28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

92. Podria ser anotat també un petit detall. L’amarra més<br />

forta i més segura que pot fer un vaixell amb la balena<br />

que té amarrada al costat és per la cua, i com que, per la<br />

seva més gran densitat, aquesta part és relativament<br />

més pesada que qualsevol altra del cos (tret de les aletes<br />

laterals), la seva flexibilitat àdhuc després de morta la fa<br />

enfonsar-se per allí ben avall sota l’aigua, de manera<br />

que no es pot arribar a tocar amb la mà des del bot per<br />

tal de posar-li una cadena al voltant. Però aquesta dificultat<br />

és superada amb enginy: es prepara un cap petit<br />

i fort, amb un flotador de fusta a un extrem i un pes al<br />

mig, mentre que l’altre extrem és amarrat al vaixell.<br />

Amb un maneig traçut, el flotador de fusta és fet sortir<br />

a l’altra banda de la massa, de manera que ara, havent<br />

encerclat la balena, es fa que la cadena el segueixi immediatament<br />

i, fent-la lliscar al llarg del cos, és finalment<br />

lligada al voltant de la part més petita de la cua, al<br />

punt d’unió dels dos grans lòbuls. (Nota de Melville.)<br />

93. L’aixada balenera utilitzada per a l’esquarterament és<br />

de l’acer més bo. És de la grossària d’una mà oberta<br />

d’home en la seva forma general, es correspon a l’eina de<br />

jardí de la qual porta el nom, només que les vores són<br />

perfectament llises i el seu extrem superior acaba considerablement<br />

més estret que l’inferior. Aquesta arma<br />

sempre es manté tan esmolada com sigui possible i<br />

mentre és utilitzada s’esmola ocasionalment com es fa<br />

amb un raor. En el seu encaix s’hi inserta un pal rígid<br />

d’uns vint a trenta peus de llargada. (Nota de Melville.)<br />

94. Louis Agassiz (1807-1873), zoòleg i geòleg suís. Els seus<br />

Études sur les glaciers (1840) presenten la primera exposició<br />

dels moviments glacials.<br />

95. Referència a Sartor Resartus, de Carlyle, on l’anglès<br />

Johnson es va delir tota la vida per veure un fantasma,<br />

però tot i que va anar al carrer Cock-Lane, on hom deia<br />

que n’hi havia, no ho va aconseguir.<br />

96. És a dir, a l’estil jueu de la Càbala.<br />

7<strong>08</strong>

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!