28.04.2013 Views

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

85. Heròdot conta la història d’Oroetes, sàtrapa persa que<br />

va atraure amb engany Polícrates, tirà de Samos, i després<br />

el va crucificar.<br />

86. Aquests monstres foren esmentats per primera vegada<br />

per Erik Pontoppidan, bisbe de Bergen, en la seva<br />

Història Natural de Noruega (1751).<br />

87. «I allí vàrem veure gegants, els fills d’Enac que venien<br />

dels gegants...» (Nombres <strong>13</strong>, 33).<br />

88. El noble polonès, heroi del poema de Byron; atrapat en<br />

una intriga, el jove Mazeppa fou lligat nu a l’esquena<br />

d’un cavall salvatge pel marit injuriat. El cavall, enfollit,<br />

va galopar cap a les seves estepes nadiues i Mazeppa, a<br />

punt de mort, fou rescatat per uns pagesos ucraïnesos.<br />

89. En altres llocs es diu que el Pequod porta timó d’arjau,<br />

i en canvi aquí es parla de mànecs, que corresponen al<br />

timó de roda. Aquesta fluctuació es repeteix altres vegades.<br />

90. A una altra banda es veurà de quina substància lleugeríssima<br />

és format l’interior de l’enorme cap del catxalot.<br />

Tot i que aquesta substància és, aparentment, molt<br />

densa, és amb escreix la part més flotant de l’animal,<br />

de manera que s’eleva fàcilment en l’aire, cosa que fa<br />

invariablement quan va a gran velocitat. A més, és tal<br />

l’amplada de la part superior de la part frontal del cap,<br />

i tal l’afusada formació de tallamar de la part inferior,<br />

que elevant obliquament el cap, es pot dir que el catxalot<br />

es transforma en un galiot indolent de proa recta<br />

dins un bot de pilot de Nova York de proa esmolada.<br />

(Nota de Melville.)<br />

91. Per demostrar en part com és d’indispensable aquest<br />

acte, podem indicar aquí que en l’antic baleneig holandès<br />

s’utilitzava un llampàs per esquitxar la cabestrera<br />

amb aigua, i en molts altres vaixells ja tenen un<br />

atuell de fusta o una sàssola reservats per a aquest menester.<br />

Sigui com sigui, el capell és l’estri més convenient.<br />

(Nota de Melville.)<br />

707

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!