045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

ment, i a la fi em vaig aixecar, em vaig vestir i vaig baixar de
puntetes amb els peus només calçats amb mitjons, vaig buscar
la meva madrastra i m’hi vaig tirar als peus suplicant-li
que com a favor especial em donés una bona atupada pel
meu mal comportament: qualsevol cosa menys condemnarme
a jeure unes hores tan insuportablemente llargues. Però
ella era la millor i més conscient de les madrastres i em va
tornar a enviar a la meva cambra. Durant unes quantes hores
vaig romandre estirat allí completament despert, i em
sentia molt pitjor del que m’he sentit mai de llavors ençà,
fins i tot en les meves malaurances posteriors. Finalment devia
caure en un ensopiment ple de malsons i, en sortir-ne
lentament —encara mig enfonsat en els somnis—, vaig
obrir els ulls i la cambra abans il.luminada pel sol ara era
embolcallada de tenebres exteriors. Tot d’un plegat vaig sentir
una commoció que em va sacsejar tots els ossos. No es
veia res, no se sentia res, però em va semblar que una mà sobrenatural
m’agafava la meva. Jo tenia el braç estirat damunt
el cobrellit i la forma fantasmal innominada, inimaginable i
silenciosa a la qual pertanyia la mà, semblava que estava asseguda
prop meu a l’espona del llit. Vaig romandre allí, estirat,
durant uns moments que em varen semblar segles acaramullats
damunt segles, corglaçat per l’horror més terrible,
sense gosar enretirar la mà però pensant, malgrat tot, que si
la movia només una polzada l’encís espantós es trencaria. No
vaig saber com aquella inconsciència em va desaparèixer finalment,
però en despertar-me l’endemà matí ho vaig recordar
tot estremidorament, i durant dies i setmanes i mesos em
vaig perdre en intents pertorbadors d’explicar-me el misteri.
Encara més, en el moment actual m’hi extravio ben sovint.
Doncs bé, deixant de banda l’espant terrible, les meves
sensacions en sentir la mà sobrenatural damunt la meva
eren ben semblants, en la seva estranyesa, a les que vaig experimentar
en despertar-me i veure el braç pagà de Queequeg
que m’abraçava. Però finalment tots els esdeveniments
de la nit anterior s’aplegaren sòbriament en una realitat cla-
78