045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

alena per la manera com l’animal va alçar hàbilment el cap
—un moviment que li va fer amollar per un instant l’engrapada—,
en aquell moment Ahab va fer un esforç final amb
les mans per empènyer el bot fora de la mossegada. Però
l’embarcació va relliscar més cap endins de la boca de la balena
i, tot relliscant, es va escorar, de manera que li va fer perdre
el punt de suport que tenia en la mandíbula i, mentre
s’inclinava per empènyer, el va trabucar cap enfora i el va fer
caure a mar de cara.
Enretirant-se de la seva presa entre el glopeig de la mar,
Moby Dick es va aturar a poca distància, aixecant i abaixant el
seu cap blanc i oblong enmig de les ones. Alhora, girava lentament
tot el seu cos afusat, de manera que quan alçava el seu
vast front tavellat —vint peus o més part damunt de l’aigua—,
les onades que aleshores s’aixecaven, amb les seves ondulacions
confluents, hi trencaven enlluernadores i engegaven
venjativament els esquitxos trèmuls molt enlaire. 174 Així mateix,
en una galerna, les onades del Canal, només aturades a
mitges, reculen des de la base d’Eddystone per sobrepassar-ne
triomfalment el cim en la seva carrera desenfrenada.
Però Moby Dick va recuperar ben aviat la seva posició
horitzontal i va nedar ràpidament entorn de la tripulació
naufragada. Va batre de costat l’aigua del seu deixant venjatiu,
com si es fuetegés per a un altre assalt, encara més mortal.
La vista del bot estellat va semblar que l’enfollia, com la
sang de raïm i de móres posada davant dels elefants d’Antíoc
en el llibre dels Macabeus.
A l’entretant, Ahab es mig asfixiava en l’escuma de la cua
insolent de la balena, massa esguerrat per nedar —tot i que
encara es podia mantenir a flot, àdhuc en el cor d’un terbolí
com aquell. El cap desvalgut d’Ahab, doncs, semblava una
bombolla sondrollada a punt d’esclatar d’un moment a l’altre.
Des del bocí de popa del bot, Fedallah el mirava sense curiositat,
mansament. La tripulació, penjada a l’altre bocí a la
deriva, no el podia auxiliar; massa que feien de mirar per a
ells mateixos. Car l’aspecte de la Balena Blanca era tan em-
664