045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

—No rigueu, home —vaig cridar—. Per què no m’heu
dit que aquest arponer infernal era un caníbal?
—Em pensava que ja ho sabíeu... no us he dit que era a
vendre caps a la vila? Au, gireu cua i torneu al llit. Queequeg,
guaita: tu entendre jo, jo entendre tu... aquest home dormir
tu... tu entendre?
—Jo entendre molt —va rondinar Queequeg, traient
fum per la boca i asseient-se al llit—. Tu llit —va afegir, amb
un gest amb el tomahawk i alçant el tapament del llit.
Realment va fer allò no sols d’una manera educada, sinó
especialment amable i caritativa. Jo me’l vaig mirar un moment.
Ben pensat, amb tots els seus tatuatges era, així mateix,
un caníbal net i d’aspecte agradable.
«Mira quin terrabastall que has armat —vaig pensar entre
mi mateix—, i aquest home és un ésser humà com jo: té tants
motius ell de tenir-me por com jo de tenir-li’n. I és millor dormir
amb un caníbal sobri que no pas amb un cristià gat.»
—Hostaler —vaig dir—, digueu-li que deixi estar el tomahawk,
o la pipa, o el que sigui. Pla i clar, digueu-li que no fumi
més i em colgaré amb ell. No em fa cap gràcia tenir un home
fumant en el meu llit. És perillós. A més, no estic assegurat.
Quan se li va dir això, Queequeg va acceptar immediatament
i em va fer un altre gest educat perquè em fiqués al llit.
Es va decantar cap a una banda com si digués: no et tocaré
ni una cama.
—Bona nit, hostaler —vaig fer jo—, us en podeu anar.
Em vaig colgar i en ma vida no havia dormit tan bé.
4. el cobertor
L’endemà matí, en despertar-me a trenc d’alba, em vaig trobar
que Queequeg m’havia posat el braç damunt de la manera
més amorosa i afectuosa. Hauríeu pensat gairebé que jo
era la seva dona.
76