045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

a i aleshores jo, ben despert, només en considerava la categoria
còmica. Car, tot i que vaig intentar moure el seu braç
—desfer el seu lligam d’esposa—, resultava que, adormit
com estava, encara m’abraçava més fort com si res tret de la
mort no ens pogués separar. Vaig esforçar-me, doncs, per
despertar-lo:
—Queequeg! Per l’amor de Déu, Queequeg, desperta’t!
Finalment, després d’anguilejar fort, ferm i d’exhortacions
incessants i a crits sobre la inconveniència de tenir
abraçat un company mascle d’aquella manera tan matrimonial,
vaig aconseguir extreure-li un gruny; i una mica després
va retirar el braç, es va espolsar tot ell com un gos terranova
acabat de sortir de l’aigua i es va incorporar, tibat com un fus,
mirant-me i fregant-se els ulls com si no recordés en absolut
com havia vingut a raure allí, tot i que una consciència boirosa
de saber quelcom de mi semblava obrir-se pas en ell.
A l’entretant jo m’estava estirat tranquil.lament ullantlo,
ara ja sense desconfiances realment serioses i decidit a
observar de ben a prop aquella criatura tan curiosa. A la fi va
semblar que se li havia aclarit el cap pel que feia al caràcter
del seu company de llit; i pel que es veia, va semblar d’acord
amb aquell fet; va saltar a terra i mitjançant determinats signes
i sorolls em va donar entenent que, si jo hi venia a bé, ell
es vestiria primer i després em deixaria tota la cambra per a
mi sol per vestir-me. Penso, Queequeg, que, en aquelles circumstàncies,
va ser un començament molt civilitzat; la veritat
és que, digueu el que digueu, aquests salvatges tenen un
sentit innat de la delicadesa; és meravellós com són essencialment
cortesos. Faig aquest compliment particular a Queequeg
perquè em va tractar amb molta de civilitat i consideració,
quan jo era culpable d’una rudesa considerable. El
contemplava des del llit i vigilava tots els seus moviments
mentre es feia la toaleta, perquè llavors la meva curiositat
podia més que la meva educació. Sigui com sigui, hom no
veu una persona com Queequeg cada dia, i tant ell com el
seu capteniment bé valien una contemplació especial.
79