045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

en toro blanc, fugint amb la raptada Europa agafada als
seus corns esvelts, amb els seus ulls amorosos, descarats i
atents mirant d’esquitllentes la donzella, amb suau rapidesa
encisadora arrissant l’aigua en el seu camí cap al niu
nupcial de Creta... ni Júpiter, aquella gran majestat suprema,
no superava la glorificada Balena Blanca quan nedava
tan divinament.
Per cada un dels seus costats suaus —coincidint amb la
mar que es xapava i s’inflava, i que just en haver banyat el
cetaci fluïa tot separant-se—, per cada un dels seus costats
brillants el catxalot vessava seduccions. No és estrany que
entre els seus caçadors n’hi hagués hagut alguns de transportats
i temptats d’una manera tan inexplicable per aquella
serenitat, que s’haguessin aventurat a atacar-lo. Però fatalment
havien trobat que aquella quietud no era altra cosa
que l’abillament dels tornados. Però tu, oh catxalot!, amb
tota la calma, amb una calma seductora, llisques endavant,
i a tots els qui et veuen per primera vegada no els importen
els altres que hagis engalipat i destruït abans de la mateixa
manera.
I d’aquesta manera, entre les tranquil.litats serenes de la
mar tropical, entre les ones el glopeig de les quals quedava
suspès per l’extasiament, Moby Dick avançava, ocultant a la
vista els terrors immensos del seu tronc submergit i amagant
totalment l’esglai desencaixat de la seva mandíbula.
Però ben aviat la part anterior va sorgir lentament de l’aigua;
per un instant, tot el seu cos marmori va formar un arc elevat
com el Pont Natural de Virgínia, i onejant admonitòriament
la seva cua en l’aire com un gallardet, el gran déu es va
revelar a si mateix, va fondejar i va desaparèixer de la vista.
Les blanques aus marines planaren un moment, aturades;
després baixaven en picat i esperaven deleroses damunt el
bassiot agitat que havia deixat.
Amb els rems en posició vertical i amb les baiones baixes,
amb les escotes de les veles a lloure, ara les tres baleneres suraven
tranquil.lament esperant la reaparició de Moby Dick.
661