045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

129. la cabina
(Ahab que puja a coberta; Pip li agafa la mà per seguir-lo.)
—Minyó, minyó, et dic que ara no has de seguir Ahab. Ja
és arribada l’hora 171 que Ahab, sense voler espantar-te per
allunyar-te d’ell, voldria, però, no tenir-te prop seu. Hi ha
quelcom en tu, pobre minyó, que sento que és massa guaridor
per a la meva malaltia. Dues coses que s’assemblen, l’una
guareix l’altra. Però per a aquesta cacera, la meva malaltia
esdevé la meva salut més desitjada. Queda’t a viure aquí
baix, que et serviran com si fossis el capità. Sí, minyó, t’asseuràs
a la meva pròpia cadira fixada amb perns, i tu li has
de ser com si fossis un altre pern.
—No, no, no! Vós no teniu tot el cos sencer, senyor. Utilitzeu-me
com si jo fos la vostra cama perduda, pobre de mi.
Camineu damunt meu, capità. No demano altra cosa que
ser una part de vós!
—Oh, malgrat l’existència de milions de canalles, això
em fa un fanàtic de la fidelitat inestroncable de l’home! I que
sigui un negre, i a més foll! Però em sembla que allò que dues
coses que s’assemblen, l’una guareix l’altra, també és aplicable
a ell: sembla que li torna el seny.
—M’han dit, capità, que una vegada Stubb va abandonar
el pobre petit Pip, i que el seus ossos ofegats ara ja s’han
tornat blancs de neu, malgrat tota la negror de la seva pell
viva. Però jo no us abandonaré mai, senyor, com Stubb va fer
amb ell. Capità, jo aniré amb vós.
—Si em parles així molt de temps, el propòsit d’Ahab es
capgirarà en el seu interior. Et dic que no, no pot ser.
—Oh, bon amo, amo, amo!
—Si plores així et mataré! Vés amb compte, que Ahab
també és boig. Escolta i sentiràs ben sovint el meu peu d’ivori
damunt coberta, i així sabràs que encara sóc aquí. I ara
et deixo. La teva mà!... Encaixa! Ets fidel, minyó, com la
circumferència al seu centre. Bé, que Déu et beneeixi per
644