045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

92. Podria ser anotat també un petit detall. L’amarra més
forta i més segura que pot fer un vaixell amb la balena
que té amarrada al costat és per la cua, i com que, per la
seva més gran densitat, aquesta part és relativament
més pesada que qualsevol altra del cos (tret de les aletes
laterals), la seva flexibilitat àdhuc després de morta la fa
enfonsar-se per allí ben avall sota l’aigua, de manera
que no es pot arribar a tocar amb la mà des del bot per
tal de posar-li una cadena al voltant. Però aquesta dificultat
és superada amb enginy: es prepara un cap petit
i fort, amb un flotador de fusta a un extrem i un pes al
mig, mentre que l’altre extrem és amarrat al vaixell.
Amb un maneig traçut, el flotador de fusta és fet sortir
a l’altra banda de la massa, de manera que ara, havent
encerclat la balena, es fa que la cadena el segueixi immediatament
i, fent-la lliscar al llarg del cos, és finalment
lligada al voltant de la part més petita de la cua, al
punt d’unió dels dos grans lòbuls. (Nota de Melville.)
93. L’aixada balenera utilitzada per a l’esquarterament és
de l’acer més bo. És de la grossària d’una mà oberta
d’home en la seva forma general, es correspon a l’eina de
jardí de la qual porta el nom, només que les vores són
perfectament llises i el seu extrem superior acaba considerablement
més estret que l’inferior. Aquesta arma
sempre es manté tan esmolada com sigui possible i
mentre és utilitzada s’esmola ocasionalment com es fa
amb un raor. En el seu encaix s’hi inserta un pal rígid
d’uns vint a trenta peus de llargada. (Nota de Melville.)
94. Louis Agassiz (1807-1873), zoòleg i geòleg suís. Els seus
Études sur les glaciers (1840) presenten la primera exposició
dels moviments glacials.
95. Referència a Sartor Resartus, de Carlyle, on l’anglès
Johnson es va delir tota la vida per veure un fantasma,
però tot i que va anar al carrer Cock-Lane, on hom deia
que n’hi havia, no ho va aconseguir.
96. És a dir, a l’estil jueu de la Càbala.
708