045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Va començar a vestir-se per dalt; primer es va posar el
barret de castor, un barret molt gros per cert, i llavors —encara
sense els pantalons— va pescar les botes. No sé per què
diantres ho devia fer, però el moviment següent fou enfonyar-se,
les botes a la mà i el barret al cap, sota el llit; pels
violents moviments i panteixos vaig deduir que maldava durament
per calçar-se les botes, tot i que no he sentit dir mai
de cap regla de decència que obligui a estar en privat quan
un home es posa les botes. Però és que Queequeg era una
criatura en estat de transició —ni eruga ni papallona. Era
just prou civilitzat per demostrar el seu exotisme de la manera
més estranya possible. Era un estudiant sense graduar.
Si no hagués estat civilitzat només en un grau molt baix,
probablement no s’hauria preocupat en absolut amb les botes;
però també si no hagués estat encara prou salvatge, no se
li hauria acudit mai ficar-se sota el llit per posar-se-les.
Finalment va emergir amb el barret tot rebregat i abonyegat,
calat fins als ulls, i va començar a ranquejar i a grinyolar
per la cambra com si no estigués gaire avesat a les botes, de
cuiro crivellat i humit —probablement no eren tampoc de la
seva mida—, i més aviat el pessiguessin i el turmentessin en
la primera sortida d’un matí de fred terrible.
Aleshores em vaig adonar que no hi havia cortines a la
finestra i que, essent com era el carrer molt estret, des de
la casa d’enfront es tenia una vista completa de la nostra cambra;
i observant la fila indecorosa que feia Queequeg, passejant-se
amunt i avall amb poca cosa més a sobre que el barret
i les botes, li vaig pregar tan bé com vaig saber que
accelerés el seu abillament com fos i, particularment, que es
posés els pantalons tan aviat com li fos possible. Ho va fer de
seguida i llavors va començar a rentar-se. A aquella hora del
matí qualsevol cristià s’hauria rentat la cara. Però Queequeg,
amb gran sorpresa per part meva, es va limitar a fregar-se el
pit, els braços i les mans. Després es va posar l’armilla, va
agafar un bocí de sabó dur que hi havia al rentamans de la
tauleta de centre, el va mullar dins l’aigua i va començar a
80