045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

cap mena de timidesa grans balenes a alta mar —balenes
que els eren completament desconegudes—, i hi havien lluitat
fins a la mort sense ni un parpelleig; i, en canvi, heu-los
aquí, entaulats per esmorzar en societat —tots ells del mateix
ofici, tots ells amb gustos semblants—, mirant al seu
voltant i mirant-se entre ells com bens, com si mai no haguessin
vist res més enllà del seu ramat entre les Muntanyes
Verdes. Un espectacle ben curiós: aquells óssos vergonyosos,
aquells tímids guerrers baleners!
Pel que feia a Queequeg, que seia entre tots ells, a l’extrem
de la taula per casualitat, estava tan fred com un caramell.
A dir veritat, no puc parlar gaire bé de la seva educació,
car ni el seu més gran admirador no podria justificar cordialment
que hagués portat l’arpó a l’esmorzar i que l’usés
a taula sense cap mena de cerimònia, amb risc evident per a
molts de caps, per acostar-se els filets de vaca. I certament
que ho feia amb tota la fredor del món, i tothom sap que en
la mentalitat de molta de gent fer les coses fredament és ferles
elegantment.
No parlarem aquí de totes les peculiaritats de Queequeg;
com deixava de banda el cafè i els panets calents i dedicava
tota la seva atenció només als bistecs poc fets. N’hi ha prou
de dir que, havent esmorzat, va anar amb tots els altres al
saló, va encendre la seva pipa tomahawk i es va quedar allí,
fent tranquil.lament la digestió i fumant, amb el seu inseparable
barret posat, quan jo vaig envestir a fer un tomb.
6. el carrer
Si al principi m’havia astorat en tenir una mostra d’un individu
tan estrany com Queequeg circulant entre la societat
refinada d’una ciutat civilitzada, aquest astorament ben
aviat va desaparèixer en fer el meu primer tomb a la llum del
dia pels carrers de New Bedford.
83