045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

varen sortir a la superfície en l’acte de clavar més fort la bandera
al galop que desapareixia.
Un falcó del cel, que havia seguit ofensivament la galeta
del pal major, davallà des de la seva llar natural entre les estrelles,
va bequejar la bandera i va amoïnar Tashtego. Per casualitat
aquella au va interceptar amb la seva ala ampla i bellugadissa
el martell que anava cap a la fusta. En aquell
instant, el salvatge que estava submergit a sota va sentir-ne el
tremolor eteri i, en la seva ranera de mort, va clavar allí
el seu martell glaçat. I així, l’ocell del cel, amb esgarips arcangèlics,
amb el bec imperial girat cap amunt, amb tota la
figura captiva embolcallada en la bandera d’Ahab, s’enfonsà
amb el seu vaixell, que, com Satan, no volia baixar a l’infern
fins que no arrossegués amb ell una part viva del cel que li
servís d’elm.
Llavors petites aus volaren xisclant damunt el gorg encara
bocabadat. Una ona trencada, blanca i tètrica, va petar
contra els costers abruptes. Després, tot es va enfonsar, i la
gran mortalla de la mar va continuar gronxant-se com feia
cinc mil anys que es gronxava.
693