045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

La cabestrera del vell Ahab, ara tallada, li permetia de remar
cap al redol escumós per tal de rescatar qui pogués,
però en la simultaneïtat enfollidora de milers de perills concrets,
el bot encara sencer d’Ahab va semblar estirat cap al
cel pels filferros invisibles quan, com una fletxa, envestint
verticalment des de la mar, la Balena Blanca va empènyer el
fons de l’embarcació amb el seu front ample i la va llançar
enlaire fent tombarelles, fins que va tornar a caure, amb la
regala per avall, i Ahab i els seus homes maldaven per sortir
de sota com foques de la seva cova de vora mar.
La primera pujada de la balena, que va modificar la seva
direcció en el moment de tocar la superfície, va fer que involuntàriament
es desviés ella mateixa i va anar a raure una
mica lluny del centre de la destrucció que havia provocat.
Ara, d’esquena a aquells estralls, va estar-se un moment aturada
palpant a banda i banda amb la cua, i quan un rem extraviat,
una llenca de taula, o la més petita estella o mica dels
bots tocava la seva pell, la seva cua es doblegava ràpidament
cap enrere i petava de costat contra l’aigua.
Però ben prest, com si estigués satisfeta perquè de moment
ja havia fet el seu fet, va empènyer el seu front tavellat
a través de l’oceà i, arrossegant darrere ella les cabestreres
embullades, va continuar el seu camí a sotavent a la velocitat
metòdica d’un viatger qualsevol.
Com abans, el vaixell vigilant havia contemplat tota la
batalla i novament s’acostava per al rescat. Varen arriar un bot
i recolliren els mariners que suraven, els bidons de cabestrera,
els rems i totes les altres coses que es pogueren agafar, per desembarcar-ho
tot, sa i estalvi, damunt coberta. De tot hi havia:
muscles, canells i turmells trets de lloc, contusions lívides,
arpons i llances torçats, embulls inextricables de cap, rems i
taules asclats... però ningú no semblava haver sofert cap dany
fatal, ni tan sol seriós. Com Fedallah el dia abans, Ahab fou
trobat agafat amb posat ombrívol a la meitat del seu bot trencat,
que li proporcionava una flotació relativament còmoda,
i no s’havia cansat tant com en la desgràcia del dia abans.
675