors nacionals, mal remunerades,<br />
amb condicions de treball degradades i sense possibilitats d’ascens, de tal ma·<br />
nera que qualsevol possibilitat de millora implica senzillament l’abandonament<br />
de la feina. Tanmateix, la persona immigrant, quan veu la impossibilitat de pro·<br />
gressar i millorar laboralment, decideix independitzar·se i passar d’assalariada<br />
a autònoma, algunes vegades amb canvi d’ocupació i d’altres no. Aquí, hi té<br />
un paper fonamental el fet de disposar d’una comunitat ètnica preexistent que<br />
generi un mercat de béns i serveis que apaivaguin la nostàlgia de la terra natal.<br />
En el millor dels casos es pot passar d’autònom a empresari amb personal<br />
assalariat. Les persones immigrants que al seu país d’origen eren propietàries<br />
de negocis petits tendeixen a independitzar·se novament al país receptor per<br />
recuperar el seu estatus com a autònomes o empresàries i aconseguir així una<br />
mobilitat ascendent amb un increment dels ingressos, més autonomia i desafi·<br />
ament personal. A continuació, presentem una trajectòria laboral que reflecteix<br />
la mobilitat ocupacional ascendent mitjançant el canvi de dependència laboral:<br />
d’assalariada del sector informal a autònoma.<br />
Crònica 5 (E7)<br />
Carmen és de Huila, té 46 anys, és una dona blanca, alta, tècnica del SENA,<br />
de mirada malenconiosa i somriure contagiós. Va arribar amb carta d’invitació i<br />
mai no ha tingut permís de treball. Separada, amb dos fills a Colòmbia. L’última<br />
feina que va tenir a Colòmbia va ser administrant un dipòsit de cervesa.<br />
«Vaig venir cap a Espanya per moltes raons, primer perquè va venir una amiga cap aquí. Ella<br />
va ser la que em va donar la clau per venir, trucant-me. Ella feia vuit mesos que era aquí (1) i vaig<br />
venir perquè jo a Colòmbia havia tingut un fracàs total, ho vaig perdre tot. Jo treballava en una<br />
empresa molt bona, una multinacional, que era N. Des que vaig començar la meva vida laboral,<br />
que vaig començar allà, 18 anys hi vaig treballar. Van tancar l’agència i, aparentment, jo era la<br />
447
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
que mantenia l’economia de casa meva, i aquesta feina es va acabar. Em van donar uns diners,<br />
els vaig lliurar al meu ex, el vaig deixar que els invertís i els diners van desaparèixer. Teníem la<br />
nostra casa, feia sis mesos, abans que N. ens liquidés, havíem comprat una altra casa, estàvem<br />
pagant una quota molt alta i després els diners es van acabar. Em vaig quedar amb un parell<br />
d’hipoteques, perquè l’altra casa la vam hipotecar. Ho vaig perdre tot, vaig perdre els meus béns<br />
seents, la meva llar. I per qüestió de feina ell se’n va anar a Florència, i jo em vaig quedar a Neiva.<br />
Em va dir que me n’havia d’anar cap a allà i era l’oportunitat que tenia per separar-me, i em<br />
vaig quedar. I després vaig aconseguir feina a P. Huila, un poble a prop de Neiva, allà vaig anar a<br />
treballar amb un cunyat que tenia un dipòsit de cervesa i jo li portava el dipòsit. Li vaig organitzar<br />
la seva empresa, la hi vaig engegar i després ja no hi havia gaire bones relacions, i vaig decidir<br />
plegar, i tenia l’oportunitat de venir cap aquí. Vaig venir pensant que havia de tirar als meus fills<br />
endavant perquè, si m’hagués quedat allà, els meus fills no estarien estudiant, jo no tindria feina,<br />
perquè en aquest temps allà no hi havia feina per a mi (2). El meu nen és a Neiva, estudia a la<br />
universitat lingüística i literatura, i la meva nena és a Bogotà, estudia enginyeria electromecànica<br />
automotriu. Va ser molt difícil deixar-los. Els vaig deixar junts, però el nen havia de continuar<br />
estudiant i a Neiva no va poder... llavors se’n va haver d’anar cap a Bogotà. I ja ho veu..., la meva<br />
família es va fer... es va desfer, però ja ho superarem.<br />
Jo vaig anar un dia a Neiva a visitar-la i em va dir: “Per què no véns, Carmencita? Mira que<br />
aquí hi ha feina i no sé què”. I jo: “Ah, que bé!”. Vaig parlar amb la Miriam, la meva altra amiga,<br />
ella em va motivar molt perquè vingués, i cada vegada que anava a Neiva ella em deia: -“Que la<br />
Rosa té feina per a tu”. (3). Jo no m’animava, jo deia: -“Sí, sí, sí que me’n vaig”. Un dia hi vaig<br />
anar i vaig fer el passaport, bé, primer el passat judicial, després el passaport. Ella em deia que<br />
cuités per aconseguir el passatge, però no m’hi atrevia perquè em feia por deixar els meus fills, em<br />
feia por fer el pas. Jo ja havia parlat amb ells, els deia: -“Mira, hi ha això”. Sí, hi estaven d’acord,<br />
sí, ells volien que jo vingués, que s’havien de quedar sols, i ells em van donar suport, ells em van<br />
donar molt valor per venir. El cert és que jo mai no vaig treure el passatge, però llavors la meva<br />
amiga va decidir venir i em va trucar un dia i em va dir: -“He fet la reserva per al 30 de desembre<br />
i ens en anem cap a Barcelona”. I jo: -“Què?”. –“I tu també te’n vas?”. Em va dir que sí. La meva<br />
por era venir sola, perquè ella venia amb tota la seva família, la seva mare, les seves dues nenes<br />
petites. Doncs també me’n vaig. Llavors vaig treure els diners i, sí, li vaig pagar el passatge, i<br />
aquí estem.<br />
Jo no m’imaginava res, jo només sabia que la Rosa m’havia aconseguit una habitació, que<br />
jo tenia la meva habitació, que havia de pagar 200.000 $ per la meva habitació i que ho trobava<br />
caríssim, però què hi farem! I res. Vam arribar el 31 de desembre del 2001 aquí, a Barcelona, a<br />
les set de la nit. Ens vam banyar i vam plorar i vam celebrar l’Any Nou. Ja, Ja. Això va ser molt dur,<br />
massa dur, uf, dur, dur.<br />
448
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Bé, el primer dia vaig descansar, el dia dos ja vaig anar a fer una neteja. La noia on jo anava<br />
se n’anava de vacances i necessitava algú que la reemplacés, llavors m’ho va dir i jo hi vaig anar.<br />
Vaig anar dues o tres vegades les dues primeres setmanes a netejar una casa, i després ja vaig<br />
trobar la feina que vaig tenir. Rosa, la meva amiga que era aquí, em va dir: -“Hi ha una agència<br />
d’ocupacions que tu vas allà i et surten feines”. És una senyora catalana. És una borsa d’ocupació<br />
com a Colòmbia, però no és borsa d’ocupació. Tu vas allà, hi ha un saló gran, hi va molta gent, i ella<br />
arriba cap a les onze del matí. Un dia anava amb una amiga i li vaig dir: -“Aquí només hi ha feina<br />
per a la gent que té papers, per tant anem-nos-en”. Quan jo sortia, la senyora em va dir: -“Vostè<br />
no vol anar pas a aquesta feina?”. Jo li vaig dir: -“No tinc papers”. –“I quants anys tens?”. –“En<br />
tinc 43”. –“Doncs, té, te’n vas allà a aquesta feina” (4). Me’n va donar l’adreça i hi vaig anar. La<br />
senyora em va fer l’entrevista, jo li vaig dir en quina situació hi anava i em va dir: -“Estàs penedida<br />
de venir aquí a fer això?”. Jo li vaig dir: -“No, jo sabia a què venia, si vostè em dóna l’oportunitat<br />
de treballar jo treballo, però mai no ho he fet, jo sé fer coses de casa, però mai no he treballat en<br />
això, però igualment ho puc fer” (5). Ella va tenir molta paciència, em va ensenyar i estan molt<br />
contents amb mi des de fa tres anys; que no va ser fàcil, perquè hi anava dotze hores i mitja cada<br />
dia, hi havia setmanes que no sortia, passaven de llarg. És a dir, em quedava a dormir allà, em<br />
pagaven les hores extres.<br />
Vaig començar amb 115.000 pessetes, que hi era inclòs el transport. I al cap de sis mesos...,<br />
bé, ella em va dir les condicions, has de fer això, cal fer això, això i allò altre. Jo li vaig dir: -“És molt<br />
temps”. Em va dir: -“És el que hi ha”. Jo no tenia cap altra opció, havia de treballar o treballar. I al<br />
cap de sis mesos, perquè arribava juny, juliol i res, que no em donava la paga extra; ells estaven<br />
molt contents amb mi, llavors jo li vaig demanar la meva paga. Llavors em va dir: -“Bé, és que li<br />
pagarem ara al juny”. –“És que som al juliol”. Em va dir: -“Bé, és que la necessites ja?”. Li vaig<br />
dir: -“La necessito per pagar-li la universitat a la meva filla”. Perquè ella no me la pensava pagar,<br />
però igualment no me la va negar. I a l’agost me la va donar. Em va donar 350 €. Jo li vaig dir: -“Només?”.<br />
Em va dir: -“Quant esperava?”. Jo li vaig dir: -“Complet, 692 €. Jo tinc entès que la paga és<br />
el sou complet”. Em va dir: -“Carmen, tu vas començar aquí pel gener i només portes sis mesos<br />
amb nosaltres, set mesos, si tu portessis un any, et donaríem la paga completa; pel desembre, si<br />
ets aquí, tindràs la paga completa”. I, així, d’aquesta manera, jo vaig aconseguir totes les meves<br />
coses legals. És a dir, m’ho pagaven tot. L’any següent li vaig demanar augment, i me’l van donar;<br />
no vaig tenir problemes. Ells m’apreciaven molt. Tenien un nen de cinc mesos, que l’adorava com<br />
si fos el meu fill. L’única condició que els vaig posar per entrar allà va ser que em fessin una oferta<br />
d’ocupació, ells me la van fer, la van gestionar, però per mala sort no es va donar. L’altre nen tenia<br />
cinc anys... dolent, dolent. Un nen una mica malcriat. Es referia a mi: -“Tu ets negra”. Sempre em<br />
deia: -“Sempre vas amb aquest braçalet, Carmen, mai no te’l canvies”. “Per què no et canvies les<br />
sabates?”-em deia. La seva mare tenia quantitats de tot i ell em mirava perquè jo sempre portava<br />
el mateix braçalet. Va ser difícil que agafés afecte a aquest nen perquè era molt tremend, gelós<br />
449
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
del seu germà. Amb el seu germà es portava molt malament perquè jo adorava el petit i ell sabia<br />
que jo a ell... poc, però era perquè no es deixava. Però al final em vaig guanyar el seu afecte i tot.<br />
Sempre m’estava despatxant. 91 Un dia ho vaig explicar als seus pares i els vaig dir “passa això<br />
amb el Jordi i ja no ho aguanto més”; llavors hi van posar ordre. Davant meu li van dir que jo era<br />
qui manava a casa quan ells no hi eren, que havia d’obeir-me, que m’havia de respectar. Va ser<br />
una feina dura, però alhora gratificant. Vaig aconseguir moltes coses que necessitava aconseguir,<br />
allà. Tenia el meu menjar; l’estalvi que feia era molt gran. Només pagava la meva habitació i el<br />
menjar el cap de setmana, perquè jo menjava allà, hi esmorzava, hi sopava.<br />
Amb la mare vaig tenir problemes, perquè té un temperament molt fort, no li agradava mai<br />
que li diguessin... Ella em deia: -“Mira, cal fer això, i això, i això”. I jo: -“D’acord”. Un dia li vaig dir<br />
que no podia: -“No, no puc fer això perquè estic refredada, tinc molta grip i em fa mal tot el cos”.<br />
Es va enfadar molt. Em va dir que li estava portant la casa malament, que jo ja no feia res, que tot<br />
estava brut. És una casa que es manté... per on passes un dit no hi ha pols, perquè és molt neta.<br />
Es va molestar molt perquè jo li vaig dir que no podia fer allò. Vaig optar per dir-li, sempre que em<br />
deia: -“Mira, que cal fer això”. Jo: -“Sí, val, d’acord”. A la nit: -“No, no hi vaig arribar, no ho vaig<br />
poder fer perquè em va passar això i allò”. Ja no es molestava, però en el moment que m’ho deia,<br />
jo li deia sempre que sí perquè si no es molestava. Els estimava molt, m’apreciaven molt, però jo<br />
sempre era allà, i ells aquí. És a dir, em tenien molta confiança, volien que fos com de la família,<br />
però sempre hi havia les distàncies, les barreres. El nen gran sempre em parlava de tu, i el senyor<br />
li deia que no, que m’havia de parlar de vostè. M’hagués agradat que m’haguessin tutejat per<br />
aprendre’n jo també, però no ho feien i tampoc no els ho vaig demanar.<br />
Em vaig anar aclaparant, estava cansada, les meves amigues sempre em deien: -“Carmen, tu<br />
pots trobar a fora coses millors, pots guanyar més, et poden tractar millor”. Perquè a estones em<br />
sentia malament, malgrat que m’apreciaven, hi havia moments en els quals et feien sentir com<br />
res; i sempre m’estaven dient: -“Deixa aquesta feina, deixa aquesta feina”. I jo: -“No, perquè els<br />
meus papers, no, perquè els meus papers”. Un dia em van dir: -“Carmen, ara et sortirà allò dels<br />
papers i llavors NO plegaràs perquè, quina vergonya!, perquè et van fer els papers, i et quedaràs<br />
allà”. Perquè jo els havia explicat que ella m’havia dit que apel·larien el meu cas, però necessitaven<br />
la garantia que jo em quedaria molt temps allà; jo vaig dir que sí, que no tenia intencions<br />
d’anar-me’n.<br />
Elles em van dir que havia de fer-ho en el moment perquè, si no, mai no plegaria d’allà, i els<br />
vaig dir: -“D’acord, ho faré”. Elles no em creien. El dilluns, que anava a la feina, em vaig despertar<br />
a les quatre de la matinada, i ara què faig? Plegaré o no plegaré? Ja, ja. Jo l’únic que vaig fer va<br />
ser demanar-li a Déu que m’il·luminés, em guiés, m’orientés, que fes el que havia de fer, que fos<br />
91. Acomiadant.<br />
450
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
el millor per a mi i per a tots. Vaig arribar a la feina, allà tinc una habitació, estava molt nerviosa,<br />
jo no sabia què fer, l’únic que vaig fer va ser que em vaig agenollar, li vaig demanar al meu Déu i<br />
vaig pregar amb molta fe que m’il·luminés, que si era per a bé em posés les paraules a la boca per<br />
poder dir-li a aquesta senyora que me n’anava. Ella va entrar després a prendre el seu cafè, la vaig<br />
deixar que prengués el seu cafè, quan s’aixecava jo li vaig dir: -“Senyora Montse, necessito parlar<br />
amb vostè un momentet”. Em va dir: -“Sí, Carmen”. –“Em permet que m’assegui?”. Em va dir:<br />
-“Bé”. Llavors li vaig dir que estava molt a gust a casa seva, que em sabia greu haver de fer el que<br />
anava a fer, que adorava els seus nens, però que jo ja no donava més, que estava molt cansada,<br />
que estava molt aclaparada, estava molt estressada. Jo ja li ho havia dit a ella, una vegada que<br />
vam tenir una discussió molt forta, jo li vaig dir fins i tot que em moriria segur, perquè li vaig dir<br />
que ella era molt humiliant, li vaig dir que ella era molt inconscient, que li agradava mantenirme<br />
allà trepitjada, li ho vaig dir plorant... perquè un dia em va tractar molt malament, jo estava<br />
refredada, quan jo em refredo em fa mal el cos i tot. Llavors, el primer que em va dir: -“Carmen,<br />
i el tema dels seus papers?”. Jo li vaig dir: -“No sé què passarà amb els meus papers, l’únic que<br />
jo vull, l’únic que jo sé és que vull descansar”. Llavors em va dir que no em podia tenir obligada,<br />
que si era el que jo havia decidit, i em va preguntar unes tres vegades si tenia una altra feina. Jo<br />
li vaig dir que no. Li vaig dir que jo tenia diners guardats, que en tenia prou per subsistir més o<br />
menys dos mesos, per a les despeses dels meus fills, les meves, i que ja veuria què faria. Llavors<br />
em va dir que no me’n podia anar de seguida, que havia de donar-li temps per trobar algú, que<br />
els nens començaven a estudiar. Li vaig dir que jo ho sabia i que m’esperaria fins que ella trobés<br />
algú. Això va ser més o menys el 12 de setembre; li sembla bé fins a final de mes, jo m’espero fins<br />
a final de mes. Em va dir que necessitaria més temps, jo li vaig dir que d’acord, que una o dues<br />
setmanes més després. Jo li vaig dir que no hi havia cap problema. El dimarts a la tarda va arribar<br />
i em va dir: -“Carmen, si no li sap greu, que ja he trobat una noia i vindrà a partir de dilluns; per<br />
tant, vostè treballa fins a aquest divendres”. I jo: -“Ah, bé, em sembla molt bé”. I res. Vaig treballar<br />
fins al dissabte i el dissabte em vaig acomiadar. Va ser molt fort acomiadar-me. Vaig plorar com<br />
quan vaig arribar de Colòmbia, vaig plorar. Ella em deia: -“Doncs no se’n vagi, Carmen”. Li vaig<br />
dir: -“És que no puc quedar-me, jo necessito descansar”. I no es podia fer menys temps de feina,<br />
calia fer dotze hores i mitja cada dia.<br />
Nosaltres teníem el quiosc i jo em vaig dedicar al quiosc 15 dies, llavors ja anava al quiosc.<br />
Les meves amigues continuaven amb les seves feines, jo em vaig dedicar a treballar aquells dies<br />
en el quiosc. A les tardes hi anava i despatxava. Hi vaig treballar fins al 18 de setembre, i el 26<br />
de setembre ja tenia aquesta nova feina, per cuidar aquesta persona gran; per tant, no vaig tenir<br />
gaire temps per descansar. Amb el quiosc em va anar bé, vam treballar fort, perquè hi anàvem<br />
fins a la una, les dues de la matinada, no descansàvem ni un dia perquè els caps de setmana era<br />
quan més feina hi havia. De maig a setembre va ser dur, després vam deixar el quiosc i ens vam<br />
quedar pensant totes tres “Què farem?”. El costum de cada nit era ser al quiosc, tenir sempre<br />
451
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
gent allà, i pensàvem buscar un local per posar un bar, sempre ho havíem pensat, però era molt<br />
difícil aconseguir-lo en arrendament, i era molt més difícil aconseguir les llicències. Llavors va<br />
passar això del traspàs i el vam aconseguir (6). La Miriam va sentir per l’emissora Radio Gladys<br />
Palmera que hi havia un bar en traspàs. I va venir i en va mirar la ubicació. El mateix dia que<br />
vam anar a parlar, vam negociar i aquí estem. Vam tenir una setmana de descans, que no vam<br />
treballar al quiosc, i jo recordo que el primer dissabte que no vam anar al quiosc, tot el dia a casa,<br />
jo semblava una gallina donant voltes d’aquí cap allà. Què faig? Em faltava alguna cosa; perquè<br />
al quiosc... jo arribava a les deu de la nit de la meva feina i me n’anava cap al quiosc, se’m treia<br />
tot el cansament. Era com una teràpia. Arribava a les dotze de treballar, la una, els dissabtes, i<br />
em ficava al quiosc.<br />
La nova feina, la vaig aconseguir per mitjà d’una amiga. Nosaltres fèiem els tamales i els<br />
portàvem a domicili, i llavors ella em va trucar un dia i em va dir: -“Carmen, mira, que hi ha una<br />
feina”. (8). Jo ja li havia dit que no tenia feina, que l’havia deixada, i llavors ella em va trucar i em<br />
va dir que hi havia una feina. I la senyora em va cridar i jo vaig anar a l’entrevista amb ella, i el<br />
que menys volia jo era cuidar una persona gran. Jo sempre deia “a mi que em toquin els nens més<br />
taujans, el que sigui, però no una persona gran”. I em va tocar una persona gran. Ja, ja. El senyor<br />
era de Teruel, no ho recordo exactament, però portava molts anys aquí i havia estat malalt, havia<br />
sofert una embòlia; ja no podia fer les seves coses perquè s’ho feia tot a sobre. Jo vaig arribar i li<br />
vaig netejar la casa, que estava feta un fàstic perquè feia quatre anys, des que va morir la seva<br />
esposa, que ningú no la netejava tret d’ell; Però, què podia netejar ell? Llavors la vaig netejar i<br />
ell content. El primer dia que el vaig saludar va ser un dissabte, estava de mal humor. El dilluns,<br />
quan vaig arribar, estava al seu llit quan vaig arribar, i jo tenia claus, després ell es va aixecar i<br />
li vaig dir: -“Bon dia, senyor Luis”. –“Què collons! Que a mi no em digui senyor Luis”. –“I, llavors,<br />
com li dic?”. –“A mi em diu Luis a seques, no em posi títols”. I a una persona de 90 anys dir-li<br />
Luis com si tal cosa em semblava tan fort. Llavors, al final li vaig dir: -“Jo li puc demanar un<br />
favor?”. –“Què vol?”. –“Li puc dir iaio? (com anomenen els avis aquí), no puc dir-li Luis”. Em va<br />
dir: -“Anomena’m com vulguis”. Ell estava sempre sol i de vegades sóc molt jocosa: -“Iaio, està<br />
content?, va, expliqui’m una història o parlem, camini, anem al carrer, o vingui que el banyo”.<br />
–“Que jo no em banyaré”. –“Que ens hem de banyar iaio”. –“Que no, que ahir ja em vaig banyar”.<br />
–“Cada dia, iaio”. –“Això vostè, que és jove”, em deia.<br />
Li vaig anar agafant confiança i molt d’afecte, igual que ell a mi, i em posava les seves cames<br />
aquí per posar-li els mitjons, i un dia em diu (estava amb una bateta curta): -“Quines cames que<br />
tens!”. Li vaig dir: -“Iaio!”. –“Si jo sóc un home!”. Un dia anàvem pel carrer i em fa així, i jo:<br />
-“Què passa, iaio?”. –“Miri quin cul més gros que té aquesta vella!”. Li deia: -“Iaio, com pot dir<br />
que no hi veu?”. I bé, la setmana passada, vaig arribar el dimecres, i el vaig trobar estirat al llit,<br />
no s’aixecava, estava rígid. Jo sabia que era viu perquè respirava i jo el cridava: -“Iaio, iaio, des-<br />
452
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
perti’s”. No podia parlar. Va estar tota la nit així, ni tan sols no va desfer el llit. Vaig cridar la seva<br />
família i els vaig dir: -“El iaio està en aquestes condicions”. Van venir de seguida i van trucar el<br />
061. Després ja va reaccionar, ja va començar a parlar, se’l van emportar aquell dia. Després, vaig<br />
tornar a treballar el divendres, ell estava molt malament, molt decaigut, tenia molta depressió,<br />
plorava, deia que es moriria, vam plorar tots dos, i jo: -“Iaio, no et moriràs, et posaràs bé”. Ell em<br />
deia: -“No, que no, jo ja sóc vell” (7). I que no sé què. I ja havíem parlat amb les meves amigues<br />
que això (el bar), perquè el tancàvem a les onze, jo me n’anava cap allà a les onze, que això no<br />
es podia tancar perquè no estàvem fent res, hem fet una inversió, ens hem ficat en un deute molt<br />
gran, i que jo deixés la meva feina i que em quedés aquí, que el que estava guanyant allà m’ho<br />
pagarien aquí (8). Llavors li vaig dir a la senyora que ho sentia molt, que el iaio necessitava una<br />
persona a temps complet, que no podia estar allà sol, i ella em deia que també ho veia així, i jo li<br />
vaig dir que ho sentia molt, però que jo no podia continuar anant-hi les tres hores. Li vaig dir quins<br />
eren els meus motius. Llavors em va dir si l’ajudaria a trobar algú. –“Jo tinc una candidata perquè<br />
vingui i em reemplaci les tres hores, però aquesta no és la solució, el iaio necessita una persona<br />
a temps complet que se’n cuidi”. I li van trobar una residència i és allà en una residència. Jo vaig<br />
treballar fins al dissabte, que hi vaig anar a les tres de la tarda, i aquella nit el portaven cap a la<br />
residència. I jo, aquí, amb el meu bar.<br />
Això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic. Jo vull que això creixi, són els<br />
plans de totes tres, posar això com... no ho sé... Que sigui un raconet colombià. Bé, la idea és que<br />
no solament sigui colombià sinó per a tota la gent d’Espanya, perquè aquí ve molt català a fer les<br />
seves copes, els seus cigarrets, els seus cafès. Entre setmana tenim més gent espanyola i el cap<br />
de setmana, més colombians. Nosaltres somiem que això serà gran (9). L’únic que enyoro molt és<br />
anar al meu país, només, però la resta... Dins de tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo<br />
aquí visc. Jo sempre li dic a la gent: -“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, anava de la feina a casa, de<br />
casa a la feina, de la feina a casa, de casa a la feina, jo no tenia vida. I, aquí, jo em diverteixo, jo<br />
aquí he gaudit; jo, malgrat que no tinc temps, trobo el meu temps. Ja, ja!»<br />
1) La presència de la xarxa social, que incideix en la decisió de migrar i mini·<br />
mitza els riscos i costos.<br />
2) La migració laboral com a estratègia familiar.<br />
3) Les xarxes ajuden en la recerca de feina fins i tot abans que tingui lloc la<br />
migració.<br />
4) El paper que tenen els mitjancers en la recerca de feina.<br />
453
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
5) La informació que flueix per la xarxa social des del país receptor fins al<br />
d’origen permet ajustar les expectatives.<br />
6) El somni de ser autònoma.<br />
7) Els serveis personals es caracteritzen pel desenvolupament de forts llaços<br />
afectius.<br />
8) Aquest tipus de feines permeten fer altres activitats que ajuden a construir<br />
el projecte laboral de futur.<br />
9) Les expectatives laborals de la persona immigrant es concreten a ser el<br />
seu propi ocupador i això permet superar la barrera d’entrada del permís de<br />
treball.<br />
Ruptura ocupacional amb nou redescobriment ocupacional<br />
La ruptura ocupacional es pot presentar com a redescobriment ocupacional<br />
de la persona immigrant. Quan s’insereix laboralment en ocupacions de baixa<br />
qualificació, però veu més llunyana la possibilitat de trobar feina de la seva<br />
professió, decideix replantejar el seu projecte de vida laboral amb una activitat<br />
diferent, amb més probabilitats d’èxit al país receptor, que li permeti desen·<br />
volupar una carrera laboral digna en aquest país. Encara que hi ha ruptura<br />
ocupacional i, de vegades, mobilitat ocupacional descendent fent una activitat<br />
laboral semiqualificada o que requereix menys qualificació de la que disposa<br />
el treballador, la persona immigrant es redefineix i es requalifica en una altra<br />
activitat més ben remunerada i que permet una estabilitat més ràpida i ascens<br />
social, en què pot dominar les seves condicions de treball. A continuació,<br />
transcrivim una trajectòria laboral amb ruptura ocupacional, que va significar<br />
fer un redescobriment ocupacional.<br />
Crònica 6 (E9)<br />
Ayda. Procedent de Cali, va ser entrevistada l’any 2002. Blanca, 37 anys.<br />
Arquitecta, casada amb un psicòleg, mare de dues bessones de sis mesos. La<br />
seva última feina a Colòmbia va ser com a professora d’un institut tecnològic.<br />
No té permís de treball. Va arribar a Espanya el març del 2000.<br />
454
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
«Vam venir principalment amb la idea d’estudiar, perquè el meu marit venia a fer un postgrau,<br />
i si hi havia l’oportunitat de treballar..., però aquesta era la idea principal... A més, que jo veia<br />
que treballar en el que jo havia estudiat a Colòmbia era molt complicat. Des que vaig sortir de<br />
Colòmbia que ja tenia l’opció de tenir feina (1). L’Alejandro ja havia parlat aquí d’una possibilitat<br />
de feina per a mi; de totes maneres, jo sabia que inicialment no podia començar a estudiar perquè<br />
ell estava estudiant i perquè va venir sense beca, ni res i es pagava ell mateix els estudis. Llavors,<br />
algun dels dos havia de treballar formalment i com que feia moltes hores a la universitat durant<br />
el dia, ja que treballava mitja jornada les hores que li quedaven lliures, llavors jo vaig decidir<br />
acceptar aquesta feina, que era a Igualada (2). Aquesta feina a Igualada, que és a prop d’aquí, a<br />
Catalunya, cuidant dos avis, que són els avis del marit d’una amiga colombiana; ells necessitaven<br />
una persona que els cuidés, eren molt grans. Els avis són catalans i el marit de la meva amiga és<br />
català. L’Alejandro, quan era a casa de la seva sogra, allà va ser que es va parlar, es va comentar,<br />
que jo venia disposada a treballar en alguna cosa que fos honrada perquè ho necessitàvem; jo<br />
necessitava trobar feina directament. D’altra banda, l’Alejandro vivia en una habitació; llavors, en<br />
arribar jo, posar-nos a buscar pis, habitació per als dos, inicialment sense estar treballant encara,<br />
era un desajustament econòmic. Per tant, era millor que jo em quedés interna en aquesta casa, si<br />
eren persones familiars. Jo vaig acceptar, vaig dir que sí, que ho feia. Em vaig internar a Igualada,<br />
sortia els dissabtes, sortia al migdia i hi tornava dilluns al matí, a les nou del matí ja havia de ser<br />
a la feina. I allà, el que jo havia de fer era netejar la casa, banyar l’avi els dilluns quan arribava<br />
d’aquí, de Barcelona, el banyava complet i cada dia el netejava. Era un avi que tenia molt poc<br />
moviment, un senyor bastant grassonet, però tenia problemes amb les cames, i caminava molt<br />
poc. La senyora caminava molt bé, però la ment... una senyora bastant nerviosa i una miqueta<br />
histèrica de vegades, i li agafaven unes “chiripiorcas” una miqueta rares. Aquesta part no em<br />
va agradar gaire de la feina i va començar a fer-me-la avorrir, encara que també tenia detalls molt<br />
bons, per exemple, una cosa que m’agradava molt era que ella s’asseia a conversar amb mi, i em<br />
sentia sola allà, malgrat que el meu marit era aquí; llavors, ho aprofitava i conversava molt amb<br />
ella, li feia bé a ella i em feia bé a mi. Era una persona que, encara que m’exigia que casa seva<br />
estigués ben neta i tot, tampoc no eren coses fora del normal, jo crec que va ser una persona en<br />
general justa. El que no m’agradava de la feina és que ella mateixa feia coses, se li oblidaven i<br />
me’n volia donar les culpes a mi. En una ocasió, ella, sense adonar-se’n, va mullar una bossa de<br />
cuir molt bonica, l’havia treta al matí de l’armari per sortir a la tarda i portar-la. A la tarda, quan la<br />
va treure, la va veure tacada i em va dir que qui havia estat. I ja deia que potser havia estat el seu<br />
nét i que ho havia fet a propòsit. I l’única persona que hi havia era jo. Vaig començar amb la idea<br />
d’anar-me’n cap a Barcelona, trobava molt a faltar l’Alejandro. Per a mi, va ser una experiència<br />
totalment... em sentia molt estranya perquè a Colòmbia tenia aquesta llibertat, aquesta llibertat<br />
tan total que tens allà. A més, si a mi em donava la gana treballava, si no em donava la gana no<br />
feia res. Per tant, arribar a un lloc i haver de fer cada dia una rutina i obligatòriament haver de<br />
complir-la... (3)<br />
455
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Jo em llevava a les vuit del matí i fins a les vuit de la nit, dotze hores, i pràcticament la velleta<br />
em volia fer anar a dormir a aquella hora. De vegades em quedava fins tard veient la televisió i<br />
llavors començava a dir que el reflex de la llum a les habitacions la molestava; llavors apagava<br />
el televisor i me n’anava cap a l’habitació, llegia una estona i després m’adormia. I, això sí, a les<br />
vuit del matí havia d’estar desperta, és a dir, tampoc no era que em fessin súper matinar perquè<br />
a les vuit aquí és d’hora, però per a nosaltres és tard. Aquesta feina va significar un canvi molt<br />
gran, realment jo no pensava que, com a arquitecta, per què estava fent això o allò altre? Pensava<br />
que havia donat un gran pas cap a una cosa desconeguda, que era haver viatjat cap aquí i que<br />
aquestes eren les circumstàncies que hi havia, que havia de fer-ho, que era una cosa honrada i<br />
que calia anar endavant i fer-ho i que no seria sempre així (4).<br />
Quan m’avorria una mica, amb l’Alejandro teníem clar que això seria el menor temps possible.<br />
Efectivament, al cap de dos mesos em va entrar la desesperació i li vaig dir a l’Alejandro que no,<br />
que això de veure’l cada vuit dies i aquest tancament allà, que busquéssim la manera que jo<br />
vingués cap aquí, que pogués netejar durant el dia cases o el que fos, perquè jo sabia que aquí<br />
no hi havien més opcions inicialment que la neteja (5). Guanyava 70.000 pessetes, poquet. Vaig<br />
guanyar poquet per a aquell moment, perquè podien pagar fins a 100.000. El que passa és que<br />
ells, com que eren persones jubilades, no tenien gaires diners.<br />
Altres coses positives d’això són que, malgrat que jo era la persona que els ajudava allà a casa<br />
seva, sempre em van tractar molt dignament. Allà, per exemple, hi anaven les visites i jo m’asseia<br />
amb les visites i amb ells a la taula. I jo podia menjar el que volgués, a l’hora que volgués, una<br />
alimentació súper bona, súper equilibrada; la velleta abans em volia cuidar massa i veia que ella<br />
es preocupava molt per mi, que jo estigués contenta, el que passa és que, és clar, tenia les seves<br />
coses de vegades i em desesperava; a més, que era una persona molt gran.<br />
Quan vaig decidir venir cap aquí, l’Alejandro va començar a buscar habitació aquí a Barcelona<br />
perquè això era molt complicat; a més, que jo no tenia feina en aquell moment, i vaig anar a buscar<br />
feina per treballar en cases... Llavors teníem l’imperatiu que jo aconseguís feina perquè l’Alejandro<br />
treballava molt poques hores, algun dels dos havia de fer més hores de feina per poder pagar<br />
l’habitació. Llavors, un dia que jo anava a una entrevista per treballar en una casa diàriament<br />
com a interina, és a dir, tots els dies, i sortir tots els dies a la nit, ens va trucar una amiga de<br />
l’Alejandro, casualment, per dir-me que allà on ella treballava com a psicòloga necessiten una<br />
persona que netegés el despatx. Em va citar per a una entrevista l’endemà (6). Vaig anar a l’entrevista<br />
i em van agafar, em van dir que hi anés uns dies després. I allà guanyava 80.000 pessetes<br />
i només treballava de dilluns a divendres quatre hores diàries. Imagina’t la diferència!, quatre<br />
hores diàries. El que passa és que tenia un horari repartit, que era un horari bastant incòmode<br />
perquè havia de súper matinar, havia de sortir d’aquí, més o menys abans de les cinc del matí per<br />
456
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
fer les dues hores de set a nou. Després, a la nit, els primers mesos els vaig fer de les deu de la nit<br />
a les dotze, no m’agradava arribar tan tard i que jo no ho coneixia gaire; diverses vegades em vaig<br />
perdre anant amb autobús perquè ja no trobava metro. En això van ser molt clars i molt complidors<br />
allà, i a Igualada, en els pagaments, molt complidors. Llavors, al mateix temps que vaig començar<br />
a treballar allà en aquestes neteges a la nit, els caps de setmana anava a un hostal amb l’amic<br />
d’on estava allotjat l’Alejandro i les seves filles, que sempre havien treballat en aquest hostal (7).<br />
Allà, hi vaig estar fins al novembre, vaig estar fent aquesta neteja a la nit fins al desembre, i a<br />
l’hostal hi vaig estar fins al novembre. Allà, en general, la dificultat era que tenies molt poc temps<br />
per netejar els locals, que eren molt grans i cada vegada hi posaven més coses, més ordinadors;<br />
jo havia de netejar no solament els espais sinó també els ordinadors, els portallapis, havia de fer<br />
molta cosa, i l’inconvenient de l’horari, que jo no podia treballar si hi havia gent, perquè de vegades<br />
hi havia molt poca gent, però de vegades hi havia massa gent, i a més havia de treballar en<br />
un horari en el qual no hi pogués venir una inspecció, sobretot per això em van contractar, perquè<br />
a ella li feia por una inspecció. En cap de les dues feines no em pagaven ni hores extres, ni mitges<br />
pagues, ni res, això mai va existir, res d’això va existir. Resulta que el mes, més o menys, el mes<br />
de desembre o una cosa així, a finals de novembre va ser, que l’Alejandro una vegada passava per<br />
un centre d’estètica, i va veure que necessitaven una manicura. Jo havia fet un curs de manicura<br />
a Colòmbia, i l’Alejandro hi va anar i la dona li va dir que sí, que necessitaven una manicura i una<br />
pedicura perquè pròximament obriria un local, el local s’havia d’inaugurar al carrer... La propietària<br />
és sueca. Vaig ser allà, a la inauguració del local, i la dona em va fer una prova; després, com<br />
que jo també havia après a fer massatges, em va fer una prova de massatges. Li va agradar, però<br />
quan vam arribar al tema dels papers em va dir que ella em volia contractar, que em volia tenir<br />
allà, però que sense papers li feia molta por perquè jo havia d’atendre el públic, jo era la imatge<br />
perquè havia d’estar-me la primera allà a l’entrada; em va dir que així no podia, que quan tingués<br />
els papers tornés, que amb molt de gust. Tanmateix, vam quedar en contacte (8).<br />
Vaig conèixer una altra noia hondurenya que estava treballant en aquell moment a Llongueras,<br />
una perruqueria d’aquí molt important. Em va dir que, on ella havia treballat abans d’anar-se’n a<br />
Llongueras, que eren amics seus, necessitaven una manicura i com que em va veure a mi durant<br />
la prova, li va agradar el que jo estava fent, li va semblar bé, em va recomanar allà, i llavors li va<br />
donar el meu número de telèfon a l’amo de la perruqueria; després em va trucar la seva secretària<br />
i vam quedar per a una cita. Em va posar a fer una pedicura, li va agradar, després em va posar<br />
a fer una manicura, li va agradar com jo treballava i em va dir que d’acord, que jo començava a<br />
treballar, però com que no sabia res de perruqueria llavors em va dir que allà me n’anirien ensenyant<br />
a poc a poc, perquè necessitaven també que els ajudés a la perruqueria, sobretot a rentar<br />
caps, a posar tints, tractaments i coses d’aquestes. Així vaig començar, com una espècie de prova,<br />
entre novembre i principis de desembre vaig estar de prova i ja al mes de gener... Allí em pagaven<br />
100.000 pessetes, vaig començar a treballar amb 100.000 pessetes, i després amb el transcurs<br />
457
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
del temps m’ho van apujar fins a 110, i després fins a 120. Guanyava el 10% sobre les manicures<br />
i pedicures que fes, i guanyava un percentatge, crec que era un 3%, pels productes que vengués,<br />
qualsevol producte que es vengués a la perruqueria. I durant el temps que vaig ser allà vaig tenir<br />
dret a unes vacances i me les van pagar, però mitges pagues al desembre i a meitat d’any mai no<br />
me’n van donar. Inicialment, el tracte va ser molt bo i, en general, el tracte era bo perquè l’home<br />
tenia una bona actitud amb mi; el que passa és que ell sempre era una persona molt nerviosa,<br />
tenia un company, molts problemes amb aquest company, i llavors tenia depressions i es posava<br />
com una màquina i volia que tot li ho fessin acceleradament, per a ell no hi havia cap temps de<br />
ningú que fos bo, això ens ho manifestava no només a mi sinó també als altres. L’home va veure<br />
que era més aviat tímida pel desconeixement del medi i la necessitat de la feina, i inicialment<br />
m’agradava molt la feina que feia. Però l’home va començar a excedir-se, a posar-me més feina de<br />
la que m’estava pagant; d’altra banda, feia feines de tipus personal, d’ajudar-lo a portar la seva<br />
mare, d’anar-li a buscar roba no sé on, que no havia de fer-les, i al final em volia posar a la caixa.<br />
Va arribar un moment en què va començar a dir-li a la secretària que no em posés torns entre tals<br />
hores perquè ell em necessitava només perquè l’ajudés a la perruqueria. Aquesta va ser la gota<br />
que va fer vessar el got, com es diu, perquè m’estava obligant a perdre el 10% de les pedicures i<br />
manicures que jo podia fer, a part del 3% de les vendes. Llavors em vaig començar a desesperar,<br />
em vaig començar a omplir de ràbia amb ell, em vaig anar guardant coses fins que va arribar un<br />
dia en què no vaig poder més: vam discutir davant dels clients i em va fer fora. Jo li vaig dir que<br />
sí, que me n’anava. El va molestar molt que jo li hagués demanat augment de sou, el va molestar<br />
també que una vegada ens vam reunir totes i en vam parlar, i hi va haver unes dues vegades que es<br />
va retardar amb el pagament prop de dues setmanes o així; però a mi em rebentava que a les perruqueres,<br />
que eren les que més li produïen, aquestes sí que portaven molt temps, portaven molta<br />
clientela, i a les de menys rang dins de la perruqueria que es fotin, com si unes sí que mengessin i<br />
les altres no, i no paguéssim el lloguer. Això li ho vaig dir un dia: -“Mira, si tu no em pagues a mi<br />
aquí, no tinc un banc on anar a demanar un préstec, no tinc una persona coneguda que em deixi<br />
diners i la gent que conec està passant per les mateixes condicions que jo, treballant en coses per<br />
l’estil, i llavors qui em pagarà el lloguer?”. Llavors va dir: -“No, que sí, que jo t’entenc”. Però es va<br />
molestar molt perquè li vam fer com un sindicat i el rebentava que les empleades comencessin a<br />
reunir-se per parlar de coses perquè era per fer-li reclamacions. Al final, jo vaig demanar 120.000<br />
pessetes, ho va acceptar, però als 15 dies exactament... va continuar tractant-me pitjor, fins que<br />
un dia ja vam explotar tots dos i vam tenir aquesta discussió, llavors jo ja ho vaig deixar.<br />
Vaig anar cap a casa i vam començar amb la idea de les targetes, però com que encara no<br />
prenia forma, i l’ordinador no anava bé...; era, doncs, per dissenyar targetes aquí, a casa, per<br />
dissenyar-les amb el Photoshop, però com que l’ordinador encara no anava bé, em van oferir<br />
l’oportunitat. Aquest contacte de la immobiliària va ser a través d’una noia psicòloga colombiana,<br />
i l’amo de la immobiliària també anava a la seva consulta. Un dia li va comentar que necessitava<br />
458
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
una noia i ella li va parlar de mi. Vaig començar a treballar allà, em pagava unes 80.000 pessetes.<br />
Hi vaig estar dos mesos, però em va tocar lluitar pel pagament de l’últim mes perquè quan jo hi<br />
vaig entrar em va dir que aquest era el sou i que jo havia de sortir a captar. El primer mes vaig<br />
captar cinc pisos només, em va ensenyar més trucs sobre com captar; al mes següent ja en vaig<br />
captar dotze, la captació anava vent en popa i quan em va pagar el segon mes em va dir: -“Estava<br />
pensant que la captació sí, però també t’has ajudat molt dels diaris i d’altra informació”. –“És<br />
clar, si per a això hi són, els diaris, per aprofitar-los”. Perquè jo vaig fer molts contactes a través<br />
de vendes de diaris on es venen cases, perquè no sóc endevina de qui ven un pis. –“Mira, he fet<br />
més del doble del que vaig fer el mes passat, n’havia fet cinc, el mes següent en vaig fer dotze”.<br />
Llavors em va dir: -“Però és que em dol deixar anar 80.000 pessetes així, encara no has venut el<br />
primer pis”. Li vaig dir: -“Tu em vas contractar així, vas dir que vingués aquí inicialment a captar<br />
pisos el primer mes i ara, el segon mes, em dius que puc començar a vendre, si mai no ho he fet.<br />
Tu què vols?”. –“És a dir, que em costa, és que el noi que tinc ven fins a dos i tres pisos diaris”. De<br />
veritat, tenia una àguila de venedor, que venia dos i tres pisos diaris i el dia que no venia cap pis<br />
el deixava emparaulat per a un altre dia. Llavors em va dir: -“Ell no tenia cap experiència quan va<br />
entrar aquí i ràpidament va començar a vendre”. –“És que a mi em costa una mica més perquè<br />
no sóc d’aquí i arribar a la gent em pot costar una mica més, però ara mateix has d’entendre que<br />
encara no”. Després em va pagar i em va dir: -“Ah, per al pròxim mes estic pensant a tancar perquè<br />
no m’està sortint el lloguer, les despeses, i muntaré un despatx, però llavors serà intern, no serà<br />
cap al carrer, hem de pensar en una immobiliària petita”. I que es faria soci del noi (l’altre que era<br />
venedor). Finalment, al mes d’agost em va dir que: -“De totes maneres, ja t’avisaré d’alguna cosa,<br />
per ara et dic que miris de trobar alguna cosa en una altra banda i que no et quedis sense feina”.<br />
Bé, l’home també va ser clar en part, en aquest sentit, però jo m’estava guanyant això i no tenia<br />
cap altre additiu del meu sou de cap classe, tot depenia pràcticament de mi. Llavors, resulta que<br />
l’Alejandro se n’anava de viatge cap a Colòmbia, no sé si era el 21 d’agost, llavors jo venia...<br />
Quan l’Alejandro se’n va anar cap a Colòmbia, vaig quedar encarregada de tots els clients<br />
que tenia pendents per vendre targetes i, així, vaig estar treballant un mes en la venda de les<br />
targetes, em va anar molt bé. Quan era a Colòmbia ens vam adonar que jo estava embarassada.<br />
Vaig poder treballar al carrer un mes o dos mesos més, i després com que estava delicada per<br />
l’embaràs em vaig quedar a casa. Després vaig continuar fent aquesta neteja dues vegades a la<br />
setmana quatre hores, i encara ho faig, i faig manicura, pedicura. Ara ja fa més o menys un mes,<br />
o una cosa així, que vaig començar amb el disseny de les targetes, però això ho faig en el temps<br />
que em deixen lliure les nenes.<br />
De projectes futurs, el més immediat és que aprengui a manejar bé el programa del Photoshop,<br />
que em fiqui de ple en el disseny de les targetes i de pàgines web. Ara no estic pensant a buscar<br />
feina en arquitectura ni res, perquè això m’agrada més, m’agrada molt perquè ho puc fer a casa<br />
459
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
i estar molt pendent de les meves filles (9). Respecte a l’arquitectura, està allà aparcada no sé<br />
quant temps i no sé si definitivament, però vaig aprendre a treure’m aquesta resistència, vaig<br />
aprendre a treure’m això que si no puc treballar en la carrera que vaig estudiar, llavors, em sentiré<br />
malament, no, al contrari. Jo crec que em sento millor ara que estic treballant en una cosa diferent<br />
que si estigués treballant en arquitectura pròpiament, perquè aquí la feina és terrible, és molt dura<br />
als tallers de disseny i, a part d’això, si jo estigués en una empresa treballant tot el temps ja no<br />
podria tenir la felicitat que tinc d’estar amb les meves filles. I el que tenim pensat és, d’aquí a cinc<br />
o sis anys, tornar cap a Colòmbia, si hi hagués potser la possibilitat de tornar (10).»<br />
1) El contacte laboral existia des del país d’origen.<br />
2) La decisió d’acceptar una ocupació està fortament influïda per les respon·<br />
sabilitats familiars.<br />
3) Condicions de treball que, encara que no són difícils, acaben sent arriscades<br />
mentalment i alienants.<br />
4) La persona immigrant entreveu quines són les condicions amb què s’en·<br />
frontarà encara que l’ocupació no tingui res a veure amb la seva formació<br />
professional.<br />
5) El servei domèstic i els serveis personals segmenten les ocupacions per a<br />
les dones immigrants, però es converteixen en un comodí que poden fer servir<br />
per entrar·hi i sortir·ne fàcilment.<br />
6) Les xarxes de persones immigrants faciliten l’accés a l’ocupació.<br />
7) La pluriocupació enfosqueix la subocupació.<br />
8) L’absència del permís de treball constitueix una barrera d’entrada.<br />
9) Les dones treballadores han de supeditar la seva vida laboral a la dinàmica<br />
domèstica.<br />
10) El redescobriment vocacional és una alternativa davant la impossibilitat<br />
d’exercir la professió pròpia per les difícils barreres d’entrada, com en el cas<br />
de l’arquitectura.<br />
460
5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />
Com a síntesi de la mobilitat ocupacional de les trajectòries laborals, ob·<br />
servem que la posició ocupacional en el mercat de treball està fortament re·<br />
lacionada amb el temps de residència al país receptor. Com menys temps de<br />
permanència, més informalitat. Existeix una trajectòria laboral típica de la per·<br />
sona immigrant en funció del temps de residència al país receptor. En arribar al<br />
país, s’ubica en sectors informals de l’economia. Allà roman un temps mentre<br />
regularitza la seva situació, homologa títols acadèmics, estableix i amplia les<br />
xarxes socials, i recopila informació per conèixer el mercat de treball. Després<br />
s’insereix en el sector formal de l’economia com a assalariada, i espera estabi·<br />
litzar la seva situació laboral per poder acumular un capital i independitzar·se<br />
per convertir·se en empresària. Així doncs, passa d’informal il·legal a formal<br />
assalariada i, d’aquí, a formal autònoma.<br />
Els resultats més importants d’aquest capítol es resumeixen a continuació:<br />
1. La població immigrant duplica la precarietat laboral, en relació amb la<br />
població nacional, en el mateix mercat de treball local. Les mitjanes de l’índex<br />
de precarietat indiquen que la precarietat laboral dels treballadors i treballadores<br />
nacionals i immigrants són d’1,46 i 3,52, respectivament.<br />
2. A partir de les quatre dimensions de precarietat laboral estudiades, s’ob·<br />
serva que la dimensió que més ha colpejat les persones immigrants l’any 2002 és<br />
la cobertura de protecció social deficient, a causa del baix nivell de regularització<br />
dels treballadors i treballadores colombians estudiats. Després dels processos de<br />
regularització que s’han fet, aquestes xifres han de baixar ostensiblement. La<br />
falta de regularització dels treballadors i treballadores immigrants sí que marca<br />
la diferència en les condicions de treball, i els redueix a nivells de precarietat<br />
laboral importants.<br />
3. La població nacional i la immigrant viuen la precarietat laboral com una<br />
degradació de les condicions de treball, i afecta de manera gairebé similar els dos<br />
col·lectius laborals estudiats. D’altra banda, pateixen la precarietat com una<br />
insuficiència d’ingressos, però les persones immigrants la pateix d’una manera<br />
més aguda. La precarietat laboral de les persones immigrants es manifesta<br />
agressivament en el limitat accés a la protecció social (problema de caràcter<br />
conjuntural per la falta de regularització en el mercat de treball) i, de forma<br />
estructural, com la inestabilitat de la continuïtat laboral, ja que l’ocupació<br />
immigrant és temporal.<br />
461
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
4. La precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els<br />
treballadors igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un feno·<br />
men complex amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori,<br />
desigual i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més<br />
fortament la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes;<br />
els joves de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells<br />
educatius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors<br />
que fan oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades, especi·<br />
alment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els autònoms,<br />
i el sector de la construcció més que el de la indústria.<br />
5. La precarietat laboral de la persona immigrant està relacionada amb l’es·<br />
tatus jurídic, ja que el treballador irregular tendeix a presentar ostensiblement una<br />
major precarietat que el treballador regular (4,08 i 2,94 punts, respectivament).<br />
Igualment, la precarietat laboral s’ha d’estudiar en funció del temps de resi·<br />
dència al país receptor (molt lligat a la normalització com a treballador) perquè<br />
com més temps de residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera,<br />
un treballador o treballadora immigrant que fa menys d’un any que és al país<br />
presenta una mitjana de precarietat de 3,93 punts, mentre que els que fa més<br />
de deu anys que són al país tenen una precarietat de 2,13 punts.<br />
6. Una estratègia ocupacional contra la precarietat laboral que eludeix signi·<br />
ficativament el comportament del mercat de treball amb les persones immigrants<br />
és fer·se autònom. Els autònoms tenen una major governabilitat sobre les seves<br />
condicions d’ocupació i treball, i demostren menys incertesa laboral, una pro·<br />
tecció social més àmplia i millors condicions laborals, però això es paga amb<br />
ingressos més baixos.<br />
7. En estudiar la mobilitat ocupacional dels treballadors immigrants, ob·<br />
servem que el mercat de treball té un comportament diferenciat en funció de<br />
les diverses ocupacions. Es poden distingir dos casos de mobilitat ocupacional:<br />
la ruptura i la continuïtat ocupacionals. La continuïtat ocupacional es presenta<br />
de dues maneres: a) continuïtat en les professions escasses i d’alt nivell formatiu,<br />
que necessiten ser cobertes per satisfer la demanda i que tenen altes barreres<br />
d’entrada. Requereixen la condició prèvia d’homologació del títol. El salari i<br />
les condicions laborals són iguals que en el cas de la població autòctona, i el<br />
treballador o treballadora té continuïtat en la seva trajectòria laboral entre el<br />
país d’origen i el receptor. Els casos més típics corresponen als professionals de<br />
462
la salut, com ara metges i odontòlegs, i a alguns enginyers i informàtics; i b) la<br />
continuïtat ocupacional que es presenta en oficis clarament diferenciats, amb nivell<br />
de coneixements mitjans, de tipus tècnic industrial o de la construcció, en què<br />
el personal és molt ben valorat i és contractat fins i tot sense tenir en compte<br />
la seva situació jurídica. Tenen els mateixos salaris que la població autòctona,<br />
i els treballadors i treballadores tendeixen a continuar la trajectòria laboral del<br />
país d’origen. S’hi inclouen electricistes, mecànics de cotxes i algunes activi·<br />
tats qualificades de la construcció.<br />
8. El segon cas de mobilitat ocupacional es presenta en forma de ruptura ocu·<br />
pacional. Aquí s’inclouen el gruix d’activitats dedicades als serveis personals<br />
o de proximitat, que tenen forta demanda al país receptor. Habitualment, el<br />
treballador que es contracta no requereix capacitació prèvia, ni experiència. Té<br />
àmplies jornades laborals, condicions laborals degradades, informalitat con·<br />
tractual, escassa protecció social o cap, i salaris més baixos que la població<br />
nadiua. El més probable és que es tracti d’un sector econòmic del qual ja han<br />
sortit els treballadors autòctons, per la qual cosa té lloc un efecte de substi·<br />
tució de mà d’obra nacional per immigrant (vetes marginals). Les persones<br />
immigrants opten per ocupar·se en activitats diferents a la seva professió, i això<br />
implica la no·continuïtat de la trajectòria laboral i la desqualificació laboral a<br />
mitjà termini per a qui mai no ha fet aquest ofici. Davant d’aquesta situació<br />
laboral, hi ha dos camins: la primera via és que el treballador s’encasella<br />
en aquest segment perquè les àmplies jornades de treball absorbeixen el seu<br />
temps i restringeixen la recerca d’altres ocupacions, i, alhora, l’aïllament no<br />
permet alimentar la xarxa social de contactes per accedir a altres feines millors.<br />
L’altra via que pot presentar·se és el redescobriment vocacional de la persona<br />
immigrant, la qual troba una altra identitat ocupacional.
Conclusions<br />
Aquesta recerca és un estudi de cas de les treballadores i els treballadors<br />
colombians a tres comarques de Barcelona (el Barcelonès, el Baix Llobregat<br />
i el Vallès Occidental), en què es duu a terme una anàlisi comparativa entre<br />
població immigrant i nacional a partir del comportament del mercat de treball<br />
i l’estudi de les condicions d’ocupació i treball, i en què s’avaluen els nivells<br />
de precarietat a la feina i es reconstrueixen trajectòries laborals per estudiar<br />
la mobilitat ocupacional. El 2002 es van fer les enquestes i el 2004, les<br />
trajectòries. S’ha dut a terme una caracterització de l’estructura ocupacional i<br />
l’estudi retrospectiu de l’accés i la sortida del mercat de treball, s’han estudiat<br />
les condicions laborals d’aquest col·lectiu de treballadors, s’ha dissenyat un<br />
índex de precarietat i, finalment, s’han construït quatre tipologies de trajectò·<br />
ries ocupacionals per a les persones immigrants. El centre d’anàlisi ha estat<br />
la perspectiva teòrica de la segmentació del mercat de treball, utilitzant les<br />
principals variables d’aquest mercat.<br />
Els resultats quantitatius i qualitatius exposats al llarg de la recerca i les<br />
conclusions obtingudes sobre treballadors i treballadores colombians a tres<br />
comarques de Barcelona no es poden homogeneïtzar per al cas de tots els<br />
465
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
col·lectius de persones immigrants; no obstant això, les anàlisis s’han efectuat<br />
amb la certesa que aporten llum significativa sobre processos sociolaborals i<br />
del mercat de treball, lligats a l’experiència migratòria colombiana. Sobre la<br />
base del que s’ha exposat anteriorment, presentem les conclusions més impor·<br />
tants d’aquest estudi.<br />
Conclusions d’hipòtesis<br />
1. Les persones que pertanyen al col·lectiu immigrant estudiat tenen feines<br />
de menys qualificació al mercat laboral i, en molts casos, en funció de la seva<br />
història laboral, ja que fins i tot colombians i colombianes que feia diversos<br />
anys que es trobaven en el mercat de treball del país receptor en el moment de<br />
l’enquesta no exercien activitats amb nivells de qualificació i experiència simi·<br />
lars que les que feien al país d’origen. Aquesta tesi es corrobora si contrastem<br />
la història laboral de les persones immigrants des del país d’origen fins a la in·<br />
iciació laboral al país receptor, on s’observa una mobilitat laboral descendent.<br />
Així, només el 37,1% dels treballadors i treballadores immigrants estudiats<br />
han trobat la seva primera ocupació en el nivell professional que buscaven,<br />
mentre que això sí que succeeix amb el 72,2% de la població espanyola. De<br />
la mateixa manera, la primera recerca d’ocupació s’ajusta a les possibilitats<br />
reals que percep la persona immigrant en el mercat de treball. El treball de<br />
camp demostra que el col·lectiu immigrant té informació suficient sobre el<br />
funcionament del mercat laboral des del país d’origen. En funció d’aquesta in·<br />
formació, implementen unes estratègies de recerca d’ocupació. Tanmateix, en<br />
l’evolució de les trajectòries laborals, l’estructura ocupacional dels treballadors<br />
immigrants estudiats continua sent no qualificada, ja que la meitat (el 56,9%)<br />
tenen feines amb tasques no qualificades i de serveis de restauració i personals<br />
en el moment de l’enquesta. La migració laboral és una ruptura de la conti·<br />
nuïtat laboral entre el país d’origen i el país receptor; aquesta idea es planteja<br />
a la primera hipòtesi (H1), en què s’afirma que els treballadors fan feines de<br />
menys qualificació, situació laboral que tendeix a mantenir·se amb més força<br />
en alguns grups ocupacionals. Castles i Kosack (1983) ja havien trobat aquesta<br />
situació a Europa en observar que la posició inferior que tenen les persones<br />
immigrants en el mercat de treball es revela de tres maneres: es concentren<br />
en certes ocupacions com les de la construcció, les fàbriques tèxtils, la roba,<br />
la restauració i el servei domèstic, i la seva representació és molt pobra en<br />
sectors que ofereixen millors compensacions salarials i de promoció interna.<br />
No obstant això, en aquesta tesi s’ha observat que en altres grups ocupacionals<br />
466
Conclusions<br />
ha tingut lloc un reacomodament ocupacional ascendent, especialment quan el<br />
treballador immigrant escull autoocupar·se. La població immigrant estudiada<br />
considera que és difícil fer ús de l’experiència laboral que ja tenen del país<br />
d’origen, i que aquesta s’aplica quan prèviament s’ha generat experiència al<br />
país receptor perquè, en primera instància, l’ocupador no confia en la formació<br />
professional del país d’origen.<br />
2. L’ocupació autònoma és una estratègia de mobilitat ascendent que s’opo·<br />
sa a les rigideses institucionals del mercat de treball i, alhora, constitueix una<br />
estratègia d’ascens social. Els resultats obtinguts revelen que el 80,2% de la<br />
població colombiana estudiada desitja establir·se com a autònoma si ho pot fer,<br />
situació que no és comparable amb la de la població nacional. Igualment, les<br />
entrevistes demostren que cada vegada són més els colombians i colombianes<br />
estudiats que volen convertir·se en autònoms i empresaris, amb el raonament<br />
següent: l’ocupació autònoma permet obtenir ingressos més alts, el treball<br />
independent possibilita fugir d’una ocupació inadequada o no ajustada a la<br />
formació i l’experiència laboral. El treball per compte propi dóna una sensació<br />
de més independència perquè no hi ha una relació de subordinació a una altra<br />
persona, té més prestigi social entre la comunitat ètnica i genera més satisfac·<br />
ció perquè l’autònom fa del seu negoci un projecte de vida. El raonament de<br />
l’autònom arrela en el fet que sempre considera que ser·ho és una forma d’as·<br />
cens laboral. Per tant, la segona hipòtesi (H2) d’aquesta recerca, que planteja<br />
l’existència d’un empresariat immigrant d’èxit, que s’ha dedicat als anomenats<br />
negocis ètnics com a forma d’autoocupació que cerca resoldre les dificultats<br />
d’incorporació al mercat laboral, la discriminació en l’accés a l’ocupació qua·<br />
lificada, la subordinació i les ocupacions de baixos salaris, és certa.<br />
3. La població colombiana estudiada presenta nivells més alts de precarietat<br />
laboral que la població nacional. Precarietat que es manifesta especialment en<br />
la inestabilitat de l’ocupació pels processos de flexibilitat laboral i les restric·<br />
cions d’accés a la Seguretat Social del treballador immigrant, que no disposa<br />
d’estatus legal. Segons les mitjanes de l’índex de precarietat laboral, la protec·<br />
ció social deficient dels colombians estudiats l’any 2002 és de 4,97 punts, en<br />
relació amb els 0,98 punts dels treballadors nacionals. 92 La precarietat més<br />
alta de la població immigrant estudiada rau en l’accés a la protecció social<br />
per la seva condició de treballadors irregulars; per tant, qualsevol intervenció<br />
92. Després dels processos de regularització aquestes xifres baixen ostensiblement, i el protago·<br />
nisme és per a les altres dimensions de precarietat que són de caràcter estructural i no temporal.<br />
467
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
política destinada a lluitar contra la precarietat ha de partir de la regularització.<br />
En segon lloc, la precarietat laboral d’aquest col·lectiu també es presenta amb<br />
una forta incertesa pel que fa a la continuïtat laboral, ja que en les persones<br />
immigrants arriba a 3,97 punts i en les nacionals a 1,0 punt. La precarietat la·<br />
boral de la població nacional i la immigrant en les dimensions de degradació de<br />
les condicions de treball i d’insuficiència d’ingressos no es polaritza entre una i<br />
altra, sinó que els resultats mostren que el deteriorament de les condicions de<br />
treball presenta un grau semblant per al col·lectiu nacional i l’immigrant (2,24<br />
i 2,62 punts, respectivament), i la insuficiència d’ingressos tampoc no revela<br />
diferències abismals entre ambdós (2,42 punts per a immigrants i 1,78 punts<br />
per a nacionals). Per tant, la tercera hipòtesi (H3), que planteja que el nivell<br />
de precarietat del col·lectiu immigrant colombià, a més de demostrar pitjors<br />
condicions laborals, s’expressa també en el tipus de feines que fan aquests<br />
treballadors en estar per sota de les seves qualificacions i ser d’alta incertesa,<br />
es corrobora parcialment perquè els resultats revelen que la població immigrant<br />
duplica la precarietat laboral en relació amb la nacional en el mateix mercat<br />
de treball local. Així, les mitjanes de l’índex de precarietat laboral són d’1,46<br />
punts per als nacionals i de 3,52 punts per als immigrants, respectivament. La<br />
precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els treballadors<br />
igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un fenomen complex<br />
amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori, desigual<br />
i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més fortament<br />
la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes; els joves<br />
de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells educa·<br />
tius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors que<br />
exerceixen oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades,<br />
especialment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els<br />
autònoms, i el sector de la construcció més que el de la indústria.<br />
4. El col·lectiu colombià estudiat presenta alts nivells de satisfacció laboral,<br />
encara que aquestes persones no tinguin una feina ajustada a la seva formació,<br />
perquè privilegia una relació instrumental amb l’ocupació, ja que amb aquesta<br />
poden ajudar la seva família al país d’origen i els permet desenvolupar un<br />
projecte de vida a ultramar. La quarta hipòtesi (H4) d’aquesta recerca planteja<br />
que «els treballadors immigrants tenen els mateixos nivells de satisfacció labo·<br />
ral que els treballadors nacionals, encara que tinguin condicions d’ocupació i<br />
treball més desfavorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es pre·<br />
senta perquè existeixen altres factors importants que tenen un paper definitiu<br />
468
Conclusions<br />
en la percepció que té el treballador de la seva ocupació». Efectivament, els<br />
resultats obtinguts corroboren que el nivell mitjà de satisfacció laboral entre<br />
el col·lectiu nacional i el colombià estudiats difereix només en tres dècimes,<br />
encara que els immigrants mostren una mica menys de satisfacció (6,7 punts,<br />
enfront de 7,0 punts per als nacionals); tanmateix, l’esmentada similitud és<br />
explicable perquè 93 hi ha un factor important en la satisfacció laboral de les<br />
persones immigrants, que és la concepció del treball com a mitjà, cosa que fa<br />
que hi mantinguin una relació instrumental. L’ocupació no és una finalitat en<br />
si mateixa, sinó un mitjà a través del qual es desenvolupa un projecte de vida.<br />
Un altre factor important es relaciona amb la separació que fa el treballador<br />
de les condicions de treball i ocupació, ja expressada per Maruani (2000). Així<br />
es pot explicar la persistència de les persones immigrants als països receptors<br />
malgrat les circumstàncies desfavorables en les quals treballen. La migració<br />
laboral és un projecte ampli de vida familiar per a la persona immigrant, que<br />
s’enfronta amb situacions difícils però que gairebé mai no perd el nord; per<br />
això, és desafiament, gratitud, aprenentatge i solidaritat familiar, tal com ho<br />
han revelat les entrevistes fetes als colombians i colombianes en demanar·los<br />
que avaluïn la seva experiència laboral. El nivell de satisfacció més baix en el<br />
col·lectiu colombià estudiat el tenen les dones, els treballadors de més de 45<br />
anys, els universitaris, els treballadors no qualificats, els assalariats, els irre·<br />
gulars i els qui estan contractats per un particular. Les persones discriminades<br />
salarialment tenen nivells de satisfacció laboral ostensiblement més baixos<br />
que els altres grups perquè són les més colpejades pel mercat de treball. És<br />
important tenir en compte que, quant a la satisfacció laboral, en els treballa·<br />
dors i treballadores estudiats hi ha una coincidència de motivacions positives i<br />
negatives; ambdós grups de treballadors valoren fer la feina que els agrada, el<br />
bon ambient laboral, la companyonia en l’espai de treball i un salari just, entre<br />
d’altres. No obstant això, on es presenten més coincidències és en els aspectes<br />
que més desmotiven i molesten els treballadors: es desanimen si se senten<br />
mal pagats, amb jornades extenuants, en un clima organitzatiu d’infern, amb<br />
ocupacions inestables o temporals; però la gran diferència entre uns i altres és<br />
la impossibilitat que tenen els immigrants de treballar en la seva ocupació o<br />
professió. Aquest element constitueix un aspecte fonamental de discussió en<br />
el mercat de treball. La lluita per combatre la desocupació no és per obtenir<br />
qualsevol ocupació. L’ocupació és fonamental en la vida productiva, però no<br />
93. En analitzar la satisfacció laboral del col·lectiu immigrant estudiat s’han trobat altres factors,<br />
més enllà de la relació cost·benefici, que intervenen en la relació laboral (com ara el significat del<br />
treball), que tenen un paper important en la percepció del treballador, i que habitualment no es<br />
tenen en compte quan s’analitza l’ocupació i el treball.<br />
469
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
qualsevol ocupació. L’ocupació s’ha d’ajustar a les expectatives del treballador<br />
partint de la seva formació i experiència laboral.<br />
5. A Espanya hi ha discriminació laboral, especialment en l’accés a l’ocupa·<br />
ció qualificada, generada per una convergència de factors institucionals (com<br />
la Llei d’estrangeria) i culturals difícils d’afrontar per les persones immigrants,<br />
segons la percepció del col·lectiu estudiat. Els resultats de la caracteritza·<br />
ció de l’estructura ocupacional i les trajectòries laborals de la població im·<br />
migrant revelen que, efectivament, la discriminació laboral es presenta en el<br />
restringit accés a l’ocupació qualificada i amb condicions d’inestabilitat, que<br />
fa que aquestes persones experimentin una rotació laboral més elevada; així,<br />
el 48,3% dels colombians afirmen que treballen en ocupacions que estan per<br />
sota del seu nivell de formació, mentre que això succeeix només per al 18,1%<br />
de la població espanyola. El 74,2% dels treballadors espanyols han trobat una<br />
feina d’acord amb la seva formació, mentre que això només succeeix per al<br />
41,7% dels immigrants colombians. Hi ha un percentatge important d’immi·<br />
grants que no han pogut ocupar·se en les seves professions i que veuen poques<br />
possibilitats d’ascens laboral. Per tant, la cinquena hipòtesi (H5), que planteja<br />
la presència de discriminació laboral en el cas del col·lectiu immigrant colom·<br />
bià, manifestada especialment en l’accés a l’ocupació qualificada, a causa<br />
d’una forta influència institucional en el mercat laboral que busca protegir<br />
els treballadors autòctons, és certa. Un altre aspecte en què es reflecteix la<br />
discriminació és en l’alta temporalitat de la vinculació laboral dels colombians<br />
i colombianes estudiats.<br />
6. El col·lectiu immigrant se sent més discriminat salarialment que el nacio·<br />
nal, i aquesta discriminació no solament obeeix a la seva condició d’immigrant<br />
sinó que està relacionada amb el pes de variables que incideixen de diferent<br />
manera en població nacional i immigrant. La sisena hipòtesi (H6), que formula<br />
que «el comportament del mercat de treball presenta més discriminació salarial<br />
amb els treballadors immigrants que amb els nacionals, discriminació que<br />
obeeix al fet que les variables més importants d’aquest mercat influeixen de<br />
diferent manera en uns i altres treballadors», és certa. Els resultats obtinguts<br />
amb les dades empíriques revelen que en la discriminació salarial dels treba·<br />
lladors immigrants pesen característiques com ara el gènere, el fet de tenir<br />
menys de 25 anys (edat) i la dependència laboral com a personal assalariat. No<br />
obstant això, la variable “situació jurídica en el mercat de treball” té un grau<br />
alt d’influència significativa (nivell de confiança del 99,5%) en l’explicació<br />
470
Conclusions<br />
de la discriminació salarial. Una altra variable que té rellevància en la discri·<br />
minació salarial és la relació contractual. Entre tots els tipus de treballadors,<br />
l’autònom dependent presenta una forta influència significativa negativa en<br />
la discriminació salarial, amb un nivell de confiança del 98%. El treballador<br />
intern amb contracte indefinit mostra una influència significativa, amb un nivell<br />
de confiança del 96%. El treballador extern d’empresa de serveis (outsourcing)<br />
té una influència significativa directa del 90%. Per contra, el nivell educatiu i<br />
la qualificació de l’ocupació que exerceix l’immigrant no presenten una relació<br />
de dependència amb la discriminació salarial, tant en el col·lectiu immigrant<br />
com en el nacional, ja que, tal com s’ha mostrat anteriorment, no hi ha corres·<br />
pondència entre formació educativa i ocupació. Els resultats de la recerca de·<br />
mostren que el percentatge de treballadors immigrants estudiats que perceben<br />
menys d’un salari mínim és més alt, en relació amb els treballadors nacionals<br />
(8% per als immigrants i 4,7% per als nacionals), i que els immigrants dupli·<br />
quen el percentatge de nacionals en el rang del salari mínim (el 16,6% dels<br />
immigrants, enfront del 7,4 dels espanyols); tanmateix, aquests rangs salarials<br />
estan relacionats amb el tipus d’ocupació no qualificada que exerceixen els<br />
immigrants estudiats. Per això, el 53,4% dels treballadors nacionals afirmen<br />
que reben un salari correcte amb les mitjanes del mercat per al tipus de feina<br />
que fan, mentre que això succeeix només per al 45,7% dels immigrants. La<br />
desigualtat salarial es reflecteix en el fet que el 43% dels treballadors immi·<br />
grants (en un gran percentatge, irregulars) consideren que els ingressos que<br />
perceben són més baixos que la mitjana del mercat de treball, mentre que els<br />
treballadors nacionals que afirmen que el seu salari és més baix que la mitjana<br />
del mercat representen el 30%. El col·lectiu immigrant irregular estudiat té la<br />
percepció que se’ls paga molt menys que als treballadors nacionals. En síntesi,<br />
la irregularitat del col·lectiu immigrant pot ser una variable més significativa en<br />
l’explicació de la discriminació salarial que la variable “nacionalitat”, encara<br />
que Borjas (1994) exposa que les diferències salarials entre població immigrant<br />
i nadiua s’han de buscar més en els canvis de l’estructura salarial dels diferents<br />
grups qualificats, que afecten l’escala salarial de manera heterogènia.<br />
Conclusions de resultats<br />
A continuació es presenten unes conclusions que es basen en els resultats<br />
obtinguts en l’estudi de cas del col·lectiu immigrant colombià a tres comarques<br />
de Barcelona, i que no formen part de les hipòtesis. Les conclusions es poden<br />
classificar en tres grups bàsics:<br />
471
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
7. L’accés al mercat de treball i la segmentació de l’ocupació<br />
immigrant<br />
7.1. La inserció laboral de la població immigrant estudiada tendeix a ser no<br />
qualificada. El mercat de treball es comporta de manera diferent amb la per·<br />
sona immigrant que amb l’autòctona, ja que en el cas del col·lectiu immigrant<br />
hi ha una alteració de l’ordre de barreres d’entrada al mercat laboral. Segons<br />
els resultats recopilats a partir de les trajectòries laborals, mentre que un tre·<br />
ballador autòcton, per obtenir una ocupació, comença superant les barreres<br />
d’entrada del perfil del lloc de treball i les barreres de caràcter institucional,<br />
per finalment enfrontar·se amb les barreres d’entrada personals, que poden<br />
intervenir o no en la selecció del candidat, l’immigrant comença esquivant les<br />
barreres d’entrada personals en què l’origen i l’ètnia són fonamentals per ser<br />
escollit com a candidat. En molts casos, l’aspirant immigrant no arriba ni a ser<br />
tingut en compte com a candidat. La inversió de l’ordre de les barreres d’en·<br />
trada s’explica perquè el mercat laboral, en estar immers en un ordre social,<br />
no solament està afectat pels obstacles creats per un ordre jurídic (Llei d’es·<br />
trangeria), sinó que el pes d’altres institucions socials hi és fortament present.<br />
El col·lectiu immigrant estudiat identifica quatre barreres d’entrada al mercat<br />
de treball amb què s’ha d’enfrontar: el permís de treball, l’homologació dels<br />
estudis, l’idioma i l’estigma nacional envers el colombià. El permís de treball i<br />
l’homologació de títols tendeixen a crear una sensació de barrera infranqueja·<br />
ble que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Per<br />
superar la lentitud i la dificultat de l’homologació, els professionals fan post·<br />
graus a Espanya, que no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar<br />
un postgrau a Espanya representa alguns beneficis: el primer és obtenir una<br />
titulació a Espanya; el segon, abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit<br />
universal i rigorós com és la universitat, i el tercer, crear xarxes socials entre<br />
col·legues nadius, accedir a borses de treball universitàries i trencar el gueto<br />
immigrant. El treballador que no disposi de capital relacional mai no tindrà<br />
una oportunitat per demostrar com se’n surt en una feina i quedarà restringit<br />
a l’aïllament. Alguns estudis sobre l’accés a l’ocupació també han remarcat<br />
aquesta situació, per exemple, el Col·lectiu IOE (1995), amb un estudi sobre<br />
discriminació contra treballadors marroquins en l’accés a l’ocupació, en què<br />
observen que els treballadors marroquins que cercaven una feina semiqualifi·<br />
cada eren descartats en la primera trucada quan l’empresa s’adonava del seu<br />
accent. Igualment, la presència de barreres d’entrada en la inserció laboral<br />
de les persones immigrants ha estat plantejada per Portes (1998), amb la<br />
472
Conclusions<br />
construcció dels tres contextos de recepció laboral per al col·lectiu immigrant.<br />
L’idioma (català) és una barrera d’entrada al mercat de treball, encara que no<br />
és un impediment per a la interacció social, ja que la població colombiana<br />
estudiada s’espavila en castellà, però sí que constitueix un requisit important<br />
a les empreses formals per ser considerat apte com a candidat a un lloc de<br />
treball. La posició que pren la persona immigrant amb l’idioma (en aquest cas,<br />
el català) amplia o restringeix les seves perspectives d’ascens laboral en una<br />
empresa, l’accés a millors llocs de treball o en empreses regionals. En el treball<br />
de camp s’ha observat certa resistència dels colombians entrevistats a aprendre<br />
el català.<br />
7.2. Al país receptor, les persones immigrants parteixen d’un lloc molt més<br />
baix en l’escala ocupacional del que els correspon per formació i experiència,<br />
en relació amb el col·lectiu nacional. Al començament de la seva trajectòria<br />
laboral, la població nacional i la immigrant parteixen de punts diferents en<br />
l’escala ocupacional; mentre que el col·lectiu nacional parteix d’un punt més<br />
o menys equivalent quant a formació i experiència, el col·lectiu immigrant<br />
davalla fins als esglaons més baixos d’ocupacions semiqualificades o no quali·<br />
ficades. Els resultats obtinguts en el cas de la població colombiana estudiada<br />
revelen, pel que fa a la seva iniciació laboral, que el 76,1% s’han canalitzat<br />
cap a ocupacions no qualificades i de serveis, el 13,9% s’han incorporat a ocu·<br />
pacions de mitjana i alta qualificació, i només el 2,6% treballen en la direcció<br />
d’empreses. Aquesta situació tendeix a atenuar·se amb el temps, ja que en<br />
l’ocupació actual (2002) la meitat (el 56,9%) d’aquest col·lectiu colombià té<br />
ocupacions no qualificades i de serveis, mentre que en el moment de la seva<br />
primera ocupació són el 76,1%. Els treballadors que fan feines de mitjana i<br />
alta qualificació també presenten un augment important ja que han passat a<br />
tenir·hi una participació del 27,1%. Igualment, s’ha incrementat el 13,2% la<br />
participació del col·lectiu colombià en la direcció d’empreses, especialment<br />
ètniques. En el cas del col·lectiu nacional, s’observa que, quant a la seva<br />
ocupació actual, només el 17,3% dels treballadors s’insereixen en el mercat<br />
laboral en ocupacions no qualificades, mentre que el 31,9% tenen ocupacions<br />
de mitjana i alta qualificació, i el 6,4% participen en la direcció d’empreses.<br />
7.3. El joc de negociació de les condicions laborals entre treballador i ocu·<br />
pador es configura d’acord amb el tipus d’ocupació que s’ha d’exercir a l’in·<br />
terior de l’organització. Els resultats de la informació qualitativa mostren tres<br />
tipus de negociació. Predomina la negociació en què els treballadors no poden<br />
473
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. El segon<br />
tipus de negociació té lloc en les ocupacions en què es presenta un alt joc de<br />
negociació en el moment de la contractació, a causa que les empreses tenen<br />
abundant demanda de mà d’obra; són ocupacions que han de generar alta<br />
rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta laboral bona és<br />
escassa i el treballador pot exigir condicions. En tercer lloc, hi ha ocupacions<br />
en què les condicions laborals estan configurades i legalitzades per endavant,<br />
no només en un mercat nacional sinó també mundial. Aquestes professions,<br />
en general, també són especialitzades.<br />
7.4. La segmentació laboral en el col·lectiu colombià estudiat va principal·<br />
ment cap a dos sectors específics, el secundari i el terciari. Els treballadors<br />
regularitzats van cap al segment secundari per les altes taxes de temporalitat<br />
a què estan sotmesos i els treballadors sense regularitzar es canalitzen cap al<br />
segment terciari, i participen en l’ocupació informal o submergida. D’acord<br />
amb els resultats obtinguts, el col·lectiu colombià regularitzat es canalitza cap<br />
al segment secundari i s’hi observa que la temporalitat afecta el 74% d’aquests<br />
treballadors. Hi ha quatre tipus de relacions contractuals, segons l’externalitat<br />
del treballador. El primer tipus és el cas del treballador intern temporal, que té<br />
un contracte temporal firmat per la mateixa empresa en què treballa. El segon<br />
i el tercer tipus es caracteritzen perquè els treballadors són externs a l’empresa<br />
en la qual treballen; el seu vincle contractual és un tercer. El treballador extern<br />
temporal pot ser contractat a través d’una empresa de treball temporal o d’una<br />
empresa de serveis (outsourcing), per prestar un servei puntual, aliè a les activi·<br />
tats productives de l’altra empresa. I a l’últim graó de la jerarquia es troben els<br />
autònoms dependents, que treballen per a una empresa però que estan obligats<br />
a cotitzar a la Seguretat Social com a autònoms. Habitualment tenen contrac·<br />
tes comercials amb les empreses i treballen per obra o servei. Aquesta situació<br />
dels immigrants temporals reflecteix les grans transformacions en l’organització<br />
de la producció i, per tant, del treball, que estan alterant l’estructura de l’ocu·<br />
pació i la configuració del capitalisme, com ho planteja Castillo (2005). El col·<br />
lectiu colombià que no disposa de permís de treball va cap al segment terciari<br />
i presenta el doble de participació en ocupacions no qualificades (treballadors<br />
dels serveis de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats) que<br />
el col·lectiu regularitzat (el 24,5% dels treballadors regularitzats i el 41,7%<br />
dels treballadors irregulars), la qual cosa indica una relació significativa entre<br />
la regularització i l’accés a l’ocupació. Així, l’absència de permís de treball<br />
impedeix l’accés a l’ocupació semiqualificada o qualificada.<br />
474
Conclusions<br />
7.5. Hi ha empresariat que tendeix a contractar predominantment mà<br />
d’obra immigrant, quan ja hi ha tingut una experiència prèvia. Així, la petita<br />
empresa es va etnificant. Els resultats obtinguts demostren que les petites em·<br />
preses (amb nòmines d’un a nou empleats) són les que contracten el col·lectiu<br />
colombià estudiat, ja que una de cada dues persones enquestades treballa en<br />
una petita empresa (el 49,7%), situació que només es presenta per al 33,4%<br />
dels treballadors nacionals a Barcelona. Les empreses que contracten mà<br />
d’obra immigrant fan créixer el seu personal amb població immigrant, fet que<br />
provoca una etnificació. Així, en el 67,3% de les empreses petites que tenen<br />
contractats els colombians estudiats, la resta de personal també tendeix a ser<br />
immigrant. La informació qualitativa mostra alguns exemples d’ocupadors que,<br />
en contractar un primer immigrant, quan hi ha períodes punta de producció, li<br />
demanen que en recomani un altre i, al cap de poc temps, a l’empresa té lloc<br />
una rotació de treballadors immigrants. Aquesta situació, però, no afecta les<br />
dones colombianes enquestades, ja que aquestes no tendeixen a vincular·se<br />
laboralment amb empreses sinó amb persones particulars; per això, el 75%<br />
dels treballadors contractats per particulars són dones, situació fonamental per<br />
estudiar les condicions d’ocupació i treball. En aquesta mateixa línia, el 60,7%<br />
dels treballadors contractats per empreses són homes. Segons la percepció del<br />
col·lectiu colombià estudiat, a l’empresariat espanyol, especialment al català,<br />
li interessa un bon treballador i no li importa que sigui nacional o estranger. El<br />
pas previ perquè tingui lloc aquest procés és trencar la desconfiança natural<br />
de l’empresari amb una bona recomanació que faci que es refiï del treballador<br />
immigrant. També és un fet comú en la història laboral de les persones immi·<br />
grants que hagin tingut com a ocupador un altre immigrant. I, contràriament<br />
al que es podria esperar, generalment les pràctiques laborals utilitzades per<br />
aquest empresariat immigrant són irregulars i explotadores perquè reproduei·<br />
xen les relacions laborals i les estructures administratives, en format reduït i<br />
en les mateixes condicions, del país d’origen.<br />
475
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
8. La vida laboral del treballador o treballadora segons les trajectòries<br />
8.1. La població immigrant s’oposa a la rigidesa del mercat de treball i a<br />
les barreres d’entrada que li impedeixen el pas a l’ocupació a través de les<br />
xarxes socials, que neutralitzen aquestes traves. El camí més curt per arribar<br />
a una ocupació és una xarxa social. Per al treballador o treballadora no sola·<br />
ment és important disposar de capital humà en el mercat laboral, sinó que és<br />
fonamental tenir un ampli capital relacional que faciliti la inserció en aquest<br />
mercat. Segons les dades recollides per mitjà de les enquestes i les trajectòri·<br />
es laborals, quatre de cada deu colombians estudiats reben informació sobre<br />
vacants de llocs de treball a través d’un amic o conegut (el 43%), mecanisme<br />
que la població nacional no utilitza tant (el 25,4%). La xarxa social és el recurs<br />
més efectiu no només per buscar feina sinó també per trobar·la, ja que un de<br />
cada dos treballadors immigrants estudiats (el 54,3%) ha aconseguit la seva<br />
ocupació actual per mitjà d’una xarxa familiar, connacional o d’amics d’altres<br />
col·lectius. A diferència del col·lectiu espanyol, que pot diversificar les seves<br />
estratègies per aconseguir feina reeixidament, les persones immigrants (parti·<br />
cularment, les il·legals) tendeixen a utilitzar les xarxes socials com a estratègies<br />
de concurrència al mercat de treball. El canal d’accés a l’ocupació a través<br />
de les xarxes permet esquivar algunes barreres d’entrada al mercat laboral,<br />
especialment la relacionada amb el permís de treball. Per tant, el mecanisme<br />
més utilitzat per les persones immigrants per trobar feina és a través de les<br />
“recomanacions”. El personal immigrant contractat en una empresa sap quan<br />
necessiten un nou treballador, i llavors n’informa el seu grup d’amics (veïns o<br />
connacionals) perquè s’hi presentin com a candidats al càrrec, recomanant·los<br />
prèviament. L’empresari contracta el nou treballador perquè aquest ha estat re·<br />
comanat. El mecanisme del currículum normalment té poc pes per seleccionar<br />
treballadors immigrants.<br />
8.2. El mercat de treball segmenta el col·lectiu immigrant, però aquest hi<br />
té un comportament actiu com a actor social, d’acord amb les possibilitats que<br />
li ofereixen les xarxes socials. La xarxa social és un recurs bàsic de mobilitat<br />
ascendent. La persona immigrant desplega estratègies i recursos per superar<br />
les barreres d’entrada al mercat de treball, quan cerca feina i mobilitat laboral<br />
ascendent. Aquestes estratègies es posen en pràctica de manera esglaonada,<br />
superant a poc a poc les barreres d’entrada que els limiten. Una gran part de les<br />
persones immigrants estudiades desitgen convertir·se en empresàries ètniques,<br />
ja que és una estratègia ocupacional per evadir la precarietat laboral. Els autò·<br />
476
Conclusions<br />
noms tenen més governabilitat sobre les seves condicions d’ocupació i treball, i<br />
demostren menys incertesa laboral, més protecció social i millors condicions de<br />
treball, però en alguns casos tenen ingressos més baixos. D’acord amb els re·<br />
sultats obtinguts a partir de l’enquesta, el col·lectiu colombià autònom se situa<br />
en un rang salarial aproximat de 1.200 a 1.600 euros, mentre que el personal<br />
assalariat oscil·la en un rang de 600 a 900 euros. Aquest nivell d’ingressos<br />
dels autònoms és més alt en el col·lectiu immigrant que en el nacional. La po·<br />
blació immigrant colombiana acumula experiència al país receptor, augmenta<br />
el seu capital relacional, regularitza la seva situació, homologa títols, obté la<br />
doble nacionalitat al cap de dos anys d’estar regularitzada i, en última instàn·<br />
cia, es converteix en autònoma. Encara que el mercat de treball està regulat<br />
per institucions, l’acció social dels individus hi exerceix pressions importants.<br />
Les persones candidates a una ocupació poden desenvolupar estratègies des·<br />
tinades a bombardejar les barreres d’entrada que els impedeixen arribar·hi, la<br />
persona immigrant no és un subjecte passiu. L’empresariat ètnic opera també<br />
com una estratègia d’ocupació, que cerca superar les barreres d’entrada que hi<br />
ha en llocs de treball qualificats. Els negocis ètnics no competeixen pels llocs<br />
de treball amb el col·lectiu nacional, ja que la seva cartera de béns i serveis té<br />
com a client bàsic el gueto.<br />
8.3. La població immigrant flueix d’un segment del mercat de treball a un<br />
altre, cercant més mobilitat ascendent en funció de l’antiguitat en la migració,<br />
i en molts dels treballadors estudiats preval un reacomodament ocupacional.<br />
D’acord amb els resultats obtinguts, s’observa que la rotació laboral dels treba·<br />
lladors immigrants és alta perquè el 89,4% tenen entre un i dos anys d’antigui·<br />
tat al seu lloc actual; però un 90% de la rotació no obeeix a acomiadaments,<br />
sinó a una recerca permanent per escalar un millor posicionament laboral o<br />
a la finalització del contracte o l’obra. L’antiguitat en el mercat de treball els<br />
permet incrementar les aptituds desitjables per a un ocupador (més experiència<br />
en les entrevistes, recopilació de més d’informació sobre el funcionament del<br />
mercat laboral, regularització, homologació de títols, ampliació de les xarxes<br />
socials). Aquest resultat es complementa amb la tesi de Borjas (1994), segons<br />
la qual encara que les persones immigrants entren als països receptors amb un<br />
gran desavantatge econòmic en el mercat laboral, les oportunitats econòmiques<br />
tendeixen a créixer ràpidament amb el temps; per tant, el temps de residència<br />
d’aquestes persones al país receptor és una variable fonamental en l’estudi del<br />
comportament del mercat de treball. Així, els resultats obtinguts en el grup de<br />
treballadors estudiats estan influïts pel poc temps transcorregut des que han<br />
arribat al mercat laboral.<br />
477
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
8.4. Les conclusions d’aquest estudi no permeten suposar que el col·lectiu<br />
immigrant estudiat es mogui en un infrasegment del mercat laboral que en·<br />
casella ocupacionalment tots els treballadors immigrants. 94 López (1996) i<br />
altres investigadors han observat que hi ha una dinàmica de mobilitat en les<br />
trajectòries dels treballadors entre els sectors formal i informal de l’economia<br />
segons el cicle de vida d’un treballador. En el cas de les persones immigrants,<br />
a partir de les trajectòries laborals veiem que la mobilitat ocupacional flueix en<br />
funció de l’antiguitat migratòria.<br />
8.5. El mercat de treball té un comportament diferenciat segons les diver·<br />
ses ocupacions i professions. Es poden distingir dos casos de mobilitat ocu·<br />
pacional: la ruptura i la continuïtat ocupacionals. La continuïtat ocupacional<br />
es presenta de dues maneres: a) continuïtat en les professions escasses i d’alt<br />
nivell formatiu, que s’han de cobrir per satisfer la demanda i que tenen altes<br />
barreres d’entrada (requereixen la condició prèvia de l’homologació del títol).<br />
El salari i les condicions laborals són iguals que les del col·lectiu autòcton, i<br />
el treballador o treballadora té continuïtat en la seva trajectòria laboral entre<br />
el país d’origen i el receptor; i b) continuïtat ocupacional que es presenta<br />
en oficis clarament diferenciats, de nivell de coneixements mitjans, de tipus<br />
tècnic industrial o de la construcció, en què els treballadors són ben valorats i<br />
són contractats sense que importi la seva situació jurídica. Tenen els mateixos<br />
salaris que el col·lectiu autòcton i tendeixen a continuar la seva trajectòria<br />
laboral com en el país d’origen. El segon cas de mobilitat ocupacional es pre·<br />
senta en forma de ruptura. Aquí s’inclouen el gruix d’activitats dedicades als<br />
serveis personals o de proximitat, que tenen una forta demanda a Espanya.<br />
Habitualment, el treballador que es contracta no requereix formació prèvia, ni<br />
experiència. Té jornades laborals molt llargues, condicions degradades, infor·<br />
malitat contractual, escassa protecció social o cap, i salaris més baixos que la<br />
població nadiua. Es podria tractar d’un sector econòmic en què la mà d’obra<br />
immigrant ha substituït la nacional. Les persones immigrants es veuen obliga·<br />
des a ocupar·se en activitats diferents de la seva professió, i això implica la no·<br />
continuïtat de la trajectòria laboral i la desqualificació laboral a mitjà termini<br />
per a qui mai no ha exercit aquest ofici. La resposta del col·lectiu immigrant<br />
pot seguir dos camins: el treballador s’encasella en aquest segment perquè les<br />
llargues jornades de treball absorbeixen el seu temps i l’aïllament no li permet<br />
alimentar la xarxa social de contactes per accedir a altres ocupacions millors.<br />
94. És a dir, aquells treballadors que es queden reclosos en el segment secundari sense poder pas·<br />
sar al segment primari perquè sempre són descartats ètnicament pels empresaris (Piore, 1979).<br />
478
Conclusions<br />
O, d’altra banda, pot tenir lloc un redescobriment vocacional per a la persona<br />
immigrant, que troba una altra identitat ocupacional.<br />
8.6. La jornada laboral constitueix un aspecte fonamental del deteriora·<br />
ment de les condicions d’ocupació de la població immigrant i revela una doble<br />
gestió de la mà d’obra: un tipus de jornada de treball i d’hores laborals per al<br />
col·lectiu nacional, i un altre per al col·lectiu immigrant, amb un nombre més<br />
elevat d’immigrants que prolonguen la seva jornada laboral. Els resultats obtin·<br />
guts revelen que la població immigrant estudiada tendeix a treballar de mitjana<br />
nou hores més a la setmana que la població nacional. La mitjana d’hores treba·<br />
llades per setmana del col·lectiu autòcton és de 40,3 h, mentre que la mitjana<br />
setmanal del col·lectiu immigrant arriba a 48,6 h; en altres paraules, la mitjana<br />
d’hores treballades segons el nivell educatiu mostra que els treballadors na·<br />
cionals amb baixa qualificació i estudis primaris tenen una jornada setmanal<br />
més llarga (42,9 h), en relació amb els treballadors amb estudis universitaris<br />
(37,8 h). En el cas de les persones immigrants, és a l’inrevés. Els treballadors<br />
amb formació universitària tenen una jornada més llarga (51,2 h), mentre que<br />
els que tenen estudis primaris fan jornades més curtes (38,3 h). El 80% de la<br />
població nacional i la immigrant treballen a jornada completa. Entre el 20%<br />
restant, que treballen a jornada parcial, el 10,6% de les persones immigrants<br />
ho fan perquè no han trobat una feina a jornada completa. De tal manera que<br />
la jornada parcial és voluntària per a la població nacional i obligatòria per a<br />
la immigrant, la qual cosa corrobora l’existència d’una doble gestió de la mà<br />
d’obra, com s’ha afirmat anteriorment.<br />
9. Les percepcions del col·lectiu immigrant com a treballador<br />
9.1. Els col·lectius nacional i immigrant perceben els riscos físics a la feina<br />
des de llindars diferents, encara que siguin una amenaça real. L’estudi de les<br />
vuit variables seleccionades mostra que la població nacional tendeix a percebre<br />
més riscos, més exposició a situacions de perill, menys protecció i menys infor·<br />
mació sobre prevenció del que voldria. Tanmateix, les persones immigrants fan<br />
feines amb més desgast físic però tenen nivells de satisfacció més alts amb el<br />
seu entorn, ja que el consideren agradable. És possible que aquesta percepció<br />
diferent estigui influïda per l’exigència més baixa dels treballadors immigrants<br />
o, tal com ho afirma Stark (1993), que la percepció dels treballadors immi·<br />
grants sobre les seves condicions d’ocupació i treball estigui d’acord amb les<br />
expectatives laborals d’un grup de referència. Stark (1993) conclou que quan<br />
479
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
un treballador canvia de grup de referència, del seu país d’origen al receptor, la<br />
percepció de la seva situació laboral pot modificar·se substancialment. Aquesta<br />
apreciació és rellevant perquè posa de manifest la importància del temps de<br />
residència al país receptor com a indicador de satisfacció en diversos aspectes<br />
de la vida laboral.<br />
9.2. Els nivells d’alienació a la feina tendeixen a ser percebuts de manera<br />
similar pels col·lectius nacional i immigrant. És evident que les feines de la<br />
població immigrant són més alienants que les de la població nacional, perquè<br />
tenen una participació més àmplia en l’ocupació no qualificada; tanmateix, els<br />
resultats demostren que les variables tendeixen a presentar resultats similars<br />
per a tots dos col·lectius. Per exemple, gairebé la mateixa proporció de perso·<br />
nes immigrants i nacionals pensen que tenen una jornada avorrida i monòtona,<br />
i que hi ha repetició de tasques; succeeix el mateix amb la sensació que el<br />
temps passa ràpidament a l’hora de fer les activitats laborals, i amb el fet<br />
que totes tornen cansades de la feina; hi ha gairebé una proporció similar de<br />
treballadors autòctons i immigrants que tenen flexibilitat per arribar a la feina i<br />
sortir·ne quan volen, i per prendre’s petits descansos durant la jornada. Encara<br />
que algunes variables presenten una situació pitjor per al col·lectiu nacional i<br />
altres per al col·lectiu immigrant, percentualment hi ha més persones immi·<br />
grants que tenen ocupacions repetitives, amb jornades avorrides i monòtones,<br />
que presenten alts nivells de distracció i que no tenen petits descansos durant<br />
la jornada, si ho comparem amb el col·lectiu nacional. Per contra, aquest úl·<br />
tim col·lectiu té una situació laboral pitjor que la població immigrant perquè,<br />
proporcionalment, fan més feines supeditades al ritme d’una màquina, amb<br />
jornades de treball en què el temps transcorre lentament, arriben cansadíssims<br />
a casa després de la feina i tenen ocupacions més estressants.<br />
9.3. El sentiment d’insatisfacció en relació amb els riscos laborals és més<br />
fort en el col·lectiu nacional. El col·lectiu immigrant mostra més satisfacció<br />
quant a les condicions de treball, percep que la seva feina és més estimulant,<br />
encara que paradoxalment sigui més rutinària. En avaluar els riscos laborals<br />
com un tot, trobem aspectes importants de la percepció i la representació de<br />
l’ocupació, que es reflecteixen en la visió que tenen els treballadors del mercat<br />
de treball. El col·lectiu immigrant percep la seva feina amb més flexibilitat,<br />
potser perquè les feines que fan, tal com s’ha observat al cinquè capítol, es<br />
duen a terme en petites i mitjanes empreses de menys de 25 treballadors,<br />
amb estructures administratives menys rígides i formals, i tenen una escassa<br />
480
Conclusions<br />
participació al sector de la indústria i els serveis (la majoria treballen en serveis<br />
personals, que estan marcats pel contacte directe). El col·lectiu nacional, en<br />
general, és més escèptic que l’immigrant sobre el contingut de la feina i la<br />
seva utilitat social, i és molt possible que les persones immigrants siguin més<br />
conformistes perquè procedeixen de mercats de treball més adversos.<br />
9.4. Un de cada dos treballadors, tant si són nacionals com immigrants,<br />
té una ocupació que no li permet construir una carrera perquè les possibili·<br />
tats d’ascens, amb la formació que té actualment, són baixes. El 57,4% dels<br />
treballadors nacionals pensen que tenen poques possibilitats d’ascens o cap<br />
en la seva feina actual, xifra gairebé idèntica que la del col·lectiu immigrant<br />
estudiat (el 61,3%), que consideren un ascens com quelcom bastant remot.<br />
Per contra, el 20,8% dels treballadors nacionals i el 22,6% dels immigrants<br />
consideren que estan vinculats a una empresa amb bastants o moltes possibili·<br />
tats d’ascendir a un lloc de treball millor. Això significa que quatre de cada cinc<br />
treballadors estudiats tenen un lloc de treball que no els permetrà fer créixer<br />
i desenvolupar el seu potencial perquè no tenen perspectives d’ascens al llarg<br />
del temps. De mitjana, les dones tenen menys perspectives d’ascens que els<br />
homes.<br />
És possible que la qüestió migratòria sigui el problema més gran amb què<br />
s’han d’enfrontar les societats avançades al segle XXI, perquè la lluita per la<br />
defensa dels drets humans en societats democràtiques, àmplies i pluralistes<br />
no estigui marcada per la loteria geogràfica i genètica. Europa, que ha estat el<br />
bressol i el baluard dels drets humans, té molt per aprendre; no podem oblidar<br />
que, a l’altre costat del món, on les famílies viuen amb dos euros al dia, on<br />
cerquen una esperança de vida en un repartiment del món que els ha atorgat un<br />
paper relegat, les persones immigrants es llancen a través de l’oceà a la recerca<br />
d’una vida nova i millor, deixant les seves famílies abandonades, assumint una<br />
pesada càrrega enmig de la solitud i l’aïllament per garantir una oportunitat al<br />
seu grup familiar.<br />
Barcelona, 22 de juny de 2006<br />
481
Bibliografia<br />
ABAD, Luis. 2000. “Globalización, Demografía y Migraciones”. II Congreso<br />
sobre la Inmigración en España. Universidad Pontificia de Comillas. Octubre.<br />
ABRAMO, Laís. 1999. “Desafíos actuales de la sociología del trabajo en Amé·<br />
rica Latina: Algunas hipótesis para discusión”. A: Enrique de la Garza Toledo<br />
(comp.). Los retos teóricos de los estudios del trabajo hacía el siglo XXI. CLAC·<br />
SO. Buenos Aires.<br />
ALBARRÁN, Irene et al. 2000. “Modelo de regresión lineal múltiple y mode·<br />
los de elección discreta (logit, probit, multinomiales y censurado)”. A: María<br />
Vicente y Oliva (comp.). Análisis multivariante para las Ciencias Sociales. Uni·<br />
versidad Rey Juan Carlos. Servicios de Publicaciones Dykinson. Madrid.<br />
ALUJAS, Juan Antonio. 2003. Políticas activas de mercado de trabajo en España:<br />
situación en el contexto europeo. Consejo Económico y Social. Madrid.<br />
AMIN, Samir. 2001. “Capitalismo, imperialismo, mundialización”. A: Resistencias<br />
mundiales. De Seattle a Porto Alegre. CLACSO. Buenos Aires.<br />
483
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
ANKER et al. 2003. “La medición del trabajo decente con indicadores es·<br />
tadísticos”. Revista Internacional del trabajo. Vol. 122 (2003), núm. 2, p.<br />
160·196.<br />
APARICIO, Rosa i GIMÉNEZ, Carlos. 2003. Migración colombiana en España.<br />
OIM i NU (Ed.) Ginebra.<br />
APPELBAUM, Eileen. 1983. “El mercado de trabajo en la teoría postkeynesi·<br />
ana”. A: Michael Piore (comp). Paro e Inflación. Perspectivas Instituciones y<br />
Estructurales. Alianza Editorial. Madrid.<br />
ARANGO, Joaquín. 2000. “Enfoques conceptuales y teóricos para explicar la<br />
migración”. Las migraciones internacionales 2000. Revista Internacional de<br />
las Ciencias Sociales, setembre, núm. 165, p. 33·47.<br />
BAGNASCO, Arnaldo. 1989. “Mercado y mercados de trabajo”. Revista de<br />
Sociología del Trabajo, núm. 6, primavera, p. 21·31.<br />
BANYULS, Josep et al. 2002/2003. “El empleo informal y precariedad laboral:<br />
las empleadas del hogar”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 47, p.<br />
75·105.<br />
BECK, Ulrich. 2000. Un nuevo mundo feliz: la precariedad del trabajo en la<br />
era de la globalización. Paidós Ibérica. Barcelona.<br />
BECKER, Gary. 1983. “Inversión en capital humano e ingresos”. A: Luis To·<br />
haria (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Editorial.<br />
Madrid.<br />
BECKER, Gary. 1997. Teoría económica. Fondo de Cultura Económica.<br />
Mèxic.<br />
BIDEGAIN, Gabriel et al. 1989. Los colombianos en Venezuela, mito y realidad.<br />
CEPAM. Caracas.<br />
BILBAO, Andrés. 1999. El empleo precario. Seguridad de la economía e inseguridad<br />
del trabajo. Editorial La Catarata. Madrid.<br />
484
BLANCHARD, Oliver. 1997. Macroeconomía. Prentice Hall. Madrid.<br />
Bibliografia<br />
BOLTANSKI, Luc i Eve CHIAPELLO. 1999. El nuevo espíritu del capitalismo.<br />
Akal. Barcelona.<br />
BORDERÍAS, Cristina i CARRASCO, Cristina. 1994. “Las mujeres y el trabajo:<br />
aproximaciones históricas, sociológicas y económicas. A: Cristina Borderías et<br />
al. (comp.). Las mujeres y el trabajo. Rupturas conceptuales. Icaria. Madrid.<br />
BORJAS, George. 1994. “The Economics of Immigration”. Journal Economic<br />
Literature. Vol. XXXII (desembre 1994), p. 1667·1717.<br />
BORJAS, George. 2000. Issues in the economics of immigration. Chicago.<br />
University of Chicago Press.<br />
BOURDIEU, Pierre. 1977. Outline of a the theory of practice. Cambridge Uni·<br />
versity Press. Londres.<br />
BOWLES, Samuel i GINTIS, Herbert. 1999. “El problema de la teoría del<br />
capital humano; una crítica marxista”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de<br />
trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.<br />
BOYER, Robert. 1992. La teoría de la regulación. Edicions Alfons el Magnà·<br />
nim. Generalitat Valenciana.<br />
BRAVERMAN, Harry. 1983. Trabajo y capital monopolista. La degradación del<br />
trabajo en el siglo XX. Editorial Nuestro Tiempo. Mèxic.<br />
BURAWOY, Michael. 1989. El consentimiento de la producción. Ministeri de<br />
Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
BURCHELL, Brendan. 1992. “El impacto de la precariedad del mercado<br />
de trabajo sobre los individuos en el Reino Unido”. A: Gerry i Janine Rodger<br />
(comp.). El trabajo precario en la regulación del mercado laboral. Crecimiento<br />
del empleo atípico en Europa Occidental. Ministeri de Treball i Seguretat So·<br />
cial. Madrid.<br />
485
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
BUSHNELL, David. 1997. Colombia, una nación a pesar de sí misma. Planeta.<br />
Bogotà.<br />
CACES, Fe i GURAK, Douglas. 1998. “Redes migratorias y la formación de<br />
sistemas de migración”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando Fronteras.<br />
Migraciones en el Sistema Mundial. Icaria. Barcelona.<br />
CACHÓN, Lorenzo. 2003. Inmigración y segmentación de los mercados<br />
de trabajo en España. CENTRA: Fundación Centro de Estudios Andaluces.<br />
Andalusia.<br />
CAMPOS, Guillermo. 2002. Un modelo de empleabilidad basado en resistencias:<br />
El caso del mercado de trabajo en Puebla. Universidad Autónoma<br />
Metropolitana. Mèxic. [Tesi doctoral]<br />
CANALES, Alejandro i ZLOLNISKI, Christian. 2001. Comunidades Transnacionales<br />
y migración en la era de la globalización. CEPAL/CENADE. Mèxic.<br />
CANO, Ernest. 1996. “El trabajo precario: concepto y dimensiones”. A: La<br />
Roca i Sancez (comp.). Economía Crítica, trabajo y medio ambiente. Fundación<br />
de estudios e iniciativas sociolaborales. Universitat de València.<br />
CANO, Ernest. 1997. Canvi socioeconòmic i precarització laboral en el sistema<br />
capitalista: teoria i estudi d’un cas (La indústria del moble d’Horta). Universitat<br />
de València. Valencia. [Tesi doctoral]<br />
CANO, Ernest. 2000. “La Lógica de la precariedad laboral: el caso de la indus·<br />
tria valenciana del mueble”. Cuadernos de Relaciones Socio-laborales. Núm.<br />
16. Madrid.<br />
CANO, Ernest, BILBAO, Andrés i STANDING, Guy. 2000. Precariedad laboral,<br />
flexibilidad y desregulación. Editorial Germanía. València.<br />
CARRASCO, Concepción et al. 2004. “Mercado de trabajo e inmigración”. A:<br />
Inmigración: mercado de trabajo y protección social en España. CES. Madrid.<br />
CASTEL, Robert. 1997. La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del<br />
salariado. Paidós. Buenos Aires.<br />
486
Bibliografia<br />
CASTELLS, Manuel. 2002. “La transformación del trabajo y el empleo: traba·<br />
jadores en red, desempleados y trabajadores a tiempo flexible”. A: La era de<br />
la información: economía, sociedad y cultura. La Sociedad Red. Vol. 1. Siglo<br />
XXI Editores. Madrid.<br />
CASTILLO, Juan José. 1996. “Sociología del trabajo”. Un proyecto docente.<br />
Núm. 152. CIS. Madrid.<br />
CASTILLO, Juan José. 2005. “Introducción”. A: El trabajo recobrado. Una<br />
evaluación del trabajo realmente existente en España. Editorial Miño y Dávila.<br />
CASTILLO, Juan José. 2005b. “Contra los estragos de la subcontratación: tra·<br />
bajo decente”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 54, p. 3·37.<br />
CASTILLO, Juan José i Prieto, Carlos. 1990. “Condiciones de trabajo. Un enfo·<br />
que renovador de la sociología del trabajo”. Núm. 66. CIS. Madrid.<br />
CASTLES, Stephen i KOSACK, Godula. 1984. Los trabajadores inmigrantes y<br />
la estructura de clases en Europa Occidental. Fondo de Cultura Económica.<br />
Mèxic.<br />
CASTLES, Stephen i MILLER, Mark. 1998. The age of migration. Population<br />
moviments in the modern world. McMillan Press Ltd. Houndmills.<br />
CASTRO, Marcos. 2002. Indicadores de desarrollo sostenible urbano. Una aplicación<br />
para Andalucía. Universidad de Málaga. [Tesi doctoral]. .<br />
CENTI, Cesar. 1988. “Mercado de trabajo y movilización”. Revista de Sociología<br />
del Trabajo, núm. 4, tardor, p. 43·66.<br />
CEPAL, 2002. “La migración internacional y la globalización”. A: Globalización<br />
y desarrollo. CEPAL/NACIONS UNIDES. Brasília. .<br />
CERES. 2005. “Inserción laboral de la Población Inmigrada en Cataluña”.<br />
Informe 2005. Estudis, núm.13.<br />
487
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
CIS. 2003. “Actitudes ante la Inmigración”. Estudio 2511. Boletín 32, maig·<br />
agost 2003. .<br />
CIS. 2006. “Barómetro social”. Informes desde el 2003·2005. .<br />
COL·LECTIU IOE. 1996. Discriminación laboral a los trabajadores inmigrantes<br />
en España: El caso de los trabajadores marroquíes en el acceso al empleo. OIT.<br />
Ginebra.<br />
COL·LECTIU IOE. 1999. Inmigración y trabajo en España. Trabajadores inmigrantes<br />
en el sector de la hostelería. Ministeri de Treball i Afers Socials.<br />
Madrid.<br />
COL·LECTIU IOÉ. 2002 La exploración bibliográfica sobre estudios de inmigración<br />
en España. Observatorio Permanente de la Inmigración. Ministeri de<br />
l’Interior. Madrid.<br />
COLLER, Xavier. 1997. La empresa flexible. Estudio sociológico del impacto<br />
de la flexibilidad en el proceso de trabajo. CIS. Centro de Investigaciones So·<br />
ciológicas. Madrid.<br />
DAS. 2002. Departamento Administrativo de Seguridad de Colombia. Subdi·<br />
rección de Asuntos Migratorios. [Dades no publicades]. Bogotà.<br />
DEMING, W. E. 1950. Some theory of sampling. Nova York. Wiley.<br />
DÍAZ, Luz Marina i GÓMEZ, J. 1983. La moderna esclavitud. Los indocumentados<br />
en Venezuela. Editorial Oveja Negra. Bogotà.<br />
DOBB, Maurice. 1975. Introducción a la economía. Fondo de Cultura Econó·<br />
mica. Mèxic.<br />
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1985. Mercados de trabajo y análisis<br />
laboral. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
488
Bibliografia<br />
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1999a. “Los mercados internos de tra·<br />
bajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.<br />
Alianza Universidad. Madrid.<br />
DOERINGER, Peter i PIORE, Michael. 1999b. “El paro y el mercado dual del<br />
trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.<br />
Alianza Universidad. Madrid.<br />
DOMBOIS, Rainer.1993. “…Un trabajo sin prestigio. La situación laboral y<br />
las trayectorias de obreros en la industria colombiana”. A: Rainer Dombois i<br />
Carmen Marina López (eds.). Cambio técnico: Empleo y trabajo en Colombia.<br />
Fescol. Bogotà.<br />
DRISCOLL, Barbara. 2001. “La actividad empresarial de la comunidad latina<br />
en los Estados Unidos/Impactos y perspectivas”. Revista Problemas del Desarrollo.<br />
Vol. 32, núm. 125, p. 141·160.<br />
DUNLOP, John i GALESON, Walter. 1985. El trabajo en el siglo XX. Ministeri<br />
de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
EDWARDS, Richard. 1999a. “Conflicto y control en el lugar de trabajo”. A:<br />
Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza<br />
Universidad. Madrid.<br />
EDWARDS, Richard. 1999b. “Las Relaciones Sociales de producción de la<br />
Empresa y la estructura del mercado de trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El<br />
mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.<br />
EDWARDS, Richard, PIORE, Michael i GORDON, David. 1986. “Trabajo seg·<br />
mentado, trabajadores divididos”. A: La transformación histórica del trabajo en<br />
EUA. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
ESCRIVÁ, Ángeles. 2000. “¿Empleadas de por vida? Peruanas en el servicio<br />
doméstico de Barcelona”. Papers de Sociologia, núm. 60. UAB. Barcelona.<br />
ESPING·ANDERSEN, Gosta. 2000. Fundamentos sociales de las economías<br />
postindustriales. Ariel. Barcelona.<br />
489
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
FERRARO, Francisco, et al. 2002. La economía sumergida en Andalucía. CES<br />
i Junta de Andalucía.<br />
FINA, Lluís. 2001. El reto del empleo. McGraw·Hill. Madrid.<br />
FINA, Lluís i TOHARIA, Luis. 2001. El empleo en España. Situación y perspectivas.<br />
Ministeri de Treball i Afers Socials. Madrid.<br />
FRIEDMAN, Milton, 1962. Teoría de los precios. Apuntes para un curso en la<br />
Universidad de Chicago. Selecciones gráficas. Madrid.<br />
FRIEDMAN, Milton i Rose. 1983. Libertad de elegir. Ediciones Orbis, SA.<br />
Barcelona.<br />
FURTADO, Celso. 1999. Brasil: para reiniciar el crecimiento. CLACSO. .<br />
GALBRAITH, John Kenneth. 1963. La sociedad opulenta. Ariel. Barcelona.<br />
GALBRAITH, John Kenneth. 1980. El nuevo estado industrial. Ariel.<br />
Barcelona.<br />
GALVIS, Ligia. 1996. Comprensión de los derechos humanos. Ediciones Au·<br />
rora. Bogotà.<br />
GAMERO, Carlos. 2005. Análisis microeconómico de la satisfacción laboral.<br />
Consejo Económico y Social. Madrid.<br />
GARCÍA FERRANDO, Manuel.1985. “Socioestadística”. Alianza Universidad.<br />
Madrid.<br />
GARCÍA MÁRQUEZ, Gabriel. 1993. “Al filo de la Oportunidad”. A: Un brindis<br />
por la poesía. Editorial Oveja Negra. Bogotà.<br />
GARZA, Enrique de la. 1988. “Hacia una metodología de la reconstrucción”. A:<br />
Fundamentos, crítica y alternativas a la metodología y técnicas de investigación<br />
social. UNAM, Editorial Porrúa. Mèxic.<br />
490
Bibliografia<br />
GARZA, Enrique de la. 2000. “El papel del concepto de trabajo en la teoría<br />
social del siglo XX”. A: Enrique de la Garza Toledo (comp.). Tratado latinoamericano<br />
de Sociología del trabajo. Fondo de Cultura Económica. Mèxic.<br />
GARZA, Enrique de la. 2001. “Problemas clásicos y actuales de la crisis del<br />
trabajo”. A: Julio César Neffa i Enrique de la Garza Toledo (comp.). El trabajo<br />
del futuro, el futuro del trabajo. CLACSO. Buenos Aires.<br />
GARZA, Enrique de la. 2003. “Estructura industrial y condiciones de trabajo<br />
en la manufactura”. A: Enrique de la Garza i Carlos Salas (coord.). La situación<br />
del trabajo en México. Plaza y Valdés, SA. Mèxic.<br />
GES. 2004. Integració dels immigrants qualificats al mercat laboral a Catalunya<br />
i Europa. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).<br />
Barcelona.<br />
GHAI, Dharam. 2003. “Trabajo decente. Conceptos e indicadores”. Revista<br />
Internacional del Trabajo. Vol. 122, núm. 2, p. 125·160.<br />
GORDON, David, EDWARDS, Richard i PIORE, Michael. 1986. Trabajo segmentado,<br />
trabajadores divididos. La transformación histórica del trabajo en<br />
Estados Unidos. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
GORZ, André. 1982. Adiós al proletariado: más allá del socialismo. Viejo Topo.<br />
Barcelona.<br />
GUARNIZO, Luis Eduardo. 2003. “La migración transnacional colombiana:<br />
Implicaciones teóricas y prácticas”. Seminario sobre migración internacional<br />
colombiana y la conformación de comunidades transnacionales. 18 i 19 de<br />
juny de 2003. .<br />
GUARNIZO, Luis Eduardo. 2004. “Aspectos económicos del vivir transnacio·<br />
nal”. A: Ángeles Escrivá i Natalia Rivas (coord.). Migración y desarrollo. Estudios<br />
sobre remesas y otras prácticas transnacionales en España. Consejo Superior<br />
de Investigaciones. Andalusia.<br />
491
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
GUARNIZO, Luis Eduardo i DÍAZ, Luz Marina. 1999. “Transnational migra·<br />
tion: a view from Colombia.” Ethnic and Racial Studies. Vol. 22, núm. 2, p.<br />
397·421.<br />
GURAK, Douglas. 1987. “Family formation and marital selectivity among co·<br />
lombian and dominicans immigrants in New York City”. International Migration<br />
Review. Vol. 21, núm. 275·298.<br />
GURAK, Douglas i CACES, Fe. 1998. “Redes migratorias y la formación de<br />
sistemas de migración”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando fronteras.<br />
Icaria. Barcelona.<br />
HARVEY, David. 1998. La condición de la posmodernidad. Investigación sobre<br />
los orígenes del cambio cultural. Amorrortu. Buenos Aires.<br />
HATTON, Timothy i WILLIAMSON, Jeffrey. 1998. The age of mass migration:<br />
causes and economic impact. Oxford University Press. Nova York.<br />
HATTON, Timothy i WILLIAMSON, Jeffrey. 2004. “¿Cuáles son las causas que<br />
mueven la migración mundial?” Revista Asturiana de Economía (RAE), núm.<br />
30. .<br />
HEILBRONER, Robert i THUROW, Lester. 1984. Economía. Prentice·Hall His·<br />
panoamericana, SA. Mèxic.<br />
HELD, David. 1999. Global transformations: politics, economics and cultural.<br />
Oxford Polity Press.<br />
HERRANZ, Yolanda. 2000. “Formas de incorporación laboral de la inmigración<br />
latinoamericana en Madrid: importancia del contexto de recepción”. Revista<br />
Migraciones.<br />
HERZBERG, Frederick. 1968. “Una vez más: ¿Cómo motivar a sus emplea·<br />
dos?”. Harvard Business Review, gener·febrer, p. 7·12.<br />
IDESCAT. 1996, 2001. Datos del padrón municipal. .<br />
IDESCAT. 2003. Datos del Censo 2001 para tres comarcas de Barcelona.<br />
492
Bibliografia<br />
IDESCAT. 2006. Datos estadísticos de la EPA en Cataluña y Barcelona. .<br />
INE. 2001. Censo de población nacional. .<br />
INE. 2004. Anuario estadístico de España. .<br />
IZQUIERDO, Antonio. 1996. La inmigración inesperada. La población extranjera<br />
en España, 1991-1995. Madrid: Ministeri de Treball i Afers Socials.<br />
Madrid.<br />
IZQUIERDO, Antonio i MARTÍNEZ, Raquel. 2004. “La Inmigración en España<br />
en el 2001”. A: Inmigración: mercado de trabajo y protección social en España.<br />
CES. Madrid.<br />
IZQUIERDO, Antonio i CARRASCO, Concepción. 2005. “Flujos, tendencias<br />
y signos de instalación de los extranjeros en España. Papeles de Economía<br />
Espanyola, núm. 104, p. 92·122.<br />
JOVELL, Albert. 1995. “Análisis de regresión logística”. Cuadernos Metodológicos,<br />
núm. 15. CIS. Madrid.<br />
KAVAFIS, Constantino. 1988. Antología Poética. Editorial Tiempo Presente.<br />
Bogotà.<br />
KERR, Clark. 1985. La balcanización de los mercados. Ministeri de Treball i<br />
Seguretat Social. Madrid.<br />
KEYNES, John M. 1974. Teoría general de la ocupación, el interés y el dinero.<br />
Fondo de Cultura Económica. Mèxic.<br />
LACOMBA, Joan. 2001. “Teorías y prácticas de la inmigración. De los modelos<br />
explicativos a los relatos y proyectos migratorios”. Scripta Nova. Revista Electrónica<br />
de Geografía y Ciencias Sociales. Universitat de Barcelona. Núm. 94<br />
(11), 1 d’agost. .<br />
493
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
LACOMBA, Joan. 2003. “La producción escrita sobre la inmigración en España<br />
(1990·2000). Una síntesis bibliográfica”. Revista Arxius, núm. 5. Universitat<br />
de València, p. 207·222.<br />
LEE, Everett. 1966. “A theory of Migration”. Demography. Vol. 3, núm. 1, p.<br />
47·57.<br />
LEWIS, Arthur. 1954. “Economic development with unlimited supplies of<br />
labor”. Manchester School of Economic and Social Studies, núm. 22, p.<br />
131·191.<br />
LIGHT, Ivan et al. 1993. “Migration networks and Immigrants entrepreneurs·<br />
hip”. A: Immigration a entrepreneurship. Ed. Light and P Bahacha, New Bruns·<br />
wick, NJ Transactions, p. 1·11.<br />
LIGHT, Ivan. 2002. “El concepto de ‘Ethnic Business’”. Conferència dictada<br />
en el Seminario sobre Empresariado Étnico en España. Memorias. Universitat<br />
Autònoma de Barcelona.<br />
LÓPEZ, Hugo. 1996. Ensayos sobre economía laboral colombiana. Carlos Va·<br />
lencia Editores. Bogotà.<br />
LUCAS MARÍN, Antonio et al. 1994. Sociología para la empresa. McGraw·Hill.<br />
Madrid.<br />
MALGESINI, Graciela. 1998. “Introducción”. A: Graciela Malgesini (comp.).<br />
Cruzando Fronteras. Migraciones en el Sistema Mundial. Icaria. Barcelona.<br />
MALGESINI, Graciela i GIMÉNEZ, Carlos. 1997. Guía de conceptos sobre migraciones,<br />
racismo e interculturalidad. Editorial La Cueva del Oso. Madrid.<br />
MANPOWER. 2002. Índice manpower. La inmigración en España. .<br />
MARTÍN, Antonio i GARCÍA, Joaquín. 1998. Glosario de empleo y relaciones<br />
laborales. Fundación Europea para la Mejora de las Condiciones de Vida y del<br />
Trabajo. Madrid.<br />
494
Bibliografia<br />
MARUANI, Margaret. 1988. “Sociología del empleo: una investigación en las<br />
fronteras de la empresa”. Sociología del Trabajo, nova època, núm. 4, tardor,<br />
p. 43·66.<br />
MARUANI, Margaret. 2000. “De la sociología del trabajo a la sociología del<br />
empleo”. Política y Sociedad, núm. 34, p. 9·17.<br />
MARX, Carlos. 1973. El capital. Crítica de la economía política. Tom I. Edito·<br />
rial Cartago. Buenos Aires.<br />
MARX, Carlos. 1974. Manuscritos: Economía y filosofía. Alianza Editorial.<br />
Madrid.<br />
MARX, Carlos. 1978. La Sagrada Familia, la situación de la clase obrera en<br />
Inglaterra. Crítica. Barcelona.<br />
MARX, Carlos. 1982. Los manuscritos económico-filosóficos de 1844. <strong>Tesis</strong><br />
económicas, políticas y filosóficas. Ediciones Génesis. Bogotà.<br />
MARX, Carlos. 1976. Salario, precio y ganancia. Ediciones de Lenguas Extran·<br />
jeras. Pequín.<br />
MASSEY, Douglas S. 1990. “Social structure, household strategies and the<br />
cumulative causation of migration”. Population Index 56 (1), primavera 1990,<br />
p. 3·26.<br />
MASSEY et al. 1998. “Una evaluación de la teoría de la migración internaci·<br />
onal: el caso de América del Norte”. A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando<br />
fronteras. Icaria. Barcelona.<br />
MASSEY, Douglas. 2003. “Patterns and processes of International Migration in<br />
the 21 st Century”. Conference on Africa Migration in comparative Perspective.<br />
Johannesburg.<br />
MEIXIDE, Alberto. 1987. “Salarios y mercado de trabajo: Controversia teórica<br />
y evidencia empírica”. A: Alberto Meixide (comp.). El mercado de trabajo y la<br />
estructura salarial. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
495
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
MIGUÉLEZ, Faustino i PRIETO, Carlos. 1999. “Introducción. De las relaciones<br />
laborales a las relaciones de empleo: una nueva realidad social”. A: Fausti·<br />
no Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Siglo XXI.<br />
Madrid.<br />
MOLANO, Alfredo. 1998. Rebusque mayor. Relatos de mulas, traquetos y embarques.<br />
El Ancora Editores. Bogotà.<br />
MTAS 2001·2004. Anuario de Migraciones. .<br />
MTAS. 2002. Encuesta de calidad de vida en el trabajo, ECVT 2002. Base de<br />
dades i comentari de resultats. .<br />
MTAS. 2005. Balance del proceso de normalización de extranjeros 2005.<br />
.<br />
MTAS. 2005. Boletín Estadístico de Extranjería e Inmigración, núm. 6, juliol.<br />
.<br />
MTAS. 2006. Afiliaciones y altas de trabajadores en la Seguridad Social.<br />
. 24 de març de 2006.<br />
MUÑOZ, César Augusto. 2001. Más allá del líder. Ediciones Feriva. Cali.<br />
NAÏR, Sami. 2002. “Cinco ideas falsas sobre la inmigración en España”. El<br />
País, 16 de maig de 2002.<br />
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1988. “Mercado de trabajo en España<br />
(1974·1988)”. Cuadernos de Economía. Vol. 16, p. 449·499.<br />
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1996. “Mundialización y competitividad, co·<br />
mercio internacional, política industrial y empleo”. Col·lecció “Revista de la<br />
Escuela”. CCOO, núm. 2, p. 11·18.<br />
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 1997. “Mercado de trabajo en España vs.<br />
mercado laboral en Europa”. A: DA, Políticas económicas del siglo XXI. Uni·<br />
versitat de Màlaga.<br />
496
Bibliografia<br />
NOVELLA IZQUIERDO, Joaquín. 2004. La competitivitat de l’economia catalana.<br />
CTESC. Barcelona.<br />
OFFE, Claus. 1992. La sociedad del trabajo. Problemas estructurales y perspectivas<br />
de futuro. Alianza Universidad. Madrid.<br />
OIM. 2005. “Migración internacional. El impacto y las tendencias de las reme·<br />
sas en Colombia”. Memorias del seminario. Bogotà.<br />
OSSO, Laura. 2000. “Estrategias migratorias de las mujeres ecuatorianas y<br />
colombianas en situación irregular: servicio doméstico y prostitución en Galicia<br />
y Pamplona”. II Congreso sobre Migración en España.<br />
PALACIO, Juan Ignacio i ÁLVAREZ, Carlos. 2004. El mercado de trabajo: análisis<br />
y políticas. Akal. Madrid.<br />
PARELLA, Sonia. 2000. “El trasvase de desigualdades de clase y etnia entre<br />
mujeres: los servicios de proximidad”. Papers de Sociologia, núm. 60. UAB.<br />
Barcelona.<br />
PEREGRILLO, Adela. 1984. “Venezuela: Illegal immigration from Colombia”.<br />
International Migration Review. Vol. 18, núm. 3, p. 748·766.<br />
PÉREZ, César. 1999. Técnicas de muestreo estadístico: teoría, práctica y aplicaciones<br />
informaticas. RAMA. Madrid.<br />
PIORE, Michael. 1979. Bird of passage. Cambridge University Press. Nova<br />
York.<br />
PIORE, Michael. 1983. “Los trabajadores extranjeros en paro”. A: Michael<br />
Piore (comp.). Inflación: perspectivas institucionales y estructurales. Alianza<br />
Editorial. Madrid.<br />
PIORE, Michael. 1985. “La discriminación racial en los mercados internos de<br />
trabajo”. A: Mercados internos de trabajo y análisis laboral. Ministeri de Treball<br />
i Afers Socials. Madrid.<br />
497
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
PIORE, Michael. 1999a. “El dualismo como respuesta al cambio y la incerti·<br />
dumbre”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y aplicaciones.<br />
Alianza Universidad. Madrid.<br />
PIORE, Michael. 1999b. “Notas para una teoría de la estratificación del mer·<br />
cado de trabajo”. A: Luis Toharia (comp.). El mercado de trabajo: teorías y<br />
aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.<br />
PIORE, Michael i Sabel, Charles. 1990. La Segunda Ruptura Industrial. Alian·<br />
za Editorial. Madrid.<br />
POLANYI, Karl. 1994. El sustento del hombre. Biblioteca Mondadori.<br />
Barcelona.<br />
PORTES, Alejandro. 2001. “Inmigración y metrópolis: Reflexiones acerca de<br />
la historia urbana”. Revista Migraciones Internacionales. Vol. 1, núm. 1, juliol·<br />
desembre, 2001, p. 111·134.<br />
PORTES, Alejandro i BÖRÖCZ, Jozsef. 1998. “Migración contemporánea. Pers·<br />
pectivas teóricas sobre sus determinantes y sus modalidades de incorporación”.<br />
A: Graciela Malgesini (comp.). Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema<br />
mundial. Icaria. Barcelona.<br />
PORTES, Alejandro i CASTELLS, Manuel. 1989. “El mundo sumergido: los<br />
orígenes, la dinámica y los efectos de la economía informal”. A: Alejandro Por·<br />
tes. La economía informal en los países desarrollados en los menos avanzados.<br />
Planeta Editorial. Buenos Aires.<br />
PRIES, Ludger. 1999. “Una nueva cara de la migración globalizada: el surgimi·<br />
ento de nuevos espacios sociales transnacionales y plurilocales”. V Seminario<br />
Internacional de la RII. 21·24 setembre. Toluca, Mèxic.<br />
PRIES, Ludger. 2000. “Teoría sociológica del mercado de trabajo”. A: Enrique<br />
de la Garza Toledo (comp.). Tratado latinoamericano de sociología del trabajo.<br />
Fondo de Cultura Económica. Mèxic.<br />
PRIETO, Carlos. 1989. “¿Mercado de Trabajo?”. Revista REIS, núm. 47, p.<br />
177·192.<br />
498
Bibliografia<br />
PRIETO, Carlos. 1994. Trabajadores y condiciones de trabajo. Ediciones HOAC.<br />
Madrid.<br />
PRIETO, Carlos. 1994b. “Mercado de trabajo y condiciones de empleo: com·<br />
parabilidad societal y poder social de negociación”. Cuaderno de Relaciones<br />
Laborales, núm. 5, p. 1·7.<br />
QUINO. 1973. 10 años con Mafalda. Lumen. Barcelona.<br />
RAVENSTEIN, Ernest. 1885. “The laws of migration”. Journal of the Statistical<br />
Society of London. Vol. 48, núm. 2, juny 1885, p. 167·235.<br />
RECIO, Albert. 1994. “Paro y mercado laboral: Formas de mirar y preguntas<br />
por contestar”. Cuadernos de Economía, 62/63, p. 173·200.<br />
RECIO, Albert. 1995. “La segmentación del mercado de trabajo en España”.<br />
A: Faustino Míguélez i Carlos Prieto. Las relaciones laborales en España. Siglo<br />
XXI Editores. Madrid.<br />
RECIO, Albert. 1997. “Trabajo, personas y mercados”. Manual de Economía<br />
Laboral. Col·lecció “Economía Crítica”. FUHEM. Madrid.<br />
RECIO, Albert. 1999. “La segmentación del mercado laboral en España”. A:<br />
Faustino Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Siglo<br />
XXI. Madrid.<br />
RECIO, Albert, MIGUÉLEZ, Faustino i ALOS·MOYER, Ramón. 1988. Relaciones<br />
laborales y trabajo precario en Cataluña. Comissió Obrera Nacional de<br />
Catalunya. Barcelona.<br />
REQUENA, Félix. 1991. “Redes sociales y mercado de trabajo”. Elementos<br />
para una teoría del capital relacional. CIS. Madrid.<br />
REQUENA, Félix. 2005. La estructura ocupacional española. Un análisis de la<br />
Encuesta de calidad de vida en el trabajo. Ministeri de Treball i Afers Socials.<br />
Madrid.<br />
499
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
RESTREPO, Ofelia. 1997. Mujeres colombianas: sujetos históricos en una historia<br />
de inmigración. [Tesi doctoral]. Universitat de Madrid.<br />
RIBAS, Natalia. 2004. Una invitación a la sociología de las migraciones. Edi·<br />
ciones Bellaterra. Barcelona.<br />
RICARDO, David. 1959. Principios de Economía política y tributación. Fondo<br />
de Cultura Económica. Mèxic.<br />
RIFKIN, Jeremy. 1997. El fin del trabajo: el declive de la fuerza del trabajo<br />
global y el nacimiento de la era postmoderna. Círculo de Lectores. Barcelona.<br />
ROBINSON, Joan. 1985. Ensayos críticos. Ediciones Orbis, SA. Barcelona.<br />
RODGERS, Gerry. 1992. “El debate sobre el trabajo precario en Europa Occi·<br />
dental”. A: Gerry i Janine Rodger (comp.). El trabajo precario en la regulación<br />
del mercado laboral. Crecimiento del empleo atípico en Europa Occidental.<br />
Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
RODRÍGUEZ, Jacinto. 2001. Métodos de muestreo. Centro de Investigaciones<br />
Sociológicas (CIS). Madrid.<br />
RUESGA, Santos et al. 2002. Economía del trabajo y política laboral. Editorial<br />
Pirámide. Madrid.<br />
SÁBATO, Ernesto. 1975. Sobre héroes y tumbas. Fondo de Cultura Económica.<br />
Mèxic.<br />
SABEL, Charles. 1983. “Los trabajadores marginales en la sociedad industri·<br />
al”. A: Michael Piore (comp.). Paro e inflación. Alianza Editorial. Madrid.<br />
SABEL, Charles. 1986. Trabajo y política. Ministeri de Treball i Seguretat So·<br />
cial. Madrid.<br />
SANTAMARÍA, Enrique. 2002. La incognita del extraño: una aproximación<br />
a la significación sociológica de la inmigración no comunitaria. Anthropos.<br />
Barcelona.<br />
500
Bibliografia<br />
SANTOS, Theotonio Dos. 1998. “La teoría de la dependencia: un balance<br />
histórico y teórico”. A: Francisco López Segrera (ed.). Los retos de la globalización.<br />
Ensayo en homenaje a Theotonio Dos Santos. UNESCO. Caracas. .<br />
SASSEN, Saskia. 1979. “Formal and Informal associations: Dominicans and<br />
colombians in New York”. International Migration Review. Vol 13, núm. 2, p.<br />
314·332.<br />
SASSEN, Saskia. 1993. La movilidad del trabajo y del capital. Ministeri de<br />
Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
SEGURA, Nora i CAMACHO, Álvaro. 2003. “Coyuntura crítica y cambios so·<br />
ciales: algunas estrategias de supervivencia y resistencia en Colombia”. VIII<br />
Coloquio de Sociología. Colombia a comienzos del nuevo milenio. Memorias.<br />
Cali.<br />
SENGENBERGER, Werner. 1988. “Dinámica de la segmentación del mercado<br />
de trabajo”. A: Werner Segenberger, (comp.). Lecturas sobre el mercado de<br />
trabajo en la República Federal de Alemania I. Ministeri de Treball i Seguretat<br />
Social. Madrid.<br />
SENNET, Richard. 1998. La corrosión del carácter. Anagrama. Barcelona.<br />
STANDING, Guy. 2002. “De las encuestas sobre la seguridad de las personas<br />
al índice de trabajo decente”. Revista Internacional del Trabajo (OIT). Vol. 121,<br />
núm. 4, p 487·502.<br />
STARK, Oded. 1993. La migración del trabajo. Ministeri de Treball i Afers<br />
Socials. Madrid.<br />
SHUMPETER, Joseph. 1995. Historia del análisis económico. Ariel.<br />
Barcelona.<br />
SMITH, Adam. 1985. Investigación sobre la naturaleza y causas de la riqueza<br />
de las naciones. Fondo de Cultura Económica. Mèxic.<br />
501
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
SOLOW, Robert. 1992. El mercado de trabajo como institución social. Alianza<br />
Editorial. Madrid.<br />
TODARO, Michael. 1982. Economía para un mundo en desarrollo. Fondo de<br />
Cultura Económica. Mèxic.<br />
TODARO, Michael. 1985. El desarrollo económico del tercer mundo. Alianza<br />
Editorial. Madrid.<br />
TOHARIA, Luis et al. 1998. El mercado de trabajo en España. McGraw·Hill.<br />
Barcelona.<br />
TOHARIA, Luis et al. 2001. Flexibilidad, juventud y trayectorias laborales en<br />
el mercado de trabajo español. CIS. Madrid.<br />
TOHARIA, Luis et al. 2005. El problema de la temporalidad en España: un<br />
diagnóstico. Ministeri de Treball i Afers Socials. Madrid.<br />
TORNS, Teresa. 1999. “Las asalariadas: un mercado con género”. A: Faustino<br />
Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de empleo en España. Editorial Siglo<br />
XXI. Madrid.<br />
TORNS, Teresa. 2000. “Las asalariadas: un mercado con género”. A: Faustino<br />
Miguélez i Carlos Prieto (comp.). Las relaciones del empleo en España. Alianza<br />
Editorial. Madrid.<br />
URREA, Fernando. 1982. “Life strategies and the labor market colombians in<br />
the New York in the 1970s”. Ocassional Paper, núm. 34.<br />
URREA, Fernando. 1999. “Un modelo de flexibilización laboral bajo el terror<br />
del mercado”. A: Enrique de la Garza Toledo (comp.). Los retos teóricos de los<br />
estudios del trabajo hacia el siglo XXI. CLACSO. Buenos Aires.<br />
VASQUEZ, Antonio. 1999. “La economía española en el marco de la economía<br />
europea y mundial”. A: Faustino Miguélez i Carlos Prieto. Las relaciones de<br />
empleo en España. Siglo XXI. Madrid.<br />
502
Bibliografia<br />
VEBLEN, Thorstein. 1971. Teoría de la clase ociosa. Fondo de Cultura Econó·<br />
mica. Mèxic.<br />
VERTOVEC, Steven. 2003. “Desafíos transnacionales al nuevo multiculturis·<br />
mo”. Revista Migración y Desarrollo, núm. 1, octubre. .<br />
VILLA, Miguel i MARTÍNEZ Pizarro. 2001. Tendencias y patrones de la migración<br />
internacional en América latina y el Caribe. CEPAL/CELADE. Mèxic.<br />
VILLA, Paola. 1990. La estructuración de los mercados de trabajo. La siderurgia<br />
y la construcción en Italia. Ministeri de Treball i Seguretat Social. Madrid.<br />
VILLAVICENCIO, Daniel. 1999. “Sociología del trabajo y sociología económi·<br />
ca”. A: Enrique de la Garza (comp.). Los retos teóricos de los estudios del<br />
trabajo hacia el siglo XXI. CLACSO. Buenos Aires.<br />
WALLERSTEIN, Immanuel. 1987. “El moderno sistema mundial”. La agricultura<br />
capitalista y los orígenes de la economía mundo-europea en el siglo XVI.<br />
Vol I. Siglo XXI editores. Mèxic.<br />
WALLERSTEIN, Immanuel. 2002. “¿Mundialización o época de transición?<br />
Una visión a largo plazo de la trayectoria del sistema mundo”. A: Chesnais et<br />
al. La globalización y sus crisis. Interpretaciones desde la economía crítica.<br />
Ediciones La Catarata. Madrid.<br />
WATSON, Tony. 1995. Trabajo y sociedad. Manual introductorio a la sociología<br />
del trabajo, industrial y de la empresa. Editorial Hacer, SL. Barcelona.<br />
WEBER, Max. 1998. La ética protestante y el espíritu del capitalismo. Penín·<br />
sula. Barcelona.<br />
WILLIAMSON, Oliver, WACHTER, Michael i HARRIS, Jeffrey. 1999. “La rela·<br />
ción de empleo: el análisis del intercambio idiosincrásico”. A: Luis Toharia. El<br />
mercado de trabajo: teorías y aplicaciones. Alianza Universidad. Madrid.<br />
WILLIAMSON, Oliver. 2001. “La nueva economía institucional: balance y pers·<br />
pectivas”. Revista BCV. Vol. XV, núm. 1, p. 6·34. .<br />
503
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
WILSON, Kenneth i PORTES, Alejandro. 1996. “Immigrant Enclaves: An<br />
analysis of the labor market experiences of Cubans in Miami. A: The sociology<br />
of migration. Ediciones Edward Elgar. Cheltenham Brookfield.<br />
ZLOTNIK, Hania. 1998. “La migración de mujeres del sur al norte”. A: Graciela<br />
Malgesini (comp.). Cruzando fronteras. Migraciones en el sistema mundial.<br />
Icaria. Barcelona.<br />
ZULETA, Estanislao. 1997. “El hombre y el fenómeno Zuleta”. Conversaciones<br />
con Delfín Grueso. Conversaciones con Estanislao. Editorial Fundación Esta·<br />
nislao Zuleta. Cali.<br />
504
Apèndix<br />
507
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Apèndix 1. Fitxa tècnica de l’enquesta CTCB<br />
Condicions de treball de colombians a Barcelona 2002<br />
ÀMBIT GEOGRÀFIC. Província de Barcelona (3 comarques): Barcelonès, Baix<br />
Llobregat i Vallès Occidental.<br />
UNIVERS. Treballadors colombians d’ambdós sexes, de més de 16 anys, que<br />
en el moment de l’enquesta tenen una ocupació en alguna de les tres comar·<br />
ques de Barcelona estudiades.<br />
GRANDÀRIA DE LA MOSTRA. Dissenyada: mínim 144 enquestes. Realitzada:<br />
151 enquestes.<br />
PROCEDIMENT DE MOSTREIG. Mostra intencionada per quotes, no probabi·<br />
lística. S’ha planejat un procediment de mostreig per quotes segons la re·<br />
gularització i l’ocupació dels treballadors colombians, 95 però en el treball de<br />
camp s’ha hagut de replantejar l’estratègia de recollida d’informació perquè<br />
el disseny no coincidia amb la realitat. S’han pres casos que s’han avaluat<br />
com a típics dels immigrants llatinoamericans, sobre la base que els errors de<br />
biaixos tendissin a compensar·se entre si. 96 La mostra s’ha recollit cercant una<br />
representativitat ocupacional.<br />
95. Al principi, la mostra de població es va planejar per quotes, segons la situació legal, deter·<br />
minant un 35% de treballadors il·legals, d’acord amb la mitjana que van establir els estudis<br />
d’anys anteriors i les xifres que s’estimaven en els mitjans de comunicació. A causa de la falta<br />
d’informació sobre les ocupacions dels treballadors il·legals, no es podien agrupar per ocupació.<br />
Per al 65% dels treballadors regulars es van determinar unes quotes segons la classificació de<br />
l’ocupació a partir de dades de l’IDESCAT 1996. La proporció de treballadors en cada una de les<br />
quotes ocupacionals es va qüestionar i recalcular a partir del treball de camp, quan es va trobar<br />
una host immensa i indeterminada de treballadors il·legals. En el cas dels treballadors regulars,<br />
l’ocupació declarada en el permís de treball no coincidia amb l’activitat que realment duien a<br />
terme, i les dades estadístiques dels treballadors amb permís de treball eren igualment dubtoses.<br />
L’estudi posterior, realitzat per Aparicio i Giménez, ha revelat que els colombians il·legals a Es·<br />
panya podien representar el 63% l’any 2002. Un altre element que va marcar la recollida de la<br />
informació va ser la dificultat d’obtenir·la a causa de la desconfiança de la població colombiana.<br />
Aquestes persones només accedien a contestar l’enquesta mitjançant la recomanació d’una altra<br />
persona amiga o familiar.<br />
96. Per aprofundir sobre mostres intencionades, vegeu García Ferrando, Manuel, Socioestadística,<br />
Alianza Universidad, Madrid, 1985.<br />
508
Apèndix<br />
ERROR MOSTRAL. S’ha pres una mostra de treballadors amb una fiabilitat del<br />
92%, una estimació de proporció l’error de la qual ha estat inferior a E = 8%.<br />
La població total o “de treball” és de N: 6.091, 97 on P és la verdadera proporció<br />
p (1·p) i és menor o igual que 0,25.<br />
E = 0,1 N = 6.091<br />
N x 1,96 2 x p(1·p)<br />
n = _______________________ = 144 enquestes<br />
E 2 (n·1) + 1,96 2 x p(1·P)<br />
La fiabilitat mostral es basa en les fermes conclusions obtingudes a la tesina<br />
o experiència pilot, que, posteriorment, s’han avaluat amb una sensibilització<br />
mostral. S’han pres submostres de 50, 70, 90, 110 i 130 per estudiar la<br />
dispersió de les dades, i s’ha trobat que les conclusions obtingudes són insen·<br />
sibles a l’aleatorietat mostral.<br />
Els qüestionaris s’han emplenat a partir d’una entrevista personal, ja sigui<br />
al domicili, al lloc de treball o en llocs de reunió del col·lectiu colombià o<br />
d’immigrants en general.<br />
DATA DE REALITZACIÓ<br />
Primera etapa: maig de 2002 (50 enquestes).<br />
Segona etapa: agost·setembre de 2002 (101 enquestes).<br />
97. Població colombiana ocupada, de més de 16 anys, que l’any 2001 estava empadronada en<br />
una de les tres comarques de Barcelona estudiades, segons dades del padró de l’IDESCAT.<br />
509
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
510<br />
UNIVERSITAT DE BARCELONA – DOCTORAT EN SOCIOLOGIA<br />
ESTUDI SOBRE CONDICIONS DE TREBALL DE COLOMBIANS A BARCELONA 2002 4<br />
DOCUMENT PROTEGIT PEL SECRET ESTADÍSTIC<br />
Investigadora responsable: María Gertrudis Roa<br />
Data |_____________| Núm. de qüestionari |____|<br />
Nom de la persona entrevistada:_______________________________<br />
Municipi de residència :_____________________________<br />
INFORMACIÓ PERSONAL<br />
I. CARACTERITZACIÓ SOCIODEMOGRÀFICA DEL/DE LA MIGRANT<br />
1. Sexe<br />
• Home |__| 1<br />
• Dona |__| 2<br />
3. Procedència. Municipi:________________<br />
• Capital del país |__| 1<br />
• Principals ciutats |__| 2<br />
• Ciutats intermèdies |__| 3<br />
• Ciutats petites o pobles |__| 4<br />
• Camp |__| 5<br />
5. Estat civil<br />
• Solter/a |__| 1<br />
• Casat/a |__| 2<br />
• Separat/ada o divorciat/ada |__| 3<br />
• Unió lliure |__| 4<br />
• Vidu o vídua |__| 5<br />
7. Quin és el nivell d’estudis més alt que heu aprovat?<br />
• No sé llegir ni escriure |__| 1<br />
• Primària incompleta |__| 2<br />
• Primària completa |__| 3<br />
• Secundària incompleta |__| 4<br />
• Secundària completa |__| 5<br />
• Formació tècnica professional |__| 6<br />
• Universitaris incomplets |__| 7<br />
• Universitaris complets |__| 8<br />
• Postgrau (màster i doctorat) |__| 9<br />
9. Teniu permís de residència i/o treball actualment?<br />
• Permís de treball |__| 1<br />
• Permís d’estudiant |__| 2<br />
• Acompanyant familiar |__| 3<br />
• En tràmit |__| 4 (P11)<br />
• No he tingut mai permís |__| 5 (P-S)<br />
• NA |__| 9<br />
El vau perdre perquè...<br />
• No vaig poder renovar-lo, no tenia feina |__| 6<br />
• No tenia contracte de treball |__| 7<br />
• El vaig perdre per altres motius |__| 8<br />
2. Nacionalitat<br />
• Colombiana |__| 1<br />
• Doble nacionalitat |__| 2<br />
4. Edat<br />
• 16-24 |__| 1<br />
• 25-34 |__| 2<br />
• 35-44 |__| 3<br />
• 45-54 |__| 4<br />
• 55-64 |__| 5<br />
• 65- |__| 6<br />
6. Teniu persones a càrrec?<br />
• No en tinc |__| 1<br />
• Només al país d’origen |__| 2<br />
• Només a Espanya |__| 3<br />
• A Espanya i al país d’origen |__| 4<br />
8. Els vostres estudis estan homologats a Espanya?<br />
• Sí |__| 1<br />
• No |__| 2<br />
• En tràmit |__| 3<br />
• NS/NC |__| 8<br />
10. Si mai no heu tingut permís:<br />
• L’he sol·licitat |__| 1<br />
• Penso sol·licitar-lo |__| 2<br />
• No l’he sol·licitat ni penso sol·licitar-lo |__| 3<br />
• NA |__| 9<br />
11. Nombre total de membres de l’habitatge:_________________________ |__||__|<br />
12. Nombre d’habitacions (no s’hi inclouen banys ni cuines) |__||__|<br />
4 Aquest qüestionari s’ha adaptat (per aplicar-lo a treballadors immigrants) de l'Enquesta de qualitat de vida en el treball<br />
(versió de l'any 2000), dissenyada pel Ministeri de Treball i Afers Socials d'Espanya. També s'han utilitzat preguntes<br />
existents de diferents fonts i investigacions.
RETROSPECTIVA MIGRATÒRIA<br />
13. Quants anys fa que viviu a Espanya?<br />
• Menys d’un any |__| 1<br />
• 1-2 anys |__| 2<br />
• 3-4 anys |__| 3<br />
• 5-9 anys |__| 4<br />
• Més de 10 anys |__| 5<br />
Apèndix<br />
14. Heu viatjat a un altre país per feina?<br />
• No |__| 1<br />
• Sí, a un país veí |__| 2<br />
• A l’Amèrica Llatina |__| 3<br />
• Als Estats Units |__| 4<br />
• A la UE |__| 5<br />
• A altres països |__| 6<br />
15. Què us va motivar per venir a Espanya? * Inseguretat per la meva vida |__| 5<br />
• Salaris baixos |__|1 * Estudis |__| 6<br />
• Manca de feina |__|2 * Aventura |__| 7<br />
• Influència de familiars, parents * Falta d’oportunitats |__| 8<br />
o coneguts emigrants |__|3 * Millor qualitat de vida |__| 9<br />
• Motius polítics |__|4 * Estil de vida europeu / d’Espanya |__| 10<br />
ANTECEDENTS LABORALS<br />
16. En què treballàveu al vostre país d’origen?<br />
• No he tingut activitat laboral anterior |__| 1<br />
• En el mateix que faig actualment |__| 2<br />
• En una feina diferent de l’actual. Quina?________________________________________ |__| 3<br />
17. Al llarg de la vostra vida laboral, la major part del temps, per a qui heu treballat? (MT)<br />
• Sempre he treballat per a altres, en empreses o organitzacions |__| 1<br />
• La major part del temps he treballat per a altres, però durant algun temps he estat treballador autònom |__| 2<br />
• He treballat més o menys el mateix temps com a empleat d’altres que com a autònom |__| 3<br />
• La major part del temps he treballat com a autònom, autoocupat, però he passat algun temps<br />
treballant com a empleat per a altres |__| 4<br />
• Sempre he estat treballador autònom, he treballat per a mi |__| 5<br />
• NS/NC |__| 8<br />
18. Quan vau arribar a Espanya, quants mesos vau<br />
estar sense feina? |__||__|<br />
Cap -1 mes 1 2 3 4 5 6 7 8 +9<br />
19. Quina va ser la vostra primera feina a Espanya, la<br />
durada de la qual fos d’un mínim de tres mesos<br />
seguits?<br />
____________________________________ |__||__|<br />
20. Respecte a aquesta primera feina que vau trobar a Espanya, era del nivell professional que estàveu buscant<br />
originàriament?<br />
• Em vaig ocupar en el nivell que estava buscant |__| 1<br />
• Em vaig ocupar en un nivell inferior |__| 2<br />
• Em vaig ocupar en un nivell superior |__| 3<br />
• NS/NC |__| 8 (MT)<br />
21. Quantes vegades heu canviat de feina des que vau<br />
arribar a Espanya?<br />
• No he canviat de feina |__| 1<br />
• D’una a dues vegades |__| 2<br />
• De tres a cinc vegades |__| 3<br />
• De sis a vuit vegades |__| 4<br />
• Nou o més vegades |__| 5<br />
22. Heu estat acomiadat/ada d’una feina alguna vegada a<br />
Espanya?<br />
• No |__| 1<br />
Sí, per<br />
• Retallada personal/reestructuració administrativa |__| 2<br />
• Finalització de contracte de treball o obra |__| 3<br />
• Liquidació de l’empresa |__| 4<br />
• Mala conducta a la feina |__| 5<br />
• Altres causes |__| 6<br />
Quines:_________________________________<br />
511
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
OCUPACIÓ LABORAL<br />
512<br />
II. CARACTERITZACIÓ DEL SEGMENT DEL MERCAT DE TREBALL IMMIGRANT<br />
23. Quin diríeu que és el vostre ofici o professió? _________________________________ |__||__|<br />
24. En què treballeu actualment? ________________________________________________ |__||__|<br />
25. Quant temps fa que teniu aquesta última feina? 26. En quin dels següents tipus de situació professional us trobeu?<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Menys de 6 mesos |__| 1<br />
Entre 7 mesos i 12 mesos |__| 2<br />
D’un any fins a dos anys |__| 3<br />
(MT)<br />
• Assalariat/ada del sector públic |__| 1 (P-S)<br />
• Assalariat/ada del sector privat |__| 2 (P-S)<br />
• Empresari/professional amb personal assalariat |__| 3<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Entre 3 i 4 anys |__| 4<br />
5 anys o més |__| 5<br />
NS/NC |__| 8<br />
•<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Profess./autònom sense personal assalariat |__| 4 (P-34)<br />
Persona que treballa, sense salari, en negoci familiar |__| 5<br />
Persona que treballa, amb salari, en negoci familiar |__| 6<br />
Una altra situació. Quina? _________________ |__| 7<br />
• NC |__| 8<br />
27. Quina és l’activitat econòmica de l’empresa o l’organització en què treballeu? * NS/NC |__| 98<br />
________________________________________________________________________ * NA |__| 99<br />
27a. Quina és la nacionalitat de l’ocupador?<br />
27b. Esteu contractat/ada per?<br />
•<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Espanyola |__| 1<br />
Colombiana |__| 2<br />
Una altra |__| 3<br />
No s’aplica |__| 9<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Empresa |__| 1<br />
Particular |__| 2<br />
No s’aplica |__| 9<br />
28. Aproximadament, quantes persones treballen a la vostra 29. De mitjana, quantes persones estrangeres<br />
empresa o organització? (MT)<br />
• Treballo sol/a: autònom<br />
• Una<br />
• De 2 a 9 persones<br />
• De 10 a 25 persones<br />
• De 26 a 49 persones<br />
• De 50 a 99 persones<br />
• De 99 a 249 persones<br />
|__| 1<br />
|__| 2<br />
|__| 3<br />
|__| 4<br />
|__| 5<br />
|__| 6<br />
|__| 7<br />
treballen a la vostra empresa? (MT)<br />
• Només jo |__|1<br />
• De 2 a 9 persones |__| 2<br />
• De 10 a 25 persones |__| 3<br />
• De 26 a 49 persones |__| 4<br />
• De 50 a 99 persones |__| 5<br />
• Més de cent persones |__| 6<br />
• De 250 a 499 persones |__| 8 • No ho sé |__| 8<br />
• De 500 a 999 persones |__| 9<br />
• 1.000 o més persones |__| 10<br />
• NS/NC |__| 98<br />
30. (NOMÉS ASSALARIATS) Com és el vostre contracte? 31. (NOMÉS ASSALARIATS AMB CONTRACTE<br />
• De funcionari |__| 1 TEMPORAL) Quina és la durada total, en mesos, del vostre<br />
• Permanent al llarg del temps |__| 2 contracte o relació laboral?<br />
• Discontinu |__| 3 • Menys d’1 mes |__| 1<br />
• D’aprenentatge, formació o pràctica |__| 4 • Entre 1 mes i 3 mesos |__| 2<br />
• Estacional o de temporada |__| 5 • Entre 4 mesos i 6 mesos |__| 3<br />
• D’obra/servei o eventual (P31-32) |__| 6 • Entre 7 mesos i 1 any |__| 4<br />
• No tinc contracte (verbal) (P33) |__| 9 • No ho sé |__| 8<br />
• NA |__| 99 • NA |__| 9<br />
30a. Quin tipus de relació laboral teniu?<br />
32. (NOMÉS ASSALARIATS) A més del vostre contracte<br />
•<br />
•<br />
•<br />
•<br />
•<br />
•<br />
Treballador intern temporal |__| 1<br />
Treballador extern d’empresa temporal |__| 2<br />
Treballador extern d’empresa de servei |__| 3<br />
Autònom dependent |__| 4<br />
Autònom |__| 5<br />
Treballador intern indefinit |__| 6<br />
actual, heu tingut algun altre contracte o pròrroga de<br />
contracte dins de la mateixa empresa durant l’últim any?<br />
• Cap, només l’actual |__| 1<br />
• Sí, un contracte més |__| 2<br />
• Sí, dos contractes més |__| 3<br />
• Sí, tres o més contractes |__| 4<br />
• NA |__| 9<br />
33. (NOMÉS ASSALARIATS) El vostre lloc és de direcció, 34. (NOMÉS ASSALARIATS) Des que treballeu en la vostra<br />
de supervisió d’altres treballadors o d’empleat/ada?<br />
actual empresa o organització, quantes vegades us han<br />
• Direcció |__| 1 ascendit?<br />
• Supervisió (capatàs/encarregat/cap de taller) |__| 2 • No m’han ascendit |__| 1<br />
• Empleat/ada |__| 3 • Nombre de vegades_______ |__|<br />
• NA |__| 9 • No ho sap o no contesta |__| 8<br />
• NA |__| 9<br />
35. Com vau aconseguir la vostra feina actual? (MT) 36. A l’hora de decidir-vos a acceptar la feina que feu<br />
• Per un mitjancer |__| 1 actualment, quin motiu dels que us esmento a continuació va
• A través d’un familiar directe |__| 2<br />
• A través d’un parent |__| 3<br />
• A través d’amics/coneguts del país d’origen |__| 4<br />
• A través d’amics/coneguts espanyols |__| 5<br />
• Mirant anuncis de la premsa |__| 6<br />
• Per mitjà d’un organisme humanitari |__| 7<br />
• Per alguna associació de la comunitat |__| 8<br />
• Per l’INEM |__| 9<br />
• Per una agència de treball temporal |__| 10<br />
• Vaig guanyar una oposició |__| 11<br />
• Vaig guanyar un concurs de trasllat |__| 12<br />
• Enviant el currículum a empreses o presentant-me<br />
personalment el centre de treball |__| 13<br />
• A través del centre on estudiava |__| 14<br />
• L’empresa és familiar |__| 15<br />
• Vaig crear la meva empresa/em vaig fer autònom |__| 16<br />
• Una altra forma |__| 17<br />
• Quina?___________________________________<br />
37. D’aquí a un any vista, quines possibilitats creieu que<br />
teniu de deixar la feina actual, és a dir, de deixar de treballar<br />
en el que ara feu? (MT)<br />
• És totalment segur que deixaré la feina actual |__| 1<br />
• És molt possible que deixi la meva feina actual |__| 2<br />
• És una mica possible que deixi la meva feina<br />
actual |__| 3 (P38)<br />
• És poc possible que deixi la meva feina<br />
actual |__| 4 (P38)<br />
• És gairebé impossible que deixi la meva feina<br />
actual |__| 5 (P38)<br />
• NS/NC |__| 8<br />
39. A part de la feina de què acabem de parlar, em<br />
podríeu dir si feu un altre tipus de feina?<br />
• Sí |__| 1<br />
• No |__| 2<br />
• NC |__| 8<br />
40. De mitjana, quantes hores dediqueu a la setmana a<br />
treballar, incloent-hi totes les feines que teniu?<br />
Nombre d’hores ________________ |__||__|<br />
Apèndix<br />
influir més en la vostra decisió d’acceptar-la? (MT)<br />
• Vaig acceptar la primera que vaig trobar |__| 1<br />
• Era una oportunitat d’ascendir professionalment |__| 2<br />
• Volia estabilitat |__| 3<br />
• L’horari em convenia més |__| 4<br />
• El sou era més alt, guanyava més diners |__| 5<br />
• Em venia de gust canviar de feina |__| 6<br />
• Encara que econòmicament no ho necessitava,<br />
volia treballar |__| 7<br />
• Per motius familiars |__| 8<br />
• Per tenir més independència |__| 9<br />
• Aprendre aquesta activitat o ofici |__| 10<br />
• Volia ser autònom |__| 11<br />
• NS/NC |__| 98<br />
38. (NOMÉS SI HEU CONTESTAT 1 o 2 A LA PREGUNTA<br />
ANTERIOR) Quina és la principal raó per la qual podríeu<br />
deixar la vostra feina actual? (MT)<br />
• Per jubilació |__| 1<br />
• Per jubilació anticipada |__| 2<br />
• Perquè m’ascendeixin a l’empresa |__| 3<br />
• Perquè m’ofereixin alguna cosa millor en una altra<br />
empresa |__| 4<br />
• Perquè se m’acabi o em rescindeixin el contracte |__| 5<br />
• Perquè deixi d’existir l’empresa o organització |__| 6<br />
• Per atendre obligacions familiars |__| 7<br />
• Perquè no em compensa econòmicament |__| 8<br />
• Per matrimoni |__| 9<br />
• Per maternitat/paternitat |__| 10<br />
• Perquè no correspon al perfil professional |__| 11<br />
• Per manca de pagament |__| 12<br />
• Altres _______________________________ |__| 98<br />
• NA |__| 99<br />
41. Esteu cercant una altra feina?<br />
• No, no n’estic cercant |__| 1<br />
Sí, estic cercant feina:<br />
• Per inseguretat a la meva feina actual |__| 2<br />
• Perquè considero la meva feina provisional |__| 3<br />
• Per completar la feina que tinc |__| 4<br />
• Per millorar les condicions de la meva feina<br />
actual (horari, guanys, benestar, etc.) |__| 5<br />
• Perquè no m’agrada prou |__| 6<br />
• Altres causes |__| 7<br />
Quines?<br />
________________________________________<br />
• NS/NC |__| 8<br />
42. Si perdeu la vostra feina actual, quines serien les probabilitats de trobar una feina igual o millor que la que<br />
teniu? (MT)<br />
• Probabilitats altes |__| 1<br />
• Probabilitats mitjanes |__| 2<br />
• Poques probabilitats |__| 3<br />
• Cap probabilitat |__| 4<br />
• NS/NC |__| 8<br />
513
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
COMPENSACIÓ PER LA FEINA<br />
43. Com esteu de satisfet/a amb el vostre salari o<br />
ingressos? (MT)<br />
Molt<br />
satisfet/a<br />
514<br />
Satisfet/a Ni<br />
satisfet/a<br />
ni<br />
insatisfet/a<br />
Insatisfet/a Molt<br />
insatisfet/a<br />
III. PRECARIETAT LABORAL<br />
NS/NC<br />
1 2 3 4 5 8<br />
45. A més del salari, rebeu alguna participació en els<br />
beneficis de l’empresa?<br />
• Sí |__| 1<br />
• No |__| 2<br />
• NS |__| 8<br />
• NA |__| 9<br />
44. Quin tipus de remuneració rebeu per la vostra feina actualment?<br />
• És un salari fix mensual |__| 1<br />
• Salari variable a preu fet d’equip |__| 2<br />
• Salari variable a preu fet individual |__| 3<br />
• Salari variable per prima col·lectiva o d’equip |__| 4<br />
• Salari variable per prima individual |__| 5<br />
• Salari variable per comissió |__| 6<br />
• Per servei |__| 7<br />
• Una altra remuneració. Quina?_____________________|__| 8<br />
46. Segons el vostre parer, la remuneració que rebeu<br />
està en sintonia amb els salaris del mercat per al tipus<br />
de feina que feu?<br />
• És més baixa |__| 1<br />
• És la correcta |__| 2<br />
• És més alta |__| 3<br />
• NS |__| 8<br />
47. A quant pugen els vostres ingressos i els de la llar, al mes? (MT)<br />
Ingressos Entrev. Família Ingressos Entrev. Família<br />
• Fins a 45.000 PTA. 1 1 * De 300.001 a 350.000 8 8<br />
• De 45.001 a 75.000 2 2 * De 350.001 a 450.000 9 9<br />
• De 75.001 a 100.000 3 3 * De 450.001 a 500.000 10 10<br />
• De 100.001 a 150.000 4 4 * De 500.001 a 600.000 11 11<br />
• De 150.001 a 200.000 5 5 * De 600.001 a 750.000 12 12<br />
• De 200.001 a 275.000 6 6 * Més de 750.000 13 13<br />
• De 275.001 a 300.000 7 7 * NC 98 98<br />
MOBILITAT GEOGRÀFICA<br />
48. Des que vau arribar a Espanya, heu canviat geogràficament de residència per motius de feina?<br />
• No he canviat de lloc |__| 1<br />
• A la província de Barcelona |__| 2<br />
• A Catalunya |__| 3<br />
• A altres comunitats autònomes d’Espanya |__| 4<br />
• A un país de la UE |__| 5<br />
• A altres països |__| 6<br />
• NS/NC |__| 8<br />
SEGURETAT SOCIAL<br />
49. Esteu donat d’alta a la Seguretat Social?<br />
• Sí, com a autònom |__| 1<br />
• Sí, com a treballador assalariat |__| 2<br />
• No |__| 3<br />
51. Esteu cotitzant per a la jubilació?<br />
• Sí |__| 1<br />
• No |__| 2<br />
• NS/NC |__| 8<br />
50. Quin tipus d’assistència sanitària teniu?<br />
• Seguretat Social |__| 1<br />
• Assegurança privada |__| 2<br />
• No tinc cobertura sanitària |__| 3<br />
• NS/NC |__| 8<br />
52. Heu rebut alguna vegada, aquí a Espanya, una<br />
indemnització per acomiadament?<br />
• Sí |__| 1<br />
• No |__| 2<br />
• NS/NC |__| 8<br />
53. Durant el temps que heu estat a Espanya sense feina contra la vostra voluntat, quina proporció de temps<br />
heu cobrat algun tipus de subsidi per desocupació?<br />
• Tot el temps |__| 1<br />
• Més de la meitat del temps |__| 2<br />
• Menys de la meitat del temps |__| 3<br />
• Mai no he cobrat subsidi per desocupació |__| 4<br />
• NS/NC |__| 8
54. Esteu satisfet/a amb l’entorn físic de la vostra<br />
feina?<br />
• Molt satisfet/a |__| 1<br />
• Satisfet/a |__| 2<br />
• Ni satisfet/a ni insatisfet/a |__| 3<br />
• Insatisfet/a |__| 4<br />
• Molt insatisfet/a |__| 5<br />
• No ho sé |__| 8<br />
IV. ÍNDEXS DE QUALITAT DE VIDA EN EL TREBALL<br />
Apèndix<br />
55. Esteu satisfet/a amb les condicions de seguretat i<br />
higiene a la vostra feina?<br />
• Molt satisfet/a |__| 1<br />
• Satisfet/a |__| 2<br />
• Ni satisfet/a ni insatisfet/a |__| 3<br />
• Insatisfet/a |__| 4<br />
• Molt insatisfet/a |__| 5<br />
• No ho sé |__| 8<br />
56. Amb quina freqüència us trobeu a la feina actual amb Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS<br />
cada un dels aspectes que us esmento? (MT)<br />
vegades mai<br />
• Heu de fer grans esforços físics a la vostra feina? 5 4 3 2 1 8<br />
• Considereu que la vostra feina és estressant? 5 4 3 2 1 8<br />
• Us facilita l’empresa, o us en proveïu si sou autònom, els<br />
mitjans necessaris per treballar en condicions segures?<br />
5 4 3 2 1 8<br />
• Treballeu en condicions perilloses? 5 4 3 2 1 8<br />
Si la vostra resposta és 5, 4 i 3, contesteu les preguntes següents (MT)<br />
Sempre Sovint Algunes<br />
vegades<br />
515<br />
Gairebé<br />
mai<br />
Mai NS NA<br />
• Us protegiu adequadament en les situacions perilloses que hi<br />
ha a la vostra feina?<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
• Us informa adequadament l’empresa, o us n’informeu si sou<br />
autònom, sobre els riscos laborals que hi ha a la feina?<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
57. Quin tipus de jornada teniu a la feina?<br />
• Completa<br />
Parcial, a causa de:<br />
• Realització d’estudis<br />
• Obligacions familiars |__|3<br />
58. Feu una feina en horari nocturn, encara que sigui<br />
|__| 1 alguna vegada durant les quatre últimes setmanes?<br />
|__| 2 • Sempre treballo de nit |__| 1<br />
• De vegades treballo de nit |__| 2<br />
• No he pogut trobar una feina de jornada completa |__| 4 • Mai no treballo de nit |__| 3<br />
• No vull una feina de jornada completa |__| 5<br />
• El tipus d’activitat que faig |__| 6<br />
• Una altra raó. Quina?__________________________ |__| 7<br />
NS/NC |__| 8<br />
59. Treballeu per torns?<br />
60. De vegades aquests torns inclouen caps de<br />
• Sí |__|1 setmana i/o dies festius?<br />
• No |__|2 • Sí |__|1<br />
• No |__|2<br />
61. Soleu prolongar habitualment la vostra jornada 62. Si haguéssiu de triar entre una d’aquestes tres<br />
laboral treballant més temps del que us correspon opcions, quina preferiríeu? (MT)<br />
segons el vostre horari laboral normal?<br />
• Treballar més hores i guanyar més diners |__| 1<br />
• Sempre |__| 1 • Treballar el mateix nombre d’hores i<br />
• Sovint |__| 2 guanyar els mateixos diners |__| 2<br />
• Algunes vegades |__| 3 • Treballar menys hores i guanyar menys<br />
• Gairebé mai |__| 4 diners |__| 3<br />
• Mai |__| 5 • NS/NC |__| 8<br />
• NS/NC |__| 8<br />
63. Quant temps trigueu de mitjana a arribar des de 64. La majoria dels dies feiners...<br />
casa vostra al lloc de treball?<br />
• Menjo a casa |__| 1<br />
• Gens. Treballo a casa |__| 1 • Menjo a: cafeteria/restaurant/menjador<br />
• Menys d’un quart d’hora |__| 2 d’empresa |__| 2<br />
• Entre 16 i 30 minuts |__| 3 • Menjo en un restaurant proper |__| 3<br />
• Entre 31 i 45 minuts |__| 4 • M’emporto el menjar de casa |__| 4<br />
• Entre 46 minuts i 1 hora |__| 5<br />
• Entre 1 hora i 1 hora i mitja |__| 6<br />
• Més d’1 hora i mitja |__| 7<br />
65. Podeu dir-me amb quina freqüència tenen lloc a la Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS<br />
vostra feina principal les situacions següents? (MT)<br />
vegades mai<br />
• El temps se me’n va molt ràpidament 5 4 3 2 1 8<br />
• La jornada laboral se’m fa avorrida i monòtona 5 4 3 2 1 8<br />
• Em distrec pensant en les coses que considero importants, com<br />
la família<br />
5 4 3 2 1 8<br />
• Torno a casa molt cansat/ada de la feina 5 4 3 2 1 8<br />
• Tinc flexibilitat per decidir quan hi arribo o quan en marxo 5 4 3 2 1 8<br />
• Puc fer petits descansos durant la jornada 5 4 3 2 1 8<br />
66. Molt Parlant de satisfacció a la feina en general, si us plau, podeu situar en<br />
insatisfet/a aquesta escala, on l’1 és molt insatisfet/a i el 10 és molt satisfet/a, com<br />
Molt<br />
satisfet/a<br />
NS/ NC<br />
1<br />
esteu de satisfet/a amb la vostra feina?<br />
2 3 4 5 6 7 8 9 10 98<br />
66A. SI HEU CONTESTAT 8, 9 o 10, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu<br />
satisfet/a amb la vostra feina?<br />
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
• Em distrec pensant en les coses que considero importants, com<br />
la família<br />
5 4 3 2 1 8<br />
• Torno a casa molt cansat/ada de la feina 5 4 3 2 1 8<br />
• Tinc flexibilitat per decidir quan hi arribo o quan en marxo 5 4 3 2 1 8<br />
• Puc fer petits descansos durant la jornada 5 4 3 2 1 8<br />
66. Molt<br />
insatisfet/a<br />
Parlant de satisfacció a la feina en general, si us plau, podeu situar en<br />
aquesta escala, on l’1 és molt insatisfet/a i el 10 és molt satisfet/a, com<br />
esteu de satisfet/a amb la vostra feina?<br />
Molt<br />
satisfet/a<br />
NS/ NC<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98<br />
66A. SI HEU CONTESTAT 8, 9 o 10, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu<br />
satisfet/a amb la vostra feina?<br />
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
66B. SI HEU CONTESTAT 5, 6 o 7, podeu dir-me dues raons per les quals esteu a gust amb la vostra feina? I<br />
dues raons per les quals hi esteu a disgust?<br />
A gust<br />
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
A disgust<br />
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
66C. SI HEU CONTESTAT 1, 2, 3 o 4, podeu dir-me quines són les tres raons principals per les quals esteu<br />
insatisfet/a amb la vostra feina?<br />
1a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
2a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
3a _________________________________________________________________________________ |_| |_|<br />
67. Podeu dir-me en quina mesura esteu d’acord o en<br />
desacord amb cada una de les afirmacions següents,<br />
que es refereixen a la vostra feina principal?<br />
Molt<br />
d’acord<br />
Una mica<br />
d’acord<br />
Ni<br />
d’acord<br />
ni en<br />
desacord<br />
Una mica<br />
en<br />
desacord<br />
Molt en<br />
desacord<br />
• La meva feina és atractiva i interessant 5 4 3 2 1 8<br />
• Puc treballar amb independència i posar en pràctica les meves<br />
idees<br />
5 4 3 2 1 8<br />
• A la meva feina puc ajudar la gent 5 4 3 2 1 8<br />
• La meva feina és útil a la societat 5 4 3 2 1 8<br />
• La meva feina és estable 5 4 3 2 1 8<br />
• L’entorn físic en el qual treballo és agradable 5 4 3 2 1 8<br />
• (SA) Sempre participo en les decisions respecte a les tasques<br />
que cal fer a la meva feina<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
68. A la feina heu de seguir el ritme que us marca una 69. Feu sempre les mateixes tasques a la vostra<br />
màquina, un ordinador o algun tipus d’aparell automàtic?<br />
• Sempre treballo al ritme d’una màquina |__| 1<br />
• Moltes vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 2<br />
• Algunes vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 3<br />
• Poques vegades treballo al ritme d’una màquina |__| 4<br />
empresa o feina?<br />
• Sí<br />
• No<br />
• NS/NC<br />
|__| 1<br />
|__| 2<br />
|__| 8<br />
• Mai no treballo al ritme d’una màquina |__| 5<br />
• No treballo amb màquines |__| 6<br />
• NS |__| 8<br />
70. Treballeu en grup, encara que sigui només de 71. Superviseu directament alguna persona a la feina?<br />
vegades?<br />
• Sí |__|1 Quantes persones? ____<br />
• Sí |__| 1 • No |__| 2<br />
• No |__| 2 • NS/NC |__| 8<br />
Si no sou assalariat/ada, passeu a la pregunta 79<br />
72. En quina mesura considereu que es produeixen a Sempre<br />
la vostra empresa o feina les situacions següents:<br />
Moltes<br />
vegades<br />
Algunes<br />
vegades<br />
Poques<br />
vegades<br />
Mai NS NA<br />
• Puc donar les meves opinions pel que fa a la meva feina 5 4 3 2 1 8 9<br />
• El meu cap valora els meus suggeriments sobre la feina 5 4 3 2 1 8 9<br />
73. Com considereu que és el coneixement que teniu Molt Bastant Poc Cap NS NA<br />
sobre les qüestions següents, relatives a la vostra<br />
feina?<br />
coneixementconeixementconeixementconeixement<br />
• L’organigrama de l’organització 4 3 2 1 8 9<br />
• Els objectius de l’organització o empresa 4 3 2 1 8 9<br />
• El conveni col·lectiu/estatut de regulació 4 3 2 1 8 9<br />
74. En general, com descriuríeu les relacions al vostre Molt Bastant Ni bones ni Bastant Molt NS NA<br />
lloc de treball?<br />
bones Bones dolentes dolentes dolentes<br />
• Entre personal directiu (empresaris) i empleats (treballadors)<br />
516 • Entre treballadors (companys)<br />
5<br />
5<br />
4<br />
4<br />
3<br />
3<br />
2<br />
2<br />
1<br />
1<br />
8<br />
8<br />
9<br />
9<br />
75. Podeu dir-me quines possibilitats hi ha que tinguin Moltes Bastant Alguna Poques Cap NS NA<br />
lloc les situacions següents a la vostra feina?<br />
possibili<br />
tats<br />
s<br />
possibili<br />
tats<br />
possibilitat possibilita<br />
ts<br />
possibilita<br />
t<br />
• Amb la meva formació, tinc possibilitats que m’ascendeixin a<br />
l’empresa<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
• Si continuo estudiant i formant-me, puc aspirar a un ascens 5 4 3 2 1 8 9<br />
76. Durant l’últim any, la vostra empresa ha fet alguna activitat de formació per al personal?<br />
NS/NC
• El meu cap valora els meus suggeriments sobre la feina 5 4 3 2 1 8 9<br />
73. Com considereu que és el coneixement que teniu Molt Bastant Poc Cap NS NA<br />
sobre les qüestions següents, relatives a la vostra<br />
feina?<br />
coneixementconeixementconeixementconeixement<br />
Apèndix<br />
• L’organigrama de l’organització 4 3 2 1 8 9<br />
• Els objectius de l’organització o empresa 4 3 2 1 8 9<br />
• El conveni col·lectiu/estatut de regulació 4 3 2 1 8 9<br />
74. En general, com descriuríeu les relacions al vostre Molt Bastant Ni bones ni Bastant Molt NS NA<br />
lloc de treball?<br />
bones Bones dolentes dolentes dolentes<br />
• Entre personal directiu (empresaris) i empleats (treballadors) 5 4 3 2 1 8 9<br />
• Entre treballadors (companys) 5 4 3 2 1 8 9<br />
75. Podeu dir-me quines possibilitats hi ha que tinguin Moltes Bastant Alguna Poques Cap NS NA<br />
lloc les situacions següents a la vostra feina?<br />
possibili<br />
tats<br />
s<br />
possibili<br />
tats<br />
possibilitat possibilita<br />
ts<br />
possibilita<br />
t<br />
• Amb la meva formació, tinc possibilitats que m’ascendeixin a<br />
l’empresa<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
• Si continuo estudiant i formant-me, puc aspirar a un ascens 5 4 3 2 1 8 9<br />
76. Durant l’últim any, la vostra empresa ha fet alguna activitat de formació per al personal?<br />
• Sí |__| 1 (P-S)<br />
• No |__| 2 (P-78)<br />
• NA |__| 9<br />
77. Podeu dir-me amb quina freqüència us assabenteu Sempre Sovint Algunes Gairebé Mai NS NA<br />
de les ofertes de formació que organitza o promou la<br />
vostra empresa o organització, i/o hi participeu?<br />
vegade<br />
s<br />
mai<br />
A) Conec les ofertes de formació que organitza la meva empresa 5 4 3 2 1 8 9<br />
B) Participo en cursos de formació contínua que organitza la meva<br />
empresa<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
C) Faig els cursos dins de l’horari laboral 5 4 3 2 1 8 9<br />
D) La formació que rebo a la meva empresa és molt útil en relació<br />
amb la feina que faig<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
78. En quina mesura esteu d’acord o en desacord amb Molt Una Ni Una Molt en NS NA<br />
cada una de les afirmacions següents?<br />
d’acord mica<br />
d’acord<br />
d’acord<br />
ni en<br />
mica en desacor<br />
desacor d<br />
desacor<br />
d<br />
d<br />
A) Estic disposat/ada a treballar més del que cal per ajudar a triomfar<br />
l’empresa o organització per a la qual treballo<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
B) Estic orgullós/osa de treballar per a la meva empresa o<br />
organització<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
C) Estic orgullós/osa de la feina que faig 5 4 3 2 1 8 9<br />
D) Si en tingués l’oportunitat, canviaria la meva feina actual per<br />
alguna altra de diferent<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
E) Si pogués, m’establiria pel meu compte obrint el meu propi<br />
negoci, o com a autònom<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
F) Considero els problemes que té la meva empresa o organització<br />
com si fossin meus<br />
5 4 3 2 1 8 9<br />
79. Considereu que a la vostra empresa o ocupació hi 80. Considereu que la feina que feu és la correcta<br />
ha un ambient que us estimula per millorar la vostra d’acord amb la formació que teniu?<br />
feina?<br />
• És la correcta |__| 1<br />
• Molt estimulant |__| 1 • És inferior a la meva formació |__| 2<br />
• Bastant estimulant |__| 2 • Realment seria necessària més formació |__| 3<br />
• Una mica estimulant |__| 3 • Necessitaria una formació diferent de la<br />
• Poc estimulant |__| 4 que tinc |__| 4<br />
• Gens estimulant |__| 5 • NS |__| 8<br />
• NS |__| 8<br />
81. En línies generals, diríeu que aquí, a Espanya, 82. Quant temps penseu quedar-vos a Espanya? (a<br />
sou...<br />
partir d’ara)<br />
• Molt feliç |__| 1 • 1 any |__| 1<br />
• Bastant feliç |__| 2 • 2 anys |__| 2<br />
• No gaire feliç |__| 3 • 3 anys |__| 3<br />
• Gens feliç |__| 4 • 4 anys |__| 4<br />
• NS |__| 8 • 5 anys |__| 5<br />
• De 6 a 10 anys |__| 6<br />
• Indefinidament |__| 7<br />
• NS/NC |__| 8<br />
83. En una escala social, en què el 10 representa la classe més alta, en quin punt us Classe NS/NC<br />
situaríeu a Espanya?<br />
més alta<br />
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 98<br />
Estaríeu disposat/ada a concedir-me una entrevista per fer un estudi de cas, més endavant?<br />
• Sí |__| 1 Telèfon de contacte:_________________ *No |__| 2<br />
517
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Apèndix 2. Guia de trajectòria laboral<br />
Nom:<br />
Sexe:<br />
Edat:<br />
Nivell educatiu:<br />
Ultima feina a Colòmbia:<br />
Data d’arribada a Espanya:<br />
Situació al mercat de treball:<br />
Primera feina a Espanya (càrrec):<br />
Data d’inici: / Data d’acabament:<br />
• Com us vau informar d’aquesta feina?<br />
• Per què vau decidir acceptar aquesta feina?<br />
• Com van ser les condicions de negociació en el moment de lacontractació?<br />
• Com era la relació entre patró i treballador?<br />
• Quina feina fèieu (funcions)?<br />
• Quant guanyàveu (sou)?<br />
• En quines condicions fèieu la feina?<br />
• Quines dificultats o problemes vau tenir?<br />
• Què us agradava d’aquesta feina?<br />
• Per què es va acabar o per què vau deixar aquesta feina?<br />
• Com avalueu aquesta feina ara?<br />
Última feina a Espanya (càrrec):<br />
Data d’inici: / Data d’acabament:<br />
• Com us vau informar d’aquesta feina?<br />
• Per què vau decidir acceptar aquesta feina?<br />
• Com van ser les condicions de negociació en el moment de la contractació?<br />
• Com era la relació entre patró i treballador?<br />
• Quina feina fèieu (funcions)?<br />
• Quant guanyàveu (sou)?<br />
• En quines condicions fèieu la feina?<br />
• Quines dificultats o problemes vau tenir?<br />
• Què us agradava d’aquesta feina?<br />
• Per què es va acabar o per què vau deixar aquesta feina?<br />
• Com avalueu aquesta feina ara?<br />
518
Apèndix<br />
Sobre la base de la vostra experiència i de tots els esdeveniments que heu<br />
viscut aquí, a Espanya:<br />
• Quins són els elements més importants que té en compte un empresari o<br />
empresària (espanyol/a o immigrant) quan escull una persona per a un càrrec<br />
o una feina?<br />
• Penseu que les persones immigrants ocupen càrrecs similars (condicions<br />
laborals) als que tenien a Colòmbia? Expliqueu per què.<br />
• Quin tipus d’estratègies heu dut a terme per cercar una bona feina o per<br />
ocupar una posició laboral millor? Quines estratègies desenvolupen altres<br />
persones immigrants, d’acord amb el que heu vist?<br />
• Creieu que les persones immigrants tenen condicions de treball pitjors i<br />
ingressos més baixos que les espanyoles? Com i per què?<br />
• Els treballadors i treballadores colombians estan satisfets a la feina?<br />
• Penseu que les persones immigrants tenen les mateixes possibilitats que la<br />
població nacional de trobar una feina d’acord amb la seva formació professi·<br />
onal i experiència laboral? Expliqueu per què.<br />
Característiques personals de les persones entrevistades<br />
EDAT SEXE<br />
ANY<br />
D’ARRIBADA ESTATUS<br />
LEGAL<br />
NIVELL<br />
D’ESTUDIS<br />
ESTATUS FAMILIAR OCUPACIÓ ACTUAL<br />
41 Home 1999 Regular Superior Casat, tres fills Zelador E1<br />
25 Dona 2001 Regular Mitjà Unió lliure, sense fills Auxiliar d’infermeria E2<br />
34 Home 2000 Regular Superior Unió lliure, sense fills Gerent de màrqueting E3<br />
36 Dona 1999 Regular Mitjà Casada, dos fills Administrativa informàtica E4<br />
32 Dona 2001 Regular Superior Soltera Odontòloga E5<br />
34 Home 2001 Irregular Mitjà Unió lliure, un fill Missatger E6<br />
46 Dona 2001 Irregular Mitjà Separada, dos fills Propietària de bar E7<br />
23 Home 2000 Regular Mitjà Solter Obrer industrial E8<br />
37 Dona 2000 Irregular Superior Casada, dos fills Dissenyadora de targetes E9<br />
40 Home 1999 Regular Mitjà Separat, un fill Instal·lador de parquet E10<br />
38 Dona 2001 Regular Mitjà Casada, tres fills Arranjament de roba E11<br />
36 Home 2000 Irregular Mitjà Casat, un fill Paleta E12<br />
37 Home 2001 Irregular Superior Unió lliure, un fill Disseny i publicitat E13<br />
#<br />
E<br />
519
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Apèndix 3. Consideracions metodològiques de l’índex de precarietat<br />
Introducció<br />
Des d’una perspectiva metodològica, un índex mesura la part observable<br />
d’un fenomen i permet valorar una altra porció no observable d’aquest feno·<br />
men. En paraules de Castro, és «una variable proxy que indica determinada<br />
informació sobre la realitat que no es coneix de forma completa o directa per la<br />
seva complexitat o la dificultat de trobar paràmetres objectius de mesurament»<br />
(2002: 193). L’índex permet reduir de manera simple una gran quantitat de<br />
dades (variables), mantenint la informació essencial per a la qüestió que es vol<br />
mesurar, amb una ponderació que en jerarquitza els components. És una lectu·<br />
ra succinta, comprensible i científicament vàlida del fenomen que s’estudia.<br />
Un dels objectius proposats per a aquesta recerca és el disseny de l’índex<br />
de precarietat, però això comporta dificultats. Primer, implica un risc teòric<br />
de cometre arbitrarietats perquè la dada estadística, encara que s’ha fet per<br />
mesurar la realitat, només la representa. És important recordar que tot pro·<br />
cés de representació està carregat de subjectivitat. La dada empírica no és la<br />
realitat mateixa, sinó que es construeix a partir d’un cos teòric, que serveix<br />
per dissenyar la unitat de mesura (De la Garza, 2003). La perspectiva teòrica<br />
escollida determina què es mesura i com es mesura la realitat. En el cas de la<br />
precarietat laboral, és important reconèixer que fer·ne un estudi transversal és<br />
reduir i esquematitzar la realitat, perquè la precarietat no és un estat puntual,<br />
estàtic (aquesta reflexió s’ha plantejat al capítol II), sinó que és una dimensió<br />
dinàmica expressada en graus diferents, mitjançant un espectre de modalitats<br />
de l’ocupació. L’índex de precarietat no pretén identificar un llindar en què els<br />
treballadors que hi ha per sota són precaris i els que hi ha per sobre no.<br />
L’índex de precarietat laboral pot ser una eina útil per mesurar objectiva·<br />
ment, sintèticament i numèricament el deteriorament de les condicions labo·<br />
rals dels treballadors i treballadores, en relació amb la dispersió o l’allunyament<br />
de les condicions estàndards de la legislació laboral internacional, estipulada<br />
per l’OIT en les convencions internacionals sobre els drets dels treballadors.<br />
La utilitat específica que té en aquesta recerca és oferir una visió succinta i<br />
senzilla (amb mitjanes) de la situació laboral, perquè permet fer una anàlisi<br />
comparativa de condicions d’ocupació i treball entre població immigrant i po·<br />
blació nacional.<br />
520
Metodologia<br />
Apèndix<br />
Per elaborar l’índex de precarietat laboral s’han dut a terme les activitats<br />
que es detallen a continuació. A les dues enquestes utilitzades (CTCB i EQVT)<br />
s’han seleccionat les variables que tenen relació amb la precarietat. Les varia·<br />
bles escollides s’havien formulat a l’EQVT. El criteri utilitzat per a la selecció<br />
de variables ha partit de les lectures teòriques prèvies sobre la precarietat<br />
laboral, amb el propòsit que totes les decisions instrumentals es prenguessin<br />
sobre la base d’un cos teòric. Les variables seleccionades s’han classificat a<br />
partir de les quatre dimensions de precarietat i després s’han sotmès a una<br />
anàlisi exhaustiva de representació del concepte que estaven mesurant, ja que<br />
hi havia moltes variables que donaven compte del mateix amb diferents unitats<br />
de mesura. Així doncs, se’n va construir una primera versió amb més de 50<br />
variables, que, finalment, s’han reduït a 32.<br />
L’índex de precarietat ha requerit bàsicament una recodificació de variables<br />
en 0 i 1 perquè, una vegada sumades, conformin una de les quatre dimensions<br />
que es volen mesurar. Amb la sumatòria dels grups de variables, cada dimensió<br />
s’ha ponderat en funció del pes i la incidència. A la incertesa sobre la continuï·<br />
tat laboral, en ser la dimensió més rellevant, se li ha atorgat el 35% del total de<br />
l’índex; la degradació de les condicions de treball s’ha ponderat amb el 25%,<br />
tenint en compte l’amplitud de facetes laborals que implica, i la insuficiència<br />
d’ingressos i la cobertura de protecció social deficient s’han representat amb<br />
el 20%. Així, un cop sumades totes quatre dimensions, obtenim el 100% de<br />
l’índex de precarietat, dividit per 10 perquè els seus resultats fluctuïn en una<br />
escala de 0 a 10. L’índex revela que, a mesura que s’apropa a 10, el nivell de<br />
precarietat és més gran i, per contra, quan la qualificació s’apropa més a 0, el<br />
nivell de precarietat és més baix.<br />
Finalment, com a procés de validació estadística, s’ha dut a terme una<br />
anàlisi factorial amb les 32 variables involucrades a l’índex, el resultat de la<br />
qual confirma que no existeix sobrerepresentació de variables i que aquestes<br />
contribueixen de forma gairebé proporcional al total de l’índex.<br />
521
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Procediment de construcció de l’índex<br />
1. DIMENSIÓ D’INCERTESA SOBRE LA CONTINUÏTAT LABORAL<br />
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:<br />
• Antiguitat a l’empresa<br />
• Modalitat de contracte<br />
• Raó per deixar la feina actual<br />
• Raons per a la recerca d’una altra feina<br />
• Característiques de la feina (estable)<br />
ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES<br />
1. Variable: antiguitat a l’empresa. Pregunta: Quan temps fa que teniu aquesta<br />
última feina?<br />
522<br />
1. Menys d’un any<br />
2. D’un any fins a dos anys<br />
3. Entre tres i quatre anys<br />
4. Cinc anys o més<br />
8. No ho sap/ no contesta<br />
Els treballadors que fa menys d’un any que tenen una feina es consideren<br />
precaris.<br />
2. Variable: modalitat de contracte. P: 98 Quin tipus de contracte teniu?<br />
1. De funcionari<br />
2. Permanent al llarg del temps<br />
3. Discontinu<br />
4. D’aprenentatge, formació o pràctica<br />
5. Estacional o de temporada<br />
6. D’obra o servei<br />
7. Estic en període de prova<br />
8. Cobreixo l’absència d’un altre treballador o sóc interí<br />
9. D’un altre tipus, no tinc contracte<br />
99. No s’aplica<br />
98. P: pregunta.
Apèndix<br />
Les modalitats de contracte laboral que són a terme indefinit no es consideren<br />
precàries. Els contractes temporals i l’absència de contracte es consideren<br />
d’alt nivell d’incertesa.<br />
3. Variable: raó per deixar la feina actual. P: Quina és la principal raó per la<br />
qual deixaríeu la feina actual?<br />
1. Per jubilació<br />
2. Per jubilació anticipada<br />
3. Perquè m’ascendissin a l’empresa o organització<br />
4. Perquè m’oferissin quelcom millor en una altra empresa o organització<br />
5. Perquè se m’acabés el contracte o me’l rescindissin<br />
6. Perquè deixés d’existir l’empresa o organització<br />
7. Per atendre obligacions familiars<br />
8. Perquè no em compensés econòmicament<br />
9. Per matrimoni<br />
10. Per maternitat/paternitat<br />
11. Perquè no es correspon amb el perfil professional<br />
99. No s’aplica<br />
Puntuen per a la precarietat les raons que reflecteixen incertesa per l’acaba·<br />
ment del contracte i el tancament de l’empresa.<br />
4. Variable: raons per a la recerca d’una altra feina. P: Esteu cercant una altra<br />
feina?<br />
1. No, no l’estic cercant<br />
2. Sí, per la inseguretat de la meva feina actual<br />
3. Sí, considero la meva feina com a provisional<br />
4. Sí, per completar la feina que tinc<br />
5. Sí, per millorar les condicions de la meva feina actual<br />
6. Sí, la feina no m’agrada prou<br />
7. Sí, per altres causes<br />
99. No s’aplica<br />
Els treballadors que diuen que cerquen feina per la inseguretat, perquè la feina<br />
que tenen és provisional, per completar la feina i per millorar les condicions<br />
de la feina actual presenten símptomes de precarietat. Encara que l’ítem 6<br />
523
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
(“la feina no m’agrada prou”) és un element de precarietat, no s’inclou en la<br />
dimensió d’incertesa sobre la continuïtat de l’ocupació i, per tant, es puntua<br />
com a 0.<br />
5. Variable: característiques de la feina (estable). P: La meva feina és estable.<br />
Afirmació.<br />
1. Molt en desacord<br />
2. Una mica en desacord<br />
3. Ni d’acord ni en desacord<br />
4. Una mica d’acord<br />
5. Molt d’acord<br />
Davant l’afirmació “la meva feina és estable”, les respostes “una mica en<br />
desacord” o “molt en desacord” revelen la por per la pèrdua de l’ocupació i<br />
inestabilitat.<br />
Fórmula:<br />
DIMENSIÓ D’INCERTESA SOBRE LA CONTINUÏTAT LABORAL = {Antiguitat a<br />
l’empresa + Modalitat de contracte + Raons per deixar la feina + Recerca d’una<br />
altra feina + Característiques de la feina (estable)}/5 * 35. 99<br />
2. DIMENSIÓ DE DEGRADACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL<br />
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:<br />
A. Jornada laboral<br />
• Jornada setmanal habitual (hores)<br />
• Torns en dies festius i caps de setmana<br />
• Prolongació de jornada<br />
B. Salut i risc laboral<br />
• Satisfacció amb l’entorn físic de la feina<br />
• Satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina<br />
• Condicions de treball (esforç físic a la feina)<br />
99. Per tal d’afinar l’índex de precarietat, quan la precarietat fa referència a personal assalariat,<br />
s’exclou un sector en circumstàncies laborals difícils i invisibles. L’autònom dependent no pot ser<br />
analitzat a l’enquesta del MTAS, però sí en l’enquesta d’immigrants.<br />
524
• Condicions de treball (estrès)<br />
• Condicions de treball (existència de mitjans de protecció)<br />
• Condicions de treball (perill)<br />
• Situacions a la feina (descansos durant la jornada)<br />
C. Organització del treball<br />
• Supeditació de la feina al ritme d’una màquina<br />
• Repetició de tasques<br />
• Característiques de la feina (participació en decisions)<br />
• Característiques de la feina (independència)<br />
• Relacions de treball (personal directiu)<br />
• Relacions de treball (companys)<br />
• Coneixement sobre qüestions (conveni)<br />
D. Qualificació i professionalització a la feina<br />
• Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació)<br />
• Participació en cursos de formació<br />
• Relació entre lloc de treball i formació<br />
A. Jornada laboral<br />
Apèndix<br />
6. Variable: jornada setmanal habitual (hores). P: De mitjana, quantes hores<br />
dediqueu per setmana a treballar, incloent·hi totes les feines que teniu? Nom·<br />
bre d’hores ________________<br />
41 hores o més es considera precarietat perquè la jornada laboral estipulada<br />
per la llei és de 40 hores. També es considera precarietat si es treballa menys<br />
de 20 hores.<br />
7. Variable: torns en dies festius i caps de setmana. P: De vegades aquests<br />
torns inclouen caps de setmana i/o dies festius?<br />
1. Sí<br />
2. No<br />
Treballar els caps de setmana i els dies festius és un indicador de precarietat.<br />
8. Variable: prolongació de jornada. P: Prolongueu habitualment la jornada la·<br />
525
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
boral treballant més temps del que us correspon segons el vostre horari laboral<br />
normal?<br />
526<br />
1. Sempre<br />
2. Sovint<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Gairebé mai<br />
5. Mai<br />
Que la jornada laboral es prolongui habitualment “sempre” o “sovint” és un<br />
indici de precarietat.<br />
B. Salut i risc laboral<br />
9. Variable: satisfacció amb l’entorn físic de la feina. P: Esteu satisfet/a amb<br />
l’entorn físic de la feina?<br />
1. Molt satisfet/a<br />
2. Satisfet/a<br />
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a<br />
4. Insatisfet/a<br />
5. Molt insatisfet/a<br />
Que el treballador o treballadora estigui “molt insatisfet/a” o “insatisfet/a”<br />
amb l’entorn físic és símptoma de degradació de les condicions de treball.<br />
10. Variable: satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina. P: Esteu<br />
satisfet/a amb les condicions de seguretat i higiene a la feina?<br />
1. Molt satisfet/a<br />
2. Satisfet/a<br />
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a<br />
4. Insatisfet/a<br />
5. Molt insatisfet/a<br />
Estar “molt insatisfet/a” o “insatisfet/a” amb les condicions de seguretat a la fei·<br />
na és un indicador de degradació de les condicions laborals i de precarietat.
Apèndix<br />
11. Variable: condicions de treball (esforç físic a la feina). P: Heu de fer grans<br />
esforços físics a la feina?<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
Una feina que requereix condicions físiques i esforços físics extrems és un<br />
indici de precarietat.<br />
12. Variable: condicions de treball (estrès). P: Considereu que la vostra feina<br />
és estressant?<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Una feina que genera un alt nivell d’estrès puntua per a la precarietat.<br />
13. Variable: condicions de treball (existència de mitjans de protecció). P:<br />
L’empresa us facilita els mitjans necessaris per treballar en condicions segu·<br />
res, o us en proveïu vos mateix si sou autònom?<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
Una feina en què el treballador no té accés a mitjans de protecció per a la seva<br />
seguretat indica precarietat.<br />
527
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
14. Variable: condicions de treball (perill). P: Treballeu en condicions<br />
perilloses?<br />
528<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
Una feina en què el personal està exposat permanentment a condicions de<br />
risc i perill es relaciona amb la dimensió de degradació de les condicions de<br />
treball.<br />
15. Variable: situacions a la feina (descansos durant la jornada). P: Puc fer<br />
petits descansos durant la jornada. Afirmació.<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
El fet que el personal mai o gairebé mai no pugui fer petits descansos durant<br />
la jornada assenyala condicions precàries de treball.<br />
C. Organització del treball<br />
16. Variable: supeditació de la feina al ritme d’una màquina. P: A la feina,<br />
heu de seguir el ritme que us marca una màquina, un ordinador o algun tipus<br />
d’aparell automàtic?<br />
1. Mai no treballo al ritme d’una màquina<br />
2. Poques vegades treballo al ritme d’una màquina<br />
3. Algunes vegades treballo al ritme d’una màquina<br />
4. Moltes vegades treballo al ritme d’una màquina<br />
5. Sempre treballo al ritme d’una màquina<br />
6. No treballo amb màquines
Apèndix<br />
Treballar sempre o moltes vegades al ritme d’una màquina reflecteix alts nivells<br />
de precarietat (robotització i alienació).<br />
17. Variable: repetició de tasques. P: Feu sempre les mateixes tasques a la<br />
vostra empresa o feina?<br />
1. Sí<br />
2. No<br />
Fer repetidament les mateixes tasques d’una manera rutinària fa que les condi·<br />
cions en les quals es fa la feina siguin frustrants, alienants i poc gratificants.<br />
18. Variable: característiques de la feina (participació en decisions). P: Sem·<br />
pre participo en les decisions pel que fa a les tasques que haig de fer a la feina.<br />
Afirmació.<br />
1. Molt en desacord<br />
2. Una mica en desacord<br />
3. Ni d’acord ni en desacord<br />
4. Una mica d’acord<br />
5. Molt d’acord<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Els nivells de participació en la manera com es pot dur a terme la pròpia<br />
feina és un indicador molt important de precarietat. Quan no pot participar en<br />
aquestes decisions, el personal desenvolupa la seva activitat productiva amb<br />
una degradació molt elevada de les condicions de treball.<br />
19. Variable: característiques de la feina (independència). P: Puc treballar<br />
amb independència i posar en pràctica les meves idees. Afirmació.<br />
1. Molt en desacord<br />
2. Una mica en desacord<br />
3. Ni d’acord ni en desacord<br />
4. Una mica d’acord<br />
5. Molt d’acord<br />
529
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Treballar sense independència i no poder posar en pràctica les idees pròpies<br />
sobre la feina que es fa indica precarietat. La impossibilitat d’aplicar la creati·<br />
vitat a la feina és una forma de degradació de les condicions de treball.<br />
20. Variable: relacions de treball (personal directiu). P: Com descriuríeu les<br />
relacions al vostre lloc de treball entre personal directiu (caps) i empleats/<br />
ades?<br />
530<br />
1. Molt dolentes<br />
2. Bastant dolentes<br />
3. Ni bones ni dolentes<br />
4. Bastant bones<br />
5. Molt bones<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Les males relacions entre personal directiu (caps) i treballadors/ores indiquen<br />
precarietat.<br />
21. Variable: relacions de treball (companys). P: Com descriuríeu les relaci·<br />
ons entre companys al vostre lloc de treball?<br />
1. Molt dolentes<br />
2. Bastant dolentes<br />
3. Ni bones ni dolentes<br />
4. Bastant bones<br />
5. Molt bones<br />
8. No ho sap/No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Les males relacions entre companys de feina revelen degradació de les condi·<br />
cions de treball i precarietat.<br />
22. Variable: coneixement sobre qüestions (conveni). P: Com considereu que<br />
és el coneixement que teniu sobre el conveni col·lectiu/estatut de regulació?<br />
1. Cap coneixement<br />
2. Poc coneixement
3. Bastant coneixement<br />
4. Molt coneixement<br />
8. No ho sap/No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Apèndix<br />
Encara que aquest no és un indicador gaire precís sobre les possibilitats del<br />
treballador o treballadora d’exercir el seu dret a l’associació i a pertànyer a<br />
grups de pressió, revela els pocs o baixos nivells d’integració i organització, i<br />
vulnerabilitat laboral.<br />
D. Qualificació i professionalització a la feina<br />
23. Variable: possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació). P: Amb la<br />
vostra formació, teniu possibilitats que us ascendeixin a l’empresa?<br />
1. Cap possibilitat<br />
2. Poques possibilitats<br />
3. Alguna possibilitat<br />
4. Bastants possibilitats<br />
5. Moltes possibilitats<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
Les ocupacions que no porten enlloc i que manquen de possibilitats d’ascens<br />
i de mobilitat ascendent són feines precàries.<br />
24. Variable: participació en cursos de formació. P: Participeu en els cursos<br />
de formació contínua que organitza l’empresa?<br />
1. Mai<br />
2. Gairebé mai<br />
3. Algunes vegades<br />
4. Sovint<br />
5. Sempre<br />
9. No s’aplica<br />
No participar mai o gairebé mai en els cursos de formació que organitza l’em·<br />
presa indica precarietat.<br />
531
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
25. Variable: relació entre lloc de treball i formació. P: Considereu que la<br />
feina que feu és la correcta d’acord amb la formació que teniu?<br />
532<br />
1. És la correcta<br />
2. És d’un nivell més baix que la meva formació<br />
3. Realment seria necessària més formació<br />
4. Necessitaria una formació diferent de la que tinc<br />
Que qui fa una feina estigui sobrecapacitat o per sobre dels requeriments de<br />
formació és un element de precarietat que s’ha de tenir en compte.<br />
Fórmula:<br />
DIMENSIÓ DE DEGRADACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL = {Jornada<br />
setmanal habitual (hores) + Torns en dies festius i caps de setmana + Prolon·<br />
gació de la jornada + Satisfacció amb l’entorn físic de la feina + Satisfacció<br />
amb les condicions de seguretat a la feina + Condicions de treball (esforç físic<br />
a la feina) + Condicions de treball (estrès) + Condicions de treball (existència<br />
de mitjans de protecció) + Condicions de treball (perill) + Situacions a la feina<br />
(descansos durant la jornada) + Supeditació de la feina al ritme d’una màquina<br />
+ Repetició de tasques + Característiques de la feina (participació en decisions)<br />
+ Característiques de la feina (independència) + Relacions de treball (personal<br />
directiu) + Relacions de treball (companys) + Coneixement sobre qüestions<br />
(conveni) + Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació) + Participació<br />
en cursos de formació + Relació entre lloc de treball i formació}/20 * 25.<br />
3. DIMENSIÓ D’INSUFICIÈNCIA D’INGRESSOS<br />
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:<br />
• Satisfacció amb el salari i els ingressos<br />
• Tipus de salari<br />
• Ingressos mensuals nets de la persona entrevistada<br />
• Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat<br />
• Insuficiència d’ingressos
ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES<br />
Apèndix<br />
26. Variable: satisfacció amb el salari i els ingressos. P: En quin grau esteu<br />
satisfet/a amb el vostre salari o ingressos?<br />
1. Molt satisfet/a<br />
2. Satisfet/a<br />
3. Ni satisfet/a ni insatisfet/a<br />
4. Insatisfet/a<br />
5. Molt insatisfet/a<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
Les respostes “insatisfet/a” i “molt insatisfet/a” revelen no conformitat amb la<br />
remuneració i, per tant, indiquen precarietat.<br />
27. Variable: tipus de salari. P: Quin tipus de remuneració obteniu per la vostra<br />
feina actualment?<br />
1. És un salari fix mensual<br />
2. Salari variable a preu fet d’equip<br />
3. Salari variable a preu fet individual<br />
4. Salari variable per prima col·lectiva o d’equip<br />
5. Salari variable per prima individual<br />
6. Salari variable per comissió<br />
7. Per servei<br />
8. Altres<br />
Només un salari o els ingressos fixos mensuals es poden considerar dins la for·<br />
ma estàndard de treball, les altres formes impliquen inestabilitat i incertesa.<br />
28. Variable: ingressos mensuals nets de la persona entrevistada. P: A quant<br />
pugen els vostres ingressos al mes?<br />
1. Fins a 270 euros<br />
2. De 271 a 450 euros<br />
3. De 451 a 600 euros<br />
4. De 601 a 900 euros<br />
5. De 901 a 1.205 euros<br />
533
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
534<br />
6. De 1.206 a 1.655 euros<br />
7. De 1.656 a 1.800 euros<br />
8. De 1.801 a 2.105 euros<br />
9. De 2.106 a 2.705 euros<br />
10. De 2.706 a 3.005 euros<br />
11. De 3.006 a 3.605 euros<br />
12. De 3.606 a 4.505 euros<br />
13. Més de 4.505 euros<br />
Atesa la impossibilitat de disposar de dades que reflecteixin la mitjana dels<br />
salaris del mercat per rangs d’ocupació, tenint en compte el nombre de per·<br />
sones per llar i les trameses econòmiques a l’exterior que fan les persones<br />
immigrants, s’ha determinat la insuficiència d’ingressos sobre la base del sa·<br />
lari individual mínim interprofessional del 2002, equivalent a 442,2 euros.<br />
Per tant, tots els treballadors que percebin un salari per sota del salari mínim<br />
puntuaran com a precaris.<br />
29. Variable: sintonia del salari propi amb els salaris del mercat. P: A parer<br />
vostre, la remuneració que rebeu està en sintonia amb els salaris del mercat<br />
per al tipus de feina que feu?<br />
1. És més baixa<br />
2. És la correcta<br />
3. És més alta<br />
8. No ho sap/ No contesta<br />
Un salari que es percep com a més baix que els establerts pel mercat demostra<br />
formes de discriminació i insuficiència d’ingressos.<br />
30. Variable: insuficiència d’ingressos. P: Quina és la raó principal per la qual<br />
podríeu deixar la vostra feina actual?<br />
8. Perquè no em compensa econòmicament<br />
Les raons per deixar la feina que argumentin la no·compensació econòmica<br />
revelen nivells de discriminació i insuficiència d’ingressos. Aquesta variable<br />
està doblement representada en la incertesa de la continuïtat laboral i en la<br />
insuficiència d’ingressos.
Apèndix<br />
Fórmula:<br />
DIMENSIÓ D’INSUFICIÈNCIA D’INGRESSOS = {Satisfacció amb el salari i<br />
els ingressos + Tipus de salari + Ingressos mensuals nets de la persona entre·<br />
vistada + Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat + Insuficiència<br />
d’ingressos}/5 * 20.<br />
4. DIMENSIÓ DE COBERTURA DE PROTECCIÓ SOCIAL DEFICIENT<br />
Les variables utilitzades per construir aquesta dimensió són les següents:<br />
• Inscripció a la Seguretat Social<br />
• Temps de cobrament del subsidi de desocupació<br />
ESTRUCTURA DE LES PREGUNTES<br />
31. Variable: inscripció a la Seguretat Social. P: Esteu donat/ada d’alta a la<br />
Seguretat Social?<br />
1. Sí, com a autònom/a<br />
2. Sí, com a treballador/a assalariat/ada<br />
3. No<br />
El fet de no cotitzar a la Seguretat Social sota qualsevol de les formes és un<br />
indici de precarietat.<br />
32. Variable: temps de cobrament del subsidi de desocupació. P: Durant el<br />
temps que heu estat a Espanya sense ocupació contra la vostra voluntat, quina<br />
proporció de temps heu cobrat algun tipus de subsidi per desocupació?<br />
1. Tot el temps<br />
2. Més de la meitat del temps<br />
3. Menys de la meitat del temps<br />
4. Mai no he cobrat el subsidi per desocupació<br />
8. No ho sap/No contesta<br />
9. No s’aplica<br />
El fet que un treballador o treballadora mai no hagi cobrat subsidi de desocu·<br />
pació o que l’hagi cobrat menys de la meitat del temps, havent cotitzat, és un<br />
indicador de precarietat.<br />
535
Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres<br />
comarques de Barcelona<br />
Fórmula:<br />
DIMENSIÓ DE PROTECCIÓ SOCIAL DEFICIENT = {Inscripció a la Seguretat<br />
Social + Temps de cobrament del subsidi de desocupació}/2 * 20.<br />
5. ÍNDEX DE PRECARIETAT LABORAL<br />
Fórmula:<br />
ÍNDEX DE PRECARIETAT LABORAL = {Dimensió d’incertesa sobre la continu·<br />
ïtat laboral + Dimensió de degradació de les condicions de treball + Dimensió<br />
d’insuficiència d’ingressos + Dimensió de protecció social deficient}/10.<br />
536
Resum de variables de l’índex de precarietat laboral<br />
DIMENSIÓ VARIABLE<br />
INCERTESA SOBRE LA<br />
CONTINUÏTAT LABORAL<br />
DEGRADACIÓ DE<br />
LES CONDICIONS DE<br />
TREBALL<br />
INSUFICIÈNCIA<br />
D’INGRESSOS<br />
PROTECCIÓ SOCIAL<br />
DEFICIENT<br />
ÍNDEX DE PRECARIETAT<br />
LABORAL<br />
• Antiguitat a l’empresa<br />
• Modalitat de contracte<br />
• Raó per deixar la feina actual<br />
• Raons per a la recerca d’una altra feina<br />
• Característiques de la feina (estable)<br />
A. JORNADA LABORAL<br />
• Jornada setmanal habitual (hores)<br />
• Torns en dies festius i caps de setmana<br />
• Prolongació de jornada<br />
B. SALUT I RISC LABORAL<br />
• Satisfacció amb l’entorn físic de la feina<br />
• Satisfacció amb les condicions de seguretat a la feina<br />
• Condicions de treball (esforç físic a la feina)<br />
• Condicions de treball (estrès)<br />
• Condicions de treball (existència de mitjans de protecció)<br />
• Condicions de treball (perill)<br />
• Situacions a la feina (descansos durant la jornada)<br />
C. ORGANITZACIÓ DEL TREBALL<br />
• Supeditació de la feina al ritme d’una màquina<br />
• Repetició de tasques<br />
• Característiques de la feina (participació en decisions)<br />
• Característiques de la feina (independència)<br />
• Relacions de treball (personal directiu)<br />
• Relacions de treball (companys)<br />
• Coneixement sobre qüestions (conveni)<br />
D. QUALIFICACIÓ I PROFESSIONALITZACIÓ A LA FEINA<br />
• Possibilitats d’ascendir (amb la mateixa formació)<br />
• Participació en cursos de formació<br />
• Relació entre lloc de treball i formació<br />
• Satisfacció amb el salari i els ingressos<br />
• Tipus de salari<br />
• Ingressos mensuals nets de la persona entrevistada<br />
• Sintonia del salari propi amb els salaris del mercat<br />
• Insuficiència d’ingressos<br />
• Inscripció a la Seguretat Social<br />
• Temps de cobrament del subsidi de desocupació<br />
• Incertesa sobre la continuïtat laboral<br />
• Degradació de les condicions de treball<br />
• Insuficiència d’ingressos<br />
• Protecció social deficient<br />
Apèndix<br />
537