045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

dalt no sempre poden ser destriades pel que se’n veu de la
coberta estant, i atès que els extrems d’aquests caps en coberta
són tot sovint canviats de lloc, seria una fatalitat ben
natural que, si no hi hagués una vigilància constant, el mariner
hissat fos amollat per algú de la tripulació en un descuit
i aleshores cauria afalconat en mar. Així és que el procedir
d’Ahab en aquesta qüestió no era inusual, només que era estrany,
aleshores, que Starbuck, gairebé l’únic home que havia
gosat oposar-s’hi en algun grau que lleugerament s’aproximava
a la decisió —un dels homes, també, la fidelitat del
qual en la vigilància semblava que havia estat posada en
dubte—, hagués estat l’únic home elegit per fer aquella
guàrdia, lliurant totalment la seva vida en mans d’una persona
en la qual no tenia confiança.
Ara, la primera vegada que Ahab va estar atalaiat allà
dalt, abans que fes deu minuts que hi era, un d’aquells corbs
marins de bec roig que tan sovint volen i amoïnen al voltant
dels tamborets ocupats dels baleners en aquelles latituds
va acostar-s’hi tot giscant i volava al voltant del seu
cap formant cercles ràpids i inextricables. Després es va
disparar amunt, a mil peus enlaire, per tornar a baixar en
picat, fent espiral, i aterbolinant-se novament al voltant del
seu cap.
Però amb la mirada fixa en l’horitzó llunyà i calitjós,
Ahab va semblar que no s’adonava d’aquell ocell salvatge. Ni
se n’hauria adonat ningú, car no era un cas gens inusual, si
no hagués estat perquè aleshores fins i tot l’ull menys vigilant
semblava veure alguna mena d’intenció malèvola en
gairebé tot el que veia.
—El capell, el capell, senyor! —va cridar de sobte el mariner
sicilià, que estava de guàrdia al tamboret de mitjana,
directament darrere Ahab per bé que més avall del seu nivell,
i amb un gran abisme d’aire entre tots dos.
Però ja les ales burelles eren davant dels ulls del capità i
el bec ganxut damunt el seu cap: amb un esgarip, el falcó negre
va partir disparat amb la seva presa.
650