045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

segueixen els bots baleners aparentment de la mateixa manera
previsora que els voltors planen damunt les banderes
dels regiments en marxa des de llevant. Però aquells eren els
primers taurons que havien vist els del Pequod d’ençà que
s’havia albirat per primera vegada la Balena Blanca. I ja fos
perquè la tripulació d’Ahab estava formada per uns bàrbars
de pell tigrada i groguenca, i per tant la seva era més perfumada
per als sentits dels taurons —una qüestió que és ben
sabut que sovint els afecta—, o fos pel que fos, el fet era que
només seguien aquell bot sense molestar els altres.
—Oh, cor d’acer batut! —mormolà Starbuck mirant
part damunt la borda i seguint amb els ulls el bot que s’allunyava—.
Encara pots bategar amb gosadia davant aquest
espectacle? Encara pots baixar la teva quilla entre aquests
taurons voraços, que et persegueixen amb la boca oberta i a
punt, en aquest tercer dia crític? Perquè quan passen tres
dies junts en una sola persecució continuada i intensa, és segur
que el primer dia és el matí, el segon dia és el capvespre
i el tercer és l’horabaixa i el final d’aquest afer, sigui quin sigui
aquest final. Oh, Déu meu! Què és això que em travessa
com un tret i em deixa tan mortalment tranquil, però expectant...
clavat al cim d’un estremiment? Coses futures suren
davant meu, com perfils buits i esquelets. Tot el passat
s’enfosqueix i s’emboira. Mary, noia! T’esvaeixes en alegries
pàl.lides rere meu. Fill meu! Em sembla que només et veig els
ulls, que han tornat d’un blau prodigiós! Els problemes més
estranys de la meva vida sembla que s’aclareixen, però hi ha
nuvolades entremig... És que m’arriba el dia final? Les cames
em flaquegen, com si hagués caminat tot el dia. Sento el
cor... Encara batega?... Mou-te, Starbuck... Espolsa’t això de
damunt..., belluga’t, belluga’t! Parla alt!... Ei, el guaita! Veus
la mà del meu fill que és dalt del turó?... Boig! Ei, el de dalt!...
No perdis de vista els bots..., guaita bé el catxalot! Ei, alerta!
Fes fugir aquest falcó! Mira! Mira com pica! Esqueixa el penell...
—i assenyalava la bandera vermella que voleiava a la
galeta del pal major—. Ei, que se l’emporta!... On és ara el
684