045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

l’aigua densa és més fina que l’aire. Em fa l’efecte que el meu
cos no és altra cosa que la femta del meu ésser més bo. Efectivament,
que s’emporti qui vulgui el meu cos; que se l’emporti,
dic: no sóc jo. I, per tant, visca Nantucket! I que vingui
quan vingui el bot esfondrat i el cos esfondrat, perquè esfondrar
la meva ànima, ni el mateix Júpiter no pot.
8. la trona
No feia gaire que seia quan heus aquí que va entrar un home
d’una venerable fortalesa ben especial. Quan la porta es va
tornar a tancar amb un espetec a causa de la tempesta, una
llambregada ràpida i respectuosa de tota la congregació fou
suficient per assegurar-me que aquell home vell i agradós
era el capellà. Sí, era el famós pare Mapple, anomenat així
pels baleners, entre els quals era molt popular. Havia estat
mariner i arponer en la seva joventut, però ja feia molts
d’anys que havia dedicat la seva vida a la religió. En l’època
que ara esmento, el pare Mapple passava el dur hivern d’una
vellesa sana, aquella mena de vellesa que sembla immergirse
en una segona joventut florida, car entre totes les crivelles
de les seves arrugues hi brillaven unes espumes plàcides d’una
nova floració: la verdor de la primavera que guaita fins i
tot entre la neu de febrer.
Ningú que hagués sentit parlar prèviament de la seva
història no podia contemplar per primera vegada el pare
Mapple sense un interès molt viu, perquè en ell hi havia algunes
peculiaritats clericals imputables a l’aventurera vida
marítima que havia portat. Quan va entrar, jo vaig observar
que no duia paraigua, i ben cert que no havia vingut amb
cotxe, perquè la seva gorra d’aigua degotava aiguaneu fosa, i
la jaqueta de pilot semblava que l’empenyia cap al trespol
amb el pes de l’aigua que havia absorbit. No obstant això, es
va anar llevant el barret, el capot i els xancles i ho va penjar
90