045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

nostre vell capità? Podeu veure aquest espectacle, Ahab? Tremoleu,
Ahab!
Els bots encara no s’havien allunyat gaire quan, per un
senyal fet des dels tamborets —un braç apuntant cap avall—,
Ahab va saber que el catxalot s’havia capbussat. Però amb la
intenció d’estar-hi a prop quan tornés a emergir, va seguir el
seu rumb una mica tangencial des del vaixell. La tripulació
encisada romania en un silenci profund mentre que les crestes
de les ones martellejaven una i altra vegada contra la
proa que se’ls hi oposava.
—Claveu, claveu els vostres claus, ones! Claveu-los fins a
la cabota, i ben endins! Esteu martellejant un objecte sense
tapa, i no hi ha cap taüt ni cap cotxe fúnebre que pugui ser
per a mi... Només el cànem em pot matar! Ha, ha, ha!
De sobte, les aigües que els voltaven s’inflaren lentament
en amplis cercles. Després s’elevaren ràpidament, com si rellisquessin
de costat des d’un iceberg submergit que pugés
veloçment a la superfície. Es va sentir un retruny profund,
un zumzeig subterrani. Aleshores tots aturaren la respiració:
entrebancada amb caps arrossegats, arpons i llances, va
aparèixer de gairell una forma vasta, allargada, a la superfície
de la mar. Embolcallada en un vel tènue de calitja descendent,
va planar uns segons en l’aire irisat, i després va
tornar a caure empantanegada en la fondària. Impulsades
trenta peus enlaire, les gotes d’aigua compactes varen espurnejar
un instant com feixos de fonts, després es trencaren i
caigueren en un ruixat de flocs, deixaren la superfície circular
tota escumosa com llet acabada de munyir al voltant de
la mola marmòria del catxalot.
—Feu via! —cridà Ahab als remers, i els bots saltaren
endavant per a l’atac.
Però, enfollit pels ferros recents d’ahir que el burxaven,
Moby Dick va semblar posseït per tots els àngels caiguts del
cel. Les fileres amples de tendons soldats que s’escampaven
pel seu front vast i blanc sota la pell transparent, semblaven
teixides juntes quan avançà de cara, batent la cua, entre
685