045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

alè damunt teu. Que tots els taüts i els cotxes fúnebres s’enfonsin
en una bassa comuna! I atès que cap no ha de ser per a
mi, arrossega’m a bocins mentre encara t’encalço, lligat a tu,
balena maleïda! Així lliuro la meva arma!
Es va disparar l’arpó. La balena ferida va volar cap endavant.
Amb una velocitat inflamadora, la cabestrera va passar
per la ranura..., i es va travar. Ahab es va acotar per destravar-la
i ho va fer. Però la duja a lloure se li va entortolligar
al coll i, silenciosament com els turcs silenciosos estrangulen
la seva víctima, va ser arrossegat fora del bot abans que la
tripulació pogués adonar-se que se n’havia anat. Un moment
després, la pesada gassa de l’extrem final de la cabestrera va
sortir volant del bidó completament buit, va colpejar un remer
i, petant contra l’aigua, va desaparèixer en les fondàries.
La tripulació de la balenera va quedar un instant silenciosa,
aclaparada. Després es giraren.
—I el vaixell? Gran Déu, on és el vaixell?
Prest, a través d’una atmosfera boirosa i atordidora, varen
veure el fantasma escorat que s’esvaïa en la fata morgana
180 gasosa. Només la part superior dels mastelers eren
fora de l’aigua, i els tres arponers pagans, clavats per orgull,
per fatalitat, o per fidelitat, als llocs que abans havien estat
les seves talaies en l’altura, encara mantenien les seves vigilàncies
damunt la mar, tot enfonsant-se.
I aleshores cèrcols concèntrics rodejaren el bot solitari,
tota la tripulació, cada rem que surava, cada mànec de
llança. I fent giravoltar i giravoltar tot plegat coses animades
i inanimades al voltant d’un vèrtex, engoliren l’estella més
menuda del Pequod.
Però mentre les darreres coses que s’enfonsaven queien
barrejades damunt del cap ja submergit de l’indi que era
al pal major, que encara era visible unes quantes polzades,
juntament amb llargues iardes de bandera onejant que es
gronxava tranquil.lament amb coincidència irònica damunt
les onades destructores que gairebé fregava, en aquell instant,
un braç vermell i un martell brandat enlaire cap enrere
692