045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

ment un fugitiu: sense equipatge, sense una barretera, ni
maleta, ni pallet. Cap amic no l’acompanya a l’embarcador
amb el seu adéu.
»Finalment, després de buscar molt esquitllant-se, troba
el vaixell de Tarsis que carrega els darrers embalums del seu
carregament; i quan puja a bord per veure el capità dins la cabina,
tots els mariners s’aturen un moment d’hissar les mercaderies
per observar la mirada perversa de l’estranger. Jonàs
ho veu, però és debades que intenta semblar deseixit i confiat;
és debades que prova de fer el seu somriure mesquí. Poderoses
intuïcions sobre aquest home asseguren als mariners
que no pot ser innocent. En el seu estil juganer però seriós,
un xiuxiueja a l’altre: «Jack, ha robat una viuda.» O: «Joe, mite’l,
és bígam.» O: «Harry, noi, m’hi jugaria que és l’adúlter
que es va escapar de la presó a la vella Gomorra, o per ventura
un dels assassins desapareguts de Sodoma.» Un altre corre
a llegir el ban enganxat a les estaques de l’embarcador on el
vaixell és amarrat, en el qual s’ofereixen cinc-centes monedes
d’or per la detenció d’un parricida, amb la descripció del seu
aspecte. L’home llegeix i mira Jonàs i el ban; a l’entretant, tots
els seus companys l’ajuden i s’amunteguen al voltant de
Jonàs, disposats a posar-li la mà a sobre. Jonàs, espantant,
tremola i acumula al rostre tot el seu valor, però això només
el fa semblar més covard. No vol reconèixer que sospiten
d’ell, però això ja és molt sospitós. Així és que fa el cor fort
com pot, i quan els mariners troben que no és l’home que
anuncia el ban, el deixen passar i ell baixa a la cabina.
»—Qui hi ha? —crida el capità des de la taula plena de
feina, atrafegat preparant els papers de la duana—. Qui hi ha?
»Oh, com agullona Jonàs aquella pregunta inofensiva!
Per un instant, gairebé es gira per tornar a fugir. Però es refà.
»—Busco un passatge en aquesta nau per a Tarsis. Quan
salpareu, senyor?
»Fins ara l’atrafegat capità encara no ha mirat Jonàs, tot
i que el té davant. Però només en sentir aquella seva veu ressonant,
li fita una mirada escrutadora.
96