045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

més febles. I així, aquests cors, per bé que breus en cada sofriment,
si els déus ho decreten així, reuneixen en la seva
vida tota una era de patiments feta d’intensitats instantànies,
car, àdhuc en els seus centres insubstancials, aquestes
naturaleses nobles contenen les circumferències senceres
d’ànimes inferiors.
—L’arpó —digué Ahab incorporant-se a mitges i arrossegant-se
recolzat en un braç doblegat— s’ha salvat?
—Sí, perquè no s’ha disparat. Aquí el teniu —digué
Stubb mostrant-l’hi.
—Posa-me’l davant... s’ha perdut cap home?
—Un, dos, tres, quatre, cinc... hi havia cinc rems, i aquí
hi ha cinc homes.
—Està bé... I ara ajuda’m, vull posar-me dret. Ara, ara...
ja la veig! Allí! Allí! Encara va a sotavent... quin broll més elevat!...
Deixeu-me estar! La saba eterna torna a córrer pels ossos
d’Ahab! Doneu vela! Fora rems! El timó!
Passa sovint que, quan un bot és esfondrat, la tripulació
és recollida per un altre bot i ajuda als treballs d’aquesta segona
embarcació, i així l’encalç es continua amb allò que s’anomena
doble bancada de remers. Així fou aleshores. Però la
força augmentada del bot no va igualar la força augmentada
del catxalot, que semblava que tenia una bancada triple a
cada aleta. Nedava a una velocitat tal que es veia clarament
que si es continuava l’encalç en aquelles circumstàncies, es
podria prolongar indefinidament i gairebé segur que sense
esperances. I cap tripulació no podria aguantar un període
tan llarg de treball intens i ininterromput en el rem, que era
una tensió només tolerable, i encara, en alguna vicissitud
breu. Per tant, com passa algunes vegades, era el mateix vaixell
qui oferia el mitjà més prometedor de moment per
prosseguir la persecució. D’acord amb això, els bots se n’hi
anaren i ben aviat foren guindats a les seves grues —prèviament,
hom havia amarrat les dues parts del bot destrossat—,
i tot plegat fou hissat al costat. Aleshores es desplegà tot el
drap, i cada vela fou reforçada amb les ales corresponents de
666