045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

d’aguantar la primera andanada. Des d’allí és invocat per
primera vegada el Déu de les brises bones o dolentes en demanda
de vents favorables. Sí, el món és un vaixell en viatge
d’anada, i no un viatge complet; i la trona n’és la proa.
9. el sermó
El pare Mapple es va dreçar i amb una veu suau de modesta
autoritat va ordenar a la gent escampada que s’ajuntés.
—Corredor d’estribord, aquí! Fora els de babord! Corredor
de babord, dic! Al mig del buc! Tots al mig del buc!
Hi va haver una remor sorda de botes marineres pesades
entre els bancs i un refrec més lleuger de sabates de dona, i de
bell nou tot va quedar quiet, tots els ulls fits en el predicador.
El capellà va fer una pausa; llavors, agenollant-se a la
proa de la trona, va creuar les mans grans i brunes sobre el
pit, va alçar els ulls closos i va oferir una pregària tan profundament
devota que semblava que resava agenollat al fons
del mar.
Acabat això, amb una entonació solemne i allargassada,
com el repic incansable de la campana d’un vaixell que s’enfonsa
enmig de la boira, començà a llegir l’himne següent;
però cap a les estances finals va canviar de maneres i va esclatar
amb un repic d’exultació i joia: 10
Et costellam i la paor de la balena
m’embolcallaven de tenebra funesta;
tota la claror de Déu, en onades, escapava,
i avall, cap al judici, m’enfonsava.
Vaig veure obrir-se el barram de l’infern
ple de dolors i penes sense fi,
que només qui els pateix pot dir.
Oh, com m’ofegava en la desesperació!
93