045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

que mirar cap a Déu. Per la terra verda, per les pedres brillants
de la llar! Aquest és el mirall màgic, home: hi veig la
meva muller i el meu fill, en els vostres ulls. No, no, quedeuvos
a bord, a bord... no baixeu del bot quan jo ho faci, quan
l’Ahab marcat a foc encalci Moby Dick. Aquest atzar no ha de
ser el vostre. No, no! No amb la meva llar llunyana que veig
en aquests ulls!
—Oh, capità, benvolgut capità! Ànima noble! Gran cor
vell, sigui com sigui! Per què ha de perseguir algú aquest peix
odiat? Veniu amb mi, lluny! Fugim d’aquestes aigües mortals!
Tornem a casa! Starbuck també té muller i fill... muller i fill de
la seva joventut germanívola de jocs. Així com són la muller i
el fill de la vostra vellesa paternal, amant i esperançada.
Anem! Anem-nos-en!... Deixeu-me alterar el rumb ara mateix!
Amb quina alegria, amb quina joia, oh capità benvolgut,
rodolaríem com una bolla tot el camí per tornar a veure el
nostre estimat Nantucket! Crec, senyor, que a Nantucket també
hi ha alguns dies tan suaument blaus com aquest.
—Sí, que n’hi ha, sí. Jo els he vists... alguns matins d’estiu.
En aquesta hora... sí, ara és la seva sesta del migdia... el noi es
desperta eixerit, s’asseu al llit i la seva mare li conta coses de mi,
d’aquell vell caníbal que té per pare, que ara és molt lluny damunt
les fondàries, però que aviat hi tornaré per fer-lo ballar.
—És la meva Mary, igual que la meva Mary! Va prometre
que cada matí portaria el noi dalt del turó per copsar la
primera visió de la vela del seu pare! Sí, sí! Prou! Fet! Emproem
cap a Nantucket! Veniu, capità, estudieu el rumb i
anem-nos-en! Mireu, mireu! Mireu la cara del noi a la finestra!
La mà del noi dalt del turó!
Però Ahab va desviar la mirada. Es va estremir com un
fruiter marcit i va deixar caure a terra la seva darrera poma
feta cendra. 173
—Què és això sense nom, inescrutable i sobrenatural,
quin amo i senyor amagat i ensibornador, quin emperador
cruel i implacable em comanda, que contra tots els amors i
els desitjos naturals jo em mantinc empenyent, agullonant-
656