045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

gant amb el cercle de cabells socarrimats que creixien a la
vora del cràter cremat del seu cervell.
Creuant lentament la coberta des del balou, Ahab es va
abocar al costat del vaixell i va contemplar com la seva ombra
s’enfonsava més i més lluny de la seva mirada, com més
i més ell maldava per penetrar la pregonesa. Però la flaire encisadora
d’aquell aire encantat va semblar que, per un moment,
esbandia aquella cosa cancerosa de la seva ànima.
Aquell aire content i feliç, aquell cel graciós, a la fi el tocaren
i l’acaronaren. La madrastra terra, tant de temps cruel i execrable,
ara li va posar els braços tendres al voltant del seu coll
tossut i va semblar que sanglotava joiosament per ell, com
per algú que, per molt recalcitrant i perdut que fos, encara
ella es veiés amb cor de salvar i beneir.
Des de sota del seu capell inclinat, Ahab va deixar caure
una llàgrima a mar, i tot el Pacífic no guardava tanta riquesa
com aquella única gota menuda.
Starbuck va veure el vell; el va veure quan s’abocava pesadament
per la borda. I va semblar que escoltava en el seu
propi cor el sanglot sense mesura que s’escapava del centre
de la serenitat que els envoltava. Anant alerta a no tocar-lo i
a no ser notat per ell, s’hi va acostar i va romandre allí.
Ahab es va girar.
—Starbuck!
—Capità!
—Oh, Starbuck, és un vent dòcil, dòcil, i un cel d’aspecte
dòcil. En un dia com aquest, d’una dolçor molt semblant a
aquesta, vaig ferir la meva primera balena... un arponer de
divuit anys, era! Quaranta anys... d’això ja fa quaranta anys!
Quaranta anys de baleneig constant! Quaranta anys de privacions,
de perills i de temporals! Quaranta anys en la mar despietada!
Durant quaranta anys Ahab ha desertat la terra pacífica,
durant quaranta anys, per fer la guerra als horrors de
les fondàries! Sí, sí, Starbuck, d’aquests quaranta anys, ni tres
no n’he passat en terra. Quan penso en la vida que he menat,
en la desolació de solitud que ha estat, en l’aïllament em-
654