045-Moby Dick 13/11/08 20:21 Página 1 - Grup 62

Un cop sopats, la parròquia tornàrem a la sala del bar,
on, no sabent què fer, vaig resoldre passar la resta de la vetllada
a tall de badoc.
Tot d’un plegat es va sentir un esvalot a fora. L’hostaler
va saltar i va cridar:
—És la tripulació del Grampus. Aquest matí he sentit dir
que eren a les envistes. Tres anys de viatge i el vaixell ple. Visca,
nois!, tindrem notícies fresques de les Fidji!
Es va sentir un trepig de botes de mar a l’entrada; la porta
es va obrir d’una revolada i una colla de mariners bàrbars
entraren atropelladament. Embolcallats en els seus abrics de
guàrdia aspres i amb els caps coberts amb gorres de llana, espellifats
i apedaçats, amb la barba rígida de caramells de gel,
semblaven una irrupció d’óssos del Labrador. Acabaven de
desembarcar i allí era a la primera casa que entraven. No
és estrany, doncs, que anessin tot dret a la boca de la balena
—el bar—, on l’arrugat Jonàs, petit i vell, amb posat d’oficiant
servia vasos curulls a tota la colla.
Un es queixava d’un mal refredat de cap, i per això
Jonàs li va mesclar un beuratge de ginebra i melassa que
semblava quitrà, tot jurant-li que era un remei sobirà contra
tots els refredats i constipats, no importava el temps que
covés, ni si l’havien enxampat a la costa del Labrador o prop
d’una illa de gel.
El licor ben aviat els va pujar al cap, com sol passar fins i
tot als borratxos més avesats quan acaben de desembarcar;
aleshores començaren a guimbar per allí amb gran aldarull.
Vaig observar, però, que un d’ells es mantenia una mica
a part i, tot i que semblava que no volia malmetre la barrila
dels seus compares amb la seva cara austera, en conjunt es
frenava per no fer tant de renou com els altres. Aquest
home em va interessar immediatament, i atès que els déus
mariners havien ordenat que ben aviat esdevindria el meu
company de vaixell (per bé que només un company de dormir,
pel que fa a aquesta narració), aventuraré aquí la seva
breu descripció.
64