045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Però, podia ser possible que un arponer sobri es plantifiqués
una estora i desfilés pels carrers d’una ciutat cristiana disfressat
d’aquella manera? Me’l vaig posar per provar-me’l i em va
pesar com una nansa; era extraordinàriament aspre i gruixut,
i em va semblar una mica humit, com si aquell misteriós arponer
l’hagués dut un dia de pluja. Em vaig acostar a un bocí
de mirall que hi havia penjat a la paret i en tota la meva vida
no he vist una visió com aquella. M’ho vaig treure de sobre
tan a corre-cuita que em vaig engalavernar el coll.
Em vaig asseure a l’espona del llit i vaig començar a barrinar
sobre aquell arponer marxant de caps i la seva estora.
Després de pensar una estona em vaig posar dempeus, em
vaig treure el capot i vaig romandre palplantat enmig de la
cambra, pensant. Després em vaig treure la jaqueta i vaig
pensar una estona més en mànigues de camisa. Però vaig començar
a tenir molt de fred mig desvestit com anava, i recordant
que l’hostaler m’havia dit que l’arponer no vindria
en tota la nit perquè ja era molt tard, no vaig ronsejar més.
Em vaig llevar els pantalons i les botes, vaig bufar l’espelma
i vaig saltar al llit tot encomanant-me a la cura del Cel.
No sabria dir si aquell matalàs era farcit de panotxes o de
vidres trencats, però vaig bellugar-me una bona estona sense
poder agafar el son. Finalment vaig relliscar cap a un ensopiment
lleuger i ja estava a punt de fer-me mar enfora cap
a la terra de la son quan vaig sentir unes passes feixugues al
passadís i vaig veure una espurna de llum que entrava dins la
cambra per sota la porta.
«Valga’m Déu —vaig pensar—, deu ser l’arponer, l’infernal
marxant de caps!»
Però vaig estar-me ben quiet i vaig decidir no dir ni un
mot fins que em parlessin a mi. Amb un llum a la mà, i el cap
de Nova Zelanda a l’altra, el desconegut va entrar a la cambra
i, sense mirar cap al llit, va col.locar l’espelma a terra
prou lluny de mi, a l’altre extrem de la cambra. Llavors va
començar a afanyar-se amb les cordes del gran pallet que ja
he esmentat abans que hi havia a terra.
71