045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Feia ben bé sis peus d’alçada, amb unes nobles espatlles
i un pit com un atall. Poques vegades havia vist tant de braó
en un home. Tenia el rostre profundament bru i colrat, cosa
que per contrast li feia resplendir les dents blanques, mentre
que a les ombres profundes dels seus ulls hi suraven algunes
remembrances que no semblaven proporcionar-li gaire
joia. Per la veu se li notava de seguida que era un meridional, i
per la seva bella estatura vaig pensar que devia ser un d’aquells
muntanyencs cepats de les Alleganian Ridge de Virgínia.
Quan la gresca dels seus companys havia arribat al cim,
aquest home es va esquitllar silenciosament i no el vaig tornar
a veure fins que va esdevenir el meu camarada en mar.
Això no obstant, pocs minuts després els seus companys
mariners el trobaren a faltar. Semblava que, per alguna raó,
era el seu gran favorit, i es posaren a cridar:
—Bulkington! Bulkington! On és Bulkington? —i sortiren
escapats de la casa a buscar-lo.
Aleshores eren devers les nou. La sala semblava gairebé
sobrenaturalment tranquil.la després d’aquella orgia i jo
vaig començar a felicitar-me per la mica de pla que m’havia
empescat just abans de l’entrada dels mariners.
No hi ha cap home que s’agradi de dormir dos en un llit.
De fet, us estimaríeu molt més no dormir ni amb el propi
germà. No sé per què deu ser, però la gent vol estar sola quan
dorm. I quan s’escau que heu de dormir amb un estrany, en
un hostal desconegut, i que aquest estrany és un arponer,
aleshores les vostres objeccions es multipliquen indefinidament.
Tampoc no hi ha cap raó de pes per la qual jo, com a
mariner, hagués de dormir més acompanyat que qualsevol
altra persona, car els mariners ja no dormen de dos en dos
en mar, no pas més que els reis fadrins en terra. Naturalment,
dormen tots plegats en un lloc comú, però cadascú té
el seu propi coi i es tapa amb la seva pròpia manta, i dorm en
la seva pròpia pell.
Com més barrinava sobre aquell arponer, més detestava
la idea de dormir amb ell. Era lògic suposar que, essent un
65