045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

En quin cens de criatures vivents s’inclouen els morts
del gènere humà? Per què hi ha aquest proverbi universal
que diu d’ells que no contaran més històries encara que
guardin més secrets que les Arenes de Goodwin? Per què a
aquest nom que ahir va partir cap a l’altre món hi afegim al
davant una paraula tan significativa i tan poc fidel, i en canvi
no li donem aquest títol si s’embarca cap a les Índies més
remotes d’aquesta terra dels vius? Per què les companyies
d’assegurances de vida paguen indemnitzacions de mort als
immortals? En quina paralització eterna, estàtica, en quin
trànsit mortal i sense esperança jau encara l’antic Adam, que
va morir fa prop de seixanta segles? Per què encara ens neguem
a ser consolats per aquells que, en canvi, assegurem
que romanen en una glòria inefable? Per què tots els vius ens
esforcem a silenciar tots els morts, fins al punt que només la
remor d’un truc des d’una tomba terroritzaria tota una ciutat?
Aquestes coses no estan mancades de significat.
Però la fe, com un xacal, s’alimenta entre les tombes, i
àdhuc d’aquests dubtes mortals n’arreplega la seva esperança
més vital.
Gairebé no cal dir amb quins sentiments contemplava jo
aquelles esteles de marbre, en la vigília del meu viatge a Nantucket.
A la claror lúgubre d’aquell dia ombrívol i llastimós
vaig llegir el destí dels baleners que havien partit abans que
jo. Sí, Ismael, aquest mateix destí pot ser el teu.
Però, no sé com, em vaig tornar a sentir alegre. Sembla
que foren impulsos deliciosos per embarcar, bones possibilitats
de promoció: sí, un bot esfondrat em farà immortal
per nomenament. Sí, hi ha mort en aquest afer de la pesca de
balenes: una tramesa extraordinàriament ràpida i caòtica
d’un home vers l’eternitat. Però, i què? Em fa l’efecte que ens
hem equivocat enormement en aquesta qüestió de la Vida i
de la Mort. Em fa l’efecte que allò que en diuen la meva ombra
aquí a la terra és la meva substància veritable. Em fa l’efecte
que quan mirem les coses espirituals fem massa com
les ostres que observen el sol a través de l’aigua i pensen que
89