045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

tolerable d’aquesta bèstia, car, un cop analitzat, aquest
espant augmentat es pot dir que només sorgeix de la
circumstància que la ferotgia irresponsable de la criatura
està investida amb la llana de la innocència celestial
i de l’amor; per tant, és pel fet que ajunta dues emocions
tan oposades en la nostra ment que l’ós polar ens
esglaia amb un contrast tan poc natural. Però, àdhuc assumint
que tot això sigui cert, si no fos per la seva blancor,
no ens produiria aquest terror intensificat. I pel que
fa al tauró blanc, la blanca espectralitat viscosa del
repòs d’aquest animal quan és observat en el seu tarannà
normal es compagina estranyament amb la mateixa
qualitat en el quadrúpede polar. Aquesta peculiaritat
és expressada encara més vívidament amb el nom
que els francesos donen a aquest peix. La missa de difunts
catòlica comença amb «Requiem eternam», i per
això aquesta missa és anomenada el Requiem, així com
qualsevol música funerària. Així doncs, fent al.lusió a la
blancor i a la quietud silenciosa de mort d’aquest tauró,
i a la letalitat suau dels seus costums, els francesos li
diuen Requin. (Nota de Melville.)
62. Recordo el primer albatros que vaig veure. Fou durant
una prolongada galerna, molt a prop de la mar Antàrtica.
Acabada la meva guàrdia de matí a sota, vaig pujar
a la coberta ennuvolada, i allí, fuetejat damunt el quarter
d’escotilla major, vaig veure una cosa règia, plena
de plomes, d’una blancor immaculada, amb un bec de
ganxo de sublimitat romana. De tant en tant arquejava
les seves vastes ales d’arcàngel com si volgués abraçar
alguna arca santa. L’agitaven uns estremiments i uns
batecs prodigiosos. Tot i que estava sa i estalvi de cos,
proferia uns esgarips com si fos l’espectre d’algun rei
que patís un destret sobrenatural. A través dels seus
ulls estranys i inenarrables em va semblar que albirava
secrets que arribaven fins a Déu. Com Abraham davant
els àngels, em vaig inclinar. Aquella cosa blanca era tan
702